El comitè assessor del Premi, format per Manuel Borja-Villel, Pilar Cortada, Eva March, Carmen Pardo, Josep Ramoneda, Alicia Rodés, Valentín Roma i la directora de la Fundació, Imma Prieto, ha decidit no només el perfil, sinó certes temàtiques, dinàmiques i possibles eixos futurs, impulsant la recerca de perfils candidats entre diferents investigadors i professionals de la teoria i la cultura contemporània. L’objectiu és obrir escletxes des d’on es creïn noves narratives, sense obviar les tensions des de les quals abordar el present, però en consonància amb els imaginaris tapians. Per exemple, i seguint alguns dels eixos del mateix jurat, a partir de quatre línies: materialitat i afectes, teoria de la imatge, crítica institucional, i filosofia i sociologia política.
La missió del projecte d’investigació "Gest d’ahir, pensament d’avui" és la d’articular una nova línia editorial que permet construir lectures contundents des de l’hermenèutica tapiana i amb la gramàtica contemporània. D’aquesta manera, la Fundació Antoni Tàpies es proposa dur a terme, entre el 2025 i el 2028, una col·lecció de publicacions vinculada a aquest reconeixement que doni veu a nous paradigmes interpretatius en consonància amb el temps actual.
[Imatge superior: Rita Segato a la Fundació Antoni Tàpies.]
[Imatge: Eva March, Rita Segato i Imma Prieto a la roda de premsa de presentació del premi.]
Any Tàpies
En el marc de l’Any Tàpies i de la nova etapa de la fundació que impulsa Imma Prieto des de la direcció, la institució proposa el foment de noves lectures, noves mirades i noves veus que siguin capaces de fer una revisió crítica de la historiografia. La celebració del centenari de l’artista no només s’entén com un homenatge al passat, sinó com una projecció de futur en termes de recerca, vigència, internacionalització, acostament a les noves generacions i articulació de nous paradigmes que ajudin a repensar el món des de l’univers tapià.
En aquest exercici de fer-se preguntes i de comprendre què necessita la societat actual i què espera d’una institució cultural de caràcter nominatiu, hi ha també la voluntat de resituar la Fundació en l’ecosistema cultural de la ciutat. En aquest sentit, la programació pública de la institució contribueix a reforçar la identitat del museu, entès com un organisme viu i com un espai social i, a la vegada, posa el focus en la importància de tenir una actitud crítica davant de la realitat.
Incidint en el perfil humanista d’Antoni Tàpies i activant el trident llegir, mirar i pensar, la Càtedra Antoni Tàpies - UPF d’Art i Pensament Contemporanis fomenta, amb la complicitat de la Universitat Pompeu Fabra, les aliances amb l’àmbit universitari, propiciant estudis, tesis doctorals, seminaris, així com també la materialització del Premi Internacional d’Assaig Gest d’Ahir, Pensament d’Avui i, de l’altra, l’activació de l’Institut de les Derives Crítiques, una taula de pensament que promou el diàleg, el contradiàleg i el pensament col·lectiu.
Rita Segato
Rita Laura Segato (Buenos Aires, 14 d’agost de 1951) és doctora en Antropologia per la Queen’s University de Belfast (Irlanda del Nord, Regne Unit) i s’ha especialitzat en antropologia social i etnomusicologia. És professora emèrita de la Universitat de Brasilia (Brasil) i investigadora sènior del Consell Nacional d’Investigacions Científiques del Brasil. Ostenta la Càtedra Rita Segato de Pensament Incòmode a la Universitat Nacional de San Martín i la Càtedra Aníbal Quijano al Museu Reina Sofía de Madrid. Segato és membre de la coordinació del Curs d’Especialització en Estudis Afro-llatinoamericans i Caribenys de CLACSO i del Consell Assessor d’Expertes de la Comissió Interamericana de Dones de l’Organització dels Estats Americans (OEA). Actualment dirigeix la col·lecció “Pensamiento del Brasil en Español” per a l’editorial Prometeo, de Buenos Aires.
Ha impartit docència en cursos de postgrau d’arreu del món, ha estat investigadora visitant a universitats de Nova York, Houston, Wisconsin i París, entre d’altres. La seva trajectòria de recerca i pensament ha estat reconeguda amb la seva investidura com a doctora honoris causa per nou universitats i ha rebut diversos reconeixements internacionals.
Segato ha publicat més d’una dotzena de llibres, entre els quals destaquen La nación y sus otros. Raza, etnicidad y diversidad religiosa en tiempos de políticas de la identidad (Prometeo Libros, 2007) i La crítica de la colonialidad en ocho ensayos y una antropología por demanda (Prometeo Libros, 2013). La seva obra ha estat traduïda a l’anglès, l’alemany, el francès, l’italià, el grec i el portuguès.
A banda de la seva tasca acadèmica, desenvolupa l’activisme col·laborant amb organitzacions que treballen els temes de gènere i raça. Una part molt important del seu treball s’ocupa dels assassinats de dones a Ciudad Juárez (Mèxic), El Salvador i Guatemala, entre d’altres. Aquests crims es consideren de la categoría del feminicidi, que l’antropòloga lluita per establir com a tipificació per tal que puguin ser vistos als tribunals internacionals de drets humans.
Els propers mesos, Segato farà una residència d’investigació de tres setmanes a la Fundació Antoni Tàpies i escriurà un assaig d’unes 100 pàgines entès com una conferència dilatada. A banda de la publicació, també rebrà una compensació econòmica de 10.000 € per part de la Fundació Antoni Tàpies.
[Imatge: Eva March, Rita Segato i Imma Prieto a la roda de premsa de presentació del premi.]
Any Tàpies
En el marc de l’Any Tàpies i de la nova etapa de la fundació que impulsa Imma Prieto des de la direcció, la institució proposa el foment de noves lectures, noves mirades i noves veus que siguin capaces de fer una revisió crítica de la historiografia. La celebració del centenari de l’artista no només s’entén com un homenatge al passat, sinó com una projecció de futur en termes de recerca, vigència, internacionalització, acostament a les noves generacions i articulació de nous paradigmes que ajudin a repensar el món des de l’univers tapià.
En aquest exercici de fer-se preguntes i de comprendre què necessita la societat actual i què espera d’una institució cultural de caràcter nominatiu, hi ha també la voluntat de resituar la Fundació en l’ecosistema cultural de la ciutat. En aquest sentit, la programació pública de la institució contribueix a reforçar la identitat del museu, entès com un organisme viu i com un espai social i, a la vegada, posa el focus en la importància de tenir una actitud crítica davant de la realitat.
Incidint en el perfil humanista d’Antoni Tàpies i activant el trident llegir, mirar i pensar, la Càtedra Antoni Tàpies - UPF d’Art i Pensament Contemporanis fomenta, amb la complicitat de la Universitat Pompeu Fabra, les aliances amb l’àmbit universitari, propiciant estudis, tesis doctorals, seminaris, així com també la materialització del Premi Internacional d’Assaig Gest d’Ahir, Pensament d’Avui i, de l’altra, l’activació de l’Institut de les Derives Crítiques, una taula de pensament que promou el diàleg, el contradiàleg i el pensament col·lectiu.
Rita Segato
Rita Laura Segato (Buenos Aires, 14 d’agost de 1951) és doctora en Antropologia per la Queen’s University de Belfast (Irlanda del Nord, Regne Unit) i s’ha especialitzat en antropologia social i etnomusicologia. És professora emèrita de la Universitat de Brasilia (Brasil) i investigadora sènior del Consell Nacional d’Investigacions Científiques del Brasil. Ostenta la Càtedra Rita Segato de Pensament Incòmode a la Universitat Nacional de San Martín i la Càtedra Aníbal Quijano al Museu Reina Sofía de Madrid. Segato és membre de la coordinació del Curs d’Especialització en Estudis Afro-llatinoamericans i Caribenys de CLACSO i del Consell Assessor d’Expertes de la Comissió Interamericana de Dones de l’Organització dels Estats Americans (OEA). Actualment dirigeix la col·lecció “Pensamiento del Brasil en Español” per a l’editorial Prometeo, de Buenos Aires.
Ha impartit docència en cursos de postgrau d’arreu del món, ha estat investigadora visitant a universitats de Nova York, Houston, Wisconsin i París, entre d’altres. La seva trajectòria de recerca i pensament ha estat reconeguda amb la seva investidura com a doctora honoris causa per nou universitats i ha rebut diversos reconeixements internacionals.
Segato ha publicat més d’una dotzena de llibres, entre els quals destaquen La nación y sus otros. Raza, etnicidad y diversidad religiosa en tiempos de políticas de la identidad (Prometeo Libros, 2007) i La crítica de la colonialidad en ocho ensayos y una antropología por demanda (Prometeo Libros, 2013). La seva obra ha estat traduïda a l’anglès, l’alemany, el francès, l’italià, el grec i el portuguès.
A banda de la seva tasca acadèmica, desenvolupa l’activisme col·laborant amb organitzacions que treballen els temes de gènere i raça. Una part molt important del seu treball s’ocupa dels assassinats de dones a Ciudad Juárez (Mèxic), El Salvador i Guatemala, entre d’altres. Aquests crims es consideren de la categoría del feminicidi, que l’antropòloga lluita per establir com a tipificació per tal que puguin ser vistos als tribunals internacionals de drets humans.
Els propers mesos, Segato farà una residència d’investigació de tres setmanes a la Fundació Antoni Tàpies i escriurà un assaig d’unes 100 pàgines entès com una conferència dilatada. A banda de la publicació, també rebrà una compensació econòmica de 10.000 € per part de la Fundació Antoni Tàpies.
