1. El matrimoni, i per tant, la família, és el pilar de la societat musulmana. L’Islam estableix, obligatòriament, el consentiment dels dos cònjuges per poder-se casar. Un matrimoni només té validesa quan les dues parts han consentit lliurement en casar-se. Casar un dona en contra de la seva voluntat és un acte contrari a l’Islam. A més, és una pràctica que atenta contra la dignitat i la integritat de la dona, la seva llibertat i la igualtat entre home i dona, tal i com estableix l’Alcorà.
2. La tradició musulmana està recollida en la Sunna, que és la recopilació dels hàdiz, és a dir, els fets, els consells i les relacions del Profeta (s.a.s.) amb els seus companys, segons testimonis directes. Els matrimonis concertats entre famílies eren una pràctica pre-islàmica. El Profeta Muhammad, que totes les
benediccions i la pau d’Al·là siguin amb ell, exigia el consentiment de la dona per casar-se, fins al punt que va prohibir que es forcés a les dones per a contraure matrimoni.
• Abû Huraira relata un hàdiz en el qual el Profeta va dir: “la dona (zayyib) no pot ser casada fins que se li consulti. Tampoc la que és verge es pot casar fins que no es tingui el seu consentiment.” (Sahih al Bujari.1848).
• A més, si una dona al·legava que el seu matrimoni havia estat coaccionat podia demanar la seva anul·lació, tal i com ho demostra un altre hàdiz: Jansâ’ bint Jidâm Al-Ansâriyya va relatar que el seu pare la va casar contra la seva voluntat, quan ella ja era zayyib; així és que va anar davant del Missatger de Déu i Ell va anul·lar el matrimoni. (Sahih al Bujari.1850).
3. Els matrimonis forçats estan prohibits per la legislació catalana i la legislació espanyola. la legislació del Marroc estableix el consentiment dels dos cònjuges per a que un matrimoni sigui vàlid, tal i com s’estableix en els articles 4, 10 i 63 del Codi de la Família (Mudawana):
• Article 4. El matrimoni és un pacte basat en el consentiment mutu per establir una unió legal i duradora, entre un home i una dona (…).
• Article 10. El matrimoni s’acordarà per consentiment mutu (Iyab y Qabul) d’ambdós contraents (…).
• Així mateix, si hi ha alguna coacció és pot denunciar i evitar, i si ja s’ha produït, es pot anul·lar i demanar una indemnització, tal i com recull l’Article 63:
“Si un dels dos cònjuges hagués estat objecte de coacció o de fets dolorosos que l’hagin obligat a acceptar el matrimoni (...), el cònjuge podrà sol·licitar la dissolució del matrimoni o bé abans o bé després de la seva consumació, en un termini màxim de dos mesos (...). Així mateix podrà reclamar una indemnització”.
Els matrimonis forçats estan penats per la Mudawana amb una pena de fins a dos anys de presó i una multa econòmica.
Per tot el que s’ha exposat, La Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT) no pot aprovar aquestes pràctiques, i si realment es tracta d’un matrimoni forçat, UCIDCAT ho condemnarà fermament per tractar-se d’un acte il·legal que no només va contra la llei catalana, espanyola i marroquí, sinó que també va contra la tradició musulmana i, per tant, és contrari a l’Islam.
Junta d’UCIDCAT
Barcelona a 05 d’abril de 2011
