Casa Jaguar Studio, amb el suport del Consolat de Colòmbia i la col·laboració de destacades organitzacions, es complau a anunciar "Guardianes", un recital multidisciplinari que combina poesia, música, dansa i diàleg per a reivindicar la memòria de les dones indígenes de Llatinoamèrica.

L'esdeveniment tindrà lloc el divendres, 30 de maig, de 18.00 a 20.00 hores, a la Biblioteca Gabriel García Márquez (c/ Treball 219, Barcelona). L'entrada és lliure fins a completar aforament.

"Guardianes" és un projecte que busca reivindicar les veus silenciades de les dones indígenes d'Amèrica Llatina a través de la poesia, la pintura i el diàleg. Artistes i especialistes llatinoamericanes residents a Barcelona obriran un espai de reflexió sobre violència, migració i resiliència, acostant al públic la riquesa de les seves veus i tradicions. Aquest esdeveniment convida a reflexionar sobre temes universals com la migració, l'oblit i la reivindicació de la memòria històrica.

El recital de poesia presentarà poemes sobre set dones indígenes que van canviar la història de Llatinoamèrica, recitats per poetes llatinoamericanes migrants. L'esdeveniment es dividirà en tres blocs: "Dones indígenes de l'època colonial", que contarà les històries de quatre guerreres i revolucionàries indígenes, acompanyades de música acústica en directe; "Dones indígenes contemporànies", amb les històries de tres activistes indígenes del segle XX i XXI, acompanyades de coreografies que barregen teatre corporal i dansa contemporània; i un bloc final sobre l'experiència migratòria del col·lectiu llatinoamericà a Europa, també amb música acústica en directe.

Després del recital, s'obrirà un espai de diàleg liderat per filòsofs, poetes i activistes llatinoamericans migrants a Barcelona. La conversa girarà entorn de dos temes principals: "Dones silenciades per la història: violència, migració i resiliència" i "La memòria com a art: el poder narratiu de la poesia".

La sala estarà decorada amb obres de l'artista colombiana Ivonne Portillo Sierra, qui ha exposat prèviament a Espanya, Taiwan i els Estats Units. Les seves obres barregen pintura abstracta i figurativa per a expressar emocions i conceptes relacionats amb la memòria i la identitat.

L'elecció de la Biblioteca Gabriel García Márquez com a seu és significativa, ja que comparteix la missió de preservar i difondre el coneixement cultural i literari de la comunitat migrant d'Amèrica Llatina.

"Guardianes" no és només un esdeveniment cultural, és una experiència artística audiovisual que busca generar una reflexió profunda sobre com l'art pot preservar i transformar la nostra comprensió del passat.

Més informació 

 

Ja pots inscriure't a les sessions virtuals d'aquest taller descolonial que s'impartirà per part de la Red de Migración, Género y Desarrollo.

Els tallers seran impartits per diferents professionals entre els dies 30 i 31 de maig. 

Per inscriure't pots enviar un correu a xarxamgd@gmail.com o emplenar el formulari que deixem a continuació, on també trobaràs més informació.

Més informació

Som capaces d’identificar conductes racistes a l’entitat? Quines referents tenim en qüestions d’antiracisme? Quin és el recorregut del racisme al nostre país? Quin és l’impacte de les nostres accions? Com s’introdueixen els discursos d’odi en els nostres espais?

La formació serà a càrrec de Fronteres Invisibles, un projecte social que busca mitjançant l'educació, combatre el racisme, la xenofòbia i la islamofòbia, a través del disseny i la dinamització d’instruments educatius. 

Aquesta formació ofereix un espai on poder reflexionar sobre què és el racisme i com es manifesta en el dia a dia de l’associacionisme juvenil, així com oferir eines per al seu abordatge. També, abordarem com integrar una perspectiva antiracista a la nostra associació i com vetllar per generar espais segurs i allunyats dels discursos d’odi. 

Tindrà lloc dimecres 11 de juny de 18:30 a 20:30 h al Carrer de les Tàpies, 1 i, per a participar-hi, cal inscriure's. 

Més informació 

  

"Les Resistències contra l’agenda política hegemònica als productes audiovisuals" és el tema de la formació d’enguany del 8è Curs de Periodisme i Comunicació Intercultural #ComuniCanvi 2025.

Com a periodistes i comunicadors, cal ser conscients de com i des d’on es genera l’actualitat informativa i mirar d'avaluar si les fonts compleixen els requisits necessaris per interactuar de manera adient amb les societats complexes i diverses del segle XXI.

La formació és gratuïta. Amb un mínim del 70 % d’assistència al cicle s’entregarà un certificat d’assistència.

Aquesta és una iniciativa organitzada per l’Associació Intercultural Llatins per Catalunya, el grup de comunicació de la Xarxa BCN Antirumors i l’Agència Intercultural ITACAT, amb la col·laboració de la Lleialtat Santsenca i el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

El curs es durà a terme el dijous 26 de juny i els dijous 3, 10 i 17 de juliol, de les 17 h a les 19 h, a la Lleialtat Santsenca (Carrer d’Olzinelles, 31, Barcelona, Catalunya).

Curs coordinat per Omaira Beltrán Sánchez.

Places limitades. Inscripció imprescindible a través d’aquest formulari d'inscripció.

També us convidem a visitar el nostre canal de Youtube, on trobareu els vídeos de l’edició anterior.

+ informació

Amb motiu de l'exposició "Marta Palau. Els meus camins són terrestres" del Museu Tàpies, dedicada a l'obra de l'artista catalana exiliada a Mèxic Marta Palau, la institució organitza un seminari per tal d’aprofundir en el llenguatge i la cosmologia de Marta Palau. Així, partint de cosmovisions indígenes i rituals ancestrals es tractaran temes com el xamanisme, la guarició i el simbolisme del sagrat.

Aquesta jornada permetrà reflexionar sobre com l’artista incorpora pràctiques que vehiculen els conceptes de màgia i d’història en relació amb la pràctica artística per generar una poètica visual que connecta amb el subconscient col·lectiu i amb la memòria ancestral. L’ús de materials naturals i de tècniques tèxtils tradicionals per part de Palau, així com la creació d’una simbologia arrelada en l’experiència personal, contribuiran a parlar sobre l’art com una eina creativa de resistència cultural i a posar en valor la riquesa espiritual de les cultures originàries.

Com a cloenda del cicle de cinema «Els exilis (in)visibles», aquest seminari contribuirà a trencar amb la consciència antropocèntrica i eurocentrista, per tal d’habitar el món des d’altres narratives i de posar el focus en els imaginaris col·lectius. En aquest sentit, el treball de Palau s’ha de plantejar com un acte de memòria i resistència envers els processos de deshumanització i com un gest per entendre el món com un tot concèntric i relacional.

Programa: Estètica del trànsit. Memòria i exili

· 18 h. Presentació de la sessió a càrrec del Museu Tàpies

· 18.10 h. Conferència «Marta Palau entre trajectòries d’exili», a càrrec de Mari Paz Balibrea

· 18.50 h. Conferència «Entre dos mons. Dones, art i exili», a càrrec de Gemma Domènech

· 19.30 h. Conferència «Visionàries elles, visionàries nosaltres. La cosmologia de Marta Palau», a càrrec de Pilar Bonet

· 20.10 h. Interludi poètic «La paraula: exili de l’exili», a càrrec de Maria Sevilla

· 20.30 h. Taula rodona amb Mari Paz Balibrea, Gemma Domènech, Pilar Bonet i Maria Sevilla, moderada per un representant del Museu Tàpies

· 21 h. Cloenda


Mari Paz Balibrea és catedràtica d’Estudis Culturals de l’Espanya Contemporània a Birkbeck, Universitat de Londres. El seu treball estudia la dimensió política de la cultura centrant-se, particularment, en l’Espanya del segle xx. En aquesta línia, ha publicat extensament sobre el paper dels intel·lectuals d’esquerres, sobre el llegat de l’exili republicà i sobre la construcció de la idea de ciutadania a la ciutat creativa. Ha estat consultora en matèria d’art i cultura de l’exili republicà en la recent remodelació de la col·lecció permanent del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Pilar Bonet Julve és investigadora, historiadora i crítica d’art. Docent a la Universitat de Barcelona. Experta en estudis sobre art i espiritualitat de dones visionàries europees. Presidenta de la Fundació Josefa Tolrà – Art Visionari, i creadora i codirectora del grup de recerca Visionary Women Art (Premi ACCA Recerca, 2023). 

Comissària d’exposicions d’art contemporani. En els darrers anys, les seves mostres han estat dedicades a la creació gràfica i tèxtil d’artistes heterodoxes: La mà guiada. Josefa Tolrà i Madge Gill, dones visionàries, Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), 2023; La mèdium i el poeta. Una conversa astral entre Josefa Tolrà i Joan Brossa, Fundació Joan Brossa (Barcelona), 2020; ALMA. Mèdiums i visionàries, Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, 2019; Josefa Tolrà i Julia Aguilar. Art des de l’altre costat, Les Bernardes de Salt (Girona), 2017, i Josefa Tolrà. Dibujo fuerza fluídica, Can Palauet (Mataró), 2013.

Gemma Domènech és professora agregada del Pla Serra Húnter al Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona (UdG) i, des de l’any 2022, directora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), on n’havia estat investigadora des de 2009. En paral·lel, entre 2019 i 2021 va ser directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya.

Doctora en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (2000), compta amb una àmplia trajectòria científica amb més d’un centenar de publicacions i presentacions a congressos d’àmbit nacional i internacional. Cal destacar la seva línia de recerca sobre la repressió i l’exili dels arquitectes republicans i sobre l’exili a Mèxic de les artistes catalanes. Aquests treballs han donat lloc a projectes de col·laboració amb la Universidad Nacional Autónoma de México i el Colegio de Jalisco (Guadalajara, Mèxic). Domènech és coautora de Segundo diccionario de los catalanes de México (editorial Porrúa, Ciutat de Mèxic, 2022), premiat amb el 56è Premi Crítica Serra d’Or de Recerca en Catalanística.

Maria Sevilla és investigadora i docent precària de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona, i també treballa com a poeta i rapsoda. Ha publicat quatre poemaris i una plaquette: Dents de polpa (2015), Kalàixnikov (2017), if true: false; else: true (2020), Plastilina (2021) i La nit ovípara (2024). El 2024 també ha publicat el seu primer assaig, No desitjaràs els béns del proïsme. Ha experimentat amb gèneres liminars com la poesia sonora i el videorecital, i des de gener de 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal. En l’àmbit escènic, ha recitat en multitud de festivals de poesia d’àmbit nacional, i també a ciutats com Quetzaltenango, Istanbul, Vílnius, Londres, París i Calcuta.

· Data: 21.05.2025 | 18:00 h
· Lloc: Auditori del Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona)
· Durada: 3 h
· Preu: 5 €

+ informació

 

Rosina Prado és la protagonista de la darrera sessió del cicle de cinema “Els exilis (in)visibles”. Nascuda a Cartagena l’any 1935, Rosina Prado es va veure obligada, juntament amb la seva família, a sortir d’Espanya al final de la Guerra Civil, establint-se a Moscou, on va viure gran part de la seva infància i joventut. Allà va ingressar a l’escola de cinema, però abans d’acabar els seus estudis, l’any 1961, va ser enviada a l’Havana. Allà, i no sense dificultats, va arribar a rodar fins a cinc documentals. A Cuba va quedar fascinada per les imatges de la revolució i per “l’home nou” que aquesta projectava.

El cinema de Rosina Prado és, tal com ens explica María Camí-Vela, «un cinema en el qual la “revolucionària” càmera documenta la realitat de la vida quotidiana del poble cubà, però amb una mirada que, conscient o inconscientment, es posiciona com a dona i com a estrangera». Les seves pel·lícules mostren com poques, l’arrelament de l’exili en les noves cultures i com alguns exiliats van continuar perseguint els seus ideals polítics en aquestes noves pàtries. Rosina Prado, que actualment té noranta anys, viu a Madrid des de la dècada de 1970, però, tot i així, la seva figura no ha estat prou reivindicada.

Projecció de tres films

En aquesta sessió, amb un format de conversa a tres, recuperarem la trajectòria d’aquesta excepcional cineasta a mode d’homenatge. Comptarà amb projecció de tres peces breus Ismaelillo (Rosina Prado, 1962, 19’); Palmas cubanas (Rosina Prado, 1963, 26’); i ¿Qué es lo bello? (Rosina Prado, 1965, 10’). 

Ismaelillo representa la infància de Cuba, que neix a un nou futur gràcies a l’arribada dels revolucionaris al poder. Palmas cubanas: Uns plans inicials dels arbres de palma serveixen per mostrar la vitalitat del poble cubà davant la situació revolucionària que ha canviat els seus costums i les seves perspectives de futur. ¿Qué es lo bello?: L’arcaisme d’uns mobles aparatosos abandonats es contrasta amb l’energia de la joventut cubana.

Debat final

En acabar les projeccions tindrà lloc un col·loqui entre Tània Balló, Luís E. Parés i Maria Camí-Vela.


· Data: 20.05.2025 | 18 h
· Lloc: Museu Tàpies
· Activitat en el marc de l'exposició: Marta Palau. Els meus camins són terrestres

· Preus: Una sessió: 3 € | Cicle complet: 8 € (3 sessions). Estudiants, Amics del Museu i majors de 65 anys: gratis.

[Imatge superior: Fotograma del film "Ismaelillo".]

+ informació  |  Reserves

 

Tres joves són allunyats dels seus somnis, per ser portats a les files de diferents bàndols d'un conflicte al qual no volen pertànyer. Són víctimes, però ara seran afectats i preparats per a la guerra, mentre lluiten internament per no convertir-se en els pròxims victimaris.

Somos Ecos és un intent audaç d'examinar la guerra a través d'una lent centrada en la humanitat, més que en els extrems ideològics. Aquesta pel·lícula que un principi podria suposar-se com una altra més sobre el conflicte armat colombià ens fa un gir pel fet que els seus angles són clarament diferents. El seu ritme atrau gradualment fins que es nega a deixar anar.

La projecció comptarà amb director de fotografia i productor associat a la pel·lícula Manuel Velásquez i amb la defensora dels drets humans i medi ambient a la regió de Magdalena Medio a Colòmbia, Yesica Méndez com a convidats.

L'esdeveniment tindrà lloc dijous 15 de maig a les 18:30h al Centre Cívic Cotxeres de Sants (Carrer de Sants 79). 

La fàbric@ organitza el conversatori públic sobre èxits, oportunitats i reptes per la Pau Territorial Urbana, amb la participació de Isabel Sepúlveda, directora de la Corporación Regiópn i Juan Felipe Ortíz del projecte "Sin rumores" de Medellín. Amb la moderació de Tica Font, del Centre Delàs.

Divendres 9 de maig, 19h a la Lleialtat Santsenca (Olzinelles, 31). Acte obert.

Més informació

Una invitació a participar en solidaritat amb la millora de la infraestructura del Refugi del Moviment. 

Com diu Milena Flórez, presidenta d'aquesta organització ambientalista, del Refugio:

“Es el corazón de la familia grande del Movimiento Ríos Vivos, porque es el espacio de encuentro de las personas que hacemos parte de la organización. Es el espacio de nuestra juntanza, donde compartimos, donde nos formamos, donde nos organizamos, donde nos arraigamos al proceso y a nuestro territorio, ahí echamos raíces en nuestra lucha de defensa de la vida, del rio, de la montaña, de los derechos humanos y de la naturaleza, vivimos otra vida en este espacio” 

La solidaritat entre els pobles és la nostra millor arma. 

Fes la teva aportació a aquest somni col·lectiu a: https://www.gofundme.com/f/sede-movimiento-rios-vivos

Més informació

 

El dijous 29 de maig a les 19 h l'Ateneu de Sant Cugat, inaugura a l’espai de trobada l’exposició L’aigua és vida, l’aigua és futur, que es podrà visitar fins al 20 de juny i planteja la problemàtica de l’accés a l’aigua potable a escala global i quina és l’acció d’Oxfam Intermón en aquest camp de la cooperació internacional. Durant la inauguració, des d’Oxfam Intermón faran una breu introducció a la crisi de l’aigua a nivell mundial i posteriorment es projectarà la pel·lícula Tekuanes: Guardianes Xinkas del agua, d’Ignacio Decerega, de 62’ de durada, produïda per la Caravana Mesoamericana del Agua amb el suport d’Oxfam Intermón, que tracta les temàtiques de l’aigua, l’impacte extractivista d’empreses transnacionals, les defensores de drets i les cultures dels pobles originaris.

Sinopsi

El projecte miner “El Escobal”, situat al Departament de Santa Rosa (Guatemala), territori ancestral Xinka, influeix en el procés d’autoidentificació de la condició ètnica Xinka. Un grup de joves, científics/ques comunitaris Xinka analitzen i controlen l’estat de l’aigua en la conca del riu “Los Esclavos” a l’orient de Guatemala, convertint-se en “Tekuanes” o “Guardians” de l’aigua, la natura i la seva cultura amenaçades i enfrontant-se a empreses i capitals transnacionals.

Ho organitza: Intermón Oxfam

Activitat gratuïta. Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç.

Més informació 

 

L'Ateneu Santcugatenc i la Unipau us conviden a una nova Nit Temàtica en què es projectarà el documental 'Del otro lado' amb el posterior col·loqui amb Iván Guarnizo, director i protagonista, i Guérima, signant dels Acords de Pau de Colòmbia i coprotagonista del documental.

'Del otro lado' (Colòmbia, 2021) explica com dos germans afronten les ferides durant el recorregut geogràfic i emocional que reconstrueix el captiveri de 600 dies que va viure la mare a la selva colombiana. Quan la majoria dels guerrillers deixen les armes, decideixen buscar al captor de la seva mare. Seran capaços de perdonar?

Serà divendres 16 de maig a l'Ateneu Santcugatenc (Avinguda de Gràcia, 16, Sant Cugat del Vallès) a les 19:00 hores.

L'entrada és gratuïta, però per límits d'aforament, cal fer reserva prèvia a través d'aquest enllaç.

Més informació

S'obren les inscripcions de les jornades De l’arrel a la subversió: Parlem d’educació, pedagogies feministes i justícia global.

Aquestes jornades són un espai de trobada i diàleg entre docents, joves, entitats, activistes i expertes en educació per construir una #CoeducacióTransformadora i feminista cap a una justícia global per a totes. 

Juntes, elaborarem un full de ruta dirigit a les autoritats educatives per incorporar les nostres demandes a les polítiques educatives de centre. 

Les jornades tindran lloc al Convent de Sant Agustí de Barcelona (Carrer del Comerç, 36, Ciutat Vella) els dies 7 i 8 de maig.

Pots inscriure't dins el web de Coeducació Transformadora:

Més informació

L'Observatori de Dret Públic IDP, en col·laboració amb el CER-Migracions (CERM), la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) i l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), organitza el Seminari Internacional «Migracions Ambientals i Ciutats: respostes locals davant reptes globals» els dies 29 i 30 d'abril a Barcelona (Sala Raval – CCCB).

El Seminari es desenvolupa en el marc del Projecte BAMAC “Barcelona, Metròpoli d'Acolliment Climàtic”, que té com a principal objectiu analitzar la posició de les grans ciutats davant l'arribada i protecció de persones que s'han vist forçades a migrar per factors vinculats a la degradació ambiental.

El propòsit central d'aquesta trobada és promoure un espai de conversa i col·laboració entre actors institucionals, la comunitat cientificotècnica i societat civil. L'enfocament estarà posat en l'intercanvi de coneixements, evidències i experiències sobre el fenomen de les migracions ambientals cap a i dins dels nuclis urbans. A partir de la posada en diàleg dels estudis sobre migracions vinculades a la degradació ambiental i les reflexions entorn de les ciutats i el canvi climàtic, l'espai busca posar el focus en l'escala d'acció local.

Això respon al fet que les ciutats actuen com a escenaris on es convergeixen tres realitats interconnectades:

Els nuclis urbans densos, especialment del nord global, contribueixen significativament a les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.

El canvi climàtic està reduint l'habitabilitat de les ciutats i accentuant les seves desigualtats. Les àrees urbanes estan cada vegada més exposades als impactes dels esdeveniments climàtics extrems, la qual cosa demanda estratègies efectives de mitigació i adaptació, dissenyades i impulsades també des de l'àmbit local.

Les àrees urbanes continuen sent els principals destins dels fluxos migratoris. En aquest context, es converteixen en espais on es dirigeix la població migrant procedent de regions afectades per degradació ambiental, on la mobilitat humana es presenta com a estratègia d'adaptació.

Les ciutats, al mateix temps que han d'assumir la responsabilitat enfront de la degradació ambiental, emergeixen com a actors clau per a visibilitzar una realitat que sovint passa desapercebuda. Sense perdre de vista els contextos dels llocs d'origen de les persones que migren per motius vinculats a la degradació ambiental, la trobada es proposa aconseguir els següents objectius específics:

Intercanviar coneixements, evidències i reflexions sobre el fenomen de les migracions ambientals cap a i dins d'àrees urbanes des de diferents perspectives.

Explorar les possibilitats d'acció dels grans nuclis urbans, a partir de les competències existents i necessitats identificades pels diferents actors.

Analitzar els recursos i estratègies impulsades des de les ciutats per a reforçar o configurar el seu caràcter de «Ciutat-Refugi», amb la finalitat de proveir de protecció a les persones desplaçades per motius ambientals.

Atendre les experiències de mobilitat, necessitats i projeccions de la població que migra per factors ambientals a nuclis urbans (migració interna i internacional).

Més informació

A càrrec de: Yolanda Onghena, autora del llibre, i de Luisa Martínez-García, professora i investigadora al Departament de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Tú, la extranjera invita al lector a una conversación entre un “tú extranjera” y un “tú no-extranjera” que explora los clichés empleados para nombrar a las personas de fuera: extranjeros, migrantes, turistas… Muestra los pasajes entre lo híbrido, lo anónimo, lo (in)visible, lo auténtico y lo alóctono, donde ser diferente es un fallo, una falacia y un argumento equivocado. 

El relato es un arabesco, un movimiento que va y viene entre identidad y diferencia; un juego de fragmentos vitales vividos y relatados para encontrar argumentos que se alejan de clichés, eslóganes y discursos identitarios. En esta búsqueda de sentido común, y para que no se quede en una reflexión puramente teórica, el relato llevará al lector –a través del storytelling– a ciudades como Ciudad Juárez, Estambul, Nagoya o Almaty, donde un “tú” y un “otro”, por un instante, abrirán la ocasión de un “nosotros”. 

Cada capítulo se abre con una imagen, imágenes anónimas, abandonadas y sin pertenencia que introducen una visión crítica (a veces provocadora, otras simplemente audaz) sobre los conceptos en uso para hablar de estos seres extraños entre auténticos, invisibles y anónimos, pero siempre diferentes. Hacia el final, la narración se vuelve un diálogo más íntimo en el que el “tú” pierde su trazado único y se vuelve un fragmento inacabado, un en(tre)medio –ni aquí ni allá– que reconcilia los roces continuos y conflictivos entre ser y pertenecer. Es un intento de narrar la diferencia de otra manera.

Activitat presencial.

Més informació 

 

Amb motiu de la visita de la Corporación Región Medellín a Barcelona, la Xarxa Bcn Antirumors convida a una sessió de treball oberta per intercanviar experiències i estratègies de transformació de pràctiques i narratives discriminatòries des d’una mirada territorial i transversal.

Coneixerem de prop el projecte antirumors que es desenvolupa a Medellín i desenvoluparem les iniciatives més inspiradores identificades durant la trobada de març.

Activitat adreçada a entitats, xarxes de barri i persones interessades en el treball de lluita contra les discriminacions.

Inscripcions: antirumors@bcn.cat

La Jornada de Comunicació en un món en conflicte: narratives i resistències té com a objectiu analitzar el paper de la comunicació en la construcció i difusió de relats sobre els drets humans, els conflictes i les emergències humanitàries. Es comptarà amb la participació de periodistes, expertes en la comunicació que promouran la reflexió, el diàleg i la formació sobre el periodisme de pau, les narratives decolonials i la informació per combatre els discursos d’odi.

L'esdeveniment s'organitza en el marc del projecte UNIACT! (Universitats en Acció per una Cooperació Transformadora), impulsat per totes les universitats públiques i privades de Catalunya a través de la Xarxa tècnica de cooperació, voluntariat i refugi del Consell Interuniversitari de Catalunya. Liderat per la UdG i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, compta amb la participació destacada de la UAB, UOC i UPF, amb el suport de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i l’organització a càrrec de la Fundació Autònoma Solidària.

Aquesta jornada és dirigida a estudiants de comunicació (periodisme, comunicació corporativa, audiovisuals...) i a professionals i acivistes del sector, tant periodistes en actiu com a persones tècniques de comunicació d'entitats.

Data: 24 d'abril de 2025, de 9 a 18h. | Lloc: Facultat de Ciències de la Comunicació – Universitat Autònoma de Barcelona (Aula Magna). Retransmissió en directe: Disponible per a la primera part de la jornada.

L’activitat és gratuïta, però cal inscripció prèvia en aquest formulari.

+ informació 

 

La Fundació Antoni Tàpies, creada el 1984 per l'artista, promou l'estudi de l'art modern i contemporani. El museu, obert el 1990 en un edifici dissenyat per Lluís Domènech i Montaner, té un enfocament plural i interdisciplinari.

L'exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món explora els imaginaris del llegat tapià, fusionant influències de moviments com el dadà i el surrealisme amb pensaments com la psicoanàlisi i el marxisme. També es reflexiona sobre el diàleg amb la cultura popular.

Dins el cicle Museus (Im)possibles, l'Espai Avinyó i el Museu Tàpies us proposen, a través de xerrades, visita al museu i sessió de treball, amplificar i posar en comú reflexions i debats que planteja l’exposició: Què implica per a un artista com Tàpies imaginar el món? Com es dialoga amb la crítica sobre la noció d’art brut i primitivismes en la història de l’art? Des de quin context i temps s’estan abordant les referències a la cultura popular? Quines altres veus, sabers o lectures podem incorporar a l’anàlisi del posicionament esteticopolític de Tàpies que ens proposa l’exposició?

Amb:Mabel Llevat porta més de dues dècades treballant en memòria patrimonial tradicional i analitzant estructures nostàlgiques i performances de colonialitat. Ha col·laborat amb institucions com la Casa de les Amèriques i la Fototeca de Cuba, i ha participat en esdeveniments internacionals com la Biennal de l'Havana i el Festival Paiz. Recentment, ha desenvolupat rutes sobre Barcelona i l'esclavitud transatlàntica, obtenint una residència cultural a la Fabra i Coats.
Fátima Masoud és investigadora, artista i activista en "salut mental", fundadora d'Orgullo Loco Madrid. Ha estat clau en l'organització del Dia de l'Orgullo Loco a Madrid i és membre de La Bajona Colectiva. Autora del llibre Art brut, bruta tú 100 mg, aborda la tutela i l'espoli de les persones psiquiatritzades en el món de l'art. Investiga, escriu, pinta i continua lluitant contra el sistema psiquiàtric.


El cicle Museus (Im)possibles, organitzat per Espai Avinyó i diversos equipaments culturals, busca crear espais d’aprenentatge col·lectiu entre artistes i professionals culturals. L’objectiu és repensar els imaginaris occidentals sobre diversitat cultural en les propostes dels museus de la ciutat.



Dia: dimarts 29 d'abril

Horari: de 9.30 h a 12.30 h

Lloc: Museu Tàpies (C/ d'Aragó, 255)

Cal inscripció prèvia enviant un correu electrònic a espaiavinyo@bcn.cat explicant el vostre interès i la vostra relació amb la temàtica.+info

 

 

La sala d'exposicions de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona s'ha convertit en un espai de reflexió gràcies a la darrera proposta artística de l'artista Jimena Lucas, titulada "EXILIS". Inaugurada el passat 3 d'abril de 2025 i oberta al públic fins al proper 30 d'abril, la mostra aborda la complexa i dolorosa realitat de l'exili infantil a través d'una varietat de disciplines artístiques.

La mostra ha estat possible gràcies al suport de la Fundació Atrium Artis, una entitat privada amb seu a Girona que té com a objectiu principal estimular el pensament crític i la reflexió sobre temes socials rellevants mitjançant l'art contemporani. "EXILIS" s'alinea perfectament amb aquesta missió, presentant una sèrie d'instal·lacions evocadores que utilitzen elements quotidians com ara peces de roba infantil i maletes per il·lustrar la dura experiència del desplaçament forçat que pateixen molts infants.

Un dels aspectes més singulars i commovedors de les obres de Lucas és la deliberada absència de rostres en les figures representades. Aquesta estratègia busca fomentar una identificació universal per part de l'espectador, transcendint identitats particulars per connectar amb la vulnerabilitat i el patiment compartit. A través d'aquesta manca de trets facials, l'artista aconsegueix transmetre potentment sentiments de pèrdua, separació i dolor, però també subratlla una humanitat comuna que dona veu a una realitat sovint silenciada o ignorada. Més enllà de la seva càrrega emocional, "EXILIS" té una clara vocació d'acostar l'art contemporani a un públic ampli i divers. 

Jimena Lucas, nascuda a l'Uruguai, l'any 1979, concep l'art com una eina poderosa de transformació social i un mitjà de comunicació accessible a tothom, buscant trencar les barreres elitistes que sovint envolten el món artístic. En aquest sentit, l'exposició esdevé una plataforma per fomentar el pensament crític i encetar un diàleg obert sobre qüestions socials urgents que sovint queden marginades del debat públic.

La consolidació com a artista de Jimena Lucas es reflecteix en la seva trajectòria, havent estat finalista en més de vuit premis nacionals en els darrers dos anys. Des de 2016, ha presentat nou exposicions individuals arreu de Catalunya i ha participat en destacades mostres col·lectives, com la de La Santa a Madrid i la del Centre Cultural Miramar a Sitges l'any passat. Amb "EXILIS", Lucas continua explorant la capacitat de l'art per generar consciència i sensibilitat envers realitats humanes complexes i urgents.

La Fundació Atrium Artis és una institució gironina privada que té com a finalitat la promoció del pensament crític i la reflexió a través de l’art. Aquest objectiu es du a terme mitjançant l’edició de llibres, el cicle de conferències post scriptum amb Miquel del Pozo, el projecte La Meva Primera Exposició i nombroses exposicions organitzades en diferents entorns. A més a més, es busca tenir un impacte en la societat, més enllà de donar recursos a la ciutadania per interactuar amb l’art i reflexiona-hi. És per això que aquest projecte és tan especial, ja que busca que l’art sigui la palanca per obtenir canvis tangibles, en col·laboració amb ACNUR.  

Exilis

Jimena Lucas

Del 3 al 30 d'abril 2025

Sala d'exposicions de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona

Carrer Ciutadans, 12, Girona, Catalunya  

+ informació  |  Programa de mà de l'exposició  | Contacte de l'artista

 

La segona sessió del cicle de cinema “Els exilis (in)visibles” del Museu Tàpies té com a focus la projecció del film "En el balcón vacío" (Jomi García Ascot, 1961, 70’). Aquesta producció és una adaptació d’una novel·la de María Luisa Elío, qui també firma el guió i encarna el paper protagonista.

Jomi García Ascot i María Luisa Elío van exiliar-se a Mèxic sent molt petits. Van créixer amb l’enyorança cap a un país que no havien conegut i, en certa manera, van assumir la nostàlgia dels seus pares. L’únic que havien heretat de la seva infància espanyola era un conjunt d’imatges inconnexes, on es barrejaven la ingenuïtat de la infantesa i la crueltat del món adult. 

"En el balcón vacío" és la pel·lícula que millor plasma en imatges la ferida de la identitat: un home amb el rostre difús, una finestra amb vistes a una teulada, una escala on una dona es creua amb la nena que va ser, etc.

En acabar la projecció, Luís E. Parés donarà una conferència que contribuirà a acostar-se a aquest univers del jo.

Sinopsis de "En el balcón vacío"

Després de la mort de la seva mare, Gabriela, recorda els esdeveniments que la van marcar durant la Guerra Civil espanyola, quan era una nena. Després d’anys d’exili a Mèxic, decideix tornar a Pamplona, la seva terra natal, per capturar els records que ha perdut.

La pel·lícula va tenir un pressupost mínim i va ser filmada els caps de setmana per un grup d’amics, tots ells fills d’exiliats. Aquest fet la converteix en l’autobiografia més punxant que va produir l’exili cinematogràfic.

Data: 22.04.2025 | 18:00 h
Lloc: Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona, Catalunya)

En el marc de l'exposició Marta Palau. Els meus camins són terrestres del Museu Tàpies.

Preus:

· Una sessió: 3 €
· Cicle complet: 8 € (3 sessions)
· Estudiants, Amics del Museu i majors de 65 anys: gratis

+ informació  |  Reserves

[Imatge del rodatge de “El balcón vacío” (Arxiu familiar)]