En el marc de l'Assemblea de la Coalició Europea de Ciutats contra el Racisme (ECCAR), el proper 22 de novembre, a les 10 hores, tindrà lloc al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona l'acte titulat "Discurs d'odi, racisme i estigma vers els Menors Estrangers no Acompanyats. Una mirada europea".


La jornada comptarà amb una conferència a càrrec de Lucila Rodríguez, directora de la fundació PorCausa de periodisme i migracions, seguida d'una taula rodona en què participaran joves que van arribar sols a Catalunya, moderada pel periodista Ferran Moreno.

L'acte reflexionarà sobre el discurs mediàtic que s'ha anat construint als mitjans al voltant dels Menors Estrangers no Acompanyats, recollits amb l'acrònim MENA, i l'estigma que d'aquesta construcció es deriva.

Podeu realitzar la vostra inscripció fins el proper 20 de novembre, a través de l'adreça de correu electrònic crdh@bcn.cat, indicant el vostre nom i cognoms.

Per qüestions organitzatives us preguem que arribeu a l'acte a les 9.30h, amb l'objectiu de gestionar amb temps el vostre accés al Saló de Cent de l'Ajuntament.


L'USSEC és la Unió Senegalesa per la Solidaritat i el Desenvolupament Ciutadà i la Maimouna Sabaly n'és membre i ens explica algun dels projectes de l'entitat en una interessant entrevista realitzada a Calella (Maresme) aquest estiu 2019.

AVALUEM és un equip internacional de professionals multidisciplinaris amb experiència en cooperació sobre terreny. El grup és reforçat amb una bona xarxa de col·laboradors externs en la que figuren destacats experts dels països del Sud. Amb la col·laboració de l'Area Metropolitana de Barcelona (AMB), la Taula Catalana de Codesenvolupament i la Diputació de Barcelona.

Amb el suport de la Coordinadora d'Associacions Senegaleses de Catalunya (CASC) i la Casa Amaziga de Catalunya. 


La periodista Omaira Beltrán entrevista al antropólogo venezolano José Romero Losacco para hablar sobre diversos aspectos que engloba la teoría decolonial. La entrevista tuvo lugar en Barcelona, Cataluña, el dia 1 de noviembre de 2019.

Itacat Radio es un proyecto que cuenta con el apoyo de la Xarxa BCN Antirumors y con la colaboración del Ajuntament de Barcelona, del CIEMEN, de la Associació Intercultural Llatins per Catalunya y de la Agència de Comunicació Intercultural Itacat.

+ video entrevistes

.




Voleu millorar la comunicació en les vostres entitats?

La Xarxa Europea de Dones Periodistes ofereix, de forma gratuïta, tallers d'apoderament en comunicació que pretenen visibilitzar i reconèixer la tasca de les persones i les entitats que treballen la diversitat cultural.

El proper taller, que consta de dues sessions, es realitzarà el dimarts 5 i 12 de novembre, de 17 a 20h a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rbla. Catalunya, 10 - 08007 Barcelona).

En la primera sessió es treballarà la comunicació interna i externa de l'entitat. I en la segona, la web i les xarxes socials.

Si teniu interès en assistir-hi us podeu inscriure al correu: lared@mujeresperiodistas.net fins el proper 31 d'octubre. Places limitades. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. 


.



El sociólogo Flavio Carvalho entrevista a la abogada brasileña Mariana Araujo, especializada en migraciones contemporáneas, para hablar sobre migración y refugio. La entrevista fue realizada para Itacat Ràdio en Barcelona, Cataluña, durante el mes de octubre de 2019.

Itacat Radio es un proyecto que cuenta con el apoyo de la Xarxa BCN Antirumors y con la colaboración del Ajuntament de Barcelona, del CIEMEN, de la Associació Intercultural Llatins per Catalunya y de la Agència de Comunicació Intercultural Itacat.

+ video entrevistas

.

Actualització del programa del cicle:
PEDAGOGIA COMPARTIDA: CATALUNYA I OCCITÀNIA
Aquest cicle de conferències és el segon que organitza Amics de la Unesco de Barcelona sobre Occitània, aquest cop amb motiu de la proclamació per part de l’ONU del 2019 com Any Internacional de les Llengües minoritzades.

PROGRAMA:

- 17 d’octubre del 2019, a les 19 h.:
Romanicitat de l’occità

Lloc: Seu dels Amics de la Unesco de Barcelona (Mallorca 207, pral.) 
A càrrec del Dr. José Enrique Gargallo Gil, del Dep. de Filologia Romànica de la UB.

L’espai occità es troba al cor del contínuum romànic de l’Europa occidental; allò que el romanista Amado Alonso concebé amb el rètol de Romània continua. I aquesta centralitat territorial determina una delimitació amb espais romànics diversos, a sud, a nord i a llevant; espais romànics que tenen projecció a la península Ibèrica, com l’aragonès i el català; la resta de bloc gal·loromànic (oïl, a través del Creissent; i francoprovençal); i varietats gal·loitàliques, com el lígur i el piemontès, que
constitueixen l’extrem nord-occidental del bloc italoromànic.

Una centralitat territorial que condiciona la seva fesomia diversa, que apunta elements de romanicitat compartida amb els espais veïns: així, alguns dels elements constitutius de l’especificitat del gascó (f- > h-, pèrdua de -n-, tractament de -ll-) tenen continuïtat en castellà i aragonès, o en la realitat no romànica que és el basc; o altres elements característics del conjunt occità, com l’evolució de [o] tònica a [u], traspassen els llindars de la llengua i atenyen el català rossellonès.

I els llindars de la llengua, en general, no corresponen a delimitacions precises, sinó a zones de frontera difusa, àrees permeables: com el ja esmentat Creissent, el complex espai de contacte occitanopiemontès, o la zona de confluència catalanollenguadociana. Només els Pirineus centrals semblen aixecar un mur entre l’occità i l’altoaragonès, una frontera nítida, però fins i tot aquesta no impedeix l’afinitat romànica transpirinenca, com va observar Elcock (1938);1 ni la circulació de mots occitans que travessen la gran barrera pirinenca, com el pai d’algunes valls altoaragoneses, o la beroya ansotana “chavala bien criada” (EBA),2 adaptada a partir de la beròia ‘bella, bonica’ del gascó.


- 24 d’octubre del 2019, a les 19h.: 
Dificultats d’acquisió lingüística als instituts i col·legis de Montpelhièr. Metodologies de recerca per valorar el grau de transmissió de l’occità en l’àmbit escolar.

A càrrec del Sr. Efrén Beltrán Roncal, sociolingüista en l'àmbit de l'ensenyament de l'occità. 
Lloc: Seu dels Amics de la Unesco de Barcelona (Mallorca 207, pral.)

En aquesta conferència, el Sr. Beltrán exposarà el seu mètode de recerca i els resultats de la seva investigació l’any 2004 a partir de la seva tesi. L’objectiu és exposar les principals dificultats dels alumnes per aprendre l’occità i quines mesures es podrien prendre per normalitzar l’ús de l’occità en l’àmbit escolar, particularment als establiments públics on són pocs els que saben parlar. També es farà una anàlisi crítica dels errors comesos per part de les autoritats de l’ensenyament franceses els últims vint anys i les dificultats que pateixen els professors.


- 7 de novembre del 2019: 
Les Calandretas, escoles occitanes immersives i obertes al plurilingüisme.
APLAÇADA

A càrrec del Sr. Patrici Baccou, director d'APRENE.
Lloc: per determinar

Aquesta conferència vol apropar el públic a les metodologies didàctiques que s’han fet servir a les escoles immersives Calandreta des del seu origen els anys 70 fins ara així com la seva evolució. Les Calandretas tenen un projecte pedagògic molt ambiciós amb una filosofia molt arrelada en la transmissió de valors de cooperació i de resolució de conflictes a l’aula, on s’evita la imposició de criteris arbitraris per part del professorat i de l’equip directiu, així com la implicació associativa dels pares.


- 14 de novembre del 2019, a les 19h: 
Les contribucions del CAOC a les relacions calalanoccitanes en l’àmbit educatiu. 

A càrrec de la Sra. Meritxell Pueyo Soto, vicepresidenta del CAOC i coordinadora dels cursos de llengua i cultura occitanes al CAOC i de la Sr. Marçal Girbau, professor del CAOC.

Lloc: Centre Cívic Casa Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes, 491. Barcelona).

En aquesta conferència, es tractarà d’analitzar les contribucions del CAOC en l’àmbit de l’ensenyament gràcies a les seves relacions i accions culturals en ambdós costats del  Pirineu. Evolució de les xarxes associatives els darrers 40 anys entre el CAOC i les associacions occitanistes.



- 21 de novembre del 2019, a les 19h: 
Les contribucions mútues entre l’Escola Catalana i l’Occitana a partir de la instrumentació pedagògica.

A càrrec de la Sra. Rosa Maria Salgueiro, membre de l'Institut d'estudis aranesi - Acadèmia aranesa de la llengua occitana i del Sr. Efrén Beltrán Roncal, sociolingüista en l'àmbit de l'ensenyament de l'occità.

Lloc: Centre Cívic Casa Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes, 491. Barcelona).

Partint de la conferència precedent, aquesta té com a objectiu les connexions entre els projectes pedagògics aplicats a Calandreta pilotats pel Centre de formació de mestres APRENE i l’Acadèmia de la Llengua Aranesa. Es parlarà dels projectes pedagògics compartits, com el Termòmetre Lingüístic, una eina d’avaluació de l’adquisició lèxica del català adaptada a la llengua d’oc tant per a les escoles Calandretas, com a les escoles araneses.


- 28 de novembre del 2019, a les 19h.: 
CLOENDA DEL CICLE: El futur de l’ensenyament a Catalunya i a Occitània: reptes per a un aprenentatge col.laboratiu en un món de canvis socials i tecnològics per al s. XXI.
Participants de la taula:

Sr. Xavier Moral, de la Direcció de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya; Sr. Efrén Beltrán Roncal, sociolingüista en l'àmbit de l'ensenyament de l'occità.
Lloc: Seu dels Amics de la Unesco de Barcelona (Mallorca 207, pral.).

Taula rodona on es plantejarà la greu situació de l’occità com a llengua viva i els valors que es poden promoure amb l’ensenyament de les llengües minoritzades. Les relacions calalanoccitanes per fer front a un món dominat per una Globalització uniformitzadora i el paper de l’Escola per fer ciutadans lliures. Sense oblidar el paper de les noves tecnologies com eines d’aprenentatge i la necessitat d’adaptar-les el més aviat possible a l’occità.

Accés lliure. Aforament limitat, es recomana reserva d’assistència:
poseu-vos en contacte amb el coordinador del cicle: efren_oc@hotmail.com

Amics de la Unesco de Barcelona
c/Mallorca 207, Ppal. 08036 Barcelona
www.amicsunescobarcelona.cat

.

L'USSEC és la Unió Senegalesa per la Solidaritat i el Desenvolupament Ciutadà i l'Aissatou Balde n'és la presidenta i ens explica els objectius d'aquesta l'entitat. També ens parla de la situació general de les dones d'origen africà que viuen a Catalunya.

AVALUEM és un equip internacional de professionals multidisciplinaris amb experiència en cooperació sobre terreny. El grup és reforçat amb una bona xarxa de col·laboradors externs en la que figuren destacats experts dels països del Sud. Amb la col·laboració de l'Area Metropolitana de Barcelona (AMB), la Taula Catalana de Codesenvolupament i la Diputació de Barcelona. Amb el suport de la Coordinadora d'Associacions Senegaleses de Catalunya (CASC) i la Casa Amaziga de Catalunya.

+ entrevistes

.

16è FESTIVAL DE CINEMA I DRETS HUMANS DE BARCELONA

Del 14 al 25 de novembre de 2019. | A Cinemes Texas, Filmoteca de Catalunya (Barcelona), CineBaix (Sant Feliu de Llobregat) i altres espais de Barcelona.

La 16a edició del Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona programa 90 films compromesos amb els drets humans universals i porta a Barcelona destacats convidats com el activistra Oleg Sentsov, el dissident xinès Badiucao o el director Clemente Bernad.

El Festival de Cinema i Drets Humans celebrarà la seva XVI edició del 14 al 25 de novembre a la Filmoteca de Catalunya, els Cinemes Texas i el CineBaix. Completarà la seva programació amb masterclasses, projeccions de pel·lícules en universitats i centres penitenciaris, actuacions a galeries d'art i cinc taules rodones que conformen el Fòrum Internacional de Drets Humans.

Els films d'aquest any parlaran sobre temàtiques que posen en perill el món i la societat en què vivim com el canvi climàtic i la humanitat sostenible, el desenvolupament democràtic, els drets fonamentals, la llibertat d'expressió, la pobresa, l'apoderament ciutadà, els discursos de l'odi, la violència de gènere, la crisi econòmica i sanitària, els drets infantils, l'auge de l'extrema dreta i el neofeixisme, els drets laborals, la memòria històrica, els èxodes migratoris i la gentrificació de les ciutats, especialment de Barcelona.

El certamen s'inaugura el 14 de novembre amb l'enginyós dissident xinès, un documental sobre el dissident xinès Badiucao, més conegut com el "Bansky Xinès", que visitarà Barcelona per parla de la seva situació política.

A la Filmoteca de Catalunya es projectarà una retrospectiva en homenatge a Llorenç Soler, que rebrà un premi del Festival per la seva trajectòria compromesa amb els drets humans.

El cineasta i activista ucraïnès Oleg Sentsov serà un dels membres especials d'aquesta edició. Sentenciat a 20 anys de presó a Rússia, ha estat alliberat aquest setembre en un intercanvi de presos entre Ucraïna i Rússia i va rebre el premi Sakhàrov 2018 a la llibertat de consciència per part del Parlament Europeu.

Entre els films més destacats de la Secció Oficial trobarem For Sama (Regne Unit, 2018), Terra (Àustria, 2019), Espero tu (re) volta (Brasil, 2018), Antropocè. L'era humana (Canadà, 2018) o Waiting for Barcelona (Finlàndia, 2018) i City for Sale (Espanya, 2018) de Laura Álvarez Soler, dos films sobre la gentrificació de les ciutats.

Destaca l'estrena mundial en un festival del documental Als seus morts, pel qual el seu codirector Clemente Bernad (que visitarà Barcelona) ha estat condemnat a un any de presó per un delicte de descobriment i revelació de secrets per gravar a la Cripta dels Caiguts de Pamplona.

El Festival farà un homenatge fílmic al director colombià Mauricio Lezama, assassinat el maig d'aquest any quan gravava un curtmetratge en un municipi d'Arauca.

Torna a programar Tigernut (La pàtria de les dones íntegres), que es va estrenar mundialment al Festival i pel qual van acusar i van amenaçar el director del Festival Toni Navarro per programar-, en un judici que s'ha guanyat finalment. El Festival l'inclou per reforçar el seu compromís de publicar i programar continguts que estan perseguits o bloquejats en els seus països.

El Festival acull un programa de taules rodones que representen els nuclis temàtics del certamen i seran el canvi climàtic, les addiccions del comportament digital i l'aïllament que generen, el sistema carcerari, els conflictes socials i polítics i la mediació en conflictes familiars.


El Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, un dels 10 festivals més antics del món al voltant d'aquesta temàtica, celebra la seva 16a edició entre el 14 i el 25 de novembre. Durant 12 dies el Festival ha programat 90 films documentals i de ficció no comercials (entre llargmetratges, migmetratges i curtmetratges) repartits en diferents temàtiques que giren al voltant dels drets humans universals, molts dels quals es podran veure per primer cop a Barcelona. Estaran repartits en sessions diàries als Cinemes Texas que comptaran, majoritàriament, amb debats i / o fòrums posteriors amb directors convidats per debatre sobre les diferents temàtiques que es presenten. També hi haurà una extensa programació a la Filmoteca de Catalunya i al CineBaix.

El Festival vol difondre un cinema que faci reflexionar, desperti consciències, denunciï injustícies i reflecteixi la diversitat social i cultural de la humanitat, a la recerca d'una humanitat sostenible, sota la cultura de la pau i la resolució no violenta dels conflictes. Acull un gran ventall de films produïts a Catalunya i Espanya en el 2018 i 2019, però també ens acosta, més que mai, una gran selecció de films internacionals.

El Festival pretén ser un pont entre directors, observadors de la realitat humana i la ciutadania i per aquest motiu ha programat taules rodones, tallers, classes magistrals en diferents universitats i sessions en centres penitenciaris i actuacions a galeries.

Les taules rodones tindran lloc a diferents espais de Barcelona i conformen un Fòrum Internacional de Drets Humans que, com cada any, representen els nuclis temàtics del festival. Aquesta edició focalitzarà en temàtiques com el canvi climàtic i la sostenibilitat (migracions climàtiques, apartheid climàtic, sobreexplotació de recursos i polítiques actuals d'emergència climàtica), les addiccions del comportament digital i l'aïllament que generen (videojocs, jocs en línia i d'apostes, el cibersexe, l'ús de les xarxes socials), el sistema carcerari (la reinserció i la presó permanent revisable), els conflictes socials i polítics (la intermediació i cultura de Pau) i la mediació en conflictes familiars, on es parlarà sobre la crisi i desintegració del nucli familiar contemporani.

La inauguració del Festival serà oberta al públic i tindrà lloc el dijous 14 de novembre a les Cinemes Texas. Es projectarà L'enginyós dissident xinès (Austràlia. 2019) del director australià Danny Ben-Moshe, un documental sobre el dissident xinès exiliat Badiucao, dissenyador gràfic i caricaturista polític, més conegut com el "Bansky Xinès", que visitarà Barcelona per parla de la seva situació política i de la llibertat d'expressió a la Xina. Dins de la seva visita també donarà una masterclass en el departament d'Estudis Àsia-Pacífic de la Universitat Pompeu Fabra el divendres 15 de novembre a les 11h i dissabte farà una performance amb artistes urbans de la ciutat (hora i lloc encara per confirmar).

Aquesta edició la Filmoteca de Catalunya serà la seu per projectar una retrospectiva de pel·lícules en homenatge a Llorenç Soler, un dels precursors del cinema documental independent a Espanya, que rebrà un premi del Festival per la seva trajectòria compromesa amb els drets humans.

El Festival comptarà enguany amb la presència de l'cineasta i activista ucraïnès Oleg Sentsov, (convidat pel Parlament Europeu al Festival), que serà un dels membres especials d'aquesta edició. Sentov es va donar a conèixer a nivell internacional per la seva pel·lícula Gamer (2011) però és conegut pel seu activisme polític opositor a les autoritats russes. Va ser arrestat el maig de 2012 per perpetrar suposats "actes terroristes" a Crimea i sentenciat a 20 anys de presó. Aquesta sentència molts la van considerar un càstig polític perquè els actes incloïen atacs contra infraestructures i monuments públics i perquè també el van acusar de ser membre del grup paramilitar de Pravy Sektor, tot i que les dues parts van negar que formés part. Va ser alliberat aquest setembre en un intercanvi de presoners entre Rússia i Ucraïna; ha estat defensat per l'advocat i també cineasta Dmitriy Dinze, que ha defensat a altres activistes com les Pussy Riot; i va rebre el premi Sakhàrov 2018 a la llibertat de consciència per part del Parlament Europeu. Sentov presentarà El cas Oleg Sentsov (Estònia, Polònia, República Txeca, 2017), del director Askold Kurov, una sessió documental sobre el seu cas el dilluns 18 de novembre a les 20h als Cinemes Texas.

Compromès amb cineastes i activistes amenaçats i perseguits, el Festival farà un homenatge fílmic al director colombià Mauricio Lezama assassinat el maig d'aquest any quan gravava un curtmetratge en un municipi d'Arauca. Projectarà els seus curtmetratges Angles i Cor en guerra, en un dels primers homenatges que se li fan al cineasta dins d'un festival.

La Secció Oficial a competició del Festival està dividida en Llargmetratges, Migmetratges, Curtmetratges de ficció, Curtmetratges documentals i Secció catalana. Els films d'aquest any de la Secció Oficial parlen de temàtiques molt variades, especialment d'aquelles que estan posant en perill el món i la societat en què vivim com el canvi climàtic i la humanitat sostenible, el desenvolupament democràtic, els drets fonamentals, la llibertat d'expressió, la pobresa, l'apoderament ciutadà, els discursos de l'odi, la violència de gènere, la Cultura de Pau, la crisi econòmica i sanitària, els drets infantils, l'auge de l'extrema dreta i el neofacismo, la guerra, els drets laborals, les desaparicions forçades, la memòria històrica, els èxodes migratoris i la gentrificació de les ciutats, especialment de Barcelona.

Entre els films més destacats de la Secció Oficial trobarem For Sama (Regne Unit, 2018), un film de Waadal-Kateab i Edward Watts sobre l'experiència femenina de la guerra que ha recollit 23 premis en festivals internacionals; Terra (Àustria, 2019) de Nikolaus Geyrhalter, un retrat de la terra des de set llocs que els humans han transformat a gran escala: Espero tu (re) volta (Brasil, 2018) d'Eliza Capai, Premi Amnistia Internacional i premi de cinema per la pau de la passada Berlinale; Antropocè. L'era humana (Canadà, 2018) de Jennifer Baichwal, Nicholas de Pencier i Edward Burtynsky; o Waiting for Barcelona (Finlàndia, 2018) de Juho-Pekka Tanskanen; i City for Sale (Espanya, 2018) de Laura Álvarez Soler, dos films sobre la gentrificació de les ciutats. Totes elles són pel·lícules amb prestigi que han estat premiades i programades a Festivals com Cannes o la Berlinale. En els propers dies trobareu a la web del festival tots els horaris i programació ( https://fcdhbcn.com/ ).

Destaca, dins de la programació, l'estrena mundial en festivals del documental Als seus morts pel qual el seu codirector Clemente Bernad, el Jutjat Penal número 3 de Pamplona i amb sentència ferma, l'ha condemnat a un any de presó i una multa per un delicte de descobriment i revelació de secrets a gravar la Cripta dels Caiguts de Pamplona a membres de la Germandat dels cavallers voluntaris de la Santa Creu i autoritats eclesiàstiques. El mateix Bernad visitarà Barcelona per presentar el film.

Aquest any el Festival torna a programar Tigernut (La pàtria de les dones íntegres), un documental d'Andoni Monforte sobre l'explotació de dones a Burkina Faso que destapa una suposada trama internacional de corrupció i abusos de companyies europees que expotan recursos a l'Àfrica sobre la xufa, el nou "super food". Un film sobre la guerra alimentària pel qual el director del festival Toni Navarro va ser acusat i amenaçat per haver-ho programat i estrenat al Festival. Amb una sentència favorable cap Navarro, el festival ha decidit tornar a afegir el film a l'edició d'aquest any per reforçar el seu compromís de publicar i programar continguts que estan perseguits o bloquejats en els seus països.

El Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona està dirigit per Toni Navarro des de l'entitat Drets en Acció, organització pro drets humans, Desenvolupament Democràtic i Humanitat Sostenible. La selecció de films del festival es fa a través d'una convocatòria pública juntament amb una selecció que fa la pròpia organització.

Els premis del Festival són elegits per un jurat professional integrat per diferents personalitats dels Drets Humans i del món del cinema. Els premis de la Secció Oficial es lliuraran i donaran a conèixer en la cloenda que tindrà lloc el divendres 22 de novembre als Cinemes Texas (enviarem una nota de premsa embargada el mateix divendres amb el Palmarès). La resta de premis del Festival, relacionats amb els Drets Humans, es donaran a conèixer abans del festival però també es lliuraran el 22 de novembre a la clausura del certamen.

En els propers dies podreu consultar tota la programació i horaris al web del Festival: https://fcdhbcn.com/

El Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona és un dels festivals més importants en matèria de Drets Humans a nivell internacional. Ha estat nomenat durant dos anys consecutius pel ICCAR de la UNESCO com un referent de bones pràctiques en Drets Humà s, per la seva lluita contra les diverses formes de discriminació i racisme. Està dirigit per Toni Navarro des de l'entitat Drets en Acció, organització pro drets humans, Desenvolupament Democràtic i Humanitat Sostenible, amb un equip professional i transversal.

El certamen té com a objectiu difondre un cinema que faci reflexionar, desperti consciències, denunciï injustícies i reflecteixi la diversitat social i cultural de la humanitat, a la recerca d'una humanitat sostenible, sota la cultura de Pau i la resolució no violenta dels conflictes i el pensament crític. Les produccions premiades pel festival són escollides després d'un treball d'avaluació i qualificació de les pel·lícules enviades a la convocatòria pública més una selecció de l'organització i posteriorment premiades per part del jurat del Festival, el qual està compost per personalitats importants al món de els Drets Humans o el cinema.

Al llarg de la seva trajectòria, el Festival ha acollit pel·lícules importants de tots els gèneres, que denuncien dramàtiques situacions d'explotació i injustícia sofertes per persones i comunitats de tot el món. Històries que ens parlen de les víctimes de guerra, d'explotació, de violència de gènere, la repressió de pobles i minories, de la lluita pel reconeixement de drets com l'alimentació, la sanitat o per la defensa del medi ambient, entre moltes altres .

Més informació a: https://fcdhbcn.com/

.

Presentació del documental Ecosistemes de l'Oci: Un relat audiovisual sobre l'Oci contemporàni

Data: 29 d'octubre del 2019, a les 19h.
Lloc: Aula Capitular del Centre del Carme Cultura Contemporània
(Carrer Museu 2, València, País Valencià)

Presentem un documental que reflexiona sobre l'Oci contemporàni des de perspectives obertes i presents a molts contextos urbans contemporanis, com són el turisme, la identitat, el model de ciutat o les relacions i espais comuns que sorgeixen del temps d'Oci. Intervenen persones o col·lectius que es connecten amb la temàtica des de l'arquitectura, l'urbanisme, l'educació, els moviments socials o les pràctiques artístiques.

Aquest documental és un dels resultats produïts en el marc del projecte Estètiques transversals - Ecosistemes de l'Oci d'IDENSITAT en col·laboració amb el Consorci de Museus del País Valencià a Alacant, Castelló i València entre 2018 i 2019, sobre com l'Oci habita la ciutat contemporània i com ens relacionem amb ell.

Intervenen al vídeo:

Lluc Mayol (educador i artista visual), Ester Gisbert (investigadora i professora de projectes arquitectònics de la UA), Jodie Dinapoli (investigadora i membre de Creixem al Carme), Chema Segovia (urbanista i arquitecte), Julia Pineda (arquitecta i membre de falles Populars i Combatives), Mijo Miquel (artista visual i professora de Belles Arts de la UPV), David Estal (arquitecte), Ramon Parramon i Roser Colomar (Idensitat).


.
Com podem construir narratives alternatives des d’una perspectiva antiracista?

L’Associació Intercultural Llatins/es per Catalunya, amb la col·laboració de la Xarxa BCN Antirumors, els grups de recerca GENI i GREDI de la Universitat de Barcelona i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, realitzarà els propers dies 7, 14, 21, 27 i 28 de novembre de 2019, el 3er Curs de Comunicació i Periodisme Intercultural #ComuniCanvi.

El curs està adreçat al públic en general, i molt especialment als i les periodistes i comunicadors/es interessat/des en la comunicació intercultural i antiracista. La inscripció és gratuïta i l’acte tindrà lloc a l’Espai Societat Oberta de Barcelona (Carrer Sant Eusebi, 29-31 de Gràcia, Barcelona).

L’edició d’enguany té com a objectiu descobrir les narratives i visions alternatives que es poden construir en l’àmbit del periodisme per a contrarestar el discurs d’odi i les pràctiques que fomenten el creixement del racisme a través de narratives que fomenten la xenofòbia i la islamofòbia.

A la primera sessió del curs es treballaran els marcs comunicatius, mitjançant el treball realitzat des de mèdia.cat: l’observatori crític dels mitjans projecte del grup Barnils, a càrrec de Yeray Iborra.
D’altra banda, es posaran en pràctica les narratives alternatives que l’investigador i activista Edoardo Bazzaco (SOS Racisme) ha recollit al manual Es odio, de l’Institut de Drets Humans de Catalunya – SOS Racisme Catalunya.

A la segona sessió, Anyely Marín Cisneros, del col·lectiu Diásporas críticas, abordarà com es produeix a partir de la imatge a internet el fenomen anomenat algoritme de la raça que, gràcies a la biotecnologia, a l’acumulació de dades i a la velocitat de les imatges digitals, descobreix les lògiques de la ‘raça’ i la reproducció del racisme a internet.

A la tercera sessió del curs, Fàtima Aatar, antropòloga, aportarà el seu anàlisi sobre les diverses representacions de les dones musulmanes als mitjans de comunicació.

A la quarta sessió del curs, les investigadores Olga Jubany i Malin Roiha presentaran el resultat del #REACT: Las contranarrativas contra el discurso de odio, en el marc del projecte d’investigació REACT, finançat pel programa Rights, Equality and Citizenship Programme (REC) de la UE. A la segona part de la quarta sessió del curs, Ruth Vilà Baños, membre del grup d'investigació GREDI, abordarà el tema de les competencies per a la comunicació intercultural.

I per últim, a la cinquena sessió del curs, Youssef Ouled, periodista i activista, analitzarà el tractament mediàtic de les comunitats racialitzades, la denúncia del racisme detectat a través de plataformes com Es Racismo, de la qual és coordinador i eines i estratègies per crear narratives alternatives.

Dates:


Sessió 1: 7 de novembre, de 10 h a 14 h.

Sessió 2: 14 de novembre, de 10 h a 13 h.

Sessió 3: 21 de novembre, de 10 h a 13 h.

Sessió 4: 27 de novembre, de 10 h a 14 h.

Sessió 5: 28 de novembre, d’11 h a 14 h.

Canvi de lloc: Espai Societat Oberta de Barcelona (Carrer Sant Eusebi, 29-31 de Gràcia, Barcelona).

Preu: Gratuït
Inscripcions limitades.  Omplir el següent formulari.



L'explorador i activista medi ambientalista Sydney Possuelo parlarà de la seva trajectòria, pròpia de la d'un home d'acció. Atret inicialment per l'esperit d'aventura i el desig d'organitzar les seves pròpies expedicions, el seu compromís l'ha convertit en un dels últims sertanistes i un dels més grans defensors dels drets dels indígenes aïllats de l'Amazònia brasilera. Es calcula que a la conca de l'Amazones hi ha entre 50 i 100 tribus aïllades no contactades. El plantejament que ha mogut Possuelo tota la seva vida ha estat el de respectar els valors originals d'aquestes àrees, és a dir, els valors indígenes, i tractar que aquests grups aïllats no sucumbeixin indefensos davant la trepidant modernitat occidental. Que el contacte es faci al seu ritme i només si així ho desitgen. Únicament d’aquesta manera s'aconseguirà preservar els últims vestigis d'una cultura i una manera de vida que estan en perill d'extinció.

Nascut el 1940 a São Paulo, Sydney Possuelo va iniciar la seva lluita per la defensa dels drets dels indígenes i el medi ambient fa més de 60 anys, el 1959, quan comença a treballar amb els llegendaris germans Villas-Boâs amb el que es convertiria en el Parc indígena de Xingu. El 1972 es va unir a la Fundació Nacional de l'Indi del Brasil (FUNAI), organisme governamental creat el 1967 com a reemplaçament del Servei de Protecció a l'Indi (SPI). En el seu temps com a president, va duplicar l'extensió de terres indígenes, ja que els va atorgar l'estatus de protegits i va crear el primer territori indígena, la reserva Yanomami. Des d’aleshores, Possuelo ha esdevingut un dels majors defensors i protectors del dret indígena a romandre aïllats. Després de la seva destitució del FUNAI l’any 2006, Possuelo segueix amb aquesta missió, amb la reorganització de l'ONG Institut Brasiler Indigenista (IBI).

Dia / Hora: 22/10/2019, 19:00 H
Lloc: Casa Amèrica Catalunya



[Cast.]

El explorador y activista medioambientalista Sydney Possuelo hablará de su trayectoria, propia de la de un hombre de acción. Atraído inicialmente por el espíritu de aventura y el deseo de organizar sus propias expediciones, su compromiso le ha convertido en uno de los últimos sertanistas y uno de los mayores defensores de los derechos de los indígenas aislados de la Amazonía brasileña. En toda la cuenca del Amazonas se calcula que existen entre 50 y 100 tribus aisladas no contactadas. El planteamiento que ha movido los pasos de Possuelo toda su vida ha sido el de respetar los valores originales de estas áreas, es decir, los valores indígenas, y tratar que estos grupos aislados no sucumban indefensos ante la trepidante modernidad occidental. Que el contacto lo puedan hacer a su ritmo y solo si así lo desean. Únicamente así se logrará preservar los últimos vestigios de una cultura y un modo de vida que están en peligro de extinción.

Nacido en 1940 en São Paulo, Sydney Possuelo inició su lucha por la defensa de los derechos de los indígenas y el medio ambiente hace más de 60 años, en 1959, cuando empieza a trabajar con los legendarios hemanos Villas-Boâs en lo que se convertiría en el Parque indígena de Xingu. En 1972 se unió a la Fundación Nacional del Indio de Brasil (FUNAI), organismo gubernamental creado en 1967 como reemplazo del Servicio de Protección al Indio (SPI). En su tiempo como presidente, duplicó la extensión de tierras indígenas, ya que les otorgó el estatus de protegidos y creó el primer territorio indígena, la reserva Yanomami. Desde entonces, Possuelo se ha convertido en uno de los mayores defensores y protectores del derecho indígena a permanecer aislados. Tras su destitución de FUNAI en 2006, Possuelo sigue con esta misión, con la reorganización de la ONG Instituto Brasileño Indigenista (IBI).



Els noms dels carrers honren, les estàtues immortalitzen - però qui? En el marc del projecte de llarg recorregut sobre el patrimoni colonial "Tot passa, menys el passat", el Goethe-Institut convida investigadors, artistes, activistes, treballadors de la cultura i responsables polítics internacionals a un debat sobre monuments commemoratius i altres petjades colonials visibles a l'espai públic.

El taller tindrà lloc al Museu Etnològic i de Cultures del Món, i té com a objectiu debatre les relacions entre l'espai públic, les petjades colonials, la memòria i el poder, els reptes i perspectives de derrocar o substituir monuments i noms de carrers, els enfocaments artístics i activistes en aquest procés i les qüestions ètiques i polítiques inherents. Busca desenvolupar perspectives de futur: Com podria ampliar-se el procés de de-colonització implementant-lo a les institucions, què poden aprendre aquestes del treball d'investigadors, artistes i activistes? Quins plans i desitjos existeixen, quins recursos estan ja disponibles o necessiten ser generats? Quines estructures són necessàries per a això, quines haurien de ser modificades o ampliades?

A més del taller intern dels dies 24 i 25 d'octubre, el projecte integra una taula rodona a El Born Centre de Cultura i Memòria el 23 d'octubre amb l'actriu i dramaturga Silvia Albert Sopale i l'artista Daniela Ortiz, moderada per Tania Adam. La taula rodona pretén apropar al públic les qüestions centrals del debat, discutint el fet que el colonialisme no es limita a un temps històric o a un espai llunyà, sinó que constitueix el fonament mateix dels nostres pensaments i accions, aquí i ara.

La taula rodona serà en castellà, amb traducció simultània a l'anglès. Està oberta al públic i l'entrada és gratuïta.

Més informació

[Cast.]


Los nombres de las calles honran, las estatuas inmortalizan - ¿pero a quién? En el marco del proyecto de largo recorrido sobre el patrimonio colonial "Todo pasa, menos el pasado", el Goethe-Institut invita a investigadores, artistas, activistas, trabajadores de la cultura y responsables políticos internacionales a un debate sobre monumentos conmemorativos y otras huellas coloniales visibles en el espacio público.

El taller tendrá lugar en el Museu Etnològic i de Cultures del Món, y tiene como objetivo debatir las relaciones entre el espacio público, las huellas coloniales, la memoria y el poder, los retos y perspectivas de derribar o sustituir monumentos y nombres de calles, los enfoques artísticos y activistas en este proceso y las cuestiones éticas y políticas inherentes. Busca desarrollar perspectivas de futuro: ¿Cómo podría ampliarse el proceso de de-colonización implementándose en las instituciones, qué pueden aprender éstas del trabajo de investigadores, artistas y activistas? ¿Qué planes y deseos existen, qué recursos están ya disponibles o necesitan ser generados? ¿Qué estructuras son necesarias para ello, cuáles tendrían que ser modificadas o ampliadas?

Además del taller interno de los días 24 y 25 de octubre, el proyecto integra una mesa redonda en El Born Centre de Cultura i Memòria el 23 de octubre con la actriz y dramaturga Silvia Albert Sopale y la artista Daniela Ortiz, moderada por Tania Adam. La mesa redonda pretende acercar al público las cuestiones centrales del debate, discutiendo el hecho de que el colonialismo no se limita a un tiempo histórico o a un espacio lejano, sino que constituye el fundamento mismo de nuestros pensamientos y acciones, aquí y ahora.

La mesa redonda será en español, con traducción simultánea al inglés. Está abierta al público y la entrada es gratuita.





Com garantim un sistema de recollida de dades responsable per a persones vulnerables? Qui gestiona aquestes dades i com? Quines són les properes tendències en aquest camp?

Us convidem a aquesta reunió per debatre sobre la tecnologia i les polítiques de dades a les fronteres d’Europa amb:

- Javier Sánchez, investigador del Data Justice Lab (Universitat de Cardiff)

- James Eaton-Lee, responsable de seguretat de la informació i protecció de dades) OXFAM UK

- Thomas Moretti, gerent i expert en biometria (Accenture)

Moderada per Gemma Galdón, directora de la Fundació Eticas.

Més informació


[Cast.]


¿Cómo garantizamos un sistema de recopilación de datos responsable para las personas vulnerables? ¿Quién gestiona esos datos y cómo? ¿Cuáles son las próximas tendencias en este campo?

Le invitamos a esta reunión para discutir sobre tecnología y política de datos en las fronteras de Europa con:

- Javier Sánchez, investigador del Data Justice Lab (Universidad de Cardiff)

- James Eaton-Lee, Jefe de Seguridad de la Información y Oficial de Protección de Datos) OXFAM UK

- Thomas Moretti, gerente y experto en biometría (Accenture)

Moderado por Gemma Galdón, directora de la Fundación Eticas.

La periodista Omaria Beltrán entrevista a la treballadora social Cheima El Jebary per conèixer el resultat de la seva recerca sobre les 'Trajectòries educatives dels i les joves de famílies marroquines' a Catalunya.

Itacat Ràdio és un projecte que compta amb el suport de la Xarxa BCN Antirrumors i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, del CIEMEN, de l'Associació Intercultural Llatins per Catalunya i de l'Agència de Comunicació Intercultural ITACAT.

+ entrevistes

.

Des del dia 8 d'octubre del 2019, i durant tota la setmana, tindrem a l'Ateneu del Raval de Barcelona, el cicle Olla Común - Cultures llatinoamericanes en resistència, per a anar-nos preparant per a la manifestació del dia 12 d'octubre del 2019. Totes les activitats són gratuïtes.

- Dimarts 8 d'Octubre de 2019, a les 19:30h

Dones migrants en Resistència: Projecció i conversa
"Cuidar entre terres: qui sosté la vida quan les dones migrin” de La Directa i CooperAcción
Amb la participació de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament i Sindihogar Sindillar.

- Dimecres 9 d'Octubre de 2019, a les 19:30h

Música en Resistència: Concert
Jardins Humans Col·lectiu

Amb una part especial dedicada a Víctor Jara, amb 20 músics i cantants llatinoamericans i europeus que ens presentaran un repertori ple de resistència cultural.

- Dijous 10 d'octubre de 2019, a les 19,30h

Medi ambient i feminismes en Resistència: Projecció i conversa
"Defensores: llavors de canvi"

De Calala Fons de Dones | Calala Fon dels Dons i SUDS - Associació Internacional de Solidaritat i Cooperació, produït per Cooperativa de Tècniques, i en col·laboració amb la Iniciativa Mesoamericana de Defensores de Drets Humans i Pikara Magazine.

Participen Grup Lèsbic Feminista Àrtemis (Nicaragua) + Calala Fons de Dones + Èlia Borràs i Augusto Magaña, autors de "L'aigua és vida! Drets humans i justícia ambiental per al desenvolupament sostenible a Guatemala" (de la Ong Alternativa i finançat per Lafede.cat-Organitzacions per a la Justícia Globalå i Comissió Europea)

- Divendres 11 d'Octubre de 2019, a les 19:30h

Poesia i micròfon obert.
Veus en Resistència

Amb Begoña Ugalde moderant i diversxs poetes i monologuistes latinoamericanxs que ens presentaran els seus millors versos i veus en resistència.

.


L'Ateneu del Raval acull la projecció del documental #CuidarEntreTerres dins el cicle 'Olla Común. Culturas Latinoamericanas en Resistencia'. 

A les 19.30 h,
C/ Reina Amàlia, 3

Títol original: Cuidar entre terres
Producció: Cooperacció i La Directa
Any: 2019
País: Espanya
Idioma original: Català, Español


Qui sosté la vida quan les dones migren?

La Maria treballa d'interna, cuida d'una persona major les 24 hores del dia a Tarragona, amb el cap posat en la cura del seu pare a l'altre costat de l'Atlàntic. La Lucelly cuida, des dels bon dia fins al petó de bona nit, de la filla d'una família de la ciutat, mentre les seves filles creixen en el camp. La Llum Miriam fa un sobreesforç per a continuar lluitant en defensa del riu Magdalena ara que, desplaçada del territori on pescava, subsisteix com a treballadora de la llar. Són tres de les desenes de milers de dones que posen cos a una ‘fugida de cures‘ d'Amèrica Llatina a Europa i dels territoris rurals a les ciutats. Tres de les moltes dones convertides en migrades i desplaçades que treballen cuidant lluny de la seva casa, mentrestant, en la seva terra, altres dones omplen el buit quotidià per a sostenir la vida allí.

Com analitza Camila Esguerra, investigadora colombiana, "el suposat desenvolupament dels països del Nord global ha estat a costa de l'explotació de les seves dones i la sobreexplotació de les dones migrants". 'Cuidar entre terres' se centra en les cadenes de cures, un fenomen transnacional i urbanitzat que encarna, en el cos de les dones del Sud global, la vigència de les relacions colonials. Una reflexió sobre el paper, tan imprescindible com invisibilitzat, de les cures en l'economia global.

.

Taula rodona 

Un espai de debat crític que posarà en relleu la desvaloració que travessa la producció del pensament elaborat per persones migrants i/o no blanques; un pensament històricament encapsulat en el desinterès, l’exotització i la subalternitat. Així mateix, l’activitat vol ser un recull d’aquelles memòries situades i aquells relats de resistència que assenyalen els processos colonials i les afectacions que encara avui dia condicionen els cossos migrants, els no blancs i els dissidents sexuals i de gènere. 

Amb aquesta taula rodona, des del dolor i la coïssor de la ferida colonial, ens aproparem al pensament pròpiament ocupat per les persones migrants, prenent com a referència dues publicacions concretes: Acá soy la que se fue. Relatos sudakas en la europa fortaleza i No son 50, son 500 años de resistencia. 10 años de Migrantes Transgresorxs. 

El debat comptarà amb la participació d'un elenc d'activistes, artistes i pensadores format per Kimy Leticia Rojas, Alex Aguirre, Caroline Betemps i Lucrecia Masson, amb la conducció de Oumou Sow. 

Dimarts 8 d’octubre, a les 18.30 h 

Sala Martí l’Humà (MUHBA). Plaça del Rei, 1 

Activitat organitzada conjuntament amb Colectivo Ayllu. 


Espectacle musical i espai de diàleg 

L’actriu Marta Millà i el trio de músics Medievalia Camerata presenten una proposta artística que ens apropa a l’islam sufí a través de la sensibilitat de la poesia i la música. Noms cèlebres de la lírica sufí, com Rūmī, Ibn al-’Arabī, Omar Khayyam i Hal·lāg, ens transporten a un món on l’amor terrenal i l’amor espiritual es fusionen en un anhel comú. 

L’espectacle aplega una simfonia de veus, sons i colors que acompanyen el públic en un viatge per terres desconegudes en la seva forma, però íntimes i familiars en el seu contingut. 

Després de l’espectacle, proposem una conversa amb el músic Pedro Burruezo i l’escriptor Dídac Lagarriga, en què es plantejaran els aspectes més interessants d’aquesta mística tradició, a la vegada que introduïm una crítica a la instrumentalització que de vegades se n’ha fet des d’Occident. 

Dijous 17 d’octubre, a les 18.30 h 

Espai Francesca Bonnemaison Sala Cuina (c. Sant Pere Més Baix, 7) 

Activitat amb la col·laboració de l’Espai Francesca Bonnemaison. 



8è Festival Internacional de Fado de Catalunya
De l’11 al 26 d’octubre de 2019
Lleida i Barcelona, Catalunya

La 8a edició del Festival Internacional de Fado de Lleida que organitza la Fundació Orfeó Lleidatà i l’Ajuntament de Lleida, amb la col·laboració especial del Consolat de Portugal a Barcelona, i sota la direcció artística de la cantant lleidatana Carolina Blàvia, tindrà lloc per vuitè any consecutiu a Lleida, i per segona vegada també a Barcelona, de l’11 al 26 d’octubre amb tres concerts al Cafè del Teatre de Lleida, un concert a la sala Harlem Jazz Club de Barcelona, i activitats culturals paral·leles que tindran lloc a l’IES Màrius Torres de Lleida i a la cuina del Supermercat Sunka de Plusfresc.

Enguany l’InterFado, comptarà amb les actuacions de formacions musicals amb una consolidada trajectòria musical dins del fado, vingudes des de d’Holanda, Galícia, Polònia, Portugal i Catalunya.

Inauguració del Festival a Barcelona
L’InterFado consolida la seva presència a Barcelona, i ofereix una proposta per segona vegada a la sala Harlem Jazz Club. En aquesta ocasió serà la formació 3 No Fado, amb músics de Varsòvia, Amsterdam i Barcelona, l’encarregada d’obrir el festival el divendres 18 d’octubre a les 20.00 h.

Concerts al Cafè del Teatre de Lleida
L’eix central del festival seran els concerts al Cafè del Teatre, que s’iniciaran el dissabte 19 d’octubre amb la formació 3 No Fado. El divendres 25 d’octubre, la cantant Cristina Madeira, vinguda des de Lisboa, ens oferirà una proposta de fado més clàssic i tradicional. L’últim concert al Cafè del Teatre tindrà lloc el dissabte 26 d’octubre, amb la formació galega Lusdosul, amb una innovadora interpretació del ‘fado‘ amb textures més pròpies del post-rock o la música electrònica. Tots els concerts començaran a les 22.30 h, tot i que les portes del Cafè del Teatre s’obriran a partir de les 21.00 h per tal de poder degustar productes portuguesos.

Activitats culturals paral·leles
Pel que fa a les activitats paral·leles, destaca com a novetat la realització d’un Taller de collage en clau de fado amb alumnes de l’assignatura de disseny del batxillerat artístic de l’IES Màrius Torres, dirigit per l’artista lleidatana Laura Justribó i que es visualitzarà en una exposició al vestíbul de l’Espai Orfeó i al Cafè del Teatre de l’11 al 31 d’octubre. Aquesta activitat s’emmarca dins de la voluntat del festival d’arribar a nous públics, i específicament al públic més jove.

Una altra activitat paral·lela és la Jam Session dedicada al Fado a l'Espai Orfeó (dins del cicle Espai Jazz), el divendres 11 d'octubre, a les 21h, que comptarà amb músics de primer nivell com Xavier Monge, Jordi Rexach i Genís Bagés, i la col.laboració especial de Carolina Blàvia.

La gastronomia serà l’altra gran protagonista de les activitats, amb un Curs de cuina portuguesa que tindrà lloc el dimecres 23 d’octubre a les 19h al Supermercat Sunka de Plusfresc.

I un any més comptarem amb la mostra gastronòmica abans i durant els concerts del 19, 25 i 26 d’octubre al Cafè del Teatre de Lleida, on podrem gaudir del menjar portuguès més autèntic a càrrec del xef Mateu Blanch del Restaurant Caravista.

Suports i col·laboracions que fan possible el festival
L’InterFado compta amb la col·laboració de Camões - Instituto da Cooperação e da Língua i de la Mostra Portuguesa.

Té el suport de la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Obra Social ‘La Caixa’, Plusfresc, Catalana Occident, Electrica Serosense i Sistemas Digitales Ricoh.

I la col·laboració del Cafè del Teatre, el Centre d’Art La Panera, el Restaurant Caravista i la sala Harlem Jazz Club.

Per entrades i més informació cal consultar la pàgina web www.orfeolleidata.cat

.

Ariella Aïsha Azoulay. Errata
11.10.2019 – 12.01.2020
Fundació Antoni Tàpies (Barcelona)

Inauguració: Dijous 10 d’octubre de 2019, a les 19 h.

Els vuit projectes que Ariella Aïsha Azoulay presenta a l’exposició Errata de la Fundació Antoni Tàpies són part d’un intent d’intervenir en la gramàtica imperial dels arxius fotogràfics, per interferir en el coneixement imprès als llibres, per desaprendre les estructures imperials imposades com un fet establert i emfasitzar l’origen imperial de molts gestos que una gran quantitat d’acadèmics, artistes, fotògrafs i professors van heretar i utilitzar en les seves pràctiques.

Aquesta exposició consisteix en un seguit d’“assajos” des d’una perspectiva d’alfabetització arxivística no imperialista i en la reparació d’errors (impresos) en el context del final de la Segona Guerra Mundial, la destrucció de Palestina i altres projectes colonials. La fotografia s’utilitza aquí com a part d’una “història potencial”, una manera de subratllar els hàbits imperials i els gestos a través dels quals ciutadans d’estaments polítics amb governs diversos s’han entrenat per habitar la posició privilegiada dels experts (en fotografia, art, política i en el debat sobre els drets humans) i explorar els tràngols d’altres persones, materialitzats en objectes, llibres i documents, mentre aquells altres amb qui comparteixen el món es veuen forçats a suportar rols secundaris i subordinats.

L’educació arxivística imperial no es predica solament amb l’habilitat per llegir, sinó més aviat a saber com cal llegir i utilitzar els textos rellevants com a documents coactius i autoritaris, independentment del grau d’abús i destrucció que n’hagi causat la producció, i que n’implica l’ús continuat. Aquesta cultura basada en les empremtes dels papers té les premisses en una certa sacralitat dels objectes, que estan segellats en el passat i considerats “històrics”, fet que a nosaltres ens relega al rol de lectors, espectadors i interpretadors externs. 

El projecte titulat Errata és un intent de practicar la negació d’aquesta sacralitat i esmenar alguns errors substancials inscrits en aquests papers. Llibres, documents i imatges aquí no s’entenen com a definitius, i estan oberts a múltiples interpretacions, sempre que reafirmin l’estatus intocable d’aquests objectes com a elements històrics que “cal preservar”. En comptes d’això, a través d’intervencions textuals i visuals, incloent-hi l’esborrat, la reposició, la juxtaposició, l’addició i la sostracció, l’estatus intocable dels objectes del coneixement (llibres, documents i objectes artístics) es posa en qüestió.

Errata es basa en el dret a intervenir i a revertir el coneixement imperial. La nova pel·lícula d’Azoulay Un-documented: Undoing Imperial Plunder mira de fer coincidir els dos règims que l’imperialisme pretén mantenir separats: el tractament d’objectes (com a “ben documentats”) i el maltractament de gent (com a “indocumentada”). Centrant l’enfocament en els objectes saquejats que hi ha als museus europeus, i escoltant la crida de la gent que demana asil per entrar als països europeus (que són les potències que abans els colonitzaven), el film defensa la idea que els seus drets estan inscrits en aquests objectes, que s’han guardat ben documentats tots aquests anys.


.