..... Inici | Ràdio | Recerca
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya; Immigració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya; Immigració. Mostrar tots els missatges
V catalana, 11/09/2014
“Sonho que se sonha só; é só um sonho que se sonha só; sonho que se sonha junto é realidade”
(Raul Seixas, cantautor brasiler, cançó, Preludio – inspirada en Cervantes). 

En defensa de la dignitat humana, defensem el dret a l’autodeterminació dels pobles, de forma lliure, pacífica i democràtica. 
Volem trencar el bloqueig informatiu promogut pels grans mitjans de comunicació de l’Estat espanyol i, exercint el nostre dret a la llibertat d’expressió, volem poder accedir a lliurement a una informació veraç sobre la realitat social, política i cultural de Catalunya, ja sigui sobre els esdeveniments de l’actualitat com sobre la seva història. La llibertat d’accés a la informació, la transparència i el lliure coneixement haurien de ser eixos fonamentals de construcció del futur polític de qualsevol país. 
Ens mou, sobretot, que es garanteixi el dret dels ciutadans i de les ciutadanes a poder decidir sobre el seu propi futur. I, per tant, els sotasignats, exigim el respecte sobre la veu sobirana d’un poble. Sigui en favor o en contra de la independència de Catalunya. El més important es poder preguntar, ser consultat, fer-se escoltar i poder decidir. I creiem que aquests drets són inherents a la condició humana, no es demanen ni s’exigeixen, sinó que s’exerceixen amb normalitat.  
Volem fer la màxima difusió d’aquest manifest, per solidaritat internacional, i fer-nos ressò de les reivindicacions dels pobles dels Països Catalans. 
Tot i que alguns dels firmants d’aquest manifest, som representants d’alguna organització o col·lectius, emprenedors, estudiants, investigadors, artistes, professionals, treballadores i treballadors, de professió o càrrec públic o privat, volem que quedi clar que firmem lliurement, en nom propi i de manera individual. I ho fem haguem nascut a Catalunya o al Brasil, independentment del nostre status legal. De fet, creiem que aquesta voluntat col·lectiva transcendeix fronteres. Aquesta es una expressió transnacional i coherent amb la defensa de una ciutadania universal pels migrants de tot el món. 
El nostre somni col·lectiu es que arribem a l’any 2014 amb capacitat d’incidència política internacional, coincidint amb l’organització dels grans esdeveniments esportius i culturals al Brasil, per donar a conèixer el procés català. Sabem de la capacitat que avui té el Brasil en la nova geopolítica mundial, i som conscients del seu lideratges social, cultural, econòmic i polític. Per aquesta raó, volem que el Brasil es comprometi amb el dret a l’autodeterminació dels pobles, i que així ho faci saber als ciutadans del Brasil, de Catalunya, de la Unió Europea i de l’Estat Espanyol.  
Volem fomentar la participació de les ciutadanes i ciutadans brasilers a Catalunya, i de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya que viuen al Brasil, amb la crida a que participin de les actuals estructures de pluralitat política que defensen el que defensem en aquest manifest – la construcció col·lectiva d’un nou país, més just i igualitari: la Assemblea Nacional Catalana (www.assemblea.cat) , el Procés Constituent (www.procesconstituent.cat) , la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (http://pahbarcelona.org/), el moviment d’Assemblees originats amb el moviment dels Indignats / 15M (http://www.acampadadebarcelona.org/), el Parlament Ciutadà / Crida a la Desobediència (http://www.cridadesobediencia.cat/parlament-ciutada/). Entenem que aquestes plataformes que creiem importants, s’han de donar a conèixer, dintre i fora de Catalunya. 
Aquest Manifest està dedicat a la persona d’en Pere Casaldàliga, el català-brasiler més universal en l’actualitat. 
A partir d’ara donarem a conèixer aquest manifest en diverses llengües a través d’www.itacat.info, compromès, com nosaltres, en defensa de la llengua catalana com a expressió màxima de les cultures d’aquest país.

Catalunya, Brasil, octubre de 2014. 
El director Àlex Rigola debuta en el format de teatre document. Després d'un taller amb immigrants de Salt ha construït un viatge intens i mogut en què el públic coneixerà llocs i actituds d'aquestes persones que consideren recomanable ser invisibles per a subsistir a Catalunya. Migranland té previstes tres funcions (dissabte 17 a les 20 h i diumenge a les 17 h). El punt d'arrencada d'aquest viatge a una terra en la que no valdrà la documentació ni la moneda tindrà cap valor. Reprèn el camí de Roger Bernat (Amnèsia de fuga, 2004) i Josep-Pere Peyró (Les portes al cel, 2004).
Amb els immigrants no volia fer un Shakespeare...
El festival Temporads Alta i l'Obra Social de La Caixa em proposen que fes un taller de teatre amb els immigrants de Salt i que es completés amb alguna presentació. Vaig pensar que el que era millor era treballar amb aquests actors amateurs, però a partir del seu material valuós, del qual cap professional disposa.
Els conflictes de la immigració és un tema per si sol
Salt és un municipi de 30.000 habitants en el qual es parlen 90 llengües. La notícia no hauria de ser quan es desencadena un conflicte, sinó el seu dia a dia, amb una convivència diària tot i la dificultat per la diversitat de cultura i els seus pocs recursos.
Roger Bernat va deixar que els pakistanesos del Raval parlessin en un locutori...
Nosaltres fem que s'expliquin ells, però amb diferents fonts de narració: hi ha una coral, una representació, unes fotografies, un vídeo. Les càmeres han entrat en llocs inaccessibles per a nosaltres. Per nosaltres són invisibles: una de les seves característiques és que per sobreviure més val ser invisible.

Migranland és un viatge... reprodueix el patiment de l'entrada il·legal dels immigrants, com ja va fer Peyró en un contenidor de vaixell...

Els espectadors viuran l'odissea dels immigrants, com si fossin Ulisses. Descobriran quins problemes genera el vent eòlic, quins són els cants de sirena, qui és Circe... és un viatge intel·lectual que permet posar-se a la seva pell.
La cultura és integradora.
Al final, l'obra social que semblava que havia de ser per a ells, és per a nosaltres. No cal fer cap teràpia per a la seva integració. La majoria d'ells ja ho estan, som nosaltres els que ho desconeixem.
En quin idioma s'expressen?
Molts d'ells parlen català. També hi ha moltes escenes en què no hi ha paraula: és vídeo, dansa, música... És una comunicació directa, més enllà de l'idioma. No hi ha cap complicació en poder-la seguir, en tot cas.
Què ha après d el'experiència?
No puc separar l'aprenentatge escènic amb el de la vida perquè ha estat molt gratificant. Els mitjans ofereixen una informació molt manipulada i obvien la majoria de les persones anònimes que lluita i s'ajuda per sobreviure.


“Voces y Música para la Integración” és una orquestra i formació coral de més de 70 nens de famílies majoritàriament immigrants que assaja cada setmana al centre cívic Les Basses, al districte de Nou Barris de Barcelona. La seva filosofia és totalment oposada a l’estricta tradició dels conservatoris europeus : per sobre de l’excel·lència, l’aprenentatge musical es basa en la diversió i el gaudi. El projecte està dirigit pel mestre Pablo González i s’inspira en les Orquestres Juvenils de Veneçuela, un projecte d’alfabetització musical en el qual es va formar el mateix director. El seu treball amb nens de famílies humils els obre les portes del món i la vida que tenen al davant a través de l’aprenentatge d’un instrument, alhora que els fa sentir-se reconeguts, inclosos, formant part d’un grup multicultural. Us proposem dues cites per conèixer en profunditat aquesta iniciativa.

Espai de conversació amb els creadors i part dels integrants del grup 
Dijous 12 de desembre, a les 18.30 h
Ens veurem a l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura (c. Avinyó,52)

Concert de Nadal a càrrec de la formació musical
Dimecres 18 de desembre, a les 20 h
Ens veurem al CC Urgell (c. Comte d’Urgell, 145)

Sabíes que la francesa és una de les comunitats més nombroses a Barcelona? No obstant, no sempre ho tenim present al pensar en immigració i diversitat cultural.

Quan parlem d’immigració i de les comunitats més nombroses a Barcelona difícilment pensem en els veïns i veïnes d’origen francès, prop de 13.000 persones. En aquesta xerrada parlarem del passat, el present i el futur d’una migració que ja era una realitat a la ciutat des dels temps dels occitans.

Vols conèixer una mica de més a prop als nostres veïns i veïnes procedents de França?

Vols saber com és la seva relació històrica i actual amb la ciutat?

Et convidem a aquest espai testimonial i de debat, dimarts 19 de novembre, a les 18.30 h a l'Espai Avinyó - Llengua i Cultura (c. d’Avinyó, 52)





Tot i la sobresaturació comunicativa que ens envolta, els mitjans de comunicació viuen una profunda crisi empresarial i alhora conceptual: la immediatesa s’ha avantposat a la reflexió, i això porta a relats comunicatius cada cop més superficials, tot i que la realitat que relaten és cada cop més complexa i diversa.
Els i les periodistes s’enfronten avui, doncs, al repte d’incorporar i explicar la diversitat cultural  de les nostres societats. Però ho fan de manera responsable, matisada i contrastada? Tenen les eines i coneixements necessaris per fer-ho? Són conscients de les conseqüències negatives que determinats tractaments informatius de la diversitat cultural tenen en la cohesió social i la convivència?

Al voltant d’aquestes i d’altres qüestions relacionades volem obrir un debat i un procés de reflexió que ens ajudi a fer com a professionals, i a reclamar com a consumidors, una informació realment diversa; una informació realment lligada a les característiques de la realitat que vol explicar.
16 h Recepció i assignació al grup de debat.
16.30 h Benvinguda
Sra. Lluïsa Erill, Presidenta del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta;
Sra. Neus Bonet, vicedegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Sr. Miquel Esteve i
Brignardelli, Comissionat d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona, Sr. Xavier Bosch, Director
General per a la Immigració.

16.45 h Ponència marc
A càrrec de Xavier Giró, codirector del Màster Comunicació de Conflictes Armats, Pau i
Moviments Socials (UAB).
17.30 h Pausa-cafè
A càrrec de Mescladís.
18 h Grups de debat amb periodistes experts/es.
20.10 h Conclusions
20.30 h Clownconclusions
20.50 h Tancament
Sra. Lluïsa Erill, Presidenta del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i Sr.
Oleguer Forcades, representant de la Taula intercultural del Secretariat d’Entitats de Sants,
Hostafrancs i la Bordeta.
www.secretariat.cat


L’Estratègia per Combatre Rumors i Estereotips sobre Diversitat Cultural ha detectat els 12 rumors que es repeteixen amb més freqüència i que afecten de manera transversal a tota la població estrangera. 
Us detallem a continuació aquests 12 rumors. Tots ells enllacen amb la seva pàgina de dades i reflexions antirumor extretes del “Manual per combatre rumors i estereotips sobre diversitat cultural”:


Qui diu “els negocis immigrants actuen fora de la normativa i tenen facilitats fiscals”, potser no sap que:

• No hi ha ajuts específics de les administracions públiques per a comerciants de nacionalitat estrangera. 
• Un 89% dels immigrants propietaris d’un comerç no té coneixements sobre els ajuts als quals tenen dret tots els comerciants (La immigració i el comerç a Catalunya. Any 2009; Confederació de Comerç de Catalunya). 
• Els comerços d’alimentació de menys de 150 m2 poden obrir tots els dies excepte els festius de tancament obligatori (el 25 de desembre, l’1 de gener, l’1 de maig i l’11 de setembre) i sense limitació d’horari.

L’Estratègia per Combatre Rumors i Estereotips sobre Diversitat Cultural ha detectat els 12 rumors que es repeteixen amb més freqüència i que afecten de manera transversal a tota la població estrangera. 
Us detallem a continuació aquests 12 rumors. Tots ells enllacen amb la seva pàgina de dades i reflexions antirumor extretes del “Manual per combatre rumors i estereotips sobre diversitat cultural”:



Qui diu “els immigrants reben tots els ajuts dels serveis socials”, potser no sap que:

Per accedir a les prestacions cal complir una sèrie de requisits que tenen a veure amb la situació econòmica, l’edat, el nombre de persones a càrrec, el temps de residència al municipi o trobar-se en condicions de vida greus.
• No hi ha prestacions específiques per a immigrants o que els donin prioritat pel simple fet de ser-ho.
• L’any 2009, només un 5,3% dels residents estrangers de Barcelona van ser usuaris dels serveis socials. No signifiquen cap col·lapse per als recursos.
• El 2010, només el 15% de les sol·licituds d’habitatge protegit de propietat i lloguer eren de població estrangera (Patronat Municipal d’Habitatge de Barcelona).
• Per al curs 2010-2011, només el 15,5% d’alumnes amb beques menjador són de nacionalitat estrangera (Consorci d’Educació de Barcelona).

Qui diu “els immigrants abusen i col·lapsen el sistema sanitari”, potser no sap que:

• Un estudi de l’Hospital de Sant Pau conclou que l’assistència a urgències de la població estrangera és la mateixa que l’espanyola; exactament el 14,2% del total de pacients, que correspon al percentatge de població estrangera que viu a l’àrea d’influència de l’hospital.
• Els immigrants utilitzen un 40% menys de recursos sanitaris que els espanyols (XXX Jornades de l’Asociación de Economía de la Salud; 2010, Juan Oliva).

L’Estratègia per Combatre Rumors i Estereotips sobre Diversitat Cultural ha detectat els 12 rumors que es repeteixen amb més freqüència i que afecten de manera transversal a tota la població estrangera. 
Us detallem a continuació aquests 12 rumors. Tots ells enllacen amb la seva pàgina de dades i reflexions antirumor extretes del “Manual per combatre rumors i estereotips sobre diversitat cultural”:


Qui diu “els immigrants ens estan envaint” Potser no sap que:

Les arribades en pastera al 2010 es van reduir d’un 50%. L’any passat, a Canàries van atendre l’arribada de 196 persones front de les 2.246 que van atendre al 2009.

L’any 2009 es confirma un important canvi de tendència en l’evolució de la població estrangera a Barcelona. Després de 10 anys de creixements continuats en què la població estrangera ha passat de 74.019 en 2001 a 294.908 en 2009, el nombre de residents baixa substancialment.

Per segon any consecutiu la població estrangera a la ciutat de Barcelona ha disminuït. El nombre d’estrangers residents a 1 de gener de 2011 a Barcelona se situa en 278.320, el 17,3% dels residents de la ciutat. El nombre a 1 de gener de 2010 era de 284.632, amb un percentatge del 18,6% del total de residents de la ciutat

Es confirma la distribució gradual de la població estrangera entre tots els districtes de la ciutat a mesura que es van assentant a la ciutat. El districte amb més població és l’Eixample (45.777), seguit de Ciutat Vella (40.938), Sants-Montjuïc (34.776) i Sant Martí (34.781).

Tots els districtes perden residents estrangers, tot i que mantenen les xifres per sobre del 10%. Territorialment, les disminucions són especialment destacables a l’Eixample i Ciutat Vella. Aquest últim ha passat de tenir el 21% de tots els residents estrangers l’any 2001 al 12,5% el 2011.

Amb les dades actuals, els nacionals més nombrosos són els pakistanesos (22.342), seguits dels italians (22.002), els equatorians i els xinesos.

Segons les projeccions del Ministeri de Sanitat espanyol, el 2050, els majors de 65 anys seran 16,3 milions —amb un percentatge de la població (33,25%) que en tot el planeta només superarà el Japó. De fet, la immigració ajuda a rejovenir la població local. 

La població estrangera a Barcelona té una mitjana d’edat de 32 anys. Només el 2,1% del residents d’origen immigrant té més de 65 anys.
El proper dijous, 21 de febrer, a les 21h, en Reina d'Àfrica, hi haurà un nou Tercer Dijous
"CIE's: vergüenza adentro y afuera", amb la projecció del documental "Sobren raons" i debat posterior.

La Reina d’Àfrica
Carrer de Bolívar, 10, 08023 Barcelona
Metro: Línia Verda <L3>
Estació: VALLCARCA
Veure al GoogleMaps
Més info
tuParlante és un lloc de trobada per a músiques diverses, però sobretot, es tracta d'un espai de diàleg intercultural, per privilegiar el que ens és comú, sobre el que ens diferencia.
En aquest vídeo volen fer visibles allò que els convidats i convidades de tuParlante Radio volen que se sàpiga!


tuParlante és un projecte que es porta terme fa trs anys gràcies al suport de l'Ajuntament de Barcelona, la col·laboració de la UPF Ràdio i la participació de tots els seus convidats i convidades.

Un espai de diàleg i reflexió intercultural, feu-ne difusió!

"En varios países de Latinoamérica se le conoce como parlante o altoparlante, a lo que en Barcelona se le conoce como altavoz. En muchas ciudades del Caribe, enormes parlantes permanecen junto a las puertas de las casas de día y de noche, para amplificar la alegría del barrio. tuParlante es un lugar de encuentro para músicas diversas, pero sobre todo, se trata de un espacio de diálogo intercultural, para privilegiar lo que nos es común, sobre lo que nos diferencia.
¿Cómo nos ven los otros y cómo vemos a los otros? ¿Qué ventajas tiene la diversidad cultural? ¿Desde dónde se construyen las nuevas ciudadanías? No tenemos demasiadas respuestas, pero sí muchas más preguntas, a partir de rumores populares y de experiencias exitosas, las iremos parlando."
(http://tuparlante.elparlante.es/) 
Texto íntegro de la declaración de prensa del Relator Especial de las Naciones Unidas sobre las formas contemporáneas de racismo, discriminación racial, xenofobia y otras formas conexas de intolerancia, Sr. Mutuma Ruteere el 28 de enero de 2013, en Madrid.

El passat 26 de gener el Relator de l'ONU per al racisme i la intolerància va visitar Barcelona convidat per diverses entitats, i amb temes preferents a l'agenda: els CIE i la situació dels col·lectius galaico portuguès i subsaharià que viuen en assentaments a Barcelona.

EFE - Mutuma Ruteere amb el delegat del Govern en Ceuta al "Centro de Estancia Temporal de Inmigrantes" (CETI)

Señoras y señores,

Realicé una visita a España del 21 al 28 de enero de 2013.

Esta es la primera visita a España efectuada por el Relator Especial de las Naciones Unidas sobre las Formas Contemporáneas de Racismo, Discriminación Racial, Xenofobia y Otras Formas Conexas de Intolerancia. A lo largo de mi visita, mantuve reuniones en Madrid, Melilla, Ceuta, Almería y Barcelona. Me he entrevistado con representantes del Gobierno español, en el plano nacional, regional, provincial y local, del poder legislativo y judicial, las fuerzas y cuerpos de seguridad, el Defensor del Pueblo nacional, el Defensor del Pueblo regional de Andalucía y Cataluña, entidades de Naciones Unidas, y organizaciones no gubernamentales (ONG), así como con miebros de las comunidades y otros grupos y personas que trabajan en el ámbito del racismo. Lamentablemente, no me reuní con ningún ministro a pesar de haber solicitado reuniones a ese nivel. Sin embargo, quisiera agradecer al Gobierno de España su invitación y el diálogo rico y profundo que mantuvimos. Asimismo, estoy agradecido a las comunidades autónomas de España y a los distintos entes del Estado por su cooperación. Por último, estoy agradecido a mis interlocutores de la sociedad civil, entre ellos las ONG, que tan útiles han sido en mi visita.

España ha avanzado de manera notable en la lucha contra el problema del racismo y la xenofobia, y es importante que el país afiance sus avances a la hora de enfrentar los desafíos continuos y los problemas emergentes relacionados con las dificultades económicas del país. Ciertamente, España tiene un sólido marco jurídico contra la discriminaciónque que incluye, entre otros, la Constitución española y otras leyes.

Soy asimismo consciente de las importantes políticas de lucha contra el racismo, como la Estrategia integral contra el racismo, la xenofobia y otras formas conexas de intolerancia.

Hay también instituciones creíbles de lucha contra el racismo como el Consejo para la Promoción de la Igualdad de Trato y No Discriminación de las Personas por el Origen Racial o Étnico, el Defensor del Pueblo nacional, el Defensor del Pueblo regional y el Observatorio Español del Racismo y la Xenofobia. También se han nombrado fiscales especiales contra la discriminación, los delitos de odio y los ciberdelitos, algo que, a mi juicio, es una muy buena práctica. Asimismo, celebro el apoyo brindado a las víctimas de racismo a través de la Red de asistencia a las víctimas de discriminación en la que participan varias ONGs. Tomo nota de los estudios realizados por instituciones de investigación independientes que presentan información importante acerca de los progresos registrados en la lucha contra la discriminación racial y la xenofobia. Encomio al Gobierno por el ejercido de cartografía de la discriminación que está en curso. Asimismo, alabo el trabajo excelente efectuado por la policía de Fuenlabrada en cuanto a la promoción de la diversidad cultural y la denuncia de incidentes racistas, garantizando la rendición de cuentas en el seno de las fuerzas de policía en lo que atañe al racismo, así como por entablar relaciones entre la policía y las comunidades. Los esfuerzos de este cuerpo de policía son un ejemplo de buenas prácticas que puede ser emulado por otras jurisdicciones. También valoro positivamente los esfuerzos loables desplegados por los Mossos D’Esquadra de Barcelona en cuestiones relativas a mi mandato.

Asimismo, se han registrado progresos encomiables en relación con la integración de los romaníes en España. Hay una serie de iniciativas positivas que se han desarrollado recientemente en este sentido, entre las que cabe citar la Estrategia Nacional para la Inclusión de la Población Gitana 2012-2020, el establecimiento del Consejo Estatal del Pueblo Gitano, y el Instituto de Cultura Gitana. También se están llevando a la práctica iniciativas regionales para los romaníes como el Plan de Acción para la población gitana en Cataluña.

Animo a España a aumentar los esfuerzos dirigidos a los romaníes ya que algunos de ellos siguen encarando importantes desafíos para el goce de sus derechos, en particular en el ámbito de la vivienda, el acceso al empleo, algo cada vez más difícil en esta época de crisis económica.

Además, todavía hay una elevada tasa de abandono escolar entre los niños romaníes en el sistema educativo, y una segregación de facto de estos niños en las escuelas, algo debido en gran medida a las dificultades socioeconómicas de sus familias. Debería prestarse una atención particular los romaníes que no son de origen español, que siguen siendo marginados y sufren la hostilidad de la población en determinados lugares, entre ellos los romaníes de Portugal, Rumanía y otros países.

La crisis económica ha causado el retroceso de avances en relación con los derechos humanos de los migrantes que sufren una tasa de desempleo más elevada y tienen que afrontar graves problemas de vivienda. En particular, la legislación que ha restringido su acceso a la sanidad es una novedad lamentable. Asimismo, hay una segregación de facto emergente en los barrios de inmigrantes de España y que las autoridades deberían resolver debidamente. Esta segregación de facto lleva a la segregación de facto de los hijos de los inmigrates en las escuelas. 

La detención de migrantes irregulares, entre ellos mujeres, en los Centros de Internamiento de Estranjeros (CIEs) presenta una serie de retos en materia de derechos humanos que España ha de superar. Aún tiene que materializarse la adopción de una reglamentación para la gestión de estos centros, tal y como lo establece la ley. Esto entraña que en la actualidad no existen criterios objetivos sobre temas relacionados con el acceso a la sanidad o a la asistencia letrada por parte de las personas internadas en esos centros.

Varios interlocutores han señalado su inquietud por las condiciones de vida en algunos de estos centros, en particular, casos de malos tratos. En este sentido, recomiendo que se instaure un sistema que permita el acceso periódico a estos centros por parte de actores independientes, como las ONGs de derechos humanos. Asimismo, observo con preocupación que, en algunos casos, las personas a la espera de ser deportadas que han cometido delitos están detenidas en estos centros junto con individuos retenidos allí por un delito adminstrativo de inmigración.

La situación de los migrantes y de los demandantes de asilo en Ceuta y Melilla también requiere una mayor atención.

Durante mi viaje, efectué visitas a los Centros de Estancia Temporal (CETIs) destinados a migrantes irregulares y demandantes de asilo en las ciudades españolas de Ceuta y Melilla. Varios interlocutors hablaron del problema de hacinamiento en tales centros. Los solicitantes de asilo, en particular, sufren importantes demoras en la tramitación de sus solicitudes de asilo. Además, hay una diferencia en los enfoques adoptados con respecto al asilo en la península española y en Ceuta y Melilla que ha llevado a una situación en la que las personas que se encuentran en alguna de estas dos ciudades no solicitan asilo o retiran su demanda para hacerlo en la península, arriesgando a veces su vida al tratar de cruzar ilegalmente el Estrecho de Gibraltar. España debería seguir prestando una atención especial a la protección de los derechos de los migrantes más vulnerables como los menores no acompañados y las mujeres que son víctimas de la trata con fines de explotación sexual.

Mi viaje a Almería me llevó a la conclusion de que es urgente atender a la situación de derechos humanos de los migrantes que trabajan en la agricultura. Las condiciones de muchos migrantes irregulares que trabajan en los invernaderos son estremecedoras. Carecen de infraestucturas básicas y servicios como el saneamiento, el agua potable y servicios sanitarios adecuados. El respeto de la dignidad de estos migrantes irregulares debería ser una importante prioridad para España a la vez que se presta una atención particular a la creciente vulnerabilidad de las mujeres que trabajan y viven en los invernaderos y están expuestas a la violencia y la prostitución de facto. Insto también a España a encontrar una solución de derechos humanos a largo plazo para las condiciones de trabajo y de vida de los migrantes que se encuentran en la zona de Poblenou en Barcelona, donde viven en condiciones inhumanas y degradantes.

Asimismo, es necesario atender con carácter urgente la situación de desalojos forzados de las zonas de la Cañada Real y Puerta de Hierro en Madrid, y encontrar soluciones inmediatas y a largo plazo a los problemas relativos al aceso a una vivienda adecuada y a los servicios en dichos lugares.

Estas situaciones son simplemente inaceptables y España debería encontrar una solución integral para estas víctimas. En este sentido, son importantes una información adecuada, una verdadera consulta y la participación efectiva de las víctimas.

También se señaló a mi atención durante mi visita la aparición del discurso de odio y xenófobo entre políticos y dirigentes políticos. Este fenómeno debería ser atajado en todos los niveles, nacional, regional, provincial y local. Los líderes políticos tienen la responsibilidad de denunciar en términos rotundos este tipo de discurso, en particular cuando sale de sus propias filas, e insto a España a que fortalezca los mecanismos para luchar contra tales declaraciones.

Asimismo, se ha denunciado la estigmatización de determinados grupos, incluidos los migrantes, y la propagación de prejucios raciales y estereotipos negativos por parte de los medios de comunicación. Todavía hay mucho por hacer para evitar que los medios de comunicación presenten de manera negativa a los migrantes, así como que los criminalicen.

Si bien acojo con beneplácito los esfuerzos realizados por España para contrarrestar el problema del racismo en el deporte, me preocupa que sigan siendo un problema la hostilidad racial y los abusos en el deporte. Deberían reforzarse las medidas para resolver este reto y ello incluye el endurecimiento de las sanciones. 

Se señaló a mi atención el problema de las identificaciones efectuadas por la policía a determinados grupos étnicos, en particular minorías y migrantes, algo que el Gobierno ha reconocido como un problema. Se me informó de que existen programas de formación continuos para sensibilizar a la policía en materia de discriminación. Sin embargo, la solución de los problemas de establecimiento de perfiles raciales esxige mucho más que la formación de los agente de policía.

Se necesitan campañas de sensibilización para informar al público de sus derechos y, en particular, a aquellos grupos que tienen más posibilidades de ser objeto de perfiles raciales. Asimismo, es fundamental la diversidad dentro de las propias fuerzas de seguridad. Hay ejemplos de buenas prácticas de las relaciones entre la policía y la comunidad en algunos lugares de España que pueden ampliarse a otras zonas. La supervisión de las malas conductas policiales, en especial en lo que atañe a la discriminación racial y los perfiles étnicos, a través de un procedimiento disciplinario interno debería verse complementada por un mecanismo civil independiente.

Sin datos desglosados según la etnia, sigue siendo difícil analizar los avances en la lucha contra la discriminación y la exclusión. Es esencial que el Estado invierta más en estudios independientes para evaluar la falta de progresos en ausencia de datos desglosados según la etnia.

El Gobierno también debería garantizar la aplicación efectiva de las leyes vigentes de conformidad con sus obligaciones internacionales de derechos humanos. Asimismo, recomiendo la adopción de una ley integral en materia de racismo, discriminación racial, xenofobia y formas conexas de intolerancia. Además, debería reforzarse el Consejo para la Promoción de la Igualdad de Trato, en especial en lo que afecta a su independencia y a dotarlo de sólidas competencias, incluida la capacidad de representar a las víctimas de discriminación racial ante los tribunales así como mayores recursos.

Es crucial que España convierta en una prioridad la agenda de la lucha contra el racismo, la discriminación racial y las formas conexas de intolerancia. En particular, es necesario un liderazgo político más claro y visible en la batalla contra el racismo y la xenofobia. El combate contra el racismo no puede ser eficaz si no es liderado por los dirigentes políticos de más alto rango. Los procesos técnicos en varios ministerios y organismos independientes no bastan si no se cuenta con tal liderazgo político. 

Es más, si bien la crisis económica ha ejercido más presión sobre el Gobierno y ha repercutido negativamente en la sociedad española, la crisis económica no debería convertirse en un motivo para retroceder en el avance en la lucha contra el racismo y la xenofobia. Hay una dinámica en curso que el Gobierno debería considerar seriamente para evitar el deterioro de la situación en relación con el racismo en España. Además de la pérdida de apoyo económico sufrido por los grupos que trabajan en cuestiones de racismo y xenofobia, esta situación también ha llevado a incidentes en los que se convierte en chivos expiatorios a algunos grupos vulnerables como los migrantes y los demandantes de asilo a quienes se les acusa de ser la causa de la difícil situación económica. Como han demostrado los acontecimientos acaecidos en otros lugares, culpar a los grupos vulnerables de la crisis económica puede generar un clima de hostilidad y violencia racial contra estos grupos.

Gracias.

Teixir és un acte d'unir i construir. Teixim somnis, xarxes o fils. Construïm vides, comunitats o vestits amb els quals ens protegim del fred. Així s'ha teixit aquest projecte de dones. Amb matins i tardes de itinerar per diferents llocs de Barcelona, entitats socials, centres culturals i espais ocupats per dones que reflexionen sobre el fet de ser dona i migrant.
Emmarcat dins del projecte d'Interculturalitat de l'Ajuntament de Barcelona, 'La dona teixint cultures' ha donat pas a un espai de reflexió, que ens ha servit de marc per construir la història de 4 dones de les comunitats més representatives que viuen a Barcelona. La Xina, el Marroc, Brasil i Guinea, són els països protagonistes, on cadascuna d'aquestes dones trenca amb el tòpic que s'ha construït sobre elles. Dones que gràcies al seu periple de viatge i de migració porta tant o més del que han rebut i d'aquesta manera fa de Barcelona una ciutat que pot presumir de tenir una gran riquesa cultural.

Els convidem a veure el resultat d'aquest treball dijous que ve 27 de desembre a les 19:30h en el Centre Cívic 'El Pati Llimona' Carrer del Regomir, 3.

Un cop finalitzada la projecció, s'obrirà un espai de debat que dinamitzaran les expertes en gènere i immigració Helga Flamtermesky i Fatou Secka.

Us hi esperem!

El proper dimarts 4 de desembre a les 12h a l’Espai Jove La Fontana: un nou Diàleg Antiracista, que sota el títol “Fills i Filles d’immigrants. Fins quan?” pretén abordar el repte de l’atenció a la diversitat, la realitat dels fills i filles, des de la perspectiva associativa i de l’educació social.La propera edició dels Diàlegs Antiracistes es celebrarà el proper dimarts 4 de desembre a les 12h, a l‘Espai Jove La Fontana (c. Gran de Gràcia, 190. Barcelona). 
Es tracta d’una Taula Rodona especial, que comptarà amb 4 intervencions, algunes des d’una vessant teòrica i altres des de la pràctica, que ens donaran eines per analitzar aquesta realitat i ens ajudaran a marcar quins són els reptes als que ens enfrontem.
Ponents:
  • Beatriz Ballestín i Laia NarcisoGrup EMIGRA, CER-Migracions. Dpt. d’Antroopologia Social i Cultural de la UAB.
  • Núria Roca. Professora Campus docent Sant Joan de Déu de la UB i Grup EMIGRA de la UAB.
  • Representant de Consell de Joventut de BarcelonaExperiències, preocupacions i reptes en l’àmbit de l’associacionisme educatiu.
  • Representant Ateneu Sant Roc de Badalona. Experiències, preocupacions i reptes en l’àmbit de l’educació social
  • Modera Cristian Pachá. Educador del Casal d’Infants del Raval i membre de SOS Racisme Catalunya.
Desprès d’aquestes intervencions, que ens serviran com a punt de partida, s’iniciarà un espai de debat, que s’enriquirà amb les aportacions i experiències de professionals, que en l’àmbit de la seva feina o en el seu activisme, treballen amb joves, fills i filles de famílies d’origen immigrant.L’acte s’enregistrarà amb la col.laboració de Boca Ràdio, i es podrà escoltar en posterioritat a www.bocaradio.org o a la 90.1 FM (per Barcelona Nord).
L’assistència és lliure i gratuïta, però per qüestions d’aforament demanem que ens confirmeu assistència trucant al 933010597 o escrivint a comunicacio@sosracisme.org
El Parlament és la institució que representa al poble de Catalunya, la qual cosa li situa en una posició central en el sistema institucional de l’autogovern de Catalunya. Està format per una sola càmera i exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos, impulsa i controla l’acció política i de Govern i exerceix les restants competències que li són atribuïdes per l’ordenament jurídic i, especialment, per l’Estatut d’autonomia”.


Els electors són totes les persones que tinguin la nacionalitat espanyola[i] i que visquin a Catalunya, majors de 18 anys, que no es trobin en alguna de les situacions que legalment priven del dret de vot i que estiguin inscrits en el cens electoral. També poden votar en les eleccions al Parlament els ciutadans espanyols residents a l’estranger que hagin tingut a Catalunya l’últim veïnatge administratiu, i que acreditin aquesta condició en el corresponent consolat d’Espanya, així com els seus descendents inscrits com a espanyols, si ho sol·liciten, en la forma que determini la llei de l’Estat.

Sent la nacionalitat un dels requisits per poder votar en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, del 25 de novembre de 2012, podem afirmar una vegada més que les persones immigrades residents a Catalunya continuen sent excloses de la participació social i política del país on van decidir viure, excloses del exercici de la democràcia per excel·lència.

Tot i el desig de tenir la nacionalitat espanyola, de participar de la vida democràtica d’aquest país, una gran part de la població immigrada tindrà que esperar fins a tenir deu anys de residència per tramitar la ciutadania espanyola. Però a més a més, les persones immigrades que ja compleixen el temps de residència que marca la Llei, s’enfronten al problema de la burocràcia, als llargs terminis que donen alguns Registres Civils per a concertar la cita on s’haurà de presentar la documentació requerida per a tramitar la nacionalitat. A aquest temps d’espera cal sumar-li els mesos o anys que tarda el Ministeri de Justícia per a resoldre els expedients de nacionalitat. Avui en dia estem parlant de dos anys d’espera en alguns Registres per tenir la cita i de dos o tres anys més d’espera per conèixer la resolució del Ministeri.

Cal agilitzar els mecanismes de l’Administració per a facilitar l’integració social i política de les persones immigrades.

Les persones immigrades no tan sol han de ser vistes com a treballadors, sinó que han de tenir l’oportunitat de desenvolupar-se com a agents polítics i socials. No es tracta que només participin en les entitats dels seus col•lectius o com a militants de partits polítics, de sindicats i altres organitzacions, sinó que també han de poder votar en igualtat de condicions que la resta dels ciutadans. S’ha de garantir la seva representació per i en les institucions Catalunya, és a dir, que es considerin i tractin en les institucions els seus problemes específics i estiguin representats físicament.

Cal continuar donant impuls a les polítiques que fomenten la participació a la vida pública de les persones immigrades, com ara el Pacte Nacional per a la immigració de la Generalitat de Catalunya (signat l’any 2008) que promou concedir el dret a vot a les persones estrangeres. Cal el compromís ferm de las forces polítiques catalanes per recolzar aquest Pacte fins la concreció de les seves mesures.

[i] Segons l’art. 22.1 de la Llei 36/2002, de 8 d’octubre de modificació del Codi Civil, en matèria de nacionalitat, per a la concessió de la nacionalitat per residència “es requereix que aquesta hagi durat deu anys. Seran suficients cinc anys pels quals hagin obtingut la condició de refugiat i dos anys quan es tracti de nacionals d’origen de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial o Portugal o de sefardíes.

Bastarà el temps de residència d’un any para: a) El que hagi nascut en territori espanyol, b) El que no hagi exercitat oportunament la facultat d’optar, c) El que hagi estat subjecte legalment a la tutela, guarda o acolliment d’un ciutadà o institució espanyola durant dos anys consecutius, fins i tot si continues en aquesta situació el moment de la sol·licitud, d) El que al temps de la sol·licitud portés un any casat amb espanyol o espanyola i no estigués separat legalment o de fet, i) El vidu o vídua d’espanyola o espanyol, si a la mort del cònjuge no existís separació legal o de fet. f) El nascut fora d’Espanya de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin estat espanyols.”

II Jornada sobre cohesió social que organitza el programa Quedem? de l'Òmium Cultural el dissabte dia 17 de novembre, a les 11 h, i que tindrà lloc a la seu al carrer Diputació, 276, pral., Barcelona.


Vol aprofundir sobre com es configura la identitat de les persones, què són i com es creen les identitats múltiples, i quins són els elements d’identificació dels nouvinguts amb Catalunya.

Per apuntar-vos-hi podeu fer arribar les vostres dades (nom, cognoms i telèfon) per correu electrònic a l’adreça avendrell@omnium.cat abans del 15 de novembre.

La Patricia Duarte va arribar a Catalunya fa tres anys, el dia de Sant Jordi, i el català, segons diu, li va "esclatar a la cara". Així va començar el seu enamorament cap a Catalunya, i cap al català, llengua que no tan sols parla, sinó que, a més, se'n declara militant. Una militància que l'ha portat a participar en molts fòrums i tallers, com el que es va organitzar a Fedelatina per combatre prejudicis lingüístics, especialment enfocat a les persones d'origen llatinoamericà. Ella, nascuda al Paraguai, ha estat testimoni del menyspreu per les llengües indígenes, com el guaraní, minoritzada davant del castellà. La seva experiència personal encara li ha fet estimar més el català, i sempre que pot denuncia que el parla "malgrat" els catalans, una queixa que fa amb la voluntat que els catalans no canviem de llengua quan parlem amb persones arribades d'altres països.

Hi ha gent que diu "per què he d'aprendre el català si ja m'entenen?"; però jo dic "tu no li entens! No pots viure aquí donant l'esquena amb qui vius. Estàs vivint a Catalunya, això és molt important recordar-ho."

Tot un món 20/10/2012

(Kuñakarai vol dir senyora en guaraní)
El projecte "La dona, teixint cultures" té l'objecdtiu de fomentar el coneixement de la realitat social i cultural de les dones immigrants més enllà dels tòpics i estereotips que les envolten, mitjançant un espai d'interacció on articles, entrevistes i vídeos trencaran l'imaginari que ens envolta.

Per a la creació d'aquest espai, han plantejat la realització d'una trobada, per definir aquells tòpics i estereotips que es diuen de cada col.lectiu. Una trobada dirigida a les entitats que treballen a favor de la interculturalitat, tècnics en immigració i inclusió social i a dones immigrants i autòctones. La finalitat de la trobada, en una primera fase, és definir aquells estereotips que dificulten la convivència entre les persones de diferents orígens que resideixen a la ciutat de Barcelona.

Una vegada identificats, es realitzarà un taller de documental social dirigit a dones immigrants i autòctones amb perfils heterogenis, per aprendre a genera discursos sobre la realitat que les envolta i d'aquesta forma crear un espai d'interacció, estimulant el diàleg i el coneixement mutu. Un dels objectius del taller és crear unes peces audiovisuals on es mostri la realitat social i cultural de les participants amb la finalitat de trencar amb les imatges estereotipades de la dona immigrant.

Per totes aquelles dones que no van poder assitir a la primera sessió, informem les dades de la segona sessió, que tindrà lloc el dijous 18 d'Octubre, a la Casa de la Solidaritat a les 18.30h, al c/ Vistalegre, 15, Barcelona.

Durant aquesta segona sessió seguiran debatint sobre quins són els estereotips que recauen a la dona immigrant per trobar aquells que agreugen les dificultats de convivència i adaptació de les dones immigrants. Tot el material extret, l'utilitzarem com a eina de treball per a la realització del taller dirigit a dones de totes les edats i procedències, on a través de les seves històries buscarem trencar amb el nostre imaginari. 

Per aquelles persones que no van poder assistir a la primera sessió, us convidem a entrar en el bloc del projecte on podeu trobar un resum del que es va parlar durant la trobada. http://donateixintcultures.blogspot.com.es/

Si esteu interessats en participar a la sessió, heu d'enviar un correu a:

El periodista Xavier Rius Sant fa una anàlisi al seu bloc aquest diumenge:

L’Audiència de Barcelona ha reobert el procés judicial contra l’alcalde de Badalona,
Xavier Garcia Albiol, per repartir aquests pamflets, l’abril del 2010,
que assenyalaven als gitanos romanesos com la causa de la delinqüència de la ciutat.
Una de les consequències del pacte entre Artur Mas i Alicia Sánchez Camacho al Parlament, de fa 21 mesos, va ser que sis mesos després CiU i PP es recolzarien de manera directa o indirecta a molts ajuntaments i que la Diputació de Barcelona quedaria en mans de CiU i PP. A Badalona on fins fa 15 mesos hi havia un tripartit del PSC, CiU i ERC, amb el socialista Jordi Serra com alcalde, havent estat el 2007 el PSC la llista més votada, CiU es va negar el juny de 2011 a reeditar el tripartit amb PSC i Iniciativa que hagués tingut majoria absoluta. Així Albiol, tot i estar en minoria (11 regidors del PP front 16 de l'oposició) va ser investit alcalde com a cap de llista més votada. 

Poc abans de les municipals de 2011 el cap de llista de CiU a Badalona i diputat al Parlament, Ferran Falcó, em va negar que Badalona amb Albiol com alcalde seria la "torna" al suport del PP a CiU al Parlament. Falcó confiava que a les municipals de 2011 CiU augmentaria en vots i regidors després que, a les eleccions catalanes de novembre de 2010, CiU havia incrementat el seu sostre a Badalona guanyant per molt als socialistes. Així Falcó, en el cas que Albiol fos la llista més votada, tant si CiU superava al PSC, com si quedava lleugerament per sota del PSC posaria com a condició per evitar que Albiol fos alcalde ser ell alcalde o, al menys, compartir l'alcaldia amb Jordi Serra, dos anys cada un.
Però el maig de 2011 tal com molts preveien el PP de García Albiol seria la llista més votada passant de 7 a 11 regidors. El PSC tindria 400 vots més que el 2007, però es quedaria en els 9 escons, mentre CiU perdria més de 2000 vots en comparació a 2007 i baixaria de 5 a 4 regidors. Iniciativa també baixaria de 5 a 3 i ERC es quedaria fora. Així els regidors que guanyava Albiol es hi prenia a ERC, CiU i Iniciativa. En aquesta situació Falcó perdia la carta de posar com a condició per evitar que Albiol fos alcalde que CiU ocupés l'alcadia mig mandat i Albiol, en minoria, tal com,prevue la llei quan cap candidat en el Ple d'investidura rep el suport de la meitat més un dels regidors, fou proclamat alcalde.

Aquests Inicialment CiU va donar suporta a Albiol en algunes votacions. En altres, com a la del desembre passat demanat una moratòria a l'obertura de nous centres de culet per evitar que s'obrís un oratori al barri de la Pau que complia tots els requisits legals, CDC hi va votar en contra, i Albiol no va poder impedir l'obertura d'aquest oratori. He escrit CDC, no CiU, perquè el regidor d'Unio Democràtica de Catalunya va sortir a orinar moments abans d'aquella votació i no hi va participar, potser a causa d'una necessitat fisiològica sobtada, potser a causa de les bones relacions que l'alcalde d'UDC de Salt, Jaume Torramadé que acabava d'aprovar una moció en aquest sentit a Salt, havia establert a Platja d'Aro amb Albiol. 

Aquests últims mesos Ferran Falcó, que l'anterior mandat portava amb el convergent Josep Pera les àrees de Convivència, immigració i Guàrdia Urbana, va fer diferents escrits molt crític amb la gestió de seguretat d'Albiol i del seu regidor (amb esperit de xèrif) Miguel Jurado. Casualment o no l'anterior cap de la Guàrdia Urbana, sembla que no s'entenia gent amb el superregidor Juradao i va aconseguir una trasllat en comissió de serveis a la Generalitat, i el nombre de baixes per malaltia a la Guàrdia Urbana, segons Falcó i Jordi Serra es van multiplicar. Així Jurado irrompia, perdo! hauria de dir es presentava amb diverses unitats fent llums d'emergència a restaurants regentats per estrangers i, amb els clients dins, els sancionava per infraccions com tenir un endoll fora de normativa. També feien inspeccions segons Albiol o Jurado, batudes segons l'oposició a una vintena de locals, causalment gairebé tot regentats per estrangers, i en precintava un parell i acte seguit Albiol i Jurado ho anunciaven en roda de premsa. Però segons Falcó la realitat era que a Badalona s'estaven produint més delictes ara que governava Albiol.

El fet, però, és que fa uns dies es va conèixer que l'Audiència de Barcelona ha decidit reobrir el cas arxivat per les octavetes de "No queremos rumanos" (clica) que Albiol havia repartartit de la mà de Sánchez Camacho, ordenant que es faci el judici per un suposat delicte d'incitació a l'odi i la discrimació per motius ètnics (article 510 del Codi Penal). Reconec que jo tinc els meus dubtes del resultat polític d'aquest judici, donat que Albiol, com ja vaig dir fa uns dies, ho pot aprofitar per fer-se la víctima,
En aquest context Iniciativa ha presentat pel Ple de demà dilluns una moció demanant que donat que Albiol està imputat d'un delicte greu, deixi l'alcaldia en mans d'un altre regidor. El PSC hi donarà suport i CiU, amb Falcó i Pera al capdavant sembla que s'abstindran. La moció, doncs, s'aprovarà. I en aquest escenari, ara que s'ha trencat a l'ajuntament de Barcelona i al Parlament el pacte CiU-PP, es torna a plantejar un govern tripartit amb majoria absoluta de PSC, CiU i Iniciativa.

Informació de la reobertura del sumari per tal que Albiol vagi a judici

Informació sobre els pactes a Badalona, a la presentació del meu llibre a Badalona