Entrevista amb Jorge Cruz, sotsdirector executiu i portaveu de l'Espai Latino, vinculat a CDC. 'Nosaltres procurem fer l'encaix entre el món llatinoamericà i Catalunya', explica:
L'Espai Latino de la fundació Nous Catalans, vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), va celebrar al setembre de l'any passat el I Congrés dels Latinos Catalanistes, on hi van assistir més de 400 delegats d'arreu de Catalunya. El sotsdirector executiu i portaveu de l'entitat, Jorge Cruz, conversa amb Nació Digital:
- Per què calia un Espai Latino vinculat a CDC?
Per donar suport a tot allò que tingui connexió entre el món llatí i Catalunya. Nosaltres procurem fer l'encaix entre aquests dos mons, posem la nota catalana a tots els actes llatins, incidim en temes de
llengua, conscienciem les entitats d'origen llatí que som a Catalunya i que aquesta és la nostra terra... És a dir, promovem que la indefinició que té l'immigrant es pugui anar superant.
- Quan és que el nouvingut deixa de sentir-se'n i passa a sentir-se "català"?
És una qüestió psicològica. Quan l'immigrant arriba aquí, ha de trencar tòpics; sense abandonar les seves arrels, ha d'adaptar-se a una realitat desconeguda. Llavors, es troba en l'estadi en què pensa "sóc un pobre immigrant", i ho ha de superar. És un moment molt especial, quan trenca el prejudici que diu: "Jo no sóc català: sóc uruguaià, colombià...". Quan ho aconsegueix, ho anomenem l'estadi "del nou català". Llavors s'adona que pot ser un ciutadà de Catalunya en tota regla, amb deures i també drets, que pot participar i implicar-se en tot el què vulgui. És un "clic" psicològic. I quan fa aquest pas?
Sobretot, quan passa a parlar català. Quan accepta que el català és també la seva llengua, llavors comença a tenir simpaties envers Catalunya i comença a veure que aquesta pot ser la seva terra.
- És més complicat el pas al català dels llatins respecte els nouvinguts d'altres àrees lingüístiques?
Possiblement. I hi identifico tres problemes: el primer, és que són molt reticents, ens costa molt de fer-los entendre que el castellà és important, però que el català també ha d'estar al mateix nivell. Costa convèncer-los que la llengua és fonamental per a l'encaix amb Catalunya. Per això treballem molt en què el català és una llengua integradora i laboral. El segon problema, és que la gent d'aquí canvia la llengua, i això no pot ser! I el tercer, que força organitzacions catalanes tampoc s'han preocupat massa d'incidir en aquest aspecte. Un partit X ha nuclearitzat una gran quantitat d'entitats llatinoamericanes, i no s'han preocupat gens per la llengua, perquè deien que Catalunya és Espanya, que tampoc passava res si només parlaven castellà...
- Partit X, que seria el PSC?
Sí. Han creat tot un moviment llatinoamericà que s'ha acostumat a veure correcte el fet de parlar només en castellà, perquè així parlem "en la lengua del reino". Nosaltres creiem el contrari: si volem
integrar els llatinoamericans, hem d'incidir totalment en la llengua i la cultura d'aquí. És fonamental.
- Quan tres famílies catalanes reclamen que els seus fills s'escolaritzin en castellà, com reaccioneu?
Amb tranquil·litat, però em sembla que no pot ser que un país decideixi que la seva llengua és el català i que, llavors, tres famílies tinguin recorrin a la justícia i que aquesta digui el contrari que ha dit el conjunt de la societat. És un atropellament absolut contra Catalunya. No pot ser que un poble decideixi parlar la seva llengua històrica i tres famílies, amb el suport del PP, diguin que la llengua vehicular ha de ser el castellà. Hi ha qui ens diu:
"Tengo derecho a que mi hijo estudie en castellano, porqué en mi país, Perú..." Aquí ja els tallo, dient-los que el seu país, ara, és Catalunya. I em repliquen: "¿Por qué tengo que hablar una lengua distinta que la mía si ya me entienden?" T'entenen, sí, però no és la llengua que ha decidit democràticament el poble de Catalunya.
- El fet d'agrupar els ciutadans de Catalunya per raó d'origen, condemna l'associació a desaparèixer quan aquests nouvinguts ja se sentin catalans?
No. Quan formes l'associació, integres els valors del teu país als de Catalunya: dones a conèixer les teves arrels al país d'acollida. Això mai no es perd.
- Però amb la immigració andalusa, s'ha criticat que la FECAC considera els néts dels immigrants encara com a "andalusos". Hi ha el risc que això també passi amb les associacions de nouvinguts?
Dependrà dels dirigents d'ara. El meu fill participa a mitjes de la Casa de Mendoza en España, de la qual en sóc director, i el meu nét, possiblement ja no hi anirà. En d'altres associacions més grans, com per exemple les equatorianes, potser no és tant clar. Podríem córrer aquest risc, clar. Personalment, penso que hem de fer associacions que mirin cap a Llatinoamèrica i cap a Europa, que facin de pont amb el futur. No només hem de fer "mateadas argentinas" i "asados argentinos"; si no, es perpetua el ghetto. Les festes llatines de l'estiu també han d'implicar el català de tota la vida, ha de ser una festa de tots, no només dels nascuts allí.
- Quan et tanques en un ghetto, sovint generes una reacció contrària hostil, que a Catalunya es diu Plataforma per Catalunya (PxC). Tot i això, ara per ara, Josep Anglada no s'ha mostrat bel·ligerant contra els llatinoamericans...
El senyor Anglada és perillós per a totes les col·lectivitats. Sé que els marroquins són el seu objectiu primordial, però ell considera perillosa qualsevol persona amb una pell una mica torrada. Per mi, aquesta gent té una malaltia, que és la por.
- Per desfer aquesta por, la millor recepta és que les col·lectivitats de nouvinguts s'obrin?
Exacte. Obrir-se i integrar-se utilitzant les eines de Catalunya: la llengua, ficant-se dins d'organismes catalans... Pensar "no sóc l'objectiu de l'Anglada..." és un error. I tant que ets objectiu de l'Anglada! Anglada és un virus perillós, i fins i tot el considero perillós per al conjunt de Catalunya. També és cert que, amb la crisi, aquest tipus de personatges floreixen arreu.
- El fenòmen de les "bandes llatines" alimenta aquests recels?
Les anomenades "bandes llatines" són grups petits de joves, minoritaris, no és el jove llatinoamericà en general. El jove llatí no és perillós. I, si participa d'alguna associació, encara menys. Això és el que intenten els joves d'Espai Latino, que van a barris complicats i conversen amb els nois que s'hi troben per contrastar-hi opinions. Aquests joves, com l'Èric Bertran, fan una feina admirable.
- Espai Latino es va pronunciar a favor de la immersió lingüística a l'escola. També ha discutit sobre el futur polític de Catalunya i sobre quina postura adoptaria en cas d'un hipotètic referèndum d'independència?
Absolutament. Recomanaríem el "sí", sens dubte. Hi ha gent dins l'Espai Latino que també creu en el federalisme, però a la direcció pensem que l'únic camí és la independència.
- Per què?
De forma pràctica: un Estat que té un deute amb Catalunya de milions d'euros i que no els paga perquè no vol, no és seriós. Si no defensem la nostra casa, malament. Al poema El Gaucho Martín Cierro, sobre la independència argentina d'Espanya, hi ha un moment en què s'hi diu: "Si nos peleamos los de dentro, nos deboran los de fuera". Si no defensem que el que es produeix aquí es quedi aquí, malament. Per exemple: per què hem de pagar l'AVE Madrid-Galícia?
- Però Catalunya ha de ser solidària amb la resta de l'Estat, com també es diu que el món desenvolupat ha de ser solidari amb els països en vies de desenvolupament.
La solidaritat és important, però té un límit. Pots ser solidari quan tens la vida solucionada. Si la solidaritat es transforma en què els diners que envies, es malgasten, no sé si té molt de sentit... L'Estat hauria de tornar a Catalunya el que es mereix i establir-hi un pacte fiscal, i així no hi hauria d'haver cap retallada en educació, sanitat... Això és el que fem entendre als llatinoamericans: que aquí és on treballen, on estudien els nostres fills, on ens curem si patim alguna malaltia... A més, si es crea un Estat propi, no serà per lluitar contra Espanya. Serà un Estat propi dins el món, i ja està. Tindrà la seva hisenda, els seus impostos... Serà un país més al món, no serà cap eina contra Espanya. I ja està, no cal buscar-hi tres peus al gat. Ho tinc claríssim.
Més info
