Els membres col·laboradors de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona hem publicat un llibre sobre L’atribució de competències en matèria d’immigració derivades de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (Institut d’Estudis Autonòmics, 2010), principalment de les derivades del seu art. 138 en el qual es reconeix a la Generalitat, entre d’altres, la competència exclusiva en matèria de “primer acolliment” o l’establiment de les mesures necessàries per a la integració social de les persones immigrades, així com també, derivat del segon apartat d’aquell precepte, la competència executiva en matèria d’autoritzacions de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya.
Aquesta regulació estatutària va ser objecte de control per part del Tribunal Constitucional, el qual, en la seva Sentència núm. 31/2010, de 28 de juny, va declarar la constitucionalitat de l’art. 138 de l’Estatut d’autonomia de 2006, sempre que s’interpreti en el sentit que les competències que se’n deriven d’aquell no afecten a la matèria d’immigració que correspondria a l’Estat (en quant aquest és qui intervé sobre la regulació de l’accés al territori espanyol o la condició jurídica d’estranger), sinó en el sentit que les competències de la Generalitat recauen sobre matèries, com les relatives a salut, serveis socials o qüestions laborals, que poden incidir (i de fet ho fan de forma intensa en la realitat social) en el col·lectiu d’immigrants.
De fet, una de les primeres normatives emanades de l’art. 138.1 va ser la Llei 10/2010, de 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, la qual, per cert, ha estat corregida en el seus aspectes més formals en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicat el dia 12 de maig de 2011, un any després de l’aprovació de la Llei catalana. Doncs bé, l’abast de les competències en matèria d’immigració derivades de l’Estatut d’autonomia de Catalunya també es pot veure afectada en funció del que digui el Tribunal Constitucional davant el recurs plantejat contra la Llei 10/2010 per la Defensora del Poble, segons la qual, el règim de preferència lingüística regulat en aquesta legislació (s’ha de recordar que ofereix als immigrants que ho desitgin una formació en llengua catalana, finida la qual es formarien en castellà) vulneraria la competència en matèria d’estrangeria i immigració que correspon a l’Estat.
Derivat d’aquest recurs es planteja un debat molt interessant, al qual la publicació expressada anteriorment ha volgut aportar idees d’interès, que té diverses facetes, com per exemple la normalització lingüística a Catalunya, tot i que el que pot estar en joc, en funció de quina sigui la resolució del Tribunal Constitucional, és el propi procés d’integració dels immigrants a Catalunya que tanta importància ha passat a tenir en l’àmbit legislatiu, polític i social.
Ferran Camas Roda és Director de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona
Coordinador de L’atribució de competències en matèria d’immigració derivades de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
Fitxa de compra a la Llibreria en línia | Text complet en PDF
