..... Inici | Ràdio | Recerca


El llibre sobre interculturalitat i interreligiositat que us recomenem aquest mes es titula "Interdisciplinary Contributions to Interreligious and Intercultural Teacher Education: The Impact of IMPACCT" (edició 2025) i és un volum col·lectiu editat per Stephan Pruchniewicz i Yașar Sarıkaya, publicat per Karl Alber-Verlag, dins la sèrie Alber Theologie. 

El llibre reuneix diverses aportacions acadèmiques que exploren com es manifesta i es pot potenciar la internacionalització, la interculturalitat i la interreligiositat en la formació del professorat, especialment en el marc del projecte transnacional IMPACCT (International Mobility with Partners Abroad for Culturally Competent Teachers).

Aquesta publicació, de 203 pàgines, es construeix com una compilació de reflexions, estudis de cas i anàlisis que aborden el tema des de diferents perspectives: des de la planificació institucional i l’experiència dels estudiants fins a l’impacte en la docència i les pràctiques educatives. La intenció dels editors és oferir una visió multiperspectiva sobre què significa preparar docents que puguin treballar en contexts culturalment diversos i religiosament pluralistes, tenint en compte la mobilitat internacional i la col·laboració entre institucions d’educació superior.

El fil conductor del volum és el projecte IMPACCT, que implica universitats d’Alemanya, Suècia, Àustria, Turquia i Suïssa. Mitjançant aquest marc, els diferents autors reflexionen sobre com incorporar la competència intercultural i interreligiosa en la formació del professorat i quins reptes i oportunitats s’obren quan s’integra aquesta dimensió en programes educatius internacionals.

Entre els capítols del llibre hi ha una introducció al projecte IMPACCT, que contextualitza els objectius generals de la iniciativa i els seus plantejaments metodològics; relats d’experiències pedagògiques concretes, com cursos pràctics interculturals i estudis sobre l’ensenyament de l’Islam a Suècia, que proposen models didàctics adaptats a la diversitat religiosa i cultural; anàlisis teòriques, com un assaig sobre les bases antropològiques dels diàlegs interreligiosos i interculturals, que posa l’èmfasi en la individualitat i la relació amb allò considerat “estrany” com a recurs per a l’aprenentatge; estudis empírics que examinen els efectes de processos d’aprenentatge interreligiós sobre futurs docents en contextos universitaris i reflexions personals dels estudiants implicats en estades internacionals, que ofereixen una mirada íntima sobre com la immersió en contextos culturals externs influeix en la seva formació.

El principal mèrit d’aquesta obra és la seva combinació de teories i pràctiques concretes, que permet al lector comprendre no només els marcs conceptuals que envolten la interculturalitat i la interreligiositat, sinó també com es poden aplicar dins la formació del professorat. La diversitat d’autors i contextos —de diverses parts d’Europa i amb experiències educatives molt diferents— enriqueix la lectura i evidencia que no existeix un únic camí per abordar aquests temes, sinó múltiples enfocaments i eines.

A més, el llibre destaca la importància de la col·laboració internacional i del diàleg transnacional per desenvolupar una educació que no només accepti la diversitat, sinó que la reconegui com un recurs fonamental per a l’aprenentatge i la formació de ciutadans i ciutadanes competents culturalment.

"Interdisciplinary Contributions to Interreligious and Intercultural Teacher Education" és una obra valuosa per a investigadors, formadors de professorat i responsables educatius que volen aprofundir en com la interculturalitat i la interreligiositat poden ser integrades de forma significativa en la formació docent. Tant en la seva vessant teòrica com pràctica, ofereix idees i experiències que conviden a repensar els models educatius tradicionals i a avançar cap a una educació que reflecteixi la complexitat i la pluralitat del món contemporani.


El programa "BIP Linguistic Diversity, Interculturality and European Identity" és una proposta formativa internacional de curta durada que combina aprenentatge virtual i presencial amb un fort enfocament en les llengües, la cultura i les identitats a Europa. Forma part dels "Blended Intensive Programmes (BIP)" de la xarxa "Aurora Universities", dins del marc del programa Erasmus+ i està coordinat per la Universitat Rovira i Virgili.

L’objectiu principal d’aquest BIP és fomentar la reflexió crítica sobre la diversitat lingüística i el plurilingüisme com a recursos educatius i socials a la universitat i la societat, promoure el paper de la identitat europea a través de la interacció entre llengües i cultures diverses i desenvolupar competències interculturals que ajudin els participants a comprendre com les llengües i la diversitat cultural configuren experiències d’aprenentatge i convivència a Europa.

Aquest plantejament educatiu posa l’accent en considerar la pluralitat lingüística no com un obstacle, sinó com un actiu per a les institucions, l’aprenentatge i la cohesió social europea.

El curs es desenvolupa combinant sessions online i presencials:

· Online: del 13 al 17 d’abril de 2026: Tres seminaris virtuals en anglès exploraran temes com competència intercultural, el pas del multilingüisme al plurilingüisme i la relació entre diversitat lingüística i identitat europea.

· Presencial: del 20 al 24 d’abril de 2026: La part presencial es realitza al Campus Catalunya de Tarragona. Aquí els estudiants treballen en grups i estableixen debats i presentacions que integren els continguts dels seminaris virtuals. L’anglès és la llengua vehicular, però s’incorren altres llengües en consonància amb la natura plurilingüe del programa.

El programa és dirigit a estudiants de grau, màster i doctorat; àrees recomanades: Educació, Humanitats i Ciències Socials; universitats membres de l’aliança Aurora, tot i que prioritat tenen els estudiants de les institucions organitzadores com URV, Universitat d’Innsbruck, Università degli Studi di Napoli Federico II i Palacký University Olomouc.

Els participants han de ser nominats per la seva universitat mitjançant els procediments de mobilitat Erasmus+ i disposar, de preferència, d’un nivell d’anglès B2 per seguir el programa en la llengua principal. Els estudiants poden obtenir 6 ECTS si el seu pla d’estudis ho permet i si compleixen els requisits d’avaluació establerts pel programa. Habitualment inclou treballs, participació als seminaris i activitats de grup.

Aquest BIP és una oportunitat única per a estudiants que volen explorar com la diversitat lingüística i cultural contribueix a la identitat europea, adquirir competències que són cada vegada més valorades en un context globalitzat i multicultural i treballar en equips internacionals i col·laborar amb companys i professors d’altres països.

És una experiència formativa que combina teoria i pràctica amb una visió interdisciplinària i que prepara els participants per abordar qüestions de llengua, cultura i identitat en contextos educatius i socials del segle XXI.

+ informació



Líders de diverses tradicions religioses es van reunir per abordar el problema de l’explotació infantil en una conferència mundial titulada “Faith, Dignity, and Shared Responsibility: Harnessing Interreligious Dialogue to End Child Labour”. L'acte es va celebrar el 12 de febrer de 2026, a Marrakech, El Marroc, sota l’organització del KAICIID International Dialogue Centre, com a esdeveniment paral·lel a la Sisena Conferència Global de l’OIT sobre l’eliminació del treball infantil. 

Una reunió interreligiosa internacional que ha posat de relleu la importància de la cooperació entre comunitats de fe i institucions civils per afrontar un dels reptes humans més greus: la persistència del treball infantil a tot el món. Aquesta trobada va tenir lloc en el marc de la Sisena Conferència Global de l’Organització Internacional del Treball (OIT) sobre l’eliminació del treball infantil i va reunir líders religiosos, responsables d’organitzacions socials i representants d’organismes internacionals.

L’esdeveniment, organitzat pel King Abdullah bin Abdulaziz International Centre for Interreligious and Intercultural Dialogue (KAICIID) i titulat “Faith, Dignity, and Shared Responsibility: Harnessing Interreligious Dialogue to End Child Labour”, va crear un espai de debat en el qual es va posar l’accent en com les comunitats de fe poden contribuir amb mensatges ètics, suport comunitari i accions conjuntes per protegir els nens i nenes de l’explotació laboral.
Un missatge compartit de dignitat i responsabilitat

Els participants van assenyalar que les tradicions religioses —qualsevol que sigui la seva procedència— tenen un paper important a l’hora de promoure la dignitat humana, la justícia i la protecció dels més vulnerables. En aquest sentit, el diàleg interreligiós no es limita a debats teològics, sinó que es converteix en una plataforma per cercar solucions concretes a problemes socials que afecten comunitats de tot el planeta.

El treball infantil continua sent un desafiament global massiu, malgrat els esforços internacionals: es calcula que més de cent milions de nens i nenes segueixen treballant en condicions que posen en risc la seva salut, educació i benestar. La conferència va reconèixer que eradicar aquesta xacra exigeix tant accions polítiques i econòmiques com un compromís ètic profund impulsat també per actors religiosos i comunitaris de tot el món.
 
Aquesta iniciativa, que forma part de les activitats paral·leles a una de les principals conferències mundials sobre treball infantil, reflecteix l’augment de la conscienciació internacional sobre la necessitat d’incloure la veu de les comunitats de fe en la recerca de solucions globals. El diàleg entre religions, en aquest marc, va més enllà de les fronteres culturals i doctrinals per promoure un compromís comú amb la protecció dels drets humans bàsics.

En conjunt, aquesta reunió exemplifica com les plataformes interreligioses estan evolucionant per tractar qüestions socials urgents i aportar una dimensió ètica i comunitària a la recerca de solucions, destacant que la convivència pacífica i el respecte mutu poden traduir‑se en accions tangibles que protegeixen la infància arreu.


 



El pròxim 19 de febrer de 2026, a Lafede (Barcelona, Catalunya), tindrà lloc la trobada “Teixint xarxes de defensores”, en el marc d’una gira d’incidència política que té Brussel·les com a punt clau. Hi participaran defensores del territori de Guatemala, El Salvador i Catalunya, dones que lideren lluites contra l’extractivisme, l’espoli dels béns naturals i la vulneració de drets humans en contextos d’alt risc.

Les participants aporten una mirada ecofeminista i experta en gestió comunitària de l’aigua, protecció de la biodiversitat i sobirania alimentària, connectant la resistència de comunitats indígenes de l’Amèrica Central amb moviments de defensa del territori a Catalunya davant d’un model global neocolonial i autoritari.

Per motius de seguretat, les defensores centreamericanes faran declaracions amb identitat reservada (en un context de persecució i risc, vinculat a l’estat de setge a Guatemala i l’estat d’excepció a El Salvador). Les organitzacions convocants demanen als mitjans i a qualsevol cobertura informativa el màxim respecte a aquesta reserva d’identitat.

Perfils participants (resum):

· Rosa (Guatemala): lideressa maya q’eqchí’ i supervivent de desplaçament forçat; treballa per la restitució de drets territorials i la recuperació de terres ancestrals

· Dominga (Guatemala): líder maya ch’ortí i membre d’autoritats indígenes; defensa aigua i boscos, denuncia la criminalització i s’oposa a l’extracció minera.

· Juana (El Salvador): referent en salut comunitària i gestió directa de l’aigua; resisteix la privatització, la contaminació d’aqüífers i l’impacte del règim d’excepció en el teixit social.

· Alma (El Salvador): activista ecofeminista; impulsa lideratges de nenes i dones joves, defensa drets i biodiversitat i alerta dels efectes de l’extractivisme i projectes urbanístics de luxe.

· María Ramos (Catalunya): vinculada a la defensa del territori a Osona; treballa per la sobirania alimentària, l’aigua neta i la protecció de l’espai agroforestal amb propostes de planificació sostenible.

· Elle Flâne (Catalunya): perfil tècnic i humanista; impulsa la protecció del patrimoni natural, la gestió forestal i la lluita contra l’especulació urbanística i la gentrificació al Maresme.






 


Del 20 de febrer al 17 de maig de 2026 es podrà visitar a la sala 2 del Palau Robert de Barcelona l’exposició “PolsXtrems. El teu gimnàs per entrenar el pensament crític”, produïda i comissariada per l’ICIP. La inauguració tindrà lloc el dijous 19 de febrer, a les sis de la tarda. Si teniu interès en assistir-hi us podeu inscriure en el formulari que trobareu més avall.

En una societat cada cop més polaritzada, on la desinformació i els discursos d’odi es propaguen amb facilitat, aquesta mostra interactiva proposa al públic endinsar-se en un circuit d’alta intensitat per entrenar el pensament crític, el diàleg i el respecte pels qui pensen diferent.

“PolsXtrems” és, doncs, un nou concepte de gimnàs per combatre la mandra mental, guanyar flexibilitat a l’hora d’escoltar diferents punts de vista, actuar contra la desinformació, tonificar l’empatia i ser més resistent a la polarització tòxica.

L’exposició interpel·la els i les visitants a reflexionar sobre la manera com consumim la informació, la influència creixent de les xarxes socials i els propis biaixos inconscients, que ens condicionen alhora de formar-nos el propi pensament. En definitiva, l’objectiu és estimular la reflexió sobre la importància de promoure el diàleg, l’escolta activa i el respecte com a base per a una bona convivència.

“PolsXTrems” és una iniciativa de l’ICIP i la Direcció General de Difusió de la Generalitat. La direcció d’art, museografia i creació de continguts ha anat a càrrec de l’estudi creatiu Domestic Data Streamers, i la producció, muntatge i il·luminació, a càrrec d’Intervento.

La producció de l’exposició s’emmarca en l’àrea de treball “Diàleg social i polític”, des de la qual l’ICIP promou el diàleg i l’entesa com a eina positiva per a la transformació de conflictes, i analitza els reptes que suposa la polarització tòxica per a les societats democràtiques.


En un context marcat per l’escalada bèl·lica global i per la creixent evidència dels vincles entre el sistema financer i la indústria armamentística, cada decisió econòmica adquireix una dimensió política i ètica ineludible. És en aquest escenari que, el 19 de febrer de 2026, València acollirà la jornada “Cap a la coherència financera del tercer sector”, un espai de reflexió col·lectiva que vol posar els diners al centre del debat social.

L’acte tindrà lloc a Ca Revolta (Carrer de Santa Teresa, 10, València) a partir de les 18 h, i està organitzat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau i SETEM País Valencià, dues entitats de referència en l’anàlisi crítica de l’economia global i la promoció d’alternatives basades en la justícia social i la pau.

La jornada girarà al voltant de la presentació de l’estudi “Radiografia del comportament financer del tercer sector social valencià”, una recerca que analitza com les entitats socials del País Valencià gestionen els seus recursos econòmics i fins a quin punt aquestes pràctiques són coherents amb els valors que defensen. Lluny de ser un exercici purament tècnic, l’estudi obre preguntes de fons: on tenim els diners? a qui financem sense saber-ho? quines contradiccions estructurals afronta el tercer sector?

A partir d’aquesta diagnosi, la trobada es completarà amb un diàleg obert sobre finances ètiques i alternatives, amb la participació de veus expertes àmpliament reconegudes en aquest àmbit. Hi intervindran Teresa Masciopinto, presidenta de la Fondazione Finanza Etica; Paco Alòs, director de Responsabilitat Social Corporativa de Caixa Popular; Xavi Barona, de Joves per Fiare; Enrique Asensi, de la Coordinadora Valenciana d’ONGD; i Montse Reynal, de XEAS País Valencià.

L’objectiu de la jornada és doble. D’una banda, prendre consciència de la importància de les decisions financeres quotidianes, tant a nivell individual com organitzatiu, especialment quan aquestes poden contribuir —directament o indirectament— a dinàmiques de violència i guerra. De l’altra, posar el focus en les barreres reals que dificulten el pas cap a models financers més coherents amb els valors de la pau, la justícia social i els drets humans, i pensar col·lectivament estratègies per superar-les.

Més que assenyalar contradiccions, la jornada vol ser un espai constructiu, on compartir experiències, bones pràctiques i alternatives viables que ja existeixen. En aquest sentit, les finances ètiques no es presenten com una utopia, sinó com una eina concreta de transformació social, especialment rellevant per a un tercer sector que aspira a ser coherent no només en el discurs, sinó també en la pràctica.

Aquesta activitat s’emmarca dins del projecte “De la Banca Armada a la Banca Ètica – Fase VI”, una iniciativa que busca fomentar una ciutadania crítica, una universitat pública compromesa i un teixit associatiu sensibilitzat i mobilitzat per la pau i els Objectius de Desenvolupament Sostenible a la Comunitat Valenciana, i que compta amb el cofinançament de la Generalitat Valenciana.

L’entrada a l’acte és lliure, però cal inscripció prèvia, que es pot fer a través del formulari onlineEn temps d’incertesa global, aturar-se a pensar què fem amb els nostres diners pot ser un primer pas imprescindible per construir un futur més just i coherent.

 


El curs "Iconografia: mitologia i religió", que forma part del programa de la Universitat de l'Experiència, de la Universitat de Barcelona (UB), ofereix als participants l'oportunitat de submergir-se en el món dels símbols i les imatges que han marcat la història de l'art. Les sessions, que començaran el 6 de febrer de 2026 i s'allargaran fins al 22 de maig, permetran als alumnes explorar com artistes de totes les èpoques han representat mites, déus i escenes religioses, des de l'antiguitat fins a l'art modern, i com aquestes imatges reflecteixen creences, valors i narratives culturals que han perdurat al llarg del temps.

L'objectiu del curs no és només aprendre a reconèixer figures o temes, sinó entendre el significat que aquestes obres d'art tenen dins del context social i cultural en què van ser creades. Els estudiants descobriran com els relats mitològics i religiosos s'han plasmat en escultures, pintures, vitralls i relleus, i com aquests elements continuen influenciant la nostra percepció del sagrat i del simbòlic en l'art.

Aquest curs està pensat per a persones adultes amb interès per la història de l'art i la cultura, tant per estudiants com per aficionats que vulguin aprofundir en la lectura crítica d'imatges. Amb un enfocament accessible però sòlid, combina teoria i història amb l'anàlisi visual, i convida els participants a reflexionar sobre com els mites i la religió han modelat les formes artístiques i els significats simbòlics al llarg dels segles.

En definitiva, "Iconografia: mitologia i religió" és una experiència formativa que permet descobrir les capesde significat amagades darrere de cada obra, oferint eines per interpretar amb profunditat les històries que l'art ens explica i connectant el passat amb la manera com avui percebem la cultura i la religió.

Iconografia: mitologia i religió
Del 6 de febrer al 22 de maig de 2026

Els divendres de 9 a 11 h 
Festius: 3 d'abril, 24 d'abril (pont de la facultat) i 1 de maig de 2026

Universitat de l'Experiència
Universitat de Barcelona (UB)
Gran Via de les Corts Catalanes, 582
Barcelona, Catalunya
Aula 222

Durada: 26 hores

Programa:

Iconografia pagana i iconografia cristiana: significants i significats de la imatge plàstica. Models visuals i connexions culturals. Definició de símbol i al·legoria. Emblemes i empreses. Els grans programes artístics.

- Iconografia grecollatina: la mitologia. Els autors clàssics: genealogia dels déus olímpics i la correspondència entre els noms grecs i romans. Atributs principals: la Iconologia de Cesare Ripa: literatura èpica.

Iconografia judeocristiana: la Bíblia com a font literària. L'Antic Testament o l'aliança entre Jahvé i Abraham. El Nou Testament o l'aliança segellada per Crist: els textos apòcrifs.

 Símbols i al·legories cristianes: les Vanitas. Els sants: Jacopo da Varazze i la Llegenda àuria.

+ informació

agenda#

Del 28 al 30 de gener de 2026, la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna – Universitat Ramon Llull, situada al carrer Valldonzella de Barcelona, va ser seu del "III Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència". Aquest esdeveniment, organitzat per la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència de Catalunya i l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, es va convertir en un dels principals fòrums contemporanis per analitzar com els drets de llibertat religiosa i de consciència s’exerceixen i es protegeixen en diferents contextos globals i locals.

L’acte inaugural va comptar amb la participació d’autoritats institucionals i acadèmiques, incloent representants del Govern de la Generalitat de Catalunya, així com acadèmics de reconeixement internacional.
 
Objectius i estructura del congrés

L’esdeveniment va tenir més de 120 comunicacions científiques i 29 panells multilingües (català, castellà, anglès, francès i portuguès) amb la participació de més de 120 ponents de 26 països, provinents d’universitats, comunitats religioses i organitzacions internacionals.

El congrés va anar més enllà d’un debat abstracte: va combinar analitzis teòrics, experiències pràctiques i propostes aplicades sobre diferents aspectes relacionats amb la llibertat religiosa i de consciència, amb especial atenció a: Gestió de la diversitat religiosa i cultural en societats pluralistes, destacant com la llibertat de creença es tradueix en polítiques públiques i pràctiques socials; Anàlisi d’estàndards internacionals de drets humans, incloent marcs legals i mecanismes de prevenció de vulneracions del dret a la llibertat religiosa; Metodologies i indicadors d’estudi de la llibertat religiosa, amb aportacions des de disciplines com el dret, la sociologia, la comunicació i la teologia; Interreligiositat com a instrument de convivència, amb ponències centrades en el diàleg entre tradicions diverses i en com aquest diàleg contribueix a la cohesió social en contextos de diversitat creixent.
 
Temes destacats i ponències rellevants

Entre les seccions més rellevants del programa destaca la taula rodona inaugural, que va comptar amb la participació del cardenal Cristóbal López Romero, arquebisbe de Rabat, que va parlar sobre el diàleg interreligiós com a eina fonamental per a la construcció de pau i comprensió mútua; així com experts en diplomàcia interreligiosa i acadèmics especialitzats en dret i experiències pràctiques de gestió comunitària.

També els panells sobre experiències globals. Entre els panells més inspiradors hi va haver debats sobre la llibertat religiosa en diferents contextos culturals, com per exemple un testimoni profund de membres de la comunitat bahá’í a Europa sobre la seva experiència de persecució i resistència, que va subratllar la importància de protegir la llibertat religiosa de minories vulnerables.

Els aspectes jurídics i polítics van ser tractats. Hi va haver sessions dedicades a explorar marcs legals nacionals i internacionals, l’impacte de polítiques públiques sobre la llibertat de consciència i els desafiaments ètics i legals que planteja la regulació dels espais públics en societats multiculturals.

Es van tractar també les interseccions amb altres drets. Diverses comunicacions van abordar la intersecció entre llibertat religiosa i altres drets fonamentals, com ara la igualtat de gènere, la llibertat d’expressió i les polítiques educatives en comunitats religioses o laiques, subratllant com aquests drets s’influencien mútuament en la pràctica. (Infereix dels objectius amplis del congrés incloent bones pràctiques i estudis contextuals.)
 
Impacte i llegat del congrés

La cerimònia de clausura va tenir lloc el 30 de gener, amb la participació de representants institucionals com el Director General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i membres de l’equip organitzador. Durant l’acte es van lliurar premis acadèmics a treballs destacats en l’àmbit de la llibertat religiosa i de consciència, incloent Treballs de Final de Grau, Màster i Tesi Doctoral.

El "III Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència" va reafirmar la importància de la llibertat de religion i de consciència com a indicador del grau democràtic d’una societat, així com la necessitat de promoure espais de diàleg interdisciplinari i interreligiós per afrontar desafiaments globals. La diversitat de perspectives i la participació internacional van fer d’aquesta trobada un espai crucials per reforçar el respecte mutu, combatre la discriminació per motius de creença i promoure la convivència intercultural en una Europa i un món cada vegada més plural.

 


Una proposta educativa que dona resposta a totes aquelles persones interessades en la interculturalitat i/o en la diversitat religiosa.

Amb aquesta visita a l'espai interreligiós Migrastudium tindrem la possibilitat de fer aprenentatges significatius en un context d'acollida, que fomenta l'apropament a la diversitat cultural i religiosa.

Data: 05/02/2026 (12h)
Lloc: Migrastudium (Carrer del Palau, 3 – Barcelona). Cal inscripció prèvia.

En el marc de les “IV Jornades de l’Església de Barcelona per la Interacció entre Cultures”, amb el lema “Conèixer per estimar. Construint un nou nosaltres”, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral, Càritas Diocesana de Barcelona, Fundació Camins, La Plataforma d’Entitats Cristianes amb les Persones Migrants (PECI) i Caminem junts en la diversitat. Us animem a participar de les diverses activitats organitzades.

+ informació


Davant l'augment dels discursos de confrontació, és més necessari que mai crear espais de reflexió i diàleg. La activitat gratuïta, comptarà amb la participació de Moha Gerehou, periodista i reconegut activista contra el racisme, i membres de la Fundació porCausa, experts en periodisme i recerca social amb una mirada humana.

Data: 03/02/2026 (18h - 19:30h)
Lloc: Online. Cal inscripció prèvia

En el marc de les “IV Jornades de l’Església de Barcelona per la Interacció entre Cultures”, amb el lema “Conèixer per estimar. Construint un nou nosaltres”, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral, Càritas Diocesana de Barcelona, Fundació Camins, La Plataforma d’Entitats Cristianes amb les Persones Migrants (PECI) i Caminem junts en la diversitat. Us animem a participar de les diverses activitats organitzades.

+ informació


 

En el marc de l’exposició del Museu Tàpies dedicada a la cineasta Germaine Dulac, pionera del cinema d’avantguarda i figura clau del surrealisme cinematogràfic, el Museu Tàpies organitza una taula de debat centrada a aprofundir en l’univers simbòlic, estètic i polític de l’imaginari femení en el marc del surrealisme.

L’esdeveniment vol ser un espai per reflexionar, des del rigor crític i la sensibilitat poètica, sobre les formes en què les dones artistes i pensadores han intervingut, expandit o subvertit els codis del surrealisme, sovint pensats des d’una mirada masculina. Així doncs, la taula de debat abordarà qüestions com la construcció del cos i el desig, l’autoria femenina dins de l’avantguarda i la relació entre cinema, somni i alliberament simbòlic.

«La imatge insubmisa. Germaine Dulac i l’imaginari femení del surrealisme» és una invitació a repensar els relats de les avantguardes des del gest, el símbol i l’esquerda, però també a escoltar com ressona avui un moviment d’avantguarda que va saber transformar l’invisible en imatge i el desig en llenguatge.


Dates: 03.02.2026 | 18:00 h
Lloc: Auditori del Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona)
Durada: 2 h 15 min
Preu: 3 €. Gratuït per a estudiants


PROGRAMA

18 h. Presentació de la sessió a càrrec del Museu Tàpies

18.10 h. Intervenció «Germaine Dulac i el llarg cinema impressionista», a càrrec de Tami Williams

18.40 h. Intervenció «Poètiques del cos antifeixista», a càrrec de Julia Ramírez Blanco

19.10 h. Intervenció «Danseu, imatges, danseu», a càrrec d’Elena Castro Córdoba

19.40 h. Taula rodona amb Tami Williams, Julia Ramírez Blanco i Elena Castro Córdoba, moderada per Bruna Lo Biundo

20.15 h. Cloenda


PARTICIPANTS

Tami Williams és professora associada d’Estudis Cinematogràfics i d’Anglès a la Universitat de Wisconsin-Milwaukee i ha estat presidenta durant dos mandats de Domitor – International Society for the Study of Early Cinema (2015-2023). És autora i editora de diversos llibres sobre cinema dels primers temps i sobre cinema modern, entre els quals destaquen Germaine Dulac: "A Cinema of Sensations" (2014), "Global Cinema Networks" (2018), "Germaine Dulac: What Is Cinema?" (2019, guardonat amb el Premi del Llibre de Cinema del CNC 2020), "Provenance and Early Cinema" (2021) i "Crafts, Trades, and Techniques of Early Cinema" (2024). Especialista en intermedialitat i intercanvis interculturals, ha organitzat retrospectives internacionals en institucions de referència, com La Cinémathèque française, el Musée d’Orsay, Il Cinema Ritrovato, Le Giornate del Cinema Muto, la Library of Congress i el Lincoln Center for the Arts. És membre del consell administratiu de Women and Film History International.

Julia Ramírez Blanco és investigadora Ramón y Cajal a la Universidad Complutense de Madrid. La seva recerca connecta la història de l’art, els estudis utòpics i els moviments activistes. Ha publicat diverses monografies, entre les quals Artistic Utopias of Revolt (Palgrave, 2018), "15M. El tiempo de las plazas" (Alianza, 2021), "Amigos, disfraces y comunas. Las hermandades de artistas del siglo XIX" (Cátedra, 2022) i "La ciudad del Sol. Le mouvement 15M entre formes et performances" (Éditions Lorelei, 2023). També és editora de llibres i números de revista, com "Los ismos del siglo XXI" (Alianza, 2025), coeditat amb A. M. Guasch. Ha realitzat estades de recerca a Nova York, París, Nantes, Amiens i Princeton. Juntament amb Lise Lérichomme i Sally Bonn, ha codirigit el projecte de recerca i exposició Grande Révolution Domèstique-Guise, sobre utopies feministes, a Le Familistère Guise (França). Ha estat membre del comitè de The Society for Utopian Studies i forma part del grup de recerca internacional del Center for Artistic Activism (C4AA). Actualment investiga les utopies ecològiques davant la crisi climàtica.

Elena Castro Córdoba és doctora en Estudis Feministes i de Gènere per la Universidad Complutense de Madrid, màster en Gènere, Mitjans i Cultura per la Goldsmiths University (Londres) i graduada en Filosofia per la Universidad Complutense de Madrid. Ha estat investigadora predoctoral FPU a la Universidad Complutense de Madrid, on va desenvolupar una tesi sobre temporalitats queer i afectives aplicades a l’arxiu, i és cocreadora del col·lectiu artístic Ontologías Feministas, especialitzat en virtualitat i pràctiques amb perspectiva feminista. Actualment és professora associada a EINA i col·laboradora docent a la Universitat Pompeu Fabra. Investiga i escriu sobre feminisme contemporani, arxiu, polítiques temporals i la seva interrelació amb estètiques contemporànies.

Bruna Lo Biundo és investigadora especialitzada en la representació de les dones durant el període d’entreguerres, amb un interès particular pel surrealisme i el cinema feminista pioner de Germaine Dulac. Doctora en Literatura Francesa per la Universitat de Palerm, ha treballat com a comissària i responsable de recerca en institucions com el Mémorial de la Shoah i La Contemporaine (Universitat de Nanterre), així com en projectes sobre dones immigrants i refugiades a la França del segle xx. Cofundadora de l’associació Past/Not Past, actualment prepara una exposició documental dedicada a Germaine Dulac. Des de 2024 coordina el màster en Patrimoni Audiovisual i imparteix classes sobre comissariat i pràctiques participatives a l’Institut National de l’Audiovisuel.



[Fotograma extret de La Coquille et le Clergyman, 1928]

+ informació | Reserves

 





L’Església de Barcelona organitzarà del 31 de gener al 8 de febrer de 2026 la quarta edició de les Jornades per la interacció entre cultures. La iniciativa vol posar el focus en la convivència i el diàleg en una societat diversa, sota el lema “Conèixer per estimar. Construint un nou nosaltres”.


Durant més d’una setmana, l'Arquebisbat de Barcelona proposa un programa ampli d’activitats que combina accions culturals, socials i espirituals. El calendari inclou actes al carrer, espais de reflexió, trobades pastorals amb comunitats d’origen estranger i moments de pregària, amb la voluntat de promoure el respecte mutu i la construcció de comunitat.


Les Jornades estan impulsades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb Migrants, Càritas Diocesana de Barcelona, la Fundació Camins, la Plataforma d’Entitats Cristianes amb les Persones Migrants i Caminem junts en la diversitat. Les entitats organitzadores coincideixen a reivindicar la pluralitat cultural com una oportunitat per enfortir els vincles socials i eclesials.


Un programa d’actes que combina cultura, reflexió i espiritualitat

L’inici de les Jornades tindrà lloc el dissabte 31 de gener a la plaça Espanyola de l’Hospitalet de Llobregat, amb un flashmob comunitari obert a tothom. L’acte comptarà amb la participació del cor de gòspel SOM COR BCN i una acció simbòlica que vol valorar l’hospitalitat i la diversitat cultural. Un dels punts centrals del programa serà el dimarts 3 de febrer al vespre, quan al claustre de la Mercè de la Sagrada Família es presentarà la nova Pastoral Intercultural Diocesana i les parròquies personals d’origen estranger. Durant l’acte es donaran a conèixer tant les parròquies amb trajectòria històrica com les de creació recent.

El mateix dia al matí es durà a terme en format en línia la trobada “Desactivar l’odi, activar la convivència”. La sessió reunirà el periodista Moha Gerehou i Julia Delfini, de la 'Fundació por Causa', per reflexionar sobre els discursos d’odi i la necessitat de promoure relats basats en el respecte i la convivència.


El dimecres 4 de febrer, la parròquia de Sant Pau del Camp acollirà una taula rodona centrada en la llengua com a eina d’acollida. L’espai servirà per compartir experiències i bones pràctiques orientades a fomentar l’ús del català des d’una mirada inclusiva i empàtica. Les activitats continuaran el dijous 5 de febrer amb una visita a l’Espai Interreligiós de Migrastudium i una taula de diàleg titulada “Ni silenci ni indiferència”. Aquesta proposta abordarà el paper de l’Església i de les entitats socials en la defensa dels drets de les persones migrants.


La cloenda de les Jornades arribarà amb actes de caràcter espiritual. El divendres 6 de febrer al vespre se celebrarà una pregària de Taizé multilingüe a Sant Pau del Camp, mentre que el diumenge 8 de febrer tindrà lloc la missa intercultural de tancament en ritu oriental a la basílica de Santa Maria del Pi.

 


El dia 9 de febrer de 2026 tindrà lloc al Museu d’Història de Catalunya la Jornada "Museus, patrimoni i interseccionalitat", que organitza el grup de treball Museus i Gènere de la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya.

La jornada explorarà els reptes, les pràctiques i les potencialitats de la interseccionalitat, entesa en el marc teòric que sosté que l'experiència de desigualtat i discriminació, o de privilegi, es configura a partir de la interrelació entre diverses identitats socials, com el gènere, l'ètnia, la classe social, l'orientació sexual o l'edat.

Es busca compartir projectes, accions, recerques o experiències vinculades als museus i al patrimoni i que estiguin basades en diversos eixos de desigualtat: gènere, classe social, racialització, diversitat funcional, orientació sexual, edat, migracions, llengua, territori, entre d’altres. Hi ha un interès especial per posar en comú pràctiques que promoguin la inclusió, la justícia social i la transformació institucional mitjançant la mirada interseccional.

Preu: Inscripció gratuïta.

Organitza: Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya

Lloc: Museu d'Història de Catalunya (Plaça Pau Vila, 3, Barcelona, Catalunya)

+ informació

 


El passat 13 d’octubre, amb motiu del dia de les societats indígenes als Estats Units, 17 artistes indígenes van intervenir amb una acció de “guerrilla artística” l’ala americana del Metropolitan Museum de Nova York amb un projecte reivindicatiu (i no-autoritzat) titulat ENCODED: change the story, change the future

Gràcies a l’ús de la realitat augmentada, els artistes han sobreimprès (digitalment) narratives i cosmologies indígenes a les escultures i pintures del segle XIX que són les encarregades de sostenir la narrativa institucional de “què és Amèrica” i exemplificar “què és l’art americà” a aquesta sala del MET. ENCODED no només desafia la narrativa única i oficial sinó que ho fa visibilitzant una multiplicitat de narratives alternatives que reparen parcialment les veus, històries i vivències silenciades de les “altres Amèriques” i de les “altres pràctiques artístiques americanes”.

I d’això va el CURS: CONTEMPORANUM: Arts indígenes contemporànies i transformació museogràfica. Sabers aplicats i estudis de casosAquest curs explora de forma crítica i reflexiva el rol central que tenen les arts indígenes i natives contemporànies dins els debats museogràfics contemporanis i els circuits artístics globals.

El curs parteix d’una necessària revisió històrica entorn la genealogia i conseqüències de la representació de l’alteritat als museus europeus i explora a través de diversos casos d’estudi el paper que tenen avui artistes i comissaris d’origen indígena en la transformació d’aquests relats del passat a través de pràctiques artístiques, curatorials i comunitàries que proposen alhora noves formes d’interculturalitat, representació, reparació i diàleg.

A més, Contemporanum coincideix a Barcelona amb dues grans exposicions que permeten situar, exemplificar i explorar molts dels coneixements del curs en la pràctica. Per un costat, Veus del Pacífic [CaixaForum Barcelona 7 de nov – 15 feb], per l’altre Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica [MACBA, 6 nov – 6 abril]. Ambdues exposicions formen part del programa del curs i seran visitades com a casos d’estudi i d’aplicació pràctica dels sabers del curs.

METODOLOGIA:

El curs combina classes d’aula i visites comentades a exposicions.

A L’AULA: una part de caràcter magistral, per oferir una base teòrica, i una segona part de debat a través d’estudis de cas per ajudar a la reflexió aplicada de la teoria. Per dur a terme els estudis de cas s’analitzen imatges, obres, textos i també estratègies museogràfiques per tal d’aprofundir en els continguts.

VISITES A EXPOSICIONS: les visites comentades seran tractades com a casos d’estudi i permetran aplicar, il·lustrar, debatre i reflexionar sobre els continguts del curs in situ. Exposicions a visitar:

“Veus del Pacífic” [CaixaFòrum]: sessió inicial.
“Projectar un planeta negre” [MACBA]: sessió de clausura.

OBJECTIUS

Analitzar la història i les polítiques de representació de l’alteritat en museus etnogràfics i antropològics.Reconèixer el paper central dels artistes indígenes en la denúncia i revisió de la memòria colonial, en la creació de nous sabers interculturals i en la revalorització dels sabers ancestrals pel món contemporani.Explorar pràctiques artístiques com a formes de resistència, reparació i diàleg intercultural.Examinar el rol emergent dels artistes d’ascendència indígena com a comissaris i agents de canvi en els espais museístics.Explorar conceptes de repatriació, reapropiació, co-creativitat, co-comissariat i mediació intercultural que són clau en els debats museogràfics actuals.

TEMARI

Sessió 1 [9.02.26]

Visita comentada a l’exposició Veus del Pacífic. Innovació i tradició [CaixaForum] coma introducció pràctica i vivencial del temari del curs.

Sessió 2 [16.02.26]

Recuperant l’agència: pràctiques artístiques [indígenes] contemporàniesL’ahir: genealogia crítica dels museus etnogràfics i d’antropologia
Anàlisi del poder en la construcció de l’alteritat: estratègies de representació i d’absència.
L’art com a eina de reconstrucció identitària, individual i col·lectiva.
Art com a resistència explícita i activisme.
Revaloració de sabers ancestrals com a nous sabers interculturals.
Des de dins: contrarepresentacions i contranarratives

Sessió 3 [23.02.26]

Arxiu, memòria i futur: el museu com a arxiu i l’art com a reparació.La mirada única: arxius colonials, poder i silenci.
La recerca arxivística avui com a activació de la memòria oblidada.
La creativitat artística com a reescriptura de la memòria col·lectiva, la reconnexió identitària i la reapropiació de sabers.
D’una mirada única a les narratives plurals.

Sessió 4 [2.03.26]

L’artista-comissari (curar des de dins). El rol dels artistes indígenes com a comissaris i agents de canvi.
Curar és tenir cura: estratègies pràctiques per a una museografia més justa i participativa.
Noves formes de representació i mediació cultural als museus.
Exemples de bones pràctiques: museus en diàleg amb comunitats d’origen, coproducció de sabers, retorn i reparació de sabers, materials i obres.

Sessió 5 [9.03.26]

Visita comentada a l’exposició Projectar un planeta negre [MACBA] com a clausura reflexiva i aplicada dels continguts del curs.

ADREÇAT A

Estudiants d’antropologia, humanitats, museologia, art i història colonial i postcolonial. Interessants en gestió de patrimoni material i immaterial de caràcter artístico-antropològic. Així com públic general interessant en les temàtiques anteriors i amb ganes d’ampliar coneixement sobre les pràctiques indígenes contemporànies i el seu rol en els debats museogràfics actuals.

DADES DEL CURS
 
Dates: Dilluns 9, 16, 23 de febrer, 2 i 9 de març de 2026
Horari: de 18.00h a 20.00h.
Durada: 10h.

Idioma del curs: català
Modalitat: presencial

Professora: Dra. Roser Bosch i Darné
Crèdits Fotografia: “(detall) Paddy Japaljarri Stewart, Marlu Jukurrpa (Red Kangaroo Dreaming) Yarnardilyi & Jurnti, 2009”

Lloc: Institut Català d'Antropologia (Carrer de Casp 43, baixos 1a, Barcelona)

INSCRIPCIONS I PREUS

General: 70€
Jubilats, estudiants i/o persones a l’atur: 50€
Membres ICA i ACPA: 40€

Formulari d’inscripció
La plaça queda confirmada un cop fet el pagament.

Es lliurarà certificat d’assistència i participació (100% d’assistència).
Mínim de 15 persones per a realitzar el curs
Correu de contacte: secretaria@antropologia.cat, 722 52 47 65

PROFESSORA

Roser Bosch i Darné.
 Doctora i llicenciada en Humanitats (UPF). Especialista en arts indígenes contemporànies i museologia amb una tesi doctoral sobre arts indígenes australianes contemporànies i la seva representació a museus i col·leccions europees. Al llarg dels anys ha treballat com en docència universitària a la UPF, UAM, UVic i CIEE. 

Ha participat en varis projectes d’investigació ministerials, en congressos nacionals i internacionals i ha estat membre de la European Association for Studies of Australia (EASA), de la European Society for Oceanists (ESfO), del Centre Investigador en Art Primitiu i Primitivisme de la UPF (CIAP), del Centre d’Estudis Australians i Transnacionals de la UB (CEAT) i de l’Institut Català d’Antropologia (ICA). En relació a Veus del Pacífic, ha estat la responsable dels continguts del projecte educatiu de l’exposició.



 

L'espai Avinyó presenta les activitats de la temporada d’hivern del 2026 (del calendari occidental) de la mà de l’“ocell de la sort”, dibuix de l’il·lustrador japonès resident a Barcelona Yoshi Sislay, que esperem que ens guiï cap a un horitzó intercultural compartit.

En aquesta temporada d’hivern se centraran en processos del panís, històries de genocidi a la península, arxius municipals, panafricanisme, plurilingüisme i altres reflexions, mitjançant llenguatges del cinema i la música, pràctiques pedagògiques i participatives.

Memòries perseguides, arxius a revisitar

Obren la temporada amb una projecció sobre la Gran Batuda, la persecució i extermini de la població gitana l’any 1749 en el context espanyol i català, insistint en la seva incorporació al currículum educatiu institucional.

En el marc del 21M, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, proposen una visita a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona per generar un diàleg intercultural al voltant del relat, el tractament i la difusió dels fons documentals relacionats amb les exposicions universals de la ciutat i la seva vinculació amb els zoos humans.

Llengües, identitats i drets

Amb motiu del 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna, dediquen una sessió a l’amazic, la tercera llengua més parlada a Catalunya, per obrir un debat sobre el dret a parlar la pròpia llengua en contextos migratoris.

En el marc del 8M, proposen un espai de diàleg per reflexionar sobre què significa avui ser una dona jove catalana-marroquina a Barcelona, des d’una narrativa audiovisual que aborda experiències, tensions i el seu circuit de difusió.

També visitaran una exposició que aborda les manifestacions culturals del panafricanisme de la mà de referents presents a la ciutat, per contextualitzar les seves aportacions històriques, polítiques i de pensament en diàleg amb el present.

Sabers ancestrals i resistències quotidianes

Amb Nixtamalització, obren un taller pràctic i de reflexió al voltant d’aquest saber ancestral de comunitats indígenes i afrodescendents, la seva exclusió dels sistemes alimentaris i les jerarquies que determinen quins coneixements són reconeguts.

Dins del cicle Balls · Músiques · Resistències, presenten una sessió dedicada al palmeig com a pràctica rítmica, corporal i col·lectiva present en tradicions com el flamenc, gnawa o el landó.

Més col·laboracions

Segueixen col·laborant amb el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona i revisant l’oferta d’activitats per fomentar l’ús social de la llengua amb les propostes Sabors amb Chez i Paraules Cosides, dirigides a l’alumnat i al voluntariat per la llengua.



Tots aquests diàlegs i visites, músiques i balls, recorreguts i obres de teatre són activitats gratuïtes, però cal inscriure’s prèviament escrivint a espaiavinyo@bcn.cat.


 
La mort sota custòdia de la policia de la moral iraniana de la kurda Jina Mahsa Amini el 2022 va desencadenar una onada de protestes a l’Iran que avui ja té dimensió de revolta contra el règim; la caiguda de Bashar Al Assad el desembre de 2024 a Síria i l’arribada de l’islamista al-Jolani al poder ha desembocat en persecucions contra alauites, drusos i kurds fins a provocar una neteja ètnica a Alep; el desarmament i posterior dissolució del PKK i la crida d’Abdullah Öcalan el 2025 a negociar la pau no ha rebut una resposta a l’alçada per part del president turc Erdogan que continua reprimint el poble kurd dins i fora de les seves fronteres. Volem analitzar aquests i altres reptes que viu el Kurdistan que malda per assolir la seva emancipació entre l’esperança i la repressió.

El CIEMEN parlarà el pròxim 23 de gener a les 18 h a l’Auditori del CIEMEN amb Massoud Sharifi, nascut a Rojhilat, professor de Sociologia a la UAB i investigador del Centre d’Estudis i Recerca en Migracions, Ceylan Tutan, nascuda a Bakur, enginyera civil i membre de la Junta del CIEMEN, i amb Jenkidar Shikhdmmar, nascut a Rojava, mestre i representant de l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria a Catalunya, en una xerrada conduïda per Marta Rosique, periodista i presidenta de la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles.


Quin ha estat l’impacte econòmic i ecològic de la immigració entre els anys 1950 i 1980 a Catalunya? Es pot comparar amb l'actualitat? Ho comentaran al debat que l'Ateneu Barcelonès ha preparat pel proper 17 de desembre.

L'acte anirà a càrrec de Carlota Solé Puig, catedràtica de Sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, de la UAB, Jaume Fabre Fornaguera, periodista i historiador. Premi Memorial Francesc Candel, Adela Ros Híjar, doctora en Sociologia per la Universitat de Califòrnia i ex Secretària per a la Immigració del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Presenta: Joaquim Perramon, ponent de la secció d’Economia.

Dimecres 17 de desembre, 18.30-20.00h 
Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès 

Organitzen: Seccions d’Economia, Ecologia i Història. 
Memorial Ateneu 2025. Cicle de Migracions 1950-1980 a Catalunya

La immigració és un tema fonamental en molts aspectes – cultural, econòmic, urbà ambiental…– i l’Ateneu ha decidit dedicar-hi una particular atenció, començant pel discurs d’inici de curs de la presidenta de l’Ateneu.

Primer de tot cal preguntar-se si ha similituds entre les migracions 1950-1980 i el que està passant actualment en la immigració. S’ha demanat la participació de tres especialistes que ben segur aportaran reflexions d’interès: Carlota Solé, premi nacional de sociologia i una de les especialistes en immigració més reconegudes a Catalunya i a l’Estat, Jaume Fabre, periodista i historiador, que ha publicat mig centenar de llibres d’història urbana i de la vida quotidiana i Adela Ros, doctora amb sociologia per la Universitat de Califòrnia amb una tesi sobre immigració i ex Secretària per a la Immigració del Govern de la Generalitat de Catalunya.

L’acte no es pretén ser una simple sessió d’història sinó aportar, de manera amena però rigorosa, una perspectiva històrica de l’impacte econòmic, urbà i ecològic de la immigració. Útil també per a valorar la situació actual.

 


Un mitjó: un objecte quotidià, mínim, gairebé insignificant. Quan me’l miro faig una associació immediata:

mitjó → peu → sabata

I aquest recorregut em fa pensar en centenars, milers de persones que caminen:que travessen deserts, costes, ciutats i fronteres;
que arriben a Europa o intenten arribar a Catalunya;
que desapareixen de la nostra vista tan bon punt trepitgen la ciutat;
que no poden accedir als museus, però sostenen la vida quotidiana.

Penso en qui habita als marges, en els cossos no normatius que no encaixen en la narrativa oficial. Penso en qui, fins i tot sense papers, construeix i sosté l’economia catalana:les persones als camps de Lleida,
les que treballen el reciclatge amb els mateixos materials amb què Tàpies creava obres.

Aquestes presències invisibles són aquí; els seus avantpassats van patir el fuet que va ajudar a aixecar aquest país amb matèries primeres como el cacau, el cafè, el sucre, la fusta.

I si penso en Tàpies, penso inevitablement en Catalunya. I si penso en Catalunya, veig la senyera. Com es construiria avui una bandera catalana?

Quin és el seu or? De qui és la sang?

Però jo sí que soc catalana. Aquesta bandera també és meva. Hem d’apropiar-nos dels símbols, transformar-los, jugar-hi, crear noves narratives.

Ve a ser una altra història fundacional per a la bandera catalana del segle xxi, feta amb els mitjons de persones afrodescendents que caminen sobre una sang fictícia.

Per això proposo una altra senyera: una bandera creada des dels marges, des dels cossos que no s’esperen al carrer però que sí que s’exposen al museu com a signe de diversitat i d’integració.

En aquesta altra bandera, el groc és l’or d’Abya Yala: la riquesa extreta d’Àfrica i de l’Amèrica Llatina, transformada avui en coltan, cacau, petroli o empreses extractivistes que sostenen el benestar europeu. El vermell és la sang del tràfic transatlàntic: un traç que continua viu en les morts del Mediterrani, a les fronteres on encara sagnen els cossos negres.

Perquè la presència negra a Catalunya no comença amb la migració recent: és antiga, és en la terra i en el temps.

Gairebé totes les regions d’Àfrica tenen una figura que connecta el món dels vius i el dels morts. Una presència que es vesteix amb una roba feta de fulles seques, de fibres, de teles, de materials que respiren memòria. És una màscara que entreté els infants, que balla, que provoca, però que també guia, acompanya i ajuda a transcendir. Una figura que no només apareix: intercedeix. Que no només balla: obre portals. Que no només juga: protegeix.

Vull agafar aquesta figura ancestral i crear-ne una de pròpia; un ésser vestit amb mitjons, amb els mitjons de les persones migrades a Catalunya, i també amb els mitjons que es fan servir per dibuixar aquesta nova bandera.

Els mitjons es perden dins la rentadora, sí; però també són el millor lloc per guardar secrets, per protegir petits tresors, per abrigar-nos del fred del món. Per això demano a la comunitat migrant mitjons desaparellats per crear un vestit que dialogui cara a cara amb el gran mitjó de Tàpies; un vestit que activi una dansa dels marginats, un moviment que aplegui temps i territoris, que em connecti amb els milers de persones que caminen, que fan la travessa per arribar a Europa, a Espanya, a Catalunya. Perquè quan no quedin sabates, quan tot s’hagi perdut o deixat enrere, continuarem caminant amb mitjons.

El meu cos —negre, de dona, de gairebé cinquanta anys, gras, queer, excessiu— no és el cos esperat. Però és aquest el cos que avui construeix aquesta nova senyera. El que reclama un lloc en el relat. El que diu: Catalunya també s’escriu des de nosaltres. El que afirma: som aquí, hi hem estat sempre, i som part fonamental del que aquest territori és i pot arribar a ser.


Silvia Albert Sopale


Silvia Albert Sopale és actriu per vocació, directora per obligació, dramaturga per responsabilitat social i activista per amor a la negritud. Nascuda a Sant Sebastià, és filla d’una mare bubi de Guinea Equatorial i d’un pare igbo de Nigèria. Actualment viu a Barcelona.

És fundadora de Periferia Cimarronas, el primer teatre negre a Espanya; ha impartit la càtedra de primavera de 2025 al King Juan Carlos I of Spain Center de la Universitat de Nova York; és membre de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya; fundadora d’Hibiscus, l’Associació d’Afroespanyols i Afrodescendents, i directora del Festival Black Barcelona. També és cofundadora de Tinta Negra, col·lectiu que impulsa la diversitat racial en les arts escèniques, i membre de t.i.c.t.a.c. (Taller d’Intervencions Crítiques Transfeministes Antirracistes Combatives).

És cocreadora de No es país para negras (2014), Blackface y otras vergüenzas (2019), Parad de pararme (2021), La Moreneta (2021), Cuentos desde la Periferia (2023), Mahmud y no solo Mahmud (2023) i Lotö, un ritual de emancipación corporal (2024).

El seu treball és objecte d’estudi a universitats espanyoles i nord-americanes, i ha presentat les seves peces a Nova York, Chicago, Colòmbia i diversos països europeus.

La programació i el comissariat de la segona edició del cicle Seguint el sol ha anat a càrrec de Gabriel Virgilio Luciani.


· Data: 13.12.2025 | 13:00 h
· Durada: 1.30 h
· Lloc: Terrassa del Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona).
· Preu: 5 €


El proper 16 de desembre de 2025, a l'Auditori del Palau de la Generalitat de Barcelona, se celebrarà un acte commemoratiu amb motiu del Dia Internacional de les Persones Migrades. L’esdeveniment, que durà per títol "De Candel a avui, les migracions enforteixen els barris", vol posar en valor la contribució de les migracions al teixit social i cultural de Catalunya.

El programa inclou:

18.00: Benvinguda i inici de l’acte, amb intervenció de David Moya, director general de Migracions i Refugi.

18.05: Projecció de vídeo i intervenció a càrrec de la Fundació Paco Candel.

18.10: Conversa 'Els Candels d’avui' amb: Alíou Diallo (jurista i politòleg), Yousra Touri (activista i educadora social), Doina Gherta (associació Atzavara Arrels de Terres de l’Ebre), Moderada per Déguène Seck.

18.15: Clausura a càrrec de: Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials i Inclusió, Eva Menor Cantador, consellera d’Igualtat i Feminisme

18.45: Refrigeri i actuació musical amb Bigwé, per tancar l’acte.

Una trobada per reflexionar sobre el passat, present i futur de les migracions a Catalunya, amb veus del territori i institucionals.

Més informació



La fundació ACSAR Presenta l’Informe sobre l’Estat de la Immigració a Catalunya 2024, el dia 4 de desembre del 2025, a les 17.30 h, al Palau Macaya de Barcelona.

L’informe d’enguany s’ha estructurat a partir d’entrevistes i s’articula en set blocs temàtics: asil i refugi, ocupació, habitatge, educació, racisme i discursos d’odi, i ús del català. Ha estat redactat per Tarek Saliba Rodríguez i Ariadna Romans i Torrent, i inclou un recull exhaustiu de dades actualitzades sobre les persones estrangeres que viuen a Catalunya i a Espanya. El resultat és una anàlisi rigorosa i completa que permet obtenir una visió global i orientar millor les polítiques públiques en matèria d’immigració i acollida. Es podrà consultar en línia la setmana abans de la presentació, dia en què es comptarà també amb còpies físiques per les i els assistents.

L’informe s’ha redactat en col·laboració amb la International Action for Peace (IAP-Catalunya) i el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament a través del projecte “Protecció de defensores dels drets humans de Colòmbia, Filipines, Mèxic i Brasil: una mirada al dret a la terra, al territori i l’asil”.

Més informació