dimecres, 22 de març de 2017

«Fem un te?»

dimecres, 22 de març de 2017



Arriba una nova convocatòria de «Fem un te?». Si voleu conèixer el que fan algunes entitats, els seus projectes i generar contactes i col·laboracions, aquesta és una bona oportunitat.

En aquest espai de trobada podem compartir les nostres experiències, el nostre coneixement i també les nostres inquietuds. En aquesta ocasió EICA, espai d'inclusió i formació CASC ANTIC, ens convida a fer el te a la seva seu, al carrer Comerç 42, baixos per conèixer de primera mà la seva tasca.

El pròxim dia 28  a las 18h. de març també ens acompanyaran l'Alba Barrera i la Carol Múrcia d'ACATHI que ens acostaran a la realitat de les persones homosexuals, bisexuals i transexuals immigrades.

mes info: http://www.institutdiversitas.org/sensibilitzacio/


0 comentaris

dimarts, 21 de març de 2017

21 de març Dia INternacional per a l'Eliminació de la Discriminació Racial

dimarts, 21 de març de 2017

Una de les prioritats temàtiques del Programa "Barcelona Ciutat de Drets", impulsat des de l'Ajuntament de Barcelona, és la lluita contra el discurs d'odi i la discriminació: el racisme, la xenofòbia, la islamofòbia, l'antisemitisme, la LGTBI-fòbia, l'antigitanisme, l'aporofòbia i d'altres manifestacions d'odi i discriminació que comprometen la convivència i la cohesió social.

Avui dia 21 de març, celebrem el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Discriminació Racial i l'Ajuntament de Barcelona se suma a diferents manifestacions, aquí i arreu del món, de suport i lluita contra el racisme i la discriminació.

Combatre el racisme és un repte col·lectiu que demana el treball en xarxa de totes i de tots. Per això, us convidem avui a visualitzar i compartir el vídeo de sensibilització.

Fem de Barcelona una ciutat intercultural, on totes les persones tinguin un accés real, efectiu i en condicions d'igualtat a tots els drets humans reconeguts i garantits a la nostra ciutat.

Més info: http://barcelona.cat/bcnvsodi



0 comentaris

L'Havana i Barcelona. Història de dues ciutats (1779-1936), presentació vídeo, Dj 30/03, a les 19 h, MUHBA Plaça del Rei

Presentació del documental L'Havana i Barcelona. Història de dues ciutats, 1779-1936, creat pel Museu d'Història de Barcelona, l'Oficina del Historiador de la Ciudad de La Habana i la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional.

L'acte tindrà lloc el dijous 30 de març, a les set del vespre, a la sala de Martí l'Humà del MUHBA Plaça del Rei (pl. del Rei, s/n).

Es recomana reserva prèvia: reservesmuhba@bcn.cat

 

 

 



 




0 comentaris

dilluns, 20 de març de 2017

Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya 2017 | Lleida

dilluns, 20 de març de 2017

Fotograma de NIEVE NEGRA (Argentina-Espanya)


LA MOSTRA DE CINEMA LLATINOAMERICÀ DE CATALUNYA PRESENTA LA SECCIÓ OFICIAL DE LLARGMETRATGES I EL SEU JURAT  

Nou llargmetratges representant onze nacionalitats diferents competiran a la Secció Oficial de la 23a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, organitzada per la Paeria i el Centre Llatinoamericà de Lleida, que se celebrarà a Lleida del 27 de març al 2 d'abril.

La Secció Oficial de Llargmetratges està patrocinada, un any més, per Movistar+, que a més a més lliurarà el Premi al Millor Llargmetratge. Estrena catalana de la coproducció argentí-espanyola "Nieve negra", protagonitzada per Ricardo Darín, Leonardo Sbaraglia, l'actriu catalana Laia Costa i Federico Luppi, que es projectarà el dijous 30 de març a la Llotja durant la inauguració

La Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya posa a disposició del públic les entrades per assistir gratuïtament a la inauguració. Es poden recollir a partir d'avui i fins a exhaurir existències, al Centre Llatinoamericà de Lleida (horari: 10h a 14h. C/ General Brito 5, baixos) i a la Regidoria de Cultura (horari 10h a 14h. Av. Blondel, 64)

La inauguració tindrà lloc el dijous 30 de març a les 21:00h a La Llotja (Av. Tortosa, 6-8. Lleida)

 
LES OBRES QUE COMPETIRAN A LA SECCIÓ OFICIAL DE LLARGMETRATGES, patrocinada per Movistar+ SÓN:

NIEVE NEGRA (Argentina-Espanya) de Martín Hodara (90') – 2017

Salvador viu aïllat dins la seva cabana a la Patagònia. Està acusat d'haver matat el seu germà durant l'adolescència. Després de dècades sense veure's, el seu germà Marcos i la seva dona Laura, que està embarassada, tornen d'Espanya per tal de convèncer-lo que vengui les terres que comparteixen en herència del seu pare. Enmig d'un paratge solitari i inaccessible, ben aviat es produeix l'enfrontament dels dos germans i reapareixen foscos secrets del passat, davant de l'espantada mirada de la indefensa Laura.

 
VIEJO CALAVERA (Bolívia – Qatar) de Kiro Russo (77') – 2016

El pare d'Elder Mamani ha mort i sembla com si això no li importés. Segueix Xupant als Karaokes, als carrers i posant-se en problemes. Però ja no hi ha ningú que se'n vulgui fer càrrec. L'únic que li queda és la casa de la seva àvia als afores del poble miner. El seu oncle Francisco, que és també el seu padrí, se n'ha d'ocupar. L'ajuda i li aconsegueix un treball a la mina. Però a Elder sembla que no li interessa res, sempre l'està cagant quan es baralla amb el seu padrí, es perd en l'obscuritat i tampoc no treballa. De totes maneres allí dins se n'ha assabentat d'històries fosques del seu oncle. No és tan innocent, sembla, com diuen. Cal saber arreglar-se-les enmig d'aquest laberint, enmig d'aquest lloc fosc i desconegut, on tothom és els altres. Mig tocats per la llum de la mort.

SANTA Y ANDRÉS (Cuba / França / Colòmbia) de Carlos Lechuga (105') - 2016

Ens trobem a l'orient de Cuba, l'any 1983. Santa és una camperola de trenta anys que treballa en una granja estatal. Andrés, un escriptor homosexual de cinquanta anys que, segons el govern, té "problemes ideològics". Com és habitual amb els contraris a la revolució, quan hi ha un esdeveniment polític a la zona, algú és enviat per evitar que cometi algun acte d'oposició pública. Aquesta vegada li toca a Santa que, durant tres dies Santa s'asseu davant la cabana d'Andrés i supervisa els seus moviments. Santa i Andrés són completament oposats; no se suposa que simpatitzin, però moltes coses els uneixen.

 
MAÑANA A ESTA HORA (Colòmbia / Canadà) de Lina Rodriguez (85') de 2016

Adelaida, una intel·ligent i bella jove de 17 anys, viu amb els seus pares en un apartament de Bogotà. Els tres conviuen i gaudeixen d'una vida familiar còmoda i comparteixen els contratemps habituals de la vida quotidiana. Ben aviat comencen a aparèixer esquerdes dins la llustrosa superfície d'aquesta família aparentment perfecta. Justament en l'etapa més alta de la seva angoixa adolescent i en plena recerca de la seva identitat, Adelaida xoca constantment amb la seva mare. Fins que passa una tragèdia… Pertorbada, la família enfronta el repte més gran fins al moment. Desesperats per aferrar-se als llaços que els uneixen, hauran d'encarar la incertesa del demà.

LA REGIÓN SALVAJE (Mèxic) de Amat Escalante (100') – 2016

Alejandra és una jove mare i mestressa de casa que cria els seus fills al costat del seu marit Ángel en una petita ciutat de Mèxic. El seu germà Fabián és infermer en un hospital local. Les seves vides provincianes són alterades amb l'arribada de la misteriosa Verònica. El sexe i l'amor són fràgils en certes regions on existeixen els valors familiars i la hipocresia, l'homofòbia i el masclisme són forts. Verònica els convenç que en un bosc proper, en una cabana aïllada, hi ha alguna cosa que no pertany a aquest món però que és la resposta a tots els seus problemes. És alguna cosa, a la força de la qual no s'hi poden resistir amb la qual cosa es pot obtenir la pau o patir la ira.

LA MUJER DEL ANIMAL (Colòmbia) de Victor Gaviria (120') – 2015

Després de ser descoberta disfressant-se de Verge, Amparo fuig per por del seu pare de l'internat de monges on era acollida. Arriba a un barri marginal de Medellín per viure amb la seva germana. Quan el seu cunyat la introdueix a la família, el cosí Libardo, que s'enamora d'ella, la rapta en un ritual matrimonial i després l'obliga a viure amb ell. La família de l'Animal serà testimoni del seu captiveri. La comunitat, animada per Libardo, no intercedeix en favor d'Amparo, la qual és abandonada a la vigilància permanent. Forçada a convertir-se en la dona de l'Animal, Amparo té una filla. Podrà, per amor, detenir la repetició del cicle del qual també fou víctima la seva mare? Podrà sobreviure i salvar la filla?

 
EL REY DEL ONCE (Argentina) de Daniel Burman (80') - 2015

Ariel es pensa que ha deixat enrere el seu passat. Ha construït una nova vida com a economista a Nova York però ha de tornar a Buenos Aires convocat pel seu pare Usher. La missió de la vida d'Usher és el funcionament d'una fundació d'ajuda jueva a El Once. A Buenos Aires, Ariel coneix Eva, una dona muda i intrigant que treballa a la fundació. No és casual que la visita d'Ariel coincideixi amb Purim, una festivitat que commemora la salvació de la diàspora jueva de l'aniquilació. Un dia de joia davant el desastre que s'ha evitat, una ocasió per tal de celebrar que forma el subtext d'una comèdia d'errors, trobades, malentesos i reflexió sobre el fet que no sempre podem deixar enrere el nostre passat.

 
CLEVER (Uruguai) de Federico Borgia i Guillermo Madeiro (83') - 2015

Clever, instructor d'arts marcials i pare infeliçment divorciat, està obsessionat amb pintar uns focs especials al seu cotxe. Per tal de plasmar el seu desig haurà de viatjar a un poble remot on, aparentment, resideix l'artista capaç de fer-ho realitat. Personatges excèntrics i misteriosos el rebran per tal de conduir-lo a un destí inesperat. Una aventura solitària i absurda, un home abatut intentant omplir un buit a la seva vida.

 
AQUÍ NO HA PASADO NADA (Xile) de Alejandro Fernández Almendras (95') - 2016

Vicente, un jove audaç i solitari, passa l'estiu a la platja, a casa del seus pares. Són uns dies de relax, mar i festes amb qui sigui. Però una nit d'alcohol i de perseguir noies canviarà la seva vida per sempre: és acusat d'atropellar un pescador, matar-lo i escapolir-se. "Yo no iba manejando", diu Vicente (Agustín Silva, La Nana) mentre intenta recordar què és el que va passar la nit anterior. L'únic que recorda és la nena amb qui s'estava petonejant al seient del darrere d'un cotxe en moviment. Afirma que el fill d'un poderós polític és qui conduïda. El poder, la manipulació i la culpa faran que  les seves dolces vacances d'estiu s'acabin amargament.

 
Més informació: 

Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya
www.mostradelleida.com

 
#lleida #catalunya #cinema #fires #premis #agenda #europe


0 comentaris

dimecres, 15 de març de 2017

ITACAT RECOMANA: Àfrica, tan a prop i tan desconeguda!

dimecres, 15 de març de 2017


El Grup de Treball de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya vol dedicar els debats solidaris d'aquest any al continent africà. A la nostra culturització Àfrica és la gran absent. Absent dels ensenyaments acadèmics, absent dels mitjans de comunicació, excepte quan hi ha un conflicte o drama important, distorsionada pels estereotips heretats d'un passat colonial. Poc sabem d'Àfrica, i la tenim tan a prop!

Per introduir els nostres debats de 2017 començarem amb el més africà que hi ha entre nosaltres: les persones africanes. Unes, les menys, convertides en ciutadanes de ple dret, d'altres, lluitant per tal que se les permeti viure aquí de manera digna i plena de drets. Més endavant anirem aprofundint, acompanyats de persones expertes, en qüestions polítiques, socials i culturals que ens acostaran a un millor coneixement del continent veí.

Comencem, doncs, amb Àfrica aquí el proper dia 22 de març, a les 18,30h, a la seu del Col·legi de Periodistes (Rambla de Catalunya, 10, pral.)







0 comentaris

dimarts, 7 de març de 2017

8 de marzo, cada día… Ser brasileña y algo más

dimarts, 7 de març de 2017
Per Flávio Carvalho para ITACAT,

“Maria, Maria; é um dom, uma certa magia, uma força que nos alerta; Uma mulher que merece viver e amar, como outra qualquer do planeta” (Milton Nascimento e Fernando Brant)



Brasil siempre será un país apasionado por el fútbol. Esta es una de sus más difundidas imágenes en todo el mundo. Así como es nuestro carnaval, nuestra esperanza y alegría de vivir. Somos un país de tópicos, mítico, cargado de estereotipos. Pero hay otro importante icono internacional. La imagen estereotipada de la mujer brasileña. De esto quiero hablar, como uno de nuestros mayores problemas. A cada 90 minutos, en Brasil, el tiempo equivalente a un partido de fútbol, se comete feminicidio en Brasil. Feminicidio es el nombre del terrible fenómeno del asesinato de mujeres por hombres que creen que una mujer puede ser propiedad suya. Por lo tanto, creen que su vida – y su muerte – le pertenecen. A cada 11 minutos (otro número de importante simbología para nuestro fútbol) una mujer brasileña es violada, de acuerdo con el IPEA, el influyente Instituto de Investigación de Brasil. Y, si estás dispuesto a seguir leyendo y volver a hablar de números, mejor que hagas tu mismo una prueba: en Google, digite la palabra “brasileñas” y no te asustes. Yo hoy estoy para hablar de género. O peor, de la violencia de género. De la violencia que todos cometemos, unos con más y otros con menos conciencia, pero que más importante es querer cambiar este rol. Si históricamente las desigualdades de género fueran construidas (antes se pensaba que era “natural”), la humanidad puede y debe acabar con esto. 

Luego descubrimos que peor puede ser para la mujer brasileña que vive fuera de nuestro país. Conozco muchas mujeres brasileñas que han sufrido algún tipo de violencia, intimidación o amenaza, por una triple condición: por ser mujer, por ser mujer inmigrante y por ser mujer inmigrante brasileña. Sobre esto, leerás, con mucho más propiedad, investigadoras como Maria Badet, Adriana Piscitelli, Denise Cogo y tantas otras. También es peor, como no debería ser, saber que ellas son la mayoría, en comparación con los hombres brasileños en España. Las más emprendedoras, las que más colaboran en proyectos asociativos y voluntarios, las que más se destacan en el arte y cultura. Tanto esfuerzo… no reconocido como debería ser. 

13 mujeres mueren cada día, en Brasil, por lo que aprendemos en nuestras adolescencias, en el patio de las escuelas, en los bares de la vida. O mismo en casa, cuando hemos hecho nuestras madres pensar que trabajaban como nuestras empleadas. Mientras nuestros padres salían para trabajar… ¿Pero porque hablar tanto del machismo en Brasil, se es un problema mundial? Cada uno habla del que le toca. La discriminación contra inmigrantes es muy estratégica. La mayoría de contratos precarios para mujeres recientemente creados en España fueran en trabajos de hostelería, de limpieza, de hogares, de cuidadoras de niños y de gente mayor. No es mera casualidad que son trabajos mayoritariamente ocupados por mujeres inmigrantes. Por otro lado, todos (¡todos! Repito) los proyectos sociales, asociativos y la mayoría de proyectos interculturales y emprendedores que involucran creatividad, dinamismo e innovación que yo conozco en España no serian posibles sin tener el talento de una profesional brasileña, actuando sin la visibilidad que merece. Solamente aquí en Cataluña, por ejemplo, de memoria puedo recordar el nombre de diversas brasileñas emprendedoras (evidentemente olvidando muchas otras): 

Angela, en el Cantinho Brasileño; Miriam, en Miriot; Marcia en Mangarosa; Joice, en Maloca; Gisele, en Panela de Barro; Patricia, en Can Dendê; Jabu, en Maracatu Mandacaru; Sandra, en Amigos de Brasil; Andreia Moroni, en el Ponto de Memoria Brasileirinhos; Luciana, en LSB Idiomas; Renata haciendo Finanzas en Femenino; Inez, en Desdelcos; Kika, en la Radio Caipirinha Libre; Maria, en Itacat; Cinthia, en Rehabilates; Cris, en Sol de Barcelona; Thafkeane, en Oito; Mércia con sus Danzas Circulares; Adriana, fotógrafa; la brasileña bombera voluntaria en Matadepera; Bruna, en la Federación de Jóvenes Inmigrantes; Bárbara, en Diversia; Dani, ex Presidente de APEC, en la Revista Bossa; Glaucenira, en la Comisión de Estranjería del Colegio de Abogados…

Una infinita lista de mujeres que me viene de memoria, sin salir de Barcelona. Por suerte, la última vez que estuve en Brasil, percibí algunas pocas cosas que están transformando la sociedad brasileña para mejor. Una es la percepción generalizada de que (mismo con el aumento de los feminicidios, o por la creciente visibilidad social de su denúncia) las transformaciones estructurales más urgentes, importantes y posibles son cosas como el que estoy intentando transmitir en este mi mensaje de esperanza y llamamiento a mis amigos. Sobretodo hombres, a quien invito a, por lo menos (por lo menos… queriendo el máximo), hacer una reflexión interna, silenciosa, con nosotros mismos. Pero si esto se queda solamente dentro de nosotros y no se externaliza para nuestra vida en sociedad, no habrá servido para nada. 

Este texto está dedicado a la memoria de Fidan Doğan, Sakine Cansız y Leyla Şaylemez, feministas asesinadas en Paris en 9 de enero de 2013. 



Flávio Carvalho, sociólogo. Quixote Macunaíma. Barcelona, Marzo de 2017. cbrasilcatalunya@gmail.com





0 comentaris

divendres, 24 de febrer de 2017

Merlí i la seva societat homogènia

divendres, 24 de febrer de 2017
Fa uns mesos Meritxell, companya i activista de la campanya #AixòésRacisme, escrivia aquesta reflexió sobre la sèrie de ficció “Merlí” de TV3. Una reflexió molt propera a la del periodista Carles Solà, director del programa “Tot un Món” de la mateixa casa, i membre de la Mesa per la Diversitat a l’Audiovisual del CAC, i que avui llegim a Media.cat: “Fins quan haurem d’esperar per veure un cuiner o un cambrer d’origen marroquí a La Riera, un policia d’origen senegalès a Nit i Dia o un estudiant de filosfia negre a la classe de Merlí compartint protagonisme amb els actors amb papers rellevants?”. 
Merlí la sèrie. Foto de @merlitv3
En l’emissió de Merlí de l’any 2015 reiterades vegades s’havia denunciat a TV3 que a les aules de la serie televisiva no es reflectia la variabilitat de fenotips existents a Catalunya, un greuge que s’havia de modificar per no caure en discriminacions.

Malauradament la sol.lució proposada és del tot racista: noies i nois de fenotips no blancs fent d’escenografia muda.

El sorprenent és que un programa de màxima audiència en el panorama català i dirigit a un públic adolescent sigui excloent. El racisme sorgeix amb més força com una evidència quan a més pretén donar certes dosis de lògica sobre les llibertats i els drets socials.

En aquest punt ens hauríem de preguntar si és que la filosofia estructurada des d’un món particular i ordenat per l’home blanc – que no dona blanca, ni esclaus -, és una referència per un públic que ja no només és adolescent, és hiper-divers en tota la complexitat que comporta.
Les intencions eren bones, però la deriva i l’efectivitat ha acabat per ser del tot contrària.

El món en el que ens enfrontem demana arguments intensos i sintètics. Més culturalistes, més des del treball de camp i més des de l’acció.

No em crec una televisió que no dóna veu a tothom i no demostra la realitat existent. No ens creiem al personatge d’en Merlí ni al que representa!

Meritxell Virgili
Publicat al web de SOS RACISME



0 comentaris

dijous, 23 de febrer de 2017

Com podem acabar amb el racisme?

dijous, 23 de febrer de 2017

Aquest és el segon taller del cicle titulat Racisme i capitalisme.  A la primera sessió es va parlar dels orígenes del racisme i a qui li beneficia (alguns treballadors blancs pensen que el racisme els va bé; en realitat ens perjudica, en diferents graus, tota la gent treballadora, blanca o negra).
En aquesta sessió parlarem de si es possible acabar amb el racisme.

Introducció: Maria Dantas, activista d’UCFR

Suggeriment de lectura: Racismo y Clase de Alex Callinicos, sobretot capítols 9 i 10
https://marx21.net/1996/05/01/racismo-y-clase/#Cap9

Més info al web: https://marx21.net/2017/02/21/racisme-i-capitalisme-tallers/

Organitza: marx21, la nova xarxa d’activistes anticapitalistes pel socialisme des de baix · Més info: marx21.net · marx21.net · info@marx21.net



0 comentaris

dilluns, 20 de febrer de 2017

L'Espai Avinyó us convida a la taula rodona 'Religions en diàleg: En què creuen els joves?'

dilluns, 20 de febrer de 2017




"Religions en diàleg: En què creuen els joves?"

on parlarem des d'una mirada jove sobre la vivència de la religió. Reflexionarem sobre les creences religioses de joves de diferents orígens culturals, el seu dia a dia en una societat secularitzada i les seves motivacions per participar en projectes de diàleg interreligiós (els joves ponents van participar en la primera edició del projecte "Constructors de Ponts" de l'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós).

Us esperem dijous 2 de març, a les 18:30 h, al Palau Alòs (c. Sant Pere Més Baix, 55).

Comptarem amb la participació de

· Gagandeep Singh. Nascut a la Índia el 1996 i resident a Barcelona des de fa 8 anys. Estudia ciències de la computació i participa com a voluntari habitual de la comunitat sikh de Sant Adrià.

· Fatima Belghirane El Moussaoui. Nascuda a Barcelona el 1991 i graduada en educació infantil. Actualment és doctoranda del programa "Educació en valors i ciutadania" de la Universitat de Barcelona.

· Xavier Real. Nascut a Sabadell el 1994 en el sí d'una família mormona. Estudiant d'Història a la Universitat Autònoma de Barcelona on actualment també treballa al Departament d'Enginyeria Química i Ambiental.

· Daniel Ribas. Nascut a Olesa el 1996 en una família catòlica tot i que ell no segueix cap tradició religiosa. És estudiant de Psicologia a la Universitat de Barcelona i també és músic i ballarí.

Amb la moderació de Verónica Sartore , coordinadora del Grup de Diversitat Religiosa del projecte Constructors de Ponts i membre de diverses iniciatives de diàleg interreligiós a Barcelona.

Aquest espai de diàleg servirà per visualitzar algunes de les iniciatives de diàleg interreligiós impulsades a Catalunya per joves.

Aquesta activitat s'ha organitzat amb la col·laboració de l'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia a: bit.ly/jovesreligions

+INFO sobre els continguts de l'activitat Religions en diàleg

Esperem la vostra assistència i us agrairem que compartiu aquesta invitació amb els vostres contactes i a través de les vostres xarxes.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -



0 comentaris

diumenge, 19 de febrer de 2017

El diari ARA mostra l'acollida de refugiats dels diversos estats europeus en un mapa

diumenge, 19 de febrer de 2017

La campanya 'Casa nostra, casa vostra', que fa pocs dies va omplir el Palau Sant Jordi amb un concert solidari, vol que Barcelona aculli aquest dissabte la manifestació a favor dels refugiats més massiva d'Europa. El manifest denuncia, entre altres coses, que Espanya es va comprometre a rebre 10.772 refugiats i  només n'han arribat 1.034. Això suposen 2,2 refugiats per cada 100.000 habitants, una de les pitjors xifres del continent en relació amb la població.

Països molt petits, com  Liechtenstein,  Luxemburg o Malta ocupen els primers llocs en acollida de refugiats en relació amb la població, però no són els únics que superen de llarg l'estat espanyol. Noruega i Finlàndia, amb cinc milions d'habitants, superen els 20 refugiats per cada 100.000 habitants. Els Països Baixos i Portugal, amb 16 i 10 milions d'habitants, han acollit 13,9 i 9,4 refugiats per cada 100.000 habitants.

Els països més poblats, França i Alemanya, dupliquen les xifres d'Espanya, amb 5,7 i 4,4 refugiats per cada 100.000 habitants, i el Regne Unit també la supera, amb 3,4 refugiats per cada 100.000 habitants. De fet, l'estat espanyol només queda per davant de la República Txeca, Croàcia, Bulgària i Eslovàquia. En xifres absolutes, això sí, Espanya se situa a la vuitena posició.


Autor: Auri Garcia Morera.




0 comentaris

dijous, 9 de febrer de 2017

Taula rodona "L'Iraq avui: una llarga postguerra o una guerra permanent?"

dijous, 9 de febrer de 2017

Cloenda del projecte "Barcelona, ciutat d'acollida"


El CIEMEN organitza aquest dijous 16 de febrer a les 19:00 hores el tercer i darrer col·loqui del projecte “Barcelona, ciutat d’acollida”, en què s’ha fet un repàs de la situació política i social de tres estats del Pròxim Orient (Turquia, Síria i l’Iraq) on diversos conflictes han provocat el desplaçament de milions de persones al llarg dels darrers anys.

La taula rodona d’aquest 16 de febrer duu per títol “L’Iraq avui: una llarga postguerra o una guerra permanent?”, i compta amb la participació com a ponents d’Antoni Segura, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona; Pamela Urrutia, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau i especialista en Nord d’Àfrica i Orient Pròxim, i Pius Alibek, escriptor, traductor i activista assiri de l’Iraq. Modera David Minoves, president del CIEMEN.

Durant l’acte també presentarem el web “Barcelona, ciutat d’acollida”, que s’activarà aquell mateix dia, i que inclourà informacions relatives al refugi.

L’acte, com tot el projecte, compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i tindrà lloc a l’Espai Avinyó (carrer d’Avinyó, 52, Barcelona). L’entrada és lliure.

Acte: Taula rodona "L'Iraq avui". Cloenda del projecte "Barcelona, ciutat d'acollida"
Dia: dijous 16 de febrer
Hora: 19:00 h
Lloc: Espai Avinyó (carrer d'Avinyó, 52, Barcelona)


0 comentaris

dijous, 12 de gener de 2017

L'Associació Quilòmetre Zero rep l'ajut de La Caixa pels seus projectes socials i interculturals

dijous, 12 de gener de 2017
Resultat d'imatges de Associació Quilòmetre Zero

L’Obra Social la Caixa ha concedit 10.000 euros a l’Associació Quilòmetre Zero, seleccionada en la convocatòria d’interculturalitat i acció social 2016 i que actuarà a Tarragona. Aquesta convocatòria ofereix ajuts a projectes dirigits a afavorir la convivència ciutadana i el desenvolupament personal i social, i a projectes socioeducatius que contribueixin a la promoció de la salut integral, a la prevenció de la violència i a la igualtat d’oportunitats.

L'associació tarragonina, amb el projecte Rossinyol Tarragona, té com a objectius facilitar la integració social de nens i nenes de diferents contexts socioculturals i influir en el seu creixement perquè els sigui més fàcil desenvolupar-se personalment i adquirir les competències bàsiques i transversals, proporcionant als infants suport social, cultural i lingüístic, consell, amistat, reforç i un exemple positiu. Els beneficiaris directes del projecte són 158 infants, i hi participen estudiants de diferents facultats de la URV que creen dinàmiques amb centres educatius i alumnat de les escoles de primària i secundària de la ciutat de Tarragona.

Una altra de les actuacions d'aquesta associació és el projecte Esmorzar i al Cole, que es duu a terme al Col·legi Public de Bonavista i que des del 2013 facilita esmorzar, dinar i berenar a nens i nenes del centre i que distribueix el professorat entre l'alumnat que ho necessita.

Font: http://www.diarimes.com/noticies/tarragona/2017/01/05/l_associacio_quilometre_zero_rep_000_euros_obra_social_caixa_pels_seus_projectes_13361_1091.html


0 comentaris

dimecres, 9 de novembre de 2016

ITACAT recomana: L’Espai Avinyó reflexiona sobre el tractament de la diversitat als mitjans

dimecres, 9 de novembre de 2016


L’Espai Avinyó-Llengua i Cultura de Barcelona inaugura dimecres l’exposició Això (no) és real, que a partir del recull de notícies reals aparegudes en diferents mitjans convida a reflexionar sobre el tractament que es fa de la diversitat cultural, basat en “l’ús connotat i no inclusiu del llenguatge”.

Per inaugurar Això (no) és real, impulsada pel grup de comunicació de la Xarxa BCN Antirumors, s’ha programat una taula de debat (18.30 h) per aprofundir-hi. Hi participaran Lluís Torrent, fundador i director d’United Eations Muhimu, i coordinador i redactor de continguts de la mostra; Anna Fernández-Alballi, especialista en comunicació estratègica, comunicació intercultural i publicitat i relacions públiques per al tercer sector social, i Tania Adam, fundadora de Radio África Magazine i presentadora del programaTerrícoles de BTV.
Aquesta taula estara moderada per la periodista i membre del grup de comunicació de la Xarxa BCN Antirumors, Omaira Beltrán.
 


0 comentaris

dilluns, 17 d’octubre de 2016

Trobades entorn del viure gitano a la Fundació Antoni Tàpies

dilluns, 17 d’octubre de 2016

25, 26 i 27 d'octubre, i 3 de novembre del 2016. 
Fundació Antoni Tàpies, Barcelona

De fet, el que ja està foradat és la terra, i són els homes els qui s'obstinen a aplanar-la i maltractant-la anorreen els seus possibles refugis.

Trobades entorn del viure gitano: gènere, memòria, economia, llocs.

De fet, el que està foradat és la terra és un programa de trobades entorn del viure gitano, amb la implicació d'activistes, investigadors, documentalistes i artistes que treballaran de manera oberta al soterrani de la Fundació Antoni Tàpies al voltant de la realitat del gènere, la vivenda i els assentaments, les formes de recollir memòria i les economies del treball gitano.

Aquest projecte se situa en els intervals de la programació expositiva de la Fundació Antoni Tàpies, ocupa un espai i un temps fora del que és previsible. Si cal anomenar-lo d'alguna manera podria ser l'anti-muséeimaginat per Achille Mbembe, el qual suggereix que seria el lloc indicat per pensar la insatisfacció que produeixen les representacions que intenten ser crítiques amb el nostre passat colonial. L'ocupació temporal de les galeries subterrànies de la Fundació Antoni Tàpies constitueix l'abric que ens permet pensar sense la urgència de produir altres representacions igualment deficients i injustes sobre problemes que requeririen diversos intents.

Programa de trobades

- Dimarts 25 d'octubre, de les 16.00 a les 18.00 h: gènere i sexualitat
Amb la participació de Rodrigo Andrés (professor d'estudis anglesos de la UB), Pablo Cáceres (tècnic de recerca de la UB), María Carrasco (activista en organitzacions romanís), Demetrio Gómez (activista en organitzacions romanís), Nieves Ibeas (professora d'estudis francesos de la Universitat de Saragossa), Adina Mocanu (investigadora doctoral de la UB) i Iñaki Vázquez (activista en organitzacions romanís)

- Dimecres 26 d'octubre, de les 16.00 a les 18.00 h: memòria, història i arxiu
Amb la participació d'Eva Cruells (documentalista), Veus Gitanes / Romane Glasura (associació de dones romanís) i Marta Segarra (professora d'estudis de gènere del CNRS, París, i de la UB, Barcelona)

- Dijous 27 d'octubre, de les 16 a les 18 h: habitatge, assentaments i economies del treball
Amb la participació de Joana Masó (professora d'estudis francesos de la UB), Alejandra Riera (artista) i Pedro G. Romero (artista)

- Dijous 3 de novembre, a les 19.00 h: democràcia sexual, biopolítica i la qüestió Rom
Conferència d'Éric Fassin, activista, professor de ciència política i estudis de gènere a la Université de Paris 8, coautor del llibre Roms et riverains. Une politique municipale de la race.

Programa realitzat en col·laboració amb el Centre de Recerca Teoria, gènere, sexualitat (ADHUC) i el projecte d'investigació Noves visions de la comunitat / Noves identitats, híbrides i sexualitzades FFI2014-53047-R (Universitat de Barcelona).


Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
08007 Barcelona
http://fundaciotapies.org


#conferències #museus #barcelona #agenda #cursos #catalunya 


0 comentaris

Taula rodona “Dones artistes: la diversitat silenciada” al MNAC



Taula rodona "Dones artistes: la diversitat silenciada", que es vincula amb l'exposició de la pintora modernista Lluïsa Vidal. Dimecres 19 d'octubre de 2016, de 18 h a 20 h. al Museu Nacional d'Art de Catalunya (Palau Nacional. Parc de Montjuïc, s/n)

Hi participaran:

· Tania Adam, fundadora i creadora de Radio África Magazine
· Rosario Garcia Huidobro, pintora i professora d'art centrada en mediacions artístiques amb dones
· Natalia Miro do Nascimiento (Namina), cantant i compositora
· Eduard Vallés, Conservador d'Art Modern i Contemporani al Museu Nacional d'Art de Catalunya

Moderarà la taula Mireia Estrada, fundadora de Jiwar Creació i Societat (Residència Internacional d'artistes i investigadors per a la creativitat urbana de Barcelona).

La taula rodona es tancarà amb una petita actuació musical de Namina, i la possibilitat de visitar l'exposició de Lluïsa Vidal.
Amb la col·laboració del Museu Nacional d'Art de Catalunya

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia a: https://bit.ly/donesartistes


#agenda #catalunya #conferències #exposicions #barcelona 


0 comentaris

ITACAT RECOMANA: Colòmbia: Paraules de Pau, Ara més que mai





Colòmbia ha estat portada a tots els mitjans del món davant la incertesa pel resultat del referèndum del 2 d'octubre que havia de confirmar l'acord de pau signat el 26 de setembre entre el govern d'aquell país i la guerrilla de les FARC. L'acord posava fi a un llarg procès de negociacions a La Havana que pretenia posar fi a 52 anys de guerra. Malauradament el resultat del plebiscit, tot i que per un estret marge, ha estat contrari a l'acord.

Per tal d'intentar entendre millor la realitat colombiana, el context social i polític i el paper dels mitjans de comunicació d'aquest país que sentim tant proper, el Grup de Treball de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya organitza una xerrada-debat dins del cicle dedicat a l'Amèrica Llatina, tot convidant a la taula:

- Fabiola León Posada, periodista vinculada a RSF de Colòmbia, activista i professora a la Universitat Santo Tomás de Bogotà

- Clara Romero Bateman, cofundadora dels col·lectius Maloka i Mujeres p'alante i activista pels drets humans,

- Carles Casals, periodista i autor de diversos llibres sobre drets humans, i

- Farid Benavides, exviceministre de Justícia de Colòmbia i professor de Drets Humans i Dret Internacional.

Dia: dimarts, 18 d'octubre

Hora: 18:30

Lloc: seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Rambla de Catalunta, 10, pral. Barcelona"

L'acte serà moderat per Omaira Beltrán, periodista i presidenta de l'Associació Intercultural Llatins per Catalunya.



0 comentaris

ITACAT RECOMANA: 26 d'octubre Jornada "Periodismes diversos, periodismes transformadors"





El Grup de Comunicació de la Xarxa BCN Antirumors organitza aquest espai de reflexió i treball compartit articulat al voltant de ponències, tallers, experiències d’èxit, exposicions...

El pròxim 26 d’octubre de 2016, l’edifici Disseny Hub Barcelona acollirà, durant tot el matí, la jornadaPERIODISMES DIVERSOS, PERIODISMES TRANSFORMADORS que organitza el Grup de Comunicació de la Xarxa BCN Antirumors, de manera conjunta amb l’Ajuntament de Barcelona.

La jornada té com a objectiu definir, impulsar i promocionar dinàmiques periodístiques i comunicatives que es connectin, de manera professional i responsable, amb la diversitat sociocultural de la ciutat. Aquest espai de reflexió i treball compartit s’articula al voltant d’un seguit d’activitats (ponències, tallers, experiències d’èxit, exposició…) adreçades a estudiants, mitjans i professionals de la comunicació.

Les places són limitades. Inscripció gratuïta a través debit.ly/jornadaperiodismes

Aquesta programació inclou les persones participants ja confirmades, però encara hi ha algunes col·laboracions per concretar. Podeu seguir totes les novetats i noves incorporacions al programa a través d’aquest esdeveniment de facebook.

XERRADA INAUGURAL
DONA, PERIODISTA, NEGRA: ESTRATÈGIES PER SOBREVIURE COM A PERSONA I COM A PROFESSIONAL
Conversa / entrevista entre Carme Colomina i Lucía Mbomío
De 9.30 a 11h a l’Auditori de l’Edifici HUB Barcelona

La diversitat (cultural, religiosa, de gènere…) és encara una excepcionalitat en les redaccions i en els relats informatius. Aquest diàleg, que obrirem al públic, planteja des de l’experiència personal com es poden conquerir i/o generar espais comunicatius oberts a veus fins ara silenciades.
Lucía Mbomío és llicenciada en Ciències de la Informació, diplomada en direcció i guió de documentals per Instituto de Cine de Madrid, i Máster en Ajuda Internacional i Desenvolupament.
Ha treballat com a reportera a Telemadrid i Antena 3. Actualment forma part de l’equip del programa “Aquí la tierra” (TVE) i escriu regularment en el web Afroféminas. A més, ha dirigit programes sobre cultura, VIH, dona i discapacitat a Guinea Equatorial. Paral·lelament, ha col·laborat amb ONGs i organismes internacionals com Amnistia Internacional, FNUAP o Unicef.
Carme Colomina Saló és periodista del diari Ara i investigadora associada al CIDOB. Ha estat professora de Periodisme Internacional a la Universitat de Vic i a la Universitat Pompeu Fabra i, des de fa tres anys, és visiting professor al Col·legi Europa de Bruges, Bèlgica. Com a periodista ha treballat també a Catalunya Ràdio (corresponsal a Brussel·les, cap d’Internacional i sotscap d’Informatius). Ha cobert cimeres internacionals en una vintena de països, la guerra de l’Afganistan del 2001 o la revolta egípcia contra Hosni Mubarak el 2011. Recentment ha estat escollida membre de la Junta de Govern de l’ICIP, Institut Català Internacional per la Pau.

ACTIVITATS PROGRAMADES
ESPAIS D’INTERCANVIS D’EXPERIÈNCIES
Espai 1 Edifici HUB Barcelona
Campanyes virals, nous models empresarials, maneres participatives de fer informació… us presentem iniciatives comunicatives nascudes com a resposta als models predominants en crisi. Son viables? Quines metodologies utilitzen? Quins resultats obtenen? Compartirem coneixements i reflexions amb:


D’11.30 a 12.15 h
Pere García (Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya)
Medir Plandolit (TV3, Vice)
De 12.15 a 13 h
Marta Pulgar (Fundació Arrels)
Helena Roura i Oriol Soler – (SomAtents. Col·lectiu d’acció periodística)

Espai 2 Edifici HUB Barcelona
Per aconseguir un panorama comunicatiu de tots i totes, no n’hi ha prou amb relatar la diversitat sense estigmatitzar-la; cal que la diversitat parli per ella mateixa, que participi en la construcció dels relats comunicatius. Aquestes experiències mostren que això és possible, tot i que encara que hi ha molta feina a fer:

D’11.30 a 12.15 h
Daniel Infante Tuaño (Corresponsal ABS-CBN Filipinas)
Mariana Cantero i Mireia Chavarria (La Directa)
De 12.15 a 13 h
Jose Boisgontier, Enrique Llacer i Toni Ponce (Programa de ràdio “Diversitats”)
Nicolás Lorite (MIGRACOM-UAB)

CLOENDA: TAULA RODONA
FER PERIODISME HONEST: UNA CURSA D’OBSTACLES?
De 13 a 13.45h a l’Auditori de l’Edifici HUB Barcelona

Com a tota activitat professional, la pràctica del periodisme ve determinada per la precarietat laboral, els interessos empresarials i gremials, la formació… En aquesta taula rodona analitzem com tots aquests aspectes condicionen també els relats sobre la diversitat que apareixen als mitjans de comunicació.

Modera i participa:
Núria de José (Col·legi de Periodistes de Catalunya)

Participen:
Xavier Giró (UAB)

Omaira Beltrán (periodista, Xarxa BCN Antirumors)

Sergi Vicente (BTV)

Joana García Grenzner (periodista especialitzada en comunicació i gènere)

Francesc Ràfols (Sindicat de Periodistes de Catalunya)


ESPAIS PERMANENTS
Edifici HUB Barcelona

OFF THE RECORD
Zona office.
Espai informal amb cafè, sucs, etc. per generar, amb diferents dinàmiques, l’intercanvi de contactes, presentacions informals de projectes, conèixer eines i recursos pel correcte tractament de la diversitat cultural als mitjans i apropar-se a noves iniciatives que permetran donar continuïtat a la jornada.

VEUS (IN)VISIBLE
Biblioteca vivent. Performance de sensibilització.
Espai interactiu, en la qual els llibres són persones. S’hi pot escollir un llibre vivent amb el qual dialogar de temes d’actualitat dels que ells i elles són protagonistes en primera persona. La seva realitat, coneguda de manera directa, retornant a la font, es descobreix ben diferent de com surt habitualment descrita als mitjans de comunicació. Amb la col·laboració d’ACATHI.

AIXÒ (NO) ÉS REAL
Exposició
Relat sobre els imaginaris que, sobre la diversitat cultural, apareixen als titulars informatius, i com aquests poden reforçen el discurs de l’odi. Amb la col·laboració de United Explanations i La Guspira.

Organitza el Grup de Comunicació de la Xarxa BCN Antirumors
• ACATHI|Associació catalana per a la integració d’homosexuals, bisexuals i transsexuals immigrants.
• ACS BAC DE RODA| Associació Cultural i Social Bac de Roda
• BOCA RÀDIO| Associació Juvenil d’Amics i Amigues de la Ràdio d’Horta-Guinardó
• CASA ÀSIA
• COL.LEGI DE PERIODISTES
• DIVERSCAT EN ACCIÓ
• ESPAI AVINYÓ
• FAGIC| Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya
• FUNDACIÓ ITACA|NEWSCATTV
• FUNDACIÓ SURT
• FUNDACIÓ TRINIJOVE
• ASSOCIACIÓ INTERCULTURAL LLATINS PER CATALUNYA
• SOS RACISME

• i AJUNTAMENT DE BARCELONA

Amb el suport de
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Crític
Sindicat de Periodistes de Catalunya
• Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura (Àrea de Periodisme) UAB

Us convidem a participar-hi i a ajudar-nos a construir conjuntament propostes, metodologies i eines concretes que permeten fer comuninació social i periodisme que escolti a tothom, que parli a tothom, i que ho faci de manera professional, compromesa i responsable, lluny d’estereotips i prejudicis que consolidin falsos rumors



0 comentaris

dimecres, 12 d’octubre de 2016

Trobada d'entitats Consell Municipal Immigració Diumenge 23 Octubre 2016

dimecres, 12 d’octubre de 2016

El Consell Municipal d'Immigració de Barcelona organitza cada any aquesta festa amb la finalitat de crear un espai de trobada entre la ciutadania en què la diversitat de la nostra ciutat sigui motiu per compartir, conèixer i gaudir.

El Consell Municipal d'Immigració creu que la millor estratègia per aconseguir una ciutat cohesionada i respectuosa amb els altres és la convivència. Considera que la festa ciutadana és un esdeveniment que comporta relació i comunicació entre les diverses entitats i entre el conjunt de les persones que viuen a la nostra ciutat.

 


0 comentaris

divendres, 7 d’octubre de 2016

Presentació del llibre 'Guerres i capital' per Maurizio Lazzarato i Eric Alliez a la Tàpies

divendres, 7 d’octubre de 2016


Divendres 7 d'octubre de 2016, 19.00 h | Activitat gratuïta

Guerres i capital Presentació de llibre a càrrec de Maurizio Lazzarato i Eric Alliez

Fundació Antoni Tàpies, Barcelona

«Estem en guerra», declara el president de la República el vespre del 13 de novembre. Però, què és exactament aquesta guerra? La contrahistòria del capitalisme que proposem aquí pretén recuperar la realitat de les guerres que ens infligeixen i ens són negades: no parlem de la guerra ideal dels filòsofs, sinó de les guerres de classe, de raça, de sexe o de gènere, les guerres de civilització i mediambientals, les guerres de subjectivitat que fan estralls en el si de les poblacions i que constitueixen el motor secret de la governabilitat liberal. Posant nom a l'enemic (el refugiat, l'immigrant, el musulmà), els nous feixismes estableixen la seva hegemonia sobre els processos de subjectivació política monopolitzats per termes de caràcter racista, sexista i xenòfob que atien la guerra entre els pobres i mantenen viva la filosofia de guerra total del neoliberalisme. Atès que la guerra i el feixisme són la repressió del pensament posterior al 68, no només hem llegit la història del capital a través de la guerra, sinó que també l'hem llegida a través de l'estranya revolució del 68, que és l'única que permet el pas de la guerra a les guerres –i d'elles, a la construcció de noves màquines de guerra contra la financiarització contemporània. Així doncs, es tracta d'empènyer el «pensament del 68» més enllà dels seus límits i de reorientar-lo cap a un nou pragmatisme de les lluites, vinculat a la guerra contínua del capital. És a dir que es tracta sobretot de preparar-nos per a les batalles que haurem d'entaular si no volem ser vençuts sempre.

Maurizio Lazzarato és sociòleg independent i filòsof. Viu i treballa a París. Entre les seves últimes publicacions es troben Gouverner par la dette i Marcel Duchamp et le refus du travail. Escriu així mateix sobre cinema, vídeo i les noves tecnologies de la producció d'imatges. Col·labora amb Angela Melitopulos en la producció d'instal·lacions de vídeo. Va elaborar amb el Groupe Knobotic Research el projecte 10_dencies/ travail immatériel per a la Biennal de Venècia.

Eric Alliez és filòsof i professor de l'Université Paris 8 i del Centre for Research in Modern European Philosophy, de la Kingston University (Londres). Des del seu primer llibre, Les Temps capitaux (pròleg de G. Deleuze, 1991), ha publicat àmpliament sobre filosofia contemporània, art i política. Défaire l'imagen. De l'art contemporain (2013) és l'últim volum d'una trilogia centrada en una crítica de l'estètica, la que també inclou L'Œil-Cerveau. Nouvelles Histoires de la peinture moderne (2007) i La Pensée-Matisse (amb Jean-Claude Bonne, 2005). La seva propera publicació és Guerres et capital (amb Maurizio Lazzarato).

+ info: http://fundaciotapies.org/site/spip.php?article8619


Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
08007 Barcelona
http://fundaciotapies.org


0 comentaris

Colombia: Paraules de Pau, ara més que mai.


El dimarts 18 d'octubre del 2016 a les 18:30 h, a la sala d'actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el grup de periodisme solidari, de la mateixa casa, tindrà lloc una nova sessió del cicle sobre Amèrica Llatina. 

La propera xerrada estarà dedicada Colòmbia, pais que ha estat portada de tots els mitjans del món arran de la incertesa provocada pel resultat del referèndum sobre el seu procés de pau i que actualment es qüestiona l'acord signat a l'Havana que pretenia posar fi a 52 anys de guerra.

Els ponents convidats serán Fabiola León Posada, periodista vinculada a RSF de Colòmbia, activista i professora a la Universitat Santo Tomás de Bogotà, Clara Romero Bateman, cofundadora dels col·lectius Maloka i Mujeres p'alante i activista pels drets humans, Carles Casals, periodista i autor de diversos llibres sobre drets humans i Farid Benavides, Exviceministre de Justícia de Colòmbia i professor de Drets Humans i Dret Internacional.

L'acte serà moderat per Omaira Beltrán, periodista i presidenta de l'Associació Intercultural Llatins per Catalunya. 


Grup de Periodisme Solidari - Col·legi de Periodistes de Catalunya



0 comentaris

diumenge, 25 de setembre de 2016

Catalunya celebra amb diferents actes la signatura de l'acord de pau a Colòmbia

diumenge, 25 de setembre de 2016

CAP A UNA COLÒMBIA EN PAU

Catalunya celebra amb diferents actes la signatura de l'acord de pau entre el Govern colombià i les FARC-EP i crida a la participació al plebiscit del 2 d'octubre

El proper 26 de setembre tindrà lloc la firma formal de l’acord de pau entre el govern de Colòmbia i la guerrilla de les FARC-EP, anunciat el passat 24 d’agost a l’Havana després de quatre anys de negociacions. El compromís de pau posa fi a 52 anys de conflicte intern, en que s’han comptabilitzat més de vuit milions de víctimes directes i més de sis milions de desplaçats interns. 

Les institucions i les nombroses entitats de la societat civil de Catalunya que durant anys hem treballat per a la consecució de la pau a Colòmbia celebrem la culminació de les negociacions i l’obertura de la nova etapa de postconflicte, que ha de permetre l’establiment d’una pau estable, justa i duradora. Alhora, fem una crida a tots els colombians i colombianes residents al nostre país a participar al plebiscit del proper 2 d’octubre i pronunciar-se sobre els acords de pau entre el govern i les FARC. 

Així mateix, conscients que la pau és un procés de llarga durada que no es culmina amb la signatura dels acords, des de Catalunya continuarem donant suport al poble colombià per construir una societat basada en el respecte dels drets humans, la tolerància i la democràcia. Colòmbia afronta a partir d’ara reptes importants en la construcció de la pau, entre els quals una implementació integral i eficaç dels acords de l’Havana, que certifiqui la finalització total del conflicte armat, garanties de no repetició i l’impuls de les negociacions entre el govern colombià i l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN).
Actes de celebració dels acords de pau i de promoció de la participació al plebiscit

Coincidint amb la signatura dels acords de pau entre el govern colombià i les FARC i la convocatòria del plebiscit el proper 2 d’octubre, en consonància amb l’estret vincle que Catalunya ha mantingut amb Colòmbia els darrers anys, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), la Diputació de Barcelona, Casa Amèrica Catalunya, el Fons Català de Cooperació pel Desenvolupament, la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, Colòmbia en Pau i Colombia Soy Yo organitzem conjuntament diferents activitats que tenen per objecte la promoció de la participació al plebiscit.
Actes “Cap a una Colòmbia en pau”

Dilluns 26 de setembre, a les 19h, Jardinets de Gràcia (Barcelona)
Flashmob “Canta Colombia por la Paz”. Acte simbòlic de celebració que inclou una coreografia col·lectiva , acompanyat de tambors en viu, i un llançament de globus a favor de la pau.

Dijous 29 de setembre, a les 19:30h, Casa del Mar (Barcelona)
Taula rodona sobre els acords de pau amb la participació de:
  • Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència (benvinguda)
  • Henry Acosta, facilitador de les negociacions entre el govern colombià i les FARC
  • Lucía González, assessora de l’Alt Comissionat per a la Pau de Colòmbia
  • Tica Font, directora de l’Institut Català Internacional per la Pau
Taula moderada per la periodista Isabel Galí.

Divendres 30 de setembre, de 17h a 22:30h (lloc per confirmar)
Festival de música i dansa amb actuacions d’artistes colombians residents a Catalunya i a Colòmbia.






0 comentaris

dimarts, 5 de juliol de 2016

ITACAT RECOMANA: Segon Curs d'Estiu de Comunicació i Periodisme Intercultural #ComuniCanvi

dimarts, 5 de juliol de 2016

L'Associació Intercultural Llatins/es per Catalunya, amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Xarxa Europea de Dones Periodistes realitzarà els propers 11, 12, 13 i 14 de juliol del 2016 el Segon Curs d'Estiu de Comunicació i Periodisme Intercultural #ComuniCanvi.

El curs pretén fomentar l'enfocament intercultural en el món de la comunicació, analitzar les causes de les desigualtats i aportar eines (per a periodistes i comunicadors/es) amb l'objectiu de combatre la discriminació, la islamofòbia, la romafòbia (anti-gitanisme), els rumors, els discursos de l'odi i els estereotips sobre el fet migratori i la diversitat cultural.

Enguany els curs estarà dividit en quatre jornades. La primera està dedicada a l'anàlisi de la informació que es produeix al voltat dels refugiats i la crisi humanitària que viu Europa. La segona, girarà sobre el tractament que rep el poble gitano per part dels mitjans de comunicació i les conseqüències dels estereotips generats: la romafòbia, més coneguda com anti-gitanisme. El tercer dia treballarem la islamofòbia que es genera des dels mitjans de comunicació i les opcions per a combatre aquests prejudicis. I el darrer dia es projectarà el documental 'El peso de la manta' i comptarem amb el testimoni del Sindicat Popular de Venedors Ambulants i de diversos comunicadors que treballen aquest tema tan polèmic i del qual s'està generant una imatge esbiaixada als mitjans de comunicació. 


En general, en la segona edició del Curs de Comunicació i Periodisme Intercultural comptarem amb la presència de professionals del món de la comunicació especialitzats en el sector del desenvolupament i la immigració, amb entitats que treballen utilitzant eines pioneres per a combatre els discursos erronis envers la diversitat cultural i amb activistes que utilitzen les xarxes socials per a dur a terme les seves campanyes de promoció de la transformació social.

Aquest curs d'estiu compta amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya i de la Xarxa Europea de Dones Periodistes. Amb la participació d'Stop MareMortum, Fotomovimiento, la FAGIC (Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya), UCFR (Unitat Contra el Feixisme i el Racisme), Tras La Manta, Xarxa BCN Antirumors, Sindicat Popular de Venedors Ambulants i OTOXO Productions.

El curs és adreçat a: periodistes i comunicadors/es interessat/es en Comunicació, Educació per al Desenvolupament i Interculturalitat

Lloc: Col·legi de Periodistes de Catalunya. Rambla Catalunya nº 10, Barcelona.

Horari: Dilluns de 10:00 a 12:00h. Dimarts i dimecres de 16:00h a 18:30h, i dijous 15:00h a 18:30h,

Certificació: amb un 75% d'assistència.

Preu: Gratuït

Organitza: Llatins/es per Catalunya i Xarxa Europea de Dones Periodistes

Coordina: Omaira Beltrán Sánchez

Places limitades. 


Retransmissió per streaming i twitter: @llatins #Comunicanvi 


0 comentaris

dilluns, 7 de març de 2016

Dignitat per als venedors ambulants

dilluns, 7 de març de 2016


“Saps quan una persona comença a sentir una indignació enorme i es posa a cercar vies d’actuació amb els moviments socials? Perquè quan vols defensar el dret humà bàsic de no morir pel fet de ser immigrant, sense papers, negre, pobre, manter i sense cap possibilitat d’ascensió social, i hi apareixen diversos hipòcrites defensant la violència”.

He volgut encapçalar aquest text amb la frase d’una activista. La vaig sentir arran de la mort del venedor ambulant en Salou, l’agost del 2015. A les persones que defensen el “final de la impunitat contra la venda ambulant”, creient normal la mort (accidental o no) d'un ésser humà que estava desesperat perquè perdria tots els seus productes i la seva font de renda, recomano mitja hora de conversa amb aquesta activista.

Les xarxes d’organitzacions civils, col·lectives i els moviments socials han entès l’escenari català i la gran diversitat cultural, tot ampliant la seva dimensió estratègica amb nous desafiaments al pensament social crític i transformador. En aquesta línia va néixer, per exemple, la plataforma “Tras La Manta”, una xarxa composta per veïnes i veïns de Barcelona, per venedors ambulants, per activistes i persones compromeses amb la defensa dels drets humans, constituïda contra la criminalització i la violència de tot tipus exercida contra els venedors ambulants, també veïns i veïnes nostres, que porten vivint a Catalunya molts anys, i que desenvolupen la venda amb una manta al carrer, per ser l'única forma que els permet sobreviure.

Catalunya és multicultural i la tendència natural de les persones és desenvolupar identitats socials diverses, per exemple, el subjecte (gènere) dels venedors ambulants també és el subjecte africà (nacionalitat), de pell negre (ètnia), en territori europeu (qüestió espacial), sense drets (exclusió jurídica), sense participació en la societat civil (el fet polític), pobre (el fet econòmic), manter (la classe).

Tot i que hi hagi un intent de deshumanitzar, de cosificar els “manters”, cal recordar que són éssers humans vinguts d’arreu (Senegal, Gàmbia, Argentina, Pakistan, Marroc, etc); sí, un sapiens com qualsevol de nosaltres, amb el mateix cicle vital, dieta molt semblant, proveïts de consciència i pensament, de motivació i emoció, de sexualitat i amor, de cultura i llenguatge, d’espiritualitat i religió. I entre altres anhels, els “manters” cultiven àvidament el desig de continuar vivint, amb la qual cosa cada dia intenten guanyar-se la vida, mantenir les seves llars i pagar el menjar de les seves criatures amb el suor del treball de la venda ambulant als carrers; una sortida laboral infravalorada (comparada als principis de la lògica de la producció del capital), molt vulnerable davant l’exercici d’una ciutadania plena, discriminada per una part de la societat i marginalitzada per les institucions públiques. La informalitat no significa marginalitat.

Actualment són criminalitzats, perquè segons diuen alguns sectors i alguns mitjans de comunicació, aquest és "un treball il·legal" atès que ells no paguen cap llicència, taxa ni impost; aquestes veus crítiques no consideren, en canvi, el fet que no tenen accés a prestacions ni ajudes públiques, ni tampoc poden acudir a sol·licitar suport i recolzament a la seva xarxa familiar o social. Cal tenir en compte que la majoria dels venedors ambulants es troba en situació administrativa irregular, el que els exclou en la pràctica dels drets de ciutadania, estan en situació més que precària. Per tant, el fet de no pagar llicències o taxes, o altres "il·legalitats" de la seva activitat, no es donen per voluntat dels venedors, sinó per aquesta exclusió de la ciutadania que pateixen. Per a ells, la venda ambulant és l'únic mitjà per guanyar-se la vida. Aquesta desigualtat de condicions respecte als grups i / o associacions de comerciants de la ciutat no pot passar per alt a l'hora d'abordar el debat sobre la suposada "competència deslleial", que sovint aquests mateixos grups argumenten per desacreditar la venda ambulant.

És molt important recordar que aquesta immigració sorgeix, en gran part, a causa del empobriment de les poblacions en els seus llocs d'origen, provocat majoritàriament per la sobreexplotació dels seus recursos naturals per companyies transnacionals recolzades pels governs locals en complicitat amb els d'altres estats, entre ells l'espanyol. Valgui com a exemple els interessos econòmics de l’estat espanyol en les negociacions comercials Europa-Àfrica, com els acords pesquers al Senegal.

El govern català ha de proporcionar, amb urgència, el suport legal i social a aquests treballadors, que pateixen dificultats de tota mena. És un tema que ha de ser abordat en l’àmbit de les ciències socials i no només en l’àmbit de les ciències jurídiques. Hauria de començar per el cessament de tota mena de violència (verbal i física) que exerceixen les "forces de l'ordre públic", que se'ls reconegui alguna mena de residència legal a la ciutat, perquè no siguin objectes de persecució policial i “carn de canyó” del “Centro de Internamiento de Extranjeros”, sense haver comés cap delicte, perquè cap persona és il·legal. Las batudes policials contra els venedors ambulants no s’han aturat, de vegades els seus gèneres són comissats sense complir les normes establertes, el seu carnet d’identificació del “Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes de Barcelona” és estripat davant la passivitat de tothom.

El dia 10 d'octubre del 2015 a Can Batlló es va presentar el primer Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, amb l’apoderament social i l’intent de restablir la dignitat dels “manters, la seva autoorganització, la formació i l'assessorament del col·lectiu, "més enllà d'una representació legal, vol convertir-se en un sindicat popular que busqui el reconeixement de la societat civil, amb voluntat d'agrupar, sumar i defensar els drets de les persones migrades, contra el racisme i la persecució a la qual es veuen abocades (...) Que els companys se sentin com treballadors i no com delinqüents. Per ser treballador no has de tenir papers, busquem un reconeixement social" (sic). La història sindicalista dels venedores ambulants ens deixa unes quantes pàgines repartides arreu del món; al Brasil, per exemple, hi ha més d’un centenar de sindicats.

En un context d'atur massiu i greu conflicte social, la xenofòbia augmenta a través de la representació dels immigrants com els principals responsables de l'atur, de la manca de serveis socials i la retallada general dels drets. Això va de la mà amb el creixement del discurs de la dreta, que no es basa únicament en les clàssiques campanyes reaccionàries, sinó també en contra de l'arribada de migrants refugiats o en contra de la "islamització" de la societat. Cal aturar de cop aquest missatge. Cal aturar el discurs del "benestar nacionalista" - és a dir, la concessió de drets i serveis exclusivament als membres de la comunitat nacional autòctona.


Maria Dantas



0 comentaris