L’entitat analitza les pràctiques lingüístiques de les entitats socials en una recerca que posa el focus en el català com a eina de cohesió

El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) organitza aquesta tarda la presentació de l’informe Usos lingüístics en el tercer sector, una recerca elaborada per Farida Boudichat Fortas que analitza les pràctiques lingüístiques de les entitats socials catalanes i els reptes que planteja la gestió de la diversitat lingüística en l’àmbit de l’acollida.

L’acte, que tindrà lloc el dimecres 29 de juliol a les 18:30 h a l’Espai CIEMEN (carrer de Rocafort, 242 bis, Barcelona), servirà per exposar els principals eixos de l’estudi i obrir un espai de debat sobre el paper del català com a llengua de cohesió i inclusió en el tercer sector. La sala d’actes de la seu, amb capacitat per a unes cent persones i equipada amb sistema de so i projecció, acollirà la trobada .

La recerca de Boudichat Fortas aborda una qüestió clau en el context social català: com les entitats que treballen en l’àmbit de l’acollida gestionen la diversitat de llengües presents a la societat i quin rol hi juga el català com a element vertebrador. L’estudi s’inscriu en la línia de treball del CIEMEN en defensa dels drets lingüístics i la promoció de les llengües minoritzades, una tasca que l’entitat impulsa des de la seva fundació l’any 1974 . L’organització ha abordat en diverses ocasions la gestió del multilingüisme a Catalunya, un territori amb quatre llengües pròpies i tradicionals —català, occità, llengua de signes catalana i caló— i una presència creixent d’altres idiomes .

La presentació, que compta amb el suport d’Òmnium Cultural, és d’accés lliure i oberta al públic, tot i que cal inscripció prèvia per assistir-hi. Amb aquesta iniciativa, el CIEMEN vol posar sobre la taula les pràctiques lingüístiques reals del tercer sector i generar un debat que ajudi a enfortir el paper del català com a llengua comuna en els processos d’acollida i inclusió social.


Més informació

 El projecte Acollides Feministes – Transformem Juntes presenta Acollida feminista i regularització: els reptes actuals, el primer episodi d’un nou pòdcast i videopòdcast dedicat a reflexionar sobre els processos d’acollida i l’accés als drets des d’una perspectiva feminista i interseccional.

Aquest primer capítol dona a conèixer el projecte i aborda els principals reptes de l’acollida de les persones migrants, els seus drets i la situació actual del procés de regularització extraordinària. La conversa compta amb la participació d’Atzavara-Arrels, Diàlegs de Dona, Creación Positiva i Almena Cooperativa Feminista, i amb una intervenció especial de Trenzadas.

Una mirada més enllà de les xifres

Les migracions s’expliquen sovint a partir de dades, normatives i discursos institucionals. Tanmateix, darrere de cada trajectòria migratòria hi ha experiències, coneixements i propostes que massa sovint queden fora del debat públic.

Aquest nou espai mensual vol donar veu a dones migrades, activistes, professionals, organitzacions i persones expertes per analitzar els obstacles que condicionen els processos d’acollida i l’exercici efectiu dels drets.

El pòdcast també vol visibilitzar les pràctiques i iniciatives que, des de les comunitats i el teixit associatiu, ja estan construint models d’acollida més justos, feministes i transformadors.

Una cita mensual amb l’acollida i els drets

Al llarg dels pròxims episodis s’abordaran qüestions com l’accés a la informació, l’aprenentatge de la llengua, l’habitatge, les violències institucionals, les polítiques migratòries, l’accés als drets i les xarxes comunitàries.

Les experiències i les necessitats de les dones ocuparan un lloc central en totes les converses, amb l’objectiu de contribuir a una acollida que garanteixi una migració amb drets, lliure de violències i basada en la dignitat, la justícia i la igualtat.

Fitxa tècnica

Gravació i edició: Onda Estudios
Locució: Norelvi Andreina Ladino Ceron
Identitat sonora: Barri Media Lab

El projecte compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Més informació 

 

Cinefòrum «L’evangeli de la revolució»: el llegat de la teologia de l’alliberament

El pròxim 16 de juliol, la Parròquia de Santa Anna acollirà un cinefòrum al voltant del documental L’evangeli de la revolució (2024), dirigit per François-Xavier Drouet. L’activitat comptarà amb la participació de María López Vigil, a distància, i Manu Andueza.

El documental explora la implicació de cristians i cristianes en les lluites polítiques que van tenir lloc a l’Amèrica Llatina durant la Guerra Freda. Inspirada en la teologia de l’alliberament, l’obra recupera les experiències de religiosos, laics i comunitats cristianes que van vincular la fe amb el compromís per la justícia social i la transformació política en països com el Brasil, Mèxic, Nicaragua i El Salvador.

Després de la projecció, el cinefòrum obrirà un espai de reflexió sobre la història i el llegat de la teologia de l’alliberament en els processos polítics llatinoamericans. També s’analitzarà la repercussió que aquesta proposta va tenir a Catalunya i la vigència dels seus plantejaments davant els conflictes, les desigualtats i els reptes del context mundial actual.

El debat girarà entorn de preguntes com ara: quin paper va tenir la teologia de l’alliberament en les transformacions polítiques de l’Amèrica Llatina? Com va ressonar aquesta proposta en el context català? I quina vigència mantenen avui els seus posicionaments polítics i teològics?

Participants

María López Vigil és periodista i escriptora. Nascuda a Cuba, va viure durant 42 anys a Nicaragua, on va desenvolupar la seva trajectòria professional. El 2025 va haver d’exiliar-se per la repressió del règim de Daniel Ortega i Rosario Murillo.

Una de les seves aportacions més conegudes a la teologia de l’alliberament és Un tal Jesús (1981), una radionovel·la, publicada també en format llibre, escrita conjuntament amb el seu germà José Ignacio López Vigil. Tots dos són també autors d’Otro Dios es posible (2007) i Frente a frente. Debates entre Pablo de Tarso y María Magdalena (2017), dues obres que revisen críticament la teologia tradicional des d’una perspectiva alliberadora.

La participació de María López Vigil serà a distància.

Manu Andueza és llicenciat en Teologia i Psicopedagogia i educador per vocació i convicció. Treballa com a docent en un centre de secundària i és professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB). Col·labora amb diverses entitats de l’àmbit social i és responsable de l’Àrea Teològica de Cristianisme i Justícia.

Dia: 16 de juliol de 2026

Hora: de 18.00 a 20.30 h
Lloc: Parròquia de Santa Anna – Hospital de Campanya
Adreça: carrer de Santa Anna, 29, Barcelona
Inscripcions: espaiavinyó@bcn.cat

L’activitat compta amb la col·laboració de Cristianisme i Justícia, l’Oficina d’Afers Religiosos i la Parròquia de Santa Anna – Hospital de Campanya.

Més informació 

El pròxim 20 de juliol, a les 12.30 h, el CIEMEN presentarà l’informe El dret de vot de les persones immigrades a Catalunya: anàlisi de les potencialitats en l’àmbit municipal a l’Espai CIEMEN de Barcelona.

L’estudi analitza el potencial de participació electoral de la població estrangera resident a Catalunya i formula propostes concretes per facilitar l’exercici efectiu del dret de vot en les eleccions municipals.

L’informe ha estat coordinat per Gemma Pinyol-Jiménez, amb la col·laboració de Silvia Caraballo, d’Instrategies, i dels investigadors del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) Andreu Domingo, Nachatter Singh i Jordi Bayona.

A partir de les dades del Cens anual de població de 2025, l’estudi ofereix una anàlisi territorial que permet identificar els municipis catalans on el potencial electorat estranger té un pes més significatiu.

El document també examina les principals barreres que dificulten la participació electoral de les persones immigrades, entre les quals destaquen els requisits administratius, l’obligació d’inscriure’s prèviament al cens electoral i el desconeixement dels drets electorals. Davant d’aquests obstacles, planteja diverses actuacions dirigides especialment a les administracions locals per incrementar la participació política de la ciutadania d’origen migrant.

L’informe defensa que garantir l’exercici efectiu del dret de vot és una qüestió fonamental per reforçar la qualitat democràtica, millorar la representativitat de les institucions i afavorir la cohesió social als municipis catalans.

Més informació 

Entitats antiracistes i feministes presenten l’informe "La cura comunitària a les polítiques locals" per repensar les polítiques públiques des del bon viure, l’antiracisme i els béns comuns

La Red de Migración, Género y Desarrollo, l’Asociación Floras en Acción, la Red Antirracista de Tarragona, Diverses 8M Girona i l’Asociación de Mujeres Migrantes Subsaharianas presenten l’informe “La cura comunitària a les polítiques locals”, un diagnòstic col·lectiu que proposa situar el cuidado comunitari al centre de les polítiques públiques locals des d’una mirada feminista descolonial i antiracista.

L’acte de presentació de l’estudi tindrà lloc dijous, 25 de juny del 2026, a les 17.30 h, a Tarragona, a l’Espai Antirracisme en comunitat (Carrer Reial, 35), a càrrec d’Elena Terán (Naret), Sara Cuentas Ramírez i Arlene Cruz Carrasco.

La publicació, elaborada amb la participació de 150 dones i activistes de Barcelona, Mataró, Tarragona, Granollers-Canovelles i Girona, recull reflexions, experiències i propostes sorgides de diversos diàlegs territorials impulsats durant el 2025. L’informe forma part del projecte “Tejiendo Resiliencias. Contribuyendo a Desmantelar Violencias”, amb el suport de Calala Fondo de Mujeres i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

El document parteix d’una idea central: la cura comunitària no pot quedar reduïda a l’atenció de persones dependents ni continuar recaient majoritàriament sobre les dones, especialment les dones migrades. Des d’una perspectiva descolonial, l’informe defensa que cuidar comunitàriament implica protegir i garantir allò comú: l’habitatge, la salut, l’educació, l’alimentació, el treball digne, els drets humans, la convivència i les vides lliures de violències.

Segons les entitats impulsores, la cura comunitària ha de ser entesa com una eina de transformació social capaç de desmuntar les violències racistes, masclistes, institucionals i econòmiques que fragmenten les comunitats. L’informe subratlla que el racisme i la racialització destrueixen la convivència, generen desigualtats en l’accés als béns comuns i precaritzen la vida de les persones migrades i racialitzades.

La publicació també reclama un paper actiu de les administracions locals. Els governs municipals, per la seva proximitat amb la ciutadania, tenen la responsabilitat de facilitar espais de trobada, donar suport a les xarxes de cura col·lectiva, reconèixer els sabers comunitaris i garantir recursos econòmics, tècnics i materials per sostenir la vida als territoris.

Contacte de premsa:

Omaira Beltrán
Agència de Comunicació Intercultural ITACAT
+34 665 30 97 04
itacatradio@gmail.com

La III Escola d’Estiu d’Antiracisme se celebrarà els dies 7, 8, 9 i 10 de juliol de 2026 al Centre Cultural La Mercè de Girona sota el títol “Immigració, racisme i salut. Els determinants socials de la salut des d’una perspectiva antiracista”.

Organitzada per la Càtedra d’Anàlisi i Acció Antiracista de la Universitat de Girona i la Fundació SERGI, amb la col·laboració de Dipsalut, l’Escola proposa un espai de formació, reflexió i debat crític per analitzar com el racisme condiciona l’accés als drets, els processos de diagnòstic, la salut mental, les trajectòries de vida i les desigualtats en salut.

Al llarg de quatre jornades s’abordaran qüestions com el racisme institucional en l’atenció sanitària, les barreres d’accés al sistema de salut, la salut mental, la salut sexual i reproductiva, la bioètica, el laïcisme i la diversitat religiosa, la salut comunitària, la situació administrativa, l’asil, el sensellarisme i la transformació institucional en clau antiracista.

El programa combina conferències, taules rodones, tallers i espais de debat amb professionals, investigadores, activistes i institucions, amb l’objectiu de compartir coneixements, experiències i eines per avançar cap a una atenció sanitària i social més justa, inclusiva i lliure de racisme.

L’activitat s’adreça a professionals dels àmbits de la salut, social, educatiu i cultural, així com a persones vinculades a l’administració pública, els moviments socials i les organitzacions del tercer sector.

Horari: de 9.00 a 13.00 h i de 15.00 a 18.00 h, excepte el divendres, que serà de 9.00 a 13.30 h.
Preu: 20 € / gratuït per a estudiants, persones aturades o amb baixos ingressos.

Més informació

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) organitza el col·loqui “El dia a dia de les ciutats en guerra”, una taula rodona que donarà veu a persones d’Ucraïna, Síria i Gaza per conèixer com es viu quotidianament en una ciutat afectada per la guerra.

L’activitat s’emmarca en l’exposició Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps i vol apropar-se a les experiències de persones que han viscut conflictes contemporanis en primera persona. A través dels seus testimonis, el col·loqui permetrà reflexionar sobre l’impacte de la guerra en la vida quotidiana, els espais urbans i les formes de resistència i supervivència de les comunitats afectades.

El col·loqui comptarà amb la participació de Margaryta Yakovenko, Jenkidar Shikhdmman, Nada AlHasham, Teresa Garcia i Montserrat Bosch. Tindrà lloc el dimecres 8 de juliol, a les 17.00 h, a LaFede.cat – Sala Berta Cáceres, al carrer Tàpies, 1, Ciutat Vella, Barcelona.

El projecte ha estat realitzat amb la Beca Leonardo d’Investigació Científica i Creació Cultural 2025 de la Fundació BBVA, amb la col·laboració de l’ICIP i el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Més informació

 

El pròxim 2 de juliol de 2026, a les 19 h, els Cinemes Girona de Barcelona acolliran la projecció del documental "Manos que hablan", seguida d’un col·loqui amb el seu director, Camilo Gómez Durán. L’activitat convida a reflexionar sobre les interconnexions entre extractivisme, drets humans, patrimoni cultural i defensa dels ecosistemes des d’una perspectiva de justícia global.
El documental ens trasllada al Chocó biogeogràfic colombià, un dels territoris amb major biodiversitat del planeta i considerat el segon pulmó del món. A través de les veus de persones vinculades a la mineria i la joieria tradicional, així com de comunitats afrodescendents i indígenes del Pacífic colombià, la pel·lícula explora la relació històrica i cultural amb l’or i els profunds impactes socials i ambientals derivats de l’expansió de la mineria il·legal i mecanitzada.

Mitjançant una proposta visual innovadora, Manos que hablan planteja una qüestió fonamental: quina riquesa hauria de ser realment valorada en un context de crisi ecosocial global? L’or extret per alimentar mercats globals i dinàmiques de conflicte, o bé els boscos tropicals, els rius i els territoris que sostenen la vida? Aquesta reflexió travessa tota l’obra i situa al centre la necessitat de repensar els models de desenvolupament basats en l’explotació intensiva dels recursos naturals.

La pel·lícula visibilitza les vulneracions de drets que afronten les comunitats locals en un context marcat per la desigualtat, la corrupció, la manca d’alternatives econòmiques i la degradació ambiental. Alhora, posa en valor les seves resistències, els coneixements ancestrals i les iniciatives de defensa del territori davant les pressions extractives.

Més enllà de documentar una realitat local, Manos que hablan ens interpel·la sobre les responsabilitats globals associades als models de consum i producció, així com sobre la necessitat d’avançar cap a formes de relació més justes i sostenibles amb les persones i amb el planeta.
L’entrada és gratuïta amb reserva prèvia.

Més informació

El Casal de Barri El Maresme, de Barcelona, acull la inauguració de l'exposició de fotografia participativa MIgRAR i la presentació de l'informe "Vides en trànsit: dones més enllà de les fronteres europees".

Dones migrants a Dakar (Senegal), Casablanca (Marroc), Palermo (Itàlia) i Premià de Mar (Catalunya) han format part dels tallers de fotografia participativa del projecte "Dones obrint camí", que ara culminen en l'exposició MIgRAR.

Amb aquests tallers, no només s'han apropat als principis bàsics de la fotografia, sinó que han compartit experiències migratòries i preocupacions i, en definitiva, han fet un viatge fotogràfic que creua, habita i resisteix, amb què ens permeten entendre millor la migració, a través dels relats i, sobretot, les mirades de les protagonistes.

La inauguració i visita guiada de l'exposició tindran lloc el divendres 26 de juny, a les 17:00 h, al Casal de Barri El Maresme (c/ de Puigcerdà, 100, Sant Martí, Barcelona). Es demana inscripció prèvia en aquest enllaç.

En el context de la mostra, es presentarà un altre resultat del mateix projecte: l'informe Vides en trànsit: dones més enllà de les fronteres europees, que analitza els impactes de gènere de les polítiques d'externalització fronterera de la Unió Europea al Senegal, el Marroc i Tunísia i les conseqüències que tenen en les vides de les dones en moviment.

Dones obrint camí és una iniciativa de l'Associació de Dones Immigrants Subsaharianes (ADIS), Metges del Món i la Fundació Solidaritat UB, amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. L’exposició MIgRAR ha estat produïda per Yemayá.

Més informació

 

L’Oficina d’Afers Religiosos i l’Oficina per la No Discriminació, amb la col·laboració del Centre de Recursos en Drets Humans, organitzen la taula rodona “Discursos d’odi i discriminacions per raons religioses”, que tindrà lloc el dimarts 30 de juny, de 18.00 a 20.00 h, al Centre Cívic Casa Golferichs.

L’activitat vol analitzar l’augment dels discursos d’odi i les discriminacions per motius religiosos, així com el seu impacte en la convivència, la cohesió social i la garantia dels drets fonamentals. La sessió abordarà conceptes com la islamofòbia, el racisme antimusulmà, l’antisemitisme, l’antijudaisme i altres formes de discriminació religiosa des d’una mirada històrica, jurídica, social i acadèmica.

La taula comptarà amb la participació de Marta Simó, investigadora i professora de la UAB; Pedro Casermeiro, psicòleg i membre de la Fundació Privada Pere Closa; i Youssef M Ouled, periodista i investigador expert en racisme i islamofòbia. La moderació anirà a càrrec d’Esther Pardo, coordinadora del Centre de Recursos en Drets Humans de l’Ajuntament de Barcelona.

L’activitat és gratuïta, amb aforament limitat, i s’emmarca en el compromís municipal amb la defensa dels drets humans, la llibertat religiosa i de consciència, i la lluita contra totes les formes de discriminació.

Més informació

El 26 de juny de 2026, de 18.00 a 20.00 h, el Centre Cívic Navas acollirà Makulay, un taller de cuina filipina que proposa reflexionar sobre la cuina com a espai de memòria, llengua i transmissió cultural.

Makulay significa “colorit” en tagàlog, i és un projecte que neix del gest de compartir receptes a les xarxes socials com una manera de mantenir viu el vincle amb la llengua materna i la memòria. A través d’aquestes pràctiques, la cuina esdevé un espai de transmissió on els sabers circulen, es transformen i activen històries, afectes i llengües.

En el context de Barcelona, el menjar també es converteix en una eina per visibilitzar i qüestionar quines pràctiques són reconegudes com a “gastronomia” i quines queden sovint relegades. A través d’un taller proper i participatiu, Makulay convida a cuinar, tastar i compartir processos, gestualitats, relats i vivències que acompanyen cada plat.

L’activitat comptarà amb la participació de Mary Grace Hernandez, nascuda a Barcelona i filla d’immigrants filipins, actualment mestra de primària a l’escola pública.

Més informació 

 

"Vibe. El pes de la sorra" és una performance que s’inspira en una cosmogonia de l’Àfrica negra, i on objectes, gestos i paraula formen part d’un mateix sistema de relacions. En aquest espai, funcionalitat i simbolisme conviuen sense jerarquies: el quotidià pot esdevenir ritual, i el gest més simple pot obrir una dimensió profunda i ancestral.

La peça pren la forma d’un acte de divinació situat en un context urbà contemporani. En lloc de la percussió, utilitzem sorra i dispositius electrònics que generen freqüències capaces de posar-la en moviment. Sobre aquesta superfície viva dibuixem, evoquem i deixem aparèixer formes efímeres, com si la matèria mateixa intentés parlar.

La sorra és vibració, energia latent, moviment.

El tamboret és pes, centre i estabilitat.

Al centre de l’acció hi ha el nkoh, un tamboret de l’ètnia bamileke. M’hi assec cobert per una tela ampla que transforma el cos en una figura gairebé piramidal. El tamboret esdevé alhora seient, tambor, tron i memòria: la cadira amagada, el tron de l’avi, la cadira davant la porta que espera sense esperar ningú, la presència des de la qual el cos ressona.

Dues càmeres filmen les taules de dibuix i projecten les imatges sobre el mur. Les mans treballant la sorra es converteixen, així, en una forma de divinació digital: rastres inestables, gestos incerts, aparicions i desaparicions contínues.

La performance explora, també, altres formes de sostenir i transportar el cos. Portar algú a l’esquena com un infant, improvisar seients amb sacs o estructures precàries, traslladar un ancià entre dos pals d’un poble a un altre. Aquí, la cadira apareix no només com un objecte funcional, sinó com una extensió del cos, una eina de supervivència, de cura i de transmissió.

Una cadira visible.

Una altra d’invisible.

La cadira de vida.


Xumo Nunjo. Artista independent, músic i productor camerunès establert a Barcelona. El seus avis el van iniciar en les arts escèniques tradicionals bamileke, fet que ha marcat profundament la seva sensibilitat artística i el seu recorregut creatiu. Els seus interessos abracen l’arquitectura, la història de l’art, l’antropologia, el teatre i les arts visuals, disciplines que nodreixen una obra transversal i original. Al llarg de la seva trajectòria, ha participat en la creació i producció d’espectacles, discos, performances, projectes de street art i diverses campanyes publicitàries. També ha actuat en diferents escenaris d’Europa, els Estats Units, l’Àsia i l’Àfrica, presentant treballs originals que reflecteixen la riquesa del seu univers artístic.

Angel Ihosvanny. Artista multidisciplinari que viu i treballa entre Barcelona i Luanda. La seva pràctica, que abasta pintura, instal·lació, vídeo i música, aborda l’urbanisme contemporani, el consumisme i la transformació de l’entorn, i ha estat presentada en contextos internacionals com la Triennal de Luanda i la Biennal de Venècia.

El cicle “Les cadires de Tàpies. Invocar l'escletxa", és comissariat per Judith Barnés.

· Data: 04.06.2026 | 18:00 h
· Durada: 40 min
· Lloc: Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona, Catalunya)
· Preu: 5 €

+ informació | Reserves

El pròxim dimecres 3 de juny de 2026, a les 18 h, la Sala de Formació del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), a la Rambla de Catalunya, 10, Barcelona, acollirà la jornada "Crims d'odi: de l'Estat espanyol al Sud Global. Dades, periodisme i responsabilitat informativa". Organitzada per l'Institut de les Desigualtats amb el suport del Grup de Treball de Periodisme Solidari del CPC, la sessió comptarà amb la participació de Miquel Ramos (periodista i activista), David Bou (periodista i analista de dades) i Nora Rodriguez (investigadora), codirectors i referent internacional del projecte crimenesdeodio.info.

L'objectiu de la jornada és debatre com els discursos d'odi circulen i s'amplifiquen a través dels mitjans i les xarxes socials, i quines eines i responsabilitats té el periodisme per frenar-los. Nora Rodriguez aportarà la perspectiva del Sud Global amb dades i anàlisi sobre l'impacte dels discursos d'odi a Tunísia, Senegal, Brasil i Colòmbia, i com el Nord Global contribueix a la seva expansió. La trobada vol avançar cap a un decàleg de propostes sobre delictes d'odi, llibertat d'expressió i cobertura mediàtica responsable.

L'entrada és oberta als col·legiats i al públic interessat.

 

El pròxim dimarts 9 de juny, de 10 h a 14 h, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) – Sala 2 (Carrer de Montalegre, 5) acollirà una formació organitzada pel CCAR amb la col·laboració del CCCB. La sessió està adreçada a professionals de la comunicació interessats a analitzar críticament com els mitjans i els discursos polítics construeixen narratives sobre els desplaçaments ambientals, les migracions forçades i les crisis vinculades a models extractivistes globals.

L'objectiu de la formació és oferir eines conceptuals i pràctiques per construir relats més justos, empàtics i transformadors, incorporant enfocaments de drets humans, gènere, interseccionalitat i justícia global. S'hi abordaran activitats com la pesca d'arrossegament, els monocultius o l'explotació intensiva de recursos que generen degradació ambiental i desplaçaments de població, així com el paper d'Europa i de les empreses estrangeres en aquestes dinàmiques. Es posarà especial atenció a les estratègies de resistència i defensa territorial de les comunitats afectades, situant les seves veus i experiències al centre de la narrativa.

La formació tindrà lloc el 9 de juny de 10 h a 14 h al CCCB (Sala 2). Està especialment recomanada per a periodistes, comunicadors i professionals de l'àmbit social interessats a transformar les narratives sobre migracions i crisi ambiental.

Més informació
 

 

El pròxim 3 de juny, la Sala Julia Victoria Espín del Campus Mundet (Llevant, 2n pis) acollirà la conferència "The Role of Cognitive Depth in Intercultural Understanding and Building Peace", a càrrec de la Dra. Lusine Fljyan, professora i vicerectora de la LA Northern University d'Armènia. L'acte, organitzat per GREDI, IRE i la Universitat de Barcelona amb el suport de Ruth Vilà, comptarà amb la moderació de Mihaela Vancea i Amanda Aliende da Matta.

L'objectiu de la jornada és reflexionar sobre el paper de l'educació, el pensament crític i el diàleg intercultural en la construcció de societats més justes i cohesionades, donant resposta a una pregunta clau: com podem construir una comprensió intercultural més profunda en un món cada vegada més polaritzat? La conferència proposa explorar el paper de la profunditat cognitiva com a eina fonamental per a la comprensió intercultural i la construcció de pau.

La conferència tindrà lloc el 3 de juny a les 10 h a la Sala Julia Victoria Espín (Llevant, 2n pis, Campus Mundet). L'activitat està reconeguda per l'IDP. Les inscripcions es poden formalitzar a través d'aquest enllaç.

Inscripcions

El Museu d'Història de Catalunya acollirà el pròxim 16 de juny de 2026 la jornada "UNIMOB: Mobilitat Social, Universitat i Poble Gitano", un espai divulgatiu i participatiu on es presentaran els resultats del Projecte UNIMOB. La trobada, que tindrà lloc de 10 h a 13 h, comptarà amb la participació d'Ábel Bereményi, Ainoa Jiménez i Ángel Heredia, i combinarà la presentació de resultats de recerca, taules rodones amb veus acadèmiques, socials, institucionals i experiències en primera persona de joves, així com espais participatius de reflexió col·lectiva.

L'objectiu de la jornada és analitzar les oportunitats i barreres en les trajectòries de mobilitat social de joves gitanos/es i no gitanos/es de primera generació universitària, posant el focus en les desigualtats estructurals i les resistències que travessen l'accés i el recorregut a la universitat. Es vol generar un diàleg obert entre la recerca, les institucions i les vivències directes dels i les protagonistes.

L'acte és obert al públic i gratuït, amb inscripció prèvia obligatòria a través d'aquest enllaç. La jornada es tancarà amb un petit espai de càtering i networking per continuar compartint en un ambient més distès.

Inscripcions

Més info

 

Intered i REDS, amb la col·laboració del Grup de Periodistes Ramon Barnils, organitzen la formació "Comunicar amb perspectiva decolonial: veus afro i del Sud Global", que tindrà lloc el pròxim 8 de juny de 19 a 21 h a la seu de Lafede (Carrer de Tàpies 1-3, Barcelona). La sessió anirà a càrrec de Chaimaa Boukharsa, arabista i islamòloga, activista, comunicadora i conferenciant especialitzada en diversitat cultural, feminismes, decolonialitat i islamofòbia, i cofundadora d'Afrocolectiva, organització i mitjà digital afrofeminista, antiracista i panafricanista.

L'objectiu principal del taller és promoure una comunicació antiracista amb perspectiva decolonial, qüestionant les narratives eurocèntriques presents als mitjans de comunicació i fomentant un llenguatge inclusiu i respectuós. Amb aquesta formació, es vol dotar les persones participants d'eines crítiques per transformar la manera com s'expliquen i es representen les veus afro i del Sud Global en l'espai mediàtic.

L'entrada és oberta a tots els públics interessats en la comunicació amb mirada decolonial i antiracista. Les places són limitades.

Més info 

L'exposició "Com menjar-nos el Sud" ens parla de com la nostra fam consumista ens porta a canviar la geografia de les zones productives d'alimentació i, tant en el Sud com en el Nord, a construir infraestructures faraòniques, moltes vegades a costa d'empobrir a la població local i destruir els seus ecosistemes. 

L'objectiu d'aquesta exposició és facilitar la nostra comprensió d'un procés que mercantilitza societats i naturaleses. Perquè només canviarem d'hàbits de consum si coneixem les seves implicacions, i si som conscients que consumir és una activitat política.

Exposició: "Com menjar-nos el Sud"

· Data: Del 4 al 30 de maig del 2026. 

· Lloc: A la Biblioteca Antoni Comas de Mataró (Carrer d’Enric Prat de la Riba, 110)

· Activitat en el marc del Maig Intercultural 2026
· Organitza: Ajuntament de Mataró
· Col·labora: Xarxa de Consum Solidari i Biblioteques de Mataró.

+ informació

 

Ikram Bouloum és la tercera convidada al cicle d’accions artístiques “Les cadires de Tàpies 2026” del Museu Tàpies (Barcelona).

Amb "Poem/me xx1", l’artista recupera l’espai de narració per presentar una sessió d’escolta/lectura híbrida en forma de narració plurilingüe en què es recullen diferents memòries, poemes, cançons i imatges. Aquest corpus li permetrà introduir, d’una banda, la noció d’escletxa que travessa el seu àlbum: la ferida heretada. I, de l’altra, el context que acompanya aquest eix narratiu, anant de l’íntim al col·lectiu per traçar una línia cap a la diàspora.

Ikram Bouloum és una artista, selectora i comissària catalano-amaziga. Després d’uns anys centrada principalment en el comissariat musical i la direcció artística, actualment reprèn i situa al centre la seva pràctica artística i d’investigació, reconnectant amb la veu, l’storytelling i la música des de la multidisciplinarietat i l’antidisciplinarietat.

En la seva música, majoritàriament interpretada en la seva llengua materna, l’amazic del Rif, explora temes que la diàspora nord-africana sovint troba difícils d’afrontar, reimaginant-ne els llegats a través d’una mirada poètica, política i experimental.

El cicle “Les cadires de Tàpies” és comissariat per Judith Barnés.

· Data: 07.05.2026 | A les 18:00 h
· Durada: 50 min.
· Lloc: Auditori del Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona)
· Preu: · 5 €

+ informació  |  Reserves

          

A la nova entrevista d'ITACAT Ràdio, feta per la periodista Omaira Beltrán, de l’Agència de Comunicació Intercultural ITACAT, s'ha conversat amb l’escriptora amaziga Asmaa Aouattah. Llicenciada en Filosofia, mediadora de professió i activista de cor, Aouattah s’ha convertit en una de les veus més potents de la literatura amaziga contemporània a Catalunya. A través de la seva obra, Asmaa ens convida a fer un viatge que va des de les muntanyes del Rif fins a la quotidianitat de les dones migrants a casa nostra.

Asmaa recorda com l'amazic (tarifit), la seva llengua materna, va estar durant dècades condemnada a l'esfera domèstica i familiar al Marroc, sense reconeixement oficial. "Vam haver d'aprendre a llegir i escriure la nostra pròpia llengua de manera autodidacta i, a vegades, d'amagat", explica. El seu salt a l'escriptura en amazic i català no és només un exercici literari, sinó un acte polític de normalització.

En arribar a Catalunya el 2003, el contacte amb la realitat del català va ser un mirall: "Descobrir que aquí també es defensava una llengua pròpia va reforçar el meu compromís amb la meva identitat".

Donar veu a les "mares invisibles"

El llibre de relats "L’etern retorn" 

Un dels punts centrals de la conversa ha estat el seu exitós llibre de relats "L’etern retorn" (Buliana Edicions), que ja arriba a la seva sisena edició. Aouattah confessa que sentia la necessitat de parlar de la "veu de la mare", el dol migratori: les dones que arriben de grans, amb una vida i uns estudis al darrere, i que sovint pateixen un procés d'anul·lació en la societat d'acollida.  Els relats posen en valor la resiliència d'aquestes dones que, malgrat les barreres administratives i el racisme, tiren endavant les seves famílies i la comunitat.

L'entrevista també aborda el context polític del Moviment Popular del Rif (Hirak) de 2016. Per a l'escriptora, la repressió d'aquella revolta va ser el motor del seu poemari Entre cendra i foc. Aouattah analitza la immigració des d'una perspectiva decolonial: "Som aquí perquè vosaltres vau ser allà; la immigració és el bumerang de la colonització".

Sempre activa, l'escriptora no s'atura. A més de treballar en una futura novel·la, ha llançat el projecte taynit_tamazight  a les xarxes socials (Instagram i TikTok), on publica contingut sobre literatura oral, cançons i costums amazics per fer arribar la seva cultura a les generacions més joves.

Podeu escoltar l'entrevista completa en el vídeo següent