És el primer cop que l'idioma cèltic assoleix aquest grau de reconeixement · Pel Govern és una fita «històrica» · Crítiques perquè la nova llei no dóna drets lingüístics als ciutadans
La llengua gal·lesa és oficial per primer cop en la història de la democràcia del Regne Unit després que, abans-d'ahir, l'Assemblea Nacional de Gal·les així ho aprovés. La nova llei proclama l'oficialitat de l'idioma cèltic i especifica que aquest no podrà rebre un tractament «menys favorable» que l'anglès. Ara bé, no tothom està del tot satisfet amb la llei: els activistes a favor del gal·lès la troben poc ambiciosa.
L'elaboració d'una llei que oficialitzés l'idioma era un dels compromisos que l'actual executiu gal·lès -una coalició del Partit Laborista i el Plaid Cymru- va prendre el 2007. La redacció de la normativa ha estat farcida d'obstacles: si, d'una banda, els parlamentaris gal·lesos havien de convèncer Londres d'acceptar la llei, de l'altra, els activistes de la principal organizació a favor de la llengua, Cymdeithas, reclamaven una legislació que protegís fortament l'idioma.
La legislació, sota la forma de measure (un tipus de llei propi de l'Assemblea de Gal·les), va ser presentada el passat 4 de març. D'ençà, ha estat modificada en diverses ocasions. El passat octubre, Cymdeithas va acusar el Govern de «mentir» sobre l'abast que tindria la nova normativa: l'entitat deia que l'oficialitat del gal·lès, de facto, no seria real, mentre que l'executiu afirmava tot el contrari.
Els drets lingüístics dels ciutadans
I és en aquest punt que ha quedat la discussió, precisament. El ministre de Patrimoni del Govern gal·lès, Alun Ffred Jones (Plaid Cymru), ha dit que l'aprovació de la measure és «històrica» perquè crearà «un advocat fort per als parlants de gal·lès» (el nou comissionat per a la llengua, figura que abans no existia) i perquè «millorarà la qualitat i quantitat dels serveis disponibles en gal·lès».
Des de Cymdeithas, justament, critiquen que siguin el nou comissionat i els organismes públics els titulars dels drets lingüístics, i no pas «la gent» de Gal·les. Per aquesta raó, l'entitat ha anunciat que durant la propera legislatura (2011-2015) reclamarà que s'aprovi una «nova legislació» per tal que «tothom» tingui el dret «d'escoltar, veure, aprendre i usar la llengua a les seves comunitats, arreu de Gal·les».
Vegeu també:
+ BBC: AMs voted in favour of the proposed Welsh language measure
+ Assemblea Nacional de Gal·les: Informació sobre la measure del gal·lès
+ Assemblea Nacional de Gal·les: Informació sobre la measure del gal·lès
