Sobreviuen si són invisibles

16.12.13

El director Àlex Rigola debuta en el format de teatre document. Després d'un taller amb immigrants de Salt ha construït un viatge intens i mogut en què el públic coneixerà llocs i actituds d'aquestes persones que consideren recomanable ser invisibles per a subsistir a Catalunya. Migranland té previstes tres funcions (dissabte 17 a les 20 h i diumenge a les 17 h). El punt d'arrencada d'aquest viatge a una terra en la que no valdrà la documentació ni la moneda tindrà cap valor. Reprèn el camí de Roger Bernat (Amnèsia de fuga, 2004) i Josep-Pere Peyró (Les portes al cel, 2004).
Amb els immigrants no volia fer un Shakespeare...
El festival Temporads Alta i l'Obra Social de La Caixa em proposen que fes un taller de teatre amb els immigrants de Salt i que es completés amb alguna presentació. Vaig pensar que el que era millor era treballar amb aquests actors amateurs, però a partir del seu material valuós, del qual cap professional disposa.
Els conflictes de la immigració és un tema per si sol
Salt és un municipi de 30.000 habitants en el qual es parlen 90 llengües. La notícia no hauria de ser quan es desencadena un conflicte, sinó el seu dia a dia, amb una convivència diària tot i la dificultat per la diversitat de cultura i els seus pocs recursos.
Roger Bernat va deixar que els pakistanesos del Raval parlessin en un locutori...
Nosaltres fem que s'expliquin ells, però amb diferents fonts de narració: hi ha una coral, una representació, unes fotografies, un vídeo. Les càmeres han entrat en llocs inaccessibles per a nosaltres. Per nosaltres són invisibles: una de les seves característiques és que per sobreviure més val ser invisible.

Migranland és un viatge... reprodueix el patiment de l'entrada il·legal dels immigrants, com ja va fer Peyró en un contenidor de vaixell...

Els espectadors viuran l'odissea dels immigrants, com si fossin Ulisses. Descobriran quins problemes genera el vent eòlic, quins són els cants de sirena, qui és Circe... és un viatge intel·lectual que permet posar-se a la seva pell.
La cultura és integradora.
Al final, l'obra social que semblava que havia de ser per a ells, és per a nosaltres. No cal fer cap teràpia per a la seva integració. La majoria d'ells ja ho estan, som nosaltres els que ho desconeixem.
En quin idioma s'expressen?
Molts d'ells parlen català. També hi ha moltes escenes en què no hi ha paraula: és vídeo, dansa, música... És una comunicació directa, més enllà de l'idioma. No hi ha cap complicació en poder-la seguir, en tot cas.
Què ha après d el'experiència?
No puc separar l'aprenentatge escènic amb el de la vida perquè ha estat molt gratificant. Els mitjans ofereixen una informació molt manipulada i obvien la majoria de les persones anònimes que lluita i s'ajuda per sobreviure.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada