Espanya 'importa' empresaris: l'immigrant és més emprenedor també durant la crisi

8.11.11


Molts dels immigrants que arriben a Espanya opten per ser els seus propis caps. Els estrangers mostren major propensió que els espanyols a crear els seus negocis, també en plena crisi.
Adam porta ja a Espanya més temps del que va arribar a viure a Ghana. Ha passat aquí 27 dels seus 45 anys. Després de gairebé dues dècades treballant per a empreses de missatgeria, es va decidir a muntar el seu propi negoci: en 2002 va obrir una tenda d'alimentació en el centre de Madrid. Durant bastant temps no li va anar malament; la tenda donava beneficis, modests, sí, però beneficis. Però la crisi i la competència de nous supermercats propers van acabar per fer inviable el projecte. Adam va tirar el tancament fa una mica més d'un any.
Avui, en el local que ocupava la tenda d'Adam, ha obert una fruiteria Camila, que és de Santander... però no de Cantàbria, sinó del Santander que hi ha a Colòmbia. Del negoci que va deixar un immigrant ha nascut un de nou també llançat per un estranger. La història no és una excepció: abans i durant la crisi els immigrants mostren un major esperit emprenedor que els espanyols. Un passeig als carrers al voltant del local antany d'Adam i avui de Camila ens permet entrar en els dos restaurants oberts per un mexicà, la perruquería que regenten dos veneçolans, el locutori que porta un marroquí, el restaurant vegetarià d'un matrimoni hispà-japonès, una tenda d'alimentació propietat d'una família xinesa... I no, no estem en Lavapiés.
Els autònoms estrangers tornen a créixer
Les estadístiques, en qualsevol cas, confirmen el que no són més que impressions. Els registres de la Seguretat Social demostren que l'esperit emprenedor ha pres amb força entre els immigrants. Les dades d'afiliació corresponents al mes d'agost mostren que 208.286 estrangers estaven registrats com a autònoms, un 6% més que els 196.000 amb què arrencava l'any 2011.
I encara que la cota actual encara està per sota del rècord històric aconseguit en 2008 (quan encara no s'havia deixat notar la crisi amb tot el seu rigor i es van superar els 238.000 immigrants autònoms), la xifra s'ha triplicat en una dècada. Els autònoms d'origen forà avui representen el 6,7% del total, quan en 2001 tan sols concentraven el 3% del conjunt dels quals treballen per compte propi a Espanya.
Les xifres de la Seguretat Social han estat condicionades en els últims anys pels vaivens de la legislació laboral en relació a algunes nacionalitats concretes. Fins a l'1 de gener de 2009 romanesos i búlgars necessitaven permís de treball per treballar per compte d'altri, la qual cosa distorsionava a l'alça les xifres d'autònoms. Amb l'aixecament de la moratòria, el contingent d'autònoms de tots dos països de l'Est es va desinflar. I els experts auguren ara que amb la recent recuperació del permís de treball per als ciutadans romanesos imposada pel Govern les dades podrien tornar a créixer artificialment. Malgrat aquests condicionants, la major disposició de l'immigrant per ser el seu propi cap sembla un fet.
Vénen els més emprenedors
Els estrangers que viuen a Espanya tenen proporcionalment més iniciativa empresarial que els espanyols. La taxa d'activitat emprenedora dels espanyols es queda en només un 4,2% de la població espanyola, mentre que entre els immigrants europeus es dispara fins al 10,3% i entre els estrangers no comunitaris s'eleva al 5%. Així es recull en l'informe de 2010 del Global Entrepeneurship Monitor (GEM), un observatori internacional que mesura l'activitat emprenedora en 40 països i que a Espanya elabora IE Business School. I que els immigrants estan més decidits a muntar els seus propis negocis no és fet excepcional, es tracta d'una tendència permanent que mostra any rere any l'estudi de GEM - [veure gràfic].
Entre els motius que expliquen aquesta major propensió de l'immigrant a crear la seva empresa, el fonamental es troba en la pròpia actitud de l'estranger que ve a Espanya. I és que el que es decideix a emigrar mostra de per si mateix una menor aversió al risc, una major predisposició a arriscar-se per guanyar-se la vida. "L'emigració és un procés de selecció positiva. No emigren tots, només els més disposats a canviar de vida per millorar les seves oportunitats. L'emigrant sempre és més emprenedor que el que es queda", explica Juan José Güemes, president del Centre Internacional de Gestió Emprenedora de IE Business School.
El que podria ser una simple intuïció es confirma en constatar que la taxa de emprenedoria que mostren els immigrants que estan a Espanya és sempre superior a la qual reflecteix el conjunt de la població dels seus països d'origen. "Els que vénen són els millors, els que tenen més afany de prosperar. Als països d'origen són molts els que ho passen malament, però només uns pocs són els que s'atreveixen a canviar de país, o fins i tot de continent", sentència Güemes.
Empresaris per necessitat
Els immigrants sofreixen, almenys amb caràcter general, pitjors condicions per accedir al mercat laboral. D'una banda, salarials: el sou mitjà dels espanyols se situa en els 20.069 euros anuals, mentre que el dels estrangers és pràcticament la meitat, de 10.526 euros, segons un recent informe d'UGT. Per un altre, de precarietat: al tancament de 2010, el 22% dels espanyols ocupats treballava amb contracte temporal, enfront de les taxes del 45% que presentaven els ciutadans de països de l'Est, del 42% dels africans i del 37% dels llatinoamericans. Un escenari que empeny a alguns estrangers a optar per l'autoocupació per sortejar en la mesura del possible aquestes dificultats.
"Els desavantatges que sofreixen els immigrants al mercat laboral convencional i les majors dificultats per accedir a un lloc assalariat genera una reacció emprenedora en ells per evitar una precarietat creixent", apunta Carlota Solé, catedràtica de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. "No hi ha dubte que alguns estrangers són empresaris per necessitat", indica. Una categoria en la qual també s'inclourien, per exemple, els immigrants que es registren com a autònoms si es veuen afectats per una situació de desocupació de llarga durada i existeix el risc de, sense treball, no poder renovar el seu permís de residència i haver d'abandonar Espanya.
La crisi econòmica exerceix pressions contràries sobre l'activitat emprenedora a Espanya, tant de foment com de fre de l'esperit empresarial. Mentre que un atur sense control (que afecta amb major cruesa a la població estrangera) pot empènyer a alguns a l'autoocupació com a última opció, les dificultats d'accés al finançament pot convertir-se fet i fet en un obstacle definitiu. Cara i revés de la crisi per a l'emprenedor.
Un joc de miralls que està tenint desiguals resultats en funció de l'origen dels immigrants. Abans de l'aturada econòmica eren els immigrants no comunitaris els que clarament mostraven els majors índexs d'esperit emprenedor. La crisi ha fet que siguin els ciutadans de la Unió Europea encapçalin el rànquing dels emprenedors des de fa dos anys, segons les dades del projecte GEM. La principal font de finançament per a un nou projecte empresarial segueix estant en l'entorn familiar i amic de l'emprenedor, un factor que fa que els ciutadans de la UE tinguin més facilitats per crear el seu propi negoci... també fins i tot en l'Espanya de la crisi.

Extret del diari Expansión
Traducció: Maria Dantas

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada