..... Inici | Ràdio | Recerca
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges


El cicle de cinema "Sarah Maldoror. Una identitat alternativa" respon a la necessitat de teixir xarxa amb les institucions de la ciutat per desenvolupar un programa deslocalitzat i la voluntat de reivindicar una pionera del cinema africà com Sarah Maldoror, la qual ens ha deixat un llegat meravellós sobre la negritud. 

El cicle vol revisitar l’obra de Maldoror, encara poc coneguda però essencial a l’hora d’abordar el moviment decolonial i les lluites per la diversitat social. Al llarg de quatre sessions, ideades pel Museu Tàpies amb el suport especial d’Annouchka de Andrade, la filla de la cineasta, es partirà de la poètica visual de la creadora per retratar una societat futura sorgida de l’anticolonialisme i el panafricanisme.

Sarah Maldoror (Condòm, França, 1929 – Fontenay-lès-Bris, França, 2020) és considerada la primera dona negra que va fer un llargmetratge a l’Àfrica i representa una figura clau dintre del cinema mundial i revolucionari, marcadament antiracista i sense complexos. 

Al llarg de diverses dècades, la seva obra prolífica inclou més de quaranta pel·lícules que combinen el cinema de ficció i el documental en un sentit ampli del terme. El conjunt és una forma de poesia dedicada a traduir el moviment cultural, social i polític de la negritud en imatges i sons.

El seminari, que comptarà amb la participació i la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya i de l’Institut Francès de Barcelona, convidarà crítics de cinema, activistes i sociòlegs, i contribuirà a teixir un diàleg fructífer a l’entorn de conceptes com el colonialisme, la justícia social i la migració, però abordarà, també, termes més amplis vinculats a la possessió, el bagatge, l’herència o la identitat.

Les pel·lícules que es projectaran en aquest cicle són: Monangambé, Ana Mercedes Hoyos, la trilogia del Carnaval (Carnaval dans le Sahel, Fogo, îl de feu, Carnival en Guinée-Bissau), Aimé Césaire, le masque des mots i Sambizanga.


Sessió 1: Data: 25 de setembre de 2024 | Lloc: Filmoteca de Catalunya | 18 h

· Presentació del cicle Sarah Maldoror. Una identitat alternativa amb els directors del Museu Tàpies i de la Filmoteca de Catalunya
· Conferència inaugural Filmar és prendre posició, a càrrec d’Annouchka de Andrade
· Projecció de Monangambé (1968, 17 min) i Ana Mercedes Hoyos (2008, 13 min)
· Debat públic i preguntes a Annouchka de Andrade


Sessió 2: Data: 27 de setembre de 2024 | Lloc: Filmoteca de Catalunya | 18 h

· Presentació de la sessió a càrrec de la Filmoteca de Catalunya
· Presentació de la trilogia del carnaval, a càrrec d’Annouchka de Andrade
· Lectura performativa a càrrec de Yazel Parra Nahmens
· Projecció de la trilogia del carnaval: Un carnaval dans le Sahel, Fogo, îl de feu i Carnaval en Guinée-Bissau (1979-1980, 80 min). Primera projecció a Espanya de les còpies restaurades.


Sessió 3: Data: 1 d’octubre de 2024 | Lloc: Institut français | 18 h

· Presentació de la sessió a càrrec del Museu Tàpies
· Preàmbul A la recerca d’una identitat a càrrec d’Annouchka de Andrade
· Projecció d’Aimé Césaire: le masque des mots (1987, 47 min)
· Debat públic i preguntes a Annouchka de Andrade

Sessió 4: Data: 2 d’octubre de 2024 | Lloc: Museu Tàpies | 17 h

· Presentació del cicle i de la sessió a càrrec del Museu Tàpies
· Projecció de Sambizanga (1972-1973, 102 min)
· Taula rodona amb Annouchka de Andrade i Daniellis Hernández, moderada per Yazel Parra Nahmens
· 20.30 h Cloenda del cicle i del seminari

Cicle de cinema amb la participació i la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya, de l’Institut Francès de Barcelona. Amb el suport del projecte Museu Habitat, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya.  


  


La 4ª Mostra de Cinema Dia de Brasil tindrà lloc del 14 al 17 de setembre del 2017 als Cinemes Girona de Barcelona.

Enguany es podran veure cinc pel·lícules produïdes recentment al país americà:

- Para Ter Onde Ir, de Jorane Castro.

- Animal Político, de Tião.

- Martírio, de Vincent Carelli, Ernesto de Carvalho y Tita.

- Jonas e o Circo Sem Lona, de Paula Gomes, una pel·lícula seleccionada especialment per al públic infantil.

La mostra compta amb el suport de Casa Amèrica Catalunya, Festival Cachoeira Doc i Pindorama.

#agenda #cinema #brasil #catalunya #fires #barcelona #cultura #america #interculturalitat
El proper dilluns 3 de juliol a les 19h, al CCCB, Raval Cultural presenta l'estudi La vida cultural de les comunitats de diversos orígens del Raval. Aquest informe ha estat realitzat pel Centre d'Estudis Africans Interculturals per encàrrec del Districte de Ciutat Vella. La investigació és un mapeig que aporta dades sobre la diversitat d'usos i interessos culturals que coexisteixen al barri. A través d'aquesta diagnosi, Raval Cultural busca visibilitzar i promoure la cultura apropant-se a totes les mirades, interessos i necessitats dels veïns i veïnes del Raval. A la jornada de presentació hi assistiran representants de les comunitats, entitats i equipaments del barri.

3 JULIOL, 19H

CCCB

Mes info: Raval Cultural
www.bcn.cat/ravalcultural
ravalcultural@bcn.cat
93 256 66 00
#agenda

Entrevista a .@_Maria_Dantas_, inmigrante y activista a favor del derecho a decidir en Catalunya.

Hoy, 4 de noviembre, faltando 4 días para que se celebre el 9N en territorio catalán, el Tribunal Constitucional, máxima instancia legislativa del Estado Español, ha admitido a trámite, por unanimidad, la impugnación presentada el pasado viernes contra el proceso participativo por parte del gobierno Español. Con la admisión a trámite la consulta se suspende inmediatamente y se prohíben todos los actos oficiales asociados a ella, aunque no los actos promovidos por la sociedad civil. Esta decisión, que ya se esperaba, deja al Govern frente al dilema de obedecer al Constitucional y suspenderlo, de forma oficial, o seguir adelante y asumir las consecuencias de la desobediencia, que aún se desconocen.

A pesar de este revés los preparativos para la consulta siguen adelante. Las organizaciones de la sociedad civil convocantes no dejan de enviar mensajes, por todos los canales posibles, invitando a la votación y dando instrucciones de cómo votar el 9N. Estos mensajes también van dirigidos al casi millón doscientos mil inmigrantes que viven en Catalunya y que suponen casi un 16% de la población total del territorio catalán.

Algunos se preguntarán por qué llamar a las urnas a los que no han nacido aquí, a los que no tienen raíces en esta tierra y que en suma no son catalanes. Las razones son diversas: Barcelona es después de Madrid la ciudad que más inmigrantes tiene en todo el Estado Español, así que la inmigración no es algo que se pueda desconocer; éstos inmigrantes, venidos de todas partes del mundo, representan una fuerza laboral significativa y  constituyen la base de una sociedad multiétnica que dibuja un nuevo panorama identitario en Catalunya; los hijos de los inmigrantes nacidos en tierra catalana forman parte de una nueva generación de catalanes que tienen raíces diversas pero comparten la lengua y las tradiciones catalanas.

Hace años, aquí en Catalunya se decía que “Catalán es quien vive y trabaja en Catalunya”. Eso es mucho más cierto de lo que llegaron a pensar aquellos que lo decían.

María Dantas, brasilera de nacimiento pero catalana de adopción, cumple hoy 20 años de haber llegado a Catalunya. Al conocerla es imposible saber de dónde es pues aunque conserva parte del acento meloso de los brasileros y su alegría es inagotable, habla un catalán impecable y sabe sobre Catalunya mucho más que algunos nativos que conozco.

María, como le pasa a muchos inmigrantes que viven y trabajan en Cataluña, conserva su nacionalidad inicial pero después de 20 años ya se ha convertido en ciudadana española, lo cual le da el estatus de inmigrante “comunitario”, es decir, se considera una ciudadana de la unión europea como cualquiera de los 27 estados miembros. Este tipo de inmigrantes goza de beneficios a nivel de movilidad y contratación en relación a los llamados “extracomunitarios” que provienen de países que no están en la unión europea, como es el caso de Colombia. Es importante puntualizar que dentro de este último grupo están los llamados “inmigrantes ilegales”, que son básicamente los extracomunitarios que no tienen permiso legal para residir en territorio español.

Para ilustrar la situación de los inmigrantes en relación al proceso de consulta popular en Catalunya le hemos hecho unas cuantas preguntas a María que conoce bien lo que está en juego, no solo por su conocimiento de la ley (es abogada y doctora en filosofía jurídica, moral y política de la Universitat de Barcelona) sino porque es una activista política de la causa inmigrante y hace parte de las plataformas que están invitando a los inmigrantes a sumarse a este proceso: “Súmate” y “Sí amb nosaltres”.

Primavera Catalana: ¿Inmigración e independencia de Catalunya son compatibles?

María: Perfectamente. Catalunya siempre fue, es y será una tierra de acogida, de migraciones, gente que se va y gente que llega. La sociedad catalana está compuesta por una heterogeneidad de casi 250 idiomas de diversas partes del mundo, y el proceso hacia la soberanía política lo está promoviendo, en gran medida, esta parte de la población.

PC: ¿Cuándo se deja de ser inmigrante para convertirse en catalán?

M: Divido la respuesta en dos partes, la individual y la general, porque es importante matizar.

Desde la perspectiva de uno mismo, veo mi experiencia migratoria de una forma bastante positiva; todo lo bueno y lo malo que sucedió me enseñó algo, todas las personas, culturas, lugares y olores que he conocido en estos 20 años alimentaron en buena parte mi concepto del mundo. No me hace daño alguno ser inmigrante, es más, siempre que puedo, asumo mi pertenencia a más de una tierra. Latu sensu, todos somos migrantes, unos “inmi”, otros “emi”.

Desde una perspectiva general, uno deja de ser inmigrante cuando coinciden dos supuestos: deseo de uno mismo de dejar de serlo y que los demás dejen de verlo a uno como un inmigrante.

PC: ¿De dónde nació la iniciativa de vincular a los inmigrantes al proceso soberanista?

M: Me siento bastante cómoda en contestar esta pregunta, no porque sea una experta académica en el tema inmigración, sino por empirismo, porque me tocó vivir en primera persona los últimos 20 años de la gestión de políticas de inmigración en Catalunya y las diversas leyes de extranjería de España.

No hay una respuesta con números claros a esta pregunta, porque el proceso ha sido paulatino, desde cuando en el 2003 la Direcció General per a la Immigració de Catalunya empezó una serie de medidas de carácter inclusivo para integrar a la población inmigrante. Primero se hizo el Pacte Nacional per a la Immigració (2008), con la adhesión de muchísimas entidades del ámbito cívico, económico y social del país, sumando sensibilidades de numerosas personas y agentes, para adaptarse a las nuevas circunstancias de Catalunya; Luego se aprobó la LLei de Acollida, una de las más progresistas en cuanto a los sistemas de recepción e integración de la inmigración, en base al El Estatuto de autonomía de Cataluña del 2006. En ella se reconoce que Cataluña es una sociedad diversa en la que el flujo migratorio ha tenido un carácter estructural en el tiempo y puede verse como su espíritu entra en choque con la Ley de extranjería del marco jurídico español, que regula los derechos y las libertades de las personas extranjeras en España. Mientras una intenta acoger (la catalana), la otra intenta echar (española).

De otra parte, la población inmigrada ha ido, poco a poco, adquiriendo un cierto grado de participación en todos los ámbitos de la vida catalana, aunque siguen habiendo vacíos en la adquisición de muchos de sus derechos civiles (votar, por ejemplo) por cuenta de leyes retrógradas. El tejido asociativo de Catalunya ha ayudado sobremanera en este proceso de toma de consciencia política por parte de la inmigración.

Mi participación y la de muchos en el proceso de independencia de Catalunya no ha sido motivado por los partidos políticos, como argumentan muchas voces en contra de este proceso, sino porque creo en el derecho de autodeterminación del pueblo catalán, un derecho fundamental del ser humano.

PC: ¿Cómo ves a la comunidad inmigrante en general frente a este proceso? ¿Cómo evalúas su participación?

M: Creo que la población catalana de origen extranjero, es una de las más participativas, políticamente, en el Estado español. Aquí se respira política diariamente, en los bares, en los parques, en las escuelas, en las casas, y aunque no quieras participar de ello de alguna manera te llega información. Es difícil estar ajeno a la actualidad sociopolítica y económica catalana.

Una gran cantidad de asociaciones de inmigrantes han votado a favor del derecho a decidir en sus asambleas, por ejemplo, FEDELATINA, una de las más importantes entidades que engloba las asociaciones de Latinoamérica en Catalunya; muchas firmaron el Pacto por el Derecho a Decidir, por ejemplo: “Sí, amb nosaltres!”, una asociación constituida por personas de diversas partes del mundo que desean participar activamente en la construcción de una Catalunya nueva (sic) y la Sectorial de Inmigración de la ANC, compuesta por una cantidad enorme de inmigrantes que apuestan directamente por la independencia.

Veo actualmente una gran participación política por parte de la población inmigrada, pero no llegamos, todavía, a un grado óptimo, y para ello pienso que debemos cambiar las leyes (en muchos ámbitos), que consideran ciudadanos “de segunda” a la inmigración. Cuanto más iguales seamos legalmente, más participación habrá.

PC. ¿Pueden los inmigrantes votar este 9N? ¿Qué requisitos deben cumplir?

M: Tanto los inmigrantes comunitarios como los extracomunitarios, mayores de 16 años, podrán votar en la consulta del 9N. Me remito a la WEB de la Generalitat de Catalunya: http://www.9nconsulta2014.cat/es/como-puedo-participar.html

PC: En un escenario en el que Catalunya sea independiente ¿qué pueden ganar y perder los inmigrantes?

M: ¿Perder? No me gusta esta palabra y no la suelo utilizar.

Aunque no será un mar de rosas, en el inicio, pienso que ganaremos con la independencia, y pongo tres ejemplos, entre muchos otros: Ganaremos autonomía legislativa y podremos hacer leyes a nuestra medida, además se está cambiando el paradigma político con los movimientos populares de democracia participativa; cerraremos el CIE (Centro de Internamiento de Extranjeros), cárceles inhumanas para gente que no ha cometido delito alguno (la mayoría de los partidos políticos de Catalunya firmó el manifiesto contra el CIE); podremos gestionar nuestro impuestos (actualmente, el 30% de los impuestos recaudados entre los contribuyentes catalanes no vuelven a Cataluña).

PC: ¿Crees que el voto inmigrante es una jugada de los partidos políticos para sumar o en realidad crees que hay voluntad de integración?

M: Creo firmemente que hay una voluntad de integración por parte de las personas. Tampoco me gusta el término integración, prefiero interacción, porque es un acto de dos, no solamente de uno mismo, del inmigrante, es un “toma-da”.

Los inmigrantes no son un “oscuro objeto del deseo” de los partidos políticos, sino personas que tienen capacidad de razonar y de tomar decisiones. Si acaso hay partidos políticos que estén utilizando la inmigración por el proceso soberanista, también pasará al revés ¿no? Es un pensamiento paternalista de la gestión de la inmigración.

———

Aquí los testimonios de dos inmigrantes, uno de paraguay y otro de Irlanda que nos cuentan por que quieren votar el próximo 9N en la consulta catalana. Pueden encontrar mas testimonios en la web de Ara es l’hora.

http://primaveracatalana.wordpress.com



Alexandre Deulofeu i Torres (L’Armentera, 1903 – Figueres, 1978), farmacèutic, autodidacte, polític republicà i filòsof de la història, va dedicar la vida a escriure aquest assaig de nou volums anomenat La matemàtica de la història, una teoria cíclica al voltant de l’evolució de les civilitzacions. Deulofeu és considerat un dels grans pensadors de la història. Valorat a l’estranger, a Catalunya ha passat força desapercebut malgrat la importància de la seva obra. Deulofeu va elaborar una teoria de la història basada en cicles. 
Com qualsevol organisme viu, tota civilització passa també per uns cicles naturals de naixement, creixement, plenitud, decadència i desintegració. Cada cultura té una vida de 5.100 anys. Compreses dins les civilitzacions, els imperis tenen una durada mitjana de 550 anys, amb els seus períodes agressius, de plenitud imperial i depressió. Afirma que mitjançant el coneixement de les lleis de la història i de la naturalesa dels cicles es podrien evitar les guerres, fent que els processos esdevinguin pacífics en lloc de violents. 

Coneixent aquestes lleis, la humanitat podria alterar els propis cicles i organitzar-se sota la fórmula d’una confederació universal de pobles lliures. El més extraordinari és que les seves prediccions s’han anat acomplint inexorablement. AQUESTA PUBLICACIÓ Juli Gutièrrez Deulofeu, nét i gran estudiós i difusor de l’obra del seu avi, escriu aquest compendi magnífic d’allò més transcendent o interessant de La matemàtica de la història. El llibre comptarà amb el pròleg de la periodista i escriptora Patrícia Gabancho. L’aposta de Lapislàtzuli Editorial és fer que aquesta teoria original, ben documentada i de gran importància nacional i internacional pugui ser difosa, gaudida i discutida arreu dels territoris catalans, i més enllà. En definitiva, recuperar de l’oblit el personatge Alexandre Deulofeu i tot el seu ideari.


Aquest dimecres, 12 de juny, Sabadell per la Independència organitza la presentació del llibre El cas dels catalans a l’auditori del Casal Pere Quart (Rambla, 69. Sabadell) a 2/4 de 8 del vespre. La presentació anirà a càrrec de Jaume Manel Oronich, autor del llibre, expaer en cap de Lleida, exdiputat al Parlament de Catalunya, empresari i president del Moviment Civil Onze de Setembre, i d’Agustí Soler, historiador, membre de l’Associació Francesc de Castellví i exregidor de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest llibre ha estat editat gràcies a la col·laboració de tres entitats: el Memorial 1714, el Moviment Civil Onze de Setembre i l’Associació Francesc de Castellví, i s’hi reprodueixen dos opuscles: The Case of the Catalans Considered i The Deplorable History of the Catalans, publicats a Londres entre el març i el setembre del 1714, és a dir, mentre Barcelona resistia el setge de l’exèrcit borbònic en la fase final de la Guerra de Successió; la reproducció és acompanyada d’una acurada traducció al català feta en el seu moment pel professor Michael B. Strubell.

Els textos, a més d’oferir narracions prou ben informades dels esdeveniments de la Guerra a Catalunya, reflecteixen el corrent d’opinió crític que existia a la capital britànica envers l’abandonament que el govern tory havia fet dels seus antics aliats. Però, a més, tots dos textos expressen un sentiment d’admiració per l’aferrissada defensa que els catalans estaven fent de les seves llibertats nacionals davant la maquinaria bèl·lica dels exèrcits de les dues corones borbòniques.
"What’s up with Catalonia?" és un llibre col·lectiu que aplega 35 articles en anglès sobre la cultura, la història, l’economia i la llengua catalanes i que permet entendre a un públic internacional fenòmens com la manifestació de l’11 de setembre de 2012, el moment polític actual i la voluntat de convocar una consulta sobiranista. El president Mas és l'autor del pròleg del llibre, impulsat i editat per Liz Castro, una escriptora nord-americana resident a Massachusetts.   

Presentació del llibre "What's up with Catalonia?"La Sala Cotxeres del Palau Robert es va quedar petita per acollir el nombrós públic que va assistir a la presentació pública del llibre “What’s up with Catalonia?”. Davant la sala plena i una primera fila de luxe on seien alguns dels autors, com Muriel Casals, Salvador Cardús, Elisenda Paluzie, Salvador Garcia-Ruiz i Núria Bosch, el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat va donar la benvinguda a tothom i va agrair a Liz Castro la seva iniciativa. Aquesta va explicar que el projecte havia nascut mentre conduïa al poble de Massachusetts on viu, tot escoltant podcasts de ràdio en català, quan va prendre consciència que calia una eina per explicar Catalunya al públic nord-americà. La resta, segons Castro, va ser molt fàcil: els autors es van mostrar molt disposats a col·laborar, ella va traduir els textos, els va maquetar i va autoeditar el llibre, cosa que ja havia fet abans en diverses ocasions. Un llarg i càlid aplaudiment va servir d’agraïment a una emocionada Liz Castro.
El periodista Vicent Partal i la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, van parlar en nom dels autors, mentre que el secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, Roger Albinyana, va ser l’encarregat de fer el discurs de cloenda. Albinyana va remarcar la importància de disposar d’eines que permetin explicar Catalunya al món en un moment com l’actual, en què el país està en vies de reclamar un “upgrade” de regió a estat. Albinyana va explicar que també en l’àmbit dels afers exteriors es treballa intensament per construir estructures d’estat i va reclamar la implicació de tota la societat en aquest procés.
Els autors dels assajos són Ignasi Aragay, Laia Balcells, Germà Bel, Laura Borràs, Alfred Bosch, Núria Bosch, Roger Buch, Joan Canadell, Pau Canaleta, Salvador Cardús, Muriel Casals, Andreu Domingo, Carme Forcadell, Josep Maria Ganyet, Salvador Garcia-Ruiz, Àlex Hinojo, Edward Hugh, Oriol Junqueras, M. Carme Junyent, J.C. Major, Pere Mayans Balcells, Josep Maria Muñoz, Mary Ann Newman, Elisenda Paluzie, Vicent Partal, Cristina Perales, Eva Piquer, Enric Pujol, Marta Rovira Martínez, Vicent Sanchís, Xavier Solano, Miquel Strubell, Matthew Tree, Ramon Tremosa, i F. Xavier Vila.
Liz Castro ha tractat els darrers anys la situació lingüística, cultural i política de Catalunya a través de la seva editorial, Catalonia Press, així com a través dels seus blocs News Catalonia i Des del Massachusetts de veritat.

Seguiu aquest enllaç per tenir més informació del llibre.

Vídeo de la presentació del llibre "What's up with Catalonia?"

Foto: Liz Castro i Roger Albinyana durant la presentació del llibre.


El Servei Català del Voluntariat agrupa la diversitat de tasques i activitats del món del voluntariat en cinc grans grups: social, comunitari, cultural, ambiental i internacional. Coneix quines són les principals funcions i tasques que es realitzen en aquests. 
  1. Voluntariat social
  2. Voluntariat comunitari
  3. Voluntariat cultural
  4. Voluntariat ambiental
  5. Voluntariat internacional
  6. Més informació

1. Voluntariat social

Aquest àmbit es caracteritza per perseguir el benestar de les persones, contribuint a la millora de la seva qualitat de vida i dels aspectes físics, psíquics o socioafectius de les persones en situació de vulnerabilitat com és la gent gran, persones amb addiccions, persones privades de llibertat, persones afectades per una malaltia i les seves famílies, persones immigrades i refugiades, minories ètniques, persones en situació de pobresa i/o exclusió social, persones amb discapacitat, persones amb dificultats socials i els infants i joves en situació de risc.

Entre les funcions i tasques que han de realitzar les persones voluntàries hi destaquen:
  • Acompanyament individualitzat (atenció domiciliària, hospitalària i sociosanitària i grupal)
  • Acompanyament a la mort i al dol
  • Orientació i ajut en la reinserció
  • Animació i dinamització hospitalària
  • Acollida a la llar, alfabetització i adaptació a una nova cultura
  • Tasques de prevenció i integració
  • Sensibilització i reconeixement de la diversitat
  • Repartiments d’aliments i foment d’hàbits de treball
  • Activitats culturals, lúdiques, transport i formació
  • Orientació en l’assessorament jurídic i psicològic

En el context actual de crisi econòmica, el nombre d'empreses amb projecció internacional que desplacen contínuament als seus treballadors de més confiança per exercir les seves funcions en les filials situades a l'estranger o en la pròpia filial espanyola ha augmentat considerablement. 

Això ha fet que en aquests desplaçaments sorgeixin dubtes i qüestions d'índole laboral, fiscal o fins i tot, d'immigració.

Per aquest motiu aquest seminari organitzat per *Invest in Catalonia, abordarà des d'una perspectiva multidisciplinària les qüestions teòriques i pràctiques derivades dels desplaçaments internacionals dels treballadors.

DATA INICI: Dijous, 22 de novembre de 2012
DATA FINALITZACIÓ: Dijous, 22 de novembre de 2012
HORA INICI: 09:00
HORA FINALITZACIÓ: 12:15
LLOC: ACC1Ó - Invest in Catalonia
ADREÇA : Passeig de Gràcia, 129
POBLACIÓ : Barcelona
CODI POSTAL : 08008
TIPUS D´ACTE : TROBADA EMPRESARIAL

Seminari impartit en Castellà

*Invest in Catalonia is the Catalan government organization in charge of attracting foreign investment.
Per Omaira Beltrán
Vaig conèixer en Martí en una entrevista que i vaig fer al programa La Veu del Poble de l’emissora de ràdio La Bomba FM el passat 21 de febrer del present any. En aquest espai, dedicàvem els dimarts en exclusiva a parlar de la cultura catalana. En Martí Gasull va venir a presentar l’informeCAT, un dossier realitzat per la Plataforma per la Llengua, que permetia avaluar l'estat del català al món.
Però abans de parlar d'aquest informe, estaven programades les entrevistes de Ileana Simancas, investigadora veneçolana a l'àrea de la cooperació internacional que viu a Catalunya fa només 2 anys i Andrea Daza, periodista, també veneçolana, que va començar a aprendre català al casal català de Caracas. Les dues, convençudes de la importància de conèixer idiomes, parlaven català millor que gairebé qualsevol nadiu. Recordo la cara de felicitat d’en Martí en escoltar la fluïdesa amb que parlaven la llengua del país.
Fins a aquest dia no havia conegut en Martí Gasull, encara que si havia sentit parlar d'ell i del treball que portava a terme. Més endavant, vaig tenir l'oportunitat de reunir-me novament amb ell, per parlar sobre com donar força a l'espai de cultura catalana del programa, que estava tenint molt bona acollida per part dels oients. El més gratificant d’aquest espai era que en acabar la secció moltes persones trucaven per saber com aprendre català, motivades pel fet d’haver escoltat compatriotes seves parlant català en una emissora eminentment llatina.
Al mateix espai, més endavant, van venir com a convidats l'escriptor Víctor Alexandre, l'escriptora argentina Patricia Gabancho, el cantautor català Joan Garriga i molts altres que van fer d'aquest programa, un lloc on la llengua catalana, tal com havia volgut en Martí, es convertís en frontissa que uneix tots els catalans, sense importar el seu origen.

Avui escric aquest article en homenatge a en Martí Gasull. Se n’escriuran molt més, perquè varem ser molts els que varem treballar amb ell, amb el seu equip, i serem molts els qui, en memòria seva, seguirem lluitant per una llengua que hem fet nostra i per un país que volem veure lliure.
I, com tots els qui estem emocionalment implicats amb el procés independentista de Catalunya, m'entristeix que Martí no hagi pogut gaudir de aquests moments tan intesos per Catalunya que just acaban de començar. A partir d’ara, la tasca de la Plataforma serà tan difícil o més que abans i, sobretot, encara més necessària.
Martí, els qui aportem un granet de sorra a la teva gran lluita, esperem continuar treballant seguint el teu exemple. Perquè la llengua és un element de cohesió, que va mes enllà de les fronteres.

Finalment, reproduïm al final de l’article l'entrevista amb en Martí Gasull.


Concidint amb les Festes de la Mercè, a l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura volem apropar-nos a l’espai comú de vivències, sensacions, records i experiències emocionals que signifiquen les festivitats tradicionals. I ho fem iniciant el cicle “Festivitats: descobrint similituds”, en el qual reflexionarem sobre els trets comuns i, per tant, sobre el paper cohesionador que tenen les celebracions diverses a la nostra ciutat.
Al llarg dels propers mesos descobrirem que tothom pot trobar punts de contacte en les festes tradicionals de les cultures més diverses. I, naturalment, reivindicarem aquests espais de trobada com a espais d’interculturalitat. El cicle, que s’articula al voltant de xerrades obertes, comença amb:

La diversitat en els colles castelleres 
Cicle “Festivitats: descobrint similituds

Fins a quin punt les colles castelleres poden arribar a ser punts de trobada intercultural? Els castells, que s’han anat aixecant des de fa més de 200 anys a Catalunya, tenen per principal objectiu reunir tanta gent com es pugui: homes i dones, grans i petits, tots tenen l’oportunitat de treballar per un objectiu comú. Aquesta necessitat d’inclusió atrau molta població d’origen immigrant que cada vegada té més espai en aquesta pràctica cultural.
La primera xerrada del cicle “Festivitats: descobrint similituds” la dedicarem als castells i als castellers. Durant l’activitat, a més de saber en què consisteix i com funciona aquesta manifestació popular, podrem xerrar amb la Colla Jove de Barcelona i la Colla de Poble-sec perquè ens expliquin a diversitat cultural i de provinença dels seus integrants.

Quan? Dijous 20 de setembre, a les18.30 h
On? A l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura. C/ d’Avinyó, 52
Activitat sense necessitat d’inscripció
Quins son els mínims requisits per a mantenir el projecte de nació en el nou context derivat de la immigració? 
Quines son les bases per a combinar tradició, llengua i diversitat en un escenari que replanteja la relació amb l'Estat Espanyol i amb la societat de Catalunya?

Aquestes son les preguntes inicials per a endinsar-se en una Ètica política mínima de la immigració a Catalunya. En aquest llibre es plantegen els fonaments de les politiques seguides per Catalunya des de fa ja uns 20 anys, quines etapes caracteritzen el procés d'institucionalització d'un enfocament propi, i els dilemes polítics actuals en torn de l'autogovern i la frontera. Al final es proposa discutir una agenda per la segona dècada del segle XXI. Llibre imprescindible per tots aquells que volen tenir una visió rápida, ben fonamentada i informada de la nova etapa histórica de la immigració a Catalunya. 

La publicació editada per Proteus planteja els fonaments de les polítiques promogudes per Catalunya en els darrers vint anys, les etapes que han caracteritzat la institucionalització d’un enfocament propi i els punts clau que segons l’autor cal abordar en aquest segon decenni del segle XXI, especialment pel que fa a la gestió del fet migratori i les seves implicacions en la resta de la societat.

La monografia del també director del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració de la UPF s’articula a través de cinc conceptes principals: cohesió, autogovern, llengua i frontera. 

Ricard Zapata-Barrero is a Professor of Political Theory at the Department of Political and Social Sciences, Universitat Pompeu Fabra (Barcelona-Spain). His main lines of research deal with contemporary issues of liberal democracy in contexts of diversity, especially the relationship between democracy, citizenship and immigration. He is Director of GRITIM-UPF (Interdisciplinary Research Group on Immigration) and the Master Programme on immigration management at UPF. For further information, please check his Website.


Carme Porta Abad és membre de la Junta Directiva de Cooperacció i del Patronat de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, va pertànyer a la Comissió pels Drets de les Dones i de la Comissió sobre Immigració.


Aquest és el títol d’un documental de Llibertat.cat que fa una reflexió sobre els fets esdevinguts l’estiu del 1992.
És una reflexió en fred però totalment actual i, a més, un revulsiu pels que pensen que tot es fa en un dia. És una revisió des de la perspectiva de les persones represaliades i no pas des de la perspectiva oficial que és la que ha anat triomfant.   

Després de la gran mobilització de l’11 de setembre és bo recordar que fa 30 anys ser independentista era estrany, socialment parlant, cosa d’una minoria i sinònim de “terrorista”. Cal recordar el paper que moltes persones i organitzacions han fet en aquest temps. Moltes detencions, molts exemples… com en aquell 1982 que en la manifestació contra la LOAPA hi havia molta gent darrera d’una pancarta amb una paraula clara i simple: “independència” i dos dies després 6 independentistes van ser detinguts i empresonats per sedició.

Els patiments han estat molts i llargs i, tot i que la història i l’evolució no és lineal cal fer un reconeixement a les persones que han estat en aquest procés perquè totes i tots som prescindibles però tots els esforços i aportacions són necessaris. Hi hagut molta gent detinguda, torturada, represaliada, exiliada… també hi hagut morts i hi hagut sempre, al darrera, un estat amb voluntat d’aixafar el moviment independentista. Benvingudes siguin les mobilitzacions ciutadanes com aquesta de l’11 de setembre que marcarà un abans i un després! Som filles i fills d eles lluites populars dels 70 que han anat arrelant: urbanisme, llengua, territori, ecologia, feminisme… i ara Catalunya (que no els Països Catalans) es reivindica.

El 92 va ser l’excusa per donar un abona imatge de l’Espanya democràtica, els jocs de Barcelona eren l’aparador i Espanya no volia que ningú deixés ditades al vidre. Garzón va ser el braç executor de l’estat per prevenir que això passés i va actuar amb contundència.

L’independentisme creixia però no era majoritari, la mateixa Crida només feia una tèbia revindicació de l’autodeterminació com a lema central i l’independentisme combatiu era l’únic referent que podia mostrar allò que realment s’esdevenia però Garzón i l’estat no van deixar que ningú els desemmascarés. Garzón va matxacar l’MDT, l’AUP… va intentar que no reeixís el seu discurs.

Aquest documental és un tors d’història. La història quotidiana, la petita, la que no ens han deixat explicar. La història que hem reivindicat i que gràcies a la historiografia feminista i marxista ha anat desenvolupant un espai propi. És la història confrontada a la gran Història, la història dels guanyadors i dels Estats, la història èpica que ha amagat les classes populars, les dones, allò que s’oposava al sistema o es considerava menor.

El documental recupera, si, una certa èpica i reivindica la heroïcitat de la gent normal que ha patit i lluitat les heroïnes i herois quotidians front als herois, com Garzón, imposats per l’estat.

Ara, que tothom s’atribueix els èxits, és el moment de reconèixer que amb tots els errors les aportacions de les persones i organitzacions que durant més de 30 anys han, hem, estat lluitat des de l’Esquerra Independentista ha estat un paper important, fonamental diria, i no es pot oblidar. Els CSPC, el PSAN, el PSAN-P, l’IPC, N d’E, l’AUP, l’Assemblea Municipal d’Esquerra Independentista, l’MDT… organitzacions algunes ja extintes que han tingut un paper fonamental. O d’altres anteriors que van evolucionar com el FNC o, posteriorment ERC i les persones invisibles: la Mait Carrasco, l’Antoní Messeguer, en Toni Villaescusa… i tanta gent que ha lluitat i segueix lluitant des de diferents àmbits, organitzacions i llocs.
A l’Estat espanyol la població immigrada es troba sotmesa a la Llei d’Estrangeria, una Llei discriminatòria, diferent a les de la resta de la ciutadania.
Mentre les condicions de vida dels i les immigrants són cada vegada més difícils, les administracions prioritzen les polítiques de control enfront de la despesa social. S’endureixen els requisits per a la residència legal, tant a través de la privació de drets com de l’assetjament policial: controls de documentació, detencions arbitràries, internament i expulsions.
Administració i partits polítics tracten a la immigració com mà d’obra barata, o com “problema”. Es titlla a l’immigrant d’enemic, probable terrorista, invasor,… provocant por i inseguretat. El racisme institucional, contribueïx al racisme social.
S’obliden així les desigualtats econòmiques, injustícies socials, fams i guerres que causen els actuals processos migratoris. Es nega així a milions de persones el dret humà elemental de buscar una vida digna independentment del lloc del seu naixement.
Aquesta política degrada al conjunt de la societat. Per això, des de la convicció de la universalitat dels drets humans i la igualtat de les persones, exigim l’adopció de
12 Mesures Urgents per la Dignitat dels i les immigrants
a) REGULARITZACIÓ, GARANTIES a la RESIDÈNCIA i VIDA FAMILIAR
1.- Nou Procés de Regularització, sense condicionar-lo a un contracte de treball previ.
2.- Adaptació a la realitat dels requisits per acollir-se a l’arrelament social.
3.- Arrelament laboral per a tota persona que acrediti una o vàries relacions laborals.
4.- Flexibilització dels requisits per a la tramitació del reagrupament familiar.
5.- Paralització de les polítiques de contractació en origen de treballadors temporers.
6.- Augment significatiu dels recursos per a garantir l’accés a la informació.
b) PROU de REPRESSIÓ i ABÚS POLICIAL. NO a la XENOFÒBIA.
7.- Tancament dels Centres d’Internament per a Estrangers.
8.- Derogació del Protocol d’actuació per a les expulsions aprovat el Setembre de 2007.
9.- Cesament de controls de documents, detencions, segrest de passaports i expulsions.
10.- Retirada de la Proposició de Llei de Mesures de Lluita Contra la Immigració Clandestina.
c) IGUALTAT PLENA de DRETS
11.- Compliment acords internacionals en asil i dret de treballadors immigrants.
12.- Dret a sufragi actiu i passiu, i tots els drets laborals, civils i culturals.
Àrea d’Immigració CGT Catalunya (recollint les reivindicacions de la REDI)
Ens traslladem a una de les etapes més creatives de l'art a Catalunya. Al llarg del segle XIV es produeix un diàleg apassionant entre els dos pols de la modernitat artística, és a dir, d'una banda, França i els antics Països Baixos, i de l'altra, Itàlia. El nou estil resultant, el gòtic internacional, és un art marcat pels contrastos: estilització i naturalisme, elegància i expressivitat, luxe material i destresa tècnica. Catalunya adopta decididament aquest nou codi estètic i esdevé un dels centres més actius amb artistes de primer nivell com ara Lluís Borrassà, Rafael Destorrents, Pere Joan o Bernat Martorell.
El MNAC ha aconseguit reunir un esplèndid conjunt d'obres mestres d'aquest període fructífer, entre les quals destaquen les taules del Retaule de sant Jordi de Bernat Martorell conservades al Louvre, que es podran admirar per primer cop a Catalunya més d'un segle després de la seva exportació, i també una valuosa selecció de manuscrits amb miniatures, unes peces que rarament són a l'abast del públic. Entre aquestes, es mostrarà el cèlebre Missal de santa Eulàlia de la catedral de Barcelona, il·lustrat per Destorrents.

Informació de l'acte

Exposició 'Catalunya 1400. El Gòtic internacional'

Data inici: 29/03/2012
Data fi: 15/07/2012
La Cambra de Comerç Brasil-Catalunya realitzarà la IV Jornada Jurídic-Econòmica del Brasil a Catalunya, promoguda pel Consulat General del Brasil a Barcelona, i dirigida a empreses dels sectors d’energies (gas, petroli, etanol, petroquímic i energies renovables), d’obres d’infraestructura (ports, aeroports, carreteres i autopistes, transports públics) i d’hoteleria i turisme.

Quan: 31 de maig de 2012
Lloc de l'esdeveniment: Barcelona - Hotel Majèstic, Passeig de Gràcia, 68.
Horari: 8:45 a 14:00 h.

Inscripcions:
jornadas@brasilbcn.org
Tel: +34 93 488 22 88 – Ext. 222 y 236
Sónar, Festival de Música Avanzada y New Media Art, arriba al Brasil després de passar per Tokio i Ciutat del Cap. Abans de l’edició de Sónar Barcelona, el festival més influent de música electrònica viatja a Sâo Paulo en col•laboració amb Catalan! Arts. Els dies 11 i 12 de maig, Sâo Paulo es converteix en la capital de la música electrònica. Aquesta primera edició de Sónar també compta amb una representació catalana encapçalada per Za! i John Talabot, les empreses Conductr, Jocabola, Reactable i el festivals In-Edit i Screen from Bcn.

La connexió entre Brasil i Catalunya
SonarPro és també una finestra que mostra el talent dels dissenyadors i empresaris de tot el món, especialment als artistes i la indústria al Brasil i Catalunya tenen contacte amb professionals d'altres latituds. SonarPro permeten al participant a compartir idees, establir contactes i facilitar la creació de xarxes entre els professionals de la indústria en els camps creatius, com la tecnologia relacionada amb la creació, les sol·licituds de concerts i espectacles en viu o en els instruments interactius nous.

Com participar a SonarPro?
INSCRIPCIÓ TANCADA: (30% de la capacitat de l'espai s'utilitza per omplir durant el festival - subjecte a la capacitat).
SonarCinema a SonarPro
A més de tots els presents SonarPro SonarCinema, l'espai del festival dedicat a la projecció de pel · lícules, documentals i continguts audiovisuals que destaquen per la seva qualitat i originalitat de les seves propostes. La selecció d'aquest material va ser coordinat pel Sónar i amb la col.laboració de dos dels festivals audiovisuals més importants de Catalunya, i l'In-Edit de Barcelona de la pantalla. In-Edit és un festival que s'especialitza en documentals musicals - incloent la 4 ª edició del In-Edit Brasil passarà el mateix dia que el Sónar de Sao Paulo. Pantalla de Barcelona és una plataforma dedicada a col · locar la pel · lícula en el camp de l'art contemporani.

Quan? 11 i 12 de maig 2012
On? São Paulo - Brasil

Des de la Plataforma per la Llengua, per Sant Jordi, ens demanen que ens escriguem el nostre missatge de desig pel català! Pots enviar-lo per correu electrònic a comunicacio@plataforma-llengua.cat o fer-ho via Twitter amb menció al nostre perfil @llenguacat, escrit en un màxim de 130 caràcters i utilitzant el hashtag #muralmobllengua. El difondran a través de Twitter i el penjaran al seu web i al blog de l’acte.


La iniciativa forma part de la campanya “El català, llengua comuna”, que culminarà el dia de Sant Jordi amb la celebració del primer Muralmob per la llengua. Un Muralmob és una acció o happening organitzada on centenars de persones ens reunirem per crear un missatge a través de 1.000 globus inflats amb heli. Cada un dels participants escriurà en els globus el seu missatge personal pel català. La gravació es realitzarà dilluns 23 d’abril a la plaça dels Àngels de Barcelona (davant del MACBA), entre les 17.00 i les 19.00 hores. Necessitem la teva col·laboració! Participa amb nosaltres!

No et perdis l’espot de la campanya: www.youtube.com/PlataformaxLlengua
La integració i la promoció de l'aprenentatge del català és un dels objectius de la ràdio llatina de Barcelona 'La Bomba' (100.3 FM). En aquest sentit, l'emissora des de fa mesos manté una estreta col·laboració entre la Plataforma per la Llengua i el programa 'La Veu del Poble', conduit per la periodista colombo-catalana Omaira Beltran.

Una de les noves accions que ambdues entitats preparen pels propers mesos és l'enregistrament de falques de veu protagonitzades per catalans d'origen estranger amb l'objectiu de convidar i informar als nouvinguts de la importància d'aprendre i gaudir de la llengua catalana.

Els enregistraments es duran a terme els dies 17, 18 i 19 d'abril de 12:00 a 13:00 h i de 14:00 a 15:00. També el dimecres 17 també de 19:00 a 20:00 h. A la seu de la Bomba. Els organitzadors conviden a la participació de totes aquelles persones, a títol individual o que pertanyin a associacions o col·lectius, que valorin la importància de l'ús del català com a eina de cohesió.

Si esteu interessats en participar, cal que ho confirmeu contactant amb laveudelpoble@mail.com Persona de contacte: Omaira Beltrán, conductora i realitzadora del programa 'La veu del poble' de La Bomba (100.3 FM).

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va denunciar que des de principi del segle XX hi ha hagut a Espanya "sectors" que confien que una "immigració massiva" a Catalunya acabarà "diluint" la personalitat col·lectiva catalana.
En un editorial del butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol, l'expresident català es va mostrar "esperançat" en el fet que això no passi i que la societat catalana sigui capaç de mantenir la seva identitat, com ja va aconseguir durant el franquisme.
Pujol va destacar que la mentalitat "oberta" dels catalans va permetre al llarg del segle XX integrar els ciutadans vinguts d'altres parts de l'Estat i fer-los sentir plenament catalans.
Per aconseguir que aquesta capacitat d'integració es mantingui ara amb la nova immigració estrangera, Pujol recepta als catalans dosis d'"empatia" cap als nouvinguts.

Les llengües
Aquesta "empatia" passa per exemple, segons Pujol, per entendre que "després de les massives immigracions dels últims 100 anys la llengua castellana és una llengua del tot incorporada a la societat catalana".
"Tots han de tenir un coneixement suficient de les dues llengües. Almenys després d'un període prudencial", va subratllar Pujol, que va defensar que es vagin incorporant les dues llengües a l'"actitud de la gent i a la legislació. Des de l'administració fins a l'escola i a la universitat, des del comerç i en general als serveis públics o privats". Una altra de les seves receptes per aconseguir la integració de la nova immigració és que l'administració i la societat catalanes segueixin prioritzant l'objectiu d'un "bon funcionament de l'ascensor social".
Pujol es va fer eco del debat sobre si una Catalunya independent seria o no viable econòmicament: "Cal afegir la discussió de si ho seria amb la sobrecàrrega de la immigració que té i la sagnia financera que pateix"