..... Inici | Ràdio | Recerca


El projecte 'PROLLEMA, ensenyant llengua materna' s'adreça a joves d'origen estranger en situació d'exclusió social severa que, prèvia formació, els capacita com a ensenyants de la seva llengua materna.

L'aposta de l'ensenyament de llengua materna per part de PROLLEMA, se sustenta en 3 eixos:

- oralitat.
- assumpció de interacció autònoma amb el parlant de la llengua apresa.
- alt grau d'aplicabilitat en escenaris on la llengua apresa sigui present.

Els objectius del projecte se centren en prevenir l’exclusió social dels joves en situació de vulnerabilitat, especialment aquells que poden assolir la majoria d’edat sense cobertura d’habitatge, amb dificultats d’accés a la formació, incertesa administrativa i manca d’ingressos regulars. També fomentem l’ús de la llengua materna com a eina de transformació i integració social i laboral, promovent la cohesió i el sentiment de pertinença. 

A més, el projecte pretén generar xarxes de suport que permetin als joves desenvolupar aptituds i competències per millorar el seu nivell d’ocupabilitat. Finalment, es busca assegurar el reconeixement dels joves com a membres actius de la societat, potenciant la seva visibilitat i inclusió social.

El projecte, amb una durada de 8 mesos prorrogables, es desenvolupa en dues fases: una primera de formació del jovent com a ensenyants, de 5 mesos, amb sessions setmanals i un període de pràctiques guiades, i una segona d’ensenyament remunerat de la seva llengua materna, basat en un enfocament oral i pràctic, el programa parteix de l’experiència dels joves com a aprenents de llengües d’acollida i els prepara per continuar impartint formació més enllà del projecte, especialment en àmbits com l’educació, l’acció social, la sanitat o la cooperació internacional.

Podeu disposar de més informació accedint a la web www.prollema.org



El Grup de Treball Cultura Popular i Conflicte (CPC) de l’ICA proposa la celebració de les III Jornades CPC, dedicades a explorar les relacions entre cultura popular i cinema, amb especial atenció a la representació cinematogràfica de les cultures subalternes. Les jornades parteixen de la idea que el cinema —tant comercial com documental— no només reflecteix pràctiques, formes de vida i imaginaris col·lectius, sinó que participa activament en la seva construcció, classificació i disputa.

A partir d’un programa que aborda qüestions com el treball femení, la racialització, el món rural, les cultures juvenils, els imaginaris urbans, la construcció de la nació o les memòries de la violència política, es proposa analitzar com el cinema fa visibles, transforma o estereotipa experiències i grups situats en posicions subalternes.

Les jornades volen obrir un diàleg interdisciplinari entre antropologia, estudis fílmics i estudis sobre cultura popular, tot entenent el cinema com a font, representació i productor d’imaginaris socials. En continuïtat amb l’edició anterior, la proposta consolida una línia de reflexió del CPC que entén la cultura popular com un camp de batalla travessat per conflictes simbòlics, socials i polítics, per conflictes simbòlics, polítics i patrimonials, on el cinema esdevé una eina privilegiada per observar aquestes tensions.

III JORNADES D’ESTUDI CULTURA POPULAR I CONFLICTE: 
Cultura popular i cinema. La representació cinematogràfica de les cultures subalternes

16 i 17 de setembre de 2026

PROGRAMA

16 de setembre

18-18,15 h. Presentació de les jornades
Romina Martínez, Sarai Martín i Manuel Delgado

18,15-20,00 h. Taula 1
Isabel Gómez Ara, Terror i quotidianitat. Aparicions en el cinema postfranquista (El espinazo del diablo, Guillermo del Toro, 2001)

Analelly Castañeda, Obreres de l’agulla: dones treballadores a la ciutat al cinema (Cielo negro, Manuel Mur Oti, 1951)

Joan Uribe, Cine negre i etnografia urbana: idees per l’abordatge del costat fosc de la interacció (La jungla de asfalto, John Huston, 1950)

17 de setembre

16-17,45 h. Taula 2
Suzanne Jorquera, El Negre de la Riba: Entre el discurs i la pràctica (Touche pas à la femme blanche!, Marco Ferreri, 1974)

Sandra Anitua, Cos, gènere i desplaçament: experiències de cura i emigració al món rural (Sempre Xonxa, Chano Piñeiro, 1989)

Carlos Gilberto Peña, 40 anys del hip-hop a Catalunya, impacte i evolució en els grups subalterns (Matusalén, David Galán Galindo, 2023)

18-19,45 h. Taula 3
Pedro Bennaton, Una ‘derivière’ por la Muga y el protagonismo de los ríos (Apocalipse Now, Francis Ford Coppola, 1979)

Jazmín Espinosa, Escenificar la nación. Circo criollo, símbolos de identidad y cultura popular en Argentina (La cabalgata del circo, Eduardo Boneo y Mario Soffici, 1945)

Guillermo Aguirre, Memòria i relat: el cas Mikel Zabalza (Non dago Mikel?, Amaia Merino i Miguel Ángel Llamas, 2020)

20 h. Conferència de cloenda (Lloc a determinar)
Manuel Delgado, Antropòlegs i antropòlogues de pel·lícula. La representació de l’antropologia en el cinema comercial (selecció de pel·lícules)




Del 16 al 28 de setembre de 2026, Barcelona acollirà una nova edició de La Nit de les Religions. Conviccions i Creences en Diàleg, una iniciativa que posa en valor la diversitat religiosa, espiritual i conviccional de la ciutat.


Més de 50 comunitats religioses i entitats participaran en una programació de 45 activitats, que inclou conferències, tallers, concerts, espais de meditació i silenci, taules rodones, rutes guiades i visites a centres de culte i altres espais de Barcelona. El gruix de les activitats es concentrarà els dies 19 i 20 de setembre.

L’acte inaugural serà el 16 de setembre, a les 18 h, al Teatre dels Lluïsos de Gràcia, i comptarà amb un concert de música sufí del grup Aslan i una mostra de dansa giravoltant (Sema). L’activitat serà d’accés lliure i no requerirà inscripció prèvia.

Organitzada per AUDIR – Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de la Fundació «la Caixa» i la Diputació de Barcelona, la iniciativa té com a objectiu afavorir el coneixement mutu, combatre prejudicis i estereotips i promoure la llibertat de consciència, el respecte a la diversitat i la convivència.

La Nit de les Religions es consolida així com un espai de trobada ciutadana per conèixer de prop la pluralitat de creences i conviccions que formen part de la realitat social de Barcelona.






 



Aquest setembre del 2026, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, i el copresident de la Coordinadora d’ONG Solidàries, Àngel Vàzquez, han signat un protocol d’actuació que ha de ser la base d’un futur conveni de col·laboració. Aquest nou pas arriba després de l’establiment d’un espai bilateral que ha permès concretar noves formes de col·laboració entre el consistori i la federació i que ajudarà a fer arribar més suport a les entitats que en formen part, com també aprofundir en l’objectiu compartit de treballar per la defensa dels drets socials a Girona.A la signatura del protocol també hi ha assistit la regidora de Cooperació, Amy Sabaly, i el també copresident de la Coordinadora, Ramon Puig.

D’altra banda, el nou protocol busca enfortir els lligams entre la Coordinadora i les diverses àrees de l’Ajuntament, establint una metodologia de treball més transversal. Així, es recullen diverses vies de col·laboració amb els serveis de Cooperació, Educació, Cultura, Joventut i Igualtat i Justícia Social.

L’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, ha subratllat que “la Coordinadora d'ONG és una entitat de referència a la ciutat i a les comarques gironines en matèria de solidaritat i cooperació internacional, així com en la defensa dels drets humans i d'una societat justa i equilibrada. Amb aquest protocol formalitzem el compromís de mantenir i consolidar la col·laboració la Coordinadora en la consecució de les finalitats d'interès públic que compartim”.

Per la seva banda el copresident de la Coordinadora, Àngel Vàzquez, ha reivindicat la importància d’assolir el conveni de col·laboració amb l’Ajuntament: “Consolidar una relació més estreta amb les institucions té una rellevància estratègica i política de gran magnitud. Aquest nou acord és un pas ferm per assolir els objectius comuns en cooperació i per la justícia social i posa en valor la feina que fem les dues parts dia a dia a la ciutat de Girona”.

D’entre les accions que es volen impulsar hi destaca la promoció d’accions de sensibilització, educació per a la ciutadania global i incidència pública adreçades a la població gironina, així com activitats culturals i comunitàries que contribueixin a la defensa dels drets humans. El protocol també recull la voluntat d’establir mecanismes de suport tècnic, mitjançant l’assessorament i acompanyament, la formació continuada i la facilitació de recursos a les entitats gironines.



Dos anys després d’obrir les portes del Centre Cultural Comunitari de San Lucas Tolimán, a Guatemala, l’ONG gironina Kemonïk ONGD acaba de traslladar el projecte a un nou espai molt més gran. El Centre passa dels 196 m² als 316 m², un 61% més de superfície, després que l’espai inaugurat el setembre de 2024 s’hagués quedat petit davant del creixement de persones usuàries, activitats i serveis.

El Centre Cultural Comunitari és la primera biblioteca i ludoteca pública de San Lucas Tolimán i s’ha consolidat com un espai especialment adreçat a la infància, però obert al conjunt de la comunitat. Cada tarda ofereix lectura, joc, suport educatiu, activitats culturals i acompanyament psicològic, amb l’objectiu que infants i famílies disposin d’un entorn segur, amb referents adults i oportunitats d’aprenentatge.

Actualment, el Centre compta amb 213 persones registrades i una biblioteca d’aproximadament 2.100 llibres. Durant el seu primer any complet de funcionament, el 2025, va obrir 253 dies, va oferir 1.644 hores d’atenció comunitària i va registrar més de 5.500 assistències a activitats educatives.

“Quan vam obrir el Centre el 2024 no sabíem fins on podria arribar. Que només dos anys després ens hàgim hagut de traslladar perquè l’espai s’havia quedat petit és probablement la millor demostració que el projecte respon a una necessitat real de la comunitat. Ara volem fer un pas més: que sigui un lloc no només per als infants, sinó de trobada, cultura i oportunitats per a tot San Lucas Tolimán.”
Laura Quintana Soms, fundadora de Kemonïk ONGD.

Un nou espai a tocar del llac Atitlán

La nova seu està situada a l’avinguda Pavarotti de San Lucas Tolimán, a només una cantonada del llac Atitlán i en un entorn envoltat d’arbres i natura. El trasllat suposa un important salt d’escala per al projecte: el Centre passa dels 196 m² de l’antic local als 316 m² actuals, un increment del 61% de la superfície disponible.

A la planta baixa, l’equipament disposa de tres sales grans diferenciades: una biblioteca infantil, una sala dedicada a psicologia i una sala d’educació amb recursos informàtics. També compta amb una gran zona exterior i jardí per ampliar les possibilitats educatives, lúdiques i comunitàries.

A la planta superior s’ha habilitat una gran sala polivalent amb biblioteca per a persones adultes, zona d’estar i espais per a xerrades, formacions i activitats culturals.

A finals de setembre està prevista, a més, l’obertura d’una de les principals novetats del projecte: el primer cafè literari de San Lucas Tolimán.

Un cafè literari pensat per al municipi

El cafè estarà obert sis dies a la setmana, de 12 a 21 h, i vol convertir-se en un espai de trobada per a joves, persones adultes i famílies.

S’hi podrà prendre cafè local i altres begudes i aliments a preus adaptats a la població del municipi, llegir, estudiar o treballar amb l’ordinador. També disposarà d’un petit espai infantil perquè les famílies hi puguin anar juntes.

L’espai acollirà exposicions, xerrades, formacions i activitats obertes al públic i també es posarà a disposició d’altres organitzacions del municipi perquè hi puguin desenvolupar activitats comunitàries.

A més, s’hi podran adquirir productes elaborats per artesanes locals, com sabons, xampús, brodats o peces tèxtils, generant també un aparador per a l’empreneduria local femenina.

Amb aquesta ampliació, Kemonïk vol que el Centre deixi de ser percebut únicament com un espai infantil i es consolidi com un equipament cultural i comunitari intergeneracional, inexistent fins ara al municipi.

Un centre construït amb la comunitat

El dia a dia del projecte és assumit per un equip local guatemalenc, format actualment per dues professionals responsables de les àrees administrativa i educativa i una psicòloga en Exercici Professional Supervisat de la Universitat de San Carlos de Guatemala.

Al seu voltant s’ha anat construint també una xarxa de persones de San Lucas Tolimán que aporten temps i coneixement. Una veïna estatunidenca resident al municipi des de fa més de deu anys ofereix classes d’anglès; una especialista local en plantes medicinals imparteix mensualment activitats sobre els seus usos, i la primera dona propietària d’un gimnàs del municipi organitza sessions esportives, entre altres col·laboracions.

Aquest model respon a una de les idees centrals de Kemonïk: acompanyar, no substituir, i fer que els recursos, coneixements i lideratges de la mateixa comunitat formin part del projecte.

“Cada infant que continua a l’escola és una victòria contra la violència.”
Chati Cajas Cuesta, lideresa comunitària de San Lucas Tolimán.

Una iniciativa guatemalenca amb una forta connexió gironina

Kemonïk ONGD va néixer a Girona i treballa a Guatemala des de 2017. Durant aquests anys ha construït una xarxa de col·laboracions tant a Guatemala com a les comarques gironines.

L’entitat forma part de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme i ha comptat amb el suport de diferents institucions gironines.

Amb el Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) desenvolupa des de fa tres anys projectes de prevenció de la desnutrició crònica infantil a San Lucas Tolimán, amb l’acompanyament de la Dra. Ivette Abascal. També desenvolupa projectes amb Dipsalut, l’Ajuntament de Girona, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i, aquest 2026, amb la Fundació del Col·legi de l’Advocacia de Girona, entre altres institucions i entitats.

El manteniment del nou Centre Cultural Comunitari es finança gràcies a una combinació de suport institucional i donacions privades. L’ONG Por Que No contribueix actualment a cobrir el 50% del lloguer del nou espai, mentre que Kemonïk busca completar-ne el sosteniment a través de persones donants i col·laboradores.

Les persones o empreses que vulguin contribuir al projecte poden fer aportacions a través de la web de Kemonïk ONGD o poden escriure a hola@kemonik.org

Sobre Kemonïk ONGD

Kemonïk ONGD és una organització de cooperació internacional nascuda a Girona que treballa a Guatemala des de 2017 al costat de comunitats i organitzacions locals. Desenvolupa projectes de protecció davant les violències, educació, salut, benestar i desenvolupament comunitari, amb una especial atenció a la infància, les dones i les famílies.

Kemonïk és una entitat declarada d’Utilitat Pública, membre de la xarxa internacional Keeping Children Safe, de la Coordinadora d’ONG Solidàries i del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Girona.

Més informació: www.kemonik.org



L'ONG Nutrició Sense Fronteres reforça els seus projectes de prevenció del malbaratament alimentari, salut comunitària i cooperació internacional, tanca l'exercici amb superàvit i afronta el període 2026-2030 amb una estratègia orientada a transformar els sistemes alimentaris des d'una perspectiva de drets.

El 2025 ha estat un any de consolidació per a l'entitat. Al llarg dels darrers dotze mesos, l'entitat ha reforçat la seva activitat a Catalunya, ha ampliat les seves actuacions de cooperació internacional a l'Àfrica occidental, ha intensificat els programes d'educació nutricional i ha continuat avançant en la lluita contra el malbaratament alimentari, sempre amb un mateix objectiu: garantir el dret universal a una alimentació saludable, sostenible i digna.

La memòria presentada durant l'Assemblea General de Socis i Sòcies 2026 mostra una organització en creixement, capaç de combinar acció social, sensibilització, recerca, incidència política i cooperació internacional sota una mateixa estratègia.

Un any d'aniversaris, reconeixements i presència institucional

Entre les fites més destacades de l'any sobresurt la celebració del 20è aniversari de Nutrició Sense Fronteres a les Illes Canàries, una commemoració que ha servit per posar en valor dues dècades de treball en favor del dret a l'alimentació i per reforçar la presència de l'entitat a l'arxipèlag.

En aquest context també s'ha organitzat una exposició a Casa África, un espai de referència en les relacions entre Europa i el continent africà, així com una mostra a l'Agència de Salut Pública de Barcelona, destinada a sensibilitzar la ciutadania sobre els sistemes alimentaris sostenibles, la nutrició i la lluita contra el malbaratament.

La tasca desenvolupada durant l'any també ha estat present en l'àmbit acadèmic amb la participació en unes jornades celebrades a la Universitat Rovira i Virgili, consolidant la relació de l'entitat amb el món universitari i la recerca.

L'any s'ha tancat, a més, amb un important reconeixement institucional: el Premi Santa Llúcia Solidària 2025 (imatge superior), concedit per l'Ajuntament de Gelida al projecte "Comparteix el Menjar", una iniciativa que s'ha convertit en un dels principals referents de l'entitat.

Acció social per construir entorns alimentaris més saludables

Una de les grans línies d'actuació de Nutrició Sense Fronteres continua sent la promoció d'una alimentació saludable com a eina de cohesió social. Durant el 2025 l'entitat ha desenvolupat diversos projectes dins del Programa Estratègic d'Alimentació Comunitària (PEAC) de la Generalitat de Catalunya, impulsant iniciatives que fomenten la participació ciutadana i la construcció d'entorns alimentaris més sostenibles.

Entre aquestes actuacions destaca el projecte Food CLIC, així com el treball realitzat conjuntament amb Segones Oportunitats, ACAU i Conreu Sereny, iniciatives orientades a promoure una alimentació comunitària basada en criteris de salut, sostenibilitat i inclusió social.

Una altra de les experiències desenvolupades durant l'any s'ha dut a terme al barri del Fondo, a Santa Coloma de Gramenet (imatge superior), on s'han impulsat accions comunitàries vinculades a la promoció de la salut i a la participació ciutadana.

Salut comunitària amb perspectiva de gènere

La salut comunitària ha estat un altre dels grans eixos de treball. Al Maresme, Nutrició Sense Fronteres ha impulsat el projecte "Salut i Cohesió Social", una iniciativa que posa el focus en les dones d'orígens diversos com a protagonistes de la transformació dels seus entorns. El programa treballa per reduir les desigualtats socials i de salut des d'una perspectiva interseccional, afavorint espais de participació, aprenentatge mutu i apoderament comunitari.

Aquesta iniciativa es desenvolupa també en col·laboració amb l'Espai Agrari de la Baixa Tordera (imatge superior), incorporant la sostenibilitat, la producció de proximitat i la promoció d'hàbits alimentaris saludables com a elements essencials per construir comunitats més resilients.

"Comparteix el Menjar": més recuperació d'aliments, més impacte social

El programa "Comparteix el Menjar" continua sent una de les principals eines de Nutrició Sense Fronteres per reduir el malbaratament alimentari i garantir l'accés als aliments de les persones en situació de vulnerabilitat. Durant el 2025 el projecte ha experimentat un important creixement gràcies a l'increment de les empreses i hotels col·laboradors i a l'ampliació del nombre de recollides efectuades. En total s'han realitzat 593 recollides d'aliments, més de dues-centes més que l'any anterior, arribant a 17 municipis.

Aquest esforç ha permès recuperar 39.166 quilograms d'aliments que, en lloc d'acabar convertint-se en residus, han estat redistribuïts entre persones i famílies que els necessitaven. L'impacte social del programa es tradueix en 78.332 àpats distribuïts, una quantitat equivalent a alimentar 1.306 persones durant un mes.

Els beneficis també són ambientals. La recuperació d'aquests aliments ha evitat l'emissió de 149 tones de diòxid de carboni i ha permès estalviar aproximadament 39 milions de litres d'aigua, demostrant que la lluita contra el malbaratament alimentari és també una eina efectiva davant l'emergència climàtica. Aquestes dades consoliden "Comparteix el Menjar" com un exemple d'economia circular aplicada a l'alimentació, on els excedents alimentaris es transformen en un recurs social de gran valor.

Educar per transformar els sistemes alimentaris

La sensibilització i la formació continuen ocupant un lloc central en l'activitat de Nutrició Sense Fronteres. Durant el 2025 l'entitat ha incrementat les seves activitats educatives en diferents centres de secundària de Catalunya, treballant amb alumnat de l'Institut de Castellbisbal, l'Institut Illa dels Banyols del Prat de Llobregat, l'Institut Marianao de Sant Boi de Llobregat, l'Institut Severo Ochoa d'Esplugues de Llobregat, l'Institut Les Salines del Prat de Llobregat i l'Institut Gabriela Mistral de Sant Vicenç dels Horts.

Aquest treball també s'ha estès a la universitat, amb activitats al Grau de Nutrició Humana i Dietètica de la Universitat Ramon Llull-Blanquerna.

Una altra iniciativa destacada ha estat el desenvolupament del Joc de la Seguretat Alimentària i Nutricional Sostenible, implementat en 22 escoles de 17 municipis de la demarcació de Girona, una proposta educativa que apropa els conceptes de salut, sostenibilitat i dret a l'alimentació als més joves a través d'una metodologia participativa.

Una xarxa de voluntariat i universitària cada vegada més àmplia

El creixement dels projectes també ha anat acompanyat d'un reforç de la xarxa de voluntariat i de la col·laboració amb el món universitari. Durant el 2025 Nutrició Sense Fronteres ha ampliat els convenis de pràctiques amb la Universitat Ramon Llull-Blanquerna, l'EMAV, la Universitat Carlemany, la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, la Universitat Europea de Madrid, la Toulouse Business School i La Salle - Universitat Ramon Llull.

Aquestes aliances permeten incorporar estudiants de diferents disciplines als projectes de l'entitat i reforcen la transferència de coneixement entre el món acadèmic i el tercer sector. Alhora, durant l'any s'han incorporat nous perfils professionals per reforçar àmbits estratègics com l'administració, la coordinació del voluntariat, els sistemes informàtics i les activitats expositives vinculades als entorns alimentaris sostenibles.

La cooperació internacional reforça la lluita contra la desnutrició

El dret a l'alimentació continua sent el fil conductor de l'acció internacional de Nutrició Sense Fronteres. Durant el 2025, l'entitat ha consolidat la seva presència a l'Àfrica occidental i ha preparat noves actuacions que es desplegaran durant el període 2026-2027.

A Gàmbia, s'han dut a terme les gestions prèvies per a l'estudi necessari per obtenir l'aprovació del Comitè Ètic de Basse (imatge superior), un pas imprescindible per continuar desenvolupant programes orientats a la prevenció de la desnutrició infantil i la millora de la salut comunitària.

Paral·lelament, a Senegal, Nutrició Sense Fronteres ha continuat treballant amb l'associació de dones Jokere Edam, a Velingara, a la regió de Kolda (imatge superior), mitjançant accions de capacitació destinades a reforçar les seves capacitats organitzatives i afavorir el desenvolupament de projectes productius vinculats a la seguretat alimentària.

Aquestes actuacions constitueixen la base dels nous programes que l'entitat impulsarà durant els propers anys, amb una visió que combina la lluita contra la desnutrició, l'enfortiment de les comunitats i la promoció del desenvolupament local.

Nous projectes per al període 2026-2027

La programació presentada a l'Assemblea General defineix un full de ruta ambiciós que amplia les actuacions tant a Catalunya com a l'àmbit internacional. En l'àmbit de l'acció social, Nutrició Sense Fronteres continuarà desenvolupant els programes de reducció del malbaratament alimentari, certificant-ne també l'impacte ambiental en termes de reducció d'emissions de CO₂.

L'entitat, dirigida per Núria Camps (imatge superior), donarà continuïtat als projectes de Salut i Cohesió Social al Maresme, als programes del PEAC de la Generalitat i a les iniciatives vinculades a l'Economia Social i Solidària, promovent nous models de producció i consum més sostenibles. Un dels principals objectius serà consolidar la presència a les Illes Canàries amb l'obertura d'una oficina a la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC). Aquest nou espai permetrà coordinar el voluntariat universitari, reforçar les activitats de sensibilització, impulsar nous projectes d'acció social i millorar la representació institucional de l'entitat a l'arxipèlag.

Gàmbia: consolidar els CREN i reforçar la salut comunitària

La cooperació internacional continuarà centrant-se en el dret a l'alimentació, especialment als països de l'Àfrica occidental. A Gàmbia, Nutrició Sense Fronteres preveu impulsar un nou Memoràndum d'Entesa (MOU) per al període 2026-2030 que permeti consolidar els programes desenvolupats fins ara.

Les actuacions inclouen l'enfortiment del CREN de Basse, amb nous programes de prevenció, detecció precoç de la desnutrició i seguiment periòdic dels infants; el reforç de la presència de voluntariat internacional i d'expatriats en estades temporals; la creació d'una aula de formació en salut comunitària i la reactivació del CREN de Mansa Konko, amb una funció especialment orientada a l'educació nutricional.

L'entitat també impulsarà iniciatives destinades a incrementar la resiliència comunitària mitjançant alternatives productives locals. Entre aquestes actuacions destaquen el suport a la planta processadora de TEDDUGAL, a Dongoroba (LRR), els programes de formació al CREN de Basse (URR) i els horts comunitaris de Kantora, a Nyanamarr. Aquest conjunt d'iniciatives es complementarà amb una nova campanya de comunicació destinada a reforçar el coneixement dels projectes desenvolupats al país.

Senegal i El Salvador: suport a les cooperatives de dones

La promoció de l'autonomia econòmica de les dones continuarà sent un dels principals objectius dels projectes de cooperació. Al Senegal, Nutrició Sense Fronteres reforçarà la cooperativa REDA, a Rufisque Nord (Dakar), especialitzada en la transformació i comercialització de cereals, així com l'associació Jokere Edam, a Velingara, impulsant especialment el desenvolupament del seu hort comunitari.

A El Salvador, els esforços se centraran en l'enfortiment de cooperatives de dones dedicades a la producció de tilàpia al departament d'Usulután, afavorint la diversificació econòmica i la seguretat alimentària de les famílies participants.

Incidència política, Agenda 2030 i la plataforma Nutriloc

A més dels projectes sobre el terreny, Nutrició Sense Fronteres continuarà treballant en la incidència política i social per defensar el dret a l'alimentació des d'una perspectiva global. Entre les actuacions previstes destaca l'impuls de la comunicació transformadora i la participació en xarxes internacionals vinculades a l'Agenda 2030, amb l'objectiu d'incidir en les polítiques públiques relacionades amb els sistemes alimentaris.

En aquest marc també es potenciarà la plataforma de comunicació especialitzada Nutriloc, una iniciativa orientada a reforçar les estratègies alimentàries locals i a generar eines que contribueixin a construir territoris més saludables, sostenibles i resilients.

Noves iniciatives a les Illes Canàries

La programació incorpora també nous projectes específics per a les Illes Canàries. Entre aquests destaquen les estades solidàries al CREN, amb la participació de voluntariat internacional, com la prevista de la voluntària Andrea Hormiga durant dos mesos a Basse, així com el desenvolupament d'un programa estable de voluntariat amb la ULPGC durant el període 2026-2027.

L'entitat també impulsarà el programa ECOSOCIAL, orientat a promoure la sostenibilitat, l'educació comunitària i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, juntament amb noves iniciatives de Ciutadania Global i Cohesió Social. Aquestes actuacions es desenvoluparan en col·laboració amb institucions com el Cabildo de Gran Canària, el Govern de Canàries, la FECAM i diferents departaments de relacions internacionals i benestar social.

Un exercici econòmic sòlid

Els comptes auditats corresponents al 2025 confirmen la bona salut financera de l'entitat. Nutrició Sense Fronteres ha tancat l'exercici amb uns ingressos de 250.371,76 euros i unes despeses de 246.031,39 euros, obtenint un resultat positiu de 4.340,37 euros, superior al registrat l'any anterior. 

Per al 2026, l'entitat presenta un pressupost de 350.000 euros d'ingressos i 320.000 euros de despeses, amb l'objectiu de donar resposta a l'ampliació dels projectes socials, educatius i de cooperació internacional. Aquest pressupost es nodrirà de convocatòries de la Generalitat de Catalunya, administracions locals, diputacions, universitats, fundacions privades, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, així com de les aportacions privades destinades tant als projectes internacionals com al programa "Comparteix el Menjar".

Una estratègia compartida per transformar els sistemes alimentaris

Més enllà dels resultats anuals, l'Assemblea General també ha servit per presentar les línies estratègiques que orientaran l'activitat de Nutrició Sense Fronteres durant el període 2025-2030. L'objectiu global és contribuir a garantir el dret a l'alimentació mitjançant la transformació dels sistemes alimentaris cap a models més saludables, sostenibles i socialment justos. Per aconseguir-ho, l'entitat continuarà treballant en la reducció de la vulnerabilitat alimentària, la prevenció del malbaratament, la canalització dels excedents, la lluita contra el canvi climàtic, la prevenció de la desnutrició i el reforç dels mecanismes de resiliència de les comunitats.

Aquesta estratègia es concreta en programes com "Comparteix el Menjar", els projectes de conservació i transformació d'aliments, els CREN de lluita contra la desnutrició, els programes d'educació nutricional, les iniciatives de sobirania alimentària i l'anàlisi dels plans estratègics alimentaris dels territoris. Tot aquest treball es desenvolupa des d'una perspectiva transversal que incorpora la inclusió social, l'empoderament de les dones, l'economia social i solidària, l'economia circular, el treball en xarxa i la defensa dels drets humans com a eixos inseparables.

Amb aquesta visió, Nutrició Sense Fronteres afronta una nova etapa amb la voluntat de continuar generant impacte tant a Catalunya com als països on treballa, convençuda que garantir el dret a una alimentació adequada és una condició imprescindible per avançar cap a societats més justes, saludables i sostenibles.

[Imatge superior: Fotografia de grup d'alguns membres de l'equip, col·laboradors i voluntaris de l'ONG "Nutrició sense fronteres".]


L’entitat analitza les pràctiques lingüístiques de les entitats socials en una recerca que posa el focus en el català com a eina de cohesió

El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) organitza aquesta tarda la presentació de l’informe Usos lingüístics en el tercer sector, una recerca elaborada per Farida Boudichat Fortas que analitza les pràctiques lingüístiques de les entitats socials catalanes i els reptes que planteja la gestió de la diversitat lingüística en l’àmbit de l’acollida.

L’acte, que tindrà lloc el dimecres 29 de juliol a les 18:30 h a l’Espai CIEMEN (carrer de Rocafort, 242 bis, Barcelona), servirà per exposar els principals eixos de l’estudi i obrir un espai de debat sobre el paper del català com a llengua de cohesió i inclusió en el tercer sector. La sala d’actes de la seu, amb capacitat per a unes cent persones i equipada amb sistema de so i projecció, acollirà la trobada .

La recerca de Boudichat Fortas aborda una qüestió clau en el context social català: com les entitats que treballen en l’àmbit de l’acollida gestionen la diversitat de llengües presents a la societat i quin rol hi juga el català com a element vertebrador. L’estudi s’inscriu en la línia de treball del CIEMEN en defensa dels drets lingüístics i la promoció de les llengües minoritzades, una tasca que l’entitat impulsa des de la seva fundació l’any 1974 . L’organització ha abordat en diverses ocasions la gestió del multilingüisme a Catalunya, un territori amb quatre llengües pròpies i tradicionals —català, occità, llengua de signes catalana i caló— i una presència creixent d’altres idiomes .

La presentació, que compta amb el suport d’Òmnium Cultural, és d’accés lliure i oberta al públic, tot i que cal inscripció prèvia per assistir-hi. Amb aquesta iniciativa, el CIEMEN vol posar sobre la taula les pràctiques lingüístiques reals del tercer sector i generar un debat que ajudi a enfortir el paper del català com a llengua comuna en els processos d’acollida i inclusió social.


Més informació


 El projecte Acollides Feministes – Transformem Juntes presenta Acollida feminista i regularització: els reptes actuals, el primer episodi d’un nou pòdcast i videopòdcast dedicat a reflexionar sobre els processos d’acollida i l’accés als drets des d’una perspectiva feminista i interseccional.

Aquest primer capítol dona a conèixer el projecte i aborda els principals reptes de l’acollida de les persones migrants, els seus drets i la situació actual del procés de regularització extraordinària. La conversa compta amb la participació d’Atzavara-Arrels, Diàlegs de Dona, Creación Positiva i Almena Cooperativa Feminista, i amb una intervenció especial de Trenzadas.

Una mirada més enllà de les xifres

Les migracions s’expliquen sovint a partir de dades, normatives i discursos institucionals. Tanmateix, darrere de cada trajectòria migratòria hi ha experiències, coneixements i propostes que massa sovint queden fora del debat públic.

Aquest nou espai mensual vol donar veu a dones migrades, activistes, professionals, organitzacions i persones expertes per analitzar els obstacles que condicionen els processos d’acollida i l’exercici efectiu dels drets.

El pòdcast també vol visibilitzar les pràctiques i iniciatives que, des de les comunitats i el teixit associatiu, ja estan construint models d’acollida més justos, feministes i transformadors.

Una cita mensual amb l’acollida i els drets

Al llarg dels pròxims episodis s’abordaran qüestions com l’accés a la informació, l’aprenentatge de la llengua, l’habitatge, les violències institucionals, les polítiques migratòries, l’accés als drets i les xarxes comunitàries.

Les experiències i les necessitats de les dones ocuparan un lloc central en totes les converses, amb l’objectiu de contribuir a una acollida que garanteixi una migració amb drets, lliure de violències i basada en la dignitat, la justícia i la igualtat.

Fitxa tècnica

Gravació i edició: Onda Estudios
Locució: Norelvi Andreina Ladino Ceron
Identitat sonora: Barri Media Lab

El projecte compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.


Més informació 




 

Cinefòrum «L’evangeli de la revolució»: el llegat de la teologia de l’alliberament

El pròxim 16 de juliol, la Parròquia de Santa Anna acollirà un cinefòrum al voltant del documental L’evangeli de la revolució (2024), dirigit per François-Xavier Drouet. L’activitat comptarà amb la participació de María López Vigil, a distància, i Manu Andueza.

El documental explora la implicació de cristians i cristianes en les lluites polítiques que van tenir lloc a l’Amèrica Llatina durant la Guerra Freda. Inspirada en la teologia de l’alliberament, l’obra recupera les experiències de religiosos, laics i comunitats cristianes que van vincular la fe amb el compromís per la justícia social i la transformació política en països com el Brasil, Mèxic, Nicaragua i El Salvador.

Després de la projecció, el cinefòrum obrirà un espai de reflexió sobre la història i el llegat de la teologia de l’alliberament en els processos polítics llatinoamericans. També s’analitzarà la repercussió que aquesta proposta va tenir a Catalunya i la vigència dels seus plantejaments davant els conflictes, les desigualtats i els reptes del context mundial actual.

El debat girarà entorn de preguntes com ara: quin paper va tenir la teologia de l’alliberament en les transformacions polítiques de l’Amèrica Llatina? Com va ressonar aquesta proposta en el context català? I quina vigència mantenen avui els seus posicionaments polítics i teològics?

Participants

María López Vigil és periodista i escriptora. Nascuda a Cuba, va viure durant 42 anys a Nicaragua, on va desenvolupar la seva trajectòria professional. El 2025 va haver d’exiliar-se per la repressió del règim de Daniel Ortega i Rosario Murillo.

Una de les seves aportacions més conegudes a la teologia de l’alliberament és Un tal Jesús (1981), una radionovel·la, publicada també en format llibre, escrita conjuntament amb el seu germà José Ignacio López Vigil. Tots dos són també autors d’Otro Dios es posible (2007) i Frente a frente. Debates entre Pablo de Tarso y María Magdalena (2017), dues obres que revisen críticament la teologia tradicional des d’una perspectiva alliberadora.

La participació de María López Vigil serà a distància.

Manu Andueza és llicenciat en Teologia i Psicopedagogia i educador per vocació i convicció. Treballa com a docent en un centre de secundària i és professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB). Col·labora amb diverses entitats de l’àmbit social i és responsable de l’Àrea Teològica de Cristianisme i Justícia.

Dia: 16 de juliol de 2026

Hora: de 18.00 a 20.30 h
Lloc: Parròquia de Santa Anna – Hospital de Campanya
Adreça: carrer de Santa Anna, 29, Barcelona
Inscripcions: espaiavinyó@bcn.cat

L’activitat compta amb la col·laboració de Cristianisme i Justícia, l’Oficina d’Afers Religiosos i la Parròquia de Santa Anna – Hospital de Campanya.


Més informació 



El pròxim 20 de juliol, a les 12.30 h, el CIEMEN presentarà l’informe El dret de vot de les persones immigrades a Catalunya: anàlisi de les potencialitats en l’àmbit municipal a l’Espai CIEMEN de Barcelona.

L’estudi analitza el potencial de participació electoral de la població estrangera resident a Catalunya i formula propostes concretes per facilitar l’exercici efectiu del dret de vot en les eleccions municipals.

L’informe ha estat coordinat per Gemma Pinyol-Jiménez, amb la col·laboració de Silvia Caraballo, d’Instrategies, i dels investigadors del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) Andreu Domingo, Nachatter Singh i Jordi Bayona.

A partir de les dades del Cens anual de població de 2025, l’estudi ofereix una anàlisi territorial que permet identificar els municipis catalans on el potencial electorat estranger té un pes més significatiu.

El document també examina les principals barreres que dificulten la participació electoral de les persones immigrades, entre les quals destaquen els requisits administratius, l’obligació d’inscriure’s prèviament al cens electoral i el desconeixement dels drets electorals. Davant d’aquests obstacles, planteja diverses actuacions dirigides especialment a les administracions locals per incrementar la participació política de la ciutadania d’origen migrant.

L’informe defensa que garantir l’exercici efectiu del dret de vot és una qüestió fonamental per reforçar la qualitat democràtica, millorar la representativitat de les institucions i afavorir la cohesió social als municipis catalans.


Més informació 



Entitats antiracistes i feministes presenten l’informe "La cura comunitària a les polítiques locals" per repensar les polítiques públiques des del bon viure, l’antiracisme i els béns comuns

La Red de Migración, Género y Desarrollo, l’Asociación Floras en Acción, la Red Antirracista de Tarragona, Diverses 8M Girona i l’Asociación de Mujeres Migrantes Subsaharianas presenten l’informe “La cura comunitària a les polítiques locals”, un diagnòstic col·lectiu que proposa situar el cuidado comunitari al centre de les polítiques públiques locals des d’una mirada feminista descolonial i antiracista.

L’acte de presentació de l’estudi tindrà lloc dijous, 25 de juny del 2026, a les 17.30 h, a Tarragona, a l’Espai Antirracisme en comunitat (Carrer Reial, 35), a càrrec d’Elena Terán (Naret), Sara Cuentas Ramírez i Arlene Cruz Carrasco.

La publicació, elaborada amb la participació de 150 dones i activistes de Barcelona, Mataró, Tarragona, Granollers-Canovelles i Girona, recull reflexions, experiències i propostes sorgides de diversos diàlegs territorials impulsats durant el 2025. L’informe forma part del projecte “Tejiendo Resiliencias. Contribuyendo a Desmantelar Violencias”, amb el suport de Calala Fondo de Mujeres i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

El document parteix d’una idea central: la cura comunitària no pot quedar reduïda a l’atenció de persones dependents ni continuar recaient majoritàriament sobre les dones, especialment les dones migrades. Des d’una perspectiva descolonial, l’informe defensa que cuidar comunitàriament implica protegir i garantir allò comú: l’habitatge, la salut, l’educació, l’alimentació, el treball digne, els drets humans, la convivència i les vides lliures de violències.

Segons les entitats impulsores, la cura comunitària ha de ser entesa com una eina de transformació social capaç de desmuntar les violències racistes, masclistes, institucionals i econòmiques que fragmenten les comunitats. L’informe subratlla que el racisme i la racialització destrueixen la convivència, generen desigualtats en l’accés als béns comuns i precaritzen la vida de les persones migrades i racialitzades.

La publicació també reclama un paper actiu de les administracions locals. Els governs municipals, per la seva proximitat amb la ciutadania, tenen la responsabilitat de facilitar espais de trobada, donar suport a les xarxes de cura col·lectiva, reconèixer els sabers comunitaris i garantir recursos econòmics, tècnics i materials per sostenir la vida als territoris.


Contacte de premsa:

Omaira Beltrán
Agència de Comunicació Intercultural ITACAT
+34 665 30 97 04
itacatradio@gmail.com


La III Escola d’Estiu d’Antiracisme se celebrarà els dies 7, 8, 9 i 10 de juliol de 2026 al Centre Cultural La Mercè de Girona sota el títol “Immigració, racisme i salut. Els determinants socials de la salut des d’una perspectiva antiracista”.

Organitzada per la Càtedra d’Anàlisi i Acció Antiracista de la Universitat de Girona i la Fundació SERGI, amb la col·laboració de Dipsalut, l’Escola proposa un espai de formació, reflexió i debat crític per analitzar com el racisme condiciona l’accés als drets, els processos de diagnòstic, la salut mental, les trajectòries de vida i les desigualtats en salut.

Al llarg de quatre jornades s’abordaran qüestions com el racisme institucional en l’atenció sanitària, les barreres d’accés al sistema de salut, la salut mental, la salut sexual i reproductiva, la bioètica, el laïcisme i la diversitat religiosa, la salut comunitària, la situació administrativa, l’asil, el sensellarisme i la transformació institucional en clau antiracista.

El programa combina conferències, taules rodones, tallers i espais de debat amb professionals, investigadores, activistes i institucions, amb l’objectiu de compartir coneixements, experiències i eines per avançar cap a una atenció sanitària i social més justa, inclusiva i lliure de racisme.

L’activitat s’adreça a professionals dels àmbits de la salut, social, educatiu i cultural, així com a persones vinculades a l’administració pública, els moviments socials i les organitzacions del tercer sector.

Horari: de 9.00 a 13.00 h i de 15.00 a 18.00 h, excepte el divendres, que serà de 9.00 a 13.30 h.
Preu: 20 € / gratuït per a estudiants, persones aturades o amb baixos ingressos.


La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) organitza el col·loqui “El dia a dia de les ciutats en guerra”, una taula rodona que donarà veu a persones d’Ucraïna, Síria i Gaza per conèixer com es viu quotidianament en una ciutat afectada per la guerra.

L’activitat s’emmarca en l’exposició Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps i vol apropar-se a les experiències de persones que han viscut conflictes contemporanis en primera persona. A través dels seus testimonis, el col·loqui permetrà reflexionar sobre l’impacte de la guerra en la vida quotidiana, els espais urbans i les formes de resistència i supervivència de les comunitats afectades.

El col·loqui comptarà amb la participació de Margaryta Yakovenko, Jenkidar Shikhdmman, Nada AlHasham, Teresa Garcia i Montserrat Bosch. Tindrà lloc el dimecres 8 de juliol, a les 17.00 h, a LaFede.cat – Sala Berta Cáceres, al carrer Tàpies, 1, Ciutat Vella, Barcelona.

El projecte ha estat realitzat amb la Beca Leonardo d’Investigació Científica i Creació Cultural 2025 de la Fundació BBVA, amb la col·laboració de l’ICIP i el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

 


El pròxim 2 de juliol de 2026, a les 19 h, els Cinemes Girona de Barcelona acolliran la projecció del documental "Manos que hablan", seguida d’un col·loqui amb el seu director, Camilo Gómez Durán. L’activitat convida a reflexionar sobre les interconnexions entre extractivisme, drets humans, patrimoni cultural i defensa dels ecosistemes des d’una perspectiva de justícia global.
El documental ens trasllada al Chocó biogeogràfic colombià, un dels territoris amb major biodiversitat del planeta i considerat el segon pulmó del món. A través de les veus de persones vinculades a la mineria i la joieria tradicional, així com de comunitats afrodescendents i indígenes del Pacífic colombià, la pel·lícula explora la relació històrica i cultural amb l’or i els profunds impactes socials i ambientals derivats de l’expansió de la mineria il·legal i mecanitzada.

Mitjançant una proposta visual innovadora, Manos que hablan planteja una qüestió fonamental: quina riquesa hauria de ser realment valorada en un context de crisi ecosocial global? L’or extret per alimentar mercats globals i dinàmiques de conflicte, o bé els boscos tropicals, els rius i els territoris que sostenen la vida? Aquesta reflexió travessa tota l’obra i situa al centre la necessitat de repensar els models de desenvolupament basats en l’explotació intensiva dels recursos naturals.

La pel·lícula visibilitza les vulneracions de drets que afronten les comunitats locals en un context marcat per la desigualtat, la corrupció, la manca d’alternatives econòmiques i la degradació ambiental. Alhora, posa en valor les seves resistències, els coneixements ancestrals i les iniciatives de defensa del territori davant les pressions extractives.

Més enllà de documentar una realitat local, Manos que hablan ens interpel·la sobre les responsabilitats globals associades als models de consum i producció, així com sobre la necessitat d’avançar cap a formes de relació més justes i sostenibles amb les persones i amb el planeta.
L’entrada és gratuïta amb reserva prèvia.


El Casal de Barri El Maresme, de Barcelona, acull la inauguració de l'exposició de fotografia participativa MIgRAR i la presentació de l'informe "Vides en trànsit: dones més enllà de les fronteres europees".

Dones migrants a Dakar (Senegal), Casablanca (Marroc), Palermo (Itàlia) i Premià de Mar (Catalunya) han format part dels tallers de fotografia participativa del projecte "Dones obrint camí", que ara culminen en l'exposició MIgRAR.

Amb aquests tallers, no només s'han apropat als principis bàsics de la fotografia, sinó que han compartit experiències migratòries i preocupacions i, en definitiva, han fet un viatge fotogràfic que creua, habita i resisteix, amb què ens permeten entendre millor la migració, a través dels relats i, sobretot, les mirades de les protagonistes.

La inauguració i visita guiada de l'exposició tindran lloc el divendres 26 de juny, a les 17:00 h, al Casal de Barri El Maresme (c/ de Puigcerdà, 100, Sant Martí, Barcelona). Es demana inscripció prèvia en aquest enllaç.

En el context de la mostra, es presentarà un altre resultat del mateix projecte: l'informe Vides en trànsit: dones més enllà de les fronteres europees, que analitza els impactes de gènere de les polítiques d'externalització fronterera de la Unió Europea al Senegal, el Marroc i Tunísia i les conseqüències que tenen en les vides de les dones en moviment.

Dones obrint camí és una iniciativa de l'Associació de Dones Immigrants Subsaharianes (ADIS), Metges del Món i la Fundació Solidaritat UB, amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. L’exposició MIgRAR ha estat produïda per Yemayá.

 


L’Oficina d’Afers Religiosos i l’Oficina per la No Discriminació, amb la col·laboració del Centre de Recursos en Drets Humans, organitzen la taula rodona “Discursos d’odi i discriminacions per raons religioses”, que tindrà lloc el dimarts 30 de juny, de 18.00 a 20.00 h, al Centre Cívic Casa Golferichs.

L’activitat vol analitzar l’augment dels discursos d’odi i les discriminacions per motius religiosos, així com el seu impacte en la convivència, la cohesió social i la garantia dels drets fonamentals. La sessió abordarà conceptes com la islamofòbia, el racisme antimusulmà, l’antisemitisme, l’antijudaisme i altres formes de discriminació religiosa des d’una mirada històrica, jurídica, social i acadèmica.

La taula comptarà amb la participació de Marta Simó, investigadora i professora de la UAB; Pedro Casermeiro, psicòleg i membre de la Fundació Privada Pere Closa; i Youssef M Ouled, periodista i investigador expert en racisme i islamofòbia. La moderació anirà a càrrec d’Esther Pardo, coordinadora del Centre de Recursos en Drets Humans de l’Ajuntament de Barcelona.

L’activitat és gratuïta, amb aforament limitat, i s’emmarca en el compromís municipal amb la defensa dels drets humans, la llibertat religiosa i de consciència, i la lluita contra totes les formes de discriminació.


El 26 de juny de 2026, de 18.00 a 20.00 h, el Centre Cívic Navas acollirà Makulay, un taller de cuina filipina que proposa reflexionar sobre la cuina com a espai de memòria, llengua i transmissió cultural.

Makulay significa “colorit” en tagàlog, i és un projecte que neix del gest de compartir receptes a les xarxes socials com una manera de mantenir viu el vincle amb la llengua materna i la memòria. A través d’aquestes pràctiques, la cuina esdevé un espai de transmissió on els sabers circulen, es transformen i activen històries, afectes i llengües.

En el context de Barcelona, el menjar també es converteix en una eina per visibilitzar i qüestionar quines pràctiques són reconegudes com a “gastronomia” i quines queden sovint relegades. A través d’un taller proper i participatiu, Makulay convida a cuinar, tastar i compartir processos, gestualitats, relats i vivències que acompanyen cada plat.

L’activitat comptarà amb la participació de Mary Grace Hernandez, nascuda a Barcelona i filla d’immigrants filipins, actualment mestra de primària a l’escola pública.

Més informació 

 


"Vibe. El pes de la sorra" és una performance que s’inspira en una cosmogonia de l’Àfrica negra, i on objectes, gestos i paraula formen part d’un mateix sistema de relacions. En aquest espai, funcionalitat i simbolisme conviuen sense jerarquies: el quotidià pot esdevenir ritual, i el gest més simple pot obrir una dimensió profunda i ancestral.

La peça pren la forma d’un acte de divinació situat en un context urbà contemporani. En lloc de la percussió, utilitzem sorra i dispositius electrònics que generen freqüències capaces de posar-la en moviment. Sobre aquesta superfície viva dibuixem, evoquem i deixem aparèixer formes efímeres, com si la matèria mateixa intentés parlar.

La sorra és vibració, energia latent, moviment.

El tamboret és pes, centre i estabilitat.

Al centre de l’acció hi ha el nkoh, un tamboret de l’ètnia bamileke. M’hi assec cobert per una tela ampla que transforma el cos en una figura gairebé piramidal. El tamboret esdevé alhora seient, tambor, tron i memòria: la cadira amagada, el tron de l’avi, la cadira davant la porta que espera sense esperar ningú, la presència des de la qual el cos ressona.

Dues càmeres filmen les taules de dibuix i projecten les imatges sobre el mur. Les mans treballant la sorra es converteixen, així, en una forma de divinació digital: rastres inestables, gestos incerts, aparicions i desaparicions contínues.

La performance explora, també, altres formes de sostenir i transportar el cos. Portar algú a l’esquena com un infant, improvisar seients amb sacs o estructures precàries, traslladar un ancià entre dos pals d’un poble a un altre. Aquí, la cadira apareix no només com un objecte funcional, sinó com una extensió del cos, una eina de supervivència, de cura i de transmissió.

Una cadira visible.

Una altra d’invisible.

La cadira de vida.


Xumo Nunjo. Artista independent, músic i productor camerunès establert a Barcelona. El seus avis el van iniciar en les arts escèniques tradicionals bamileke, fet que ha marcat profundament la seva sensibilitat artística i el seu recorregut creatiu. Els seus interessos abracen l’arquitectura, la història de l’art, l’antropologia, el teatre i les arts visuals, disciplines que nodreixen una obra transversal i original. Al llarg de la seva trajectòria, ha participat en la creació i producció d’espectacles, discos, performances, projectes de street art i diverses campanyes publicitàries. També ha actuat en diferents escenaris d’Europa, els Estats Units, l’Àsia i l’Àfrica, presentant treballs originals que reflecteixen la riquesa del seu univers artístic.

Angel Ihosvanny. Artista multidisciplinari que viu i treballa entre Barcelona i Luanda. La seva pràctica, que abasta pintura, instal·lació, vídeo i música, aborda l’urbanisme contemporani, el consumisme i la transformació de l’entorn, i ha estat presentada en contextos internacionals com la Triennal de Luanda i la Biennal de Venècia.

El cicle “Les cadires de Tàpies. Invocar l'escletxa", és comissariat per Judith Barnés.

· Data: 04.06.2026 | 18:00 h
· Durada: 40 min
· Lloc: Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona, Catalunya)
· Preu: 5 €

+ informació | Reserves


El pròxim dimecres 3 de juny de 2026, a les 18 h, la Sala de Formació del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), a la Rambla de Catalunya, 10, Barcelona, acollirà la jornada "Crims d'odi: de l'Estat espanyol al Sud Global. Dades, periodisme i responsabilitat informativa". Organitzada per l'Institut de les Desigualtats amb el suport del Grup de Treball de Periodisme Solidari del CPC, la sessió comptarà amb la participació de Miquel Ramos (periodista i activista), David Bou (periodista i analista de dades) i Nora Rodriguez (investigadora), codirectors i referent internacional del projecte crimenesdeodio.info.

L'objectiu de la jornada és debatre com els discursos d'odi circulen i s'amplifiquen a través dels mitjans i les xarxes socials, i quines eines i responsabilitats té el periodisme per frenar-los. Nora Rodriguez aportarà la perspectiva del Sud Global amb dades i anàlisi sobre l'impacte dels discursos d'odi a Tunísia, Senegal, Brasil i Colòmbia, i com el Nord Global contribueix a la seva expansió. La trobada vol avançar cap a un decàleg de propostes sobre delictes d'odi, llibertat d'expressió i cobertura mediàtica responsable.

L'entrada és oberta als col·legiats i al públic interessat.


 



El pròxim dimarts 9 de juny, de 10 h a 14 h, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) – Sala 2 (Carrer de Montalegre, 5) acollirà una formació organitzada pel CCAR amb la col·laboració del CCCB. La sessió està adreçada a professionals de la comunicació interessats a analitzar críticament com els mitjans i els discursos polítics construeixen narratives sobre els desplaçaments ambientals, les migracions forçades i les crisis vinculades a models extractivistes globals.


L'objectiu de la formació és oferir eines conceptuals i pràctiques per construir relats més justos, empàtics i transformadors, incorporant enfocaments de drets humans, gènere, interseccionalitat i justícia global. S'hi abordaran activitats com la pesca d'arrossegament, els monocultius o l'explotació intensiva de recursos que generen degradació ambiental i desplaçaments de població, així com el paper d'Europa i de les empreses estrangeres en aquestes dinàmiques. Es posarà especial atenció a les estratègies de resistència i defensa territorial de les comunitats afectades, situant les seves veus i experiències al centre de la narrativa.

La formació tindrà lloc el 9 de juny de 10 h a 14 h al CCCB (Sala 2). Està especialment recomanada per a periodistes, comunicadors i professionals de l'àmbit social interessats a transformar les narratives sobre migracions i crisi ambiental.

Més informació