El racisme, se’l combat

20.8.11

Antonio Baños
Blocaire de "El Público"
Hem de lluitar per la il·legalització. Hem de coordinar esforços, consensuar tàctiques i engegar campanyes que portin fora de la llei Plataforma per Catalunya (PxC) I no només perquè son l’ou de la serp de la doctrina nazi al nostre país, sinó perquè, a més, són gent molt ridícula. Aquest Falcon Crest d’amor interètnic i odi al pigment que hem viscut aquests dies a Salt ha estat un afer d’una tristor vergonyosa. Per una banda, la regidora Joana Martínez, que, en la seva santa innocència, no havia vinculat el programa del partit en què militava, que aposta pels guetos racials i l’odi al diferent, amb el que tenia a casa. Suposo que ella s’imaginava, d’aquí uns anys, arribant a la llar on viu amb la seva parella camerunesa: “Com estàs amor, com ha anat la feina?” “Molt bé però cansada, rei. Avui hem deportat una altra vintena de negres com tu. Què hi ha per sopar?” Després, la bena de Carles Bonet també va caure. El portaveu, que va començar exigint els papers a “l’il·legal” que vivia amb la Joana, ara resulta que també té una parella acolorida i desmenteix la impossibilitat d’integració del forà que ell defensava. I Anglada que engega la seva neurona: “Li puc assegurar que els meus fills mai no es casaran amb un negre subsaharià”. Molt fi, nano. L’aprenent de Führer deixa així la porta oberta al fet que, potser, emparentin amb una filla d’Obama, que és negra però rica i això mai no molesta.
Al talòs que regeix els destins de PxC li passa el mateix que a Goebbels: tant parlar de superioritat racial i el pobre home és un tap de bassa amb cara de gat mesquer i amb una cultura que no impressionaria cap primatòleg. Confrontat amb la de negres i moros guapos, forts i llestos que hi ha pel món, Anglada com a exemple de raça superior és força penós.
Hi ha, però, un aspecte del racisme català que negligim de forma perillosa. Ataquem i ens burlem dels caps i candidats de PxC però sempre n’exculpem els votants. És un tic molt estès entre les esquerres que diuen que el poble és sempre innocent tot i que mal aconsellat. Els alemanys van seguir Hitler per error però mai van voler/saber res de l’Holocaust, per exemple. I, així, diem que el ciutadà que vota PxC quan abans votava PSC és bona gent, només que esporuguits per la crisi. Gent noble colpejada pel capitalisme global, etc. Mentida. Qui vota PxC és pitjor persona que qui no els vota. I punt. Es pot estar a l’atur i no ser nazi. Es pot viure rodejat de mil ètnies i no ser racista. La convicció moral no la canvia aquest Anglada.
Si la classe obrera dels cinturons viu ofegada pels bancs, el que ha de fer és el que haurien fet els seus pares: lluitar contra la banca i el capital. La gent valenta lluita contra els poderosos, els covards contra els que són més dèbils. Tot i cadascun dels votants de PxC, amb el seu nom i cognom, és un poruc, per no dir una altra cosa. Com Joana Martínez i Carles Bonet. Gent sense senderi que festejaven amb el nazisme com si això fos una broma. I no podem continuar dient que el poble és ignorant però innocent i que és víctima de la demagògia, perquè tots han vist pel·lis de nazis. Tots saben perfectament on porta el racisme i, tot i així, voten racista amb plena consciència. Polutant (que diria Núñez), en això, com en altres coses, hem de seguir el que deia el bo de Durruti: “Amb el feixisme no es discuteix, se’l combat”. PxC il·legal ja.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada