El rebuig a la immigració a Noruega no ha fet més que augmentar durant els últims cinc any.
El problema de la immigració s’ha convertit aquí a Noruega en un tema tant debatut, comentat i criticat, que el passat mes de maig del 2009 el govern noruec va ordenar l’elaboració d’un informe sobre aquesta qüestió. Aquest treball fou confiat a un grup d’experts dirigit per Grete Brochmann, professora de sociologia de la Universitat d’Oslo, i els seus resultats s’acaben de fer públics.
Es tracta d’un document de més de 600 pàgines que presenta un ventall de dades i comentaris sobre aquesta difícil qüestió de profund contingut social. S’espera que pugui constituir la base d’un nou debat, enfocat a buscar solucions a aquest important problema.
Ja d’entrada, existeixen motius per creure que, basant-se en aquest informe, l’extrema dreta d’aquest país renovarà i ampliarà les seves ja antigues i conegudes recomanacions, en el sentit de que es tanqui totalment la porta a l’entrada de nous immigrants a Noruega. Serà un argument al que es donarà molta importància durant les eleccions municipals de la pròxima tardor, subratllant que representa un perill per la identitat nacional de Noruega. D’altra banda, tot fa pensar que la resistència de l’electorat d’esquerra a tots aquests arguments serà molt menor del que ha estat fins ara.
L’aparició d’aquest document ha coincidit amb la publicació d’una enquesta, segons la qual, durant els últims cinc anys, el rebuig a la immigració no ha fet més que augmentar, i actualment representa el 54 per cent de la població noruega. També ha donat lloc a un elevat número de nous comentaris, per tractar-se d’un tema viu i complicat que, directa o indirectament, afecta a tota la societat. Tot sembla indicar que es produirà un nova visió sobre aquest tema, segurament més restrictiva i amb més exigències envers els immigrants.
Tant a Noruega, com a la veïna Suècia, el sector més comprensiu per afrontar els problemes que representa la immigració es troba entre les dones joves, amb un bon nivell cultural, residents en grans nuclis urbans. D’altra banda, el major nivell d’escepticisme es troba entre homes residents en zones poc poblades. A grans trets, a un major grau d’educació, unit a una tendència política esquerrana, s’hi troba el grup social menys negatiu sobre l’entrada immigrants.
D’aquest document de més de 600 pàgines presentat per la professora Grete Brochmann i el seu equip, val la pensa citar els aspectes més comentats per la premsa noruega: La meitat de la població creu que ha fracassat la política seguida fins avui sobre la integració dels immigrats, i el 87 per cent creu que aquest fracàs és degut al poc interès que aquests han demostrat, especialment entre els de procedència islàmica.
L’aprenentatge i l’ús de l’idioma noruec representa una exigència pràcticament unànime, recollida en tots els comentaris. Es demana que, a partir d’ara, per obtenir la nacionalitat noruega s’hauria d’haver passat per un prova que demostrés el seu coneixement real. Actualment, n’hi ha prou havent assistit a un curs d’idioma noruec de 300 hores, ofert i pagat per l’estat, amb bons o dolents resultats.
El número d’immigrants a Noruega s’eleva avui a 600.000, molts d’ells concentrats en les zones d’Oslo denominades Groruddalen i Søndre Nordstrand. En alguns llocs són una majoria de la població. La seva presencia es especialment important en molts d’aquells oficis, activitats i serveis que els noruecs rebutgem per considerar-los mal pagats, com poder ser ajudants i ajudantes de la llar, serveis de restaurant i comerços, taxistes, conductors d’autobús i tramvia, ajuda en centres hospitalaris i residències per la tercera edat, per citar-ne alguns.
En un editorial sobre la immigració, aparegut al diari Aftenposten d’Oslo, feia constar que “si és veritat que el coneixement real que té la població sobre aquest problema no correspon amb la realitat, la responsabilitat cau principalment sobre el polítics i els mitjans de comunicació. Existeix una tendència a parlar sobre tot allò que es considera negatiu, però molt menys sobre lo que pot tenir de positiu”.
