L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va denunciar que des de principi del segle XX hi ha hagut a Espanya "sectors" que confien que una "immigració massiva" a Catalunya acabarà "diluint" la personalitat col·lectiva catalana.
En un editorial del butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol, l'expresident català es va mostrar "esperançat" en el fet que això no passi i que la societat catalana sigui capaç de mantenir la seva identitat, com ja va aconseguir durant el franquisme.
Pujol va destacar que la mentalitat "oberta" dels catalans va permetre al llarg del segle XX integrar els ciutadans vinguts d'altres parts de l'Estat i fer-los sentir plenament catalans.
Per aconseguir que aquesta capacitat d'integració es mantingui ara amb la nova immigració estrangera, Pujol recepta als catalans dosis d'"empatia" cap als nouvinguts.
Les llengües
Aquesta "empatia" passa per exemple, segons Pujol, per entendre que "després de les massives immigracions dels últims 100 anys la llengua castellana és una llengua del tot incorporada a la societat catalana".
"Tots han de tenir un coneixement suficient de les dues llengües. Almenys després d'un període prudencial", va subratllar Pujol, que va defensar que es vagin incorporant les dues llengües a l'"actitud de la gent i a la legislació. Des de l'administració fins a l'escola i a la universitat, des del comerç i en general als serveis públics o privats". Una altra de les seves receptes per aconseguir la integració de la nova immigració és que l'administració i la societat catalanes segueixin prioritzant l'objectiu d'un "bon funcionament de l'ascensor social".
Pujol es va fer eco del debat sobre si una Catalunya independent seria o no viable econòmicament: "Cal afegir la discussió de si ho seria amb la sobrecàrrega de la immigració que té i la sagnia financera que pateix"