25 N- ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA. PER UNA SOCIETAT INCLOENT, AMIC-UGT DEMANA EL DRET A VOT DE LES PERSONES IMMIGRADES

11.11.12

El Parlament és la institució que representa al poble de Catalunya, la qual cosa li situa en una posició central en el sistema institucional de l’autogovern de Catalunya. Està format per una sola càmera i exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos, impulsa i controla l’acció política i de Govern i exerceix les restants competències que li són atribuïdes per l’ordenament jurídic i, especialment, per l’Estatut d’autonomia”.


Els electors són totes les persones que tinguin la nacionalitat espanyola[i] i que visquin a Catalunya, majors de 18 anys, que no es trobin en alguna de les situacions que legalment priven del dret de vot i que estiguin inscrits en el cens electoral. També poden votar en les eleccions al Parlament els ciutadans espanyols residents a l’estranger que hagin tingut a Catalunya l’últim veïnatge administratiu, i que acreditin aquesta condició en el corresponent consolat d’Espanya, així com els seus descendents inscrits com a espanyols, si ho sol·liciten, en la forma que determini la llei de l’Estat.

Sent la nacionalitat un dels requisits per poder votar en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, del 25 de novembre de 2012, podem afirmar una vegada més que les persones immigrades residents a Catalunya continuen sent excloses de la participació social i política del país on van decidir viure, excloses del exercici de la democràcia per excel·lència.

Tot i el desig de tenir la nacionalitat espanyola, de participar de la vida democràtica d’aquest país, una gran part de la població immigrada tindrà que esperar fins a tenir deu anys de residència per tramitar la ciutadania espanyola. Però a més a més, les persones immigrades que ja compleixen el temps de residència que marca la Llei, s’enfronten al problema de la burocràcia, als llargs terminis que donen alguns Registres Civils per a concertar la cita on s’haurà de presentar la documentació requerida per a tramitar la nacionalitat. A aquest temps d’espera cal sumar-li els mesos o anys que tarda el Ministeri de Justícia per a resoldre els expedients de nacionalitat. Avui en dia estem parlant de dos anys d’espera en alguns Registres per tenir la cita i de dos o tres anys més d’espera per conèixer la resolució del Ministeri.

Cal agilitzar els mecanismes de l’Administració per a facilitar l’integració social i política de les persones immigrades.

Les persones immigrades no tan sol han de ser vistes com a treballadors, sinó que han de tenir l’oportunitat de desenvolupar-se com a agents polítics i socials. No es tracta que només participin en les entitats dels seus col•lectius o com a militants de partits polítics, de sindicats i altres organitzacions, sinó que també han de poder votar en igualtat de condicions que la resta dels ciutadans. S’ha de garantir la seva representació per i en les institucions Catalunya, és a dir, que es considerin i tractin en les institucions els seus problemes específics i estiguin representats físicament.

Cal continuar donant impuls a les polítiques que fomenten la participació a la vida pública de les persones immigrades, com ara el Pacte Nacional per a la immigració de la Generalitat de Catalunya (signat l’any 2008) que promou concedir el dret a vot a les persones estrangeres. Cal el compromís ferm de las forces polítiques catalanes per recolzar aquest Pacte fins la concreció de les seves mesures.

[i] Segons l’art. 22.1 de la Llei 36/2002, de 8 d’octubre de modificació del Codi Civil, en matèria de nacionalitat, per a la concessió de la nacionalitat per residència “es requereix que aquesta hagi durat deu anys. Seran suficients cinc anys pels quals hagin obtingut la condició de refugiat i dos anys quan es tracti de nacionals d’origen de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial o Portugal o de sefardíes.

Bastarà el temps de residència d’un any para: a) El que hagi nascut en territori espanyol, b) El que no hagi exercitat oportunament la facultat d’optar, c) El que hagi estat subjecte legalment a la tutela, guarda o acolliment d’un ciutadà o institució espanyola durant dos anys consecutius, fins i tot si continues en aquesta situació el moment de la sol·licitud, d) El que al temps de la sol·licitud portés un any casat amb espanyol o espanyola i no estigués separat legalment o de fet, i) El vidu o vídua d’espanyola o espanyol, si a la mort del cònjuge no existís separació legal o de fet. f) El nascut fora d’Espanya de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin estat espanyols.”

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada