Durant el 2012, es van desallotjar almenys cinc assentaments urbans irregulars a Barcelona. La Síndica de Greuges de la ciutat i diverses entitats socials denuncien que en aquests desallotjaments s'han vulnerat drets humans bàsics reconeguts internacionalment. Centenars de persones viuen en aquest tipus d'enclavaments. Naus i solars abandonats es converteixen en habitatges sense salubritat. A finals d'any, l'Ajuntament va presentar el Pla d'Assentaments, un programa que busca donar una sortida als habitants dels enclavaments, sempre que tinguin papers o puguin aconseguir-los i renunciïn a la recollida de ferralla o cartró.
VVan venir d'un dia per l'altre i ens van donar 24 hores per desallotjar. Hi havia els bombers, la policia i serveis socials. Van tallar el carrer. En total, a la nau hi vivíem unes quaranta persones, unes nou famílies amb setze criatures. Hi vivíem en autocaravanes, furgonetes, camions o barraques. El cap de bombers va dir que no podíem marxar si no se'ns garantia un habitatge. També el cap de la policia. L'assistenta social va respondre que nosaltres no el volíem. Vam replicar que sí que volíem un habitatge, però que no ens agradaven les condicions que l'ajuntament ens imposava. Un pis d'inclusió és com estar en una presó. Finalment, vam arribar a un acord i vam signar un conveni per accedir a un habitatge. Des de llavors estem esperant. Diuen que no n'hi ha". Jesús C. descriu així com la seva família i almenys vuit més, totes d'origen galaicoportuguès, van ser desallotjades d'una nau industrial situada a la confluència dels carrers Badajoz amb Bolívia el 27 de setembre de 2012.
En una visita a Barcelona el gener de 2013, el relator de Nacions Unides pel Racisme i la Xenofòbia, Mutuma Ruteere, va assegurar que els desallotjaments han d'estar subjectes a estàndards específics de protecció dels drets humans. Principalment, no s'han de fer en condicions climatològiques severes, han de ser comunicades prèviament, no es poden tallar els subministres d'aigua i electricitat, ni tampoc deixar persones sense llar. Alhora, han d'anar acompanyats de programes que permetin trobar alternatives als afectats. Les garanties estan recollides al Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), ratificat per l'Estat espanyol el 2010. En base a casos com el del Jesús C., algunes ONG, organitzacions socials i els mateixos afectats denuncien que abans i durant els desallotjaments sovint es vulneren aquests estàndards específics de la legalitat internacional aprovada per les Nacions Unides.
El 2012, com a mínim, va haver-hi cinc desallotjaments al districte de Sant Martí de la ciutat de Barcelona. Prèviament al desallotjament de la família de Jesús C., l'1 de març de 2012 vuit famílies havien estat desallotjades d'una altra nau del carrer Badajoz, a l'àrea del modern i tecnològic 22@. Setmanes més tard, altres famílies eren expulsades d'una altra nau del carrer Bolívia i a l'octubre, diverses persones d'origen subsaharià eren forçades a abandonar els assentaments del carrer Doctor Trueta i el carrer Muntanya.
Després de ser desallotjat el 2012, el Jesús C. ha viscut al carrer amb la seva caravana ara aquí, ara allà. Amb el risc de ser multat amb 250 euros per acampar a la via pública. Quan els van desallotjar, el Servei d'Atenció a la Població Itinerant Galaico Portuguesa, integrat als Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona, va oferir-los com a alternativa, una pensió durant tres dies. El Jesús C. assegura que la pensió estava en un estat "deplorable" i va preferir la caravana. "He estat quatre mesos dormint al carrer, sense llum ni aigua. Amb els nens. La meva dona, que estava embarassada quan ens van desallotjar, va parir al carrer. Truco cada dia a l'assistenta i no ens dóna solucions". Ara s'allotja temporalment en un solar ocupat, on un familiar li ha cedit un espai per a la caravana.
Amnistia Internacional ja advertia de vulneracions de drets a l'informe Dret a la intempèrie de 2011. L'organització va estudiar diversos casos durant els últims anys. Tal com explica Dani Vilaró, el seu responsable de comunicació, "els Drets Econòmics, Socials i Culturals apareixen a la Constitució però com a principis rectors, no com a drets fonamentals. Per tant, no estan tan protegits. No es poden reclamar amb garanties". El 2011, quan Amnistia va fer l'informe, reclamava una major cobertura legal. Ara, amb les retallades, Vilaró alerta que "els DESC estan pitjor que fa dos anys. Hi ha una regressió del dret a la salut, que està provocant una crisi de drets humans, per exemple".
Aquesta organització de defensa dels drets humans afirma que una de les principals vulneracions és el dret de les persones a ser informades. "En els casos de desallotjaments forçosos, clarament no es respecta. No hi ha un esforç per part de l'administració perquè les persones coneguin exactament la seva situació, quins drets poden reclamar i com poden fer valer-los". Així mateix, Amnistia mostra preocupació per l'estigmatització i els problemes que se'n deriven. Segons Vilaró, hi ha el risc que "les persones que veuen vulnerats els seus drets repetidament, no se'n considerin titulars".
En el cas de la nau on habitava el Jesús C., el principal motiu del desallotjament, segons deia l'ordre judicial, era que l'espai no complia "les mínimes condicions pel que fa al risc d'incendi i evacuació". Tot i això, segons l'ordre administrativa basada en l'informe tècnic, "l'estat general dels elements estructurals és d'abandó" però "no s'aprecia risc imminent d'esfondrament". Feia cinc anys que estava habitada en condicions similars. "Sembla que hi ha perill si es queden a la nau i, en canvi, no n'hi ha si es queden al carrer", es queixa Sílvia Torralba, membre de l'ONG Quart Món. A més, en ocasions anteriors, segons recull el diari de desallotjaments d'aquesta entitat social, no es van oferir ni pensions ni alternatives d'habitatge per als expulsats.
Després del desallotjament d'aquella nau a Badajoz amb Bolívia, els habitants es van dispersar. Una família va marxar a Sabadell, una altra a Montcada, i fins i tot una a Saragossa. El Jesús C. es va quedar a Barcelona. D'una banda, té els fills escolaritzats al Poblenou. De l'altra, si deixés la ciutat, perdria la renda mínima d'inserció, popularment coneguda com a PIRMI, l'única font regular d'ingressos. Vilaró, d'AI, denuncia que "no se'ls està oferint una alternativa adequada en termes d'escolarització i accés a la sanitat", sobretot per als infants afectats. "El desallotjament crea un cert desarrelament. Un cop desallotjats, quines possibilitats tenen aquests nens?".
La mateixa síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, considera que en diversos desallotjaments d'assentaments s'han vulnerat drets, per exemple, en no donar-se des de Serveis Socials l'acollida adequada a les persones afectades. A Barcelona, l'Ajuntament comptabilitza 300 persones que malviuen en diversos assentaments, majoritàriament al districte de Sant Martí sense cap garantia de seguretat, d'atenció social ni de salubritat o higiene. Però els números ballen. Segons dades dels grups de suport, les persones que hi pernocten en són més. Un informe publicat per la Xarxa d'Atenció a les Persones Sense Llar indica que la població sense llar a Barcelona va créixer un 32% entre 2008 i finals de 2011 i l'allotjada en assentaments és la que va augmentar més, un 162%. Ara, el total de persones sense casa sumaria entre 3.000 i 3.500, però l'Ajuntament assegura que hi ha estabilitat respecte als habitants de les naus i de solars ocupats. La majoria són d'origen subsaharià i galaicoportuguès, tot i que també hi ha romanesos, argentins, equatorians i espanyols, entre d'altres.
L'Ajuntament reacciona
La majoria dels assentaments es troben al barri del Poblenou de Barcelona, a tocar, o fins i tot al bell mig del districte tecnològic, anomenat 22@. Històricament, Barcelona ha canviat la seva fesomia a cop de gran esdeveniment. Així va succeir amb els Jocs Olímpics i era la voluntat amb el Fòrum de les Cultures, que va transformar el districte de Sant Martí. Envoltats d'edificis nous i hotels de luxe, centenars de persones troben refugi en condicions infrahumanes en les antigues fàbriques que encara no han estat enderrocades o en solars encara per edificar. El febrer de 2012, la Síndica de Greuges va proposar construir barracons -mòduls- per tal de poder acollir als habitants de les naus. La resposta de l'Ajuntament va ser un no rotund. Asseguren que la proposta és "absolutament inviable" perquè "genera molts problemes" logístics. "Solucionables", opina la síndica, qui defensa que una solució a llarg termini implica la cooperació entre Ajuntament, Generalitat i Estat, i requereix com a pas previ la regularització administrativa dels assentats. Enmig de la polèmica, l'Ajuntament va anunciar el desembre la inversió de 40.528 euros el 2013 per vigilar els solars de propietat municipal a Sant Martí de cara a evitar més ocupacions en el futur.
El conflicte dels assentaments va tenir un punt d'inflexió el 2012: la mort de quatre persones en un incendi en una barraca del Poblenou a l'abril. Set mesos després, l'Ajuntament governat per CiU amb suports del PP va presentar per primera vegada un pla dedicat a abordar l'assumpte: el Pla d'assentaments irregulars. Explica Miquel Esteve, comissionat d'Immigració del consistori barceloní des de juliol de 2012, que el programa consta d'una primera fase per fer un informe de diagnosi i un pla d'acció i una segona fase per analitzar "la situació de cada persona i elaborar un itinerari d'inserció sociolaboral". Mentrestant, segons Esteve, "es busca garantir la seguretat de les persones que viuen als assentaments". El pla disposa d'un pressupost de 250.000 euros i compta amb la col·laboració de Creu Roja i el pla Incorpora't de La Caixa. A la pràctica, s'han dut a terme inspeccions tècniques a 25 solars i naus habitades, que han desembocat ara per ara en cinc desallotjaments.
Esteve assegura que "és un pla que va adreçat a les persones vulnerables dels assentaments, sigui quin sigui el seu origen". Però en canvi, considera que hi ha persones que estan al voltant dels assentaments i no són "vulnerables". Creu Roja serà l'encarregada de decidir si cadascuna d'aquestes persones està o no en condicions de vulnerabilitat. L'Ajuntament de Barcelona es compromet a acollir els "vulnerables" el temps que calgui fins que es trobi una solució d'inserció sociolaboral. A més, el pla requereix que els afectats abandonin feines com la recollida de ferralla i tinguin una situació administrativa regularitzada (o tenir la possibilitat de regularitzar-la). "L'Ajuntament pot buscar solucions als que tenen papers i arribar a arrelar tothom qui sigui arrelable. Però per als que no ho siguin, no tenim cap vareta màgica", reconeix Esteve. La competència sobre el processos de regularització recau en l'Estat. Davant d'aquest atzucac, les entitats de drets civils i de suport als assentats, denuncien que el pla tindrà poca repercussió ja que la majoria dels habitants dels assentaments -principalment africans subsaharians-, no tenen papers. A la vegada, critiquen la poca concreció.
El joc del gat i el ratolí
Els desallotjaments només han aconseguit traslladar el problema d'un espai a un altre, però no l'han solucionat. Amb l'enduriment de les condicions de vida dels últims anys, la situació s'ha agreujat. "Tenia feina i una hipoteca i vaig acabar a l'enclavament del carrer Puigcerdà", explica l'Ibrahima. D'origen ghanès, va arribar fa 19 anys a l'Estat espanyol i fins fa poques setmanes vivia a l'assentament més gran de Barcelona. L'enclavament ocupa tota l'illa de cases. Enmig dels amplis i deserts carrers, sorprèn l'activitat dins el recinte. L'antiga fàbrica ara és la llar de centenars de persones i a la vegada, un lloc de treball per a uns centenars més, dedicats a la recollida i venda de ferralla. De nou, concretar xifres és difícil. Segons un estudi fet el novembre de 2012 per la Creu Roja, a Puigcerdà hi pernocten entre 100 i 120 persones, tot i que de dia en puguin arribar a transitar fins a 400. Tanmateix, arran dels desallotjaments de tres naus al carrer Zamora, la xifra de residents a Puigcerdà ha augmentat.
Precisament, la segona fase del pla de l'Ajuntament va presentar-se envoltada de crítiques perquè tot just una setmana abans, el 7 de gener de 2013, s'havien desallotjat les naus del carrer Zamora amb un dispositiu en què juntament amb la Guàrdia Urbana, hi era la Policia Nacional espanyola, que va identificar els desallotjats i va cursar sis ordres d'expulsió per situació administrativa irregular. Entitats cíviques i associacions de veïns van titllar el desallotjament d'operació "racista". L'advocat Andrés Garcia critica que no es va respectar el període de contradicció per presentar al·legacions. Per la seva banda, l'Ajuntament assegura que el desallotjament es va produir per garantir la seguretat dels habitants de la nau en "estat crític", fet que els desallotjats neguen, i afirma haver ofert allotjament a les 47 persones que en aquell moment es trobaven als immobles i que set s'hi van acollir. Segons els desallotjats, només van ser tres les persones que s'hi van acollir. Una d'elles, Samuel M., explica que van donar-li un llit en un alberg: "Compartia habitació amb 12 persones. Em donaven esmorzar i sopar, i la resta del dia m'havia d'espavilar. No em van ajudar a solucionar la meva situació [té el passaport i els papers caducats], ni m'oferien cap alternativa. Així que al cap de tres setmanes, vaig decidir marxar". Ara camina de nou amb el seu carro a la recerca de ferralla pels carrers de la ciutat. "Almenys així puc guanyar uns diners que em permeten subsistir", afirma.
La ferralla, el cartró i la venda ambulant permeten la subsistència de molts dels habitants dels assentaments, que no tenen possibilitat de fer altres feines. Alhora són activitats sancionades a Catalunya, a diferència d'altres comunitats autònomes, que atorguen permisos per a la recollida de residus no perillosos, sempre que no sigui de contenidors. En un informe que Quart Món va presentar a la Síndica el 2012 es relaten casos com el d'una família galaicoportuguesa que acumula 8.000 euros de multes per recollir cartró. El setembre li van comunicar que, en cas de no pagar, l'ajuda per la inscripció del seu fill de 2 anys a l'escola bressol i la beca de menjador, li serien denegades. Gràcies a l'informe social, la situació s'ha resolt: la família paga la multa de manera fraccionada i el nen va a l'escola bressol i compta amb la beca de menjador.
En el mateix informe, Quart Món denuncia que es posen multes quan el vehicle està circulant i sense que la persona estigui en aquell moment recollint cartró. "També ens han multat quan tornàvem de recollir els fills de l'escola. Ens reconeixen el vehicle o la matrícula", lamenta Jesús C. Des de la Xarxa de Suport als Assentaments, amb la participació de les persones que hi viuen, es va plantejar la possibilitat de constituir una cooperativa de ferralla. És una proposta legalment complicada, però el Pla de l'Ajuntament l'ha incorporat als seus propòsits. Segons Esteve, també plantegen la creació d'horts urbans o la incorporació a empreses de reciclatge de mobles i roba com a sortides laborals.
La situació és complexa i no gens fàcil de resoldre. Tanmateix, Sílvia Torralba de Quart Món, opina que ara és el moment d'invertir esforços a buscar possibles solucions per a les famílies afectades: "Els galaicoportuguesos, per exemple, no volen seguir vivint com ara, no són itinerants. Molts estan arrelats a Barcelona i tenen voluntat d'assentar-se", assegura. Montse Milà, de la Xarxa de Suport als Assentaments, es pregunta "què passarà amb les persones subsaharianes que no tenen papers" si es força els habitants dels assentaments a abandonar-los. De moment, no s'ha fet efectiva una solució integral i des de la Xarxa alerten que la situació és cada cop més alarmant: massificació, pobresa extrema i insalubritat. El relator Ruteere, de Nacions Unides, després de visitar la nau del carrer Puigcerdà, va definir-la amb una paraula: "Abominable".
Anàlisi del tractament mediàtic
Els mitjans de comunicació van parlar de manera dispar del tema dels assentaments irregulars el 2012. El Periódico va ser el mitjà català que més seguiment va donar al tema al llarg de tot l'any. De fet, diversos reportatges d'inici de març de 2012 sobre l'augment dels assentaments al Poblenou, juntament amb dues instàncies posteriors del PSC i ICV-EUiA, van contribuir perquè l'Ajuntament es comprometés a tirar endavant el que posteriorment seria el Pla d'Assentaments. Els reportatges d'El Periódico tractaven sobretot de la població subsahariana.
En la majoria dels casos, però, l'enfocament ha estat el del drama humà i no el de la denúncia política. El drama que viuen les persones que habiten els assentaments. A la vegada, s'han tractat els assentaments en si com un problema. A la resta de mitjans de comunicació bàsicament se n'ha parlat amb motiu de: en primer lloc, la proposta de la Síndica de Greuges el mes de febrer de 2012 d'habilitar barracons per acollir-hi els afectats, per exemple, "La síndica proposa habilitar barracons o edificis buits per a senegalesos i 'sense sostre'" (La Vanguardia, 02/02/2012 ) i la resposta de l'Ajuntament; la mort de quatre persones que habitaven en una barraca a Can Ricart el mes d'abril, "El Poblenou clama contra la misèria dels assentaments" (El Punt Avui, 11/04/12), i la presentació del Pla d'Assentaments "Compromís de mínims per eliminar el barraquisme" (Ara, 19/10/2012).
En cap cas, però, s'ha enfocat la problemàtica dels assentaments des del punt de vista de la vulneració de drets que suposen els desallotjaments en les condicions en què majoritàriament es van donar al Poblenou. Les denúncies d'Amnistia Internacional i d'altres col·lectius pràcticament no apareixen a la premsa. Tampoc no hi ha gaire informació sobre els cinc desallotjaments que van tenir lloc el 2012. Però en canvi, el setmanari Directa va publicar, en portada, l'article "Naus abandonades per l'alta burgesia esdevenen la llar de centenars de persones" (número 282), arran de l'intent de desallotjament de la nau del carrer Puigcerdà el juliol de 2012.
El 2013 va començar amb un desallotjament que sí que va tenir cobertura mediàtica, el del carrer Zamora. El suport i la pressió feta des de les associacions de veïns i de suport i el fet que el desallotjament anés acompanyat d'una batuda de sense papers per part de la Policia Nacional va provocar que se'n parlés. És en base a aquest darrer desallotjament que a El Periódico, a través de les paraules de l'advocada Laia Serra, es critica la manera de dur a terme els desallotjaments però sense entrar al detall. En línies generals, i tret d'excepcions, es troba a faltar una visió global de la qüestió en el tractament dels mitjans, més enllà de l'aparició de notícies disperses i més properes a la secció de Successos, que de la de Política.
Recursos i fontsRecursos
Informe 'Derechos a la intemperie'. AMNISTIA INTERNACIONAL. 25/04/2011
Pla d'Assentaments irregulars. AJUNTAMENT DE BARCELONA. 18/10/2012
Text íntegre de la declaració de premsa del Relator Especial de l'ONU sobre les formes contemporànies de racisme, discriminació racial, xenofòbia i altres formes connexes d'intolerància, Sr. Mutuma Ruteere el 28 de gener de 2013 a Madrid
Informe al Plenari del Consell Municipal sobre l'activitat de la Sindicatura l'any 2012
Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals
Fonts:
Xarxa de suport als Assentaments:
Manel Andreu: 639258006
Montse Milà: 675805440
Amnistia Internacional
Comunicació: Dani Vilaró
93 209 35 36
Quart Món:
Silvia Torralba
quartmon@yahoo.es.
Sindicatura de Greuges de Barcelona
Premsa: Jordi Subirana
676 54 71 72
Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
Mariona Sòria (Departament de Premsa d'Alcaldia)
93 402 7314
Gemma Garcia (Barcelona, 1982)
Periodista del col·lectiu Contrast. Ha treballat en premsa i en diverses productores de documentals. Coordinadora dels Quaderns d'Illacrua de la Directa. Codirectora dels documentals Dadaab, sobre el camp de refugiats somalis; Ziztadak/Tábanos, sobre no-violència a Euskadi; i de la sèrie Després de la Pau. [@gemma_ g_fabrega] Oriol Andrés (Barcelona, 1982)
Periodista del col·lectiu Contrast. Cocoordinador d'Internacional a la Directa. Ha treballat en premsa a Catalunya i com a enviat especial a l'Iran, Kosovo i Kènia. Codirector dels documentals Dadaab, sobre el camp de refugiats somalis; Ziztadak/Tábanos, sobre no-violència a Euskadi; i de la sèrie Després de la Pau. [@oriolandres]
Anuàri Media.Cat
http://www.media.cat/anuari/
FOTO: SantiMB
