1r Congrés de l'Espai Afrocatalà

En el 1r Congrés de l'Espai Afrocatalà: 'quí son els afrocatalans?':
'Les persones originàries del continent africà i la seva descendència,
que viuen a Catalunya', va dir Edmundo Sepa, sociòleg, director de
l'Espai Afrocatalà de la Fundació Nous Catalans durant la seva
intervenció en la primera taula rodona del Congrés, quan feien la
radiografia del col.lectiu afrocatalà / Alt nivell en les
intervencions i debats molt interessants en les dues taules rodones
que obrien el Congrés dels afrocatalans, que segueix avui des de les
10 d'aquest dissabte i fins al vespre.

Més informació:
http://www.nouscatalans.cat/index.php?option=com_contingut&contingut=4460

Jornades Brasil, un futur en present

Casa Amèrica Catalunya organitza aquestes jornades, del 21 al 24 de maig del 2012, per apropar-nos a l’evolució que experimenta Brasil d’uns anys ençà. Sisena potència mundial, les grans possibilitats de creixement del Brasil fan que la inversió estrangera consideri aquest país com una opció prioritària. Les polítiques impulsades han arraconat la fam i han aconseguit l’augment de la classe mitjana i millores evidents en el camp de l’educació.

Grans ciutats i infraestructures, i recursos naturals i economia, esdevenen dos dels actuals eixos de reflexió. En aquest context sorgeix la visió dels artistes, atents al presumpte miracle sobtat que, d’un dia per l’altre, converteix el Brasil en la terra promesa.

Primera sessió: Torna el mite del Dorado?

Comencen quatre dies de debat sobre el Brasil amb una sessió sobre l'enorme creixement econòmic que ha viscut. Amb les intervencions de Flávio Carvalho, sociòleg i antropòleg, coordinador del Col·lectiu Brasil Catalunya (2007-2011); Ramon Térmens, president de Taurus, grup amb presència al Brasil des de 2002 a través de la marca Mallory, filial que és en període de plena expansió, i Fermín Vázquez, arquitecte, fundador de l’Estudi b720, amb oficines a São Paulo i Porto Alegre.

Modera Javier Mirallas, president de la Cambra de Comerç Brasil – Catalunya.

Brasil escala posicions en el rànquing de les potències mundials de manera constant. Tot i el fre experimentat l’any passat a causa de la inflació i els efectes de la crisi internacional, la seva economia va créixer un 2’7% (7’5% el 2010) i ja ocupa el sisè lloc en el llistat de les potències mundials. Les seves grans possibilitats de creixement fan que la inversió estrangera consideri el país com una de les seves opcions prioritàries. Moltes empreses d’aquí veuen el gegant brasiler com una magnífica oportunitat de negoci. De fet, Espanya ja és el tercer inversor del món al Brasil.

Inauguració de la instal·lació Simbiosi, de Roberta Carvalho, situada a Rambla Catalunya amb Còrsega. Es podrà visitar fins el proper dissabte 26 de maig

Dia / Hora: 21/05/2012, 19:30 H

Lloc: Casa Amèrica Catalunya

Segona sessió: La força d'un país-continent

Debat sobre les polítiques impulsades al Brasil en els darrers anys. Amb Tânia Márcia Baraúna, doctora en Educació i Societat per la UAB, investiga sobre la tasca de la Pedagogia de l’Oprimit desenvolupada per Paulo Freire; Patrus Ananias de Sousa, ministre de Desenvolupament Social i Lluita contra la Fam (2004 – 2010); Alfredo Valladão, professor de Ciències Polítiques a la Paris School of International Affairs, i Paulo Lins, escriptor i guionista, professor de la Universitat Federal de Rio de Janeiro, autor de la novel·la Ciutat de Déu.

Modera Pep Valenzuela, sociòleg i politòleg amb experiència professional al Brasil.

Les polítiques impulsades al Brasil en el decurs dels darrers anys han aconseguit, entre d’altres resultats, l’augment de la classe mitjana i dels que s’integren a l’economia formal, així com fer minvar l’índex de desocupació juvenil en un 50% i aconseguir millores evidents en el camp de l’educació, tot i que encara resta força camí per recórrer en aquest aspecte. D’altra banda, en aquests moments es considera que en el país ja no es passa gana i s’intenta millorar la qualitat de vida de la població que viu en condicions precàries. Brasil creix i avança en tots els sentits i això accentua encara més l’asimetria de poder que hi ha entre aquest país – continent i els seus veïns llatinoamericans.

Dia / Hora: 22/05/2012, 19:30 H

Lloc: Casa Amèrica Catalunya

Tercera sessió Els reptes del creixement sostenible

L'equilibri entre creixement econòmic i respecte mediambiental és el tema que tractaran Sergio B. Serra, cònsol del Brasil a Barcelona, assessor del govern brasiler en matèria de medi ambient; Ricardo de Sousa Moretti, doctor en Enginyeria de Construcció Civil i Urbana per la Universitat de São Paulo, i Alfredo Valladão, professor de Ciències Polítiques a la Paris School of International Affairs. Modera Patrus Ananias de Sousa, exministre de Desenvolupament Social i Lluita contra la Fam.

La responsabilitat amazònica sembla fer encara més decisiu el necessari equilibri entre creixement i medi ambient. Els països emergents potser no comparteixen la mateixa visió que els europeus en matèria de canvi climàtic i poden trobar excessiu que se’ls demanin certes limitacions per tal d’evitar els mateixos errors que els comesos pels països del primer món. En aquest capítol també mereix una atenció especial el desenvolupament de les grans ciutats i les seves infraestructures: quins models defineixen el seu creixement? Quines repercussions aportaran els Jocs Olímpics i el Mundial de Futbol?

Dia / Hora: 23/05/2012, 19:30 H

Lloc: Casa Amèrica Catalunya

Quarta sessió: La visió des de l'art

El fotògraf i comissari de l’exposició Brasil: Terra Prometida, Iatã Cannabrava, reflexiona que, d’un dia per l’altre, Brasil "va deixar de ser només la terra de la samba, el futbol, les mulates o la violència per esdevenir la terra promesa, verda, potència econòmica mundial, seu del Mundial de Futbol de 2014 i dels Jocs Olímpics de 2016". Debat, en el qual participarà l'escriptor Paulo Lins entre d'altres, i posterior innauguració de l'exposició.

19:30h Debat Amb les intervencions de Claudia Jaguaribe, fotògrafa i artista visual; Cássio Vasconcellos, fotògraf i artista visual; Roberta Carvalho, fotògrafa videoartista, Dimitri Lee, fotògraf i artista visual, i Paulo Lins, escriptor i guionista.  Modera Iatã Cannabrava, fotògraf, comissari de l’exposició Brasil: Terra Prometida i activista cultural.

21:00h Cloenda de les jornades amb la inauguració de l’exposició Brasil: Terra Prometida amb presència dels artistes Iatã Cannabrava, Claudia Jaguaribe, Cássio Vasconcellos, Dimitri Lee i Roberta Carvalho.

Dia / Hora:24/05/2012, 19:30 H

Lloc: Casa Amèrica Catalunya

Fundació Catalunya Estat i el Casal Argentí a Barcelona expliquen als immigrants els beneficis de la independència #agendaindepe

Us convidem a la conferència presentació que organitza el Casal
Argentí a Barcelona amb la Fundació Catalunya Estat, on s'explicarà
"Com viure millor a Catalunya" que es realitzarà a la seu de la
Fundació, el dijous 24 de maig a 2/4 de vuit del vespre.

Lloc: Plaça Catalunya, 9 – 4rt
08002 Barcelona
Hora: 19:30h Durada: 1,15h

Cataluña y País Vasco desobedecen España y mantienen salud gratuita a los ciudadanos indocumentados

Solo en Cataluña y el País Vasco los ciudadanos de origen estrangero
indocumentados serán atendidos gratuitamente en los centros de salud
pública. Los recortes aprobados por el Gobierno español, sin embargo,
afectarán a medio millón de "sin papeles" en el resto de territorios
del estado español. Los recortes entran en vigencia en septiembre del
presente año. La comunidad Vasca y Cataluña decicieron desmarcarse una
vez más de las determinaciones del gobierno español de Mariano Rajoy y
anunciaron que van a continuar prestando todos los servicios de salud
para los inmigrantes indocumentados o ilegales que viven en su
territorio.

El 'conseller' de Salud catalán, Boi Ruiz, ha propuesto también la
creación de una tarjeta sanitaria especial para los inmigrantes sin
papeles que les garantice el acceso a la sanidad, pero "que no permita
obtener la tarjeta europea". El conseller ha explicado que "desde las
directivas de la UE, a los inmigrantes no nacionalizados no se les
puede dar una tarjeta sanitaria europea", pero ha matizado que "esto
no significa que tengan que quedarse sin asistencia".

Por ello, Ruiz se ha mostrado partidario de "otras vías para darles
asistencia", como sería una tarjeta sanitaria "de carácter español"
que no permitiese obtener la europea. Esta tarjeta ofrecería a los
inmigrantes en situación irregular atención primaria "como a cualquier
otro ciudadano de nuestro país", así como vacunaciones, acceso a
medicinas preventivas y al servicio de urgencias, es decir, "todo lo
que garantiza el decreto de extranjería".

La portavoz del Gobierno vasco, Idoia Mendia, ha asegurado que sí "se
les seguirá atendiendo". Mendia ha afirmado que el Ejecutivo vasco "no
mira a los de fuera y los de dentro como algo diferente" y considera
que "todos somos necesarios". "No acepto que no se les pueda atender".
La portavoz considera "intolerable" la "falta de formas" del Gobierno
del PP al decidir los recortes, ya que "parece que ha olvidado", ha
censurado, las competencias que tienen las Comunidades Autónomas.

PROTESTAS "En España si no tienes papeles eres ciudadano de segunda.
Yo trabajo doce horas diarias pero como mi jefe no me quiere hacer
contrato, ahora no podré ni ir al médico", se queja a BBC Mundo un
dominicano de 35 años que no quiere dar su nombre y que se lamenta de
los recientes recortes sanitarios anunciados por el gobierno. La nueva
ley, un Real Decreto, señala que la sanidad se limitará a los
extranjeros que dispongan de empleo legal en España, país que ronda
los cinco millones de parados y en el que una gran parte de la
población migrante no cuenta con permiso de residencia y trabaja en la
economía sumergida.

MUCHOS RIESGOS El médico especialista en Medicina Familiar y
Comunitaria, Luis Andrés Gimeno manifiesta que "los inmigrantes usan
mucho menos el sistema sanitario que los autóctonos y, además, la
mayoría de inmigrantes irregulares son jóvenes y sanos". Herve
Bertevas, de Médicos del Mundo, apunta a que la modificación de la
universalidad del acceso a la sanidad no solo afecta a la población
migrante sino al conjunto de la española. "Los migrantes no viven en
otro mundo, viven entre otros, si no se atiende a esta parte de la
población en riesgo de exclusión social o se les atiende tarde, cuando
sus enfermedades sean más graves, hay más riesgo de que se amplíe el
contagio y acabe costando más dinero que si se hubiera tratado al
primer síntoma".

Sanidad garantiza atención a los "sin papeles" con VIH

La ministra de Sanidad, Política Social e Igualad, Ana Mato, ha
aclarado que aquellos inmigrantes en situación irregular infectados
por el VIH o enfermos de cáncer, tendrán la asistencia sanitaria
"cubierta" a través de convenios entre las comunidades autónomas y
organizaciones de apoyo a esta población. "Está previsto en el marco
del desarrollo reglamentario. Todas las CCAA tienen previsto hacer
convenios con organizaciones que atienden a inmigrantes de manera
irregular para que también se les pueda atender en Atención Primaria",
por tanto, según ha apuntado en una entrevista a RNE, recogida por
Europa Press, "no va a quedar nadie desatendido en España".

A partir del 1 de septiembre, Sanidad tiene previsto que los ´sin
papeles´ dejen de tener tarjeta sanitaria, lo que implicará que solo
podrán recibir atención en urgencias. Según Mato, esta decisión forma
parte de una medida encaminada a acabar con los "abusos" y nos
equipara con otros países europeos, donde la sanidad "funciona de esa
manera y no pasa nada". La ministra, que ha reiterado su intención de
mantener una sanidad universal, afirma que Real Decreto Ley de
reformas para la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud (SNS),
ha sido un avance "importante" para garantizar la viabilidad de la
sanidad y que, en contra de lo que se afirma desde diversos sectores,
"no hay un cambio de modelo" con las nuevas medidas, sino un sistema
sanitario más "eficiente".

El 90 por ciento de enfermeros en desacuerdo con los recortes

Una encuesta elaborada por el Consejo General de Enfermería ha puesto
de manifiesto el "cabreo" de estos profesionales con los recortes que
el Gobierno y las comunidades están llevando a cabo en sanidad, ya que
en torno al 90 por ciento considera que son poco o nada acertadas,
justas y eficaces. Así se desprende de una encuesta con más de 3.000
enfermeros presentada este jueves por el presidente de esta entidad,
Máximo González Jurado, que ha calificado de "ignorantes u optimistas"
a quienes piensen que con las medidas que se están tomando se van a
resolver los problemas de un Sistema Nacional de Salud (SNS) que, a su
juicio, "se está cayendo a pedazos".

"Se puede ahorrar mucho y se deben hacer reformas, pero el problema es
que cuando se hacen con la tijera, nos llevamos tejido bueno y tejido
malo. Y aquí hay que hacerlas con bisturí", ha asegurado.

En concreto, la encuesta revela un malestar mayoritario de la
profesión enfermera con las medidas que se están adoptando, ya que no
las consideran ni acertadas (89,6 por ciento ), ni suficientes (72,5
por ciento ), ni justas (92,4 por ciento ) ni eficaces (90,6 por
ciento ).

Además, y aunque algunas de las decisiones adoptadas por las
autoridades sanitarias todavía no han entrado en vigor, como las que
incluye el último Real Decreto-Ley aprobado por el Gobierno hace unas
semanas, hasta el 86 por ciento de estos profesionales cree que la
situación económica actual ya está afectando a su trabajo. De este
modo, el 70,8 por ciento admite que los recortes ya están afectando a
su relación con los pacientes, y hasta un 84 por ciento cree que
repercuten en la calidad de la asistencia que prestan.

Parte de este deterioro, se debe a que en el último año se ha
despedido a más de 9.000 enfermeros, lo que hace que aumenten los
tiempos de espera de los pacientes y que los servicios estén
sobresaturados. "Los pacientes son los mismos, pero los profesionales
no, ya que no se sustituye a nadie ni hay renovaciones, salvo en casos
superextraordinarios", ha alertado.

ONG españolas denunciaron ante la ONU al Gobierno

Varias ONG españolas han presentado dos informes ante el Comité de
Derechos Económicos, Sociales y Culturales de Naciones Unidas (DESC),
en los que alertan sobre la posible vulneración de compromisos
internacionales en materia de Derechos Humanos.

En una iniciativa sin precedentes, Amnistía Internacional y 19
organizaciones de diversa índole, representadas por la Asociación
Española para el Derecho Internacional de los Derechos Humanos
(AEDIDH), el Centro por los Derechos Económicos y Sociales (CESR) y el
Observatorio de los Derechos Económicos, Sociales y Culturales
denunciaron ante el comité la "grave amenaza" que, a su juicio,
suponen los recortes presupuestarios del Gobierno.

Las ONG se muestran consternadas por las medidas regresivas y
discriminatorias que afectan a derechos sociales.

Insisten en que es precisamente en la actual situación de crisis
económica, cuando los gobiernos deben hacer el máximo esfuerzo posible
para garantizar los derechos sociales básicos de quienes sufren el
brutal impacto de la crisis. Las organizaciones consideran que,
además, deben rendir cuentas sobre las medidas que están empleando,
para garantizar estos derechos. Según Marta Mendiola, de Amnistía
Internacional España, "vivimos un momento preocupante. No deberíamos
permitir que la crisis económica se traduzca en una crisis de derechos
humanos, pero es lo que está sucediendo".

Ignacio Sáiz, director ejecutivo del Centro por los Derechos
Económicos y Sociales (CESR, en siglas inglesas), afirma que "mientras
la pobreza y la desigualdad están en aumento se recorta el gasto
social, afectando así derechos básicos como el derecho a la educación,
a la salud y a una vivienda adecuada". Asimismo, Vanesa Valiño,
directora del Observatorio DESC, recuerda que los retrocesos en
materia de derechos sociales, impulsados por el Gobierno, suponen "una
vulneración del principio de no regresividad".

Además señala "la deficiente rendición de cuentas por parte del Estado
y la ausencia de mecanismos para la participación real y efectiva de
la sociedad civil en la toma de decisiones en materia económica y
social".

En cuanto al derecho a la salud, tanto física como mental, los
representantes de la sociedad civil piden que se evalúe el impacto de
cualquier recorte o medida anticrisis. Consideran necesario que se
asegure que los requisitos para acceder a los servicios médicos no
crean barreras de acceso. En este sentido, las ONG muestran una gran
preocupación ante la reciente reforma sanitaria, con la que solo se
prestará atención sanitaria a las personas migrantes mayores de edad
en situación irregular, en casos de urgencias y asistencia al
embarazo, parto y posparto.

Los informes señalan que esta decisión supone un retroceso de más de
una década en el disfrute del acceso a la salud de un colectivo que se
encuentra en una situación de gran vulnerabilidad. Incluso llegando a
poner en peligro su derecho a la vida. Además, lamentan la
desprotección de la población trabajadora que suponen las reformas
laborales y alertan sobre la problemática del desempleo masivo. Las
ONG muestran su inquietud por la falta de adecuada protección a las
víctimas de la violencia de género. En este campo, consideran que se
debe garantizar la implementación de las leyes existentes.

http://www.opinion.com.bo/opinion/articulos/2012/0512/noticias.php?id=55753

El dilema de Dilma

Escrit per Gisela Evangelisti. La Independent dimecres, 9 de maig de 2012.

La Constitución otorga a la presidenta de Brasil el derecho de veto a la reciente reforma del Código Forestal, que según los ambientalistas permitirá una deforestación brutal de la Amazonía. ¿La vetará?

En la mesa de la presidenta de Brasil está el documento de la controvertida reforma al Código Forestal, aprobada el 25 de abril por el Congreso después de años de tira y afloja, que según los ambientalistas dará vía libre a una deforestación brutal en la Amazonía, por amnistiar a quien deforestó ilegalmente antes del 2008, reducir las superficies de protección en zonas ecológicamente frágiles alrededor de los ríos, en las cumbres de las colinas, en las haciendas con presencia de bosques. “Un verdadero asalto al bosque amazónico”, “un desastre anunciado”, se lee en muchos títulos de la prensa internacional. 
La Constitución otorga a Dilma Roussef un plazo de quince días para vetarla, y así mantener las promesas hechas en la campaña electoral a favor de la conservación de la Amazonía, y presentarse con orgullo frente a los representantes del mundo en la próxima Conferencia de las Naciones Unidas sobre el ambiente, que se tendrá en junio (la Rio + veinte).
Al otro lado, la bancada de los “ruralistas”, los diputados apoyados por los terratenientes que financian su campaña electoral, tienen un exorbitante poder en la Cámara. Mientras el censo del 2010 la población rural representa solo el 16% de la población, el Frente Parlamentario Agropecuario está compuesto de 268 diputados, que corresponde al 52% de los elegidos. (Los votos a favor del Código fueron 274, los contrarios 184).
Los “ruralistas” quieren expandir el agro negocio, haciendo de Brasil un gran exportador de alimentos y biocombustibles, a expensas de los pequeños agricultores que practican una agricultura sostenible, y del millón y medio de campesinos miembros del Movimento dos Trabalhadores Sem Terra, (MST) que siguen reclamando poder trabajar en terrenos mantenidos improductivos.
No solo a expensas de ellos, avisan los ambientalistas como Greenpeace. Si gana el Código, perderá el planeta.
Mientras diez ex ministros de ambiente brasileros han dirigido a Dilma una petición para que vete el Código, todo el mundo retiene el aliento, esperando que la presidenta detenga con su firma el malhadado Código. Están discurriendo rápidamente los 15 días del plazo, mientras el documento sigue en sus manos. ¿Lo vetará?
Dilma Roussef, economista, es la primera mujer en la historia de Brasil a ocupar el cargo de presidenta. “Una mujer de armas tomar”, la definen algunos, a pesar de su sonrisa y su elegancia discreta, no refiriéndose solo a su pasado de miembro de grupos armados en lucha contra la dictadura, que la detuvo y torturó, sino a su determinación como mandataria. En un año y medio de gobierno ha eliminado diez ministros, ocho de los cuales porcorrupción, y ha criticado duramente los bancos, que a pesar de su situación flórida, practican tipos altísimos… Los mass media de la poderosa Rede Globo no la ensalzan, pero su popularidad ha llegado al 77% de aceptación.  
“No es mi carácter a ser difícil, es mi función”, aclara Dilma. “Debo resolver problemas y conflictos, sin descanso. No soy criticada porque dura, sino porque mujer. Soy una mujer dura, en medio de hombres “suaves”.
Acostumbrados, por ejemplo, al intercambio de “favor con favores” que contamina la vida política brasileña y que Dilma aborrece.
Por cierto, no es fácil manejar “o país mais grande do mundo”, que se ha vuelto recientemente sexta potencia mundial, (superando a Gran Bretaña), que posee el 60 por ciento de la floresta pluvial más extensa del planeta, grandes reservas de agua dulce, y produce la mitad del PIB latinoamericano.
Un país con tremendas desigualdades sociales, pero a la vez un porcentaje de paro del 4,7%, que es la mitad del europeo, y puede atraer a jóvenes ingenieros extranjeros en sus planes de desarrollo de las industrias e infraestructuras del país. Un Brasil en pleno auge que reclama un rol de mayor relieve entre los países emergentes y en el mundo, donde están declinando la potencia de los Estados Unidos y de Europa. Dilma se ha propuesto erradicar la pobreza y a la vez mantener su prestigio adquirido en la primera Cumbre para el Ambiente, realizada en Río en 1992, conservando la Amazonía.
Casi la mitad de los bosques en Brasil son protegidos oficialmente por ser reservas o parques nacionales, ¿no son suficientes? Opinan los “ruralistas”.
No, no lo son, porque es una protección en gran parte teórica, rebaten los ambientalistas, pues los bosques son constantemente invadidos por madereros y agricultores ilegales. Y ¿qué puede hacer contra los invasores un guardia armado a cargo de 1800 Kmq de bosque? ¿Cómo hacer respetar la ley a los fazenderos que razonan con el plomo?
Los caminos de la Amazonía, de hecho, siguen regados de sangre. 1585 asesinatos en los conflictos por la tierra entre 1985 y 2010, son denunciados por la Comisión Pastoral de la Tierra (CPT), ligada a la Iglesia católica, y solo 91 de ellos fueron procesados. Las víctimas son dirigentes campesinos, ambientalistas, monjas y sacerdotes que luchan contra el trabajo semi esclavo y a favor de una agricultura sostenible. Entre los pocos delitos punidos, el de Dorothy Stang, una risueña monja estadounidense que después de cuarenta años al lado de los campesinos pobres, apoyando un proyecto de agricultura sostenible llamado “la Esperanza”, en Anapú, Pará, fue matada en 2005 por dos pistoleros que recibieron una recompensa de 24 mil dólares por dos fazenderos locales que querían liberarse de ella. Los cuatro siguen en la cárcel, como excepción que justifica la regla.
Desde su primer mandato, Lula a través del IBAMA (Instituto Brasileño del Medio ambiente y Recursos Renovables), trató de hacer un reordenamiento del territorio, establecer dónde y cómo se podía reutilizar las tierras deforestadas y desgastadas. Y la deforestación ha bajado, aun cuando sus niveles siguen alarmantes. Prometió también con la Reforma Agraria utilizar tierras para 400 mil familias de campesinos sem terra, pero la entrega fue lentísima y llegó a pocos millares de familias, mientras el BNDES, (Banco Nacional de Desenvolvimento do Brasil), seguía financiando los fazenderos.
Ellos mantienen desde la época de la independencia, y después con la ocupación continua e ilegal de tierras un poder despótico en las zonas rurales, y como se ha visto, exorbitante en el Parlamento.
Lula, proveniente del ambiente obrero urbano, hizo un gesto de buena voluntad hacia los pueblos amazónicos nombrando como Ministra para el Ambiente, una joven zamba del Acre, Marina Silva, hija de serigueiros, y ella misma en su infancia recolectora de caucho, para ayudar la familia.
Analfabeta hasta los catorce años por no tener escuelas en el campo, fue compañera de lucha de Chico Mendes, el dirigente sindical que por promover un extractivismo sostenible, fue asesinado en 1988 en Xapurí por fazenderos.
Marina, como ministra (y últimamente como representante del Partido Verde) ha levantado su voz en numerosas sedes contra los riesgos del agro negocio, que envenena tierras, aguas y poblaciones locales con el uso excesivo de fertilizantes químicos e insecticidas, difunde los transgénicos, concentra las tierras en pocas manos, y por ende, en vez de traer desarrollo empeora la alimentación y condiciones de vida de las poblaciones rurales.
En el gobierno Lula el trabajo de Marina encontró más obstáculos del previsto, como cuando se produjo un choque con la ministra de Energía, Dilma Roussef.
Marina, preocupada por los impactos ambientales de muchas obras propuestas por Dilma, tuvo que dimitir.
Pues también el tema energético es motivo de encendidas polémicas.
Durante la presidencia de Dilma en el Consejo de Administración de la empresa estatal Petrobrás, Brasil ha conseguido utilizar el petróleo para sus necesidades energéticas, y ahora como mandataria se ha propuesto de universalizar dentro del 2015 el acceso a la electricidad, a aproximadamente 30 millones de personas que todavía no la tienen. El gobierno de Lula ha apostado para el desarrollo de Brasil a la construcción de grandes represas eléctricas. Una, la Belo Monte, está siendo construida en el río Xingú, en el Pará, entre las protestas de las poblaciones indígenas y ribereñas que ven su modo de vida y su hábitat destruidos.
Pero, como Brasil no tiene grandes saltos de agua, se ha dirigido también a los países limítrofes, en especial a Perú, que tiene un gran potencial energético poco utilizado, y ha firmado en 2010 un acuerdo con el presidente Alan García para construir cinco grandes represas…..otra vez, en territorio amazónico, habitado por pueblos indígenas ancestrales ya en situación critica, como los Asháninka de la selva central o los Harákmbut de la región Madre de Dios, colindante con Bolivia. La construcción de las obras, financiadas por el BNDES del Brasil, según recita el tratado, debería ser muy ventajosa para Perú, que daría sus “excedentes de energía” al país socio. Pero la “Folha de Sao Paulo” estima que, tras la retórica de los acuerdos, estos excedentes serían entre 70% y 80% para Brasil. El gobierno brasileño elude hablar de los graves daños sociales y ambientales que acarrearía para la Amazonía peruana este acuerdo, (todavía a ser ratificado por los respetivos Congresos), a la vez que rechaza el término de “imperialista”. La polémica está servida.
La periodista Milagros Salazar, de “Comunicaciones Aliadas”, alerta que una mega represa en la Amazonía, con sus residuos orgánicos, produce grandes cantidades de metano, un gas con efecto invernadero 20 veces más contaminante que el dióxido de carbono.
¿Cuáles las alternativas, entonces? “Una es la producción descentralizada de energía, en miles de pequeñas hidroeléctricas que cada localidad podría implantar”, asegura Sonia Maramanhao, representante del MAB (Movimento de Atingidos pelas Barragens, o Afectados por las Represas). “Esto sería factible si los fondos federales destinados a las grandes obras, en cambio, fueran destinados a los alcaldes”. O si se utilizara la energía limpia de las aguas andinas, en vez que las aguas amazónicas, llenas de residuos orgánicos. En fin, si se cambiara el paradigma energético, usando las energías renovables, provenientes del sol, el viento, la geotermia, las biomasas, como ya se está haciendo en muchos lugares del mundo.
No es para bromas. La floresta amazónica es muy sensible al aumento de temperatura del Atlántico tropical y una mayor deforestación provocaría efectos perversos. Un estudio de la Universidad inglesa de Leeds y del Amazon Environmental Research Institute señala que en los últimos diez años, en 2005 y 2010, ha habido dos grandes sequías en la Amazonía: un fenómeno que se daba cada cien años. En 2010, los barcos de grande calado no podían transitar el Amazonas que había reducido tremendamente su caudal, mientras 20 ciudades eran declaradas en emergencia. En Iquitos, el poderoso río parecía alejarse cada vez más, en la neblina calurosa de la tarde, desde el malecón de la ciudad del caucho. Los árboles caídos, al secarse, difundirán en los próximos cinco años billones de toneladas de CO2. De pulmón del planeta, la Amazonía puede volverse un reservorio de gases dañinos.
¿De cuál desarrollo entonces podríamos enorgullecernos, brasileros o no, si la reserva hídrica del planeta se seca, si se destina al tacho la sabiduría de los pueblos indígenas que han manejado racionalmente los bosques por milenios, y a la extinción la maravillosa variedad de las especies que encierra el bosque pluvial?
¡Veta Dilma!, se lee en los centenares de carteles levantados por los ambientalistas, animando la presidenta a ejercer su veto. Esperan que esta decidida luchadora contra la dictadura militar, tome ahora su pluma contra la dictadura de la codicia. Y firme para un desarrollo más humano.

Sónar, per primera vegada a São Paulo

Sónar, Festival de Música Avanzada y New Media Art, arriba al Brasil després de passar per Tokio i Ciutat del Cap. Abans de l’edició de Sónar Barcelona, el festival més influent de música electrònica viatja a Sâo Paulo en col•laboració amb Catalan! Arts. Els dies 11 i 12 de maig, Sâo Paulo es converteix en la capital de la música electrònica. Aquesta primera edició de Sónar també compta amb una representació catalana encapçalada per Za! i John Talabot, les empreses Conductr, Jocabola, Reactable i el festivals In-Edit i Screen from Bcn.

La connexió entre Brasil i Catalunya
SonarPro és també una finestra que mostra el talent dels dissenyadors i empresaris de tot el món, especialment als artistes i la indústria al Brasil i Catalunya tenen contacte amb professionals d'altres latituds. SonarPro permeten al participant a compartir idees, establir contactes i facilitar la creació de xarxes entre els professionals de la indústria en els camps creatius, com la tecnologia relacionada amb la creació, les sol·licituds de concerts i espectacles en viu o en els instruments interactius nous.

Com participar a SonarPro?
INSCRIPCIÓ TANCADA: (30% de la capacitat de l'espai s'utilitza per omplir durant el festival - subjecte a la capacitat).

SonarCinema a SonarPro

A més de tots els presents SonarPro SonarCinema, l'espai del festival dedicat a la projecció de pel · lícules, documentals i continguts audiovisuals que destaquen per la seva qualitat i originalitat de les seves propostes. La selecció d'aquest material va ser coordinat pel Sónar i amb la col.laboració de dos dels festivals audiovisuals més importants de Catalunya, i l'In-Edit de Barcelona de la pantalla. In-Edit és un festival que s'especialitza en documentals musicals - incloent la 4 ª edició del In-Edit Brasil passarà el mateix dia que el Sónar de Sao Paulo. Pantalla de Barcelona és una plataforma dedicada a col · locar la pel · lícula en el camp de l'art contemporani.

Quan? 11 i 12 de maig 2012

On? São Paulo - Brasil

Jorge Cruz: 'Els Llatins propers al PSC veuen correcte parlar només en castellà',

Entrevista amb Jorge Cruz, sotsdirector executiu i portaveu de l'Espai Latino, vinculat a CDC. 'Nosaltres procurem fer l'encaix entre el món llatinoamericà i Catalunya', explica:

L'Espai Latino de la fundació Nous Catalans, vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), va celebrar al setembre de l'any passat el I Congrés dels Latinos Catalanistes, on hi van assistir més de 400 delegats d'arreu de Catalunya. El sotsdirector executiu i portaveu de l'entitat, Jorge Cruz, conversa amb Nació Digital:

- Per què calia un Espai Latino vinculat a CDC?

Per donar suport a tot allò que tingui connexió entre el món llatí i Catalunya. Nosaltres procurem fer l'encaix entre aquests dos mons, posem la nota catalana a tots els actes llatins, incidim en temes de
llengua, conscienciem les entitats d'origen llatí que som a Catalunya i que aquesta és la nostra terra... És a dir, promovem que la indefinició que té l'immigrant es pugui anar superant.

- Quan és que el nouvingut deixa de sentir-se'n i passa a sentir-se "català"?

És una qüestió psicològica. Quan l'immigrant arriba aquí, ha de trencar tòpics; sense abandonar les seves arrels, ha d'adaptar-se a una realitat desconeguda. Llavors, es troba en l'estadi en què pensa "sóc un pobre immigrant", i ho ha de superar. És un moment molt especial, quan trenca el prejudici que diu: "Jo no sóc català: sóc uruguaià, colombià...". Quan ho aconsegueix, ho anomenem l'estadi "del nou català". Llavors s'adona que pot ser un ciutadà de Catalunya en tota regla, amb deures i també drets, que pot participar i implicar-se en tot el què vulgui. És un "clic" psicològic. I quan fa aquest pas?

Sobretot, quan passa a parlar català. Quan accepta que el català és també la seva llengua, llavors comença a tenir simpaties envers Catalunya i comença a veure que aquesta pot ser la seva terra.

- És més complicat el pas al català dels llatins respecte els nouvinguts d'altres àrees lingüístiques?

Possiblement. I hi identifico tres problemes: el primer, és que són molt reticents, ens costa molt de fer-los entendre que el castellà és important, però que el català també ha d'estar al mateix nivell. Costa convèncer-los que la llengua és fonamental per a l'encaix amb Catalunya. Per això treballem molt en què el català és una llengua integradora i laboral. El segon problema, és que la gent d'aquí canvia la llengua, i això no pot ser! I el tercer, que força organitzacions catalanes tampoc s'han preocupat massa d'incidir en aquest aspecte. Un partit X ha nuclearitzat una gran quantitat d'entitats llatinoamericanes, i no s'han preocupat gens per la llengua, perquè deien que Catalunya és Espanya, que tampoc passava res si només parlaven castellà...

- Partit X, que seria el PSC?

Sí. Han creat tot un moviment llatinoamericà que s'ha acostumat a veure correcte el fet de parlar només en castellà, perquè així parlem "en la lengua del reino". Nosaltres creiem el contrari: si volem
integrar els llatinoamericans, hem d'incidir totalment en la llengua i la cultura d'aquí. És fonamental.

- Quan tres famílies catalanes reclamen que els seus fills s'escolaritzin en castellà, com reaccioneu?

Amb tranquil·litat, però em sembla que no pot ser que un país decideixi que la seva llengua és el català i que, llavors, tres famílies tinguin recorrin a la justícia i que aquesta digui el contrari que ha dit el conjunt de la societat. És un atropellament absolut contra Catalunya. No pot ser que un poble decideixi parlar la seva llengua històrica i tres famílies, amb el suport del PP, diguin que la llengua vehicular ha de ser el castellà. Hi ha qui ens diu:

"Tengo derecho a que mi hijo estudie en castellano, porqué en mi país, Perú..." Aquí ja els tallo, dient-los que el seu país, ara, és Catalunya. I em repliquen: "¿Por qué tengo que hablar una lengua distinta que la mía si ya me entienden?" T'entenen, sí, però no és la llengua que ha decidit democràticament el poble de Catalunya.

- El fet d'agrupar els ciutadans de Catalunya per raó d'origen, condemna l'associació a desaparèixer quan aquests nouvinguts ja se sentin catalans?

No. Quan formes l'associació, integres els valors del teu país als de Catalunya: dones a conèixer les teves arrels al país d'acollida. Això mai no es perd.

- Però amb la immigració andalusa, s'ha criticat que la FECAC considera els néts dels immigrants encara com a "andalusos". Hi ha el risc que això també passi amb les associacions de nouvinguts?

Dependrà dels dirigents d'ara. El meu fill participa a mitjes de la Casa de Mendoza en España, de la qual en sóc director, i el meu nét, possiblement ja no hi anirà. En d'altres associacions més grans, com per exemple les equatorianes, potser no és tant clar. Podríem córrer aquest risc, clar. Personalment, penso que hem de fer associacions que mirin cap a Llatinoamèrica i cap a Europa, que facin de pont amb el futur. No només hem de fer "mateadas argentinas" i "asados argentinos"; si no, es perpetua el ghetto. Les festes llatines de l'estiu també han d'implicar el català de tota la vida, ha de ser una festa de tots, no només dels nascuts allí.

- Quan et tanques en un ghetto, sovint generes una reacció contrària hostil, que a Catalunya es diu Plataforma per Catalunya (PxC). Tot i això, ara per ara, Josep Anglada no s'ha mostrat bel·ligerant contra els llatinoamericans...

El senyor Anglada és perillós per a totes les col·lectivitats. Sé que els marroquins són el seu objectiu primordial, però ell considera perillosa qualsevol persona amb una pell una mica torrada. Per mi, aquesta gent té una malaltia, que és la por.

- Per desfer aquesta por, la millor recepta és que les col·lectivitats de nouvinguts s'obrin?

Exacte. Obrir-se i integrar-se utilitzant les eines de Catalunya: la llengua, ficant-se dins d'organismes catalans... Pensar "no sóc l'objectiu de l'Anglada..." és un error. I tant que ets objectiu de l'Anglada! Anglada és un virus perillós, i fins i tot el considero perillós per al conjunt de Catalunya. També és cert que, amb la crisi, aquest tipus de personatges floreixen arreu.

- El fenòmen de les "bandes llatines" alimenta aquests recels?

Les anomenades "bandes llatines" són grups petits de joves, minoritaris, no és el jove llatinoamericà en general. El jove llatí no és perillós. I, si participa d'alguna associació, encara menys. Això és el que intenten els joves d'Espai Latino, que van a barris complicats i conversen amb els nois que s'hi troben per contrastar-hi opinions. Aquests joves, com l'Èric Bertran, fan una feina admirable.

- Espai Latino es va pronunciar a favor de la immersió lingüística a l'escola. També ha discutit sobre el futur polític de Catalunya i sobre quina postura adoptaria en cas d'un hipotètic referèndum d'independència?

Absolutament. Recomanaríem el "sí", sens dubte. Hi ha gent dins l'Espai Latino que també creu en el federalisme, però a la direcció pensem que l'únic camí és la independència.

- Per què?

De forma pràctica: un Estat que té un deute amb Catalunya de milions d'euros i que no els paga perquè no vol, no és seriós. Si no defensem la nostra casa, malament. Al poema El Gaucho Martín Cierro, sobre la independència argentina d'Espanya, hi ha un moment en què s'hi diu: "Si nos peleamos los de dentro, nos deboran los de fuera". Si no defensem que el que es produeix aquí es quedi aquí, malament. Per exemple: per què hem de pagar l'AVE Madrid-Galícia?

- Però Catalunya ha de ser solidària amb la resta de l'Estat, com també es diu que el món desenvolupat ha de ser solidari amb els països en vies de desenvolupament.

La solidaritat és important, però té un límit. Pots ser solidari quan tens la vida solucionada. Si la solidaritat es transforma en què els diners que envies, es malgasten, no sé si té molt de sentit... L'Estat hauria de tornar a Catalunya el que es mereix i establir-hi un pacte fiscal, i així no hi hauria d'haver cap retallada en educació, sanitat... Això és el que fem entendre als llatinoamericans: que aquí és on treballen, on estudien els nostres fills, on ens curem si patim alguna malaltia... A més, si es crea un Estat propi, no serà per lluitar contra Espanya. Serà un Estat propi dins el món, i ja està. Tindrà la seva hisenda, els seus impostos... Serà un país més al món, no serà cap eina contra Espanya. I ja està, no cal buscar-hi tres peus al gat. Ho tinc claríssim.

Més info

La cultura catalana ja és present a Tunísia

Acte de presentació de la festa del llibre i la rosa que vam celebrar
el mes passat a Sidi Boussaïd (Tunísia).
Serà el dia 11 de maig, a les 19'30h. al Casal Font d'en Fargues, C/
Pedrell 67-60 (Horta-Guinardó)

https://sites.google.com/site/casalfontdenfargues/

La Festa del llibre i la rosa a Tunísia ha estat un èxit i els mitjans
de comunicació parlats i escrits se n'estan fent ressò. T'adjuntem el
link del diari més important del país, que en la seva edició de paper
ha tret el reportatge en portada i interior:

http://www.lapresse.tn/09042012/48002/au-nom-du-livre-et-de-la-rose.html

També podràs veure molta documentació gràfica si us feu amics del
facebook: Association Culturelle Tuniso-catalane Tourjman

I ben aviat ens podreu seguir al web http://www.tourjman.prog.fr que
ara es troba en fase provisional.

La promoció de la nostra llengua i la nostra cultura també s'ha de fer
cap al sud. Aquell cap de setmana molts intel·lectuals i gent de
cultura de Tunis ens van tenir presents gràcies al primer Seminari
Ansel Turmeda/Tourjman i a la Festa popular del llibre i la rosa que
hi vam organitzat amb la inestimable ajuda dels nostres companys
d'associació tunisencs, i l'actuació dels músics catalans Marc Egea
(viola de roda) i Cati Plana (acordió diatònic).

Després de l'arrencada, ara volem agafar velocitat de creuer. La
col·laboració cultural entre tunisencs i catalans ha d'arribar als
camps de l'art, de la llengua, de la literatura, de la ciència, de
l'ensenyament, dels debats socials... i ha de ser un instrument més de
catalanització del nostre jovent de pares magribins.

"Tierra Sublevada: Oro Negro" (YPF)

Para entender YPF

Es el sexto film de Pino Solanas, que marca el cierre de la serie "Causa Sur", un fresco de 6 películas.
"TIERRA SUBLEVADA - Oro Negro", es un viaje hacia los principales yacimientos petroleros del país, en la Patagonia y las selvas del norte -- provincia de Salta- cerca de la frontera boliviana.
Relata la epopeya de las resistencias populares a la privatización del petróleo en la Argentina y sus trágicas consecuencias: miles de despidos, miseria y contaminación ambiental. Fue una de las mayores estafas y fracasos de la historia nacional: el país se autoabastecía con reservas de petróleo y gas y veinte años después, debe importarlas.
Hoy la civilización del petróleo esta llegando a su ocaso: después de impulsar al capitalismo y la sociedad de consumo, los hidrocarburos son la principal causa del cambio y daño ambiental.

Es el sexto film de un fresco sobre la crisis argentina que comenzara con "Memoria del Saqueo" (2004) y "La Dignidad de los Nadies" (2005).
A 40 años de "La Hora de los Hornos", "Tierra sublevada" continúa la búsqueda de un cine-ensayo donde se alternan crónicas y reflexiones, un cine de fusión de géneros con recreaciones e historias de sus protagonistas: trabajadores, ingenieros, pobladores.
"Oro Negro" hizo la clausura de "Venice Days", una de las secciones mas prestigiosas del 68º Festival de Venecia.
Las dos partes de "Tierra Sublevada" también han sido invitadas a los festivales de San Pablo, Chicago, y San Francisco.
Nació con las mismas motivaciones que los otros cinco films que componen el sexteto de "Crónicas de la Causa Sur": construir una larga memoria frente al olvido, promoviendo la reflexión y el debate sobre los grandes temas argentinos.
La insurrección popular del 2001 y su búsqueda de respuestas, me hizo sentir la necesidad de continuar con el testimonio iniciado 40 años antes con la "La Hora de los Hornos".
En todos los films he buscado descubrir la realidad del país silenciado, unir la denuncia con la reflexión y rescatar la humanidad de personajes anónimos que desde el olvido o la pobreza, resisten el irracional modelo de la privatización de los bienes públicos. Con su ética de la solidaridad dan prueba de coraje y dignidad en defensa de los bienes y derechos comunes.

SOBRE LA FORMA DEL FILM: "Oro Negro" mantiene la misma forma y lenguaje que los demás films que componen las "Crónicas de la Causa Sur". Todos ellos son la continuación de un largo viaje hacia el encuentro del país. Es un traveling ininterrumpido que sigue al autor y a los personajes y que no se detiene: en automóvil o en helicóptero, caminando o en tren, la cámara descubre escenarios y realidades desconocidas. He mantenido siempre el uso de ópticas gran-angulares, buscando profundidad de campo y captar lo que pasa atrás o al costado de la escena principal. La estructura del guión mantiene la división en capítulos y el uso de títulos, leyendas, gráficos y animaciones. Mantengo el mismo tono del relato y de la música, como si se tratara de una suite coral-instrumental.

Més informació

El "Real Decreto ley 16/2012"

El PP, mitjançant el "Real Decreto ley 16/2012 de abril de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones", acaba de fer públic que retallarà les prestacions sanitàries als immigrats sense papers; la qual cosa es calcula que afectarà unes 150.000 persones a tot Espanya, xifra, lògicament, orientativa. Només seran atesos els casos d'embaràs i menors de 18 anys, la resta haurà de passar per urgèrncies. La mesura es vol aplicar a partir del proper 31 d'agost. Es vol estalviar uns 500 milions d'euros, encara que alguns càlculs situen l'estalvi, a tot estirar, en uns 250 milions.

A part de ser un atac als drets més elementals i, naturalment, a la universalitat de l'Estat del benestar, és absurda i doblement injusta, per inhumana i per atacar el més dèbils, que, a més, són els qui menys gasten en atenció sanitària i medicaments. Vegem-ho.

* Absurda. Les últimes dades puiblicades per l'INE ("Avance de la Explotación estadística del Padrón a 1 de enero de 2012) ens diu que durant el 2011 va baixar per primera vegada el nombre d'immigrats empadronats en 22.497 (a Catalunya en 1.945, xifra que discrepa de la de l'IDESCAT, però això ara no ve al cas). Segueixen augmentant els immigrats procedents de Marroc, Pakistan i Xina, però disminueixen els que procediren d'Equador, Colòmbia, Bolivia, Perú, Argentina i Brasil. En definitiva, el saldo immigratori ha deixat de ser positiu. A partir d'ara el gruix de la immigració ho serà via reagrupament familiar, que, per definició, és una immigració legal. Ras i curt: en els propers anys no és previble un augment important de la immigració irregular, la mesura només té com a objectiu fer més difícil la vida als qui ja són aquí i no poden tenir papers.

* Tots els estudis indiquen que els immigrats tenen un nivell de despesa sanitària i farmacèutica inferior a l'espanyola. Exemples:

a) Estudi de l'Àrea sanitària 11 de Madrid, publicat avui a El País. Dues dades:

1) Vegades que utilitza el sistema sanitari: espanyol, 7,65; immigrats països renda baixa, 5,29.

2) Consum mitjà de farmàcia (euros): espanyols, 446,4; immigrats països renda baixa, 199,1.

b) Un estudi publicat per l'Obra Social "la Caixa" l'any passat ho corraborava, les dades són de 2006:
- Percentatge consultes mèdiques: espanyols, 40%; immigrats, 29%.

- Mitjana consultes: espanyols, 1,15; immigrats, 1,08.

Per altra part, aquest estudi evidenciava la relació positiva en termes fiscals entre immigració i Estat; en favor d'aquest segon. (Francisco Javier Moreno Fuentes i María Bruquetas Callejo, Immigració i estat del benetar a Espanya, Obra Social "la Caixa", 2011).

Malgrat aquestes dades, el portaveu del PP diu que la sanitat és un "coladero" d'immigrats.

L'argument que s'utilitza per prendre aquesta mesures i que no és nou, és que així es frena l'efecte crida de les prestacions sanitàries, el denominta "turisme de benestar", que pressuposa que els immigrats venen atrets fonamentalment per les prestacions del nostre Estat del benestar. Un estudi fet per professors de la UPF fa un anys evidencià de forma clara que això és una llegenda, tant aquí com a la resta de països europeus. El limitaré a reproduir algunes de les seves conclusions: "Las variables más importantes en la determinación del flujo de inmigración hacia Cataluña son la diferencia en el nivel de renta, el stock de inmigrantes de cada país en Cataluña, el porcentaje de individuos bajo la línia de pobreza en el país de origen, la diferencia en los niveles de desempleo y la inversión extranjera neta en el país de origen". "los resultados rechazan la hipótesis de turismo de bienestar, dado que en ningún caso el gasto público no contributivo ejerce efecto positivo sobre los flujos inmigratorios" (Inmigración y transformación social en Cataluña. Volumen I. Aspectos socieconómicos del fenómeno inmigratorio: las cuestiones relevantes, Generalitat de Catalunya/BBVA, 2007, pp. 81 i 128, respectivament). No obstant aquestes afirmacions, basades en estudis empírics, el conseller de sanitat i assumptes socials de Castella la Manxa (PP), s'atreveix a dir: "No hay que olvidar que la sanidad gratuita ha sido fundamental para fomentar el efecto llamada. Mucha gente ha cogido una patera porque sabía que en España tenía la asistencia sanitaria garantizada". Jugar-se la vida només per una assistència sanitària garantida? Sense comentaris.

Han començat pels més dèbils i, sens dubte, seguiran. Caldrà fer alguna cosa, doncs. De moment, tenim dues manifestacions a tocar.

Jordi Casas Roca (Barcelona, 1954), malgrat que va néixer a la capital catalana és un santcugatenc de tota la vida, ja que els seus pares es mudaren quan ell tenia un any d'edat. A més, és Doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra i en el terreny professional ha ocupat el càrrec de regidor del PSUC durant el període 1983-1985 i d'ICV des del 1987 fins el 1995. També ha sigut Conseller comarcal del Vallès Occidental des del 1991 fins al 1995 i, més recentment, ha ocupat el càrrec de President del Comitè d'empresa de la companyia d'automoció Delphi durant el període 2001-2007. D'altra banda, col·labora en la premsa comarcal i és secretari de la Fundació Sant Cugat.

Convocatòria: 'La salut és un dret. No a les retallades, no a la marginació'

La reforma de la Llei d'estrangeria impulsada pel  Partido Popular (PP) amb l'objectiu de denegar l'atenció sanitària als immigrants en situació irregular entrarà en vigor el proper agost. Aquesta polèmica mesura accentuarà encara més les diferències entre els habitants de Catalunya en funció del seu origen o de la seva situació administrativa, discriminant així a un col·lectiu immigrant que, tal com demostren els darrers estudis, es caracteritza per aportar a la societat més del que rep, especialment en l'àmbit dels serveis.

És necessari que totes aquelles persones que treballem per positivar la integració i que som conscients que el dret a l'atenció sanitària és un bé bàsic ens trobem per redactar un manifest unitari en el qual s'expliqui amb detall les conseqüències que aquesta restricció comportarà, no només als afectats directament, sinó a tots els membres de la societat. 

És necessari acordar quina ha de ser la resposta adient a l'acció del govern espanyol, i com es poden articular possibles mobilitzacions ciutadanes. La salut és un dret fonamental. I ho són tant els serveis que rebem els ciutadans nadius per part dels nostres Centres d'Atenció Primària (CAP), que cada dia pateixen més retallades, com també per les restriccions que sofreixen els nostres veïns d'origen estranger, a qui la llei d'estrangeria espanyola margina.

Sense partidismes ni protagonismes. Amb l'objectiu inequívoc d'aplegar forces per aconseguir que aquesta llei no s'arribi a aplicar mai, us convidem demà divendres, 27 d'abril del 2012, a les 20:00h a la seu del Casal Argentí de Barcelona, al Carrer Basea 3, 1er 1a.

En cas que no pugueu assistir a la reunió, si us plau, feu-nos arribar la vostra opinió sobre el tema amb l'objectiu de comptar amb les vostres idees de cara al'elaboració del manifest que signarem entre tots: El nostre mail és info@llatins.org. Detalleu el vostre nom de contacte,  e-mail, telèfon i, si és el cas, també el nom de la Institució, associació, col·lectiu o partit que representeu.

Convoquen:
Agència intercultural de notícies ITACAT
Casal Argentí Barcelona
Associació Intercultural Llatins per Catalunya

Construint la Pau: Reptes i Oportunitats

Diàleg amb John Paul Lederach i Arcadi Oliveres

Dos destacats activistes per la pau, John Paul Lederach i Arcadi Oliveres, seran els protagonistes de l'acte 'Construint la Pau: reptes i oportunitats', coorganitzat per l'ICIP, Justícia i Pau, la Fundació per la Pau i l'Escola de Cultura de Pau. Lederach i Oliveres mantindran un diàleg sobre els actuals reptes per la pau a nivell local i internacional, moderat per la periodista Rita Marzoa, conductora del programa 'Solidaris' de Catalunya Ràdio. L'acte tindrà lloc el dimecres 25 d'abril, a les 19:00 hores, al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

John Paul Lederach és professor del Kroc Institute for International Peace Studies i investigador del Center for Justice and Peacebuilding a l'Eastern Menonite University. Ha facilitat processos de transformació de conflictes a Colòmbia, Filipines o el Nepal, i és autor de diversos llibres sobre construcció de pau, entre els quals Els anomenats pacifistes. La noviolència a l'Estat espanyol i Transformació de conflictes. Petit manual d'ús, publicats recentment per l'ICIP.

Arcadi Oliveres, reconegut activista per la pau, és president de Justícia i Pau, membre de la Junta de Govern de l'ICIP i professor de la Universitat Autònoma. Recentment ha publicat el llibre Diguem prou! Indignació i respostes a un sistema malalt!.

Quan: 25.04.2012 a les 19:00 hores.

On: Col·legi de Periodistes. Rambla de Catalunya, 10. Barcelona

Cap a on va la guerra contra el terror?

El Fòrum Altaïr ens convidar a la quarta sessió del CICLE LA GUERRA AL SEGLE XXI. ANÀLISI DE VELLS I NOUS CONFLICTES organitzat conjuntament entre COMRàdio, Justicia i Pau, l’Associació Amics de la Unesco de Barcelona i Altaïr, i que consisteix en un seguit de xerrades sobre la pau i la guerra, la justicia i la solidaritat amb la participació d’experts i el suport del programa TotsxTots (91.0 FM).
El tema que tractaram en aquesta sessió serà: CAP A ON VA LA GUERRA CONTRA EL TERROR?

Els atemptats del 11 de setembre del 2001 a Nova York i Washington van obrir una etapa que dura des de fa més de 10 anys i s’ha conegut com la “guerra contra el terror”. L’inspirador d’aquells atemptats, Osama Bin Laden, va ser mort per forces especials de l’Exèrcit del país que va impulsar aquesta “guerra contra el terror”. El professor de Filosofia del Dret i investigador del Centre d'Estudis per la Pau Josep Maria Delàs, José Luis Gordillo, analitza l’estat actual d’aquest conflicte i cap on pot evolucionar.

On? l’Espai Fòrum de la Llibreria Altaïr, Gran Via de les Corts Catalanes, 616, Barcelona.
Quan? el proper dijous 26 d’abril a les 19:30 hores.

Més informació: Elena Almirall, coordinadora "Fòrum Altaïr". 933427171.

Las consecuencias de negar la sanidad al inmigrante irregular

Por Gonzalo Fanjul

En ocasiones no es cuestión de ideología, sino de líneas rojas. Las mías fueron traspasadas ayer con la decisión de negar a los inmigrantes en situación irregular el derecho a la salud.

El Gobierno justifica su decisión en el ahorro de 500 millones de euros del gasto sanitario. Eso es, sencillamente, imposible de saber. En primer lugar, el número de extranjeros que residen irregularmente en nuestro país es enormemente vaporoso. En segundo lugar, la imposibilidad de ser atendidos en la red de asistencia primaria podría llevar a muchos de ellos a recurrir a los servicios de urgencias, que ya actúan por encima de sus posibilidades. En tercer lugar, la 'desaparición' sanitaria de una población de esta envergadura puede generar problemas de salud pública cuya resolución compense en gran medida el ahorro que se pretende hacer ahora. Un ejemplo: España es en este momento uno de los países desarrollados con mayor número de enfermos de tuberculosis, una enfermedad con variantes extremadamente peligrosas que se concentra en algunos grupos de población inmigrantes.

El recurso al argumento del 'turismo sanitario' es una infamia. Como demuestran todos los trabajos serios que se han asomado a este asunto, la mayor carga relativa de los extranjeros para nuestro sistema de salud tiene apellidos alemanes, británicos y franceses, no latinoamericanos o africanos. Es una consecuencia simple de la edad de los inmigrantes irregulares y de su temor a exponerse a cualquier tipo de autoridad. Y si no pagan más impuestos (porque contribuyen con los indirectos, señora Ministra) es porque nosotros se lo impedimos. Estudios sobre el coste de la rigidez del sistema migratorio en el Reino Unido demostraron que el Estado perdía más de 1.000 millones de libras anuales al mantener en la irregularidad a una población de trabajadores más pequeña que la nuestra.

Ningún ahorro económico compensará el modo en el que esta medida envilece a nuestra sociedad y a nuestras instituciones públicas. Estamos convirtiendo en un infierno de incertidumbre y vulnerabilidad la vida de cientos de miles de hombres, mujeres y niños que llegaron a nuestro país para trabajar y prosperar. Seres humanos que conviven con nosotros, a menudo en nuestras propias casas, padecen una ciudadanía de tercera clase.

La medida es cobarde porque se dirige contra aquellos que no pueden defenderse. Por eso es absolutamente esencial que quienes tenemos la capacidad de levantar la voz lo hagamos ahora. La oposición debe expresar con claridad lo que esto significa. La Conferencia Episcopal no puede mantener por más tiempo esta tibieza bochornosa (son sus propias organizaciones y fieles los que trabajan en las trincheras de la política migratoria, defendiendo la dignidad de nuestras comunidades). Los médicos, los enfermeros y enfermeras, el personal de administración de los centros de salud: rebélense contra esta medida. Niéguense a cumplir una ley que atenta contra la naturaleza de su profesión.

No permitamos que esto ocurra. No admitamos la derrota del sentido común y de la compasión en nuestras conversaciones en el trabajo, en los colegios de nuestros hijos, en las reuniones con amigos. No aceptemos que, tratando de no ser una sociedad pobre, nos estamos transformando en una sociedad estúpida y cruel.

Sobre el autor: Gonzalo Fanjul lleva más de veinte años dedicado al activismo contra la pobreza desde España, Perú y Estados Unidos. Colabora como investigador con diferentes think tanks, universidades y ONG, lo que nos va a permitir contar con las aportaciones y la complicidad de un buen puñado de expertos repartidos por todo el mundo. @3500M está coeditado con Lucila Rodríguez-Alarcón.

Comunicado de la federación estatal de SOS RACISMO sobre la restricción en el acceso a la sanidad a los inmigrantes en situación irregular

En el Congreso de Ministros del día 20 de abril de 2012 se ha presentado el proyecto de Decreto Ley de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud en el que se contempla una modificación de la actual Ley de Extranjería a fin de introducir como requisito para el acceso a la sanidad la necesidad de estar en situación de residencia legal.

Sin perjuicio de conocer más detalles sobre la propuesta que ha sido adelantada por la Ministra de Sanidad en comparecencia posterior al Consejo de Ministros, todo parce indicar que tomando como excusa la limitación de lo que se conoce como “turismo sanitario” que afecta sobre todo a ciudadanas y ciudadanos de la Unión Europea, el gobierno pretende llevar a cabo un retroceso en el derecho a la sanidad para la población inmigrante en situación irregular.

El derecho a la sanidad en su actual configuración procede de la vigente Ley de Extranjería, (Ley Orgánica 4/2000) y supuso la plasmación legal del acceso a la salud como derecho universal al margen de la situación administrativa de las personas. Tras la desaparición hace un mes del Fondo de apoyo a la Acogida e Integración de Inmigrantes señalábamos nuestro temor a que esta medida no fuera un capitulo aparte sino el comienzo de una serie de limitaciones en el acceso a derechos sociales que no harán sino alejar a los inmigrantes de la integración entendida como igualdad de derechos. Por todo ello, desde la Federación estatal de SOS RACISMO consideramos que la restricción en el acceso a la sanidad a los inmigrantes en situación irregular:

1º Supone un grave retroceso en la conquista de derechos sociales por parte de la población inmigrante de este país.

2º Es una medida inconstitucional a la luz de la sentencias que el Tribunal Constitucional dictó en el año 2007 contra un intento similar por parte del partido popular de restringir el acceso a derechos fundamentales para el colectivo de inmigrantes en situación irregular.

3º La crisis económica, a pesar de su crudeza, no puede ser excusa para vaciar de derechos a las personas migrantes con lo que ello conlleva de fractura en los principios de universalidad e igualdad que deben presidir el acceso a derechos fundamentales, como el del acceso a la sanidad.

4º Esta medida unida a otras coloca al actual gobierno en la ola de otros países europeos de populismo y racismo institucional que dejará un rastro de excusión social y conflictividad que terminará “mojándonos” a todas y todos.

Donostia San Sebastian / Madrid
20 de abril de 2012
Peña y Goñi 13 1º 20002 Donostia/ San Sebastian
Telef: 943321811 657793705
Fax: 943 276982
mmazkiaran@euskaltel.net

UGT llança una campanya per promoure el català entre els immigrants

L'Associació d'Ajuda Mútua d'Immigrants de Catalunya (AMIC) d'UGT ha
llançat aquest dilluns la campanya 'Fes-te AMIC del català', amb
l'objectiu de promoure la llengua catalana entre immigrants, amb motiu
de la diada de Sant Jordi. Segons ha informat el sindicat en un
comunicat, a través d'un tríptic i un bloc que entrarà en funcionament
pròximament, s'ofereix informació sobre l'obtenció de recursos per
aprendre i practicar el català de manera presencial i en línia. Aquest
tríptic es distribuirà a més de 40 punts d'atenció als ciutadans que
té AMIC repartits pel territori català.

http://www.europapress.cat/societat/noticia-sant-jordi-ugt-llanca-campanya-per-promoure-catala-immigrants-20120423144002.html

Participa al 'Muralmob' de la Plataforma per la Llengua #muralmobllengua Participa al 'Muralmob' de la Plataforma per la Llengua #muralmobllengua

Des de la Plataforma per la Llengua, per Sant Jordi, ens demanen que ens escriguem el nostre missatge de desig pel català! Pots enviar-lo per correu electrònic a comunicacio@plataforma-llengua.cat o fer-ho via Twitter amb menció al nostre perfil @llenguacat, escrit en un màxim de 130 caràcters i utilitzant el hashtag #muralmobllengua. El difondran a través de Twitter i el penjaran al seu web i al blog de l’acte.

La iniciativa forma part de la campanya “El català, llengua comuna”, que culminarà el dia de Sant Jordi amb la celebració del primer Muralmob per la llengua. Un Muralmob és una acció o happening organitzada on centenars de persones ens reunirem per crear un missatge a través de 1.000 globus inflats amb heli. Cada un dels participants escriurà en els globus el seu missatge personal pel català. La gravació es realitzarà dilluns 23 d’abril a la plaça dels Àngels de Barcelona (davant del MACBA), entre les 17.00 i les 19.00 hores. Necessitem la teva col·laboració! Participa amb nosaltres!

No et perdis l’espot de la campanya: www.youtube.com/PlataformaxLlengua

Conferència: "La situació de l'Azawad amb la proclamació de la independència del 06 d'abril 2012"

Toni Strubell (SI) acusa a Llanos de Luna d'incomplir la llei vetant la visita del Síndic al Centre d'Internament d'Estrangers

El diputat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) Toni

Strubell s'ha adreçat avui per escrit al Síndic de Greuges de

Catalunya "com a Secretari de la Comissió del Síndic de Greuges del

Parlament de Catalunya" per "fer arribar la meva solidaritat davant

del fet que la Delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los

Llanos de Luna, hagi impedit l'entrada a vos i al vostre equip quan

volíeu revisar la situació del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE)

de Barcelona".  Strubell acompanya el Síndic "en l'apreciació d'haver

estat una incidència 'impròpia de la democràcia'" i "com a President

de Solidaritat Catalana per la Independència, us volia fer arribar tot

el nostre suport com a grup en veure-us atacat en les vostres funcions

per la delegada del Govern, que, incomplint l'Estatut, us ha impedit

l'entrada a un edifici públic situat dins el nostre país per realitzar

tasques que són del màxim interès comú".  Finalment el diputat

independentista considera que estem al davant "d'un fet d'una gravetat

extrema que ha de tenir conseqüències en el futur" i anuncia que "en

aquest sentit que em pronunciaré davant la presidenta de la Comissió

del Síndic de Greuges del Parlament de Catalunya per tal que la

Comissió es pronunciï en aquest sentit".

Llanos de Luna veta al Síndic l’entrada al Centre d'Internament d'Estrangers per investigar possibles tortures

La delegada del Govern espanyol a Catalunya impedeix a Rafael Ribó
complir les seves funcions com a Autoritat Catalana per a la Prevenció
de la Tortura i demostra l'opacitat d'aquests espais de reclusió de
persones estrangeres.

Ni tan sols el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha pogut
visitar el centre d'internament d'estrangers (CIE) de la Zona Franca.
L'opacitat amb què funcionen aquests espais –destinats, en principi, a
la reclusió de persones immigrades que estan a l'espera de ser
deportades als seus països d'origen- ha estat llargament denunciada
els darrers anys per ONG i entitats diverses. Amb l'objectiu de
completar diverses actuacions d'ofici vinculada al CIE barceloní, Ribó
havia comunicat la visita a la delegada del Govern espanyol a
Catalunya, María de los Llanos de Luna, però aquesta li ha denegat
l'accés al recinte.

En declaracions als mitjans, Ribó ha declarat que la situació és
"impròpia d'un sistema democràtic" i demostra una "falta total de
transparència". Així mateix, ha subratllat que la llei li dóna la
facultar de visitar el CIE i per això pensa portar el cas al
Parlament, els governs català i espanyol i a les Nacions Unides. I és
que el Síndic també és l'Autoritat Catalana per a la Prevenció de la
Tortura (ACPT), fet que li atorga les funcions de visitar
periòdicament els espais en què es trobin persones privades de
llibertat i fer recomanacions a les autoritats competents.

Els CIE són espais de reclusió d'immigrants sense papers que hi van a
petar, sovint després de redades policials fetes amb criteris racistes
-considerades il·legals segons la UE-, a l'espera que un jutge
dictamini si són deportats o no. Tot i que aquestes persones no han
comès cap delicte, el règim que pateixen en els CIE és, segons
denuncien entitats com SOS Racisme, més dur que en una presó, ja que
no hi ha cap tipus de treballadors socials ni activitats programades,
a banda que les comunicacions amb els seus familiars estan molt
limitades. Recentment, el Ministeri de l'Interior va anunciar
l'aprovació d'un reglament que reguli el funcionament d'aquests
centres, que fins ara funcionament arbitràriament en funció del
criteri de cada director. La mort del guineà Idrissa Diallo el
proppassat 5 de gener al CIE de la Zona Franca va augmentar la
denúncia social sobre aquests espais i, finalment, va aconseguir
trencar el silenci mediàtic dels grans mitjans, obligant el Govern
espanyol a reaccionar.

D'altra banda, des de dilluns es fa el cicle Crisi i Drets Humans en
què el Consell General de l'Advocacia Espanyola (CGAE) ha denunciat
que la regulació dels CIE no garanteix plenament els drets i
llibertats dels estrangers sotmesos a un procés d'expulsió,
especialment pel que fa a l'assistència lletrada, que actualment està
mancada d'una regulació completa i sistemàtica.

http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2012/04/llanos_de_luna_veta_al_sindic_l_entrada_al_cie_de_la_zona_franca_29505.php

El Casal Argentí defensa l'expropiació d'YPF i adverteix als catalans que Espanya reacciona malament “quan perd el que considera seu”

El Casal Argentí de Barcelona considera "superba" i de to amenaçador la reacció del govern espanyol a l'anunci aquest dilluns de la presidenta d'Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, de la nacionalitzar YPF, la filial de Repsol al país. L'executiu de Rajoy va titllar la mesura d'hostil, però va esquivar concretar les mesures legals que emprendrà. L'entitat barcelonina considera que les paraules dels ministres espanyols d'Exteriors i d'Indústria estan "totalment fora de lloc", i signifiquen un "ultratge a les relacions històriques" entre els dos estats. A més, alerta que l'actitud del govern espanyol "dinamita qualsevol possibilitat de reconduir la situació", i adverteix que no té en compte les conseqüències que poden tenir per altres empreses espanyoles a l'Argentina. "Telefònica la primera", destaquen.

El director del Casal Argentí, Diego Arcos, argumenta en una nota de premsa els vuit punts la nacionalització d'YPF per part del govern argentí, el Casal Argentí de Barcelona recorda que la mesura anunciada per la presidenta de la República Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, està emparada pel "dret del país" i s'emmarca en un acte d'exercici de la "plena sobirania" d'un estat de dret. Per altra banda, titllen "d'error" que el govern argentí privatitzés en el seu moment YPF, i consideren bona la decisió de "renacionlitzar-la". Però la nota va més enllà i aprofita l'avinentesa per posar llenya al foc en les relacions Catalunya-Espanya. En un dels vuits punts, el Casal insta els catalans a prendre "bona nota" sobre la reacció de Madrid quan "perd alguna cosa que considera seva", i aprofita l'expressió "dret a decidir" per emmarcar la postura del govern argentí de gestionar el petroli del seu país. No obstant, asseguren que la polèmica encesa arran de l'anunci de Cristina Fernández "no farà malbé" la relació d'amistat entre els dos "pobles" (espanyol i argentí), que s'han mostrat "solidaritat" en "èpoques difícils".

http://www.ara.cat/mon/Argentina-Repsol-YPF-nacionalitzacio-expropiacio-petroli-dret_a_decidir-casal_argenti_de_Barcelona_0_683931712.html

'La Bomba' i Plataforma per la Llengua uneixen forces per fomentar la llengua entre els catalans d'origen estranger

La integració i la promoció de l'aprenentatge del català és un dels objectius de la ràdio llatina de Barcelona 'La Bomba' (100.3 FM). En aquest sentit, l'emissora des de fa mesos manté una estreta col·laboració entre la Plataforma per la Llengua i el programa 'La Veu del Poble', conduit per la periodista colombo-catalana Omaira Beltran.

Una de les noves accions que ambdues entitats preparen pels propers mesos és l'enregistrament de falques de veu protagonitzades per catalans d'origen estranger amb l'objectiu de convidar i informar als nouvinguts de la importància d'aprendre i gaudir de la llengua catalana.

Els enregistraments es duran a terme els dies 17, 18 i 19 d'abril de 12:00 a 13:00 h i de 14:00 a 15:00. També el dimecres 17 també de 19:00 a 20:00 h. A la seu de la Bomba. Els organitzadors conviden a la participació de totes aquelles persones, a títol individual o que pertanyin a associacions o col·lectius, que valorin la importància de l'ús del català com a eina de cohesió.

Si esteu interessats en participar, cal que ho confirmeu contactant amb laveudelpoble@mail.com Persona de contacte: Omaira Beltrán, conductora i realitzadora del programa 'La veu del poble' de La Bomba (100.3 FM).

http://lavozdelpueblolabomba.blogspot.com/

Catalunya es solidaritza amb el nou estat independent d'Azawad

Es prepara una gran mobilització per al dia 21 d'abril a Barcelona, a

les 18h a la plaça Sant Jaume, en solidaritat amb el poble amazic.

Aquesta resposta de solidaritat és una crida per donar suport a la

declaració d'independència declarada pels tuaregs del nord de Mali,

el nou Estat independent de l'Azawad proclamat el passat 6 d'abril.

Els convocants denuncien que els governs de Mali (l'anterior i l'actual forma per una junta militar actual) i l'Estat francès intenten confondre l'opinió internacional amb informacions esbiaixades sobre el procés d'amancipació tuareg.

CRIDA GENERAL A FAVOR DE LA LLIBERTAT PER AL POBLE AMAZIC - TILELLI I
TMAZGHA – Llibertat per als amazics - Independència per a Azawad Cridem els amazics dels Països Catalans i el conjunt del Poble Català a  manifestar la nostra solidaritat amb el poble amazic en la seva lluita per la llibertat. La lluita del poble amazic és llarga i fa desenes d'anys que dura. Des de la Cabília d'Algèria ja fa més de cinquanta anys, a les mobilitzacions del Sud-est i del Rif al Marroc, durant les darreres dècades; la lluita dels amazics de Líbia i la lluita per la Independència dels tuaregs de l'Azawad, el poble amazic no ha parat mai de manifestar amb força la seva ànsia de llibertat.

Al llarg dels darrers mesos els enfrontaments s'han accentuat i han arribat a situacions de repressió duríssima al Marroc, un país que – malgrat les propagandes enganyoses que difon - continua regit per un règim despòtic coronat per una monarquia. A Algèria el règim militar continua mantenint amb mà de ferro la seva dominació dictatorial de caire araboislàmic directament contrària al poble amazic. I a Líbia els facinerosos islamistes que dominen el país estan disposats a instaurar-hi (amb la benedicció dels règims corruptes occidentals) una dictadura islàmica que no vol reconèixer els drets democràtics de la població ni les reivindicacions específiques dels amazics.

La situació és especialment preocupant al nou Estat independent de l'Azawad proclamat el passat 6 d'abril perquè les potències colonials encara influents a la regió (amb França al capdavant) ja han
manifestat la seva negativa a reconèixer-lo. Aquesta oposició és una prova més de cinisme ja que aquest territori fou annexat forçosament a Mali l'any 1958 sense el consentiment de la població, rebuig que era conegut de manera explícita per l'antiga potència colonial: França.

Els governs de Mali (els anteriors i la junta militar actual) i l'Estat francès enganyen l'opinió internacional amb el pretext de l'existència a la regió de suposades bases d'Al Qaida, en connivència amb el govern corrupte de Mali (que ha massacrat el poble d'Azawad repetidament els anys 1963, 1990, 2006, 2010 i 2012 ; i l'ha maltractat en moments de grans sequeres com les del 1967, 1973, 1984 i 2010 amb la intenció d'afavorir un veritable genocidi). El Moviment Nacional per l'Alliberament de l'Azawad - MNLA - és un moviment popular i democràtic nascut de la resistència contra una voluntat política i militar d'extermini per part de Mali. L'Estat independent d'Azawad es proposa de regir-se per una Constitució Democràtica i s'ha adherit plenament i explícitament a la Carta de les Nacions Unides.

La seva lluita mereix tot el nostre respecte i reclama la nostra solidaritat activa. No podem acceptar que els interessos neocolonials de França matin el dret dels amazics d'Azawad a decidir per ells
mateixos el seu futur. El poble amazic a l'Azawad i arreu del Nord d'Àfrica ha de rebre la nostra solidaritat activa. Mostrem el nostre suport assistint a la concentració del dia 21 d'abril i donant suport a les diferents activitats de solidaritat que s'aniran desenvolupant.
El futur del poble amazic és el futur del poble català, aquesta ha de ser la nostra convicció.

LLIBERTAT PER AL POBLE AMAZIC !! – TILELLI I TMAZGHA !!

- Comitè Català de Solidaritat amb el Poble Amazic – abril 2012.

Las estadísticas pasan por alto a los inmigrantes nacionalizados

La realidad de España está marcada por ‘una gran diversidad cultural’. Y es que, aunque las cifras oficiales hablan de un 12% de población extranjera, la presidenta del VII Congreso sobre Migraciones Internacionales en España, Cristina Blanco, ha subrayado que en esta estadística no están registrados los inmigrantes nacionalizados ni quienes poseen la doble nacionalidad.

Entre 2002 y 2010 más de 500.000 personas extranjeras adquirieron la nacionalidad española, quedando ocultas entre las estadísticas nacionales, mientras que el número anual de nacionalizaciones sigue aumentando.

La interculturalidad es un rasgo propio de la inmigración en España. ‘En contra de los países con mayor tradición de acogida, la población extranjera residente en España mantiene la mayoría de sus costumbres, tradiciones y creencias religiosas en cohabitación con las españolas’, ha afirmado Blanco.

Pese a ello y justificándose en los flujos de retorno de inmigrantes a sus países de origen a causa de las menores oportunidades laborales en España, Blanco ha afirmado que las diversas administraciones han relajado su política en este campo. ‘Hay que incidir en la necesidad de fomentar acciones encaminadas a la convivencia y la integración de las personas extranjeras’, destacó.

El Congreso, que se celebra hasta el 13 de abril en el Palacio Euskalduna de Bilbao, ha reunido a 500 expertos nacionales e internacionales para poner en común las nuevas tendencias de las migraciones internacionales y las nuevas preocupaciones que surgen ahora entre los que investigan este fenómeno. El congreso orbita sobre diversos ejes, que van desde la economía, al mercado de trabajo y la crisis económica; pasando por la escuela y el sistema educativo; la integración religiosa y la percepción social del fenómeno de la inmigración. www.redinmigrante.es