..... Inici | Ràdio | Recerca

Del 28 al 30 de gener de 2026, la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna – Universitat Ramon Llull, situada al carrer Valldonzella de Barcelona, va ser seu del "III Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència". Aquest esdeveniment, organitzat per la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència de Catalunya i l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, es va convertir en un dels principals fòrums contemporanis per analitzar com els drets de llibertat religiosa i de consciència s’exerceixen i es protegeixen en diferents contextos globals i locals.

L’acte inaugural va comptar amb la participació d’autoritats institucionals i acadèmiques, incloent representants del Govern de la Generalitat de Catalunya, així com acadèmics de reconeixement internacional.
 
Objectius i estructura del congrés

L’esdeveniment va tenir més de 120 comunicacions científiques i 29 panells multilingües (català, castellà, anglès, francès i portuguès) amb la participació de més de 120 ponents de 26 països, provinents d’universitats, comunitats religioses i organitzacions internacionals.

El congrés va anar més enllà d’un debat abstracte: va combinar analitzis teòrics, experiències pràctiques i propostes aplicades sobre diferents aspectes relacionats amb la llibertat religiosa i de consciència, amb especial atenció a: Gestió de la diversitat religiosa i cultural en societats pluralistes, destacant com la llibertat de creença es tradueix en polítiques públiques i pràctiques socials; Anàlisi d’estàndards internacionals de drets humans, incloent marcs legals i mecanismes de prevenció de vulneracions del dret a la llibertat religiosa; Metodologies i indicadors d’estudi de la llibertat religiosa, amb aportacions des de disciplines com el dret, la sociologia, la comunicació i la teologia; Interreligiositat com a instrument de convivència, amb ponències centrades en el diàleg entre tradicions diverses i en com aquest diàleg contribueix a la cohesió social en contextos de diversitat creixent.
 
Temes destacats i ponències rellevants

Entre les seccions més rellevants del programa destaca la taula rodona inaugural, que va comptar amb la participació del cardenal Cristóbal López Romero, arquebisbe de Rabat, que va parlar sobre el diàleg interreligiós com a eina fonamental per a la construcció de pau i comprensió mútua; així com experts en diplomàcia interreligiosa i acadèmics especialitzats en dret i experiències pràctiques de gestió comunitària.

També els panells sobre experiències globals. Entre els panells més inspiradors hi va haver debats sobre la llibertat religiosa en diferents contextos culturals, com per exemple un testimoni profund de membres de la comunitat bahá’í a Europa sobre la seva experiència de persecució i resistència, que va subratllar la importància de protegir la llibertat religiosa de minories vulnerables.

Els aspectes jurídics i polítics van ser tractats. Hi va haver sessions dedicades a explorar marcs legals nacionals i internacionals, l’impacte de polítiques públiques sobre la llibertat de consciència i els desafiaments ètics i legals que planteja la regulació dels espais públics en societats multiculturals.

Es van tractar també les interseccions amb altres drets. Diverses comunicacions van abordar la intersecció entre llibertat religiosa i altres drets fonamentals, com ara la igualtat de gènere, la llibertat d’expressió i les polítiques educatives en comunitats religioses o laiques, subratllant com aquests drets s’influencien mútuament en la pràctica. (Infereix dels objectius amplis del congrés incloent bones pràctiques i estudis contextuals.)
 
Impacte i llegat del congrés

La cerimònia de clausura va tenir lloc el 30 de gener, amb la participació de representants institucionals com el Director General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i membres de l’equip organitzador. Durant l’acte es van lliurar premis acadèmics a treballs destacats en l’àmbit de la llibertat religiosa i de consciència, incloent Treballs de Final de Grau, Màster i Tesi Doctoral.

El "III Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència" va reafirmar la importància de la llibertat de religion i de consciència com a indicador del grau democràtic d’una societat, així com la necessitat de promoure espais de diàleg interdisciplinari i interreligiós per afrontar desafiaments globals. La diversitat de perspectives i la participació internacional van fer d’aquesta trobada un espai crucials per reforçar el respecte mutu, combatre la discriminació per motius de creença i promoure la convivència intercultural en una Europa i un món cada vegada més plural.

 


Una proposta educativa que dona resposta a totes aquelles persones interessades en la interculturalitat i/o en la diversitat religiosa.

Amb aquesta visita a l'espai interreligiós Migrastudium tindrem la possibilitat de fer aprenentatges significatius en un context d'acollida, que fomenta l'apropament a la diversitat cultural i religiosa.

Data: 05/02/2026 (12h)
Lloc: Migrastudium (Carrer del Palau, 3 – Barcelona). Cal inscripció prèvia.

En el marc de les “IV Jornades de l’Església de Barcelona per la Interacció entre Cultures”, amb el lema “Conèixer per estimar. Construint un nou nosaltres”, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral, Càritas Diocesana de Barcelona, Fundació Camins, La Plataforma d’Entitats Cristianes amb les Persones Migrants (PECI) i Caminem junts en la diversitat. Us animem a participar de les diverses activitats organitzades.

+ informació


Davant l'augment dels discursos de confrontació, és més necessari que mai crear espais de reflexió i diàleg. La activitat gratuïta, comptarà amb la participació de Moha Gerehou, periodista i reconegut activista contra el racisme, i membres de la Fundació porCausa, experts en periodisme i recerca social amb una mirada humana.

Data: 03/02/2026 (18h - 19:30h)
Lloc: Online. Cal inscripció prèvia

En el marc de les “IV Jornades de l’Església de Barcelona per la Interacció entre Cultures”, amb el lema “Conèixer per estimar. Construint un nou nosaltres”, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral, Càritas Diocesana de Barcelona, Fundació Camins, La Plataforma d’Entitats Cristianes amb les Persones Migrants (PECI) i Caminem junts en la diversitat. Us animem a participar de les diverses activitats organitzades.

+ informació


 

En el marc de l’exposició del Museu Tàpies dedicada a la cineasta Germaine Dulac, pionera del cinema d’avantguarda i figura clau del surrealisme cinematogràfic, el Museu Tàpies organitza una taula de debat centrada a aprofundir en l’univers simbòlic, estètic i polític de l’imaginari femení en el marc del surrealisme.

L’esdeveniment vol ser un espai per reflexionar, des del rigor crític i la sensibilitat poètica, sobre les formes en què les dones artistes i pensadores han intervingut, expandit o subvertit els codis del surrealisme, sovint pensats des d’una mirada masculina. Així doncs, la taula de debat abordarà qüestions com la construcció del cos i el desig, l’autoria femenina dins de l’avantguarda i la relació entre cinema, somni i alliberament simbòlic.

«La imatge insubmisa. Germaine Dulac i l’imaginari femení del surrealisme» és una invitació a repensar els relats de les avantguardes des del gest, el símbol i l’esquerda, però també a escoltar com ressona avui un moviment d’avantguarda que va saber transformar l’invisible en imatge i el desig en llenguatge.


Dates: 03.02.2026 | 18:00 h
Lloc: Auditori del Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona)
Durada: 2 h 15 min
Preu: 3 €. Gratuït per a estudiants


PROGRAMA

18 h. Presentació de la sessió a càrrec del Museu Tàpies

18.10 h. Intervenció «Germaine Dulac i el llarg cinema impressionista», a càrrec de Tami Williams

18.40 h. Intervenció «Poètiques del cos antifeixista», a càrrec de Julia Ramírez Blanco

19.10 h. Intervenció «Danseu, imatges, danseu», a càrrec d’Elena Castro Córdoba

19.40 h. Taula rodona amb Tami Williams, Julia Ramírez Blanco i Elena Castro Córdoba, moderada per Bruna Lo Biundo

20.15 h. Cloenda


PARTICIPANTS

Tami Williams és professora associada d’Estudis Cinematogràfics i d’Anglès a la Universitat de Wisconsin-Milwaukee i ha estat presidenta durant dos mandats de Domitor – International Society for the Study of Early Cinema (2015-2023). És autora i editora de diversos llibres sobre cinema dels primers temps i sobre cinema modern, entre els quals destaquen Germaine Dulac: "A Cinema of Sensations" (2014), "Global Cinema Networks" (2018), "Germaine Dulac: What Is Cinema?" (2019, guardonat amb el Premi del Llibre de Cinema del CNC 2020), "Provenance and Early Cinema" (2021) i "Crafts, Trades, and Techniques of Early Cinema" (2024). Especialista en intermedialitat i intercanvis interculturals, ha organitzat retrospectives internacionals en institucions de referència, com La Cinémathèque française, el Musée d’Orsay, Il Cinema Ritrovato, Le Giornate del Cinema Muto, la Library of Congress i el Lincoln Center for the Arts. És membre del consell administratiu de Women and Film History International.

Julia Ramírez Blanco és investigadora Ramón y Cajal a la Universidad Complutense de Madrid. La seva recerca connecta la història de l’art, els estudis utòpics i els moviments activistes. Ha publicat diverses monografies, entre les quals Artistic Utopias of Revolt (Palgrave, 2018), "15M. El tiempo de las plazas" (Alianza, 2021), "Amigos, disfraces y comunas. Las hermandades de artistas del siglo XIX" (Cátedra, 2022) i "La ciudad del Sol. Le mouvement 15M entre formes et performances" (Éditions Lorelei, 2023). També és editora de llibres i números de revista, com "Los ismos del siglo XXI" (Alianza, 2025), coeditat amb A. M. Guasch. Ha realitzat estades de recerca a Nova York, París, Nantes, Amiens i Princeton. Juntament amb Lise Lérichomme i Sally Bonn, ha codirigit el projecte de recerca i exposició Grande Révolution Domèstique-Guise, sobre utopies feministes, a Le Familistère Guise (França). Ha estat membre del comitè de The Society for Utopian Studies i forma part del grup de recerca internacional del Center for Artistic Activism (C4AA). Actualment investiga les utopies ecològiques davant la crisi climàtica.

Elena Castro Córdoba és doctora en Estudis Feministes i de Gènere per la Universidad Complutense de Madrid, màster en Gènere, Mitjans i Cultura per la Goldsmiths University (Londres) i graduada en Filosofia per la Universidad Complutense de Madrid. Ha estat investigadora predoctoral FPU a la Universidad Complutense de Madrid, on va desenvolupar una tesi sobre temporalitats queer i afectives aplicades a l’arxiu, i és cocreadora del col·lectiu artístic Ontologías Feministas, especialitzat en virtualitat i pràctiques amb perspectiva feminista. Actualment és professora associada a EINA i col·laboradora docent a la Universitat Pompeu Fabra. Investiga i escriu sobre feminisme contemporani, arxiu, polítiques temporals i la seva interrelació amb estètiques contemporànies.

Bruna Lo Biundo és investigadora especialitzada en la representació de les dones durant el període d’entreguerres, amb un interès particular pel surrealisme i el cinema feminista pioner de Germaine Dulac. Doctora en Literatura Francesa per la Universitat de Palerm, ha treballat com a comissària i responsable de recerca en institucions com el Mémorial de la Shoah i La Contemporaine (Universitat de Nanterre), així com en projectes sobre dones immigrants i refugiades a la França del segle xx. Cofundadora de l’associació Past/Not Past, actualment prepara una exposició documental dedicada a Germaine Dulac. Des de 2024 coordina el màster en Patrimoni Audiovisual i imparteix classes sobre comissariat i pràctiques participatives a l’Institut National de l’Audiovisuel.



[Fotograma extret de La Coquille et le Clergyman, 1928]

+ informació | Reserves

 





L’Església de Barcelona organitzarà del 31 de gener al 8 de febrer de 2026 la quarta edició de les Jornades per la interacció entre cultures. La iniciativa vol posar el focus en la convivència i el diàleg en una societat diversa, sota el lema “Conèixer per estimar. Construint un nou nosaltres”.


Durant més d’una setmana, l'Arquebisbat de Barcelona proposa un programa ampli d’activitats que combina accions culturals, socials i espirituals. El calendari inclou actes al carrer, espais de reflexió, trobades pastorals amb comunitats d’origen estranger i moments de pregària, amb la voluntat de promoure el respecte mutu i la construcció de comunitat.


Les Jornades estan impulsades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb Migrants, Càritas Diocesana de Barcelona, la Fundació Camins, la Plataforma d’Entitats Cristianes amb les Persones Migrants i Caminem junts en la diversitat. Les entitats organitzadores coincideixen a reivindicar la pluralitat cultural com una oportunitat per enfortir els vincles socials i eclesials.


Un programa d’actes que combina cultura, reflexió i espiritualitat

L’inici de les Jornades tindrà lloc el dissabte 31 de gener a la plaça Espanyola de l’Hospitalet de Llobregat, amb un flashmob comunitari obert a tothom. L’acte comptarà amb la participació del cor de gòspel SOM COR BCN i una acció simbòlica que vol valorar l’hospitalitat i la diversitat cultural. Un dels punts centrals del programa serà el dimarts 3 de febrer al vespre, quan al claustre de la Mercè de la Sagrada Família es presentarà la nova Pastoral Intercultural Diocesana i les parròquies personals d’origen estranger. Durant l’acte es donaran a conèixer tant les parròquies amb trajectòria històrica com les de creació recent.

El mateix dia al matí es durà a terme en format en línia la trobada “Desactivar l’odi, activar la convivència”. La sessió reunirà el periodista Moha Gerehou i Julia Delfini, de la 'Fundació por Causa', per reflexionar sobre els discursos d’odi i la necessitat de promoure relats basats en el respecte i la convivència.


El dimecres 4 de febrer, la parròquia de Sant Pau del Camp acollirà una taula rodona centrada en la llengua com a eina d’acollida. L’espai servirà per compartir experiències i bones pràctiques orientades a fomentar l’ús del català des d’una mirada inclusiva i empàtica. Les activitats continuaran el dijous 5 de febrer amb una visita a l’Espai Interreligiós de Migrastudium i una taula de diàleg titulada “Ni silenci ni indiferència”. Aquesta proposta abordarà el paper de l’Església i de les entitats socials en la defensa dels drets de les persones migrants.


La cloenda de les Jornades arribarà amb actes de caràcter espiritual. El divendres 6 de febrer al vespre se celebrarà una pregària de Taizé multilingüe a Sant Pau del Camp, mentre que el diumenge 8 de febrer tindrà lloc la missa intercultural de tancament en ritu oriental a la basílica de Santa Maria del Pi.

 


El dia 9 de febrer de 2026 tindrà lloc al Museu d’Història de Catalunya la Jornada "Museus, patrimoni i interseccionalitat", que organitza el grup de treball Museus i Gènere de la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya.

La jornada explorarà els reptes, les pràctiques i les potencialitats de la interseccionalitat, entesa en el marc teòric que sosté que l'experiència de desigualtat i discriminació, o de privilegi, es configura a partir de la interrelació entre diverses identitats socials, com el gènere, l'ètnia, la classe social, l'orientació sexual o l'edat.

Es busca compartir projectes, accions, recerques o experiències vinculades als museus i al patrimoni i que estiguin basades en diversos eixos de desigualtat: gènere, classe social, racialització, diversitat funcional, orientació sexual, edat, migracions, llengua, territori, entre d’altres. Hi ha un interès especial per posar en comú pràctiques que promoguin la inclusió, la justícia social i la transformació institucional mitjançant la mirada interseccional.

Preu: Inscripció gratuïta.

Organitza: Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya

Lloc: Museu d'Història de Catalunya (Plaça Pau Vila, 3, Barcelona, Catalunya)

+ informació

 


El passat 13 d’octubre, amb motiu del dia de les societats indígenes als Estats Units, 17 artistes indígenes van intervenir amb una acció de “guerrilla artística” l’ala americana del Metropolitan Museum de Nova York amb un projecte reivindicatiu (i no-autoritzat) titulat ENCODED: change the story, change the future. 

Gràcies a l’ús de la realitat augmentada, els artistes han sobreimprès (digitalment) narratives i cosmologies indígenes a les escultures i pintures del segle XIX que són les encarregades de sostenir la narrativa institucional de “què és Amèrica” i exemplificar “què és l’art americà” a aquesta sala del MET. ENCODED no només desafia la narrativa única i oficial sinó que ho fa visibilitzant una multiplicitat de narratives alternatives que reparen parcialment les veus, històries i vivències silenciades de les “altres Amèriques” i de les “altres pràctiques artístiques americanes”.

I d’això va el CURS: CONTEMPORANUM: Arts indígenes contemporànies i transformació museogràfica. Sabers aplicats i estudis de casos. Aquest curs explora de forma crítica i reflexiva el rol central que tenen les arts indígenes i natives contemporànies dins els debats museogràfics contemporanis i els circuits artístics globals.

El curs parteix d’una necessària revisió històrica entorn la genealogia i conseqüències de la representació de l’alteritat als museus europeus i explora a través de diversos casos d’estudi el paper que tenen avui artistes i comissaris d’origen indígena en la transformació d’aquests relats del passat a través de pràctiques artístiques, curatorials i comunitàries que proposen alhora noves formes d’interculturalitat, representació, reparació i diàleg.

A més, Contemporanum coincideix a Barcelona amb dues grans exposicions que permeten situar, exemplificar i explorar molts dels coneixements del curs en la pràctica. Per un costat, Veus del Pacífic [CaixaForum Barcelona 7 de nov – 15 feb], per l’altre Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica [MACBA, 6 nov – 6 abril]. Ambdues exposicions formen part del programa del curs i seran visitades com a casos d’estudi i d’aplicació pràctica dels sabers del curs.

METODOLOGIA:

El curs combina classes d’aula i visites comentades a exposicions.

A L’AULA: una part de caràcter magistral, per oferir una base teòrica, i una segona part de debat a través d’estudis de cas per ajudar a la reflexió aplicada de la teoria. Per dur a terme els estudis de cas s’analitzen imatges, obres, textos i també estratègies museogràfiques per tal d’aprofundir en els continguts.

VISITES A EXPOSICIONS: les visites comentades seran tractades com a casos d’estudi i permetran aplicar, il·lustrar, debatre i reflexionar sobre els continguts del curs in situ. Exposicions a visitar:

“Veus del Pacífic” [CaixaFòrum]: sessió inicial.
“Projectar un planeta negre” [MACBA]: sessió de clausura.

OBJECTIUS

Analitzar la història i les polítiques de representació de l’alteritat en museus etnogràfics i antropològics.Reconèixer el paper central dels artistes indígenes en la denúncia i revisió de la memòria colonial, en la creació de nous sabers interculturals i en la revalorització dels sabers ancestrals pel món contemporani.Explorar pràctiques artístiques com a formes de resistència, reparació i diàleg intercultural.Examinar el rol emergent dels artistes d’ascendència indígena com a comissaris i agents de canvi en els espais museístics.Explorar conceptes de repatriació, reapropiació, co-creativitat, co-comissariat i mediació intercultural que són clau en els debats museogràfics actuals.

TEMARI

Sessió 1 [9.02.26]

Visita comentada a l’exposició Veus del Pacífic. Innovació i tradició [CaixaForum] coma introducció pràctica i vivencial del temari del curs.

Sessió 2 [16.02.26]

Recuperant l’agència: pràctiques artístiques [indígenes] contemporàniesL’ahir: genealogia crítica dels museus etnogràfics i d’antropologia
Anàlisi del poder en la construcció de l’alteritat: estratègies de representació i d’absència.
L’art com a eina de reconstrucció identitària, individual i col·lectiva.
Art com a resistència explícita i activisme.
Revaloració de sabers ancestrals com a nous sabers interculturals.
Des de dins: contrarepresentacions i contranarratives

Sessió 3 [23.02.26]

Arxiu, memòria i futur: el museu com a arxiu i l’art com a reparació.La mirada única: arxius colonials, poder i silenci.
La recerca arxivística avui com a activació de la memòria oblidada.
La creativitat artística com a reescriptura de la memòria col·lectiva, la reconnexió identitària i la reapropiació de sabers.
D’una mirada única a les narratives plurals.

Sessió 4 [2.03.26]

L’artista-comissari (curar des de dins). El rol dels artistes indígenes com a comissaris i agents de canvi.
Curar és tenir cura: estratègies pràctiques per a una museografia més justa i participativa.
Noves formes de representació i mediació cultural als museus.
Exemples de bones pràctiques: museus en diàleg amb comunitats d’origen, coproducció de sabers, retorn i reparació de sabers, materials i obres.

Sessió 5 [9.03.26]

Visita comentada a l’exposició Projectar un planeta negre [MACBA] com a clausura reflexiva i aplicada dels continguts del curs.

ADREÇAT A

Estudiants d’antropologia, humanitats, museologia, art i història colonial i postcolonial. Interessants en gestió de patrimoni material i immaterial de caràcter artístico-antropològic. Així com públic general interessant en les temàtiques anteriors i amb ganes d’ampliar coneixement sobre les pràctiques indígenes contemporànies i el seu rol en els debats museogràfics actuals.

DADES DEL CURS
 
Dates: Dilluns 9, 16, 23 de febrer, 2 i 9 de març de 2026
Horari: de 18.00h a 20.00h.
Durada: 10h.

Idioma del curs: català
Modalitat: presencial

Professora: Dra. Roser Bosch i Darné
Crèdits Fotografia: “(detall) Paddy Japaljarri Stewart, Marlu Jukurrpa (Red Kangaroo Dreaming) Yarnardilyi & Jurnti, 2009”

Lloc: Institut Català d'Antropologia (Carrer de Casp 43, baixos 1a, Barcelona)

INSCRIPCIONS I PREUS

General: 70€
Jubilats, estudiants i/o persones a l’atur: 50€
Membres ICA i ACPA: 40€

Formulari d’inscripció
La plaça queda confirmada un cop fet el pagament.

Es lliurarà certificat d’assistència i participació (100% d’assistència).
Mínim de 15 persones per a realitzar el curs
Correu de contacte: secretaria@antropologia.cat, 722 52 47 65

PROFESSORA

Roser Bosch i Darné. Doctora i llicenciada en Humanitats (UPF). Especialista en arts indígenes contemporànies i museologia amb una tesi doctoral sobre arts indígenes australianes contemporànies i la seva representació a museus i col·leccions europees. Al llarg dels anys ha treballat com en docència universitària a la UPF, UAM, UVic i CIEE. 

Ha participat en varis projectes d’investigació ministerials, en congressos nacionals i internacionals i ha estat membre de la European Association for Studies of Australia (EASA), de la European Society for Oceanists (ESfO), del Centre Investigador en Art Primitiu i Primitivisme de la UPF (CIAP), del Centre d’Estudis Australians i Transnacionals de la UB (CEAT) i de l’Institut Català d’Antropologia (ICA). En relació a Veus del Pacífic, ha estat la responsable dels continguts del projecte educatiu de l’exposició.



 

L'espai Avinyó presenta les activitats de la temporada d’hivern del 2026 (del calendari occidental) de la mà de l’“ocell de la sort”, dibuix de l’il·lustrador japonès resident a Barcelona Yoshi Sislay, que esperem que ens guiï cap a un horitzó intercultural compartit.

En aquesta temporada d’hivern se centraran en processos del panís, històries de genocidi a la península, arxius municipals, panafricanisme, plurilingüisme i altres reflexions, mitjançant llenguatges del cinema i la música, pràctiques pedagògiques i participatives.

Memòries perseguides, arxius a revisitar

Obren la temporada amb una projecció sobre la Gran Batuda, la persecució i extermini de la població gitana l’any 1749 en el context espanyol i català, insistint en la seva incorporació al currículum educatiu institucional.

En el marc del 21M, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, proposen una visita a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona per generar un diàleg intercultural al voltant del relat, el tractament i la difusió dels fons documentals relacionats amb les exposicions universals de la ciutat i la seva vinculació amb els zoos humans.

Llengües, identitats i drets

Amb motiu del 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna, dediquen una sessió a l’amazic, la tercera llengua més parlada a Catalunya, per obrir un debat sobre el dret a parlar la pròpia llengua en contextos migratoris.

En el marc del 8M, proposen un espai de diàleg per reflexionar sobre què significa avui ser una dona jove catalana-marroquina a Barcelona, des d’una narrativa audiovisual que aborda experiències, tensions i el seu circuit de difusió.

També visitaran una exposició que aborda les manifestacions culturals del panafricanisme de la mà de referents presents a la ciutat, per contextualitzar les seves aportacions històriques, polítiques i de pensament en diàleg amb el present.

Sabers ancestrals i resistències quotidianes

Amb Nixtamalització, obren un taller pràctic i de reflexió al voltant d’aquest saber ancestral de comunitats indígenes i afrodescendents, la seva exclusió dels sistemes alimentaris i les jerarquies que determinen quins coneixements són reconeguts.

Dins del cicle Balls · Músiques · Resistències, presenten una sessió dedicada al palmeig com a pràctica rítmica, corporal i col·lectiva present en tradicions com el flamenc, gnawa o el landó.

Més col·laboracions

Segueixen col·laborant amb el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona i revisant l’oferta d’activitats per fomentar l’ús social de la llengua amb les propostes Sabors amb Chez i Paraules Cosides, dirigides a l’alumnat i al voluntariat per la llengua.



Tots aquests diàlegs i visites, músiques i balls, recorreguts i obres de teatre són activitats gratuïtes, però cal inscriure’s prèviament escrivint a espaiavinyo@bcn.cat.


 
La mort sota custòdia de la policia de la moral iraniana de la kurda Jina Mahsa Amini el 2022 va desencadenar una onada de protestes a l’Iran que avui ja té dimensió de revolta contra el règim; la caiguda de Bashar Al Assad el desembre de 2024 a Síria i l’arribada de l’islamista al-Jolani al poder ha desembocat en persecucions contra alauites, drusos i kurds fins a provocar una neteja ètnica a Alep; el desarmament i posterior dissolució del PKK i la crida d’Abdullah Öcalan el 2025 a negociar la pau no ha rebut una resposta a l’alçada per part del president turc Erdogan que continua reprimint el poble kurd dins i fora de les seves fronteres. Volem analitzar aquests i altres reptes que viu el Kurdistan que malda per assolir la seva emancipació entre l’esperança i la repressió.

El CIEMEN parlarà el pròxim 23 de gener a les 18 h a l’Auditori del CIEMEN amb Massoud Sharifi, nascut a Rojhilat, professor de Sociologia a la UAB i investigador del Centre d’Estudis i Recerca en Migracions, Ceylan Tutan, nascuda a Bakur, enginyera civil i membre de la Junta del CIEMEN, i amb Jenkidar Shikhdmmar, nascut a Rojava, mestre i representant de l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria a Catalunya, en una xerrada conduïda per Marta Rosique, periodista i presidenta de la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles.


Quin ha estat l’impacte econòmic i ecològic de la immigració entre els anys 1950 i 1980 a Catalunya? Es pot comparar amb l'actualitat? Ho comentaran al debat que l'Ateneu Barcelonès ha preparat pel proper 17 de desembre.

L'acte anirà a càrrec de Carlota Solé Puig, catedràtica de Sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, de la UAB, Jaume Fabre Fornaguera, periodista i historiador. Premi Memorial Francesc Candel, Adela Ros Híjar, doctora en Sociologia per la Universitat de Califòrnia i ex Secretària per a la Immigració del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Presenta: Joaquim Perramon, ponent de la secció d’Economia.

Dimecres 17 de desembre, 18.30-20.00h 
Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès 

Organitzen: Seccions d’Economia, Ecologia i Història. 
Memorial Ateneu 2025. Cicle de Migracions 1950-1980 a Catalunya

La immigració és un tema fonamental en molts aspectes – cultural, econòmic, urbà ambiental…– i l’Ateneu ha decidit dedicar-hi una particular atenció, començant pel discurs d’inici de curs de la presidenta de l’Ateneu.

Primer de tot cal preguntar-se si ha similituds entre les migracions 1950-1980 i el que està passant actualment en la immigració. S’ha demanat la participació de tres especialistes que ben segur aportaran reflexions d’interès: Carlota Solé, premi nacional de sociologia i una de les especialistes en immigració més reconegudes a Catalunya i a l’Estat, Jaume Fabre, periodista i historiador, que ha publicat mig centenar de llibres d’història urbana i de la vida quotidiana i Adela Ros, doctora amb sociologia per la Universitat de Califòrnia amb una tesi sobre immigració i ex Secretària per a la Immigració del Govern de la Generalitat de Catalunya.

L’acte no es pretén ser una simple sessió d’història sinó aportar, de manera amena però rigorosa, una perspectiva històrica de l’impacte econòmic, urbà i ecològic de la immigració. Útil també per a valorar la situació actual.

 


Un mitjó: un objecte quotidià, mínim, gairebé insignificant. Quan me’l miro faig una associació immediata:

mitjó → peu → sabata

I aquest recorregut em fa pensar en centenars, milers de persones que caminen:que travessen deserts, costes, ciutats i fronteres;
que arriben a Europa o intenten arribar a Catalunya;
que desapareixen de la nostra vista tan bon punt trepitgen la ciutat;
que no poden accedir als museus, però sostenen la vida quotidiana.

Penso en qui habita als marges, en els cossos no normatius que no encaixen en la narrativa oficial. Penso en qui, fins i tot sense papers, construeix i sosté l’economia catalana:les persones als camps de Lleida,
les que treballen el reciclatge amb els mateixos materials amb què Tàpies creava obres.

Aquestes presències invisibles són aquí; els seus avantpassats van patir el fuet que va ajudar a aixecar aquest país amb matèries primeres como el cacau, el cafè, el sucre, la fusta.

I si penso en Tàpies, penso inevitablement en Catalunya. I si penso en Catalunya, veig la senyera. Com es construiria avui una bandera catalana?

Quin és el seu or? De qui és la sang?

Però jo sí que soc catalana. Aquesta bandera també és meva. Hem d’apropiar-nos dels símbols, transformar-los, jugar-hi, crear noves narratives.

Ve a ser una altra història fundacional per a la bandera catalana del segle xxi, feta amb els mitjons de persones afrodescendents que caminen sobre una sang fictícia.

Per això proposo una altra senyera: una bandera creada des dels marges, des dels cossos que no s’esperen al carrer però que sí que s’exposen al museu com a signe de diversitat i d’integració.

En aquesta altra bandera, el groc és l’or d’Abya Yala: la riquesa extreta d’Àfrica i de l’Amèrica Llatina, transformada avui en coltan, cacau, petroli o empreses extractivistes que sostenen el benestar europeu. El vermell és la sang del tràfic transatlàntic: un traç que continua viu en les morts del Mediterrani, a les fronteres on encara sagnen els cossos negres.

Perquè la presència negra a Catalunya no comença amb la migració recent: és antiga, és en la terra i en el temps.

Gairebé totes les regions d’Àfrica tenen una figura que connecta el món dels vius i el dels morts. Una presència que es vesteix amb una roba feta de fulles seques, de fibres, de teles, de materials que respiren memòria. És una màscara que entreté els infants, que balla, que provoca, però que també guia, acompanya i ajuda a transcendir. Una figura que no només apareix: intercedeix. Que no només balla: obre portals. Que no només juga: protegeix.

Vull agafar aquesta figura ancestral i crear-ne una de pròpia; un ésser vestit amb mitjons, amb els mitjons de les persones migrades a Catalunya, i també amb els mitjons que es fan servir per dibuixar aquesta nova bandera.

Els mitjons es perden dins la rentadora, sí; però també són el millor lloc per guardar secrets, per protegir petits tresors, per abrigar-nos del fred del món. Per això demano a la comunitat migrant mitjons desaparellats per crear un vestit que dialogui cara a cara amb el gran mitjó de Tàpies; un vestit que activi una dansa dels marginats, un moviment que aplegui temps i territoris, que em connecti amb els milers de persones que caminen, que fan la travessa per arribar a Europa, a Espanya, a Catalunya. Perquè quan no quedin sabates, quan tot s’hagi perdut o deixat enrere, continuarem caminant amb mitjons.

El meu cos —negre, de dona, de gairebé cinquanta anys, gras, queer, excessiu— no és el cos esperat. Però és aquest el cos que avui construeix aquesta nova senyera. El que reclama un lloc en el relat. El que diu: Catalunya també s’escriu des de nosaltres. El que afirma: som aquí, hi hem estat sempre, i som part fonamental del que aquest territori és i pot arribar a ser.

Silvia Albert Sopale


Silvia Albert Sopale és actriu per vocació, directora per obligació, dramaturga per responsabilitat social i activista per amor a la negritud. Nascuda a Sant Sebastià, és filla d’una mare bubi de Guinea Equatorial i d’un pare igbo de Nigèria. Actualment viu a Barcelona.

És fundadora de Periferia Cimarronas, el primer teatre negre a Espanya; ha impartit la càtedra de primavera de 2025 al King Juan Carlos I of Spain Center de la Universitat de Nova York; és membre de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya; fundadora d’Hibiscus, l’Associació d’Afroespanyols i Afrodescendents, i directora del Festival Black Barcelona. També és cofundadora de Tinta Negra, col·lectiu que impulsa la diversitat racial en les arts escèniques, i membre de t.i.c.t.a.c. (Taller d’Intervencions Crítiques Transfeministes Antirracistes Combatives).

És cocreadora de No es país para negras (2014), Blackface y otras vergüenzas (2019), Parad de pararme (2021), La Moreneta (2021), Cuentos desde la Periferia (2023), Mahmud y no solo Mahmud (2023) i Lotö, un ritual de emancipación corporal (2024).

El seu treball és objecte d’estudi a universitats espanyoles i nord-americanes, i ha presentat les seves peces a Nova York, Chicago, Colòmbia i diversos països europeus.

La programació i el comissariat de la segona edició del cicle Seguint el sol ha anat a càrrec de Gabriel Virgilio Luciani.


· Data: 13.12.2025 | 13:00 h
· Durada: 1.30 h
· Lloc: Terrassa del Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona).
· Preu: 5 €


El proper 16 de desembre de 2025, a l'Auditori del Palau de la Generalitat de Barcelona, se celebrarà un acte commemoratiu amb motiu del Dia Internacional de les Persones Migrades. L’esdeveniment, que durà per títol "De Candel a avui, les migracions enforteixen els barris", vol posar en valor la contribució de les migracions al teixit social i cultural de Catalunya.

El programa inclou:

18.00: Benvinguda i inici de l’acte, amb intervenció de David Moya, director general de Migracions i Refugi.

18.05: Projecció de vídeo i intervenció a càrrec de la Fundació Paco Candel.

18.10: Conversa 'Els Candels d’avui' amb: Alíou Diallo (jurista i politòleg), Yousra Touri (activista i educadora social), Doina Gherta (associació Atzavara Arrels de Terres de l’Ebre), Moderada per Déguène Seck.

18.15: Clausura a càrrec de: Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials i Inclusió, Eva Menor Cantador, consellera d’Igualtat i Feminisme

18.45: Refrigeri i actuació musical amb Bigwé, per tancar l’acte.

Una trobada per reflexionar sobre el passat, present i futur de les migracions a Catalunya, amb veus del territori i institucionals.

Més informació



La fundació ACSAR Presenta l’Informe sobre l’Estat de la Immigració a Catalunya 2024, el dia 4 de desembre del 2025, a les 17.30 h, al Palau Macaya de Barcelona.

L’informe d’enguany s’ha estructurat a partir d’entrevistes i s’articula en set blocs temàtics: asil i refugi, ocupació, habitatge, educació, racisme i discursos d’odi, i ús del català. Ha estat redactat per Tarek Saliba Rodríguez i Ariadna Romans i Torrent, i inclou un recull exhaustiu de dades actualitzades sobre les persones estrangeres que viuen a Catalunya i a Espanya. El resultat és una anàlisi rigorosa i completa que permet obtenir una visió global i orientar millor les polítiques públiques en matèria d’immigració i acollida. Es podrà consultar en línia la setmana abans de la presentació, dia en què es comptarà també amb còpies físiques per les i els assistents.

L’informe s’ha redactat en col·laboració amb la International Action for Peace (IAP-Catalunya) i el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament a través del projecte “Protecció de defensores dels drets humans de Colòmbia, Filipines, Mèxic i Brasil: una mirada al dret a la terra, al territori i l’asil”.

Més informació

Dissabte, 29 de novembre, l'Institut Diversitas ha organitzat la jornada titulada "L'adopció des de l'altre costat", un espai per parlar de l'adopció des de un altre punt de vista, amb testimonis, diàlegs i reflexions col·lectives.

Hora: de les 09:30h a les 14.00 h
Lloc: Torre Jussana (Avda. Vidal i Barraquer, 30 - Barcelona)

Es projectarà el documental “Adoptats. Amb l’amor no n’hi havia prou” i conversaran amb algunes de les seves protagonistes. Documental de Fúlvia Nicolàs Tolosa i Xavier Garcia Balañà i una producció de 3Cat. Si encara no l'heu vist el podeu trobar a la plataforma 3cat https://lnkd.in/dJAxdi8R

Inscripcions obertes a: https://lnkd.in/dtBZa2Gm

Disseny gràfic @joanhugcab Collage creatiu creat en el marc del projecte adoptARTE (Horizon Europa) Transformadopción

+ informació




Del 2 al 23 de desembre, l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) ha organitzat un cicle d’activitats per visibilitzar la pluralitat religiosa, espiritual i cultural de la ciutat, i reivindicar la diversitat de tradicions i pràctiques nadalenques. El cicle és organitzat amb la col·laboració de: Associació Fira de Santa Llúcia, Fira de Nadal del Port Vell i Museu de la Música de Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’OAR, impulsa "Nadal(s). Celebracions cristianes de Barcelona", un cicle d’activitats gratuïtes que vol donar a conèixer la pluralitat de formes d’entendre i celebrar Nadal a la ciutat, tant des del punt de vista teològic —a partir de les diferents branques del cristianisme presents a Barcelona— com de les pràctiques culturals, familiars i comunitàries que s’hi associen. La iniciativa, que combina reflexió, divulgació, música i activitats culturals, s’emmarca en la perspectiva intercultural que guia les polítiques municipals des de fa més de dues dècades.

Entre les propostes que integren el cicle d’activitats hi ha una taula rodona amb la participació de referents de diverses comunitats cristianes de Barcelona; una mostra de concerts vinculats a diferents tradicions cristianes (música tradicional de la província andina d’Apurímac al Perú, un culte obert de l’Església Evangèlica de Filadèlfia organitzat amb el Museu de la Música de Barcelona en el marc del cicle Trànsits, les músiques de l’esperit, i dansa i música de la comunitat ortodoxa georgiana); i un contacontes familiar a la Fira de Santa Llúcia per descobrir com diferents cultures i religions del món celebren la família, la comunitat i l’esperança al final de l’any.
Un Nadal que uneix mirades i tradicions

Barcelona és una ciutat plural, diversa i dinàmica, i aquesta diversitat també es manifesta en l’àmbit religiós i de les creences. Segons dades de l’OAR (2024), Barcelona compta amb 37 tradicions religioses i espirituals amb presència estable i 535 centres de culte. En aquest context, les diferents confessions cristianes són predominants a la ciutat. Dels 535 centres de culte oberts actualment a Barcelona destaquen 233 centres catòlics, 182 d’evangèlics, 16 de Testimonis de Jehovà, 4 d’ortodoxos, 4 d’adventistes i 2 de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies. Així doncs, més del 80% de centres de culte de la ciutat són cristians representats en totes les seves branques.

A més, malgrat una aparent secularització progressiva, aquestes dades evidencien que la religió i l’espiritualitat continuen presents en l’espai públic i la vida quotidiana a través del patrimoni, la història i la vida de les comunitats que configuren un pluralisme ineludible. Sobre aquesta qüestió l’OAR va organitzar l’any 2024 el col·loqui titulat "Pessebres a Barcelona: patrimoni cultural i religiós a l’espai públic", celebrat amb motiu dels 800 anys dels pessebres, que va convidar a reflexionar sobre l’evolució i transformació d’aquesta pràctica tradicionalment arrelada al cristianisme catòlic, avui en dia convertida en una expressió cultural, artística i comunitària compartida, que, a més a més, transcendeix les creences i connecta amb la pluralitat de Barcelona. Com deia Esteve Caramés, director de programes culturals de l’Institut de Cultura de Barcelona, “No podem obviar que totes les tradicions culturals provenen d’una espiritualitat”.

"Nadal(s)", en plural, vol visibilitzar la diversitat interna del cristianisme i les seves expressions i mostrar com la celebració del Nadal s’expressa de múltiples formes —teològiques, culturals i familiars— amb què les comunitats cristianes de Barcelona viuen el Nadal.

D’una banda, per identificar les diferències teològiques en relació amb la interpretació del naixement de Jesús i la seva celebració. També elements de la celebració que, tot i ser percebuts com a tradicionalment catòlics, provenen d’altres branques del cristianisme, com el calendari d’Advent o l’arbre de Nadal, introduïts des del protestantisme. De l’altra, per visibilitzar la vitalitat cultural de les comunitats cristianes presents a la ciutat, que s’expressa en diverses tradicions populars, musicals i artístiques.

Amb "Nadal(s)", Barcelona reafirma el seu compromís amb una ciutat que reconeix, valora i comparteix la seva pluralitat religiosa, espiritual i cultural. Les activitats són gratuïtes i obertes a tota la ciutadania i conviden a redescobrir el Nadal a través de mirades, músiques i tradicions diverses i compartir les múltiples maneres de viure aquesta celebració a la ciutat.


Bayt al-Thaqafa organitza, aquest dimecres, 3 de desembre de 2025, a les 18.00 h, en el marc del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el cinefòrum titulat “Intersecció: migració i discapacitat”. 

Projectaran el curtmetratge documental titulat "Imade", seguit d'un diàleg amb el director, Ignacio Acconcia i el protagonista, Imade Ouchghenou.

Sinopsi: La pel·lícula acompanya a Imade en la seva vida quotidiana mentre intenta tornar al Marroc per a retrobar-se amb la seva família, enfrontant-se al desafiament de fer-lo sent una persona migrant i sorda. (Tràiler)

Lloc: Casal de Barri Pou de la Figuera (Ciutat Vella, Barcelona)
Hora: 18.00h *la projecció començarà puntualment*

Activitat gratuïta. Inscripció prèvia

Formulari d'inscripció




El CIEMEN, la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles, la unitat de Cooperació i Solidaritat de la Universitat de Lleida i el Grup de Recerca Anàlisi Educativa i Social de la Universitat de Lleida organitzen la novena edició del seminari Feminismes, Identitats i Drets Col·lectius, que enguany porta per títol Drets culturals, memòria i justícia social. 


Programa i horari 

Dimarts 2 de desembre de 2025  

11.00 h – 12.15 h: “Els drets culturals com a drets humans”. Nicolás Barbieri (Professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC)

12.30 h – 13.45 h: “Memòria col·lectiva i reconeixement: qui narra la història?”. Marta Martín-Dòmine (Escriptora i investigadora en estudis de la memòria)

15.30 h – 16.45 h: “Polítiques i institucions per a garantir els drets culturals”. Joana Soto (periodista i antropòloga. Professora de la UdL)

17.00 h – 18.15 h. “Cultura i futur: imaginar nous horitzons per a la transformació social”. Rosa Cerarols (Geògrafa i antropòloga. Membre fundadora del centre cultural i comunitat artística Konvent)



Lloc.  Espai 0.04. Sala de videoconferències – Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera. Carrer de Jaume II, 67, Lleida



Inscripcions 

Activitat presencial per a matèria transversal gratuïta de la UdL (1 crèdit ECTS).
Retransmissió en streaming.

El seminari és obert també per a persones no pertanyents a la comunitat universitària.

Inscripcions (tant per a l’alumnat de la UdL com per a les persones de fora):
https://www.udl.cat/ca/serveis/cooperacio/formacio/

Termini d’inscripció: fins al 30 de novembre de 2025

 + informació 

 



La generació de continguts a les xarxes socials per part d’algunes joves adoptades s’ha convertit en una eina d’autorepresentació, de difusió d’històries i de creació de debats sobre l’adopció. Això ha permès generar discussions a través de narratives alternatives, així com compartir recursos per a la creació de comunitats de suport, tant virtuals com presencials.

A partir d’una mostra de continguts de xarxes socials de la mà de les seves creadores, es proposa reflexionar sobre: Quins són els principals debats o situacions que sorgeixen a l’hora de triar temàtiques, formats i missatges per a la creació de continguts sobre l’adopció? Quines possibilitats pot tenir un contingut sobre adopció en els esforços per trencar estigmes i repensar el model d’adopció? Quines altres estratègies es poden pensar amb l’objectiu de crear espais segurs i d’acompanyament per a joves adoptades entre iguals?


Amb:


Leyao Rovira és activista antiracista conferenciant i divulgadora de contingut a "No me llames chinita", sobre el racisme asiàtic i els tabús de l'adopció no blanca des de 2021.
Lihem és activista antiracista i divulgadora de contingut a @lihemgimenez_ a Instagram i @misslihem a TikTok.


Modera:
Beza Oliver, de Apacat primera associació formada per persones adoptades dedicada a reivindicar, promoure i sensibilitzar sobre els drets de les persones adoptades Catalunya.

Col·labora:  Associació de persones adoptades de Catalunya (Apacat)

+ informació 


 




L’any 1967, al cim de Basilé, s’erigeix l’escultura de la Verge Maria de Bisila, la primera Verge Negra. Wewé és una adolescent böbé que, sense saber-ho, dona rostre a aquesta verge esculpida per l’escultor català Modest Gené. Amb falses promeses, Gené la fa partícip de la salvatge sincretització religiosa de la figura de Bisila. En adonar-se’n, Wewé farà tot el que estigui al seu abast per retornar la figura de Bisila al seu poble i perquè torni a ser Mmë Bisila, la Bisila del Bihëi.


La Fatal recull aquesta llegenda de l’illa de Bioko per reflexionar sobre les conseqüències d’apropiar-se d’allò que no ens pertany. Els seixanta anys que ens separen de Wewé i de Gené no són cap obstacle perquè les nostres històries es puguin emmirallar.


A partir de la peça Bisila, us proposem un espai de diàleg per donar a conèixer la figura de Bisila, clau en la cultura de l’illa de Bioko; per reflexionar sobre les lògiques del sincretisme religiós; i per debatre sobre les dinàmiques d’apropiació cultural en relació amb les pràctiques artístiques i culturals que Occident exerceix sobre cultures i tradicions subalternitzades.


 







La Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya és un certamen cinematogràfic anual que té com a objectius posar en valor l’espiritualitat a través del cinema, fer visibles les diferents manifestacions religioses i contribuir al diàleg interreligiós i la cohesió social (objectius afins als de la DGAR). Altres objectius de la Mostra són educar a través del cinema i contribuir a la reinserció social de persones internes en centres penitenciaris i centres educatius de justícia juvenil.


La Mostra neix l’any 2004, impulsada per l’Arquebisbat de Barcelona (Mn. Peio Sánchez). El 2014, la Generalitat de Catalunya es posa al capdavant de l’organització de la Mostra, a través de la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR). Se celebra anualment del 15 al 30 de novembre.

La 22a edició de la Mostra, sota el lema “Tots diferents, tots iguals”, presenta una selecció destacada de títols del cinema modern, així com produccions pròpies que giren al voltant de l’humanisme i dels valors fonamentals de l’existència. En un context social marcat per les desigualtats, la Mostra proposa més de cent projeccions que conviden a refexionar sobre la condició humana i el respecte per la diversitat.

La 22a Mostra a la Filmoteca

La Filmoteca de Catalunya ha programat una retrospectiva dedicada a Andrei Tarkovski, un director rus reconegut pel seu profund humanisme i la seva exploració de l’existència humana davant la natura i el misteri de la vida. S’hi inclouen els 7 títols que va signar com a director.

El cinema espiritual, un recurs social i educatiu

La continuïtat de recursos com ara L’espai Educatiu de la Mostra i les projeccions en centres educatius de justícia juvenil i als centres penitenciaris, continuen sent un punt central dins de la programació i el sentit de la Mostra.

La Mostra virtual

FilminCAT posa a disposició de la Mostra els títols que configuren el seu canal virtual. Més de 25 títols classificats en els blocs següents:Relats de resistència
Personatges entre el cel i la Terra. Vivències inspiradores
Pobresa i religions
La culpa i el perdó. Personatges que cerquen la redempció
Política i religió
Dilemes espirituals. Quan la vida et posa reptes
La mort i la vida. Prendre consciència de la nostra existència.


© Copyright 2019 | itacatradio@gmail.com | Itacat | Agència de Comunicació Intercultural Disseny web Themexpose
Back to Top