..... Inici | Ràdio | Recerca

Programació d'estiu de l'Espai Avinyó

L'Espai Avinyó inicia una nova temporada de la mà de la imaginació de Berjer B. Capati, artista eteri i aquàtic que pretén reflectir els llenguatges i les reflexions inspirats per la programació de l’Espai Avinyó d’aquest estiu, amb un enfocament intercultural i comunitari.

L'Espai Avinyó explorarà la història del sucre i les havaneres a la ciutat, ens endinsarà en el poder de la costura al carrer, i ens convida a visitar el Jardí Botànic, per a imaginar refugis de biodiversitat. A més, fomentarà la sobirania alimentària a través dels fermentats, mantindrà viva la memòria d’una cal·ligrafia de Filipines que es resisteix a l'oblit i, finalment, ens farà gaudir de les músiques, balls i resistències del Magreb.

Teixits, fermentats i escriptures

D'una banda, en el marc del cicle "Geografies Tèxtils", en coproducció amb Acció Comunitària, us conviden a participar en un espai de costura i un cinefòrum a l’aire lliure, dins del cicle “Cultura al barri del Besòs i el Maresme”, des d’on, per mitjà de diferents iniciatives, es transforma l’espai públic en un epicentre artístic.

Per l’altra, practicaran el sistema d’escriptura Baybayin, que s’havia perdut i ara és reivindicat per diversos moviments artístics i urbans de joves filipins de la diàspora a la ciutat.

A més a més, ens endinsaran en les formes de consum, experimentant de prop amb la Kombutxa i altres fermentats, en una conversa centrada en els processos lents i l’aprofitament, fomentada per algunes iniciatives de sobirania i pràctiques alimentàries.

Tres moviments cap a l’exterior

També es farà una visita al Jardí Botànic de Barcelona per compartir reflexions sobre la història dels jardins botànics en el context europeu i ens preguntarem: quina és l’especificitat del jardí de Barcelona?.

En la nova edició del cicle Balls · Músiques · Resistències i en el marc de les Festes de la Mercè 2024, ens proposen centrar-nos en un territori tan divers com és el Magreb, amb la intenció d’ampliar l’imaginari col·lectiu de les seves expressions musicals i diaspòriques.

També realitzaran una ruta del sucre per la ciutat, considerant el procés d’industrialització a Catalunya, les plantacions, el tràfic d’esclaus i l’acumulació de capitals indians, per després centrar-nos en el procés de transculturació que es va generar a través de les Havaneres.

Millorem l'ús social de la llengua catalana!

En col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, aquesta temporada ofereixen suport per a l’ús social de la llengua catalana, tant a l’alumnat com al voluntariat per la llengua, on proposem la ruta Rumb a la Rumba.

Inscriviu-vos!
 
Totes les activitats són gratuïtes, però és necessari inscriure’s prèviament enviant un correu a espaiavinyo@bcn.cat.

Dimarts 16 de juliol hi haurà una jornada per celebrar la inauguració de la Plaça Nelson Mandela de Barcelona.

El dia 16 de juliol, a partir de les 17.30 h, el districte de Sant Andreu acollirà la inauguració de la Plaça Nelson Mandela de Barcelona, que arrencarà amb una xerrada a la Biblioteca del Bon Pastor, a càrrec d’Alfred Bosch.

A les 19 h, hi haurà parlaments institucionals, que comptaran amb la presència de l’alcalde de Barcelona, la presidenta del Districte, l’Associació de veïns i veïnes del barri, el Centre Euro Àfrica, i la regidora de Districte.

Al llarg de la tarda hi haurà el taller «Teixint Vincles» del Catàleg Antirumors, i un taller de bosses africanes. Finalment, a dos quarts de vuit hi haurà una actuació musical a càrrec d’IGOMÁ.

La BORSA DE TREBALL 2024 de l'Ajuntament de Barcelona obre convocatòries.

Si ets titulat o titulada en l'àmbit tecnològic, de ciències o social busquem el teu talent. Informa’t sobre els diferents perfils i apunta-t’hi.

Dijous 4 de juliol a les 18h
Espai Jove Les Basses (Entrada per Pl de les Basses de la Peira, Barcelona), Metro Vilapicina

Perfils:

TS Ciències
TS Ciència de Dades
TS Dret
TS Economia
TS Medicina
TS TIC
TM Arquitectura
TM Enginyeria
TM Infermeria
TM Treball social

Requisits:

- Nacionalitat espanyola o UE, conjugues o fills/es dependents d'aquests
- Català i castellà
- Estudis universitaris segons categoria (veure bases)

Termini: 9 de juliol

Inscripcions


Xerrades informatives:

- 27/06 16h Convent de Barcelona Activa
- 28/06 18h CC Besòs
- 02/07 12h CC El Sortidor
- 04/07 18h Espai Jove Les Basses

+ informació:


La primera edició se centrarà en el racisme present en els espais educatius i socioeducatius.


Expertes, professionals de l'educació i persones afectades pel racisme debatran i reflexionaran sobre el paper del racisme en les dinàmiques de segregació escolar, sobre com intervenir quan es produeix un cas de racisme a l'aula i sobre com tractar la diversitat religiosa des d'una perspectiva antiracista.

La inscripció és de 15 € (gratuïta per a estudiants, persones aturades o amb baixos ingressos) i es fa en aquest web.

És una iniciativa de la Fundació SERGI i la Càtedra d'Anàlisi i Acció Antiracista de la Universitat de Girona.
Data:

Dimarts 02 juliol al 05 de juliol.

Hora: 09:00


Organitzador: Fundació SERGI i la Càtedra d'Anàlisi i Acció Antiracista de la Universitat de Girona


Correu electrònic de l'organitzador: info@fundaciosergi.org

+ info


Les conseqüències provocades per un procés migratori o un desplaçament en la vida de les persones és el tema central de la performance que Serge Attukwei Clottey proposa en el marc de la programació del Grec. L’artista ghanès es pregunta de quina manera podem reconstruir les experiències familiars quan no vivim a casa nostra perquè n’hem hagut de marxar i de quina manera cada individu gestiona els prejudicis, les ansietats culturals i la sensació de pertinença quan viu en un país estranger. 

Quines barreres físiques i psíquiques ha de trencar una persona per acostumar-se a viure envoltada d’elements desconeguts o quines relacions de poder noves neixen en aquesta circumstància són algunes de les preguntes que Clottey es fa mentre col·loca el seu propi cos en un estat d’ansietat, l’estat propi d’un subjecte afectat per una crisi d’identitat que busca elements que li permetin recuperar la sensació de la llar i que es veu obligat a lluitar contra els prejudicis que provoca l’acte de migrar.

Dates: 3 de juliol del 2024
Hora: 19.00 i 20.30 h
Lloc: Cooperativa Periferia Cimarronas (C/ de Cerdanyola, 26 -Barcelona)
Organitzen: Museu Tàpies (antiga Fundació Antoni Tàpies) i Grec Festival.
Preu: gratis

Recordeu que el dia abans, el 2 de juliol, a les 18.30h, s'inaugura la seva gran instal·lació a la façana del Museu Tàpies (antiga Fundació Antoni Tàpies) i tindrà lloc la rua decolonial per Barcelona que finalitza al TNC, amb concert i àpat africà. Tot gratis.

 



L’associació Reds, la Cooperativa CICrA Justícia Ambiental i l’Observatori DESCA us convidem a la projecció del documental “La ilusión de la abundància” el 8 de juliol a les 18h.


En un moment de grans vulneracions als DH, el documental "La ilusión de la abundancia" ens explica les inspiradores històries de Berta Cáceres, Máxima Acuña i Carolina de Mouro, tres dones defensores que protegeixen els territoris de l'economia extractivista i reivindiquen altres formes de viure.

Després de la projecció ens acompanyaran Alan Carmona (Col·lectiu "Un Salto de Vida" de Mèxic) i Alejandra Durán Castellanos (Cooperativa CICRA Justícia Ambiental) per parlar sobre la normativa d'Empreses i Drets Humans i plantejar-nos, què podem fer?

Dia: 8 de juliol

Hora: 18h

Lloc: Sala Zumzeig (Carrer Béjar 53, Sants - Montjuic, Barcelona).

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia.




Un viatge literari a través de les creences del món

El cicle “Un món de creences: aprenem sobre les tradicions religioses a través dels contes”, organitzat per l’OAR en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona, acosta la infància a la pluralitat religiosa i la convida a reflexionar sobre la multiplicitat d’espiritualitats i cultures presents a la ciutat. Consistirà en quatre sessions de contacontes, amb les autores i autors dels llibres “Abenyonhu”, “El libro de Gundicha y la cocina del bhakti” i “Històries de Nasrudín”, en quatre dies diferents: 12 de juny, i 3, 4 i 11 de juliol. 

La literatura i la tradició rondallística és una de les millors maneres de conèixer una cultura. Les llegendes i els contes, transmesos de manera oral o escrita, són un bon testimoni de la realitat actual i la història d’una comunitat, sobretot pel que fa a la seva religió i espiritualitat. És per això que l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona, ha preparat un cicle de contacontes amb la finalitat d’acostar la infància i les famílies de Barcelona a algunes de les tradicions religioses i espirituals que conviuen a la ciutat.

“Un món de creences: aprenem sobre les tradicions religioses a través dels contes” és el títol d’aquest cicle que, durant els mesos de juny i juliol, donarà a conèixer els valors i les narratives de diverses tradicions religioses mitjançant la lectura en veu alta de tres relats de la mà de les persones que els han escrit. Totes les sessions van dirigides a un públic familiar i tindran lloc en biblioteques i dies diferents que s’especifiquen més avall.

Perquè compartir un àpat és la millor manera d’entendre’ns i construir amistats, el cicle de contacontes obrirà amb un viatge a través dels sabors de l’hinduisme. A la primera sessió, Gundicha Das ens parlarà de la història de Krixna i les ensenyances del Bhagavad-Gita, el text més fonamental de la filosofia hindú, a través de la lectura de diverses receptes del seu llibre “El libro de Gundicha y la cocina del bhakti” (2019).

Continuant la travessia pel costumari religiós, Agnès Agboton, ens durà a l’Àfrica central amb “Abenyonhú” (2004), un conte amb què compartirà alguns dels elements de l’espiritualitat africana, tot convidant a pensar sobre la seva importància a la vida quotidiana de les moltes comunitats que la practiquen, sigui a Barcelona o als seus països d’origen.

L’última parada serà l’islam, amb una visita a les històries de Nasrudín, un llegendari savi foll del folklore musulmà, que protagonitza nombrosos contes plens d’humor i ensenyances. Així, de la mà de Halil Bárcena, amb el seu conte “Històries de Nasrudín” (2015), grans i petits podran endinsar-se en la diversitat de l’islam i, concretament, la tradició rondallística sufí.

Aquest cicle és fruit de la ja consolidada col·laboració entre l’OAR i Biblioteques de Barcelona, iniciada el 2006 amb el cicle “7 Religions, 7 mirades del món”, que té com a objectiu organitzar activitats diverses que donin a conèixer la pluralitat religiosa que caracteritza la ciutat de Barcelona.

UN MÓN DE CREENCES. APRENEM SOBRE LES TRADICIONS RELIGIOSES A TRAVÉS DELS CONTES

Sessió 1: L’hinduisme a través del menjar. “El libro de Gundicha y la cocina del bhakti”, Gundicha Das. Edat recomanada: 6-8 anys.

DIA: Dimecres, 12 de juny
LLOC: Biblioteca Gòtic-Andreu Nin (La Rambla, 30-32)
Hora: 17.30 h

Sessió 2: Contes i religions tradicionals de l’Àfrica. “Abenyonhú”, Agnès Agboton (1). Edat recomanada: 9-11 anys. 
DIA: Dimecres 3 de juliol
LLOC: Biblioteca Gòtic-Andreu Nin (La Rambla, 30-32)
Hora: 11.00 h

Sessió 3: El folklore popular sufí. “Històries de Nasrudín”, Halil Bárcena. Edat recomanada: 3-5 anys.
DIA: Dijous 4 de juliol
LLOC: Biblioteca Sant Pau-Santa Creu (carrer del Carme, 47)
Hora: 17.30 h

Sessió 4: Contes i religions tradicionals de l’Àfrica. “Abenyonhú”, Agnès Agboton (2). Edat recomanada: 9-11 anys.
DIA: Dijous 11 de juliol
LLOC: Biblioteca Sant Pau-Santa Creu (carrer del Carme, 47)
Hora: 11.00 h

INSCRIPCIONS: Les activitats són gratuïtes i amb aforament limitat. L’entrada és lliure fins a omplir l’aforament de cada sessió.


El Museu Tàpies (antiga Fundació Antoni Tàpies) té el plaer de convidar-vos a la inauguració del projecte "Més enllà de la pell", de Serge Attukwei Clottey, comissariat per Imma Prieto, directora del museu, en el marc de l’Any Tàpies.

L’esdeveniment tindrà lloc el pròxim dimarts 2 de juliol de 2024, a les 19 h, amb Pas de silenci, balla, ressonen memòries, una rua performativa que travessarà el centre de Barcelona des de la Fundació, on es presentarà la instal·lació artística, fins al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Clottey realitzarà una parada a l’antiga seu de la Companyia General de Tabacs de Filipines a La Rambla. 

El recorregut, d’una hora i mitja de durada, està concebut com una acció comunitària col·laborativa amb música i dansa i és una invitació a la reflexió sobre el medi ambient, les migracions i l’economia.

El circuit, obert a tota la ciutadania, finalitzarà als jardins del TNC amb una actuació del músic senegalès Momi Maiga, en el marc del Festival Grec, i un tast gastronòmic de productes africans, gràcies a la col·laboració de les cooperatives locals de Barcelona de dones afrodescendents.

Us hi esperen!

Serge Attukwei Clottey (Ghana, 1985) serà convidat a revestir la façana de l’edifici pre-modernista de la Fundació Antoni Tàpies, dissenyat per Lluís Domènech i Montaner, amb una segona pell composta per tessel·les realitzades amb material de rebuig. En aquest sentit, l’artista, mitjançant la utilització de contenidors grocs (inicialment emprats com a pots d’oli de cuina i després reciclats per recol·lectar-hi aigua), llantes de cotxes o suro, compon llenços fragmentats que posen de manifest la preocupació que té per la cultura i la identitat de la ciutat on va néixer i viu, i de la qual sorgeix la matèria primera de les seves creacions.

La proposta convidarà a reflexionar sobre l’ecologisme i el sistema econòmic imperant en l’àmbit mundial per mitjà d’un programa públic articulat per mitjà del diàleg i la col·laboració amb comunitats migrades residents a la ciutat de Barcelona. També s’abordaran alguns deutes històrics de la ciutat com ara el reconeixement que la creació de part de la riquesa històrica de la ciutat es va deure al tràfic d’esclaus.


Instal·lació:
Serge Attukwei Clottey
Més enllà de la pell

Museu Tàpies (antiga Fundació Antoni Tàpies) (Carrer Aragó, 255)
Del 2 de juliol al l'1 de desembre de 2025
Gratis

Instal·lació a la façana del Museu Tàpies.

Heu vist quin aspecte fa la façana del Museu Tàpies, en ple carrer d'Aragó? La que veureu a partir d'aquest més de juliol serà una segona pell col·locada sobre la façana que coneixeu i feta de plàstic reciclat de color groc. És una mena de gran mosaïc amb el qual el creador del concepte d'afrogalonisme us farà pensar en el medi ambient. 



Passejada per la Barcelona colonial
De la Fundació Antoni Tàpies al Teatre Nacional de Catalunya (acció itinerant)
2 de juliol del 2024 (consulteu els horaris)
Gratis

El dia que inauguri la seva intervenció, l'artista us conduirà caminant entre la Fundació Antoni Tàpies i el Teatre Nacional de Catalunya, a tocar de la plaça de les Glòries, acompanyat d'artistes diversos i aturant-se en edificis barcelonins que tenen un passat colonial. 



Concert de Momi Maiga + degustació africana
TNC - Teatre Nacional de Catalunya
2 de juliol a les 20.00 h
Gratis

La festa, que ha començat al Museu Tàpies, acabarà amb un concert als jardins del Teatre Nacional a càrrec de Momi Maiga, un músic, cantant i compositor senegalès resident a Catalunya que és tot un especialista en la interpretació amb la kora. El sentireu presentar el seu disc més nou, Nio. 



Els homes de carbó
Sala Periferia Cimarronas
3 de juliol a les 19.00 i 20.30 h

Serge Attukwei Clottey protagonitza una performance sobre les conseqüències provocades per un procés migratori o un desplaçament en la vida de les persones. El veureu col·locar el seu propi cos en un estat d'ansietat extrema, el propi d’un subjecte afectat per una crisi d’identitat. 



Amb la col·laboració del Grec Festival de Barcelona, Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona.






Com podem incorporar criteris de diversitat en la producció i el consum alimentari? Com podem incorporar els sabers, les pràctiques, les experiències i les necessitats i alimentàries de les cultures que es troben als marges del sistema alimentari? Com afavorim la participació real de les diversitats en el model d'alimentació sostenible que volem?



Formació a càrrec de l'Etnogràfica .



Dades : 2 de juliol de 2024

Hora : 10.00 h. a les 12.00 h.

Lloc : formació en línia (internet).

+ info 




La Taula catalana per la pau i els drets humans a Colòmbia organitza el proper dimecres 26 de juny del 2024 a les 17:30 a la Biblioteca Gabriel García Márquez l’acte “El poder transformador de la veritat” amb motiu del segon any de la presentació de l’Informe Final de la Comissió de la Veritat de Colòmbia.


L’acte se centrarà en el conversatori “Fer memòria per construir la Pau” sobre el valor de l’escolta en els processos de veritat i memòria, el rol de les noves generacions i el paper de la comunitat internacional en els processos de veritat. Serà moderat per la periodista colombiana, Omaira Beltrán i hi participaran les següents dones activistes de Mèxic, Guatemala i Colòmbia

Guadalupe Záyago, comunicadora comunitària indígena de Ràdio Tekuan, “la voz de los guardianes de los cerros”, de la comunitat indígena de Alpuyeca, Morelos, México. Actualment, és a Catalunya acollida al Programa de Protecció de periodistes mexicans de l’Ajuntament de Barcelona.

Katia Orante, defensora de drets humans guatemalteca. Comunicadora social amb estudis de postgrau en criminalística i criminologia, i experiència en investigació social, cerca de persones desaparegudes durant el conflicte armat intern i periodisme feminista. Actualment, treballa com a oficial de protecció a Protection International Mesoamérica, amb persones defensores del territori i el medi ambient en comunitats rurals de Guatemala.

Juliana Sotelo i Alejandra Bermúdez, colombianes de la diàspora i membres de la Generación V+Catalunya. Sotelo és advocada colombiana amb estudis a Cultura per a la Pau i pedagogia Sistèmica. Actualment, treballa a Unipau és integrant de la plataforma Generació V+ i coorganitzadora del projecte Ressona, trobades creatives de lectura i reflexió de l’Informe de la CEV.

Hi haurà temps també perquè els assistents puguin compartir les seves impressions. L’obertura de l’acte anirà a càrrec de membres de la Generación+V Catalunya i comptarem amb l’actuació d‘Oscar Arboleda i Sara García pel tancament.

Aquest acte s’emmarca en la commemoració del segon aniversari de la presentació de l’Informe Final de la CEV “Dos años construyendo un futuro de verdad.” El Parlament de Catalunya va acollir el 12 de juliol de 2022 la presentació de l’informe de la mà de l’ICIP i amb la presència de dos membres de la Comissió de la Veritat, Carlos Martin Beristain i Alejandro Valencia, a més de Marta Liliana Ramírez, víctima del conflicte resident a Catalunya, i Dorys Ardila, membre del comitè de seguiment de les recomanacions de la Comissió, en representació de totes les víctimes a l’exili.

Per aquesta ocasió hem comptat amb la il·lustradora colombiana Viviana Ortiz que ha dissenyat el cartell de l’esdeveniment. La podeu trobar a l’Instagram a @vivs_studio

Acte obert i gratuït, no fa falta inscripció, però l’aforament és limitat.


Més informació



                                



Joves que transformen narratives és el tema de la formació d’enguany.

La setena edició del curs #ComuniCanvi, organitzat per l’Associació Intercultural Llatins per Catalunya, pel grup de comunicació de la Xarxa BCN Antirumors i per l’Agència Intercultural ITACAT, amb la col·laboració de la Lleialtat Santsenca i el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, es durà a terme els dies 3, 10, 17 i 24 juliol, de 17 h a 19 h, a la Lleialtat Santsenca (C/ d’Olzinelles, 31).

En aquesta edició, com a tema principal parlarem de les noves formes d’abordar narratives, com l’anàlisi crític del discurs, que ens dona recursos per entendre com es configuren imaginaris racistes. Enguany, volem treballar com aquestes narratives són interpel·lades per la mirada del jovent, els qui utilitzen altres mitjans per construir un discurs propi davant la nova realitat social que inclou la diversitat cultural que ara ens configura.

Per aquesta raó hem convidat a projectes que treballen directament amb joves o que han investigat sobre fenòmens comunicatius on han estat implicats joves per a reflexionar quins són els discursos que col·lectivament elaboren i quines estratègies es poden utilitzar per canviar narratives negatives envers la migració.

Programa


Sessió 1: Eines / estratègies per construir un nou marc / narratives que ens permeten combatre els discursos d’odi

Ponents: Lorena Franco, docent de filosofia política i investigadora independent sobre racisme institucional i César Colorado, del Centre of Discourse Studies

Dia: dimecres 3 de juliol, de 17 h a 19 h.

Lloc: Sala 01 de la Lleialtat Santsenca

————————————————————————–

Sessió 2: Discursos d’odi a les xarxes que posen en perill les altres narratives possibles

Ponents: David Bou, politòleg, periodista i guionista del documental La xarxa ultra: Com l’extrema dreta s’instal·la al mòbil dels joves

Experiències: No les des casito. Marta G. Franco de Laintersección.net

Dia: dimecres 10 de juliol, de 17 h a 19 h.

Lloc: Sala 01 de la Lleialtat Santsenca

————————————————————————–

Sessió 3: Artivisme: amb diferents experiències artístiques

Experiències: Enmedio Colectivo, Camins altres i MiRu: Fotoexplorant nous imaginaris migrants en acció comunitària amb joves i dones de diferents orígens.

Dia: dimecres 17 de juliol, de 17 h a 19 h.

Lloc: Sala 01 de la Lleialtat Santsenca

————————————————————————–

Sessió 4: Joves referents als mitjans de comunicació i xarxes socials / Taula d’experiències de projectes relacionats amb comunicació

Experiències: ‘Tik Tok Tales’ de Trinitat Vella, Servei de Dinamització Juvenil de la Franja Besòs (Sdj) i La Revelada, Fronteres invisibles i Prollema.

Dia: dimecres 24 de juliol, de 17 h a 19 h.

Lloc: Sala 01 de la Lleialtat Santsenca

Com a periodistes i comunicadors cal ser conscients de com i des d’on es genera l’actualitat informativa i avaluar si les fonts compleixen els requisits necessaris per interactuar de manera adient amb les societats complexes i diverses del segle XXI.

La formació és gratuïta. Amb el 70% d’assistència al cicle s’entregarà un certificat d’assistència.

Coordina: Omaira Beltrán Sánchez

Places limitades. Cal inscripció prèvia.



                                      

En el marc del Festival #AccióMigrant 2023, es va fer una crida oberta a una trobada i una sessió de treball amb l’objectiu de compartir sabers i estratègies per al trencament de barreres a l'exercici de drets culturals per a iniciatives comunitàries, projectes artístics i culturals, impulsats i protagonitzats per professionals, artistes i col·lectius de persones migrades i racialitzades de la ciutat. El resultat de la jornada van ser 12 propostes urgents dirigides a les institucions i empreses de l’àmbit cultural que funcionen com a possible full de ruta i de treball en aquest àmbit.


Aquest any, el Festival #AccióMigrant 2024 es proposa continuar debatent i proposar mesures concretes per poder donar contingut i sortida als punts (2) Respectar i donar suport a les diferents expressions culturals i religioses no institucionals, i (4) Trencar amb les classificacions jeràrquiques i les iniquitats en les dotacions de recursos vinculades a “cultura”, “cultura popular” i “interculturalitat”. En aquest sentit, us proposem aprofundir en el debat sobre: Què entenem per cultura(es) popular(s)? Què implica en l'àmbit material i simbòlic que algunes iniciatives, expressions culturals i religioses protagonitzades per persones migrades i racialitzades siguin, o no, reconegudes dins la categoria “cultura popular”? Quines accions s'estan portant a terme des de diversos espais i iniciatives per trencar amb classificacions jeràrquiques dins l’àmbit cultural de la ciutat?


Activitat dirigida especialment a gestores culturals, artistes i professionals vinculats al món de la cultura i les expressions religioses comunitàries no institucionals.
Cal inscripció prèvia enviant un correu electrònic a espaiavinyo@bcn.cat explicant el teu interès i la teva relació amb la temàtica.
Què entenem per cultura(es) popular(s)? Què implica en l'àmbit material i simbòlic que algunes iniciatives, expressions culturals i religioses protagonitzades per persones migrades i racialitzades siguin, o no, reconegudes dins la categoria “cultura popular”? Quines accions s'estan portant a terme des de diversos espais i iniciatives per trencar amb classificacions jeràrquiques dins l’àmbit cultural de la ciutat?


L'Espai Avinyó i Fes! Cultura, amb la col·laboració de l'OAR, proposen un debat en base a les 12 propostes urgents dirigides a les institucions i empreses de l’àmbit cultural.



🗣️ Amb: Fátima Taleb, Mabel Llevat, Lucia Egaña, Khalid Ghali Bada, Sentimiento Cimarrón i Diego Salazar

🎙️ Modera: João França


📆 21 de juny

⏰ de 10.30 h a 13:30 h

📍 Fabra i Coats (C/ de Sant Adrià, 20)




⚠️ Activitat dirigida a gestores culturals, artistes i professionals vinculats a la cultura i les expressions religioses comunitàries no institucionals.






 



Les jornades “Cultura popular, festa i religió: les religiositats populars a Barcelona” tindran lloc els dies 18, 19 i 20 de juny a la sala d’actes de La Casa dels Entremesos. Consistiran en una sèrie de taules rodones, rutes i activitats sobre la diversitat religiosa i les festivitats populars que se celebren a Barcelona. Organitzades per l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), han comptat amb el comissariat del grup de treball Cultura Popular i Conflicte de l’Institut Català d’Antropologia.

El calendari festiu de qualsevol comunitat és un fonament de la seva identitat compartida, en tant que les festes esdevenen espais de trobada i participació. Qualsevol celebració té, per tant, un component també ritual, que s’acusa encara més en el cas de les festivitats amb motiu explícitament religiós, on l’espiritualitat s’articula amb la tradició, l’experiència quotidiana i les bases socials de cada comunitat.

Amb l’objectiu de reflexionar sobre aquests vincles, l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) organitza les jornades “Cultura popular, festa i religió: les religiositats populars a Barcelona”, que posaran la realitat de Barcelona al centre. La ciutat destaca pel seu dinamisme, i es caracteritza per una grandíssima pluralitat que no sempre es veu reflectida en el seu calendari festiu oficial ni en les celebracions amb major reconeixement i visibilitat. Tanmateix, és cert que en les darreres dècades s’ha produït una transformació en aquesta tendència, i s’ha anat ampliant progressivament aquesta agenda, fent evolucionar, amb ella, tot allò que es reconeix com a cultura de la ciutat. Alguns exemples d’esforços en aquesta línia són el Pla Barcelona Interculturalitat 2021-2023 o el Pla de Drets Culturals de Barcelona, que tenen l’objectiu de reconèixer i impulsar la perspectiva intercultural en el reconeixement del dret a practicar i exercir la pròpia cultura.

Des d’aquesta perspectiva, és fonamental incorporar la pluralitat confessional per a dissenyar accions que atenguin i representin acuradament la pluralitat cultural de la ciutat i les múltiples expressions de pietat col·lectiva, que a poc a poc han anat introduint nous elements al paisatge festiu de Barcelona. Aquesta introducció, però, s’ha fet quasi sempre al marge de les institucions religioses oficials, i sovint protagonitzada per col·lectius aliens a les elits socials. Tanmateix, totes les expressions, des del Diumenge de Rams o la processó de la Mercè, fins al Harinama dels Hare Krixna o l’Aixura xiïta, comparteixen el tret comú de tenir com a escenari els carrers i les places de la ciutat de Barcelona, convertint-los en els espais on proclamar la identitat de les comunitats que les celebren, i fent front a les veus que pronosticaven que el procés de secularització expulsaria la religiositat de l’esfera pública.

Les jornades “Cultura popular, festa i religió: les religiositats populars a Barcelona” abordaran diferents qüestions relacionades amb aquestes dinàmiques, obrint un espai de debat sobre les celebracions ja consolidades, i visibilitzant les pràctiques que es podrien introduir per a caminar cap a un reconeixement real de la realitat confessional i cultural a la ciutat, i l’exercici ple dels drets culturals per part de les diferents comunitats de la ciutat. Perquè el dret a la llibertat religiosa és també el dret a expressar públicament les pròpies creences, i, amb elles, també la pròpia cultura.

L’espai on tindran lloc les jornades també respon als seus eixos centrals. Havent-se configurat com un equipament cultural de promoció de la cultura popular, sobretot la barcelonina, La Casa dels Entremesos és un espai més que adient per a acollir aquestes Jornades, on la reflexió anirà acompanyada de la celebració d’una pluralitat cultural que ja és autòctona de la ciutat.

Tot això es farà amb una programació que contemplarà diversos formats. Arrencaran amb una conferència inaugural a càrrec d’Amadeu Carbó en què s’abordaran les diferents línies de debat en les que aprofundiran les diverses taules previstes. Així, al llarg dels tres dies tindran lloc quatre taules rodones amb ponents de perfils tant acadèmics com de les comunitats religioses, espirituals i confessionals presents a Barcelona. En primer lloc, la taula “Barcelona, ciutat plurireligiosa”, reunirà diverses institucions interreligioses o que treballen en l’àmbit del diàleg religiós per reflexionar sobre les implicacions de la pluralitat religiosa de la ciutat. La segona taula, “Vers un nou calendari festiu?”, comptarà amb la participació de representants institucionals dels diversos departaments interpel·lats per les qüestions discutides a les jornades, tot prenent com a eix de debat les passes fetes cap a l’elaboració d’un calendari festiu intercultural. Una tercera taula, “Expressions religioses a l’espai públic”, tindrà intervencions de diverses comunitats que troben o han trobat dificultats a l’hora de traslladar i fer visibles les seves celebracions al carrer. I una darrera taula, “Experiències vers un calendari festiu intercultural”, incorporarà una pluralitat d’entitats que han treballat en l’elaboració de calendaris festius interculturals, en àmbits més locals i de districte.

Una part de les jornades es dedicarà també a diverses activitats que permetran reflexionar sobre la diversitat festiva de la ciutat de Barcelona. En primer lloc, un cinefòrum en què diverses comunitats ens parlaran de la imatge de la ciutat que es trasllada arreu del món a través dels vídeos i imatges que fan circular de les seves celebracions a la ciutat. En segon lloc, dues rutes pels carrers de Barcelona que convidaran les persones assistents a apropar-se al patrimoni i les comunitats religioses presents a la ciutat des d’una perspectiva tant actual com històrica.

Aquestes sessions tancaran amb una revetlla a la plaça del Pou de la Figuera.

Les jornades “Cultura popular, festa i religió: les religiositats populars a Barcelona” s’emmarquen en una sèrie d’activitats organitzades amb l’objectiu d’impulsar i treballar per garantir la defensa dels drets culturals a Barcelona. En aquest marc també se celebrarà el debat “Cultura popular: de qui?”, una activitat coorganitzada per Espai Avinyó i Fes! Cultura, amb la col·laboració de l’Oficina d’Afers Religiosos, en el marc del Festival #AccióMigrant2024. El debat tindrà lloc el 21 de juny a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats.


Més informació 


La Fundació Antoni Tàpies presenta la primera edició del Premi Internacional d’Assaig "Gest d’Ahir, Pensament d’Avui", que té la voluntat de qüestionar la genealogia tapiana i de reescriure el seu relat des d’una revisió crítica connectada amb el món actual, tot buscant l’equilibri entre el corpus teòric existent i el nou vocabulari contextual. La iniciativa s’emmarca en les activitats que la Fundació desplega en col·laboració amb la Càtedra Antoni Tàpies - UPF d’Art i Pensament Contemporanis; entre totes dues institucions han constituït un espai per fomentar la recerca, la docència i la difusió del coneixement en relació amb Antoni Tàpies i el món, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.

El comitè assessor del Premi, format per Manuel Borja-Villel, Pilar Cortada, Eva March, Carmen Pardo, Josep Ramoneda, Alicia Rodés, Valentín Roma i la directora de la Fundació, Imma Prieto, ha decidit no només el perfil, sinó certes temàtiques, dinàmiques i possibles eixos futurs, impulsant la recerca de perfils candidats entre diferents investigadors i professionals de la teoria i la cultura contemporània. L’objectiu és obrir escletxes des d’on es creïn noves narratives, sense obviar les tensions des de les quals abordar el present, però en consonància amb els imaginaris tapians. Per exemple, i seguint alguns dels eixos del mateix jurat, a partir de quatre línies: materialitat i afectes, teoria de la imatge, crítica institucional, i filosofia i sociologia política.

La missió del projecte d’investigació "Gest d’ahir, pensament d’avui" és la d’articular una nova línia editorial que permet construir lectures contundents des de l’hermenèutica tapiana i amb la gramàtica contemporània. D’aquesta manera, la Fundació Antoni Tàpies es proposa dur a terme, entre el 2025 i el 2028, una col·lecció de publicacions vinculada a aquest reconeixement que doni veu a nous paradigmes interpretatius en consonància amb el temps actual.

[Imatge superior: Rita Segato a la Fundació Antoni Tàpies.]





[Imatge: Eva March, Rita Segato i Imma Prieto a la roda de premsa de presentació del premi.]


Any Tàpies

En el marc de l’Any Tàpies i de la nova etapa de la fundació que impulsa Imma Prieto des de la direcció, la institució proposa el foment de noves lectures, noves mirades i noves veus que siguin capaces de fer una revisió crítica de la historiografia. La celebració del centenari de l’artista no només s’entén com un homenatge al passat, sinó com una projecció de futur en termes de recerca, vigència, internacionalització, acostament a les noves generacions i articulació de nous paradigmes que ajudin a repensar el món des de l’univers tapià.

En aquest exercici de fer-se preguntes i de comprendre què necessita la societat actual i què espera d’una institució cultural de caràcter nominatiu, hi ha també la voluntat de resituar la Fundació en l’ecosistema cultural de la ciutat. En aquest sentit, la programació pública de la institució contribueix a reforçar la identitat del museu, entès com un organisme viu i com un espai social i, a la vegada, posa el focus en la importància de tenir una actitud crítica davant de la realitat.

Incidint en el perfil humanista d’Antoni Tàpies i activant el trident llegir, mirar i pensar, la Càtedra Antoni Tàpies - UPF d’Art i Pensament Contemporanis fomenta, amb la complicitat de la Universitat Pompeu Fabra, les aliances amb l’àmbit universitari, propiciant estudis, tesis doctorals, seminaris, així com també la materialització del Premi Internacional d’Assaig Gest d’Ahir, Pensament d’Avui i, de l’altra, l’activació de l’Institut de les Derives Crítiques, una taula de pensament que promou el diàleg, el contradiàleg i el pensament col·lectiu.


Rita Segato

Rita Laura Segato (Buenos Aires, 14 d’agost de 1951) és doctora en Antropologia per la Queen’s University de Belfast (Irlanda del Nord, Regne Unit) i s’ha especialitzat en antropologia social i etnomusicologia. És professora emèrita de la Universitat de Brasilia (Brasil) i investigadora sènior del Consell Nacional d’Investigacions Científiques del Brasil. Ostenta la Càtedra Rita Segato de Pensament Incòmode a la Universitat Nacional de San Martín i la Càtedra Aníbal Quijano al Museu Reina Sofía de Madrid. Segato és membre de la coordinació del Curs d’Especialització en Estudis Afro-llatinoamericans i Caribenys de CLACSO i del Consell Assessor d’Expertes de la Comissió Interamericana de Dones de l’Organització dels Estats Americans (OEA). Actualment dirigeix la col·lecció “Pensamiento del Brasil en Español” per a l’editorial Prometeo, de Buenos Aires.

Ha impartit docència en cursos de postgrau d’arreu del món, ha estat investigadora visitant a universitats de Nova York, Houston, Wisconsin i París, entre d’altres. La seva trajectòria de recerca i pensament ha estat reconeguda amb la seva investidura com a doctora honoris causa per nou universitats i ha rebut diversos reconeixements internacionals.

Segato ha publicat més d’una dotzena de llibres, entre els quals destaquen La nación y sus otros. Raza, etnicidad y diversidad religiosa en tiempos de políticas de la identidad (Prometeo Libros, 2007) i La crítica de la colonialidad en ocho ensayos y una antropología por demanda (Prometeo Libros, 2013). La seva obra ha estat traduïda a l’anglès, l’alemany, el francès, l’italià, el grec i el portuguès.

A banda de la seva tasca acadèmica, desenvolupa l’activisme col·laborant amb organitzacions que treballen els temes de gènere i raça. Una part molt important del seu treball s’ocupa dels assassinats de dones a Ciudad Juárez (Mèxic), El Salvador i Guatemala, entre d’altres. Aquests crims es consideren de la categoría del feminicidi, que l’antropòloga lluita per establir com a tipificació per tal que puguin ser vistos als tribunals internacionals de drets humans.

Els propers mesos, Segato farà una residència d’investigació de tres setmanes a la Fundació Antoni Tàpies i escriurà un assaig d’unes 100 pàgines entès com una conferència dilatada. A banda de la publicació, també rebrà una compensació econòmica de 10.000 € per part de la Fundació Antoni Tàpies.






            



Casa Jaguar Studio, convida a l'obertura de Memòries de Abya Yala de Ivonne Portillo Sierra i Casa Jaguar Studio. El 5 de juny a les 19.00 en el Mercat Abaceria Central.

Aquesta exposició ha estat comissariada per Ramón Casalé i estará des del 30 de maig al 5 de juliol.

Memòries de Abya Yala és una exposició que fa referencia a la història de la resistència cultural.

 



Des del grup de comunicació de la Xarxa BCN Antirumors us convidem a un esmorzar amb Xavier Giró, de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes, el dimarts 11 de juny, de 10 h a 13 h, al Col·legi de periodistes. Es tracta d’un espai formatiu íntim dirigit únicament a periodistes, comunicadors i tècnics/es de comunicació d’entitats.

Mitjançant una sessió teòric- pràctica, en Xavier aportarà eines i metodologies de la perspectiva intercultural per detectar i analitzar narratives discriminatòries en la comunicació als mitjans. També parlarà sobre quines són les creences, ideologies, marcs mentals i els sistemes de valors, i quines estratègies podem fer servir com a comunicadors, per l’elaboració de narratives transformadores. Volem crear un espai en el qual es puguin compartir dubtes i aportar metodologies sobre quina és la millor manera de comunicar sense discriminar per motius religiosos, ètnics, racials…

En Xavier ens va acompanyar durant tot un any en el procés de creació d’unes infografies per analitzar textos de manera crítica, dirigida tant a professionals de la comunicació com a persones que volen analitzar, de manera crítica, el contingut que els arriba. Així doncs, també aprofitarem la sessió per donar-vos eines sobre com utilitzar la infografia i fer que sigui una eina útil en el vostre dia a dia.

Dia: dimarts 11 de juny
Horari: de 10 h a 13 h
Lloc: Col·legi de periodistes (Rambla de Catalunya, 10, Principal)

Cal inscripció prèvia enviant un correu electrònic a antirumors@bcn.cat mencionant quina és la teva relació amb la temàtica.



Quins reptes cal que afrontin les entitats socials – també veïnals- perquè veïns i veïnes amb diversitat cultural s’hi sentin apel.lats i apel·lades a participar-hi activament? Com transformar les lògiques perquè en les seves agendes i lluites socials hi estiguin les demandes de tots els col·lectius culturals que hi ha a un barri? Amb aquests dos grans horitzons des de la CONFAVC, la FAVTarragona i La Teulada s’ha promogut la celebració de la Jornada “Juntes i Diverses”: treballem per entitats amb diversitat cultural que se celebrarà a la tarda del 31 de maig a la Delegació Territorial de Tarragona de Cultura de la Generalitat de Catalunya ( carrer Major, número 14 de Tarragona). (Formulari d’inscripcions)

La jornada arrencarà amb una conversa moderada amb dues persones que han reflexionat molt entorn la diversitat cultural, l’auge dels discursos de l’odi, la ultradreta i la manca de mixticitat cultural a les entitats socials, i particularment en les AV: Maria Dantas i Florencia Brizuela. Posteriorment al passi del documental curt “Derives migrades”, arrencarà una taula rodona a exposar bones experiències a partir d’exemples concrets com “El paper de les comunalitats“, amb Lelia Becana i Naret Terán, de l’AV La Florida i de la FAVTarragonaLa Teulada, respectivament; el projecte “Ravaleando” de l’AV del Raval de Santa Coloma de Gramanet– explicat pel president de l’entitat veïnal, Salva Jaraba; i “Bones experiències interculturals a les AFA”, amb Tere Franch, tècnica territorial de l’AFFAC del Camp de Tarragona. La jornada la clourà una actuació musical del dúo ““Cuatro y Leocho” a les 20h.( Formulari d’inscripcions / Programa)

Una jornada de Barris Interculturals

Aquesta iniciativa és una acció més del Pla de Treball del 2024 del Grup de Barris Interculturals de la CONFAVC, juntament amb altres iniciatives com la campanya formativa i de denúncia del dret al padró, i campanyes amb altres entitats socials contra els discursos de l’odi de la ultradreta, entre d’altres actuacions. Aquest grup de Barris Interculturals de la CONFAVC va començar a vertebrar-se amb la participació de més d’una desena d’entitats veïnals el desembre del 2022 per afrontar aquests reptes esmentats, a més de donar recursos sobre interculturalitat en els projectes comunitaris i de comunicació a les entitats veïnals, així com d’altres recursos. 

Més informació: Programa | Campanya Barris Interculturals).

 


Curs "Déus, mites i rituals entre els maies", a càrrec d'Ariadna Baulenas Pubill, que començarà a l'octubre i servirà per endinsar-nos en la religió maia, per conèixer-ne amb profunditat quines van ser les principals creences que van compondre el seu univers sagrat.

S'analitzaran els mites, en coneixerem els déus i veurem alguns dels rituals que feien per assegurar que l'ordre còsmic seguia el seu curs habitual. D’aquesta manera podrem descobrir quines eren les seves plantes o els seus animals sagrats, perquè practicaven l’auto-sacrifici, com entenien la mort i per què el calendari tenia tanta importància, entre d'altres.

Acabarem el curs analitzant què ha sobreviscut de tot aquest pensament de la cultura antiga fins als maia del present i com es mantenen alguns dels seus rituals, en una fascinant mescla amb la tradició cristiana.

Curs presencial i online (a escollir)

Professorat: Ariadna Baulenas Pubill
Dates: de l'octubre al desembre de 2024
Dia de la setmana: dimarts
Hora: de 16 a 18 h
Durada del curs: 20 hores
Lloc: Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

Organitza: Institut de Cultures Americanes Antigues (ICAA)

Inscripcions




La Federació d’Associacions Veïnals de Lleida i la Confederació d’AV de Catalunya han organitzat la formació ‘El dret a empadronament com a eina de garantia per a tota la ciutadania’ (FORMULARI D’INSCRIPCIONS), el divendres 24 de maig a la Sala Paulo Freire: c. Bisbe Torres, 2 de la capital del Segrià.


Concretament la formació, oberta a tothom, la realitzarà un jurista especialitzat en padró, qui col·labora amb l’Estratègia d’Empadronament de la Generalitat, impulsada i coordinada per la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, del Departament d’Igualtat i Feminismes.

Una campanya extensa per la dignitat de les persones

Aquesta és la quarta formació forma part d’una campanya més extensa de la CONFAVC que va començar el desembre del 2022 per a donar recursos sobre interculturalitat en els projectes comunitaris, en la comunicació, etc , a les AV i federacions amb l’objectiu de fomentar la dignitat de la vida de tots els veïns i veïnes, també aquelles persones amb diversitat cultural i que a vegades no se senten involucrades en el moviment veïnal, perquè aquest no fa actuacions per arribar a les comunitats, o per les dificultats culturals.

El padró: la finestra a una vida més digna

L’empadronament és un dret —i una obligació— de tota persona que viu al territori de gran importància, ja que dona accés a drets reconeguts com l’educació o la salut, o tan necessaris per a viure com els serveis de crèdit de caixes i bancs. Al mateix temps que reconeix drets que la mateixa Constitució teòricament protegeix en el Títol Primer, serveix a les administracions locals per a planificar polítiques segons les necessitats que dibuixa el padró: per exemple, necessitats com equipaments socials com escoles bressol i serveis educatius, centres d’atenció primària, etc. Per això, no només és un dret, sinó que esdevé una obligació pel veïnat I i les administracions locals reconeguda a la Llei 7/1985 de Bases de Règim Local. Concretament en l’article 15 estableix: “tota persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al Padró del municipi en el qual resideix habitualment”.

Per tant, la manca del padró agreuja la situació de vulnerabilitat de nous veïns i veïnes que aterren en un barri o municipi particular, ja que els despulla de drets tan bàsics per la seva qualitat de vida diària, com la sanitat pública, l’educació pels seus fills i filles, a tenir un compte corrent, etc.

(Veure Campanya Barris Interculturals)/ FORMULARI D’INSCRIPCIONS )



Accionar des del #antiracisme és una pràctica desafiadora perquè la modernitat/colonialitat on vivim ha naturalitzat i normalitzat la racialització de cossos, territoris i modes de vida, negant drets i legitimitat vital i d'existencial a la humanitat que no és blanca. 

En conseqüència, la supremacia blanca racializadora per a sostenir el procés civilitzatori colonial imposa una violència i opressió estructural que deriva en accions socials, individuals i institucionals denominada racisme. 

Per això, assumir-se antiracista és un procés que implica emancipació de tot allò que s'ha naturalitzat des del propi cos, el territori i mode de vida i tenir la pretención de contribuir a la seva abolició. Des de la Red de Migració, volen compartir un espai d'emancipació col·lectiva amb la facilitació de Sara Cuentas, qui aplicarà per primevar vegada, una metodologia participativa innovadora. Recorda: la racialització és una opressió i estigmatització i la seva conseqüència cruenta és el racisme que genera terricidi, genocidi i epistemicidi. 

Ser antiracista no és una moda, no és ser solidària, no és només parlar d'això, és qüestionar el sistema que se sosté en està opressió històrica i estructural i negar-se de manera conscient a formar part i beneficiar-se d'aquest. 
Aquest 23 de març compartirán una metodologia sentipensante per a accionar des de l'antiracisme. 

L'aforament serà limitat i la participació és amb inscripció prèvia en xarxamgd@gmail.com