Ho ha confirmat el seu president, Florin Ioan Bojor, que remarca que encara no s'han escollit els candidats i que les llistes estan obertes a romanesos, a estrangers d'altres nacionalitats, però també a catalans. Bojor explica que han apostat per aquestes tres localitats "perquè el pes de la població romanesa i estrangera garanteix unes mínimes possibilitats d'èxit".
El president de la formació calcula que és necessari tenir entre un 5 i un 20% de població romanesa en un municipi per mirar d'aconseguir un regidor i les tres localitats lleidatanes compleixen aquests percentatges. A Guissona, la meitat de la població és estrangera i un 16% és d'origen romanès; a Agramunt, els estrangers són el 18% del total de censats i els romanesos, el 5,8%, i a Alcarràs, els estrangers representen el 23,7% de la població i els romanesos, el 12,2%. Bojor no exclou la presentació de més llistes en d'altres poblacions de la demarcació o de la resta del país si hi ha un interès latent.
Ni d'esquerres ni de dretes
El Pirum aspira a aglutinar suports entre el col·lectiu romanès i a treballar per a la seva "integració en un país europeu, del qual també forma part Romania". "Vivim aquí i, per tant, hem de sentir-nos-hi un més, tot i que això no implica haver de perdre la nostra identitat", afirma. Una de les seves propostes és donar més notorietat a la cultura romanesa, ja sigui a través d'actes públics o amb la introducció de llibres en aquesta llengua a les biblioteques públiques, així com fomentar agermanaments amb pobles de Romania.
Bojor deixa clar que "el nostre projecte és transversal, pragmàtic i fuig de les ideologies" i que simplement "volem treballar per al poble". En aquest sentit, descarta situar la formació a la dreta o a l'esquerra en l'eix social perquè la finalitat és "escoltar la gent i atendre les seves necessitats". Pel que fa a la mobilització de l'electorat, Bojor subratlla la desafecció dels romanesos cap als partits tradicionals perquè "hem viscut durant anys sota una dictadura comunista, en què l'afiliació al partit únic era obligatòria, i això ha provocat que la gent no vulgui sentir a parlar d'ideologies".
