Entrevistem a Karina, Brenda, Andrea Samireh Crisol i Mario Marroquín que formen part de l’Ensamble LiberArte, grup de corda està integrat per dones joves salvadorenques que han recuperat la llibertat i que mitjançant la música emprenen un nou procés per viure en dignitat, amb drets i sense violència. https://www.huacalong.cat/nahuat-num-8-cat/ Durant el mes de març comença la seva gira per Catalunya més exactament des del 3 de maig i fins el dia 18 del mateix mes. Durant els propers dies tindran lloc actes i concerts a Castelldefels, Mataró, Igualada, Lleida, Vilanova del Camì, Rubí o Barcelona que podeu consultar en aquest enllaç: https://www.literaturasalvadorenya.cat/event/ Aquesta gira està impulsada per la Xarxa de Literatura Salvadorenca a Barcelona, Tiempos Nuevos Teatro i Huacal, ong de solidaritat amb El Salvador i rep el suport de diverses institucions i entitats d’arreu de Catalunya.



Després d’una crisi soci-política, una petita illa viu una ruptura sistèmica amb els PKs, grans productors i distribuïdors alimentaris, fins aleshores posseïdors del monopoli econòmic local. Enmig d’aquesta reestructuració societal, moltes dones superen el seu desemparament financer convertint les seves veus en les dels avatars d’un programa encriptat de serveis sexuals en línia – e-International Venus. Qui està darrere d’aquesta nova activitat que ocasiona una recrudescència de la prostitució mundial?

Un espectacle unipersonal en el qual l’autoficció dóna un sentit personal a aquesta lluita de classes, on la hipersexualització és l’instrument polític de la classe opressora, el model d’alienació més urgent que combatre.

Adeline Flaun és una artista franc-caribenya que desenvolupa la seva carrera a Barcelona des del 2005. Co-fundadora de la companyia catalana ALMARADAS amb Sonia Espinosa, i ara amb la companyia fran-caribenya ACT’IN MATNIK, produeix projectes amb inquietuds socials o donant veu a minories i a la diversitat de realitats socials i culturals locals o internacionals. Adeline intenta potenciar en la seva carrera la multiculturalitat del panorama teatral o cinematogràfic en el qual s’immergeix. Influenciada pel seu recorregut artístic, gaudeix barrejant una interpretació realista de l’actor amb imatges corporals i audiovisuals carregades de simbolisme o de dades documentals. Un dels temes recurrents de la seva escriptura: l’individu a la recerca d’emancipació enfront del jou de la societat de la qual difícilment aconsegueix alliberar-se.

Entrades a: http://www.anticteatre.com/events/event/adeline-flaun-moi-dispositif-venus-jo-dispositiu-venus/



                           

Adeline Flaun és actriu d’origen francès exactament de l'illa de Martinica. És dobladora, directora de teatre i viu a Barcelona fa 16 anys on ha treballat en sèries de Tv3 com 'La Riera' o 'Com si fos ahir', en obres de teatre com L’habitació del costat, i recentment a l'última pel·lícula del director Dani de La Orden, loco por ella o en la pel·lícula La dona il·legal, dirigida per Ramon Térmens. Podeu veure el llarg recorregut artístic de l’Adeline. http://www.adelineflaun.com/




Emissió de ràdio

El Pluralisme religiós forma part de la diversitat cultural que caracteritza la ciutat de Barcelona, però ens preguntem: Com és ser jove i formar part d’una comunitat religiosa en un context de promoció activa de la laïcitat? Com valoren les i els joves les llibertats i l'exercici dels drets religiosos en diferents àmbits on es desenvolupen? Com ressonen les vivències del jovent amb relació a les formes d’entendre i viure les tradicions espirituals?

En aquesta nova edició de Creació Jove. Vol 3. Transmissions espirituals escoltem les respostes i noves preguntes de joves a aquestes qüestions, mitjançant el llenguatge artístic de la ràdio.

Creació jove neix de la inquietud de l’Espai Avinyó que, en col·laboració amb la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB), vol donar suport i visibilitzar la creació jove de caràcter artístic i intercultural de Barcelona, a través de processos promoguts per col·lectius on s’hi hagin generat espais d’autorepresentació jove en els diferents barris de la ciutat.

Si ets jove i estàs interessat/da a participar, consulta la convocatòria adjunta.

Dinamitza:

Violeta Ospina: artista i educadora.

Col·labora:

La Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB), Oficina d'Afers Religiosos (OAR).



Dia: diumenge 31 de maig

Hora: 18 h

Lloc: Node XRCB

Inscripcions al taller: espaiavinyo@bcn.cat


                           



En esta entrevista Lobna Dahech, nos explica su experiencia de creación colectiva con La Red de Migración, Género y Desarrollo y el Quilombo Afrofeminista Anticolonial, del libro: #Diaspóricas​ un libro descolonial y antirracista, que habla de otros feminismos y desde las afrodescendencias, diásporas y ancestralidad. Las autoras lo definen como una pràctica colectiva donde se legitiman saberes y autorías contrahegemónicas, 'porque es la única manera de erradicar el extractivismo epistémico en la construcción de conocimientos'. 


Las escritoras de este libro son: Sandra Chagas, Alejandra Londoño, Sara Cuentas Ramírez, Bombo N'Dir, Sara Garcia, Sara Ramírez Zubillaga, Aracely Rodriguez Malagon, Zaíra Dos Santos, Arlene Cruz Carrasco, Maria Galindo, Lucero Rivera, Liuén Suyay, Yasnaya Elena y Lobna Dahech. Presentación en directo en el Canal de Youtube de la Red de Migración, Género y Desarrollo. Pueden comprar el libro escribiendo un correo a xarxamgd@gmail.com

Este libro ha sido posible gracias a la colaboración del Fondo Calala y el Ajuntament de Barcelona-





La Red de Migración, Género y Desarrollo y el Quilombo Afrofeminista Anticolonial con la colaboración del Fondo Calala y el Ajuntament de Barcelona, presentan #Diaspóricas un libro de creación colectiva, descolonial y antirracista, desde otros feminismos y desde las afrodescendencias, diásporas y ancestralidad. Una pràctica colectiva donde se legitiman saberes y autorías contrahegemónicas, porque es la única manera de erradicar el extractivismo epistémico en la construcción de conocimientos!

Las escritoras de este libro son: Sandra Chagas, Alejandra Londoño, Sara Cuentas Ramírez, Bombo N'Dir, Sara Garcia, Sara Ramírez Zubillaga, Aracely Rodriguez Malagon, Zaíra Dos Santos, Arlene Cruz Carrasco, Maria Galindo, Lucero Rivera, Liuén Suyay, Yasnaya Elena y Lobna Dahech.


Sábado 24 de abril, a las 17 h

 




Seguint amb l’objectiu de reforçar la comunicació associativa de les AV i federacions sòcies, i com a continuació del curs que s’ha fet recentment sobre “Campanyes digitals i activisme veïnal”, des de la CONFAVC/ Trama – la seva xarxa d’activitats formatives – han organitzat aquest segon curs on-line de comunicació, es farà el 21 i 29 d’abril, de les 17 a 19 hores a través d’un suport telemàtic i comptant amb l’expertesa de l’equip de comunicadores de La Tricicleta.


Aquest curs de dues sessions de 2 hores tindrà sobretot un caràcter més pràctic amb l’horitzó que sapigueu utilitzar plataformes de creació de continguts de dissenys atractius– per a xarxes socials, audiovisuals. etc- amb Canva, Movie Maker i Mailchimp. En la segona sessió s’analitzaran exercicis pràctics realitzats per les persones assistents i es farà un assessorament sobre casos de campanyes comunicatives que hagueu fet des de les vostres AV i federacions.

Us hi podeu inscriure en el següent enllaç: FORMULARI D’INSCRIPCIÓ . Posteriorment rebreu l’enllaç de la plataforma ZOOM per a seguir la formació.



Amb motiu de l’exposició John Akomfrah. Vertigo Sea de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona us proposen una activitat, titulada Històries de la mar, pel proper 30 d'abril del 2021, a les 17h, a través de la qual reflexionarem sobre alguns dels aspectes que planteja l’obra, com ara el canvi climàtic o les migracions. 

En primer lloc, veurem la pel·lícula Vertigo Sea (2015), del cineasta britànic John Akomfrah. Seguidament, amb Ángeles Schjaer, activista d’Open Arms, posarem en relació els continguts de l’obra amb la tasca de l’ONG i amb les vivències de les persones que es veuen llançades al mar com a única alternativa per protegir el dret més fonamental de tots, la vida.

L’obra Vertigo Sea de l’artista John Akomfrah, que es projecta actualment a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, explora la relació de l’ésser humà amb el mar. Aquests vincles no han sigut sempre fàcils. El mar, des de temps remots, ha estat un espai on moltes persones hi han perdut la vida.

Històries de la mar
30 d'abril del 2021, a les 17h.

Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
Barcelona, Catalunya

Preu: 8 € (la Fundació farà donació del 50% d’aquest import a l’ONG Open Arms)
Cal fer reserva prèvia: activitats@ftapies.com

Fotografia: © Olmo Calvo


.







El pròxim 8 d'abril a les 16.00 (hora espanyola) en el canal de Youtube del CER-Migracions de la presentació de Anahí Viladrich sobre el seu treball: Racisme i xenofòbia en temps de #COVID19: Claus per a entendre els nous discursos populistes de superioritat blanca. Dins del cicle de conferències internacional: Els Desafiaments de l'Antiracisme Contemporani.


Anahí Viladrich és una sociòloga i antropòloga mèdica originària de l'Argentina. Les seves recerques i escrits entrellacen el camp dels estudis migratoris, la cultura i la salut. Com a professora titular de la City University of Nova York, combina el seu treball com a investigadora i docent amb la seva passió per orientar a les joves generacions d'acadèmics.





El MACBA presenta una gran retrospectiva de l’obra de l’artista americà Felix Gonzalez-Torres, (nascut a Cuba el 1957, i mort a Miami el 1996, degut a les complicacions derivades de la sida).
 
Felix Gonzalez-Torres. Política de la relació situa l’obra de Gonzalez-Torres dins el discurs postcolonial i les històries connectades d’Espanya i el continent americà, especialment en la mesura que incideixen en qüestions actuals entorn de la memòria, l’autoritat, la llibertat i la identitat nacional. 

Es posa èmfasi en la lectura de l’obra de Gonzalez-Torres en relació amb la cultura espanyola, llatinoamericana i caribenya, no com una simple narrativa biogràfica singular, sinó com una manera de complexificar qualsevol lectura essencialista de l’obra de l’artista a través d’una única idea, tema o identitat. L’exposició proposa diverses interpretacions derivades d’aquesta línia d’investigació, i també subratlla la influència formativa de l’obra de Gonzalez-Torres en l’estètica queer.

Del 26 de març al 12 de setembre 2021.


.
                     

Ana Lucía Olivos Pairazamán, Viu a Barcelona fa 30 anys. Prové d'una família de dones migrades, primer amb la seva besàvia que va arribar en els anys 70. La seva besàvia, coneguda com a "Mamita Carmen" va ser una de les pioneres en el treball d'associacionisme peruà a Barcelona. Ana Lucía, va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, i es va especialitzar en Relacions Internacionals. després a València va fer un màster en cooperació per al desenvolupament, amb el qual va començar la seva trajectòria de disseny de projectes de cooperació. Fruit d'això va descobrir la manera de vincular la migració amb la seva vida professional i va fer un segon màster en la Universitat Pompeu Fabra, sobre gestió de la migració. D'allí va començar el seu treball en l'àrea social, diversitat, gènere i interculturalitat. Actualment és coordinadora dels programes d'ocupació en la Fundació Surt. És formadora d'interculturalitat en Abrazo Cultural i és responsable d'ocupació de New Woman Connectors.
                      




En esta entrevista, el periodista e investigador Abuy Nfubea nos presenta su último libro: "Afrofeminismo, 50 años de activismo y luchas de mujeres negras en España 1968-2018"
una genealogía feminista, antirracista y panafricanista.

Esta obra, es una invitación a todas aquellas personas interesadas en conocer un capítulo de la historia afroespañola desde una perspectiva nueva. Afromenismo es un relato de una parte de nuestra historia desde la experiencia y las vivencias del propio autor a través de la voz de las propias militantes como sujetos políticos y no solo objetivo de estudio.

Es ya sabido por todas que la Historia que nos ha llegado no siempre está completa, cubre todos los puntos de vista o es incluso fiable. Afrofeminismo es un libro que pretende dar un punto de vista nuevo, o poco hablado, de nuestra historia a partir del relato de varias mujeres negras que han determinado el actual movimiento panafricanista de España. “Si estamos viviendo una revolución tremenda y extraordinaria es gracias a ellas, a la lucha de millones de mujeres negras que durante décadas se han jugado la vida en tiempos mucho más difíciles” escribe Cristina Fallarás en el prólogo del libro.

Afrofeminismo se trata de un recorrido por 50 años de historia, que nace de la propia experiencia y recuerdos del autor, de su entorno y su vida. “No he usado la tradición intelectual occidental para expresarme, sino la de las cimarronas, la de las negras del gueto de las hermanas en la puerta de Stones, sin papeles, manteros y raperos que no aparecen en RNE3, que son el sujeto de esta historia”, en palabras del propio Abuy Nfubea.

A través de 35 testimonios orales a modo de entrevistas a reconocidas militantes se ha construido un relato que busca “abordar, sin complejos, la histórica lucha de las mujeres en el movimiento panafricanista, tratando de establecer un marco teórico de corte operativo”, como explica su autor en el libro.  “En la civilización hispánica, siempre hubo luchas y referentes feministas liderados por mujeres negras”, muchas de ellas son recogidas ahora en este libro en el que Nfubea ha intentado “aproximarse a las genealogías del feminismo afroespañol, buscando analizar las organizaciones desde las propias mujeres para establecer la evolución del panafricanismo”.

Afrofeminismo es una invitación a todas aquellas personas interesadas en conocer un capítulo de la historia afroespañola desde una perspectiva nueva afrocentrada. Como escribe Cristina Fallarás en el prólogo: “La historia nos construye, la memoria nos cimenta, sin ellas somos seres incompletos”.

 



El grup de recerca GENI: Grup de Recerca en Gènere, Identitat i Diversitat, de la Universitat de Barcelona presenta una nova sessió del seminari permanent el dimecres 31 de març, de 12 a 13h30.

Malin Roiha i Ignacio Elpidio Domínguez presentaran el projecte LetsGoByTalking, sobre l'aplicació de la justícia restaurativa als delictes d'odi i discriminacions anti-LGBT. Olga Jubany, coordinadora del GENI, introduirà el tema de la justícia restaurativa.

Podreu connectar-vos-hi mitjançant aquest enllaç: https://eu.bbcollab.com/guest/f63a391b6f984b019dc423ed1c07c348




En el marc del Dia Mundial de l'Aigua (22 de març) Enginyeria Sense Fronteres amb el suport de la taula Catalana per Colòmbia i Lafede.cat han organitzat un webinar internacional per visibilitar la vulneració del Dret Humà a l'Aigua i el Sanajement per part de la gestió de l'aigua d'empreses filials de la Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB), que pertany a la multinacional Suez.

Representants i portaveus de comunitats i organitzacions xilenes, colombianes i mexicanes participaran el pròxim dijous 25 de març dels 2021 al primer webinar online d'aquesta coordinació. L'esdeveniment servirà per explicar els casos de vulneració de drets humans i ambientals que estan patint les comunitats a causa de la gestió d'empreses filials de la multinacional Agbar/Suez, com a tret de sortida d'una gira d'incidència amb diferents administracions d'arreu.


            



La Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual convoca el XII Premi per a la Diversitat en l'Audiovisual amb l'objectiu de promoure una millor representació de la diversitat etnocultural en els mitjans audiovisuals de Catalunya.

Es valoraran les bones pràctiques en el tractament de la diversitat cultural i les migracions, entesa com la representació i participació normalitzada de persones d'orígens i contextos culturals diversos, així com sobre els processos migratoris en els mitjans de comunicació.

Les categories específiques són:


Categoria A. Programa de televisió

Programa B. Programa de ràdio

Programa C. Producció audiovisual

Categoria D. Webs (espais en línia, YouTube...)

Categoria D. Trajectòria de foment de la diversitat en l'àmbit de la comunicació audiovisual.


El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 30 d'abril de 2021, cal presentar una sol·licitud per cadascun dels materials. Podeu consultar les bases al següent enllaç:

 

Bases i requisits

Sol·licitud


                              

Paloma Chen és periodista i gestora cultural. Nascuda a Alacant de pares xinesos. Escriu sobre cultura, art i migracions. 

Ha treballat per a Agència EFE, Creu Roja Espanyola, l'Ajuntament de València o la Transnacional Migrant Platform-Europe. Col·labora habitualment amb mitjans com El Salt i El País i realitza xerrades i tallers de periodisme i sensibilització antiracista. Forma part de la Xarxa de Diàspora Xinesa, amb la qual ha organitzat jornades culturals com la I Trobada de la Diàspora Xinesa a Espanya en Escorxador Madrid.

En aquesta entrevista Paloma ens parla de la seva recerca periodística "Créixer en un xinès'" sobre joves d'origen xinès fills d'amos de basars i restaurants, motivada per les experiències en la seva infància. Parla dels conceptes com integració i també de la seva participació en el 4rt Curs de Comunicació i Periodisme intercultural #ComuniCanvi: Racismes Mediàtics Post-Covid, on va fer una anàlisi de la Covid-19 com a agreujant del racisme contra comunitats asiàtiques i asiàtics descendents.

 





El dimecres 24 de març a les 18.30 h. es presenta públicament la desena edició de l’Anuari Mèdia.cat, una iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils, en coedició amb Pol·len edicions. La publicació analitza de manera crítica els silencis mediàtics i els “sorolls” informatius als mitjans de comunicació durant l’últim any.


L’impacte en la població migrant del Pla Tremall contra la multireincidència dels Mossos, aprovat en plena crisi de la covid-19, la repressió per protestar al carrer durant el confinament i la retallada de drets a les dones embarassades en pandèmia són temes destacats d’enguany.


El dossier central de l’Anuari reflexiona sobre el paper del periodisme davant l’extrema dreta: ofereix claus per informar-ne, explica el rol de mitjans crítics dels Estats Units davant el trumpisme i analitza com s’està combatent el discurs extremista a internet.

L’acte es realitzarà en format virtual des de la Seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya degut a les restriccions sanitàries.  Es podrà seguir a través del Canal de YouTube de Mèdia.cat i el Grup Barnils.

'En moments de crisi com els que vivim, l’Anuari Mèdia.cat vol ser una eina per sobreviure a la desinformació, reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació i contribuir a la defensa de la llibertat d’expressió.

Hem viscut i seguim vivint un any complicat en què la Covid-19 ha trastocat completament el món i les nostres vides. En aquest context, perviu la necessitat de posar a l’agenda política i social qüestions que s’escapen del focus mediàtic, que la premsa no ha pogut o no ha volgut tractar. Aquest és justament el propòsit de l’Anuari Mèdia.cat, que inclou en la seva desena edició un dossier central sobre el repte del periodisme davant l’extrema dreta'.

La presentació comptarà amb la participació de:

– Joan Maria Morros, vicedegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya
– Ricard Gené, president de la Fundació Catalunya
– Ferran Casas, president del Grup de Periodistes de Ramon Barnils
– Elisenda Rovira i Víctor Yustres, co-coordinadors de l’Anuari Mèdia.cat





                     



Zouhair Hairan és un professional dels mitjans, investigador i politòleg que actualment resideix a Barcelona. Zouhair va obtenir una llicenciatura en Mitjans i Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, un màster en Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de Barcelona i un mestratge en 'Política i Democràcies Actuals ' de la Universitat Pompeu Fabra. Actualment es troba cursant un doctorat en Ciències Polítiques , en el Grup de Recerca Interdisciplinària sobre Immigració i Diversitat ( GRITIM ) de la Universitat Pompeu Fabra. Zouhair és el Secretari de l'Euro-Àrab: https://www.euroarab.eu/​ organització juvenil. També és membre de l'Institut de Periodistes de Catalunya i del Grup de Joves de l'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós ( AUDIR ). 

- Enllaç d'entrevista a Safia El Aadam i Ahmed Nasser El Alaoui, sobre la Campanya pel dret al vot dels fills d'immigrants
- Enllaç al debat preelectoral realitzat per la Fundació ACSAR feta el dijous 21 de gener amb representants de diferents partits polítics que es presenten a les eleccions del 14 de febrer al Parlament de Catalunya, on han parlat sobre polítiques d'immigració a Catalunya.

 




Des del Pla d'Acció 2010-2014 sobre els menors no acompanyats o la Comunicació de la Comissió sobre Protecció dels menors migrants d'abril de 2017, les diverses institucions europees, l'Agència Europea de drets Humans i organitzacions de la societat civil, com la Federació SOS Racisme, reclamen la necessitat de posar en marxa criteris comuns en qüestions que resulten clau a l'hora d'afrontar aquesta realitat.

Una situació que ja es recollia en l'Informe de la Xarxa Europea de Migracions EMN 2014-2017 sobre un enfocament per als menors no acompanyats després de complir la majoria d'edat en el qual fa ja diversos anys, es ressaltava la importància de comptar amb un permís de residència després d'aconseguir la majoria d'edat. Una realitat que anys després i a pesar que el mateix informe reconeix que aquesta qüestió queda en mans de cada estat membre, els resultats estan bastant lluny d'aquest enfocament.

En aquest sentit i com un dels elements d'anàlisis i debat inicial es tractarà de conèixer la proposta del govern espanyol sobre el procés de modificació del Reglament d'Estrangeria que va encaminat precisament en aquesta adreça: facilitar l'accés a la residència i al treball dels menors no acompanyats que abandonen el sistema de protecció després d'aconseguir la majoria d'edat. A aquesta presentació es contraposaren altres mirades i abordatges que s'estan realitzant des d'altres països

Així mateix, en aquest seminari, amb l'ajuda d'experts de l'àmbit jurídic, públic i social, es tractarà d'abordar els límits, metes i reptes que des de la teoria i la pràctica de responsables polítics, especialistes en la matèria, membres de l'administració i organitzacions socials plantegen aquestes solucions duradores. Amb aquest punt de partida, i amb el qüestionament d'elements com el retorn al país d'origen com a solució duradora que s'està debatent en diversos països europeus, es pretén posar damunt de la taula proposades per a millorar els processos d'inclusió d'aquests joves en àmbits com el laboral, habitatge o educació, recollint per a això alguns exemples de bones pràctiques de l'entorn europeu.

Tot això es recollirà en un document síntesi que es farem públic en la pàgina web de la Federació de SOS Racisme, una vegada realitzada la jornada, 
                           



La Plataforma Diverses8M és una iniciativa de feministes descoloniales, antiracistes i antifeixistes que accionen per a enfortir capacitats col·lectives entre les integrants, per a generar un espai de veu i representació fora de l'àmbit del feminisme hegemònic, i incidir cap a la institució pública i denunciar les múltiples violències i opressions que impacten en la vida de les dones en condició de migració i racializtació. 

Té els seus orígens a Catalunya, durant les accions d'organització del 8M de 2018, quan un grup de dones migrants van formar una Comissió de Migració per a evidenciar la problemàtica que, des del moviment feminista blanc, no s'estava tenint en compte en les reivindicacions del 8 de març i per a fer visibles les seves demandes i propostes per a eradicar la llei d'Estrangeria, l'opressió racista en la societat, el racisme institucional i la precarització generada per les polítiques de l'estructura colonial i patriarcal de l'Estat.