..... Inici | Ràdio | Recerca

«Els immigrants han de saber parlar d'immigració»

by 20:21 0 comentaris
Abdoulaye Fall, expert en immigració. Va venir amb les mans buides, va trobar feina de cambrer i es va dedicar a estudiar.

-Immigració. Es volia convertir en un expert en immigració.

Exacte.

-¿Per què?

-¿Per què? Perquè crec que és important que els immigrants puguin parlar d'immigració, i parlar-ne bé, amb coneixement, que no siguin només objecte d'estudi o d'articles a la premsa. A més, què vol que li digui, pensava que amb la meva experiència podia aportar alguna cosa.

Per a això, per parlar amb coneixement, Abdoulaye va fer primer un màster en Traducció, Interpretació i Estudis Interculturals, després un en Gestió de la Immigració i finalment un doctorat en Migracions i Mediació Social, que encara no ha acabat; tot això mentre treballava de cambrer en un restaurant, a Molins de Rei.

-Amb tants títols... No ho sé. Hi pot haver qui pensi que és un immigrant privilegiat. Un senegalès ric.

-Per descomptat que sóc un privilegiat: he tingut el privilegi d'estudiar el que m'agrada, el que volia estudiar. A part d'això, vinc d'una família de classe mitjana baixa, tinc sis germans i vaig venir aquí perquè sabia que al Senegal no podria treballar. Ja m'entén: no hi havia perspectives.

-¿Com va ser? ¿Va gestionar des d'allà la universitat?

-Tant de bo. Jo vaig venir amb les mans buides, a treballar, a veure què hi trobava; els primers mesos ho vaig passar molt malament.

-Va agafar un avió i es va plantar aquí.

-Sí.

-¿I per què aquí? Vull dir...

-Ja sé què vol dir. ¿Sap per què? Perquè era el referent que tenia: Catalunya. Allà, a Dakar, mentre era a la universitat...

-Ah. Ja havia estudiat allà.

-Sí, allà em vaig treure la llicenciatura d'Anglès. El que li deia: allà em van oferir coordinar un projecte de cooperació Senegal-Catalunya. Cada estiu venien un grup de catalans joves i vaig fer alguns amics. Al final, el que millor coneixia del món occidental, tot i que fos només d'oïda, era Catalunya.

-Ja l'entenc. ¿I la primera feina? ¿On va ser ?

-La meva primera feina va ser fer classes de francès a un grup d'escoltes de Molins, tot i que amb això no m'arribava per viure. Però als tres mesos vaig trobar un d'aquests amics catalans del Senegal, que havia sabut que jo era aquí i em va venir a veure. Li vaig parlar de la meva situació i em va oferir casa seva. Em va dir que fins que no tingués feina no em deixava marxar. I va ser així.

-Quina sort.

-Un gran gest; per a mi, un gest que parla de com és la gent aquí.

-Digui'm una cosa: ¿ja ho tenia al cap, llavors, això d'estudiar?

-Sí, suposo que sí, però l'oportunitat la vaig tenir el 2006, quan la UAB va oferir unes beques per a immigrants extracomunitaris. Llavors és quan vaig fer el primer màster.

-Treballava i estudiava.

-Sí, però vaig tornar a tenir sort. Era cambrer a Molins i el meu cap em va arreglar els horaris perquè pogués estudiar. I no és l'única cosa que li he d'agrair a aquesta feina: sempre he pensat que estar en un lloc com aquest, en contacte amb el públic, va afavorir molt la meva integració. Pensi que el 2003 em van confiar el pregó de les festes.

-Caram. O sigui, que a Molins és conegut. Un personatge.

-Conegut, deixem-ho en conegut.

-Després va fer un altre màster, ¿oi? I ara un doctorat. ¿M'explica quin és el seu projecte de doctorat?

-És un treball sobre contractació de treballadors en origen centrat en el Senegal. Té la seva història: la d'uns senegalesos als quals havien contractat allà per treballar a Molins, i que quan van arribar aquí van trobar que tot estava mal organitzat, que no tenien on dormir, etcètera. En fi: que algú els va parlar de mi i em van trucar, i jo vaig fer de mediador per arreglar el problema. El tema se'm va quedar al cap.

-¿Està molt involucrat amb els senegalesos? A Molins, vull dir.

-Ho intento. Ara mateix sóc president d'una associació, Teranga, on fem projectes de cooperació i interculturalitat. I estic en un projecte de comunitats autofinançades: Acaf.

-¿I quan acabi el doctorat? ¿En què li agradaria treballar?

-En alguna cosa relacionada amb la immigració, això segur. A veure... A mi aquest país m'ha donat molt, i el que més m'agradaria és contribuir al repte de cohesió social que hi ha ara mateix. És un gran desafiament, i m'agradaria participar-hi. /font

redacció

Developer