Unete a la Cadena Humana el Miércoles 26 de noviembre del 2014 a las 15h entre la parada del tranvía ‘Derechos Humanos’ y la parada del Parlamento Europeo en Estrasburgo.


​¡Nosotros seremos los portavoces de los migrantes y usted será el portavoz de sus propuestas! Burbujas gigantes nos permitirán visibilizar esta solidaridad que busca poner los derechos humanos en el centro de las políticas europeas.

La política migratoria de la Unión Europea a través de Frontex (Agencia de gestión de fronteras exteriores) y la externalización de estas políticas a los países transitados por los migrantes, provocó en el Mediterráneo la muerte de más de 22.000 personas que huían de la miserias, la guerra y la persecución. El 20 de noviembre 2013 le entregamos al Sr. Martin Schulz, presidente del Parlamento Europeo, la lista de 17.306 personas muertas o desaparecidas en el Mediterráneo. A pesar de nuestros esfuerzos, y muchas otras iniciativas cívicas en Europa para denunciar las reiteradas violaciones del derecho internacional en el contexto de las operaciones coordinadas por Frontex, la política europea migratoria se ha endurecido aún más.

¿Cómo nosotros, residentes europeos, podemos aceptar una política que mata a nuestras fronteras a aquellos que se ven obligados a abandonar sus países y que impone, a los países de tránsito una colaboración para disuadir a los migrantes de llegar a Europa? (detenciones, abuso, secuestro).

Nuestras demandas siguen siendo las mismas y las repetimos con fuerza:

• Es urgente adoptar medidas a nivel europeo que reafirmen la inviolabilidad del derecho internacional: los países miembros de la Unión Europea han firmado la Convención de Ginebra sobre el Estatuto de los Refugiados. Sólouna aplicación efectiva de esta Convención, en particular mediante la expedición de visados, permitirá evitar tragedias en el Mediterráneo.
• La Unión Europea no debe confiar la responsabilidad de los Refugiados (políticos, económicos o climáticos) a los países no europeos que no les proporcionan hoy ninguna protección real. Esto empuja a las personas que huyen de conflictos,como los sirios, a tomar la vía del mar, arriesgando sus vidas.
• La inversión económica y la ayuda al desarrollo a los países del sur del Mediterráneonodebe estar condicionada ala implementación dedispositivos de control delos flujos migratorios,peroser parte de unadinámicaiguales a iguales.
• Los acuerdos entreFrontexy los terceros paísesdebenpasar el controldemocráticodel Parlamento Europeo, lo que no es el caso actualmente. Se debe darotravisión de la cooperacióncon los paísesvecinosensur del Mediterráneo.

Este cambio de visión es urgente. Queremos una política europea de asilo y de inmigración basada en el respeto de los derechos de los migrantes en lugar de represión. Abogamos por otra política migratoria a través de la campaña FRONTEXIT y estamos pidiendo a los países europeos que ratifiquen la Convención de la ONU para la protección de los derechos de los trabajadores migrantes y sus familias.

Foto / JARO MUÑOZ

L'any 2014 és un dels més cruents dels últims lustres

L'Agència de Nacions Unides per als Refugiats ( ACNUR ) estima que un total de1.600 persones han perdut la vida en elsúltims dos mesos i mig mentre intentavencreuar la Mediterrània per arribar a Europa .El total de morts des de que va començar l'any és de 1.889 persones , segons dadesde l'agència . Després dels incidents delsúltims dies , el 2014 és ja un dels anys méscruents dels últims lustres per a lespersones que tracten d'arribar al continentper mar de forma irregular . El 2012 i 2013 les víctimes mortals a la Mediterrània peraquesta causa van ser , respectivament , 500 i 600 persones , mentre que el 2011 van perdre la vidaprop de 1.500 persones .

" La majoria dels que arrisquen les seves vides al mar són refugiats que fugen de la violència , la guerra i la persecució " , ha assegurat la portaveu de l'organisme , Melissa Fleming . Per això , hademanat els països europeus que actuïn amb urgència per pal·liar la situació , especialmentdesprés dels últims cinc dies , en què més de 300 persones han mort ofegades .

Des de divendres passat , s'han produït tres enfonsaments d'embarcacions tripulades per immigrants il·legals , segons ha explicat Fleming . El primer incident " i el més greu " va ocórrerdivendres, quan un vaixell va bolcar amb prop de 270 persones a bord prop de la costa líbia .Únicament es van salvar divuit homes i una dona , mentre que els guardacostes del país nord-africàvan recuperar almenys un centenar de cadàvers , alguns d'ells de menors de cinc anys . La restadels passatgers estan desapareguts , tot i que es tem que tots ells s'hagin ofegat , segons haexplicat Fleming .

L'endemà dissabte, una ' zodiac ' va ser rescatada per la Marina italiana a 20 milles de les aigüesterritorials líbies . En aquest cas , 73 persones van salvar la vida, mentre que es van recuperar 18cadàvers i altres deu persones continuen desaparegudes . Finalment , diumenge va sotsobrar una tercera vaixell amb 400 persones a bord a causa del mal temps . Els guardacostes i la marinaitaliana van actuar de forma conjunta per assistir a la tripulació de l'embarcació i van salvar 364persones , però també s'han recuperat 24 cossos . El nombre de desapareguts no ha estatconfirmat encara , segons ACNUR .

Més de 124.000 persones han arribat per aquesta via

D'altra banda , del total de persones que han intentat creuar el mar des de costes africanes per arribar a Europa de forma irregular , un total de 124.380 persones han aconseguit el seu objectiu,segons l' ACNUR . La xifra representa també un important augment respecte a anys anteriors ,tenint en compte que el 2013 van arribar a Europa la meitat de persones per aquesta via ( 60.000 ) iel 2012 prop d'una quarta part .

Itàlia és el país que més emigrants ha rebut ( 108.172 ) , seguit de Grècia ( 14.800 ) , i Espanya (1.100 persones , incloent els que han entrat per Ceuta i Melilla fins al mes de juny ) . Malta ha rebut a308 persones fins al passat 22 de juliol .

La majoria de les persones que emprenen el viatge per mar salpe n des de la costa líbia (el puntmés proper de la costa nord-africana a territori italià ) , l'empitjorament de les condicions de seguretat al país estan forçant un creixement del tràfic de persones . " És de vital importància que els supervivents d'aquestes tragèdies , que sovint han perdut la seva família i amics , rebinimmediatament atenció psicològica quan desembarquin " , ha subratllat l'agència. A més , ha demanat millores en el procediment per identificar els cossos recuperats de la mar , per donar informació a les famílies de forma ràpida i " evitar patiments addicionals i innecessaris " .
Font

It's inflammatory, imprecise and, most of all, inaccurate. So why does everyone — from Chuck Schumer to Mitt Romney — use it?

What part of “illegal” don’t you understand?

Add that to the list of questions I am repeatedly asked since publicly disclosing my undocumented-immigrant status in the summer of 2011. Calling undocumented people “illegal immigrants” — or worse, “illegal aliens,” as Mitt Romney did in front of a largely Latino audience last week — has become such standard practice for politicians and the media, from Bill O’Reilly to the New York Times, that people of all political persuasions do not think twice about doing it too.

(MORE: For Romney, Fundraising Comes First)

But describing an immigrant as illegal is legally inaccurate. Being in the U.S. without proper documents is a civil offense, not a criminal one. (Underscoring this reality, Justice Anthony Kennedy wrote for the majority opinion on SB 1070, Arizona’s controversial immigration law: “As a general rule, it is not a crime for a movable alien to remain in the United States.”) In a country that believes in due process of the law, calling an immigrant illegal is akin to calling a defendant awaiting trial a criminal. The term illegal is also imprecise. For many undocumented people — there are 11 million in the U.S. and most have immediate family members who are American citizens, either by birth or naturalization — their immigration status is fluid and, depending on individual circumstances, can be adjusted.

When journalists, who are supposed to seek neutrality and fairness, use the term, they are politicizing an already political issue. (How can using illegal immigrant be considered neutral, for example, when Republican strategist Frank Luntz encouraged using the term in a 2005 memo to tie undocumented people with criminality?) And the term dehumanizes and marginalizes the people it seeks to describe. Think of it this way: In what other contexts do we call someone illegal? If someone is driving a car at 14, we say “underage driver,” not “illegal driver.” If someone is driving under the influence, we call them a “drunk driver,” not an “illegal driver.” Put another way: How would you feel if you — or your family members or friends — were referred to as illegal?

(MORE: How Obama’s New Policy Affects Undocumented Youth — and Me)

Each newsroom abides by its own stylebook — how it defines and uses words and phrases. In the past few years, a small handful of news organizations have ceased using the term illegal immigrant in favor of undocumented immigrant. The Miami Herald, for example, began doing so as early as 2003 and instituted it paperwide a few years later. The Huffington Post — one the largest general news sources in the U.S. — followed suit in 2008. Two years later, the San Antonio Express-News amended its policy. That was around the same time a campaign called Drop the I-Word was launched, targeting leading news organizations like the Associated Press, whose influential stylebook still stands by illegal immigrant.

(MORE: Our National Immigration Policy: Still Clear as Mud)

In an increasingly diverse society in which undocumented immigrants are integrated in all walks of life, language belongs to the people whose stories are being told, whose distinct realities need to be accurately and fairly represented to the benefit of everyone. To be an undocumented person in the U.S., after all, is to live a life dictated by getting the proper documents. Immigration in the U.S. is more than a question of legality — it’s about history, about foreign policy, about economy in a globalized and interconnected world.

(MORE: TIME’s Cover Story “Not Legal, Not Leaving”)

I was born in the Philippines, a former American territory, and moved to the U.S. when I was 12. I found out that I was undocumented — that I didn’t have the proper documents — after trying to get a driver’s license at age 16. A year later, my high school sophomore-English teacher said I was asking too many questions and “should try this thing called journalism.” I was hooked, partly because seeing my byline, my name on a piece of paper, validated my existence in a way my fake green card and fake passport that my grandfather bought to smuggle me into America did not. When I got older, my grandfather’s lies became my lies. For more than a decade, I lied about my immigration status so I could get jobs, pay taxes and provide for myself and my family. But the lies stopped — they had to. Like countless other undocumented people, particularly young ones who’ve grown up in the U.S. and call this country our home, I outed myself to be seen as a human being who is more than my immigration status.

Don’t all human beings deserve to be reported on fairly and accurately?

(PHOTOS: Harvesting Labor Rights: Chavez’s UFW At 50)

By José Antonio Vargas @joseiswriting
Vargas is a journalist and the founder of Define American, an immigration-awareness campaign. The views expressed are solely his own.

Font: http://ideas.time.com/2012/09/21/immigration-debate-the-problem-with-the-word-illegal/

La vulneración de Derechos Humanos constante y sostenida en el Estado español hacia la población migrante, la Ley de Extranjería, la existencia de los Centros de Internamiento para Extranjeros, los vuelos de deportación, el negocio detrás de las políticas migratorias, la manipulación de los medios de comunicación mainstream, el miedo, la rabia, la frustración... son, desgraciadamente, parte inherente de este mini-documental. Pero también la dignidad, la profundidad humana detrás de cada palabra, la capacidad de resistencia y aprendizaje. Incluso la capacidad de perdonar a sus agresores, en lo que es, literalmente, un camino lleno de obstáculos. Y la lucha sigue y seguirá... hasta que en este país los derechos sociales, cívicos y políticos sean respetados y formen parte intrínseca de nuestra política en materia de convivencia e interculturalidad.

Las Fronteras Humanas

De Imaginario Social / Licencia de Creative Commons: by nc nd 

Per Maria Dantas
Secretària de la comissió sectorial de polítiques d'Immigració

“Estem arreglats. Si aquests han de ser el nous catalans, jo marxo de Catalunya. PRIMER ELS DE CASA!!! #pxc #osona”.(Piulada del Josep Anglada i Rius, fundador i president de PxC, en el qual va posar la foto del nen de 7 anys, en Roger, nascut a Etiòpia, i adoptat per una parella catalana l’any 2007).

Trista la situació del Fiscal de delictes d'odi i discriminació quan no pot emprendre accions, perquè els fets no són delictes tipificats en el codi penal. El problema és que no tots els discursos són delictius encara que puguin resultar ofensius, per la qual cosa faig sempre la mateixa pregunta: On és el llindar subjectiu entre la llibertat d'expressió, la llibertat ideològica o de consciència i el delicte? I la resposta a la meva pregunta ens donaria la clau necessària per omplir el buit legal del qual s'aprofiten els partits polítics xenòfobs com PxC, Espanya 2000, Aliança Nacional o Democràcia Nacional.

“Where does the right of expression, which we all want to respect, stop and the need to sanction and prevent hate speech begin? What is the point in time when one right has to recognize that it cannot be exercise if it implies the violation of another one"(1)

Anem a pams: Hem de canviar l’article 510 (delictes d'incitació a l'odi, xenofòbia i racisme) del Codi Penal espanyol, perquè és molt interpretable, i sense una llei clara, que eviti resolucions judicials oposades, mai no podrem recórrer sentències com la que va absoldre a l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, pels famosos fulletons contra els romanesos o la revocació de la condemna de presó contra Secretari General de PxC, Juan Carlos Fuentes, per la impressió i difusió de milers de pamflets a Vic durant la campanya de les eleccions municipals de 2007, i continuarem escoltant frases com “és millor deixar-ho aquí perquè tenia poques possibilitats de prosperar”. 

Quan podrem il·legalitzar Plataforma per Catalunya pels seus discursos i missatges difosos públicament i descaradament a les xarxes socials, però que la fiscalia no pot provar que puguin constituir un delicte de provocació a l'odi, a la violència o a la discriminació? Ens mantenim impotents davant tantes manifestacions clarament delictives, segons el criteri ciutadà, però segons qui les fa estan utilitzant la seva llibertat d'expressió per defensar les seves conviccions polítiques i ideològiques; no obstant això, afirmo que les últimes piulades del sr. Anglada són un clar exemple de com anar contra els tractats internacionals ratificats per Espanya; la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans, els principis marcats per la Comissió Europea en la seva decisió marc 2008/913 i les recomanacions provinents de l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, el Consell d'Europa a través de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància i de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa. 

La llibertat d'expressió és un dret consagrat a tot el món com allò essencial per assolir la protecció de tots els drets humans. La Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, la Convenció Americana sobre Drets Humans... però aquest dret no és absolut, per tant, cal establir responsabilitats i restriccions que s'imposin a l'exercici de la llibertat d'expressió.

Cal poder il·legalitzar partits amb discursos xenòfobs, racistes i feixistes, cal claredat legal sobre el que constitueix el delicte per a millorar el seu control i límit i també cal enfrontar l'odi amb el discurs positiu del govern i de la societat civil.

Catalunya serà diversa o no serà!

Font: http://blocs.esquerra.cat/politicasocialiciutadania/bloc/el-discurs-dodi-i-discriminacio-versus-la-llei-espanyola

Mujeres Pa'lante,  ha estat guardonada amb el 5º Premi del Consell Municipal de Immigració de Barcelona. És un premi mol merescut pel  reconeixement al treball que realitzen cada dia per l'apoderament i l'articulació de xarxes de solidaritat i suport mutu entre dones migrades i autòctones, per afavorir el seu acolliment i l'arrelament profund en la societat catalana. El següent és el  discurs que van fer durant la cerimònia de recollida del premi.


DISCURS DE MUJERES PA'LANTE DESPRÉS DE REBRE EL 5º PREMI DEL CONSELL MUNICIPAL DE IMMIGRACIÓ DE BARCELONA

Volem en primer lloc agrair a tots i totes les presents per aquest premi que rebem avui. Realment ha estat un any difícil i crec que ens hem obstinat tant a superar les dificultats que enfrontàvem que els resultats han estat més i millors que els esperats. Per tant, aquest premi és un al·licient per seguir endavant. I els agraïm molt aquest gest. Des de Mujeres Pa'lante volem continuar amb tota la nostra labor de suport a les dones immigrants de manera integral: oferint-los eines per trobar el seu lloc en aquesta Catalunya que anem construint tots i totes.

Crear un espai de trobada i de solidaritat entre nosaltres, les dones migrades, i també entre nosaltres i les dones autòctones és la comesa en el qual ens hem obstinat per superar juntes la crisi que enfrontem en aquests moments. Estem convençudes que en aquest esforç comú trobarem la força per fer valer els nostres drets com a dones i per crear alternatives més justes per totes i tots en aquesta societat futura que somiem construir: una societat més equitativa, tolerant i democràtica.

Remoure els prejudicis que tenen brou de cultiu en etapes dures com les quals vivim en aquests moments és un dels nostres objectius essencials..*Migrar no ens converteix en un bestioles rares..Som les mateixes persones en contexts diferents. Aquestes experiències ens canvien gairebé sempre per bé. Amplien les nostres mires i la nostra visió del món. Ens enriqueixen i milloren les societats en les quals vivim. Pensem en els milers de joves que estan havent d'emigrar avui d'Espanya… Ja no són els mateixos quan arriben a un país nòrdic o a un dels nostres països llatinoamericans?

Ens sembla a més que la indiferència enfront dels atropellaments que se segueixen donant contra la població immigrant en aquests moments no és l'actitud que hem d'assumir. Tots sabem que en aquest últim mes surten vols replets de persones recloses en els *CIES per ser deportats. Des de Mujeres Pa'lante advoquem per flexibilitzar una llei d'acolliment que permeti tenir en compte que també les persones migrades sofrim les conseqüències d'aquesta crisi. Per tant no se'ns pot exigir els mateixos requisits que en etapes d'abundància. Aquest país ho anem construint entre tots i totes..Sent solidàries i respectuoses entre nosaltres podrem aconseguir un món millor i més just per tots i per a totes.

Finalment, volem donar les gràcies de manera especial a totes i cadascuna de les dones del nostre equip de treball que van lliurar el millor de cadascuna per treure endavant aquest procés i que sàpiguen que tenim molt camí per davant…aquesta aventura amb prou feines comença…

Gràcies de nou per aquest premi..i seguim totes Palante!!

El dimarts 17 de desembre Fedelatina ha organitzat  "A qui pertany la literatura catalana?", una taula rodona composada per escriptors nascuts arreu del món, com per exemple  Patrícia Gabancho (argentina) i la Monika Zgustova (República txeca) que ens explicaran les seves experiències migratòries i per què un dia van decidir, no només adoptar la llengua catalana, sinó també convertir-la en la seva eina d'expressió literària.  L'acte estarà moderat per la periodista Omaira Beltrán.

DIA: Dimarts, 17 de desembre de 2013

HORA: 19.00 h

LLOC: Biblioteca Gòtic – Andreu Nin (La Rambla, 30 - 32)

ACTIVITAT GRATUÏTA

www.fedelatina.org

Casa Àsia organitza la taula rodona “Asian Migrant Media: a Local perspective on Migration and Intercultural Dialogue” amb la col·laboració d’UNU-GCM en el marc del Congrés sobre Migració, Mèdia i Diàleg Intercultural que se celebrarà del 25 al 26 de novembre del 2013.

Presentació a càrrec de:

Representants d’UNU-GCM i de Casa Àsia

Participants:

Daniel Infante Tuaño, corresponsal del Europe News Bureau, ABS-CBN i community manager d’un grup de Facebook destinat a la comunitat filipina a Espanya i Andorra que compta amb més de 6.000 seguidors. 

Eva Maciocco, doctorant a la Universitat Pompeu Fabra, excol·laboradora de Hamwatan, diari paquistanès a Barcelona 

Raja Shafiq, director i fundador de Ràdio Pakcelona

Begoña Ruiz de Infante, intèrptet i mediadora cultural amb la comunitat xinesa al sector públic català

Zhang Qinfeng, periodista principal de la secció Barcelona del diari xinès China Times (联合时报)

Moderador:

Ramon Sanahuja i Vélez, director d’Inmigració i Interculturalitat, Ajuntament de Barcelona

Data: dilluns, 25 de novembre de 2013

Hora: 18h - 19h 30

Lloc: UNU-GCM Pavelló de Sant Manuel, Recinte modernista de Sant Pau, C/Sant Antoni Maria Claret, 167, Barcelona

Entrada lliure prèvia inscripció. Envieu un mail amb el vostre nom complet i identificació (DNI, NIE o passaport) abans de les 12h del 22 de novembre a casaasia@casaasia.es

Notícies recents ens ha proporcionat comptes encara més tràgics de les morts dels migrants africans - des dels mars del Mediterrani, com en el cas de les víctimes vaixell Lampedusa, al profund de l'interior del continent, com ara els informes de 92 persones que moren de set a les fronteres d'Algèria i Níger.

El tema central d'aquestes tragèdies es presenta sovint com un pobresa autòcton generats empenyent les poblacions locals en la direcció de la riquesa enlluernadora d'Europa. Però des de la perspectiva de molts africans, el punt de partida per la seva migració probablement s'origina en el fet que els europeus van desembarcar amb un fort cop al centre dels seus barris i requereix la població local per començar a fer les coses de manera diferent.

Un compte del que impulsa molts africans a considerar la migració és ofert per el director senegalès Moussa Touré 's última pel · lícula La Piragua , que, com el títol - es refereix a un vaixell petit - indica, se centra en un passeig en vaixell de migrants. Les comunitats de pescadors a la costa occidental d'Àfrica des de fa molt temps experimentat Europa no com una llunyana regió de somni, sinó com el lloc d'origen de les enormes naus que es pesca d'arrossegament fora gran part de la població de la pesca en les seves aigües territorials i els va deixar amb poc en el manera de les captures.

Això fa que la vida viable de les seves generacions d'edat, ocupació impossible i empeny la gent a trobar noves formes en què es poden posar les seves habilitats de la marineria de utilitzar.Durant les últimes dues dècades s'han transportat de manera constant desenes de milers de migrants en el punt de suport europeu de les Illes Canàries en els seus piragües.

En moltes ocasions anteriors els viatges perillosos en aquestes petites embarcacions, que estan mal equipats per a tals excursions, han estat fatals , obligant a Europa per despertar poc a poc als informes d'una "crisi" en les seves fronteres. La seva resposta va ser frustrant predictible. Van dirigir vaixells de guerra a la regió sota el control de les fronteres de la UE l'agència Frontex en un esforç per tancar el trànsit.

La ruta de l'Atlàntic des d'Àfrica a Europa ha estat considerat per almenys una altra pel · lícula: 'Color de l'Oceà' (2011) del director alemany Maggie superin . Aquesta pel · lícula retrata un ferotge, món del gos-menja-gos en què els migrants es neguen les peticions més elementals per a l'ajuda dels altres i on s'afegeixen els intents d'aprofitar la vulnerabilitat a la batalla lliurada contra el mar, així com els organismes de control d'immigració d'Europa.

La Piragua es concentra en els perills del viatge per mar en si, així com les esperances dels migrants que les seves vides poc aconseguir millor. Aquestes són les mateixes esperances que ha d'haver existit entre les persones que viatgen en els vaixells amb problemes que va fracassar davant l'illa italiana de Lampedusa el mes passat, on més de 350 persones van morir. Els cossos dels nens vestits amb roba nova i sabates suggereix que es tractava de famílies que esperaven una vida millor.

És probable que la història dels viatges migratoris perillosos a través de la terra i el mar, en la recerca d'un millor futur haurà de ser explicada una i altra vegada abans que Europa i altres països desenvolupats entenguin com de profundament implicats es troben en aquestes tragèdies.

Els perills que enfronten aquests migrants poden ser inherents a la naturalesa del mar, però sol es va suportar en el primer lloc, perquè Europa s'està aprofitant de la protecció oferta a ell per les seves fronteres marítimes, que s'utilitza per mantenir a ratlla als que se senten tenen una demanda a la riquesa que l'imperi i l'explotació han acumulat en les costes europees.

Us convidem a l'acte de presentació del projecte "La dona, teixint cultures" que es durà a terme el proper dimarts 15 d'Octubre a les 19:00 h al Centre Cívic Pati Llimona, Carrer Regomir 3.

Des de fa més d'un any, la Fundació Guné i Llatins per Catalunya, han anat treballant en el projecte denominat 'La dona, teixint cultures' patrocinat per l'Ajuntament de Barcelona i Obra Social "la Caixa". L'objectiu d'aquest projecte és desmuntar els tòpics i estereotips que recauen sobre la dona immigrant a la ciutat de Barcelona. Per això vam crear el taller "Esborrem estereotips, creem diversitat", on més de 50 dones d'orígens molt diversos van aprendre les tècniques bàsiques de gravació per mostrar les seves històries de vida, deixant com a resultat més de 20 vídeos documentals on es visibilitza la gran riquesa que aporta la diversitat. Relats en primera persona on les dones mostren les seves vides, el seu procés de migració, com els estereotips han influït en el seu desenvolupament, personal i professional i finalment la visió d'una Barcelona intercultural que les ha acollit.

El projecte continua indagant en el món femení que teixeix una societat on conflueixen moltes cultures, formada per dones que han migrat, moltes soles i han aconseguit portar les seves famílies o crear de noves i combatre prejudicis amb intel·ligència. A això és al que convidem a els que s'acostin al projecte, a que combatin els prejudicis i s'endinsin en les històries de vida de dones d'origens molt diversos (Perú, Equador, Ucraïna, Colòmbia, Brasil, Itàlia, Xina, Guinea, Marroc, Guatemala, Mèxic, Espanya, Bulgària, Bolívia) i puguin veure més enllà de la cultura que les representa, la llengua que parlen o els costums que tenen i comprovin que darrere de cada dona hi ha una història de vida.

http://www.teixintcultures.org/

Us convidem al taller d'estiu: "Esborrem estereotips, creem diversitat" que es realitzarà els dies 15, 16, 17, 18 , 22 i 24 de juliol alCentre Cívic Pati Llimona. El taller s'emmarca dins del projecte "La dona, teixint cultures". Un projecte que vol donar a conèixer la realitat de les dones immigrants més enllà dels tòpics i estereotips que les envolten.

Per poder realitzar les peces, estem fent uns tallers, dirigits a aquelles dones que no es senten identificades amb la imatge que es representa d'elles i que vulguin introduir-se al llenguatge audiovisual per poder mostrar les seves històries de vida.

El taller estarà dividit en dues fases de treball, la primera, serà una fase d'introspecció on s'estimularà el contacte, el diàleg i el coneixement mutu reconeixent-nos com a dones que tenim les nostres vides, les nostres lluites i que ens allunyem de les etiquetes que ens imposen.En la segona fase, treballarem els principis bàsics per a la realització d'un documental, com són l'entrevista, l'escriptura del guió, el material d'enregistrament, la composició dels plans, etc. Per aconseguir com resultat un retrat intimista i aconseguir unes peces que moguin els imaginaris de les persones.

Lloc: Centre Civic Pati llimona. C/ Regomir 3 

HORARI

MATINS: 10:00 A 12 

SESSIONS: 6 de 2 H.

TOTAL 12 HORES

PREU: Gratuït

SERVEI DE GUARDERIA PER AQUELLES DONES AMB NENES O NENS

INSCRIPCIONS: 

Si estàs interessada en participar en el taller escriviu un email a l'Omaira,info@llatins.org i/o l'Annainfo@fundaciogune.org

http://www.teixintcultures.org

“Proceso migratorio de los años 60”
JORNADAS POR LA CONVIVENCIA Y LA SOLIDARIDAD

Un grupo de organizaciones y entidades hemos querido recurrir a la recuperación de la memoria histórica y colectiva de Hospitalet, con la finalidad de propiciar la convivencia y la solidaridad entre las personas de nuestra ciudad. Para esto el viernes 7 de junio tendremos una sesión en vivo de nuestra memoria en la que podremos escuchar testimonios de vecinas de Hospitalet, que relatarán sus vivencias de aquellos primeros años: sus dificultades y aciertos. Una experiencia vivida que nos remita al pasado de la mano de las personas protagonistas y que nos posibilitará reflexionar y repensar los años que vivimos. En esta ocasión nos acompañaran con sus historias de vida nuestras amigas y vecinas: - Maria Lopez Moliner- nacida en Jupion-Jaen. Llega a Hospitalet en el año 1962 - Justin Valderrama. de Fueteovenuja. Llega a Hospitalet en el año 1960

Us convidem al taller "Esborrem estereotips, creem diversitat" que es realitzarà durant els mesos d'Abril i Maig al Centre Cívic Pati Llimona.

El taller s'emmarca dins del projecte "La dona, teixint cultures". Un projecte que vol donar a conèixer la realitat de les dones immigrants més enllà dels tòpics i estereotips que les envolten.

Per poder realitzar les peces, estem fent uns tallers, dirigits a aquelles dones que no es senten identificades amb la imatge que es representa d'elles i que vulguin introduir-se al llenguatge audiovisual per poder mostrar les seves històries de vida.

El taller estarà dividit en dues fases de treball, la primera, serà una fase d'introspecció on s'estimularà el contacte, el diàleg i el coneixement mutu reconeixent-nos com a dones que tenim les nostres vides, les nostres lluites i que ens allunyem de les etiquetes que ens imposen. En la segona fase treballarem l'escriptura del guió de les nostres històries per fer la gravació posterior. Buscant un retrat intimista per aconseguir moure l'imaginari de les persones.

Si estàs interessada en participar en el taller escriviu un email a l'Omaira,info@llatins.org i/o l'Anna info@fundaciogune.org

http://www.teixintcultures.org

Novetat bibliogràfica sobre llengua i immigració

Novetat bibliogràfica sobre llengua i immigració

Fa poc que s’ha posat a la venda el llibre: Vila, F. Xavier i Eulàlia Salvat (ed.) (2013) Noves immigracions i llengües. Barcelona. MRR. El volum recull una col·lecció d’articles d’investigadors majoritàriament joves centrats en l’anàlisi sociolingüística de la darrera onada immigratòria al nostre país. Els articles exploren els coneixements, els usos i les ideologies lingüístiques de diversos col·lectius lligats amb les darreres onades immigratòries a Catalunya, Mallorca i la Franja. La majoria dels articles, inèdits fins ara, provenen de tesis doctorals en curs o acabades recentment, i ofereixen un panorama polièdric sobre la realitat sociolingüística de col·lectius ben difrents: els alemanys residents a Mallorca, els marroquins residents a catalunya, la colònia japonesa de l’àrea de Barcelona… Elaborats per equips diferents i mitjançant metodologies diveres que van des de l’anàlisi etnogràfica fins a la recerca demoscòpica, el volum permet endinsar-se en com funcionen lingüísticament els locutoris reentats per estrangers, quines són les necessitats lingüístiques dels usuaris de centres d’acollida, o els nivells de coneixement del català i el castellà dels infants d’origen forà escolaritzats a Catalunya.

Aquí en teniu l’índex:
F. Xavier Vila
De l’«etapa autonòmica» a la «sociolingüística del multilingüisme»: una dècada de recerca sociolingüística sobre les noves immigracions
Llorenç Comajoan, F. Xavier Vila, Vanessa Bretxa, Natxo Sorolla, Xavier Tenorio i Joan Melià
Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al·lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja
Judith Oller
Variables que incideixen en el coneixement de català i castellà de l’alumnat estranger a Catalunya: un estudi amb alumnat de sisè de primària
Maria Rosa Garrido Sardà
La gestió del multilingüisme en els serveis d’acollida de les ONG: un estudi de cas
Maria Sabaté i Dalmau
La gestió del multilingüisme en un espai regulat entre persones immigrades: el cas dels locutoris
F. Xavier Vila, Natxo Sorolla i Imanol Larrea
Les vies per als aprenentatges lingüístics del jovent d’origen marroquí establert a Catalunya
Makiko Fukuda
Realitat sociolingüística dels japonesos residents a Catalunya
Bàrbara Sastre Bestard
Opinions i pràctiques lingüístiques dels alemanys residents a Mallorca

De moment no es pot aconseguir en línia, però sí a les llibreries d’arreu del domini lingüístic o directament a l’editorial on s’ha editat: MRR editorial impremta c/ Diputació 210 a/e: publi@publimrr.es

Informació

Escrit per Sara Cuentas Ramírez, feminista postcolonial*

El proper 21 de març, se celebra el Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial, declarat així per l'Assemblea General de Nacions Unides. Aquest dia ens recorda la tragèdia racista ocorreguda el 1960 a la ciutat de Sharpeville, a Sud-àfrica, i ens impulsa al compromís i l'acció col·lectiva per eradicar aquest problema estructural que forma part del sistema colonialista heteropatriarcal.

Aquell dia es desenvolupava una gran concentració que va reunir 20.000 persones convocades pel Congrés Pa-Africà per protestar, de manera no-violenta, contra l'apartheid com a pràctica colonialista i de poder desmesurat. Les lleis racistes de Sud-àfrica exigien la identificació de les persones negres quan entraven en àrees diferents a les que tenien consignades. La protesta pacífica va ser violentament dissolta per la policia que va disparar contra la gent que es manifestava. El resultat d'aquesta repressió criminal va ser de 69 persones mortes y186 ferides, moltes d'elles dones, nenes i nens.

A partir de llavors, aquest fet va ser conegut com la Massacre de Sharpeville i va ser una de les primeres accions de resposta contra el sistema repressiu de l'apartheid a Sud-àfrica. En memòria dels éssers humans que hi van perdre la vida i dels que van lluitar contra el govern racista de Sud-àfrica, Nacions Unides va proclamar el 21 de març com a data significativa de lluita contra la intolerància racista i la violència.

La Llei Europea contra el Racisme i la Xenofòbia, aprovada fa quatre anys, que els assumeix com una amenaça amb contra les persones que són objecte d'aquest comportament, que estableix sancions efectives contra les persones físiques i jurídiques que cometin aquests delictes i que en són responsables  i que obliga tots els estats membres de la Unió Europea a adoptar les mesures necessàries per garantir que els compromisos assumits en aquesta llei es facin efectius, encara manca molt per ser una realitat.

A Europa, l'actual context de crisi, de grans contrastos i contradiccions polítiques, socials, econòmiques i por pel futur davant la desocupació i la pobresa, la xenofòbia, el racisme, la intolerància i l'etnocentrisme continuen no només a nivell de les actituds, sinó de les polítiques i les institucions que les gestionen. Així, les formes subtils i explicites de violència racista i xenòfoba, de discriminació, de rebuig i atac contra les persones i grups que considerem "com diferents, com els altres i les altres", evidencien que continuem convivint amb una pràctica neocolonialista, de dominació i poder desmesurat que violenta la dignitat de les persones i menyscaba el seu dret a la ciutadania.

A Catalunya i Espanya, durant els últims anys s'han multiplicat les manifestacions violentes, derivades de nacionalismes agressius i excloents, representats en partits polítics, s'han dictat polítiques excloents i etnocèntriques i s'han incrementat els actes de discriminació i agressió contra les persones considerades migrades i altres minories. Sent així, és contraproduent, per exemple, que la Llei 19/2007 només es restringeixi a sancionar el racisme i la xenofòbia en l'àmbit de l'esport. Pel que sembla encara costa entendre que l'absència de polítiques integrals significa que els Estats no estan complint amb la seva obligació de promoure, protegir i assegurar els drets humans per a totes i tots

Les expulsions, el blindatge de les fronteres, el tractament inhumà en els espais administratius a les persones que van decidir viure en aquest país, els Centres d'Internament d'Estrangers, les batudes, la negació a l'accés a l'habitatge, l'ocupació digne, als serveis de salut, a l'educació en igualtat, l'assetjament sexual i racista a les treballadores domèstiques, la violència masclista i racista contra les dones migrades, el tràfic i explotació sexual de dones estrangeres, l'etern estigma de ser considerades "persones migrades" en un país on ja fa anys que viuen i que hauria d'assumir la seva ciutadania, el que es facin estudis i polítiques sobre migració des d'una perspectiva etnocèntrica (identificant com testimoniantes i fonts passives d'informació a les persones denominades migrades) i no des de la horitzontalitat ni valoració de les capacitats, on experts i expertes en migració del país de destinació s'arroguen els seus discursos i parlen per les persones que viuen en contextos de migració, tancant espais per a la generació de referents socials representatius amb veu pròpia i no mediatitzada, entre d'altres, són pràctiques que atempten contra la democràcia, la cohesió social, la convivència, l'equitat, la justícia i els drets humans.

Fer memòria històrica de com s'han consolidat la xenofòbia i el racisme és imperatiu. Sobretot per saber d'on partim i trobar l'arrel d'aquest problema estructural. Hem de reconèixer que va ser en les societats occidentals que es va establir una jerarquia entre les "races" basant-se en el color de la pell, la forma del crani, del cabell, l'estructura física. Aquesta manera de classificar els grups humans, per les seves característiques biològiques en superiors i inferiors, va atorgar a la "raça blanca" un estatus de superioritat, identificada com la més desenvolupada, ben preparada, i més armada per ser conqueridora. D'altra banda es va consolidar la xenofòbia com a ideologia de recel, odi, fòbia i rebuig contra els grups ètnics diferents, la fesomia social i cultural es desconeix i es va proclamar la segregació cultural i l'acceptació a les persones estrangeres i immigrants només mitjançant la seva assimilació sociocultural i "integració". És a dir, s'imposen prejudicis històrics, lingüístics, religiosos, culturals, i fins i tot nacionals, per justificar la separació total i obligatòria entre diferents grups ètnics, per tal de no perdre la identitat pròpia.

És així, com s'han socialitzat homes i dones de les societats occidentals i les societats que van ser colonitzades, des d'una manera hegemònica de concebre el món, des de formes colonialistes i neocolonialistes de relació amb dones i homes d'altres pobles del planeta. Des de mecanismes d'opressió i discriminació, on "la cultura blanca" ha expandit les seves formes de fer, desfer, construir i destruir la condició humana i tota la biodiversitat planetària, a la mida dels seus interessos. I dins d'ella grups de poder desmesurat continuen augmentant aquest tipus de diferenciacions i separacions i diversos sistemes d'opressió per subjugar a la humanitat davant del sistema colonialista, neoliberal i heteropatriarcal.

En aquest sentit la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament (RMGD en castellà), integrada per diverses organitzacions i dones que accionen per la promoció, protecció i defensa dels drets humans de les persones que viuen contextos de migració (Associació Integració de Joves Llatinoamericans, Grup de Dones Immigrants de Sant Cugat. Associació Q'atary Perú, Associació Diàspora Solidària, Associació Cultural Educativa Social i Operativa de Dones Pakistaneses (ACESOP), Comitè de Dones - FEPERCAT, Associació de Dones Immigrants Subsaharianes (ADIS) i Dones Palante i a nivell individual: Leticia Cruz, Silvia Fernández i Maritza Buitrago Rave), el 21 de març, organitzen l'Acció Pública: Dones contra el racisme, amb la finalitat de generar un espai analític, reivindicatiu i de denúncia sobre l'afectació i vulneració als drets humans que causen les actituds racistes i xenòfobes, sobretot cap a les dones i més en contextos de crisi.

Des d'una mirada feminista postcolonial, des d'un enfocament interseccional que supera la mirada de gènere i de drets humans es pretén amb aquesta acció mobilitzar les consciències i la indignació respecte a les afectacions que impacten en la vida de les persones i com generen situacions de vulneració, de postergació i pèrdua de ciutadania.

A més, s'obriran espais per a l'anàlisi i la reflexió des de les pròpies propostes de les organitzacions integrants de la RMGD i les persones i organitzacions participants, per a l'elaboració de l'Agenda Política comú amb propostes concretes i reivindicatives encaminades a eradicar el racisme i la xenofòbia a Catalunya.

Les reflexions analítiques que es compartiran en aquesta Acció, seran des de la pràctica vivencial de les dones integrants de la RMGD, no només des de la teoria i anàlisi política, sinó des de l'experiència vital significativa davant situacions racistes i xenòfobes. Les ponències es situaran no per parlar de "les altres", sinó que seran elles i les seves veus pròpies i no mediatitzades les que faran presència.

Cal assenyalar, que en els últims dies, la RMGD s'ha reunit amb diverses autoritats públiques que gestionen temes de migració i polítiques d'igualtat, tant dels governs locals com de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, amb la finalitat d'apropar la seva proposta reivindicativa enfront del racisme i la xenofòbia. Així mateix, van estar participant en la reunió d'incidència que es va desenvolupar el mes de febrer amb el Relator de l'ONU contra el Racisme, i estan donant suport a la realització de l'Assemblea Mundial dels i les Migrants i de les Associacions de Solidaritat en el marc del Fòrum Social Mundial a dur-se a terme a Tunísia del 26 al 30 de març de 2013.

L'Acció Pública: Dones contra el Racisme, que es realitzarà el 21 de març a l'Espai Francesca Bonnemaison*', està adreçada a càrrecs polítics, personal tècnic i polític d'institucions públiques i privades que treballen temes de migració, organitzacions de la societat civil, moviments socials, feministes i mitjans de comunicació.

Sara Cuentas (primera per l'esquerra) i unes companyes en la manifestació del 8 de març de 2010

*(Coordinadora de la Diáspora Solidaria, organización integrante de la Red de Migración, Género y Desarrollo)

UCFR - Unitat contra el feixisme i el racisme

Un 21 de març una setantena de persones van ser assassinades per reclamar els seus drets i més de 180 van resultar ferides. La policia va obrir foc contra una manifestació contrària a una llei que controlava els moviments de la població negra, anomenada “llei de passis”. Això va passar al poble de Shaperville, Sudàfrica, el 1960.

Actualment, any 2013, el govern espanyol ha exclòs a una part de la població del seu dret a l’atenció sanitària pública i gratuïta mitjançant una reforma de llei. La sostracció d’aquest dret fonamental és  justificat com una mesura de retallada en època de crisi econòmica i austeritat. I l’enduriment en política d’estrangeria que dificulta les renovacions de permisos de residència condemna a milers de persones a caure una altra vegada en la irregularitat administrativa. Exemples de discriminació i de clar racisme institucional. I –gairebé- ningú diu res perquè és un acte de discriminació més i perquè el discurs racista que utilitza com lema populista i demagògica “ els primers són la gent d’aquí”  ha  guanyant terreny.

Tenim assumida la discriminació racista i xenòfoba com un fet normal, habitual, que es dóna al nostre voltant o que, tot i que ens afecti directament, no ens genera alarma. Com hem arribat a aquest punt? En bona part degut al control exercit per algunes forces polítiques que instrumentalitzen el fet migratori, que han promogut la divisió entre la població instrumentalitzant l’efecte de la crisis, l’atur, i  la manca de recursos socials, per a culpabilitzar a la immigració. Focalitzar un enemic comú en la persona diferent per raó de color de pell, ètnia o cultura, és un mecanisme per amagar la identitat dels veritables culpables del patiment actual, els vertaders enemics del poble.

En definitiva, el racisme i la discriminació són un mecanisme clau per mantenir el sistema de dominació social actual.

Les conseqüències dins la societat d’aquesta maquinària repressora no cal buscar-les als llibres ni els esperem en un futur: les conseqüències les tenim aquí i ara. En els últims anys han incrementat lesagressions racistes i les actuacions racistes de grups organitzats, segon les diferents organitzacions. I tal i com recull SOS Racisme Catalunya en el seu darrer informe, adverteix que  en 20 anys d’experiència és el primer cop que els casos de conflictes entre particulars són la tipologia més nombrosa. I, el que és pitjor, gairebé la meitat d’aquests casos són agressions físiques. Així que no només ha augmentat el número de casos sinó que són més greus.

Per altra banda, les polítiques adreçades a gestionar –o millor dit, aturar- les migracions, converteixen als governs en repressors. Les polítiques d’estrangeria suposen la condemna a l’exclusió social de milers de persones al nostre país, o directament la mort de centenar de milers de persones a les fronteres o al mar.

I el discurs de l’odi i l’extrema dreta va guanyant adeptes arreu del continent. Un perill present a tota Europa i als nostres carrers que no rep la resposta contundent necessària per part de les institucions, els polítics ni la justícia. Doncs de les paraules que instiguen a l’odi a les agressions físiques per motivació racista, només hi ha un pas.

Catalunya va ser sempre un país d'acollida, que considera la diversitat com un fet que aporta riquesa cultural, social i econòmica. Davant aquest context advers i per tal d’aturar la normalització del racisme a la nostra societat, en el Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia les entitats sota signants volem fer una crida per construir una lluita conjunta, ja que els retrocessos en drets i llibertats ens afecten a tothom!

21 de març del 2013, Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia

Recollida d’adhesions: comunicacio@sosracisme.org

Informe 2012. L’estat del racisme a Catalunya

S.O.S. Racisme

Coincidint amb el Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia, SOS Racisme Catalunya ha presentat el quart informe "L'estat del racisme a Catalunya" avui, dijous 21 de març.

L’informe és una eina imprescindible per revelar i denunciar públicament l’existència de situacions discriminatòries a Catalunya (racisme institucional, racisme social, extrema dreta, etc.), per això esdevé una eina tant de sensibilització social com de suport a les administracions per planificar polítiques de lluita contra la discriminació i el racisme.

Informe L'estat del racisme a Catalunya 2012 (pdf. 4MB)

Dossier de premsa 2012 (pdf. 2MB)