Alerta per la invisibilitat dels immigrants a l'aula ordinària

20.5.11


La tasca de les aules d'acollida es perd quan els alumnes s'integren 
a l'aula ordinària | Foto: Miquel Anglarill/arxiu

Un estudi mostra que la bona tasca d'atenció que fan les aules d'acollida no té prou continuïtat després al grup classe. Falta formació específica del professorat i metodologies per afavorir la interculturalitat.

La integració dels alumnes nouvinguts al sistema educatiu es resol satisfactòriament a través de les aules d'acollida, on els estrangers adquireixen les competències comunicatives i els coneixements bàsics per poder fer el pas a l'aula ordinària en un ambient que afavoreixi les relacions interculturals i el respecte per les altres ètnies, però aquesta primera empenta perd tota la seva força un cop aquests alumnes s'integren al grup classe.

La insuficient formació del professorat per poder atendre aquest alumnat, tot i els recursos esmerçats, el desconeixement de les metodologies per fer front a la diversitat cultural, la manca de més materials específics, i el tractament residual de la in- terculturalitat en els currículums, fan que aquest alumnat provinent de l'anomenada "immigració econòmica" sovint es deixi una mica "desatès", passi "desapercebut" i tingui fins i tot una certa "invisibilitat" dins de les aules ordinàries.

La percepció és que el professorat es veu desbordat davant la complexitat que suposa atendre el conjunt de la diversitat de l'aula, sobretot quan aquest alumnat no domina prou la llengua i ha tingut una escolarització molt precària als seus països d'origen.

Són alguns aspectes destacats de les conclusions de l'estudi L'educació intercultural a les ciències socials: una aproximació a la realitat catalana, de la doctora en sociologia i professora d'institut Blanca Deusdad, una recerca qualitativa sobre l'educació intercultural a l'ESO realitzada el curs passat durant una llicència retribuïda d'estudis concedida pel departament d'Educació.

El treball, supervisat pel catedràtic de didàctica de les Ciències Socials de la UB Joaquim Prats, va partir de l'anàlisi de set centres de secundària amb diversos percentatges d'immigració, un dels quals dels Estats Units, que va aportar elements comparatius a l'estudi. La recerca es va basar en més d'una cinquantena d'entrevistes a professionals del món de l'ensenyament i amb observacions a les aules d'acollida, a les aules ordinàries i les zones d'esbarjo.

Sense caure en l'alarmisme, aquesta estudiosa del multiculturalisme i la didàctica de les ciències socials no s'està d'afirmar que el tracte que rep l'alumnat immigrant "no deixa de ser preocupant" perquè s'entenen poc les diferències culturals i religioses. Blanca Deusdad considera que aquesta és una qüestió a "tenir en compte" i "prevenir" de cara al futur pel fet que aquestes situacions poden provocar, i provoquen, certs sentiments de rebuig i menyspreu envers aquest alumnat, que poden ser la llavor d'actituds xenòfobes i de desencontres.

Etnicitat i gènere
L'autora constata també de forma "preocupant" que "l'etnicitat i el gènere continuen marcant les relacions d'aquests alumnes, dins i fora de les aules", i alerta de la doble dificultat d'integració de les noies musulmanes: "Els alumnes es relacionen amb companys del seu mateix origen cultural o grup ètnic", afirma, i especialment en el cas de l'alumnat musulmà, tan pakistanès com marroquí, "les noies es relacionen sobretot entre elles en espais perifèrics i arraconats dels patis d'esbarjo".

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada