El proper 10 de desembre les dones obrim els arxius de la Filmoteca Española
Dimarts 10 de desembre de 2019 | Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB.
La investigadora Sonia García López apunta algunes de les claus que l’han portat a comissariar el cicle Revelades. Dones a l’EOC (Escuela Oficial de Cinematografia) 1952-1966 que tindrà lloc el proper dimarts 10 de desembre de 2019.
Un programa que en dues sessions ens endinsa des dels exercicis d'escola a la poc explorada contribució de les dones a la producció cinematogràfica dels anys de la dictadura franquista.
Programa organitzat amb la col·laboració de la Filmoteca Española, el CCCB i la Filmoteca de Catalunya.
__
+ informació
Article realitzat en col·laboració amb ArtNeutre?
.
Aquest cicle és una invitació a explorar la contribució de les dones a la cultura cinematogràfica durant la dictadura franquista des d'un prisma poc habitual: el dels exercicis d'escola. Les dues sessions que componen el programa recullen la producció cinematogràfica de les alumnes de la Dirección de la Escuela Oficial de Cinematografía (EOC) entre 1952 i 1966. Durant el cicle de vida de l'Escuela, entre 1947 i 1976, dotze dones van aspirar a graduar-se en aquella especialitat amb diferent fortuna: en tres dècades, únicament dos van aconseguir el títol, ja en els últims anys: Cecilia Bartolomé i Josefina Molina, mentre que Pilar Miró es va graduar en l'especialitat de Guió.
Les altres van acabar cursant altres especialitats o abandonant l'escola, en molts casos després d'haver passat més de cinc anys en ella i esgotar totes les possibilitats de renovar matrícula. Els seus recorreguts vitals amaguen històries d'amor pel cinema i perseverança. Atès que la major part d'elles "van fracassar" en el seu intent de completar els estudis de Direcció i van quedar fora de la indústria de el cinema, la major part dels seus noms es troben absents de llibres, enciclopèdies i històries de la EOC.
En el seu assaig El arte queer del fracaso (Egales, 2018), Jack Halberstam aventura que els criteris que defineixen l'èxit en les societats capitalistes han estat fixats històricament per una elit social, cultural i econòmica d'homes blancs amb una orientació hetero-normativa de les relacions entre els sexes. Portada aquesta idea a la història del cinema, podem pensar que aquesta es construeix com el resultat d'una successió d'èxits tecnològics i artístics ocupats per individus excepcionals.
Tanmateix, aquests èxits, les grans pel·lícules de la història de cinema, s'adapten a uns paràmetres concrets: pel·lícules de llargmetratge, rodades en suports considerats professionals (35mm, HD, etc.), amb distribució comercial i acceptació en espais institucionals com acadèmies o festivals de cinema. Tot el que no s'adapta a aquests paràmetres queda irremeiablement exclòs de l'cànon, de manera que els que es troben en els marges de la indústria, de l'espai públic, de les institucions o de l'acadèmia passen a engrossir les pàgines d'"una història amagada del pessimisme en una cultura d'optimisme " -les paraules són de Halberstam.
Els curtmetratges realitzats per dones a l'EOC, productes de vegades imperfectes d'un procés l'aprenentatge, de vegades inacabats, i que en la major part dels casos no vénen recolzats per la consolidació d'una carrera posterior, ens conviden a pensar en la potència crítica d'aquells exercicis. Què va impulsar a aquelles dones a estudiar, a estudiar cinema, i a escollir una especialitat com a Direcció en un context obertament hostil com ho va ser l'Espanya de Franco? Com van ser les seves experiències a l'Escola? Amb quines dificultats es van trobar? Per què van suspendre? Per què van perseverar? i, finalment, com podem llegir el seu fracàs? són preguntes que ens captiven.
Al marge de qualsevol consideració factual, una cosa és segura: els treballs que van realitzar les alumnes de direcció de la EOC ens parlen de les seves maneres d'entendre el cinema i de veure el món i constitueixen valuosos vestigis de l'aportació de les dones a la cultura cinematogràfica de l'època. En el seu conjunt, aquests exercicis realitzats per les alumnes de la EOC revelen una part de la història (de cinema) de les dones a Espanya a el temps que es rebel·len contra les històries que sempre ens van explicar.
Sonia García López, comissària del programa.
Article realitzat en col·laboració amb ArtNeutre?
.
