facin un "esforç d'integració" a Catalunya per facilitar el seu accés
als permisos de residència i feina i a la nacionalitat, com a part del
desplegament de la llei catalana d'acollida aprovada l'abril.
En una entrevista d'Europa Press, el conseller de Benestar Social i
Família de la Generalitat, Josep Lluís Cleries, ha anunciat que els
certificats que s'atorgaran als immigrants després de cursar un
itinerari formatiu de primera acollida s'utilitzaran "com a estímuls,
i no com a càstigs", per a reconèixer la seva voluntat d'integració.
"Qui faci l'esforç ha de tenir més agilitat administrativa en tot, i
qui no el faci, seguirà el tràmit normal", ha explicat, i s'ha mostrat
partidari de facilitar el vot immigrant, tenint més en compte la
integració que el temps de residència a Espanya a l'hora d'atorgar la
nacionalitat.
L'anunci té lloc en plena onada d'aprovació de mocions per demanar que
es denegui el permís de residència per arrelament social i la
reagrupació familiar als immigrants incívics, iniciativa que ja han
abonat, amb matisos, Salt (Girona), L'Hospitalet de Llobregat i
Badalona (Barcelona), i que té el suport dels alcaldes de Tarragona,
Reus i el Vendrell.
El conseller, que ha reivindicat la cultura i els valors de Catalunya,
ha instat el Tribunal Constitucional (TC) a actuar amb un "esperit de
respecte a la Constitució que es va votar el 1979" a favor de la
cohesió social, després que recorregués la norma per fixar el català
com a llengua de primera acollida.
En el marc de la llei d'acollida, la Generalitat atorgarà certificats
que acreditaran la integració dels estrangers per al tràmit
d'arrelament social --necessari per accedir al permís de residència--,
així com la renovació de les autoritzacions de residència temporal i
de feina, l'autorització inicial de la qual ja gestiona.
Amb l'aprovació de la llei l'abril, Catalunya es va convertir en la
primera autonomia a regular les noves competències de la llei
d'estrangeria, reformada el desembre de 2009, i a elaborar una norma
sobre acollida d'immigrants.
COMPROMÍS D'INTEGRACIÓ
Els immigrants hauran d'adherir-se a un 'compromís de ciutadania' que
es negociarà amb els grups parlamentaris i les entitats en el marc de
la futura llei d'integració, norma prevista per l'Estatut i que
complementarà la d'acollida a la segona part de la legislatura.
En l'entrevista, Cleries ha remarcat que la llei vincularà l'accés als
drets al compliment dels deures, i que buscarà el màxim consens
polític i social perquè "tothom se senti còmode".
A diferència del contracte d'integració proposat pel PP, aquest
compromís cívic amb Catalunya no serà una cosa imposada, sinó
participada i acordada.
"No és una cosa tan tutelada, sinó compartida i pactada", ha remarcat
el conseller, per a qui la iniciativa ha de garantir la participació
social dels immigrants.
