El 13 és el número de més energia; el zero (0) el van emprar els maies abans que el món occidental fes servir els números aràbics. El zero és l’absència, el buit, el no-res; el zero és el silenci, ampliada l’eternitat estirada de la civilització maia.
En el calendari maia Cholq’ij, els cicles estan compostos per 13 setmanes i 20 dies. Es tracta d’un calendari sagrat de 260 dies (13 x 20 = 260). En la simbologia numèrica maia, quan es dibuixa el 13 es fan servir dues ratlletes i tres punts; a continuació es deixa un espai a sota i es dibuixa una closca de cargol de mar, símbol del zero. Així es crea la quantitat de 260, com els 260 dies del calendari maia, número de sacralitat ancestral. La modernitat occidental ignora, secularitza, fins i tot satanitza el número 13; per als maies, el 13 és sagrat. El zero és la totalitat, l’inici i la fi; al·ludeix al cicle de la sembra i es representa amb una closca de cargol de mar.
El ritual-acció-performance Tretze sobre zero implica tatuar al cos de Benvenuto Chavajay els números sagrats 13 i 0. Tracta sobre desenterrar la història i activar la memòria, moltes històries, moltes ferides i herències acumulades. L’artista guatemalenc activa, amb aquest gest, la memòria ancestral per fer un pas endavant, per sanar i abraçar les ferides i les herències. Es tracta de donar una segona oportunitat a la història.
Chavajay ofereix la seva pell com un sacrifici i una ofrena als seus ancestres. Fereix, obre clivelles al seu cos, deixa caure gotes diminutes i negres i crea bonys i solcs de memòria. Cicatriu, coagulació, sang i carbó, dolor i tatuatge.
Benvenuto Chavajay (San Pedro La Laguna, llac Atitán, Guatemala) s’autodefineix com un artista chunchero, és a dir, un observador i interventor de chunches, terme que designa en tz’utujil —llengua materna de l’artista— objectes de rebuig que han perdut el seu valor d’ús. El seu objectiu és identificar, ratificar i dignificar elements simbòlics que formen part de la història i el coneixement ancestral de la cultura maia, de la qual és hereu. En aquesta entrevista, Chavajay pren com a referència les seves obres a la Col·lecció del Museo Reina Sofía per explicar com l’art pot constituir un ritu de sanació enfront de la ferida colonial. Des d’aquesta premissa i allunyat de les lògiques del pensament modern occidental, l’artista engloba en el seu projecte marc El retorno de las almas la dignificació de les cultures indígenes esborrades de la història.
Una sessió de la segona edició del cicle Les cadires de Tàpies del Museu Tàpies. Comissariat per Judith Barnés.
En el calendari maia Cholq’ij, els cicles estan compostos per 13 setmanes i 20 dies. Es tracta d’un calendari sagrat de 260 dies (13 x 20 = 260). En la simbologia numèrica maia, quan es dibuixa el 13 es fan servir dues ratlletes i tres punts; a continuació es deixa un espai a sota i es dibuixa una closca de cargol de mar, símbol del zero. Així es crea la quantitat de 260, com els 260 dies del calendari maia, número de sacralitat ancestral. La modernitat occidental ignora, secularitza, fins i tot satanitza el número 13; per als maies, el 13 és sagrat. El zero és la totalitat, l’inici i la fi; al·ludeix al cicle de la sembra i es representa amb una closca de cargol de mar.
El ritual-acció-performance Tretze sobre zero implica tatuar al cos de Benvenuto Chavajay els números sagrats 13 i 0. Tracta sobre desenterrar la història i activar la memòria, moltes històries, moltes ferides i herències acumulades. L’artista guatemalenc activa, amb aquest gest, la memòria ancestral per fer un pas endavant, per sanar i abraçar les ferides i les herències. Es tracta de donar una segona oportunitat a la història.
Chavajay ofereix la seva pell com un sacrifici i una ofrena als seus ancestres. Fereix, obre clivelles al seu cos, deixa caure gotes diminutes i negres i crea bonys i solcs de memòria. Cicatriu, coagulació, sang i carbó, dolor i tatuatge.
Benvenuto Chavajay (San Pedro La Laguna, llac Atitán, Guatemala) s’autodefineix com un artista chunchero, és a dir, un observador i interventor de chunches, terme que designa en tz’utujil —llengua materna de l’artista— objectes de rebuig que han perdut el seu valor d’ús. El seu objectiu és identificar, ratificar i dignificar elements simbòlics que formen part de la història i el coneixement ancestral de la cultura maia, de la qual és hereu. En aquesta entrevista, Chavajay pren com a referència les seves obres a la Col·lecció del Museo Reina Sofía per explicar com l’art pot constituir un ritu de sanació enfront de la ferida colonial. Des d’aquesta premissa i allunyat de les lògiques del pensament modern occidental, l’artista engloba en el seu projecte marc El retorno de las almas la dignificació de les cultures indígenes esborrades de la història.
Una sessió de la segona edició del cicle Les cadires de Tàpies del Museu Tàpies. Comissariat per Judith Barnés.
.jpg)
