Els seus pares van arribar a Madrid durant el franquisme i allà, mentre estudiaven, van moure's amb l'ambaixador xinès i la jet set madrilenya. La seva idea era tornar a Taiwan per instal·lar-s'hi, però abans de l'operació retorn van fer un tourper l'Estat, fent parada i fonda a Figueres. Allí van animar-se a tirar endavant un restaurant xinès que es traspassava. I el que havia de ser durant dos o tres anys, dura fins ara. Dídac Lee és un emprenedor d'èxit amb startups de dimensió mundial com Conzentra, Hotelerum o Zyncro.
- Expliques que ets catalanista gràcies al Barça i a TV3. Com va anar, aquest descobriment de la catalanitat?
Jo vaig ser el primer nen d'una altra raça que va néixer a la demarcació de Girona. Tot això ara no és nou, però llavors sí. Avui en dia, veure una persona negra o oriental és normal, però llavors jo era una cosa rara enmig de la Catalunya profunda. Era un context postfranquista, al col·legi em deien Diego -de fet me'n deia oficialment fins que em faig canviar el nom. Jo descobreixo el que és Catalunya gràcies al Barça. De fet, només em sentia 100% integrat quan jugava a futbol amb els amics, o quan veia partits. Perquè de fet, l'esport és un element integrador molt important: no importa el color, ni quin idioma parlis; és internacional.
- Volies ser futbolista del Barça?
De molt jovenet ja vaig veure que no serviria per jugar a l'equip, i pensava 'si no puc ser jugador de futbol, aviam si puc estar-hi el més a prop possible'. A través del Barça, vaig conèixer què és Catalunya, què és el català, i després, mirant TV3, vaig conèixer bé la llengua, gràcies a Bola de Drac. Jo no vaig parlar bé el català fins els 11 ó 12 anys!
- Què creus que falla actualment entre els nouvinguts i els autòctons perquè hi hagi comunió i tothom se senti particip d'un mateix projecte?
Per ara ho veig força bé, els catalans culturalment sempre hem estat gent acollidora. Mai no m'he sentit exclòs, a mi sempre m'han tractat molt bé. Tampoc sé què hagués passat si hagués estat d'origen africà o marroquí, perquè els xinesos tenen una bona imatge.
- Parlant de la Xina, i relacionant-ho amb el Barça, hi va haver un moment que semblava que Beijing 2008 havia de patrocinar la samarreta. Hagués servit per estrènyer els llaços amb la Xina?
El tema del patrocini no el conec, però el que sí que serveix p er estrènyer llaços són les gires del primer equip. Personalment vaig ser testimoni de la darrera i és bestial: aterrar a les tres de la matinada a la Xina i que et vinguin a rebre tres mil fans amb cartells en català, és al·lucinant... El Barça és el primer ambaixador de Catalunya al món, i això es continuarà potenciant. La feina que pot fer el Barça per Catalunya és molta. El nou projecte de web que s'ultimarà en els propers mesos disposarà d'un apartat sobre identitat, perquè la gent sàpiga de quin país ve el Barça, quines són les nostres tradicions, quina la nostra cultura... El Barça és un vehicle: de la mateixa manera que jo vaig aprendre català amb Bola de Drac o vaig conèixer Catalunya amb el Barça, el Barça ha de ser una forma de donar a conèixer Catalunya al món.
-S'ha criticat la nova junta per poc catalanista, sobretot arran de la visita inicial a Fernández Vara... Ets l'ànima catalanista de la junta. o aquest esperit impregna tota la junta?
Jo tinc les meves conviccions, sóc catalanista convençut, però no sóc pas més catalanista que Sandro Rosell. El catalanisme és una sentiment generalitzat a la junta, el que passa el nostre equip som intenta tenir un perfil una mica més discret quant a exposició pública que no pas directives anteriors. Les coses s'han de demostrar amb fets: tirar endavant la festa catalana de dissabte passat amb la USAP, és una forma de demostrar catalanitat.
- Les festes amb la USAP tindran continuïtat?
Sí. Em faria molta il·lusió que pogués esdevenir una festa anual. De la mateixa manera que tenim l'11 de setembre o el 23 d'abril, tan de bo a nivell esportiu això pogués ser una festa consolidada. No és una festa del rugbi, és una festa de l'esport català. Feia molts anys que s'intentava fer un partit de la USAP a Barcelona, que s'intentava que els dos clubs catalans que són 'més que un club' tiressin endavant una iniciativa conjunta. Aquí el rugbi encara és minoritari, i si fent això contribuïm a que es conegui la USAP a tot Catalunya, ja ens donem per satisfets.
- I seria possible fer un partit del Barça a Perpinyà?
Caldria veure com és l'estadi, quina gespa té... No sé si és un tema de voluntat nostra o no, de si Pep Guardiola estaria massa content... Si al Camp Nou ja tenim problemes, no ens podem imaginar com seria allò.
- Al Barça, la lliga espanyola se li fa petita?
És un debat molt interessant. Quan veus els pressupostos del primer i el segon de la lliga, i els compares amb els del tercer i quart, veus que hi ha unes diferències molt bèsties que no tenen fàcil solució. És un peix que es mossega la cua. Els pressupostos de televisió i els drets d'imatge fan que cada any comencis amb 150 milions d'euros en positiu, i marquen una barrera respecte la resta d'equips, que no t'atrapen mai.
- Una Champions League estable seria la solució?
Seria una lliga molt més igualada. És evident que un club amb 400 milions d'euros juga a una lliga diferent d'un club que en té 20, 30 ó 40 de pressupost. Aquest tema l'està gestionant en Manel Arroyo, però per mi personalment tindria sentit una Champions Leaguecontinua, setmana rere setmana, enlloc de les lligues de cada país. Al final és com l'NBA: per què l'NBA és l'NBA? Perquè té unes regles de joc, uns límits salarials, que fan que sigui competitiva. Perquè si els Lakers tenen més diners que els de Texas, llavors la lliga es devalua. És normal que a la nostra lliga hi hagi equips que sempre guanyin 5-0 a causa de les diferències de pressupostos.
- No té color un Barça-Madrid amb un Barça-Almeria o un Almeria-Espanyol....
De fet, un Almeria-Espanyol té més gràcia des del punt de vista esportiu, perquè hi ha competició. 400 milions de pressupost contra 30? No pot ser. De fet si tots els equips que juguessin contra el Barça tinguessin un avantatge d'algun gol, el partit seria més igualtat, però millor que no sigui així! [Riu.].
- Diumenge es va celebrar la consulta sobiranista a Barcelona i el Camp Nou va ser la seu de col·legis electorals. Aquesta decisió us la vau trobar de la junta anterior, però com ho heu viscut?
Estem oberts a ajudar qualsevol consulta democràtica, i això no ha deixat de ser una consulta democràtica. S'havia parlat de si podia coincidir amb dia de partit o no, però no sé si hagués estat una bona idea, amb 100.000 persones allà. Es va comentar en junta la demanda d'utilitzar el camp per recollir vot, i l'opinió va ser molt favorable a la consulta. La nostra junta dóna suport a tots els temes que tenen a veure amb el catalanisme transversal.
- Com a responsable de noves tecnologies del club, què pot fer el Barça a través de les xarxes socials?
Nosaltres, com a Barça, hem de ser un club glocal: Tenim una identitat clara, ubicada geogràficament a Catalunya, però som un club que desperta simpaties arreu del món, i això és boníssim perquè per nosaltres és tenir més mercat, i pel país és fantàstic com a plataforma per donar-lo a conèixer. Quan viatges pel món, si dius 'Catalunya' no tothom ho coneix, però si dius 'Barça' ho coneix tothom. Des d'aquesta perspectiva, les xarxes socials i els aparells tecnològics són bones per arribar a tots els seguidors d'arreu del món. Segons un estudi, tenim cap a 250 milions de seguidors arreu del planeta. I poder-los tenir a tots fidelitzats és divulgar millor el que vulguem sobre Barcelona i Catalunya.
- S'inscriu en aquesta voluntat d'internacionalització la decisió d'acceptar el patrocini del Qatar, pel fet que el Madrid està més ben posicionat al Pròxim Orient? Va costar d'explicar, l'acord amb Qatar Foundation?
És un tema que ha costat explicar... No només per amb qui signem, sinó també pel fet d'acceptar patrocini a la samarreta després de tants anys... Si hi ha publicitat a les samarretes, és per una qüestió de necessitat financera. La situació econòmica del club és la que és, i si volem ser competitius calia prendre aquesta decisió.
- Si la situació financera es normalitza, renunciareu a la publicitat a la samarreta?
Per descomptat, si no ho haguéssim necessitat, no ho haguéssim fet. La publicitat a la samarreta ha estat per un tema estrictament econòmic. Les finances del club estan francament malament. Tan de bo d'aquí a uns anys no ens calgui patrocinador, sigui quin sigui.
- D'aquest tema també va sobtar que, en campanya, Rosell critiqués que el Barça fes negocis amb l'Uzbekistan, i setmanes després es presentés l'acord amb Qatar...
L'Uzbekistan és l'Uzbekistan i Qatar és Qatar, dues realitats diferents. Guardiola va ser-hi, i mireu què en diu ell. Pel que jo sé, la gent de Qatar està fent un esforç per acostar-se a Occident, un esforç per democratitzar-se, i això no es fa en dos dies. A més els acaben de concedir l'organització d'un Mundial de futbol; no siguem més moralistes que la FIFA... A més, la tasca que fa la Qatar Foundation és impressionant: inverteix més diners Qatar Foundation a l'Àfrica que la pròpia UNICEF, el que passa és que això no ho coneix ningú. Amb independència de com sigui el país, aquesta gent està ajudant molt a Àfrica.
- Ara que toquem el tema dels socis: com és que els ciutadans ja no poden fer-se socis del club?
Sí que pots ser soci: hi ha la quarta via. La lògica de revisar el sistema és que, si fer-se soci continuava sent tan fàcil com fins ara i acabessis tenint-ne 500.000 a la Xina, en cas d'eleccions, si els socis xinesos decidissin que el Camp Nou se'n va cap a Beijing, el Camp Nou se n'hi hauria d'anar. A més, podeu estar segurs que a les properes eleccions es votarà per Internet, perquè d'això me n'encarregaré jo... I si 500.000 xinesos volen el Messi a Beijing, ens anem tots a Beijing... Pot sonar surrealista, però és així, i la política d'aquesta junta directiva ha estat la de posar en valor la figura del soci. El que es va fer va ser aturar la inscripció de socis durant uns mesos per replantejar el sistema, i ara s'ha fet el carnet de compromís, on primer has d'estar tres anys fidelitzat amb el club i llavors pots prendre decisions.
- Aquest tema tampoc s'ha comunicat bé.
No hem estat capaços de comunicar-ho bé, no. En qualsevol club s'ha de regular l'accés de nous socis. Hi ha el soci que vol anar a veure els partits, que aspira a un seient, però després d'això cal crear el carnet de barcelonista, que serà per aquella persona que viu a la Xina i ni podrà, ni voldrà, tenir seient. No es pot regular el sentiment, per això calia aquest carnet nou, perquè tothom qui vulgui ser del Barça ha de poder ser del Barça. De fet, els socis d'aquí estan agraïts d'aquest canvi, perquè és una manera d'assegurar que l'atenció que els donem serà més correcta. Ara per ara tenim l'oficina d'atenció al soci totalment col·lapsada, i això anava a més. Perquè si tens 2.000 socis al Japó, què has de fer: atenció al client en japonès? És un tema complex: treballadors que treballin de nit per quadrar les diferències horàries... Estem intentant regularitzar això, i preparem una figura virtual de 'simpatitzant' del Barça que servirà per tot això.
- Quines seran les properes passes endavant d'aquesta junta pel que fa al compromís amb Catalunya?
Tothom que proposi passes simbòliques i actes a favor de Catalunya, seran escoltats des del club. Una de les primeres coses que hem fet per treballar pel país és obrir un projecte de XICS (Xarxa Internacional de Centres Solidaris) al barri barceloní del Carmel, perquè està bé ajudar els països de fora, però també cal fer-ho aquí; aquí també hi ha gent necessitada. La polèmica porra del 5-0 era una manera de recollir aliments per la gent d'aquí, però potser no vam aconseguir comunicar-ho bé. Però n'estem aprenent, i estic segur que el sisè any d'aquesta junta no serà com ara.
- A molta gent li va semblar malament que Rosell es disculpés pel pronòstic a la porra. Per què es va rectificar?
L'objectiu de la porra no era provocar: com més gols posaves, més aliments posarem pels nens desafavorits. El president hauria d'haver dit 60 a 0, i no hagués generat aquesta polèmica, però les regles de joc són perverses. Provocar no era en l'esperit, era una porra que vas a perdre-la, i com més la perdis més aliments has de posar. Era una idea simpàtica amb un objectiu solidari de recollir aliments que va convertir-se en un circ./Font
