..... Inici | Ràdio | Recerca

 



El dissabte 25 de gener tindrà lloc l’acte central amb una jornada festiva que començarà amb la tradicional rua des del Parc de l’Estació del Nord i fins a l’Arc de Triomf.

Barcelona celebra l’arribada de l’Any Nou Xinès el 25 de gener amb un programa d’activitats que ens apropen a la mil·lenària cultura d’aquest país. L’Any Nou Xinès és la festivitat més important i tradicional del calendari lunar xinès i se celebra arreu del món. 

El pròxim 25 de gener, les veïnes i els veïns de context cultural xinès celebraran amb tota la ciutat l’arribada de l’Any Nou. Segons el calendari tradicional entrarem a l’any 4723 que, seguint l’esquema cíclic del zodíac xinès, serà l’Any de la Serp.

L’acte central se celebrarà al passeig Lluís Companys i a l’Arc de Triomf, on al llarg del dia, d’11 h a 20 h, s’han programat tota mena d’espectacles de cultura tradicional xinesa per donar la benvinguda a l’Any de la Serp. A més, hi haurà una fira gastronòmica i cultural, on podreu tastar els plats més tradicionals de la cuina d’aquest país i fer tallers en família.

Al matí també se celebrarà la tradicional rua amb sortida al Parc de l’Estació del Nord amb la cerimònia del gong a les 11 h. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i la cònsol general de la República Popular de la Xina a Barcelona, Meng Yuhong, protagonitzaran el tradicional toc del “Gong”, que marca l’inici de la celebració de l’Any Nou Xinès. La desfilada compta amb la participació d’un miler de persones provinents de més de 65 federacions i entitats xineses de Catalunya i, també, d’entitats i associacions catalanes amb la voluntat que sigui una mostra de la diversitat de la ciutat de Barcelona, a més d’un esdeveniment festiu i participatiu.

I, a partir de les 12 h començaran els espectacles a l’escenari central sota l’Arc de Triomf. Les celebracions de l’Any Nou Xinès s’allarguen durant 15 dies, amb programació a diversos punts de la ciutat.

Més informació i programa.





El dimarts 11 de febrer de 10.00 h a 14.00 h al Canòdrom - Sala d'actes Ada Lovelace (Carrer Concepció Arenal, 165) la Plenària de la XBCNA. 

La Plenària està dirigida a totes les entitats i persones adherides, en aquesta ocasió, i en resposta a l'interès expressat per les entitats, es presenta 'Bones pràctiques antiracistes a la ciutat de Barcelona'.

El format serà el d'una ponència i, a continuació, una dinàmica participativa. Així mateix, hi haurà un espai reservat per presentar el primer retorn de l'Estudi de Participació per part de la Cooperativa la Fàbrica, i per donar a conèixer la nova configuració de la Comissió d'Estratègia. 

 Podeu confirmar la vostra assistència enviant indicant el vostre nom i l'entitat que representeu a antirumors@bcn.cat


Un article d'Omaira Beltrán

Qui ha vist la premiada sèrie nord-americana Doctor en Alaska (Northern Exposure, en anglès), emesa entre els anys 1990 i 1995, segur que mai ha pensat que aquest producte audiovisual era un bon exercici d’interculturalitat. Tot i que la trama se centra en les experiències d'un jove metge de Nova York, Joel Fleischman, enviat al petit poble fictici de Cicely, Alaska, la sèrie transcendeix les històries personals per oferir una reflexió profunda sobre la convivència de cultures i religions diverses en un mateix territori, en aquest cas una petita vila.

Cicely és un lloc on coexisteixen personatges de procedències i maneres de pensar i creure molt variades. Entre ells trobem la comunitat del poble originari, representada per personatges com l’Ed Chigliak i la Marilyn Whirlwind, que aporten una perspectiva basada en les tradicions, la mitologia, les creences, la medicina i els valors nadius. Al mateix temps, a la sèrie apareixen els residents euro-descendents com en Maurice Minnifield, un personatge influent al poble, conservador i molt emprenedor, o protagonistes més progressistes, com en Chris Stevens, un locutor de ràdio filòsof, poeta i artista. Aquesta combinació de cultures, de creences i d‘estils de vida crea un microcosmos de diversitat que reflecteix els reptes i els beneficis de la interculturalitat en un lloc inhòspit on fer comunitat és vital per a la supervivència .

El xoc cultural com a punt de partida

El protagonista, el jove doctor Joel Fleischman, és un exemple clar de com una persona pot transformar-se quan entra en contacte amb una cultura diferent. Al principi, en Fleischman veu la vila de Cicely com un lloc inhòspit i llunyà, apartat de la seva zona de confort, de la seva comunitat jueva del Queens nadiul. Tanmateix, amb el temps, el noi comença a entendre i a valorar les formes de vida dels altres, tant dels seus veins euro-descendents cristians, com dels seus veins panteistes nadius americans, adaptant-se a una realitat que al principi li semblava aliena. Aquest viatge d'aprenentatge és una metàfora del que pot succeir quan hi ha un punt de trobada entre cultures i religions diverses.

Un dels encerts de la sèrie, pionera en aquest tema de la interreligiositat i la interculturalitat, és com es tracten els temes universals, com ara l’amor, la mort, l’espiritualitat i el progrés, des d'una perspectiva fonamentada. Per exemple, la interacció entre els costums moderns i les tradicions indígenes es presenta sovint amb respecte i amb bon humor. Tanmateix, en lloc de caricaturitzar o banalitzar aquestes diferències, a Doctor en Alaska es mostra com poden complementar-se i enriquir-se mútuament.

El missatge central de la sèrie és que la diversitat cultural no només és viable, sinó també desitjable, divertida i atractiva. Cicely és un espai on les diferències es converteixen en oportunitats per a l’aprenentatge i per a la convivència. Els conflictes que sorgeixen es resolen gràcies al diàleg, a la comprensió i a una bona dosi d’humanitat. Això converteix la petita comunitat en un model ideal, però alhora plausible, del fet de viure en un entorn intercultural i interreligiós equilibrat i respectuós.

Encara avui, gairebé tres dècades després de la seva emissió, Doctor en Alaska continua sent una sèrie amb molta audiència entre el públic jove, la podeu veure en filmin.cat. En unes societats complexes com les actuals, on les étnies interactuen constantment, la sèrie ens recorda que la interculturalitat i la interreligiositat són una oportunitat per aprendre dels altres, per enriquir-nos i per construir una societat més cohesionada i próspera. Cicely potser és un poble fictici, però les seves lliçons són molt reals.

 


Fa quinze anys, l´Omaira Beltrán va cofundar l'Associació Intercultural Llatins per Catalunya amb un propòsit clar: construir ponts entre les persones llatinoamericanes nouvingudes i la societat catalana.

El projecte va sorgir de la necessitat d'acompanyar les persones migrades en la descoberta de la cultura i la llengua catalana, alhora que es treballava per obrir espais de reconeixement mutu. La periodista, qui també lidera l’agència de comunicació intercultural Itacat i ofereix xerrades i formacions a les escoles del catàleg de la Xarxa BCN Antirumors, entre altres, reflexiona sobre la tasca de l’entitat, els reptes de la interculturalitat i la importància de teixir xarxes per bastir una societat més inclusiva i equitativa.

Llatins per Catalunya va sorgir de la necessitat d'acompanyar les persones migrades en la descoberta de la cultura i la llengua catalana. Volem ser un punt de trobada entre persones vingudes de l’Amèrica Llatina i la societat catalana.

Més informació: Llegir l'entrevista 










 

 
El dissabte, 14 de desembre de 10 h a 13 h a la Cuina Comunitària de Sant Antoni (C/ de Tamarit, 171) l’Espai Avinyó us convida a una activitat que inclourà un taller culinari per descobrir projectes de sobirania alimentària i una performance que unirà gastronomia i expressió artística, destacant el valor cultural dels aliments.

Es busca un espai per promoure la sobirania alimentària, recuperar habilitats tradicionals i reflexionar sobre sostenibilitat, medi ambient i alimentació, tot fomentant xarxes locals de suport i intercanvi en un ambient proper i de caràcter local.

Ponents: Keras Buti, Kantina Migrante i Laura Mariel Brahim Verdugo
Dinamitza: Yazel Parra
Performance: Las Jamaiconas

Col·labora: Teatre Arnau i Calàbria 66


Els “diàlegs” d’enguany constitueixen, en certa manera, el pròleg de la commemoració dels sis-cents anys de presència del poble gitano a Espanya, concretament a Catalunya, documentada en els primers mesos de l’any 1425.

· Benvinguda i inauguració, a càrrec de:

- Jaime Lanaspa, president de l’Oficina del Club de Roma a Barcelona.
- Francesc Ventura, de la Fundació ”la Caixa”.
- Sara Giménez, director general de la Fundació Secretariat Gitano.

· Diàleg: La verdad inventada, a càrrec de: 

- Francisco Suárez, director d’escena.

· Taula de debat: El repte de la interculturalitat malgrat sis-cents anys de convivència a Espanya, a càrrec de: 

- Lita Cabellut, pintora gitana i artista multidisciplinària que treballa amb oli sobre tela, dibuixos en paper, escultura, fotografia, poesia, poemes visuals i vídeos. És reconeguda per la seva pintura i treballa amb teles de gran format, utilitzant una característica variació contemporània de la tècnica del fresc.

- Eduardo Manzano, professor de recerca a l’Institut d’Història del CSIC i British Academy Global Professor a la Universitat de St. Andrewsen del Regne Unit. Ha estat professor visitant a les universitats d’Oxford i Chicago, i director del Centre de Ciències Humanes i Socials del CSIC.

- Pilar Távora, directora, productora i guionista de cinema, teatre, televisió i flamenc gitana espanyola, com també empresària andalusa. És una de les primeres dones a crear una productora pròpia.

- Moderat per: Josep Ramoneda, filòsof i director de l’Escola Europea d’Humanitats.

· Cloenda a càrrec de: Ángel Gabilondo, defensor del poble.

· Tancament musical, a càrrec de: Lela Soto, amb guitarra de Rubén Martínez.

Data: Dilluns 9 de desembre del 2024, a les 16.45 h

Capacitat limitada. Es demana puntualitat

Coorganitzat amb: 

- Club de Roma
- Fundació Secretariat Gitano



Des de la Red de Migración, Género y Desarrollo, la Xarxa Antiracista de Tarragona, Floras en Acción, Asociación de Mujeres Migrantes Subsaharianas (ADIS), Colectiva Madrecitas i Diverses 8M Girona, el pròxim 11 de desembre del 2024, a les 18 hores, a Barcelona (Carrer de les Tàpies, 1), es presentarà l'informe titulat "Colonialitat del poder: violència institucional en la vida de les dones en contextos de migració i racisme", amb la finalitat d'evidenciar com aquesta realitat impacta en la vida de les dones que viuen en condició de migració i racialització i donar a conèixer les nostres propostes i recomanacions per fer front a aquesta realitat.

A més, en el marc d'aquest informe, -en el qual van participar 500 dones "migrades" i "racialitzades" enquestades d'arreu de Catalunya i 100 dones activistes i referents antiracistes en els territoris de Tarragona, Girona, Barcelona, Mataró i Granollers-, s'ha elaborat una proposta de Protocol per revertir la violència institucional i s'ha produït un vídeo documental que evidencia, a través de les pròpies veus de les dones afectades, com la violència institucional impacta a les seves vides.

Inscripcions

Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament
Red de Migración, Género y Desarrollo
Migration, Gender and Development Network



Quines formes, paraules, actituds, mirades i assumpcions adopta el racisme en la vida quotidiana? Quin paper hi tenen les institucions? Què ens aporta l’antiracisme i per què cal abraçar-lo?


Aquestes són algunes de les preguntes que serveixen com a punt de partida de l’exposició “Abracem l’antiracisme”, que s'inaugura el 4 de desembre a la Biblioteca Caterina Albert (Carrer de la Indústria, 295) a les 18 h.


Escriu a inscripcions.crdh@bcn.cat per a reservar la teva plaça. 


Més informació



Aquesta tardor arriba la Setmana Cultural Gràcia amb la Mediterrània. Un espai intercultural, com a lloc de convivència i respecte a la diversitat. 


L'eix central de les activitats seran les arts i la cultura gitana, una cultura ancestral històricament perseguida i estigmatitzada que des de la resistència i la resiliència segueix mirant al futur.


Més informació

 


El dimecres 27 de novembre a les 17.30 h a la Sala Maria Aurèlia Capmany, Centre Cívic Pati Llimona (carrer del Regomir, 3).


L'Oficina d’Afers Religiosos convida a les taules rodones "Les comunitats religioses de Barcelona contra el racisme i la discriminació", en les quals entitats civils i comunitats religioses i espirituals dialogaran com a agents implicats en la lluita contra el racisme. La iniciativa s’emmarca en "Veus contra el racisme", un conjunt d’activitats paral·leles al quart Fòrum Global contra el Racisme i les Discriminacions de la UNESCO.


Aforament limitat, cal inscripció prèvia; Més informació

 


EL dijous, 5 de desembre de 18 h a 20 h al Centre Cívic Sant Andreu (C/ Gran de Sant Andreu, 111)


Black Man Solo explora de manera íntima la masculinitat de l'home negre en diversos contextos. Pareu de Parar-me, de “No es país para negras”, adapta la campanya de SOS Racisme "Pareu de Parar-me" per denunciar les identificacions per perfilació racial.
A través d’extractes d’aquestes peces, l’Espai Avinyó i el Servei d’Interculturalitat del Districte de Sant Andreu convida a reflexionar sobre els imaginaris al voltant de les masculinitats racialitzades: com el racisme les configura, quines conseqüències tenen i com abordar-les sense reproduir lògiques racials.




El Centre d'Estudis Africans i Interculturals et convida a un espai per repensar la universalitat dels valors que basteixen la nostra societat a través de la mirada d'un grup d'expertes del sector socioeducatiu i de les seves vivències com a persones racialitzades, primer com a alumnes i ara com a professionals de l'àmbit educatiu, des d'una perspectiva intercultural.

Són universals els valors i l'ètica?

Participen en la seva definició tots els col·lectius?

És intercultural el nostre sistema educatiu? 

Aquestes qüestions i d'altres són les que es debatran aquest dissabte 30 de novembre al Centre Cultural Urgell (Carrer Comte d'Urgell 145, Barcelona).


L'acte tindrà lloc a les 11 h i és de lliure accés i gratuït fins a completar aforament.












 



L’Espai Avinyó i Biblioteques de Barcelona presenten Biblioteques expandides , un cicle per diversificar els fons, temàtiques i activitats de les biblioteques des d’una perspectiva intercultural i comunitària.

La primera sessió explorarà el racisme al món editorial amb iniciatives liderades per persones migrades i racialitzades, i serà moderada per Youssef El Maimouni. Tindrà lloc el dimarts 3 de desembre de 10 h a 12:30 h a la Biblioteca Camp de l’Arpa (C/ de la Indústria, 295).


Aquesta és una activitat adreçada a professionals del sector que requereix inscripció prèvia: espaiavinyo@bcn.cat


Més informació







Joves que transformen narratives és el tema de la formació d’enguany


Ja podeu veure els vídeos de la setena edició del curs #ComuniCanvi,  coordinat per Omaira Beltrán i organitzat per l’Associació Intercultural Llatins per Catalunya, pel grup de comunicació de la Xarxa BCN Antirumors i per l’Agència Intercultural ITACAT, amb la col·laboració de la Lleialtat Santsenca i el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, es va dur a terme els dies 3, 10, 17 i 24 juliol, de 17 h a 19 h, a la Lleialtat Santsenca (C/ d’Olzinelles, 31).

En aquesta edició, com a tema principal vam parlar de les noves formes d’abordar narratives, com l’anàlisi crític del discurs, que ens dona recursos per entendre com es configuren imaginaris racistes. Enguany, volem treballar com aquestes narratives són interpel·lades per la mirada del jovent, els qui utilitzen altres mitjans per construir un discurs propi davant la nova realitat social que inclou la diversitat cultural que ara ens configura.

Per aquesta raó vam convidat a projectes que treballen directament amb joves o que han investigat sobre fenòmens comunicatius on han estat implicats joves per a reflexionar quins són els discursos que col·lectivament elaboren i quines estratègies es poden utilitzar per canviar narratives negatives envers la migració.

Us deixem els enllaços dels vídeos: 

Sessió 1: Eines / estratègies per construir un nou marc / narratives que ens permeten combatre els discursos d’odi

Lorena Franco Estratègies per combatre els discursos d’odi | Comunicanvi 2024

Cesar Colorado. Narratives que ens permeten combatre els discursos d’odi | Comunicanvi 2024

Ponents: Lorena Franco, docent de filosofia política i investigadora independent sobre racisme institucional i César Colorado, del Centre of Discourse Studies

Vídeos realitzats el dia dimecres 3 de juliol, de 17 h a 19 h.



————————————————————————–

Sessió 2: Discursos d’odi a les xarxes que posen en perill les altres narratives possibles

Ponents: David Bou, politòleg, periodista i guionista del documental La xarxa ultra: Com l’extrema dreta s’instal·la al mòbil dels joves


David Bou. Discursos d’odi a les xarxes dels joves | Comunicanvi 2024

Marta G. Franco - La intersección: discursos d’odi a les xarxes | Comunicanvi 2024


Experiències: No les des casito. Marta G. Franco de Laintersección.net

Vídeos realitzats el dia dimecres 10 de juliol, de 17 h a 19 h.


————————————————————————–

Sessió 3: Artivisme: amb diferents experiències artístiques

Experiències: Enmedio Colectivo, Camins altres i MiRu: Fotoexplorant nous imaginaris migrants en acció comunitària amb joves i dones de diferents orígens.


Oriana Eliçabe - Enmedio colectivo: Artivisme | Comunicanvi 2024

Camins altres. Artivisme: amb diferents experiències artístiques | Comunicanvi 2024

MiRu Fotoexplorant nous imaginaris migrants en acció comunitària | Comunicanvi 2024



Vídeos realitzats el dia dimecres 17 de juliol, de 17 h a 19 h.



————————————————————————–

Sessió 4: Joves referents als mitjans de comunicació i xarxes socials / Taula d’experiències de projectes relacionats amb comunicació

Experiències: ‘Tik Tok Tales’ de Trinitat Vella, Servei de Dinamització Juvenil de la Franja Besòs (Sdj) i La Revelada, Fronteres invisibles i Prollema.


Joves referents als mitjans de comunicació i xarxes socials. ‘Tik Tok Tales’ | Comunicanvi 2024

Fronteres invisibles. Joves referents als mitjans de comunicació i xarxes socials | Comunicanvi 2024



Vídeos realitzats el dia dimecres 24 de juliol, de 17 h a 19 h.


 

La cartografia ha esdevingut una important eina de gestió dels recursos naturals dels territoris indígenes, així com un poderós instrument polític en la lluita i reivindicació dels seus drets.


L'exposició Cartografia Indígena. Descolonitzant ment i espai reuneix 45 mapes originals, quaderns de treball i registres audiovisuals dels pobles indígenes de l'estat d'Acre, a l'Amazònia occidental del Brasil, que s'han aconseguit apropiar una eina colonial per protegir i reforçar el control sobre el seu propi territori. Comissariada pel geògraf i indigenista brasiler Renato Antonio Gavazzi, l'exposició es podrà veure del 14 de novembre del 2024 al 18 de juliol del 2025 a Casa Amèrica Catalunya.



La cartografia indígena facilita la protecció dels recursos naturals, la producció d'aliments saludables per a les comunitats i la vigilància dels territoris contra els invasors.
“El mapa és molt important per al nostre poble, perquè identifiquem cada punt que es va prendre en aquesta zona. Amb ell sabem on hi ha invasió, extracció de fusta... Amb el mapa identifiquem on són les persones que roben els nostres arbres”, explica Valdecir Piyanko Ashaninka, agroforestal indígena.


Aquesta exposició a la Casa América de Catalunya complementa l´exposició Amazònies; El futur ancestral que es pot veure al CCCB del 13 de novembre de 2024 al 4 de maig de 2025.


Amb dues exposicions ens apropen als pobles indígenes i als seus coneixements ancestrals, alhora que posen al mapa l'Amazònia, la regió amb la biodiversitat més gran del món, estratègica per al futur de la vida del planeta.

 





Aquest 29 de novembre dels 2024, a les 18 h al CIEMEN (C/Rocafort, 242-Barcelona), la Xarxa de Migració i Desenvolupament, organitza una xerrada per parlar amb expertes analistes del àmbit educatiu i de l'activisme antiracista.

Qüestions com: ¿Per què construir espais lliures de racisme en l'àmbit educatiu? ¿És possible una educació antiracista? ¿L'estructura de la institució educativa ho permet tal com actualment està definida? ¿El professorat hauria d'assumir l'antiracisme? ¿Quin és el rol de les famílies? ¿A quines i per què impacta el racisme en l'educació? ¿Quines conseqüències genera a l'alumnat? ¿Què és imprescindible per transformar l'educació des de l'antiracisme?

Amb la participació de:

Nogay Ndiaye Mir - professora de secundària del sistema educatiu públic català i activista antiracista a la lluita contra la segregació escolar.

Fatiha El Mouali - professora associada a la UAB, economista y activista antiracista.

Bamba Ndir - Mediadora intercultural, activista antiracista y descolonial.

Sara Cuentas Ramírez - Periodista investigadora social, activista antiracista y descolonial.

Inscripcions a: xarxamgd@gmail.com

 


Acompanya’ns el proper dijous 14 de novembre a les 18.30h al workshop: “Espiritualitat i Salut Mental en Jovent Migrat” a la seu de l’Associació de Dones Marroquines a Catalunya (C/ Sant Oleguer 5, Barcelona).    

L’espiritualitat és una de les grans oblidades a l’hora d’abordar la salut mental amb jovent migrat. Al llarg de tot el procés migratori, els i les joves experimenten dols familiars, culturals, lingüístics, d’amistat i d’identitat; que tenen un fort impacte en la seva salut mental i benestar emocional.

Abordar el dol migratori a través de l’espiritualitat com a eina de cura, d’acompanyament i de comunitat pot ser clau en el treball socioeducatiu amb joves que han experimentat processos migratoris complexos.

Taller dirigit per Wafae Moussaoui Rahhab, psicòloga i psicoterapeuta islàmica.

L’activitat és gratuïta i oberta al públic! 
Només cal confirmar assistència al correu: cartografia@ceai.cat

L'any 1972 l'ONU va acordar destinar el 0,7% del PIB dels països del Nord Global a la cooperació internacional amb la intenció de pal·liar el deute històric causat per l'espoli, l'explotació de recursos i la vulneració dels drets humans a les fronteres. 

Avui a Catalunya només destinem el 0,2 % del PIB a la justícia global, tot i que el 80% de la població catalana està a favor de destinar diners a la cooperació al desenvolupament.

Per aquest motiu, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament llença la campanya "No va només de posar-se d'acord. Passem a l'acció. Volem el 0,7%. El percentatge per la justícia global" i ens convida a acompanyar-los en l'acte de presentació a Barcelona on es parlarà sobre com garantir el dret al refugi. 

L'acte tindrà lloc el dimarts 12 de novembre a les 18:30h a l'Espai Francesca Bonnemaison.

Inscripcions 

Més informació


 


“Pau en construcció. Els reptes transversals per a Colòmbia” és el títol de les XXII Jornades sobre Colòmbia que se celebraran el 13 i el 14 de novembre a Barcelona de les 18 a les 21h a la seu del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètiques i les Nacions (CIEMEN) i el 15 de novembre a la tarda al Museu Morera de Lleida.


La cita analitza l’evolució de la política de Pau Total del govern de Colòmbia, amb atenció a tres eixos: la justícia i la impunitat, el rol de l’exili i la justícia ambiental. Cadascun d’aquests assumptes tindrà dedicada una taula rodona, a més d’una quarta conversa sobre la corresponsabilitat de les administracions catalanes. Les ponents són persones del món acadèmic i militants d’organitzacions colombianes.

Les jornades les organitza la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans de Colòmbia, amb la col·laboració de l’ICIP com a institució membre de la xarxa.

Programa


Xerrada: Conflictes armats i infància aquest dijous 7 de novembre a les 18:30 hrs en el Casal de Barri Congrés-Indians (C/ Manigua, 25-35).

El Districte de Sant Andreu presenta, com cada any, el cicle d’activitats “Tardor Solidària”. Es tracta d’un punt de trobada de persones i entitats amb un tema social en comú, amb què es celebren exposicions, tallers, xerrades i espectacles a equipaments de proximitat. En 2024 tractarem sobre les vivències de les persones en mig de conflictes armats.

El Servei d’Interculturalitat de Sant Andreu, com a part del grup motor d’entitats que organitzen el cicle, busca incorporar una mirada interseccional de les conseqüències dels conflictes armats en la infància i adolescència. Per això hem organitzat una taula rodona en què tres expertes obriran la conversació a partir de les realitats a l'Orient Pròxim i Amèrica Llatina.


La xerrada està dirigida a tot el veïnat del districte en general. Especialment, a les persones i entitats interessades en la incorporació de la perspectiva intercultural en activitats per a infants, adolescents i joves.


Comptarem amb la participació de les expertes:


Tatiana Diniz Abud. Antropòloga, llicenciada en Ciències Socials (PUC São Paulo), Màster en Antropologia Social i Cultural (U. Autònoma de Barcelona) i en Diplomàcia i Funció Pública Internacional (Centre d'Estudis Internacionals). Orienta la seva carrera professional al desenvolupament de projectes socials amb enfocament feminista i perspectiva decolonial. Ha treballat com a investigadora de camp en diversos territoris i més recentment ha investigat i gestionat projectes en terreny al Líban i Palestina.


María Paula Sabogal Serrano. Filòsofa, Màster en Filosofia (P. U. Javeriana, Bogotà) i estudiant del Doctorat en Filosofia Contemporània i Estudis Clàssics (U. de Barcelona). Té interès acadèmic en filosofia de les emocions, metaètica, filosofia de la psicologia, epistemologia moral, filosofia política, bioètica i feminismes. El seu projecte de tesi aborda el problema de la segona persona en casos de deshumanització, especialment en el context de violència armada en Colòmbia.


T’esperem! Pots inscriure’t-hi per correu electrònic (santandreuintercultural@bcn.cat) o per Whatsapp al 674 329 679.