FADWA és una peça teatral sobre la vida i obra de la poetessa palestina Fadwa Tuqan. Escrita a dues mans per Mar Casas i Clara Garcés, s’inspira en la trajectòria vital de l’ escriptora per explicar la situació emocional del poble palestí, mostrant tota la riquesa cultural i de resistència, que existeix i persisteix, ben viva, en els territoris ocupats.  Dues actrius emprenen un viatge pels pobles palestins i descobreixen no només el sentit profund de la poesia de Tuqan, sinó també l’existència d’una forta xarxa de resistència cultural que les inspira per a la creació d’aquesta obra.

Qui és Fadwa Tuqan?

Fadwa Tuqan (Nablus ,1917 – Nablus, 2003) va ser coneguda en el món àrab com “la Poetessa de Palestina”, ja que va ser una de les poques veus femenines en la poesia, utilitzant aquesta com a eina de resistència. Va escriure primer poesia tradicional, però amb el pas del temps es va convertir en una de les pioneres en l’ús del vers lliure de la poesia àrab.

En els seus primers escrits parla de la seva lluita personal com a dona en la societat àrab. A partir del 1967, amb l’ocupació dels territoris palestins després de la Guerra dels Sis Dies, la seva obra es va decantar sobretot per la poesia patriòticanacionalista des d’una perspectiva reivindicativa. El seu treball va ser reconegut amb diversos premis internacionals.

FITXA TÈCNICA

Dramatúrgia, direcció i interpretació: Mar Casas i Clara Garcés


Mirada externa: Lali Álvarez, Violeta Antò, Magda Puig i Carla Rabell
Traducció poemes: Paula Alba, Mar Casas i Clara Garcés
Espai escènic: Mar Casas, Clara Garcés i Sara Bertran
Suport tècnic: Pau Matas
Arranjament musical: Glòria Garcés
Disseny d’il·luminació i espai sonor: Xavi Gardés
Coordinació: Carla Rabell i Tere Palop
Producció: Associació Catalana per la Pau

Palestina Batega

La peça teatral s’emmarca dintre de la campanya Palestina Batega, una iniciativa de l’Associació Catalana per la Pau que pretén apropar Palestina a la ciutadania de Catalunya, mitjançant les seves expressions culturals més populars.

L’activitat s’emmarca dins de Ciutat Oberta: Biennal de Pensament, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona.

FUNCIONS:

Dimarts 13 d’octubre a les 19:30h

L’activitat és gratuïta


Durada: 55 minuts

+ informació: www.acpau.org/fadwa



Dualitat cultural, viure en una altra llengua, pertànyer, ser estranger, convertir-se en un altre... Molts escriptors contemporanis es plantegen aquestes qüestions al costat de la necessitat de conèixer el seu origen i connectar amb la terra dels seus avantpassats. De vegades, aquesta necessitat esdevé part de la seva pròpia obra. 

Sobre aquests temes la professora Dunia Gras dialoga amb els escriptors Lina Meruane (Xile), Carlos Fonseca (Puerto Rico) i Ariana Harwicz (Argentina) en el marc d'Entre dues aigües, exposició del fotoperiodista Miquel Dewever-Plana que es pot visitar a Casa Amèrica Catalunya.

Activitat on line. Pròximament comunicarem els enllaços a Facebook Live i Youtube per seguir en directe la conversa.

En aquesta taula organitzada amb Diplocat (Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya), reunim a tres escriptors llatinoamericans que exploren els seus orígens, que se senten a cavall entre dos mons, que reconeixen que la seva escriptura és producte de la seva estrangeria o que fins i tot busquen tornar a un indret on mai van estar.

Ariana Harwicz

Va néixer a l'Argentina el 1977. Va estudiar Guió Cinematogràfic, Dramatúrgia, Arts de l'Espectacle i Literatura Comparada. El 2007 es va instal·lar a França. Està considerada com una de les autores més avantguardistes de la seva generació. Autora de les novel·les Matate, amor (Nominada a l'Booker Prize 2018 i finalista de la short list als Premis BTBA als Estats Units), La débil mental, Precoz i Degenerado. En col·laboració amb Sol Pérez, va escriure l'assaig Tan intertextual que te desmayás i amb Mikael Gómez Guthart l'assaig sobre llengües migrants Desertar. Les seves novel·les s'han traduït a quinze idiomes i han estat portades al teatre i adaptades al cinema en diversos països.

"...la meva escriptura sorgeix de tres fenòmens: el fet d'habitar la llengua francesa, l'estrangeria i el fet d'haver-me tallat de la societat. No escric amb una identitat determinada".

Lina Meruane

Va néixer a Santiago de Xile el 1970. És descendent de palestins i italians. Becada en diverses ocasions per institucions com la Fundació Guggenheim o el National Endowment for the Arts. S'ha consolidat com una de les escriptores llatinoamericanes més influents. En l'actualitat és professora de Literatura i Escriptura Creativa a la Universitat de Nueva York. També treballa com a periodista i promotora cultural. És Premi Anna Seghers (2011) i Premi Sor Juan Inés de la Cruz (2012). Autora del llibre de contes Las infantas, de les novel·les Póstuma, Cercada, Fruta podrida, Sangre en el ojo i Sistema nervioso, i dels llibres de no ficció Viajes virales, Volverse palestina i Contra los hijos.

"Crec que és important que la identitat no sigui una cosa fixa, perquè de ser així es pot tornar un concepte essencialista que eventualment genera formes de fanatisme contra la nostra pròpia essència o pot generar idees de superioritat davant d'altres identitats"


Carlos Fonseca

Va néixer a San José, Costa Rica, el 1987, però s’ha criat a Puerto Rico. És doctor en Literatura Llatinoamericana per la Universitat de Princeton. Ha col·laborat en revistes literàries com Literary Hub, The Guardian, Letras Libres, BOMB Magazine i Otra Parte, entre d'altres. Ha estat seleccionat per l’Hay Festival com a part del grup Bogotà 39-2017 i per l'organització de la Fira del Llibre de Guadalajara com una de les vint Noves Veus de la narrativa llatinoamericana, dins el projecte Ochenteros. És autor de les novel·les, Coronel Lágrimas i Museo animal. Actualment resideix a Londres i és professor a la Universitat de Cambridge.

"No era jo ni d'un costat ni de l'altre. I això va produir el fet que tal vegada a la literatura que m'interessa, o en certa tradició de literatura que m'interessa, la nació apareix, però dins de contextos més globals, potser".

Dunia Gras Miravet

Doctora en Filologia Hispànica i professora titular del Departament de Filologia Hispànica de la Universitat de Barcelona. La seva àrea d'especialització és la narrativa hispanoamericana contemporània. La seva recerca s'ocupa, principalment, de la recepció i de l'estudi de les xarxes literàries de la narrativa hispanoamericana en el món editorial, des dels escriptors del boom als anys seixanta i setanta fins als narradors actuals, tot subratllant les relacions transatlàntiques, des d'una perspectiva transnacional.


06/10/2020, a les 18:00 h
Activitat a Internet (Online)
Organitza: Casa Catalunya Amèrica i Diplocat.

.

 


La Han Nefkens Foundation, en col·laboració amb la Fundació Antoni Tàpies, presenta la primera exposició individual de l’artista afganès Aziz Hazara (Wardak, 1992), que s’inaugurarà el 2 d’octubre del 2020 a la Fundació Antoni Tàpies.

Aquesta exposició és el resultat de la beca concedida a Hazara per la Han Nefkens Foundation el 2019, amb la qual pretén fer costat a l’artista en tots els aspectes de la producció artística. La beca també ha permès Hazara ser resident al Higher Institute for Fini Arts (HISK) a Gant, Bèlgica.

L’exposició a la Fundació Antoni Tàpies mostrarà els seus treballs artístics recents en vídeo produïts per la Han Nefkens Foundation, entre els quals Bow Echo, una instal·lació de vídeo de cinc canals que ha estat presentada per primera vegada a la Biennial of Sydney de 2020. L’exposició itinerarà al Centre d’Art Contemporain Genève el 2021.

Aziz Hazara

Nascut a Wardak, l’Afganistan, el 1992, viu i treballa a Kabul, l’Afganistan, i Gant, Bèlgica. Aziz Hazara és un artista interdisciplinari establert a Kabul i Gant. Treballa amb una combinació de mitjans, entre ells la fotografia, el vídeo, el so, el llenguatge de programació i les instal·lacions multimèdia i de text, explorant qüestions vinculades a la identitat, la memòria, l’arxiu, el conflicte, la vigilància i la migració en el context de les relacions de poder, la geopolítica i el panòptic.

«L’exploració visual de la meva obra està profundament imbricada amb la geopolítica i el conflicte interminable que assola el meu Afganistan natiu. No obstant això, la importància d’aquestes qüestions desborda les especificitats geogràfiques i apel·la a una situació contemporània que és compartida a escala global.»


Aziz Hazara- L'inquietant ressò del demà
03.10.2020 – 24.01.2021

Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
Barcelona, Catalunya

Co-comisàries: Sona Stepanyan i Hilde Teerlinck.

Inauguració: 2 d'octubre del 2020 a partir de les 18h. 
Inscripció prèvia al web fundaciotapies.org. Aforament limitat.



.
                        


Aquest octubre arriba la XIIIa edició del Festival INDIFEST sota el lema “Transnacionals, Aigua i Pandèmia” organitzat per alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes en coordinació amb la CLACPI (Coordinadora Latinoamericana de Cine y Comunicación de los Pueblos Indígenas).

La situació de pandèmia actual afecta tots els pobles del món, però especialment als pobles indígenes, arribant a suposar la seva pràctica desaparició física. Des de col•lectius i organitzacions denunciem com la vulneració de drets i l’acaparament de terres i recursos bàsics realitzat il•lícitament per empreses transnacionals i Estats, deixa en una situació d’alt risc als pobles originaris. Aquest fet el podem observar amb la falta d’accés a l’aigua dels propis territoris i desviament de rius, incomplint convenis internacionals com el 169 de l’OIT i Drets Fonamentals com el Dret a l’aigua entre d’altres.

El festival es celebrarà del 8 al 12 d’octubre del 2020 via www.indifest.org i comptarà per primer cop, amb dues premiacions especials a les pel·lícules més valorades: pel públic, i per un jurat especialitzat conformat per membres de la CLACPI. 

Alhora, comptaran amb seccions d’Incidència política i ponències online amb diferents representants de comunitats i/o organitzacions de territoris indígenes, així com productores i comunicadores d’Abya Yala.


.

   


A totes les dones residents a Barcelona amb ganes de conèixer i intercanviar experiències de vida ambaltres dones a través del cant, l'expressió corporal i el teatre, us convidem a participar al taller "Teixint veus de dona" impartit per la cantant Clara Dell'Oro.


El taller s'iniciarà el Dilluns 19 d'Octubre de 10h a 12h i es portarà a terme durant 8 dimecres, finalitzant el 7 de Desembre.

Lloc: Centre Cívic Besòs (Rambla Prim 87, Barcelona)

Inscripcions:
Presencialment al centre cívic
Per E-mail: info@fundaciogune.org
Per telèfon: 633425948

Es tindran en compte totes les mesures de seguretat: Utilització de mascaretes adaptables per poder cantar facilitades per l'entitat, gel desinfectant, distància de seguretat, neteja de l'espai a l'entrada i sortida.

Presentació "Teixint veus de dona"
L'objectiu del taller és el foment de la participació plena de les dones víctimes de situacions de vulneració dels seus drets (per raó de gènere, origen, religió o d'altres) a través de l'empoderament de la seva veu per al seu desenvolupament personal i col·lectiu.

Metodologia
Es portarà a terme un taller setmanal (8 trobades) on podran participar unes 12 dones amb les quals es farà un treball amb la veu, sobre els estereotips limitants de gènere, el desenvolupament de l'autoestima, el potencial creatiu i la formulació de projectes personals.

Serà un espai de reflexió i trobada on a través de l'eina de la veu i la improvisació es buscarà generar discursos sonors sobre la realitat que les habita i les rodeja, i d'aquesta manera crear un espai d'interacció, estimulant el diàleg, la interculturalitat, l'expressió emocional i el reconeixement mutu.

L'enfortiment d'aquesta dimensió personal anirà acompanyada d'una projecció col·lectiva. Això implica que la mateixa serà desplegada en la composició de cançons junt amb entrevistes a les participants.

D'aquesta manera, l'autoestima de cada dona podrà manifestar-se en el desenvolupament de les seves aspiracions i la seva veu trobant el seu lloc individual i col·lectiu.

Seqüència de treball

I. Cercle de dones

II. Escolta de música, Connexió de l'estat corporal i emocional

III. Relaxació. Respiració

IV. Activació: exercicis d'activació de cadenes musculars, danses sobre centres d'energia

V. Vocalitzacions lúdiques tan individuals com per parelles.

VI. Exploració sonora. Jocs teatrals, intencionalitat del so i l'emoció

VII. Improvisació

VIII. Cant grupal. Repertori i composició de cançons

IX. Creativitat. Estimulació del potencial creatiu utilitzant propostes inspirades en "El Camino del Artista" de Julia Cameron.

X. Reflexió grupal


+ informació

 


El proper mes d’octubre, Espai Societat Oberta, acull el seminari Història Global del Sud. Una formació pensada per a activistes, entitats i moviments socials, professionals d’acadèmia i estudiants universitaris amb motivació per les teories qüestionadores. En aquest sentit, és un seminari enfocat a combatre els discursos i les pràctiques racistes, la mirada eurocentrista, occidentalista i la islamofòbia.

Així mateix, en el seminari es revisaran els marcs que construeixen la nostra memòria i intentarem entendre com funcionen la política, la democràcia i les formes de discriminació en el món modern. Des de les entitats organitzadores i l’Espai Societat Oberta volem posar en comú qüestions fonamentals per a la consecució d’un món menys autoritari, més democràtic i intercultural.

El seminari s’estructura en tres sessions de 2h cadascuna:

Sessió 1 (15 d’octubre): Sistemes mundials moderns/colonials, la unitat d’anàlisi i la qüestió dels sistemes socials.

Sessió 2 (22 d’octubre): 1492 un paradigma.

Sessió 3 (29 d’octubre): Història global, reorientant la colonialitat.


La formació dirigida per José Romero Losacco, activista descolonial, membre de l'Espai la TreguaMigració i Art (MiA-Barcelona), investigador del CEICAL.

Les inscripcions són gratuïtes i es fan a través del correu formacion@espailatregua.com






SOS Racisme, que treballa des de la defensa dels drets i l’acompanyament de la infància i joventut que migra sola, té com a objectiu incidir en les qüestions estructurals i socials que travessen les vulneracions que sofreixen. En els últims anys, des del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme han detectat i intervingut en casos de vulneracions de drets de menors internats al CIE de Barcelona, ​​així com en situacions d’assetjament i atacs veïnals i abusos policials. Igualment, han identificant situacions que, si bé no han estat assumides com casos, evidencien el racisme al qual es veuen sotmesos els joves en el marc de el sistema de (des)protecció de l’Administració pública.

Paral·lelament, SOS Racisme ha col·laborat en la creació del reportatge sobre infància migrant produït en el marc de la beca periodística DevReporter “D’infància en perill a infància perillosa“, un treball conjunt amb periodistes per generar una narrativa alternativa que no abusi de la imatge dels menors i joves i que se centri en la violència institucional.

És en aquesta línia han plantejat un conversatori virtual. Les persones protagonistes seran joves que han passat per (o estan) en el sistema de (des)protecció de la infància així com persones presents en el seu dia a dia, com ara educadors en centres de menors, per compartir les seves reflexions al voltant de les narratives sobre la infància i joventut migrants. La idea és que es plantegi com un espai de reflexió política dels joves com a col·lectiu i no com a individus. No es tracta que exposin les seves vides ni que es justifiquin com a joves migrants. Sinó més aviat el contrari: exposar, des del seu punt de vista, als perpetradors de les violències a les que es veuen sotmesos com “col·lectiu” o grup.

T’interessa?
1. Inscriu-te enviant un correu a comunicacio@sosracisme.org amb l’assumpte “Inscripció”, per tal d’enviar-te el link a la sala de videoconferència.
2. Confirma l’assistència a l’esdeveniment de Facebook, per fer-nos una idea aproximada de quantes persones serem.

*La Polifacètica Antiracista és un espai obert de trobada que té com a objectiu afavorir el coneixement entre les persones activistes, fomentar la participació de persones que vulguin incorporar-se a la lluita i conèixer i unificar el discurs de SOS Racisme. 
L’organització i dinamització d’aquestes trobades va a càrrec, de manera rotativa, dels diferents grups de treball de SOS Racisme.






La periodista Omaira Beltrán entrevista David Fornies, tècnic de projectes del CIEMEN, director de 'Nationalia', i Özgür Güneş Öztürk, professora associada de la Universitat de Lleida i investigadora. Ambdós ens presenten el projecte 'Som Part: diversitat i drets col·lectius'.

- Canal Itacat Ràdio a Youtube

.


Concentració a la Plaça Sant Jaume amb motiu de la commemoració del 20 de juliol, data de la proclamació de la primera república del Rif

El Moviment Popular del Rif (Hirak) organitza una concentració, el proper dissabte 25 de juliol de 2020 a les 19 h, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, autoritzada per la Conselleria de l'Interior de la Generalitat de Catalunya, a la qual assistiran familiars dels presos polítics catalans, ex-presos polítics rifenys, la diàspora i dirigents dels diferents comitès europeus del Rif.

Aquesta és una convocatòria dels presos polítics del Rif per commemorar el 20 de juliol, data de la proclamació de la primera república del Rif fa 99 anys. La del Rif és una de les comunitats més importants del poble amazigh.

Comptarà amb la participació i el suport de diversos artistes, formacions polítiques i un vídeo de l'activista socio-polític català, Jordi Sánchez, amb un missatge dirigit a tots dos pobles.

Rebuda del president de Parlament de Catalunya
Els representants de el Moviment del Rif seran rebuts pel president de Parlament de Catalunya, Roger Torrent, el proper divendres 24 de juliol de 2020. Igualment, mantindran una trobada amb el conseller de Relacions Exteriors del Govern català, Bernat Solé, i finalitzaran la jornada prèvia a la mobilització amb una trobada a la seu de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb representants de les dues entitats.

.

Activistes per la vida
Gervasio Sánchez

Exposició
04.11 - 31.12.2020

Arts Santa Mònica
Barcelona, Catalunya

Nivell 1
Públic general

Guatemala i Hondures són dos dels països més rics del planeta en béns naturals. L’avidesa per l’extracció de les seves riqueses sembla condemnar a les seves poblacions a viure en les societats més desiguals i violentes. Aquesta exposició mostra els rostres i les veus de desenes d'Activistes per la Vida que lluiten col·lectivament en els seus territoris enfront a poderosos interessos amb l’objectiu de protegir els rius, boscos i muntanyes que sostenen el cicle de la vida no solament per a les seves comunitats, sinó per a tota la humanitat. Son dones i homes que s’enfronten a les amenaces de mort permanents de governants corruptes, empresaris depredadors i pistolers sense escrúpols.

Organitza i produeix: Entrepobles
Co-organitza: Arts Santa Mònica

Foto: Rosalina Domínguez, 2018-2019 @Gervasio Sánchez


.





Aquesta activitat s’emmarca dins del cicle Memòries Migrants de la Xarxa Antirumors Poblenou de la qual formem part i es durà a terme a la Placeta de Can Ricart. 

Es fara el visionat a l’aire lliure del documental Nosotros, los negros i posterior taula rodona amb la participació de:
Ababacar Thiakh de la Cooperativa Diomcoop
Aziz Faye i Oumy Manga del Sindicat de Manters Ambulants de Barcelona
Moussa Diallo de Casa Àfrica

Es farà un debat sobre com podem centrar les demandes dels col·lectius de persones migrades i/o racialitzades en el treball comunitari i des dels barris.


Per qüestions d’aforament, cal inscripció prèvia clicant al següent enllaç: bit.do/inscripciodocuforum
Dijous 16 juliol, al vespre 20:30, A CAN RICART!


Después de más de 3 meses de confinamiento volvemos con el ciclo Maternidades Migrantes y Racializades, realizado en colaboración entre la Associació Antropologies, el Espai la Tregua y MiA Barcelona.
Este proyecto tiene por finalidad construir entre todes posibles respuestas a las preguntas que surjan en torno a las maneras diversas de ejercer las maternidades, compartir experiencias y componer redes de apoyo mutuo de manera que nos tracemos estrategias comunes de lucha y soporte. La idea es continuar con el ciclo en los próximos meses (siempre sujetas a las indicaciones sanitarias).
Además, con objetivo de incorporar una vertiente artística a este proceso reflexivo conjunto, llevaremos a cabo dos talleres de arte político, el 1ro, será el próximo sábado 25 julio a través de la Arte Terapia en la Tregua (pronto más info!!!)
Este es el 2º Encuentro del ciclo MATERNIDADES MIGRANTES RACIALIZADES, que se realizará el próximo viernes 17 de julio a las 18hs en el Espai La Tregua en el que conversarán sobre Cadenas globales de cuidados, Reagrupación familiar y racismos en las maternidades.
Para abordar dichos temas contaremos con la participación de las compañeras de Sindihogar/Sindillar y Afrofemkoop.
En esta etapa se mantendrá el formato de ronda-debate contemplando a la vez las nuevas normas de reunión en espacios cerrados y con aforo a raíz de la pandemia.

Día: Viernes 17 de julio
Hora:  18:00
Lugar:  Espai La Tregua (Carrer Congost, 16, metro L4 Joanic o L3 Fontana)
La actividad es gratuita y abierta a todes, pero por temas de aforo en La Tregua a la organización le gustaría tener un registro de inscripciones a este mail: associacioantropologies@gmail.com

Se ha previsto un espacio de cuidados infantiles.

Más info


Les experiències interculturals de la RECI i ICI: Resultats i impactes

Taula rodona online

Dimecres, 15 de juliol del 2020 
A les18:30h | Seguiu-la per Facebook i Youtube

Clausura del cicle "Per un futur intercultural", en el marc del projecte Re-City, amb una taula rodona que contrastarà els coneixements i les idees que han anat sorgint al llarg del cicle, amb les realitats concretes que experimenten les ciutats en l'adopció de polítiques amb perspectiva intercultural.

Es compartiran alguns dels reptes de la gestió de la diversitat i les respostes que s'han donat des del món local. Per fer-ho, comptarem amb la participació de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon i la regidora d'igualtat, diversitat i polítiques socials de Getxo, Carmen Díaz. També hi intervindran Felipe Campos, Director de l'Associació Educativa Itaca i Carlos Giménez, director científic del Projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural (ICI), que aportarà una visió de síntesi entre la teoria de la interculturalitat i la realitat del territori. Moderarà la sessió Gemma Pinyol-Giménez, directora de polítiques migratòries i diversitat a Instrategies i coordinadora de la Red Española de Ciudades Interculturales (RECI).

Seguiu-la en directe!

Projecte coorganitzat amb Palau Macaya (Fundació la Caixa) i Club de Roma.

.

'Targeta vermella' retrata la duresa d'haver de fugir del teu país per salvar la vida. 

L'Ester Montero, alumna de l'Institut La Garrotxa, en parla a través d'una família veneçolana establerta a Olot. El vídeo ha merescut un Premi el CAC a l'escola pel seu nivell aquest 2020.

Documental "Targeta vermella", guanyador del Premi Produccions Audiovisuals de la categoria Treballs de recerca de batxillerat dels XVII Premis el CAC a l'escola.

.

Cosit i brodat reivindicatiu
Taller d'artista
A càrrec de Sandra March

Dimecres, 8, 15 i 22 de juliol del 2020, de 16 a 19 hores.
Taller a distància i online, mitjançant la plataforma Microsoft Teams (Eteams).

Taller d'artista emmarcat en la programació del Projecte Javelina del Centre d'Art La Panera de Lleida, adreçat especialment a treballadors i treballadores del món sanitari i social.

La proposta del taller és manifestar, a partir del cosit i el brodat, el nostre malestar, expressar de manera creativa les nostres queixes puntada a puntada, denunciar a partir del sargit, amb l’objectiu de construir una publicació conjunta tèxtil elaborada amb els pedaços de teles brodats dels participants.

A càrrec de: Sandra March. L’objectiu de l’obra de Sandra March és fer universals les històries quotidianes, i convertir els petits gestos i les accions més comunes en protesta i denúncia social. Treballa a partir de projectes artístics multidisciplinaris, que es concreten en instal·lacions, accions i publicacions, amb el cos, la biografia i el gènere com a fils conductors i emprant els formats populars per introduir l’art en altres contextos que no són els tradicionals. Llicenciada en Belles Arts i Filosofia, i diplomada en Magisteri per la Universitat de Barcelona, el seu treball s’ha exhibit a museus principalment d’Europa i els Estats Units. Ha viscut a Miami i a París, i actualment resideix a Barcelona.

Activitat gratuïta.



.

L’emblemàtic Palau de la Virreina a la Rambla de Barcelona ha estat l’espai escollit per presentar la programació de l’espai Grec en obert, “la part més excitant” del Festival Grec d’aquest estiu 2020 a la ciutat segons el director de l’esdeveniment, Francesc Casadesús. Marta Nin, directora de Casa Amèrica Catalunya, ha intervingut en l’acte per parlar de les dues propostes de l’entitat integrades en la programació: les rutes La Barcelona americana i Novel·les per viatjar a Amèrica.

Des del passat 15 de juny i fins el proper 31 d’agost són a disposició de les persones interessades i de forma lliure els podcast de totes dues rutes per descarregar-los i poder efectuar les aquestes dues rutes pels carrers i indrets de la Barcelona més vinculada al continent americà.

La Ruta Novel·les per viatjar a Amèrica és obra de l’escriptor i periodista Martí Gironell qui s’ha preguntat quines ficcions literàries, d’autors catalans o d’arreu del món, ens han portat de Barcelona a Amèrica... o bé d’Amèrica a Barcelona. Així, ha anat confegint unes passejades a peu per la ciutat durant les quals possiblement passareu per l’Argentina, Xile o Mèxic.

Podcast Ruta Novel·les per viatjar a Amèrica

La Ruta per la Barcelona americana, per la seva banda, té com a autor i conductor al periodista i escriptor Hèctor Oliva. Malgrat la coneguda relació entre la ciutat i Amèrica, la passejada permet descubrir algusn secrets molt ben guardats d’aquesta relació, tal i com ho han constatat els que ja han pogut gaudir d’aquesta proposta que Casa Amèrica Catalunya du a terme amb un notable èxit de públic.

Podcast Ruta per la Barcelona americana.

L’apartat Grec en Obert del Festival Grec 2020 de Barcelona fa referència a un festival accesible, als espais a l’aire lliure i també a la tecnologia i s’estructura en cinc grans paraigües: Connexions llatinoamericanes, Grec a peu, Fila 0, Grec Converses i Grec Professional.

“Ens trobem amb un festival que pensàvem que no faríem i aquí estem. Ara necessitem el públic i l’ajuda de la premsa, perquè aquest públic hi participi”, ha remarcat Francesc Casadesús en alusió a com el Festival Grec d’enguany ha sabut reinventar-se per superar la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19.


.

Inauguració
Projecte Portavoz 'Units en la diversitat'
23 de juny del 2020 a les19:00 hores

Centre del Carme. Aula Capitular i Espai D
València, País Valencià

El Centre del Carme de València acull l’exposició virtual “Units en la diversitat” una mostra de les 50 fotografies seleccionades pel jurat del concurs fotogràfic Portaveu.

El lema del projecte Portaveu és “Units en la diversitat”. Portaveu és una invitació a mirar el món, a evocar i convocar emocions a través de la fotografia. Un concurs i un viatge educatiu, convida als joves a prendre la seua destinació en les seues pròpies mans, a pensar en el bé comú i a reivindicar la diversitat d’idiomes i cultures com a font de riquesa per a fer avançar la idea europea. En el difícil context de la pandèmia de Covid19, aquesta crida a la solidaritat i a compartir és més actual que mai.

Anne Louyot, directora del Institut français d’Espagne

Organitza: Institut français de España – Antena de Valencia; Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Conselleria d’Educación, Cultura i Esport; centres d’idiomes en França

Colabora: Accent Français, Alliance Fraçaise, AZURLINGUA, Centre International d’Antibes, CMEF CAP D’ALL, Frech in Normandy, inflexion, l’Institut Destination Langues, Institut de TOURAINE, TV5 MONDE

Web del projecte Portavoz

Entrada gratuïta amb reserva prèvia

+ informació

.


El 20 de juny se celebra el Dia Mundial dels Refugiats. El dia abans, CIDOB i Revista 5W organitzen una xerrada online sobre la desprotecció de les persones refugiades en diverses parts de món, les conseqüències de la pandèmia en els moviments de població i l'evolució dels conflictes, sobretot a l'Orient Mitjà. Debaten Blanca Garcés, investigadora sènior del CIDOB, Mikel Ayestaran, corresponsal a l'Orient Mitjà, i Agus Morales, director de Revista 5W.

La conferencia se emitirá en directo a través del canal de Youtube de Revista 5W
              



Junyi Sun, és ballarí, coreògraf, intèrpret, creador i director, nascut a València i crescut a Tarragona i Barcelona. A les seves obres tracta temes com la identitat a través d'un llenguatge que integra la dansa contemporània, el teatre i les arts marcials. Ha estat premi de la crítica al millor Ballarí de la ciutat de Barcelona en 2014.

En aquesta entrevista, Juny ens explica la necessitat de referents al món de l’art català de persones asiàtiques o de descendència asiàtica i com es pot aconseguir aquest fer tan necessari per posar en pràctica la interculturalitat, en una societat que encara viu en un racisme institucional. 

Link dels vídeos de la Campanya #ArtiRacisme engegat per el grup de comunicació de la Xarxa Barcelona Antirumors. 



Desde el Espai La Tregua, se ha organizado una serie de cápsulas formativas.
La primera de ellas comienza el 3 de junio y trata el tema de la interculturalidad como conflicto histórico-estructural y el mito de la inclusión.
El objetivo de esta cápsula de 3 sesiones es definir cómo la cultura establece los términos de la conversación intercultural:  'Al despejar el prefijo y el sufijo de la inter-cultural-idad se revela de inmediato que se trata de una cualidad con la que tematizar la conversación entre “culturas”.
Que esta conversación sea horizontal o no depende, entonces, de aquello de lo que hablamos cuando hablamos de cultura. En tal sentido, durante este curso nos proponemos trazar preguntas dirigidas a mostrar aquello que entendemos por cultura cuando hablamos de interculturalidad, cómo podemos comprender esta cualidad como una interpelación, es decir, como puede ser una manera de agenciar en una realidad que deviene de la puesta en marcha de orden histórico-estructural articulado a partir de dispositivos raciales que determinan las formas de gestionar el conflicto social que este mismo orden produce y reproduce'.