Com ser antiracista

Ibram X. Kendi
Traducció de Josefina Caball i Blanca Busquets

Ibram X. Kendi, guanyador del National Book Award i un dels referents actuals del moviment #BlackLivesMatter, formula una teoria antiracista transformadora. Amb una mirada autocrítica de la seva vida, ens acompanya a estudiar el nostre propi comportament i accions antiracistes.

Kendi defineix i analitza el racisme a través del poder, la biologia, l’etnicitat o la cultura, i també les diferents interseccions amb el gènere, la classe o la sexualitat, que contribueixen a enfortir l’opressió i la violència que reben aquests col·lectius.

Entenent el racisme com a estructural i sistèmic, Kendi crida a la responsabilitat individual i a la lluita col·lectiva contra tot allò que justifica i legitima el racisme a la nostra societat.

Col·lecció: Ciclogènesi
ISBN: 978-84-17925-41-3
Gènere: Assaig
Novembre de 2020
320 pàgines
Raig Verd Editorial


Ressenyes:

'El llibre més valent escrit mai sobre el problema de raça en la ment occidental'.

The New York Times


'Amb aquesta barreja sagaç de crítica social i memòries, Kendi ens fa arribar el seu missatge amb unes històries que serveixen com a punt de partida per a explorar amb contundència qüestions de raça, gènere, color i molt més. Si amb Stamped from the Beginning, Kendi va demostrar ser un historiador de primer ordre, aquí, la seva voluntat a l’hora de girar el focus cap a ell mateix el reivindica com a un activista coratjós, marcant el camí cap a una societat més equitativa'.

Library Journal


'Una explicació valenta i eloqüent, històricament documentada, de què són exactament les idees i pensaments racistes. La seva prosa és reflexiva, sincera i polida. Aquest potent llibre iniciarà moltes converses'.

Publishers Weekly


Aquesta novetat de l’autor guanyador del National Book Award no pretén despertar consciències. És més aviat una combinació de memòries i una extensió de la seva eminent Stamped from the Beginning (2016), que acompanya el lector a través d’una taxonomia del pensament racista fins a l’acció antiracista. Sense vacil·lacions, Kendi examina metòdicament el racisme valent-se de nombroses perspectives: el poder, la biologia, l’ètnia, el cos, la cultura, etc. Si Kendi és exigent amb Amèrica, ho és igualment amb si mateix. Aquesta honestedat severa ajuda els lectors, tant blancs com gent de color, a navegar per aquest difícil territori intel·lectual. Una lectura difícil, però necessària.

Kirkus


'Una memòria, un document històric i una crítica social a parts iguals, Ibram Kendi utilitza la seva pròpia trajectòria vital per mostrar-nos per què convertir-se en antiracista és essencial alhora que difícil. Aquest llibre és honest, valent i, sobretot, alliberador.'

James Forman Jr.


'L’obra d’Ibram Kendi i el Centre de Recerca i Polítiques Antiracistes són vitals en el clima sociopolític actual. Com a societat, hem de començar a veure l’antiracisme com a acció, no com a emoció, i Ibram ens està ajudant a fer-ho'.

Ijeoma Oluo


'Ibram Kendi és el visionari d’avui en la lluita per la justícia racial. En aquesta nova obra personal i reveladora, encara manté una mirada transformadora, desafiant tant l’ortodòxia predominant com l’antiracista. Ell il·lumina els fonaments del racisme de maneres revolucionàries i noves, i la seva anàlisi em suposa un desafiament i una inspiració constants. Com ser antiracista ens ofereix un camí endavant necessari i crític'.

Robin DiAngelo

.


Entre Arequipa i el món
Diàleg amb l'escriptora Teresa Ruiz Rosas (Perú)
Casa Amèrica Catalunya | 14 de juny del 2021 | A les 19.00 h.

Des de la seva Arequipa natal, la trajectòria vital de Teresa Ruiz Rosas es trasllueix en la literària, un camí amb diferents destinacions i llengües: des de la seva joventut hongaresa, després del teló d'acer, les seves posteriors experiències a l'Espanya de la Transició, amb les seves nits eivissenques, fins al seu arrelament alemany, abans i després de la caiguda del mur de Berlín.

Dialogarà amb l'escriptora i Premi Nacional de Literatura del Perú, la professora de la Universitat de Barcelona, Dunia Gras.

En compliment de les mesures de seguretat vigents, per assistir a aquesta activitat cal omplir i enviar aquest formulari de sol·licitud d'entrada.

També podreu seguir aquesta sessió a través de Youtube i Facebook Live de Casa Amèrica Catalunya.

Escriure des d'una altra llengua suposa un seguit de reptes quotidians, que, de vegades, passen inadvertits, però que queden marcats en l'escriptura de ficció. La perspectiva de la distància estableix també una relació complexa amb el país natal, la qual, no obstant, resulta enriquidora i així és reconegut, tot i que no sigui fàcil i requereixi cert pas del temps.

En aquest diàleg es tractarà de donar resposta a qüestions com: Què implica escriure en la immersió d'altres llengües? Què aporta creuar-se amb altres tradicions literàries? Què representa la migració, encara que sigui acadèmica? On queda el camp literari nacional, en la vivència transnacional, transatlàntica? És més difícil el reconeixement, des d'aquest altre costat? Com és rebuda la reflexió sobre l'origen i allò que és propi des de la distància? Què significa, a més, tot això, des d'una perspectiva de gènere?

Teresa Ruiz Rosas (Arequipa, Perú, 1956)

Premi Nacional de Literatura del Perú 2020 en la categoria de novel·la per Estación Delirio. Va estudiar diverses filologies en universitats d'Arequipa, Budapest, Barcelona i Friburg de Brisgòvia. Ha treballat per a la televisió alemanya, en l'ensenyament de llengua entre altres oficis vinculats a les lletres i conrea també la traducció literària de l'alemany (W.G. Sebald, Rose Ausländer, Fred Wander, e.o.) i de l'hongarès (Milà Fust, András Forgách).

És autora de les novel·les La falaz posteridad, La mujer cambiada, Nada que declarar, Estación Delirio, Calle de Tetuán, entre altres títols.

Dunia Gras Miravet

Professora titular de Literatura Hispanoamericana de la Universitat de Barcelona. La seva recerca s'ocupa, principalment, de la recepció i de l'estudi de les xarxes literàries de la narrativa hispanoamericana al món editorial, des dels escriptors del 'boom' als anys seixanta i setanta fins als narradors actuals, subratllant les relacions transatlàntiques, des d'una perspectiva transnacional.

Activitat organitzada amb la col·laboració del Consolat General del Perú a Barcelona.

Crèdit imatge de Teresa Ruiz Rosas: José Enrique Chirinos


+ informació



.
                        

En aquest programa d'Itacat Ràdio, coordinat per la periodista intercultural Omaira Beltrán, s'entrevista a Oussama Ben El Fassi, estudiant d'enginyeria de telecomunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i a Houda El Fetouh, estudiant de farmàcia de la Universitat de Barcelona (UB). Són dos dels joves que han estat seleccionats pel programa de Beques Joves Talents de la Fundació AGBAR 2021, projecte coordinat per la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC). 

En aquesta entrevista també ens ha acompanyat en Jordi Balcells, psicòleg, pedagog i director de l’Aula Actual:  projecte on s'emmarca el programa Beques Joves Talents de la Fundació AGBAR. 

Aquesta iniciativa és una pràctica intercultural exemplar, atès que treballa la igualtat des de l'equitat, la interacció positiva i el reconeixement, en aquesta cas de joves que s'han convertit en referents per a d'altres joves d'orígens divers. Esperem que projectes com aquest puguin multiplicar-se.



ACTE INAUGURAL DEL #FSI2021

Diumenge 06/06/21, 13.30h-15:00h

Modera: Patricia Cassemiro (activista de Mulheres Brasileiras contra o Fascismo i UCFR)

Intervencions:

Salim Benamara (President CCIC)

Alfons Llopis

Fatiha El Mouali

Actuació de Forn de teatre Pa'tothom: Teatre contra la islamofòbia: "La insuportable banalitat del tema".

Presencial amb streaming

Lloc: Centre Cultural Islàmic Català, Carrer Rafael Capdevila 1-3, 08018 Barcelona (Metro Clot; Renfe Clot-Aragó). (Mapa)

Streaming a la pàgina de Facebook d'UCFR





Élite és una sèrie de factoria espanyola distribuïda per Netflix en més de 190 països d’arreu del món amb molt d'èxit. Narra la vida d'un grup d’estudiants d'un exclusiu col·legi privat, al qual arriben dos nois i una noia de famílies de classe obrera, fet que desencadena diverses trames carregades de conflictes de classe, racials i de gènere, entre d’altres.

Des de l'Espai Avinyó analitzaran en clau intercultural aquesta sèrie per fer-se preguntes amb relació a com s’han construït els i les personatges, els conflictes i les situacions que envolten la seva realitat. També ens preguntaran sobre els límits o reptes de la presència, representació i visibilitat d’actrius, actors i comunitats racialitzades dins les produccions audiovisuals.

El cicle ‘Sèries a debat’, té l'objectiu d'analitzar sèries amb molt d'èxit i difusió dins la cultura popular contemporània. Quins temes i com es representa la diversitat cultural, ètnica i racial en les sèries? Quins problemes trobem a l'hora de trencar imaginaris estigmatitzats, exotitzants i racistes en les grans produccions audiovisuals? Com podem detectar-los? Quines sèries recomanem i quines no?

Ponents:

Hajar Menssouri: treballadora social i membre de l'associació mares contra el racisme.

Kenza Benzidan: tallerista en diversitat sexual i de gènere i en la prevenció de violències en l'àmbit escolar.

Dinamitza:

New Voices New Futures: col·lectiu de creadores afro que s'han unit per a la producció, la distribució i el suport a projectes audiovisuals de cineastes afrodiaspòrics.

Col·labora:

GENI – Grup de Recerca en Gènere, Identitat i Diversitat - Universitat de Barcelona



Dia: dijous 3 de juny

Hora: 18 h

Lloc: Sala Jane Addams, Facultat de Geografia i Història UB (Carrer de Montalegre, 6)

Inscripcions: espaisinterculturals@bcn.cat


           


Iniciem una sèrie de programes que hem titulat 'Sembrant veus, collint drets' on parlarem sobre la salut sexual i reproductiva al costat de companyes de Nicaragua, El Salvador i Catalunya, amb la col·laboració de Radio Vos: amb la periodista Argentina Oliveres i la coordinació de Farmamundi, qui treballen en el projecte “Drets Sexuals i Reproductius: diferents cultures, mateixos drets”, finançat per l'Ajuntament de Barcelona amb l'objectiu de compartir sabers i lluites diverses entorn de la salut sexual i reproductiva de les dones al voltant del món.

En la primera part del segon programa que hem titulat 'El dret a decidir'. L'objectiu és visibilitzar i analitzar la realitat d'El Salvador sobre dret a decidir que les dones tenen sobre el cos en general i el dret a l'avortament en particular. Per a això, hem entrevistat a Sara García: activista feminista, psicòloga i defensora de drets humans. Integrant de la 'Agrupación ciudadana por la despenalitzación del aborto' a El Salvador, qui han impulsat, entre altres, la campanya  #LibertadAlas17, del conegut cas de Teodora Vásquez.




En la segona part, hem entrevistat a Zorayda Torrez Echevarría, infermera defensora de drets humans i integrant del 'Colectivo de Matagalpa' i a Machu Ara, infermera de professió, feminista, activista i defensora de drets humans. També hem comptat amb el testimoniatge de dues dones anònimes que han passat per experiències relacionades amb l'avortament i amb el dret a decidir a Nicaragua.



El dijous 27 de maig de 16.30 a 20.30 en format virtual es presentarà la Jornada: "La Situación de las y los jóvenes que migran solos en Barcelona y Melilla", en la qual es presentaran els resultats de la primera fase del projecte de recerca I+D "Diálogo intercultural e interreligioso para fomentar la cultura de paz en jóvenes y menores extranjeros no acompañados (MENA) en Barcelona y Melilla" Finançat per el Ministerio de Ciencias Innovación y Universidades del Gobierno de España (RTI2018-095259-B-I00, MCIU/AEI/FEDER,UE).

Aquests resultats corresponen a les entrevistes fetes per dos grups de recerca interdisciplinaris de la Universitat de Barcelona i la Universidad de Granada, a educadores i educadors de diferents centres d'acollida a Barcelona i Melilla, amb la finalitat de conèixer la visió que tenen respecte a la situació que viuen els i les joves que migren sols.

Per participar-hi cal fer inscripció prèvia en el següent enllaç.
La inscripció és gratuïta i una vegada feta us enviarem l'enllaç per accedir a la sessió.

En aquesta entrevista hem parlat sobre la necessitat d'una mirada intercultural, una temàtica on les epistemologies del sud, que utilitzen les investigadores Zaida Franco (Bolivia), Nair Zárate (Perú) i Noemí Durán Salvadó (Catalunya - Colòmbia), són indispensables en la pràctica amb els estudiants a les universitats catalanes, on treballen com a professores. 

- Zaida Lenny Franco Lacato: doctora en Educació i Societat, professora de la Facultat d'Educació (UB) i investigadora en GEDIME (Grup d'Estudis d'Immigració i Minories Ètniques) a la UAB. Màster d'Intervencions Socials i Educatives per la Universitat de Barcelona. Llicenciada en Pedagogia per la Universidad Mayor de San Simón (Bolívia). 

- Nair Zárate Alva: psicòloga llicenciada per la Universidad San Martín de Porres del Perú (USMP). Doctora en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Professora i investigadora en la UAB i UB, sent les seves línies d'estudi els col·lectius en risc social i la intel·ligència emocional en el context Iberoamericà. Psicoterapeuta en LOAPSI, membre fundadora de Yachay (Xarxa d'Investigador@s i Professionals Peruan@s a Catalunya), i membre activa de la Secció de Psicologia Clínica de la Salut i Psicoteràpia del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) i Europsy. 

- Noemí Durán Salvadó, Doctora en art i educació per la Universitat de Barcelona llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Professora associada de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona en els cursos “Art i cultura en l'educació social, professionalització de la pedagogia, animació sociocultural”. Directora de tesi de màster en psicopedagogia i educació social. Professora col·laboradora habitual de la Universitat Oberta de Catalunya. Coordinadora de la línia de recerca “Juego, arte i educación” dins del grup de recerca Diverser (Pedagogia, sistemes simbòlics i diversitat cultural). Facultad de Educación de la Universidad de Antioquia (Colòmbia). Avaluadora habitual de tesi de màster i de doctorat de la Universidad de Antioquia (Colòmbia). Àmbit acció social des de l'artivisme. Impulsora de la companyia artística 'La inquieta'. (www.inquieta.cat). Coordinadora de l'espai cultural 'La casa voladora' 

.


 El proper 20 de maig 18:00 - 19:30, L'Espai Societat oberta i  l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) organitzen  un conversatori sobre bases de dades amb mirada intereseccional que organitzem amb És la recollida de dades interseccionales una eina eficaç contra el racisme?
 
Per a la identificació de les intereseccionalitats presents en la societat i que amb freqüència són causa de discriminació i desigualtat, resulta imprescindible comptar amb dades i informació sobre les característiques personals de la població. Però a la vegada això suposa una qüestió controvertida i problemàtica, donats els riscos i amenaces que pot suposar la sistematització d’aquesta informació per a les persones. A la conversa hi participarà:
Noemi Fernández, jurista de Federació Associacions Gitanes de Catalunya
Youssef M.Ouled, periodista i investigador sobre conseqüències del racisme
Míriam Hatibi, consultora comunicació i activista antiracista
Nicolás Marugan, sotsdirector de la Direcció General per a la Igualtat de tracte i Diversitat Ètnic Racial

Serà una trobada online. Us podeu inscriure a l’esdeveniment en aquest enllaç

En aquest programa de Ràdio Itacat, la periodista intercultural Omaira Beltrán esbrina què està passat a Colòmbia aquest 2021. Des del 28 d'abril del 2021, les principals ciutats de Colòmbia, com ara Bogotà o Cali, han estat protagonistes d'una aturada nacional (Paro Nacional), acompanyada d'una sèrie de manifestacions realitzades amb l'objectiu d'enderrocar el conjunt de reformes de caràcter tributari, laboral, sanitàries i educatives proposades pel govern colombià del president Iván Duque. 

Durant els 15 dies que porten aquestes protestes, a mitjans del mes de maig del 2021. ja hi ha hagut 47 persones mortes, segons informen algunes ONGs, i 42 morts, segon les xifres oficials. En quant a desapareguts, la xifra que donen les entitats socials és de 379 persones, mentre que les institucions governamentals parlen de 227 persones denunciades com a desaparegudes.

Per analitzar d'on prové tot aquest malestar social i com s'han construït i visibilitzat els nous grups que protesten contra un govern que ha estat trist protagonista per l'ús de la força indiscriminada, des d'ITACAT Ràdio entrevistem a l'economista colombià Francisco Giraldo i a la periodista colombiana Fabiola León. Els entrevistats ens explicaran el perquè de la manca d'informació que s'està produint per part dels mitjans generalistes. 

Els i les colombianes residents a l'exterior han estat testimoni del que està passant a Colòmbia mitjançant la visualització de suposats vídeos enregistrats per la ciutadania i no pels i les periodistes i penjats a les xarxes socials.

Francisco Giraldo és economista de la Universitat Externado de Colòmbia i professor universitari, amb més de 36 anys d'experiència, i amb estudis doctorals en Sociologia Jurídica, Mestratge en Govern Municipal i Transdisciplinar i en Sistemes de Vida Sostenible. També te coneixements en història, geografia i medi ambient de Colòmbia. És coordinador de la línia de justícia redistributiva de l'organització indígena Akubadaura. 

Fabiola León Posada és investigadora acadèmica, formadora i analista de mitjans, a més de periodista, locutora, assessora en comunicacions i defensora de la llibertat d'informació i dels DDHH. Durant més d'una dècada ha estat vinculada a l'ONG Reporters Sense Fronteres com a corresponsal per Colòmbia. Actualment és assessora en comunicacions i acompanya en processos socials a organitzacions indígenes i de dones artesanes. Va publicar, el 2016, la ponència titulada Mitjans, democràcia i reconciliació. A Alaic, Mèxic, acaba de publicar un llibre col·lectiu titulat Ondas Comunitárias que narran la Paz.
                   

Entrevistem a Karina, Brenda, Andrea Samireh Crisol i Mario Marroquín. Tots ells formen part de l’Ensamble LiberArte, un grup de corda integrat per dones joves salvadorenques que han recuperat la llibertat i que, mitjançant la música, emprenen un nou procés per viure en dignitat, amb drets i sense violència.

+ https://www.huacalong.cat/nahuat-num-8-cat/ Durant el mes de maig del 2021 comencen la seva gira per Catalunya, més exactament des del 3 al 18 de maig. Durant els propers dies tindran lloc actes i concerts a Castelldefels, Mataró, Igualada, Lleida, Vilanova del Camì, Rubí i Barcelona, que podeu consultar en aquest enllaç:

+ https://www.literaturasalvadorenya.cat/event/ Aquesta gira està impulsada per la Xarxa de Literatura Salvadorenca a Barcelona, Tiempos Nuevos Teatro i Huacal, una ong de solidaritat amb El Salvador, i rep el suport de diverses institucions i entitats de Catalunya.

---

Entrevistamos a Karina, Brenda, Andrea Samireh Crisol y Mario Marroquín. Todos ellos forman parte del Ensamble LiberArte, un grupo de cuerda integrado por mujeres jóvenes salvadoreñas que han recuperado la libertad y que, mediante la música, emprenden un nuevo proceso para vivir en dignidad, con derechos y sin violencia.

+ https://www.huacalong.cat/nahuat-num-8-cat/ Durante el mes de mayo de 2021 comienzan su gira por Cataluña, más exactamente desde el 3 al 18 de mayo. Durante los próximos días tendrán lugar actos y conciertos en Castelldefels, Mataró, Igualada, Lleida, Vilanova del Camí, Rubí y Barcelona, que puede consultar en este enlace:

+ https://www.literaturasalvadorenya.cat/event/ Esta gira está impulsada por la Red de Literatura Salvadoreña en Barcelona, Tiempos Nuevos Teatro y Huacal, ong de solidaridad con El Salvador, y recibe el apoyo de diversas instituciones y entidades de Cataluña.

.



Després d’una crisi soci-política, una petita illa viu una ruptura sistèmica amb els PKs, grans productors i distribuïdors alimentaris, fins aleshores posseïdors del monopoli econòmic local. Enmig d’aquesta reestructuració societal, moltes dones superen el seu desemparament financer convertint les seves veus en les dels avatars d’un programa encriptat de serveis sexuals en línia – e-International Venus. Qui està darrere d’aquesta nova activitat que ocasiona una recrudescència de la prostitució mundial?

Un espectacle unipersonal en el qual l’autoficció dóna un sentit personal a aquesta lluita de classes, on la hipersexualització és l’instrument polític de la classe opressora, el model d’alienació més urgent que combatre.

Adeline Flaun és una artista franc-caribenya que desenvolupa la seva carrera a Barcelona des del 2005. Co-fundadora de la companyia catalana ALMARADAS amb Sonia Espinosa, i ara amb la companyia fran-caribenya ACT’IN MATNIK, produeix projectes amb inquietuds socials o donant veu a minories i a la diversitat de realitats socials i culturals locals o internacionals. Adeline intenta potenciar en la seva carrera la multiculturalitat del panorama teatral o cinematogràfic en el qual s’immergeix. Influenciada pel seu recorregut artístic, gaudeix barrejant una interpretació realista de l’actor amb imatges corporals i audiovisuals carregades de simbolisme o de dades documentals. Un dels temes recurrents de la seva escriptura: l’individu a la recerca d’emancipació enfront del jou de la societat de la qual difícilment aconsegueix alliberar-se.

Entrades a: http://www.anticteatre.com/events/event/adeline-flaun-moi-dispositif-venus-jo-dispositiu-venus/



                           

Adeline Flaun és actriu d’origen francès, exactament de l'illa de Martinica. És dobladora, directora de teatre i viu a Barcelona fa 16 anys on ha treballat en sèries de Tv3 com 'La Riera' o 'Com si fos ahir', en obres de teatre com 'L’habitació del costat', i recentment a l'última pel·lícula del director Dani de La Orden, 'Loco por ella' o en la pel·lícula 'La dona il·legal', dirigida per Ramon Térmens. Podeu veure el llarg recorregut artístic de l’Adeline:


Adeline Flaun es actriz de origen francés, exactamente de la isla de Martinica. Es dobladora, directora de teatro y vive en Barcelona desde hace 16 años, donde ha trabajado en series de TV3 como 'La Riera' o 'Com si fos ahir', en obras de teatro como 'L'habitació del costat', y recientemente en el última película del director Dani de la Orden, 'Loco por ella' o en la película 'la dona il·legal', dirigida por Ramón Térmens. Puede ver el largo recorrido artístico del Adeline: 


.






Emissió de ràdio

El Pluralisme religiós forma part de la diversitat cultural que caracteritza la ciutat de Barcelona, però ens preguntem: Com és ser jove i formar part d’una comunitat religiosa en un context de promoció activa de la laïcitat? Com valoren les i els joves les llibertats i l'exercici dels drets religiosos en diferents àmbits on es desenvolupen? Com ressonen les vivències del jovent amb relació a les formes d’entendre i viure les tradicions espirituals?

En aquesta nova edició de Creació Jove. Vol 3. Transmissions espirituals escoltem les respostes i noves preguntes de joves a aquestes qüestions, mitjançant el llenguatge artístic de la ràdio.

Creació jove neix de la inquietud de l’Espai Avinyó que, en col·laboració amb la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB), vol donar suport i visibilitzar la creació jove de caràcter artístic i intercultural de Barcelona, a través de processos promoguts per col·lectius on s’hi hagin generat espais d’autorepresentació jove en els diferents barris de la ciutat.

Si ets jove i estàs interessat/da a participar, consulta la convocatòria adjunta.

Dinamitza:

Violeta Ospina: artista i educadora.

Col·labora:

La Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB), Oficina d'Afers Religiosos (OAR).



Dia: diumenge 31 de maig

Hora: 18 h

Lloc: Node XRCB

Inscripcions al taller: espaiavinyo@bcn.cat


                           



En esta entrevista Lobna Dahech, nos explica su experiencia de creación colectiva con La Red de Migración, Género y Desarrollo y el Quilombo Afrofeminista Anticolonial, del libro: #Diaspóricas​ un libro descolonial y antirracista, que habla de otros feminismos y desde las afrodescendencias, diásporas y ancestralidad. Las autoras lo definen como una pràctica colectiva donde se legitiman saberes y autorías contrahegemónicas, 'porque es la única manera de erradicar el extractivismo epistémico en la construcción de conocimientos'. 


Las escritoras de este libro son: Sandra Chagas, Alejandra Londoño, Sara Cuentas Ramírez, Bombo N'Dir, Sara Garcia, Sara Ramírez Zubillaga, Aracely Rodriguez Malagon, Zaíra Dos Santos, Arlene Cruz Carrasco, Maria Galindo, Lucero Rivera, Liuén Suyay, Yasnaya Elena y Lobna Dahech. Presentación en directo en el Canal de Youtube de la Red de Migración, Género y Desarrollo. Pueden comprar el libro escribiendo un correo a xarxamgd@gmail.com

Este libro ha sido posible gracias a la colaboración del Fondo Calala y el Ajuntament de Barcelona-





La Red de Migración, Género y Desarrollo y el Quilombo Afrofeminista Anticolonial con la colaboración del Fondo Calala y el Ajuntament de Barcelona, presentan #Diaspóricas un libro de creación colectiva, descolonial y antirracista, desde otros feminismos y desde las afrodescendencias, diásporas y ancestralidad. Una pràctica colectiva donde se legitiman saberes y autorías contrahegemónicas, porque es la única manera de erradicar el extractivismo epistémico en la construcción de conocimientos!

Las escritoras de este libro son: Sandra Chagas, Alejandra Londoño, Sara Cuentas Ramírez, Bombo N'Dir, Sara Garcia, Sara Ramírez Zubillaga, Aracely Rodriguez Malagon, Zaíra Dos Santos, Arlene Cruz Carrasco, Maria Galindo, Lucero Rivera, Liuén Suyay, Yasnaya Elena y Lobna Dahech.


Sábado 24 de abril, a las 17 h

 




Seguint amb l’objectiu de reforçar la comunicació associativa de les AV i federacions sòcies, i com a continuació del curs que s’ha fet recentment sobre “Campanyes digitals i activisme veïnal”, des de la CONFAVC/ Trama – la seva xarxa d’activitats formatives – han organitzat aquest segon curs on-line de comunicació, es farà el 21 i 29 d’abril, de les 17 a 19 hores a través d’un suport telemàtic i comptant amb l’expertesa de l’equip de comunicadores de La Tricicleta.


Aquest curs de dues sessions de 2 hores tindrà sobretot un caràcter més pràctic amb l’horitzó que sapigueu utilitzar plataformes de creació de continguts de dissenys atractius– per a xarxes socials, audiovisuals. etc- amb Canva, Movie Maker i Mailchimp. En la segona sessió s’analitzaran exercicis pràctics realitzats per les persones assistents i es farà un assessorament sobre casos de campanyes comunicatives que hagueu fet des de les vostres AV i federacions.

Us hi podeu inscriure en el següent enllaç: FORMULARI D’INSCRIPCIÓ . Posteriorment rebreu l’enllaç de la plataforma ZOOM per a seguir la formació.



Amb motiu de l’exposició John Akomfrah. Vertigo Sea de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona us proposen una activitat, titulada Històries de la mar, pel proper 30 d'abril del 2021, a les 17h, a través de la qual reflexionarem sobre alguns dels aspectes que planteja l’obra, com ara el canvi climàtic o les migracions. 

En primer lloc, veurem la pel·lícula Vertigo Sea (2015), del cineasta britànic John Akomfrah. Seguidament, amb Ángeles Schjaer, activista d’Open Arms, posarem en relació els continguts de l’obra amb la tasca de l’ONG i amb les vivències de les persones que es veuen llançades al mar com a única alternativa per protegir el dret més fonamental de tots, la vida.

L’obra Vertigo Sea de l’artista John Akomfrah, que es projecta actualment a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, explora la relació de l’ésser humà amb el mar. Aquests vincles no han sigut sempre fàcils. El mar, des de temps remots, ha estat un espai on moltes persones hi han perdut la vida.

Històries de la mar
30 d'abril del 2021, a les 17h.

Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
Barcelona, Catalunya

Preu: 8 € (la Fundació farà donació del 50% d’aquest import a l’ONG Open Arms)
Cal fer reserva prèvia: activitats@ftapies.com

Fotografia: © Olmo Calvo


.







El pròxim 8 d'abril a les 16.00 (hora espanyola) en el canal de Youtube del CER-Migracions de la presentació de Anahí Viladrich sobre el seu treball: Racisme i xenofòbia en temps de #COVID19: Claus per a entendre els nous discursos populistes de superioritat blanca. Dins del cicle de conferències internacional: Els Desafiaments de l'Antiracisme Contemporani.


Anahí Viladrich és una sociòloga i antropòloga mèdica originària de l'Argentina. Les seves recerques i escrits entrellacen el camp dels estudis migratoris, la cultura i la salut. Com a professora titular de la City University of Nova York, combina el seu treball com a investigadora i docent amb la seva passió per orientar a les joves generacions d'acadèmics.





El MACBA presenta una gran retrospectiva de l’obra de l’artista americà Felix Gonzalez-Torres, (nascut a Cuba el 1957, i mort a Miami el 1996, degut a les complicacions derivades de la sida).
 
Felix Gonzalez-Torres. Política de la relació situa l’obra de Gonzalez-Torres dins el discurs postcolonial i les històries connectades d’Espanya i el continent americà, especialment en la mesura que incideixen en qüestions actuals entorn de la memòria, l’autoritat, la llibertat i la identitat nacional. 

Es posa èmfasi en la lectura de l’obra de Gonzalez-Torres en relació amb la cultura espanyola, llatinoamericana i caribenya, no com una simple narrativa biogràfica singular, sinó com una manera de complexificar qualsevol lectura essencialista de l’obra de l’artista a través d’una única idea, tema o identitat. L’exposició proposa diverses interpretacions derivades d’aquesta línia d’investigació, i també subratlla la influència formativa de l’obra de Gonzalez-Torres en l’estètica queer.

Del 26 de març al 12 de setembre 2021.


.