Del dimarts 28 de febrer al dijous 2 de març tindran lloc les jornades “La llibertat religiosa en el marc de la interculturalitat” en diferents espais de la ciutat. Conviden les comunitats i entitats religioses i persones de l’àmbit acadèmic i de l’Administració pública a fer balanç de les accions dutes a terme en els darrers anys per al compliment d’aquest dret en el marc de la Barcelona intercultural. Les jornades constaran d’una conferència inaugural, taules de treball, visites guiades i diferents tallers. Hi col·laboren el Museu Etnològic i de Cultures del Món, Cementiris de Barcelona i comunitats i entitats religioses de la ciutat.
[PROPERAMENT: CONSULTEU-NE EL PROGRAMA I INSCRIVIU-VOS-HI!]
PER QUÈ S’ORGANITZEN AQUESTES JORNADES?
La jornada “La llibertat religiosa: estat de la qüestió”, del febrer del 2020, just abans de l’inici de la crisi sanitària per la covid-19, tenia la voluntat de recollir les bones pràctiques i les mancances que hi ha a la ciutat pel que fa a l’exercici de la llibertat religiosa i de culte, i valorar l’estat de la qüestió per treballar-hi durant el mandat polític vigent de l’Ajuntament de Barcelona. Aquella jornada va ser el punt de partida per començar accions i avaluacions i garantir el dret a la llibertat religiosa i de consciència a la ciutat (consulteu-ne el recull aquí).
Que Barcelona és una ciutat religiosament diversa és una afirmació que ja no sorprèn ningú. Però, més enllà de la constatació, cal veure i poder entendre com aquesta diversitat (entre les moltes diversitats possibles) dona forma a la nostra societat i té conseqüències en l’espai públic i en les relacions interpersonals, tant les individuals com les col·lectives. Actualment a la ciutat hi ha 982 comunitats i entitats religioses corresponents a 28 tradicions diferents (podeu revisar aquestes dades a les memòries de l’OAR). Tota aquesta religiositat i espiritualitat és present en el dia a dia de la ciutadania barcelonina en molts àmbits de la societat: l’educació, el món laboral, l’ocupació de l’espai públic, etc. I, a més, la pandèmia ha fet aparèixer nous escenaris de trobada, de treball i d’adaptació pel que fa a les comunitats i entitats religioses en general i de Barcelona en concret, com per exemple les comunitats digitals.
Un canvi destacat en la política municipal de gestió del pluralisme religiós és la presentació i implementació del nou pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030. Aquest pla ha fet que l’Ajuntament de Barcelona es marqués un objectiu important: avançar cap a una ciutat més intercultural a partir dels principis d’igualtat efectiva, reconeixement de la diversitat, interacció positiva i diàleg intercultural, per construir una Barcelona més inclusiva, dinàmica i justa, lluitar contra les discriminacions i afavorir la cohesió social, l’equitat i la convivència. El pla vol fer front a les causes estructurals que perpetuen les desigualtats socials i econòmiques que s’han detectat a través d’una diagnosi prèvia i que estan vinculades a la diversitat d’orígens, cada vegada més present a la ciutat.
La interculturalitat és un enfocament que se centra especialment a donar respostes als reptes que planteja la convivència en la diversitat. A la Barcelona actual, el 27,8% de les persones residents han nascut en un país estranger, i hi conviuen persones procedents de més de 180 països i es parlen entorn de 300 llengües (dades del nou pla Barcelona Interculturalitat).
El pluralisme religiós s’ha integrat com a part de les polítiques d’interculturalitat gràcies a aquest nou pla Barcelona Interculturalitat (2021-2030), que, més enllà del compromís per avançar cap a una igualtat real i efectiva de drets, implica també el reconeixement i el respecte de la diversitat cultural i la pluralitat religiosa com un aspecte estructural de la societat que cal tenir present i valorar, i l’objectiu de facilitar la interacció positiva, la generació de vincles, la participació i el diàleg intercultural en condicions d’igualtat.
La jornades estan destinades a posar el focus sobre aquest nou marc de la interculturalitat en l’aplicació efectiva del dret a la llibertat religiosa a la ciutat de Barcelona. Permetran fer un balanç de les accions que s’han dut a terme en els darrers anys per avançar en el compliment efectiu d’aquest dret i recollir alhora demandes i propostes de diverses comunitats de la ciutat.
JORNADES PER FER BALANÇ, OBERTES I PLURALS
Tot el programa de les jornades s’ha concebut amb activitats en diferents formats que combinaran espais de reflexió amb activitats més participatives i vivencials (com ara els tallers i les visites guiades). L’objectiu és donar espai a formes d’expressió diferents més enllà dels discursos acadèmics, amb la voluntat de fer-les més properes a la ciutadania. El dimarts 28 de febrer el Museu Etnològic i de Cultures del Món serà la seu de l’inici de les jornades amb una conferència inaugural que introduirà els objectius i els reptes de la gestió pública del pluralisme religiós. I després hi haurà quatre taules de treball consecutives, que han d’esdevenir un espai de debat i diàleg per donar veu a la pluralitat religiosa i de consciència de Barcelona i a les valoracions i experiències que sorgiran de les quatre línies temàtiques de les quals es farà balanç: aplicació dels acords del 1992, visibilitat i reconeixement simbòlic a l’espai públic, llibertat religiosa i àmbit laboral i, finalment, les comunitats digitals. Les conduiran persones activistes i acadèmiques amb gran recorregut en el camp sociològic i antropològic d’estudi de la gestió de la diversitat religiosa. Hi participaran comunitats i entitats religioses, al costat de responsables municipals de cada àmbit.
El mateix 28 de febrer i la resta de dies de les jornades hi haurà dues visites guiades al Museu Etnològic i de Cultures del Món i la Catedral de Barcelona, que exemplificaran el llegat cultural i religiós de la ciutat vinculant-lo amb l’actualitat. I, finalment, els tallers tindran com a objectiu reivindicar les pràctiques i les evidències reals en diferents àmbits com l’educatiu (Oficina d’Afers Religiosos), els centres de culte (parròquia ortodoxa romanesa Sant Jordi) i l’espai interconfessional (Cementiris de Barcelona).
D’aquesta manera, les jornades volen atreure un públic divers, plural i de diferents àmbits: les mateixes comunitats i entitats religioses i espirituals de la ciutat, protagonistes principals de les jornades, persones responsables municipals, també protagonistes d’aquests escenaris plantejats a les jornades, persones del món acadèmic, investigadores o interessades en diferents àmbits relacionats amb algun dels temes de les jornades, i la ciutadania en general que tingui interès en l’aplicació efectiva de la llibertat religiosa en aquest nou marc de la interculturalitat.
UNIR ESFORÇOS AMB EL MUSEU ETNOLÒGIC I DE CULTURES DEL MÓN I ALTRES ENTITATS
El MUEC és un museu dedicat a l’etnologia o antropologia social. Consta de dues seus, MUEC-Montjuïc i MUEC-Montcada, i és la fusió del Museu Etnològic de Barcelona i el Museu de Cultures del Món. El MUEC vol ser un espai de participació on la societat reflexioni sobre ella mateixa a partir del coneixement dels “altres” culturals. La religió és un dels aspectes de la vida social que més han estat estudiats per l’antropologia, sempre des d’una perspectiva transcultural, comparativa i sobre la base de dades empíriques. De fet, bona part dels objectes de la seu de Montcada del MUEC tenen relació amb aspectes religiosos o rituals.
El MUEC i l’OAR tornen a unir esforços per organitzar aquestes jornades: el MUEC serà la seu d’una part de les jornades i també oferirà una visita a la seva col·lecció: “Viatges sagrats. La humanitat i les religions”. Aquesta visita s’enfoca en el fet que totes les societats conviuen amb elements sagrats que tenen a veure amb la seva concepció del món, relats i teories sobre el seu origen i funcionament, el lloc que hi tenen els humans i les causes dels infortunis. En aquesta visita es podran conèixer algunes de les grans religions del món, com el cristianisme, l’hinduisme i el budisme, però també d’altres com la dels iorubes a l’Àfrica, la dels aborígens australians a Oceania i la dels maies de l’Amèrica precolombina.
Altres entitats que col·laboren amb aquestes jornades són Cementiris de Barcelona, la Catedral de Barcelona i la parròquia ortodoxa romanesa Sant Jordi.
