..... Inici | Ràdio | Recerca
                                      

En el marc del Festival #AccióMigrant 2023, es va fer una crida oberta a una trobada i una sessió de treball amb l’objectiu de compartir sabers i estratègies per al trencament de barreres a l'exercici de drets culturals per a iniciatives comunitàries, projectes artístics i culturals, impulsats i protagonitzats per professionals, artistes i col·lectius de persones migrades i racialitzades de la ciutat. El resultat de la jornada van ser 12 propostes urgents dirigides a les institucions i empreses de l’àmbit cultural que funcionen com a possible full de ruta i de treball en aquest àmbit.


Aquest any, el Festival #AccióMigrant 2024 es proposa continuar debatent i proposar mesures concretes per poder donar contingut i sortida als punts (2) Respectar i donar suport a les diferents expressions culturals i religioses no institucionals, i (4) Trencar amb les classificacions jeràrquiques i les iniquitats en les dotacions de recursos vinculades a “cultura”, “cultura popular” i “interculturalitat”. En aquest sentit, us proposem aprofundir en el debat sobre: Què entenem per cultura(es) popular(s)? Què implica en l'àmbit material i simbòlic que algunes iniciatives, expressions culturals i religioses protagonitzades per persones migrades i racialitzades siguin, o no, reconegudes dins la categoria “cultura popular”? Quines accions s'estan portant a terme des de diversos espais i iniciatives per trencar amb classificacions jeràrquiques dins l’àmbit cultural de la ciutat?


Activitat dirigida especialment a gestores culturals, artistes i professionals vinculats al món de la cultura i les expressions religioses comunitàries no institucionals.
Cal inscripció prèvia enviant un correu electrònic a espaiavinyo@bcn.cat explicant el teu interès i la teva relació amb la temàtica.
Què entenem per cultura(es) popular(s)? Què implica en l'àmbit material i simbòlic que algunes iniciatives, expressions culturals i religioses protagonitzades per persones migrades i racialitzades siguin, o no, reconegudes dins la categoria “cultura popular”? Quines accions s'estan portant a terme des de diversos espais i iniciatives per trencar amb classificacions jeràrquiques dins l’àmbit cultural de la ciutat?


L'Espai Avinyó i Fes! Cultura, amb la col·laboració de l'OAR, proposen un debat en base a les 12 propostes urgents dirigides a les institucions i empreses de l’àmbit cultural.



🗣️ Amb: Fátima Taleb, Mabel Llevat, Lucia Egaña, Khalid Ghali Bada, Sentimiento Cimarrón i Diego Salazar

🎙️ Modera: João França


📆 21 de juny

⏰ de 10.30 h a 13:30 h

📍 Fabra i Coats (C/ de Sant Adrià, 20)




⚠️ Activitat dirigida a gestores culturals, artistes i professionals vinculats a la cultura i les expressions religioses comunitàries no institucionals.






 



Les jornades “Cultura popular, festa i religió: les religiositats populars a Barcelona” tindran lloc els dies 18, 19 i 20 de juny a la sala d’actes de La Casa dels Entremesos. Consistiran en una sèrie de taules rodones, rutes i activitats sobre la diversitat religiosa i les festivitats populars que se celebren a Barcelona. Organitzades per l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), han comptat amb el comissariat del grup de treball Cultura Popular i Conflicte de l’Institut Català d’Antropologia.

El calendari festiu de qualsevol comunitat és un fonament de la seva identitat compartida, en tant que les festes esdevenen espais de trobada i participació. Qualsevol celebració té, per tant, un component també ritual, que s’acusa encara més en el cas de les festivitats amb motiu explícitament religiós, on l’espiritualitat s’articula amb la tradició, l’experiència quotidiana i les bases socials de cada comunitat.

Amb l’objectiu de reflexionar sobre aquests vincles, l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) organitza les jornades “Cultura popular, festa i religió: les religiositats populars a Barcelona”, que posaran la realitat de Barcelona al centre. La ciutat destaca pel seu dinamisme, i es caracteritza per una grandíssima pluralitat que no sempre es veu reflectida en el seu calendari festiu oficial ni en les celebracions amb major reconeixement i visibilitat. Tanmateix, és cert que en les darreres dècades s’ha produït una transformació en aquesta tendència, i s’ha anat ampliant progressivament aquesta agenda, fent evolucionar, amb ella, tot allò que es reconeix com a cultura de la ciutat. Alguns exemples d’esforços en aquesta línia són el Pla Barcelona Interculturalitat 2021-2023 o el Pla de Drets Culturals de Barcelona, que tenen l’objectiu de reconèixer i impulsar la perspectiva intercultural en el reconeixement del dret a practicar i exercir la pròpia cultura.

Des d’aquesta perspectiva, és fonamental incorporar la pluralitat confessional per a dissenyar accions que atenguin i representin acuradament la pluralitat cultural de la ciutat i les múltiples expressions de pietat col·lectiva, que a poc a poc han anat introduint nous elements al paisatge festiu de Barcelona. Aquesta introducció, però, s’ha fet quasi sempre al marge de les institucions religioses oficials, i sovint protagonitzada per col·lectius aliens a les elits socials. Tanmateix, totes les expressions, des del Diumenge de Rams o la processó de la Mercè, fins al Harinama dels Hare Krixna o l’Aixura xiïta, comparteixen el tret comú de tenir com a escenari els carrers i les places de la ciutat de Barcelona, convertint-los en els espais on proclamar la identitat de les comunitats que les celebren, i fent front a les veus que pronosticaven que el procés de secularització expulsaria la religiositat de l’esfera pública.

Les jornades “Cultura popular, festa i religió: les religiositats populars a Barcelona” abordaran diferents qüestions relacionades amb aquestes dinàmiques, obrint un espai de debat sobre les celebracions ja consolidades, i visibilitzant les pràctiques que es podrien introduir per a caminar cap a un reconeixement real de la realitat confessional i cultural a la ciutat, i l’exercici ple dels drets culturals per part de les diferents comunitats de la ciutat. Perquè el dret a la llibertat religiosa és també el dret a expressar públicament les pròpies creences, i, amb elles, també la pròpia cultura.

L’espai on tindran lloc les jornades també respon als seus eixos centrals. Havent-se configurat com un equipament cultural de promoció de la cultura popular, sobretot la barcelonina, La Casa dels Entremesos és un espai més que adient per a acollir aquestes Jornades, on la reflexió anirà acompanyada de la celebració d’una pluralitat cultural que ja és autòctona de la ciutat.

Tot això es farà amb una programació que contemplarà diversos formats. Arrencaran amb una conferència inaugural a càrrec d’Amadeu Carbó en què s’abordaran les diferents línies de debat en les que aprofundiran les diverses taules previstes. Així, al llarg dels tres dies tindran lloc quatre taules rodones amb ponents de perfils tant acadèmics com de les comunitats religioses, espirituals i confessionals presents a Barcelona. En primer lloc, la taula “Barcelona, ciutat plurireligiosa”, reunirà diverses institucions interreligioses o que treballen en l’àmbit del diàleg religiós per reflexionar sobre les implicacions de la pluralitat religiosa de la ciutat. La segona taula, “Vers un nou calendari festiu?”, comptarà amb la participació de representants institucionals dels diversos departaments interpel·lats per les qüestions discutides a les jornades, tot prenent com a eix de debat les passes fetes cap a l’elaboració d’un calendari festiu intercultural. Una tercera taula, “Expressions religioses a l’espai públic”, tindrà intervencions de diverses comunitats que troben o han trobat dificultats a l’hora de traslladar i fer visibles les seves celebracions al carrer. I una darrera taula, “Experiències vers un calendari festiu intercultural”, incorporarà una pluralitat d’entitats que han treballat en l’elaboració de calendaris festius interculturals, en àmbits més locals i de districte.

Una part de les jornades es dedicarà també a diverses activitats que permetran reflexionar sobre la diversitat festiva de la ciutat de Barcelona. En primer lloc, un cinefòrum en què diverses comunitats ens parlaran de la imatge de la ciutat que es trasllada arreu del món a través dels vídeos i imatges que fan circular de les seves celebracions a la ciutat. En segon lloc, dues rutes pels carrers de Barcelona que convidaran les persones assistents a apropar-se al patrimoni i les comunitats religioses presents a la ciutat des d’una perspectiva tant actual com històrica.

Aquestes sessions tancaran amb una revetlla a la plaça del Pou de la Figuera.

Les jornades “Cultura popular, festa i religió: les religiositats populars a Barcelona” s’emmarquen en una sèrie d’activitats organitzades amb l’objectiu d’impulsar i treballar per garantir la defensa dels drets culturals a Barcelona. En aquest marc també se celebrarà el debat “Cultura popular: de qui?”, una activitat coorganitzada per Espai Avinyó i Fes! Cultura, amb la col·laboració de l’Oficina d’Afers Religiosos, en el marc del Festival #AccióMigrant2024. El debat tindrà lloc el 21 de juny a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats.


Més informació 


La Fundació Antoni Tàpies presenta la primera edició del Premi Internacional d’Assaig "Gest d’Ahir, Pensament d’Avui", que té la voluntat de qüestionar la genealogia tapiana i de reescriure el seu relat des d’una revisió crítica connectada amb el món actual, tot buscant l’equilibri entre el corpus teòric existent i el nou vocabulari contextual. La iniciativa s’emmarca en les activitats que la Fundació desplega en col·laboració amb la Càtedra Antoni Tàpies - UPF d’Art i Pensament Contemporanis; entre totes dues institucions han constituït un espai per fomentar la recerca, la docència i la difusió del coneixement en relació amb Antoni Tàpies i el món, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.

El comitè assessor del Premi, format per Manuel Borja-Villel, Pilar Cortada, Eva March, Carmen Pardo, Josep Ramoneda, Alicia Rodés, Valentín Roma i la directora de la Fundació, Imma Prieto, ha decidit no només el perfil, sinó certes temàtiques, dinàmiques i possibles eixos futurs, impulsant la recerca de perfils candidats entre diferents investigadors i professionals de la teoria i la cultura contemporània. L’objectiu és obrir escletxes des d’on es creïn noves narratives, sense obviar les tensions des de les quals abordar el present, però en consonància amb els imaginaris tapians. Per exemple, i seguint alguns dels eixos del mateix jurat, a partir de quatre línies: materialitat i afectes, teoria de la imatge, crítica institucional, i filosofia i sociologia política.

La missió del projecte d’investigació "Gest d’ahir, pensament d’avui" és la d’articular una nova línia editorial que permet construir lectures contundents des de l’hermenèutica tapiana i amb la gramàtica contemporània. D’aquesta manera, la Fundació Antoni Tàpies es proposa dur a terme, entre el 2025 i el 2028, una col·lecció de publicacions vinculada a aquest reconeixement que doni veu a nous paradigmes interpretatius en consonància amb el temps actual.

[Imatge superior: Rita Segato a la Fundació Antoni Tàpies.]





[Imatge: Eva March, Rita Segato i Imma Prieto a la roda de premsa de presentació del premi.]


Any Tàpies

En el marc de l’Any Tàpies i de la nova etapa de la fundació que impulsa Imma Prieto des de la direcció, la institució proposa el foment de noves lectures, noves mirades i noves veus que siguin capaces de fer una revisió crítica de la historiografia. La celebració del centenari de l’artista no només s’entén com un homenatge al passat, sinó com una projecció de futur en termes de recerca, vigència, internacionalització, acostament a les noves generacions i articulació de nous paradigmes que ajudin a repensar el món des de l’univers tapià.

En aquest exercici de fer-se preguntes i de comprendre què necessita la societat actual i què espera d’una institució cultural de caràcter nominatiu, hi ha també la voluntat de resituar la Fundació en l’ecosistema cultural de la ciutat. En aquest sentit, la programació pública de la institució contribueix a reforçar la identitat del museu, entès com un organisme viu i com un espai social i, a la vegada, posa el focus en la importància de tenir una actitud crítica davant de la realitat.

Incidint en el perfil humanista d’Antoni Tàpies i activant el trident llegir, mirar i pensar, la Càtedra Antoni Tàpies - UPF d’Art i Pensament Contemporanis fomenta, amb la complicitat de la Universitat Pompeu Fabra, les aliances amb l’àmbit universitari, propiciant estudis, tesis doctorals, seminaris, així com també la materialització del Premi Internacional d’Assaig Gest d’Ahir, Pensament d’Avui i, de l’altra, l’activació de l’Institut de les Derives Crítiques, una taula de pensament que promou el diàleg, el contradiàleg i el pensament col·lectiu.


Rita Segato

Rita Laura Segato (Buenos Aires, 14 d’agost de 1951) és doctora en Antropologia per la Queen’s University de Belfast (Irlanda del Nord, Regne Unit) i s’ha especialitzat en antropologia social i etnomusicologia. És professora emèrita de la Universitat de Brasilia (Brasil) i investigadora sènior del Consell Nacional d’Investigacions Científiques del Brasil. Ostenta la Càtedra Rita Segato de Pensament Incòmode a la Universitat Nacional de San Martín i la Càtedra Aníbal Quijano al Museu Reina Sofía de Madrid. Segato és membre de la coordinació del Curs d’Especialització en Estudis Afro-llatinoamericans i Caribenys de CLACSO i del Consell Assessor d’Expertes de la Comissió Interamericana de Dones de l’Organització dels Estats Americans (OEA). Actualment dirigeix la col·lecció “Pensamiento del Brasil en Español” per a l’editorial Prometeo, de Buenos Aires.

Ha impartit docència en cursos de postgrau d’arreu del món, ha estat investigadora visitant a universitats de Nova York, Houston, Wisconsin i París, entre d’altres. La seva trajectòria de recerca i pensament ha estat reconeguda amb la seva investidura com a doctora honoris causa per nou universitats i ha rebut diversos reconeixements internacionals.

Segato ha publicat més d’una dotzena de llibres, entre els quals destaquen La nación y sus otros. Raza, etnicidad y diversidad religiosa en tiempos de políticas de la identidad (Prometeo Libros, 2007) i La crítica de la colonialidad en ocho ensayos y una antropología por demanda (Prometeo Libros, 2013). La seva obra ha estat traduïda a l’anglès, l’alemany, el francès, l’italià, el grec i el portuguès.

A banda de la seva tasca acadèmica, desenvolupa l’activisme col·laborant amb organitzacions que treballen els temes de gènere i raça. Una part molt important del seu treball s’ocupa dels assassinats de dones a Ciudad Juárez (Mèxic), El Salvador i Guatemala, entre d’altres. Aquests crims es consideren de la categoría del feminicidi, que l’antropòloga lluita per establir com a tipificació per tal que puguin ser vistos als tribunals internacionals de drets humans.

Els propers mesos, Segato farà una residència d’investigació de tres setmanes a la Fundació Antoni Tàpies i escriurà un assaig d’unes 100 pàgines entès com una conferència dilatada. A banda de la publicació, també rebrà una compensació econòmica de 10.000 € per part de la Fundació Antoni Tàpies.






            



Casa Jaguar Studio, convida a l'obertura de Memòries de Abya Yala de Ivonne Portillo Sierra i Casa Jaguar Studio. El 5 de juny a les 19.00 en el Mercat Abaceria Central.

Aquesta exposició ha estat comissariada per Ramón Casalé i estará des del 30 de maig al 5 de juliol.

Memòries de Abya Yala és una exposició que fa referencia a la història de la resistència cultural.

 



Des del grup de comunicació de la Xarxa BCN Antirumors us convidem a un esmorzar amb Xavier Giró, de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes, el dimarts 11 de juny, de 10 h a 13 h, al Col·legi de periodistes. Es tracta d’un espai formatiu íntim dirigit únicament a periodistes, comunicadors i tècnics/es de comunicació d’entitats.

Mitjançant una sessió teòric- pràctica, en Xavier aportarà eines i metodologies de la perspectiva intercultural per detectar i analitzar narratives discriminatòries en la comunicació als mitjans. També parlarà sobre quines són les creences, ideologies, marcs mentals i els sistemes de valors, i quines estratègies podem fer servir com a comunicadors, per l’elaboració de narratives transformadores. Volem crear un espai en el qual es puguin compartir dubtes i aportar metodologies sobre quina és la millor manera de comunicar sense discriminar per motius religiosos, ètnics, racials…

En Xavier ens va acompanyar durant tot un any en el procés de creació d’unes infografies per analitzar textos de manera crítica, dirigida tant a professionals de la comunicació com a persones que volen analitzar, de manera crítica, el contingut que els arriba. Així doncs, també aprofitarem la sessió per donar-vos eines sobre com utilitzar la infografia i fer que sigui una eina útil en el vostre dia a dia.

Dia: dimarts 11 de juny
Horari: de 10 h a 13 h
Lloc: Col·legi de periodistes (Rambla de Catalunya, 10, Principal)

Cal inscripció prèvia enviant un correu electrònic a antirumors@bcn.cat mencionant quina és la teva relació amb la temàtica.



Quins reptes cal que afrontin les entitats socials – també veïnals- perquè veïns i veïnes amb diversitat cultural s’hi sentin apel.lats i apel·lades a participar-hi activament? Com transformar les lògiques perquè en les seves agendes i lluites socials hi estiguin les demandes de tots els col·lectius culturals que hi ha a un barri? Amb aquests dos grans horitzons des de la CONFAVC, la FAVTarragona i La Teulada s’ha promogut la celebració de la Jornada “Juntes i Diverses”: treballem per entitats amb diversitat cultural que se celebrarà a la tarda del 31 de maig a la Delegació Territorial de Tarragona de Cultura de la Generalitat de Catalunya ( carrer Major, número 14 de Tarragona). (Formulari d’inscripcions)

La jornada arrencarà amb una conversa moderada amb dues persones que han reflexionat molt entorn la diversitat cultural, l’auge dels discursos de l’odi, la ultradreta i la manca de mixticitat cultural a les entitats socials, i particularment en les AV: Maria Dantas i Florencia Brizuela. Posteriorment al passi del documental curt “Derives migrades”, arrencarà una taula rodona a exposar bones experiències a partir d’exemples concrets com “El paper de les comunalitats“, amb Lelia Becana i Naret Terán, de l’AV La Florida i de la FAVTarragonaLa Teulada, respectivament; el projecte “Ravaleando” de l’AV del Raval de Santa Coloma de Gramanet– explicat pel president de l’entitat veïnal, Salva Jaraba; i “Bones experiències interculturals a les AFA”, amb Tere Franch, tècnica territorial de l’AFFAC del Camp de Tarragona. La jornada la clourà una actuació musical del dúo ““Cuatro y Leocho” a les 20h.( Formulari d’inscripcions / Programa)

Una jornada de Barris Interculturals

Aquesta iniciativa és una acció més del Pla de Treball del 2024 del Grup de Barris Interculturals de la CONFAVC, juntament amb altres iniciatives com la campanya formativa i de denúncia del dret al padró, i campanyes amb altres entitats socials contra els discursos de l’odi de la ultradreta, entre d’altres actuacions. Aquest grup de Barris Interculturals de la CONFAVC va començar a vertebrar-se amb la participació de més d’una desena d’entitats veïnals el desembre del 2022 per afrontar aquests reptes esmentats, a més de donar recursos sobre interculturalitat en els projectes comunitaris i de comunicació a les entitats veïnals, així com d’altres recursos. 

Més informació: Programa | Campanya Barris Interculturals).

 


Curs "Déus, mites i rituals entre els maies", a càrrec d'Ariadna Baulenas Pubill, que començarà a l'octubre i servirà per endinsar-nos en la religió maia, per conèixer-ne amb profunditat quines van ser les principals creences que van compondre el seu univers sagrat.

S'analitzaran els mites, en coneixerem els déus i veurem alguns dels rituals que feien per assegurar que l'ordre còsmic seguia el seu curs habitual. D’aquesta manera podrem descobrir quines eren les seves plantes o els seus animals sagrats, perquè practicaven l’auto-sacrifici, com entenien la mort i per què el calendari tenia tanta importància, entre d'altres.

Acabarem el curs analitzant què ha sobreviscut de tot aquest pensament de la cultura antiga fins als maia del present i com es mantenen alguns dels seus rituals, en una fascinant mescla amb la tradició cristiana.

Curs presencial i online (a escollir)

Professorat: Ariadna Baulenas Pubill
Dates: de l'octubre al desembre de 2024
Dia de la setmana: dimarts
Hora: de 16 a 18 h
Durada del curs: 20 hores
Lloc: Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

Organitza: Institut de Cultures Americanes Antigues (ICAA)

Inscripcions




La Federació d’Associacions Veïnals de Lleida i la Confederació d’AV de Catalunya han organitzat la formació ‘El dret a empadronament com a eina de garantia per a tota la ciutadania’ (FORMULARI D’INSCRIPCIONS), el divendres 24 de maig a la Sala Paulo Freire: c. Bisbe Torres, 2 de la capital del Segrià.


Concretament la formació, oberta a tothom, la realitzarà un jurista especialitzat en padró, qui col·labora amb l’Estratègia d’Empadronament de la Generalitat, impulsada i coordinada per la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, del Departament d’Igualtat i Feminismes.

Una campanya extensa per la dignitat de les persones

Aquesta és la quarta formació forma part d’una campanya més extensa de la CONFAVC que va començar el desembre del 2022 per a donar recursos sobre interculturalitat en els projectes comunitaris, en la comunicació, etc , a les AV i federacions amb l’objectiu de fomentar la dignitat de la vida de tots els veïns i veïnes, també aquelles persones amb diversitat cultural i que a vegades no se senten involucrades en el moviment veïnal, perquè aquest no fa actuacions per arribar a les comunitats, o per les dificultats culturals.

El padró: la finestra a una vida més digna

L’empadronament és un dret —i una obligació— de tota persona que viu al territori de gran importància, ja que dona accés a drets reconeguts com l’educació o la salut, o tan necessaris per a viure com els serveis de crèdit de caixes i bancs. Al mateix temps que reconeix drets que la mateixa Constitució teòricament protegeix en el Títol Primer, serveix a les administracions locals per a planificar polítiques segons les necessitats que dibuixa el padró: per exemple, necessitats com equipaments socials com escoles bressol i serveis educatius, centres d’atenció primària, etc. Per això, no només és un dret, sinó que esdevé una obligació pel veïnat I i les administracions locals reconeguda a la Llei 7/1985 de Bases de Règim Local. Concretament en l’article 15 estableix: “tota persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al Padró del municipi en el qual resideix habitualment”.

Per tant, la manca del padró agreuja la situació de vulnerabilitat de nous veïns i veïnes que aterren en un barri o municipi particular, ja que els despulla de drets tan bàsics per la seva qualitat de vida diària, com la sanitat pública, l’educació pels seus fills i filles, a tenir un compte corrent, etc.

(Veure Campanya Barris Interculturals)/ FORMULARI D’INSCRIPCIONS )



Accionar des del #antiracisme és una pràctica desafiadora perquè la modernitat/colonialitat on vivim ha naturalitzat i normalitzat la racialització de cossos, territoris i modes de vida, negant drets i legitimitat vital i d'existencial a la humanitat que no és blanca. 

En conseqüència, la supremacia blanca racializadora per a sostenir el procés civilitzatori colonial imposa una violència i opressió estructural que deriva en accions socials, individuals i institucionals denominada racisme. 

Per això, assumir-se antiracista és un procés que implica emancipació de tot allò que s'ha naturalitzat des del propi cos, el territori i mode de vida i tenir la pretención de contribuir a la seva abolició. Des de la Red de Migració, volen compartir un espai d'emancipació col·lectiva amb la facilitació de Sara Cuentas, qui aplicarà per primevar vegada, una metodologia participativa innovadora. Recorda: la racialització és una opressió i estigmatització i la seva conseqüència cruenta és el racisme que genera terricidi, genocidi i epistemicidi. 

Ser antiracista no és una moda, no és ser solidària, no és només parlar d'això, és qüestionar el sistema que se sosté en està opressió històrica i estructural i negar-se de manera conscient a formar part i beneficiar-se d'aquest. 
Aquest 23 de març compartirán una metodologia sentipensante per a accionar des de l'antiracisme. 

L'aforament serà limitat i la participació és amb inscripció prèvia en xarxamgd@gmail.com 

             

La primera sessió del 6è Curs de Periodisme i Comunicació Intercultural #ComuniCanvi 2023, organitzat per l’Associació Intercultural Llatins per Catalunya, pel grup de comunicació de la Xarxa BCN Antirumors i per l’Agència Intercultural ITACAT, amb la col·laboració de la Lleialtat Santsenca i el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, es va dur a terme els dies 28 de juliol, en format presencial


Sara Cuentas, periodista, activista i investigadora social des d'una perspectiva feminista decolonial, ens explica com els feminismes decolonials són absents als mitjans de comunicació i durant dues hores ens comparteix una sèrie d'exemples que a la vegada explica en què consisteix el feminisme decolonial, tema del qual és experta.

Sara, nascuda al Perú, d’arrels ancestrals quítxues i guayocundas. Des del feminisme decolonial i l’antiracisme, s’ha implicat en la defensa dels drets humans i els drets de les dones dels pobles originaris. És experta en qüestions de gènere, interseccionalitat i drets humans. Ha treballat per a diversos organismes públics a l’Amèrica Llatina sobre polítiques i programes per a sectors de població en situació d’exclusió social i pobresa. 

És col·laboradora d’El País – Planeta Futur. Entre les seves publicacions més recents hi ha la recerca titulada La verdad está en nuestros cuerpos. Secuelas de una opresión reproductiva o la diagnosi participativa titulada Cuidar para sostener la vida. També és autora de la metodología titulada Análisis Interseccional para el cambio, centrada a enfortir les autonomies i el benestar social i emocional. Ha coordinat l’Escola Feminista Decolonial de la Red de Migración, Género y Desarrollo, i és membre de la Plataforma Diverses 8M. Ha actuat com a investigadora i formadora a diverses entitats públiques i privades sobre polítiques feministes i anàlisi feminista decolonial. Actualment, impulsa accions internacionals per donar suport a la demanda de veritat, justícia i reparació de les dones afectades per les esterilitzacions forçades al Perú.


En aquesta edició, com a tema principal hem aprés com la teoria decolonial està o no present als mitjans de comunicació i quines autores i autors podem llegir perquè els discursos que es construeixen des dels mitjans puguin caminar cap a una visió antiracista. Per aquest motiu, hem comptat amb la presència de grans referents del món de la teoria decolonial des de diferents enfocaments. Com a periodistes i comunicadors cal ser conscients de com i des d’on es genera l’actualitat informativa i avaluar si les fonts compleixen els requisits necessaris per interactuar de manera adient amb les societats complexes i diverses del segle XXI.




En aquesta nova edició del cicle Balls · Músiques· Resistències, proposem un espai de reflexió entorn el Bollywood, entès com la producció cinematogràfica, però també la dansa, i diferents composicions musicals. Podem definir el gènere com una expressió d'alegria i celebració, que representa un estil únic amb un ritme lliure, que combina danses clàssiques de l'Índia, però també danses autòctones. Conjumina directors, multiinstrumentistes, cantautors, actors i actrius molt diferents entre si, i, com a fenomen, es converteix en un element comunitari on diferents generacions, diàspores i col·lectivitats troben un espai de compartir.

A través d'un taller-conferència on recorrerem diferents filmografies, reflexionarem sobre les interconnexions i relacions entre el colonialisme i les produccions artístiques en el subcontinent asiàtic, parlarem de quin ha estat el procés de fusió i diàlegs entre estils i danses, i connectarem amb les estètiques i interseccions del gènere i les seves simbologies.


Amb Vignesh Melwani: cantant, artista escènic i agitador cultural barceloní, doblement graduat en Humanitats i el Grau Superior de Música, i acabant un Postgrau en Arts Escèniques i Acció Social.

 


Aquest activitat, organitzada l'Associació d’Estudiants Musulmans amb el suport de Gatzara Off , ens porta les narracions i contes transmesos entre generacions que ens parlen de la trobada entre cultures i persones diverses com un constant al llarg de la història. 

En aquest taller ens animem a descobrir aquesta interculturalitat a través de llegendes vinculades al món àrab. A més, farán una figura d’argila relacionada amb alguna de les llegendes que haguem compartit!

Dissabte 9 de març en el Centre Cívic Casa Orlandai | c. Jaume Piquet, 23 | Barcelona




Barcelona s’ha convertit en una ciutat multilingüe. Diversos estudis apunten a la presència de parlants d’uns tres centenars de llengües, cadascuna de les quals vehicula i expressa pràctiques culturals i memòries no sempre prou conegudes i reconegudes. Aquest cicle ens acosta a aquesta diversitat i ens fa reflexionar sobre la importància i la necessitat de protegir i garantir l’exercici dels drets culturals i lingüístics —sobretot en situacions en què les persones i comunitats de parlants es troben subordinades.

Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna (21 de febrer).

Cicle coorganitzat i coordinat pel CIEMEN i la Fundació pels Drets Col•lectius dels Pobles.
Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Taller infantil: tifinag, l’alfabet dels amazics
Dimarts 20 de febrer, a les 17.30 h, a la B. Bon Pastor. A càrrec de la Casa Amaziga de Catalunya.

L’amazic té un alfabet propi, el tifinag, que s’escriu d’esquerra a dreta i amb una antiguitat de més de 2.500 anys. Els tuaregs l’han preservat durant tot aquest temps al bell mig del desert. En el taller de cal•ligrafia tifinag aprendrem els rudiments bàsics de l’amazic i la pronúncia dels sons i sabrem com s’escriu en aquest alfabet mil•lenari.

Quines llengües parlem a Barcelona?
Dimecres 21 de febrer, a les 18.30 h, a la B. Jaume Fuster. A càrrec de Pere Comellas, lingüista i professor de la Universitat de Barcelona.

El 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, data que commemora la matança, el 1952, d’un grup d’estudiants bengalís que reclamaven el dret a emprar la seva llengua. Partint d’aquell episodi, abordarem la importància de les llengües maternes i dels drets lingüístics i farem una panoràmica de la diversitat lingüística a Barcelona, ciutat on es compten al voltant de 300 llengües.

No hi ha un sol àrab, sinó molts: la diversitat d’una llengua enorme
Dijous 22 de febrer, a les 18.30 h, a la B. Sant Pau - Santa Creu. A càrrec de Marc Oliveras, professor de la Universitat de Barcelona.

El que coneixem com a àrab és, en realitat, un conjunt de varietats lingüístiques no sempre comprensibles entre elles. S’hi inclouen, entre d’altres, la dàrija del Marroc, el hassania del Sàhara o el shami de la Mediterrània oriental. Parlarem d’aquestes diferències, que sovint reflecteixen l’existència d’altres llengües a les zones on es parlen, i abordarem quina és la funció de l’àrab estàndard modern per articular aquest conjunt de parles.

La diversitat lingüística africana a Barcelona
Dilluns 26 de febrer, a les 18.30 h, a la B. Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte. A càrrec d’Ernest Montserrat, lingüista.

Catalunya és un país receptor de comunitats lingüístiques africanes. Sobre les seves llengües pesen encara molts equívocs i desconeixement. Quantes llengües es parlen a Àfrica? D’on venen i com són les que es poden sentir a Barcelona? Quina és la relació complexa entre aquestes llengües, l’herència colonial, els seus estats d’origen i les seves societats?

El kurd i el món lingüístic iranià
Dijous 29 de febrer, a les 18.30 h, a la B. Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot. A càrrec de Massoud Sharifi, sociòleg.

El kurd és un dels exponents principals del món lingüístic iranià. Es tracta d’una llengua amb una diversitat interna remarcable i un llegat cultural i literari extraordinari. Explorarem la lluita del poble kurd per mantenir-la viva, veurem les relacions que té aquesta llengua amb el seu entorn i coneixerem amb quins altres idiomes, com ara el persa, manté similituds i vincles.

Sobreviure més de mil anys sense un estat: la llengua armènia
Dilluns 4 de març, a les 18.30 h, a la B. Ignasi Iglésias - Can Fabra. A càrrec de Seda Hakobyan, politòloga.

Si hi ha un poble en què la llengua s’ha hagut de refugiar en àmbits no estatals i, molt concretament, en la religió, aquest és l’armeni. A Barcelona, els armenis tenen presència, sobretot, a la zona nord de la ciutat, i dediquen part dels seus esforços, precisament, a mantenir la llengua a través de classes i activitats culturals i religioses. Parlarem sobre les característiques d’aquest idioma i veurem com s’ho han fet els seus parlants per desenvolupar-lo al llarg de segles i segles en condicions adverses.

Llengües i eines digitals: el cas de l’amazic
Dimarts 12 de març, a les 18.30 h, a la B. Trinitat Vella - J. Barbero. A càrrec d’Alp Öktem i Farida Boudichat, lingüistes.

Disposar d’eines com traductors automàtics, correctors en línia i assistents virtuals és cada cop més necessari per garantir el futur de les llengües. La irrupció de la intel•ligència artificial no ha fet sinó accelerar aquest procés. Però no totes les llengües tenen les mateixes possibilitats de ser-hi, i la seva exclusió del món digital és un perill ben real. Parlarem sobre aquestes desigualtats i abordarem un projecte que s’està duent a terme a Barcelona per afavorir el salt digital d’una llengua minoritzada: l’amazic.

Cartografia de l'ensenyament de llengües familiars a Barcelona
Dijous 21 de març, a les 18 h, a la B. Poblenou - Manuel Arranz. A càrrec de Charo Reyes, antropòloga, filòloga i investigadora social, i Irene Kosanovic, llicenciada en Antropologia Social i Cultural (UAB). Amb la presència d’artistes i poetes plurilingües de la ciutat.

En el marc del 21 de març, Dia Internacional contra el Racisme i Dia Mundial de la Poesia, compartirem els resultats d’un estudi i cartografia de projectes que impulsen l'ensenyament de llengües familiars no hegemòniques a Barcelona. Aquest estudi, promogut pel Programa Barcelona Interculturalitat de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb el grup de recerca EMIGRA de la UAB i Europa Sense Murs, pretén ser una eina per oferir claus per preservar els drets lingüístics de la seva població. També tindrem un tast poètic artístic plurilingüe com a forma de visibilitzar i honorar la poesia com a catalitzadora de transmissió de sabers i de sentits.

 





El Grup de Treball de Periodisme per la Pau i el Grup de Treball de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya organitzen un seminari conjunt amb Pedro Nueno, empresari i president de la China Europe International Bussines School (CEIBS), per explorar la posició xinesa envers la pau i la resolució de conflictes.


Darrerament, la Xina ha presentat propostes de pau per resoldre la guerra d'Ucraïna i també a l'Orient Mitjà. Per aprofundir en la posició xinesa davant d'aquests i altres conflictes els Grups de Treball de Periodisme per la Pau i Periodisme Solidari han convidat al professor Pedro Nueno a dissertar sobre el tema sota el títol "El desenvolupament de la Xina des de la pau". L'acte tindrà lloc el dimarts 27 de febrer a les 18.30 hores a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10).

Nueno coneix en detall la Xina, país on viatja regularment des de fa més de vint-i-cinc anys. És fundador de l'escola de direcció d'empreses China Europe International Bussines School (CEIBS) que actualment té campus a Shanghai, Pequín i Shenzhen, a més de Zurich (Suïssa) i Accra (Ghana). S'ha reunit diverses vegades amb el president de la Xina Xi Jinping, així com amb l'anterior líder Hu Jintao i recentement s'ha entrevisat amb dirigents de diverses empreses importants de la Xina. En el món acadèmic, ha organitzat programes amb l'IESE i amb la Harvard Business School.

Aquest seminari forma part de les activitats que ambdós grups desenvolupen al Col·legi de Periodistes i de les quals els col·legiats i col·legiades poden formar-ne part. 

 



L’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), en col·laboració amb el Centre de Recursos en Drets Humans de l’Ajuntament de Barcelona, organitza un espai de diàleg entorn de la defensa del dret a la llibertat religiosa i conviccional. L’activitat, titulada “Per què hem de defensar el dret a la llibertat religiosa?”, tindrà lloc el 28 de febrer a partir de les 16.00 hores a la sala d’actes de la Casa Golferichs, i consistirà en dues sessions de conversa: un diàleg a partir de les experiències de persones i entitats de diverses tradicions religioses i conviccionals, i una taula rodona de caràcter acadèmic i divulgatiu.

+ Informació

 



Del 13 al 17 de març del 2024, LATcinema Fest presenta la seva tercera edició amb nou produccions que recorren el continent llatinoamericà de nord a sud: Mèxic, Cuba, República Dominicana, Bolívia, Perú, Brasil i Argentina. A la selecció tornarem a trobar històries que aborden temes que traspassen fronteres espacials i temporals fent-les universals, com la llibertat, el dret a recursos fonamentals, els reptes de la joventut, la salut mental i la denúncia d’abusos.

El cartell d’enguany remet al cinema que ens mira. La mirada que també ens interpel·la com a espectadors i ens convida a conèixer històries que parlen de la passió, la diversitat, la justícia, comiats i l’amor. Com l’amor que sentim pel cinema llatinoamericà i que en un mes podrem compartir als Cinemes Girona. Un any més tindrem l’oportunitat de conèixer alguns dels cineastes que viatjaran fins a Barcelona per acompanyar la seva obra i intercanviar impressions amb el públic.

Ja podeu consultar alguns dels títols desvetllants i els preus de les entrades!

+ info a LATcinema Fest 2024




La Xixa Teatre obre inscripcions  per a la Formació Anual de Facilitació de Teatre Fòrum Intercultural de La Xixa Academia.


Des de fa dotze anys, La Xixa imparteix la "Formació de Facilitadors de Teatre Fòrum Intercultural", oferint eines creatives i teatrals que contribueixen al qüestionament de les relacions de poder i els estereotips, per tal de co-construir una societat lliure de discriminacions i violències. Aquest any, ens centrarem en compartir eines teatrals per treballar la diversitat i la interculturalitat mitjançant el Teatre Fòrum Intercultural. 


Ho faran aprofundint en una mirada crítica amb base feminista i interseccional i posant al centre el benestar de les persones participants i facilitadores. A més, aquesta edició, comptaran amb un servei de canguratge per infants durant les hores lectives (sense cost). 


 Inscripcions i Programa a laxixa.org/formacio2024

De març a novembre 2024 · Divendres 17h a 20:30h (3,5 h) + Dissabtes 10h a 13:30h (3,5 h)

 A diversos equipaments de la ciutat de Barcelona

Formació gratuïta amb compromís d'assistència

Amb possibilitat de servei de canguratge

Procés de selecció i entrevistes

Dubtes i + informació a facilitacio@laxixateatre.org i al WhatsApp +34 684 39 84 37

+ info s a www.laxixa.org/formacio2024


 

El proper 03 de febrer  del 2024  a les 18 h a L'Arrel, Bar cooperatiu C/Nou de la Rambla 154 de Barcelona, el col·lectiu Maloka amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvilupament i La Raíz organitza Contes per riure i pensar d'aquí 

Un espai que a partir de la tradició oral, tan present i important en la cultura colombiana, ens portarà a la reflexió i a gaudir de l'humor. 

L'artista que ens visita des de Suïssa, on viu després de molts anys d'exili és Gladys Corredor, coneguda com “La Chiky”. Va néixer a Bogotà  - Colòmbia, en el moment on el món es transformava i les revolucions, lluites, tractats de pau, i els somiadors donaven a les societat l'esperança d'un món millor.

Des de petita, va estar envoltada de persones que contaven històries, llegendes i contes amb els quals va aprendre a somiar que gràcies al poder de la paraula el món podia canviar. Aquesta va ser una influència fonamental perquè La Chiky trobés el seu camí en la tradició oral, transmetent històries que sempre guarden aquest aire de compromís i justícia social.




Un any més, durant el primer trimestre, el Servei d’Interculturalitat d’Horta-Guinardó juntament amb els Centres Cívics del Districte programen el “cicle de visites a centres de culte”, per donar a conèixer i difondre la diversitat religiosa present a Barcelona.

Enguany, el Servei d’Interculturalitat d’Horta-Guinardó i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) organitzen el primer diàleg interreligiós a Horta-Guinardó com a activitat inaugural del cicle de visites. La cita és el dia 1 de febrer a les 18h a la seu del Districte (Ronda del Guinardó 49). En aquesta conversa podrem apropar-nos i tenir un coneixement més profund i empàtic de les cinc confessions religioses que visitarem durant el febrer i març.

Us convidem a participar en aquest espai inclusiu per escoltar experiències, valors i perspectives sobre l’espiritualitat amb la finalitat de construir un món més cohesionat i pacífic.

Hi participen representats de:

Centre Zen Nalanda
Kagyu Samye Dzong Barcelona
Societat Internacional per a la Consciència de Krishna
Església Protestant – Betel Sant Pau
Centre Islàmic del Carmel

Veïns, veïnes, membres de les diverses comunitats religioses, animeu-vos a participar d’aquesta oportunitat per aprendre, créixer i connectar amb persones de creences diverses que conviuen als barris de la ciutat


En el marc de la Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, per segon any consecutiu, les entitats de l’Església de Barcelona que treballen amb i per a la població migrant organitzem un ampli ventall d’activitats adreçades a visibilitzar la resposta a les diverses problemàtiques socials, culturals i espirituals de la població migrada a casa nostra.

Del 3 a l’11 de febrer de 2024 tindrà lloc les II Jornades de l’Església de Barcelona per la interacció entre cultures organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb Migrants, Camins-F. Social Escola Pia, Càritas Diocesana de Barcelona i El Lloc de la Dona

+ info