Dossiers ISSN 2014-1475 Portal Comunicació

Entrevista a Maria Aparecida Baccega i Gisela Castro, Acadèmiques de l’Escola Superior de Propaganda i Marketing (ESPM) de São Paulo (Brasil).

La professora de la Universitat Autònoma de la Ciutat de Mèxic Marta Rizo García entrevista a Maria Aparecida Baccega (1), Investigadora dels Centres de Recerca de la Telenovel·la, i Comunicació i Treball (Universitat de São Paulo) i Comunicació i Pràctiques de Consum (ESPM), i a Gisela Grangeiro da Silva Castro (2), editora de la revista Comunicação, Midia i Consum i consellera de l'ABCiber (Associação Brasileira de Pesquisadores em Cibercultura).

1. Quina ha estat la trajectòria dels estudis sobre comunicació i consum cultural a Amèrica Llatina?
Maria Aparecida Baccega: Els estudis sobre consum cultural deuen molt als Estudis Culturals de l'Escola de Birmingham, la qual ens va ser donada a conèixer a Amèrica Llatina a través de l'obra de Jesús Martín-Barbero i Néstor García Canclini, principalment.
2. És aquest un camp d'estudis consolidat en la investigació en comunicació? Quins elements han contribuït a aquesta consolidació?
Gisela Castro: Considero que els treballs d'investigadors com Renato Ortiz (La mundialización de la cultura) i Jesús Martín Barbero (De los medios a las mediaciones) han estat fonamentals per estimular l'interès dels investigadors i consolidar aquest camp d'estudis en la nostra regió. Everardo Rocha, amb els seus treballs sobre antropologia del consum, també ha col·laborat molt per a la constitució d'aquest camp d'estudis, al costat d'altres investigadors de les ciències socials que tenen influència en el camp de la comunicació.
3. Quins són els principals referents teòrics (enfocaments, autors, disciplines, conceptes, etc.) que es prenen en compte en el desenvolupament d'investigacions empíriques sobre comunicació i consum cultural?
Gisela Castro: A més dels citats en la resposta anterior, també Néstor García, amb la seva obra Consumidores y Ciudadanos, pot ser considerat com un marc de referència.
Maria Aparecida Baccega: El treball de Guillermo Sunkel és una altra referència a destacar.
4. Quina concepció de la comunicació domina en aquests estudis? I sobre la cultura?
Gisela Castro: Aquí la comunicació apareix com un camp de disputes per la visibilitat (veu i rostre) en el món globalitzat. El camp cultural està cada vegada més dominat per les instàncies del mercat. D'aquesta manera, la concepció de la cultura com a patrimoni que cal protegir per l'Estat per mitjà de suports i lleis d'incentiu conviu amb una concepció més mercantilista de les indústries culturals, en la seva major part productes de grans conglomerats multinacionals els interessos són sempre més comercials que pròpiament culturals.
5. Actualment es pot entendre el consum cultural sense la comunicació? Per què?
Gisela Castro: No crec que pugui haver consum cultural (ni tampoc cultura) sense comunicació, ja que és per mitjà de la comunicació que es construeix el que és comú a un poble, una nació o un grup social.
6. Quines troballes consideren més importants en els treballs empírics sobre el tema?
Maria Aparecida Baccega: Els treballs empírics sobre el tema tenen en compte el concepte de cultura proposat pels EC britànics: la cultura com a característica de tots els subjectes, els quals produeixen cultura diferencialment i donen lloc a la distinció entre el que s'ha anomenat l'alta cultura i la cultura popular. Com a marc fonamental, es pot citar el llibre Els usos de la cultura, de Hoggart. Al Brasil, són particularment importants els estudis sobre telenovel•les, que ja compten amb resultats importants obtinguts al llarg dels últims vint anys. El tema de les telenovel•les va ser pres en compte per les universitats, de manera que la temàtica va començar a tenir prestigi, i va rescatar, així, les diverses cultures que es "viuen" en el món de les telenovel•les. També els estudis de recepció col•laboren molt amb els estudis sobre consum cultural, que actualment engloben també els fenòmens vinculats amb la cibercultura.
7. Com estan evolucionant els estudis sobre comunicació i consum cultural en el context actual del sorgiment de noves formes de comunicació mitjançades tecnològicament?
Gisela Castro: Esmento com importants els meus estudis en el camp de la cibercultura, derivats dels desafiaments que el digital imposa als processos comunicacionals i a les pràctiques de consum com un tot. La cibercultura fa trontollar la distinció entre producció i recepció. Així, el consum passa a ser estudiat també en termes de les estratègies mediàtiques que el fomenten i que constitueixen el subjecte, simultàniament, com a consumidor i productor. Un altre repte és la nova economia característica dels fluxos dels mitjans digitals. En aquest context s'observen fenòmens com els següents: la fragmentació de les audiències, un estil de participació puntual i fugaç i el compartir generalitzat dels continguts (que genera tensió al voltant dels règims d'autoria i propietat intel·lectual), entre d'altres temes que han estat estudiats.
8. Quins són els principals canvis en les formes de consum que promouen les tecnologies d'informació i comunicació? Es pot parlar d'un consum més individualitzat? Si és així, quin impacte social pot tenir aquesta forma de consum?
Gisela Castro: Certament, una de les conseqüències de les Tecnologies d'Informació i Comunicació (TIC) són les noves formes de segmentació dels públics i les audiències. Es tracta d'una idea ja antiga, que torna viables comercialment als petits nínxols de mercat a causa de l'escala global de l'abast de la web. D'alguna manera, podem dir que l'individual es torna col·lectiu. Pel que fa a això, són molt suggerents les reflexions que planteja Sherry Turkle en l'obra Alone Together (2011), així com la nova categoria de "mass self communication", proposada per Manuel Castells en Comunicació i Poder (2009).
9. Els joves han estat un dels sectors poblacionals més estudiats en aquest camp. Quines són les raons d'aquest predomini? Què defineix els joves com a consumidors? Com han canviat els hàbits de consum en les últimes dècades?
Gisela Castro: Qui millor ha teoritzat sobre la importància d'observar els hàbits i pràctiques juvenils per comprendre les transformacions en curs va ser Martin Barbero, en el text "A mudança na percepção dóna Juventude: sociabilitats, tecnicitats i subjectivitats entre us Jovens" (a Borelli , Silvia HS i FREIRE FILHO, João (Orgs.). Culturas juvenis no Século XXI. São Paulo: EDUC, 2008, p. 9 - 32). Altres aportacions importants sobre el tema van ser proposades per Néstor García Canclini en el text "Consum, acesso i sociabilidade" (3). Un altre text del mateix autor que considero interessant per pensar les noves formes de recepció i consum mediàtic i cultural és Lectores, espectadores e internautas (2008). El nostre grup de recerca en Comunicació i Consum de l'ESPM també ha dedicat diversos estudis a aquest tema tant suggeridor.
10. És possible parlar d'un "ciberconsum" cultural?
Gisela Castro: Considerem que sí, tenint en compte que, en rigor, qualsevol forma de consum pot ser compresa com una pràctica sociocultural. Els aspectes materials i simbòlics de les més diverses pràctiques de consum són indissociables. Parlant específicament del consum de productes o béns culturals, podem observar, per exemple, la creixent influència de les xarxes socials digitals i d'altres mecanismes que possibiliten compartit en línia recomanacions, suggeriments i recomanacions sobre serveis i productes, configurant un tipus de consumidor que en meus últims treballs he denominat com interactor.
11. Quina incidència social té o pot tenir la investigació en comunicació i consum cultural a Amèrica Llatina?
Gisela Castro i María Aparecida Baccega: Es tracta d'un camp d'estudis molt pertinent, especialment perquè la nostra regió és considerada marginal o subalterna en relació amb els grans esquemes de producció i distribució mundial, que reserva per a les nostres produccions categories com world music, film estranger, etc. Si volem tenir veu activa en l'escenari globalitzat, necessitem estudiar i valorar la nostra producció cultural, regional i local, articulant-la amb el context més gran de les transformacions actuals.

---
(1) Doctora en Comunicació per la Universitat de São Paulo (Brasil). Fundadora i Editora (des de 2003) de la revista Comunicação i Educação, USP-Paulinas; Co-fundadora i investigadora de la RIEC (Xarxa Interuniversitària d'Estudis de Comunicació); Coordinadora d'OBITEL-Brasil; Investigadora dels Centres de Recerca de la Telenovel·la (Universitat de São Paulo), Comunicació i Treball (Universitat de São Paulo) i Comunicació i Pràctiques de Consum (ESPM). Últimes publicacions: Palavra e discurso, 3ED. (Àtica); Gestão de processos comunicacionais (org.) (Atlas); Comunicação e culturas do consumo (org.) (Atlas); Comunicação e culturas do consumo (comunicació social, ES). Línies de recerca: Comunicació i consum, Comunicació i educació, Telenovel·la, Anàlisi Del Discurs.
(2) Doctora em Comunicació i Cultura per la Universitat Federal de Rio de Janeiro. Editora de la revista Comunicação, Midia e Consumo; consellera de la ABCiber (Associação Brasileira de Pesquisadores em Cibercultura), sòcia d'Intercom (Sociedade Brasileira des Ciências da Comunicação); membre del nucli OBITEL-ESPM i integrant de la RIEC (Xarxa Interuniversitària de estudis de Comunicació). Últimes publicacions: Screenagers: entretenimento, Comunicação e consumo na cultura digital. A: BARBOSA, Livia (org.). Joventudes e gerações no Brasil contemporâneo. Porto Alegre: Sulina, 2012, p. 61-77. Comunicação, consumo e capital humano: cultura digital e mercantilização des subjectivitats. A: FREIRE FILHO, João i COELHO, Maria das Graças P. (Orgs.). A promoção do capital humamo: mídia, subjetividade e o novo espírito do capitalismo. Porto Alegre: Sulina, 2011, p. 173-186. Línies de recerca: Comunicació, consum, entreteniment, subjectivitat i cibercultura.

Enllaços

Text de Néstor García Canclini “Consumo, acesso e sociabilidade

El Centre UNESCO de Catalunya ha signat durant el mes d’agost, un conveni de col·laboració amb la UNESCO a propòsit del projecte “Les ciutats inclusives per a tothom: un enfocament basat en els drets humans per un desenvolupament urbà sostenible”. Per part de la UNESCO ha signat el conveni la sotsdirectora general de Ciències Socials i Humanes, Pilar Alvarez-Laso. 

Aquesta col·laboració mútua contempla actuacions de formació en drets humans i promoció del respecte de la diversitat cultural; promoció i suport a la Coalició Internacional i a la Coalició Europea de Ciutats contra el Racisme i la Discriminació; posada en marxa de polítiques urbanes basades en els drets humans; promoció de la Xarxa Internacional sobre Religions i Mediació en Zones Urbanes, creada el 2006 per Unescocat amb el Sector de Ciències Socials i Humanes i el Sector de Cultura de la UNESCO; execució del projecte UNESCO/UN Habitat sobre “Ciutats inclusives per a tothom: polítiques i pràctiques urbanes creatives per als migrants"; i cooperació en el marc de migracions vinculades al canvi climàtic a la regió mediterrània.

Els Castellers de Vilafranca participen en el concurs de govindes a la capital econòmica de l'Índia

La festa de Janmaashtami, la celebració del naixement del déu Krishna, és molt celebrada cada any a la capital econòmica de l'Índia, Mumbai. Un dels elements més originals lligats a aquesta festa, que enguany s'escau el 22 d'agost, és la tradició dels govindes, unes torres humanes molt semblants als castells que només s'alcen aquest dia. Des de 2006 els castellers catalans i indis mantenen relació estable i fruit d'això enguany s'han desplaçat fins a Mumbai dos centenars de membres de la colla més en forma del moment, els Castellers de Vilafranca.

Des del dia 19, aquesta colla ha dut a terme activitats i visites culturals als indrets més representatius de Mumbai, amb una actuació a la Porta de l’Índia inclosa, i ha compartit un assaig amb una de les dues millors colles de govindes, Jai-Jawan Govinda, que han assolit l’estructura de nou pisos i enguany volen provar la de deu. Avui, els Castellers de Vilafranca participen en la diada govinda, on volen intentar un tres de nou amb folre.

Dos dies després de l'actuació, l'expedició catalana tornarà cap a casa, atès que d'aquí a ben pocs pocs dies se celebra la Festa Major de Vilafranca i la tradicional diada castellera./Font

Viatge Índia 

Dues cultures allunyades com són la catalana i la hindú han trobat amb l'activitat tradicional de construir estructures humanes un vincle d’unió. Tan els castells catalans com les construccions que aixequen els indis tenen com a objectiu fer el castell més alt possible i més alt que els altres grup participants. Per aconseguir-ho, el treball en equip, la col·laboració, l’esforç per un objectiu comú són elements presents en les dues cultures.

Els intercanvis ja iniciats fa més de 5 anys han portat a un petit grup de govindes a fer una gira per Catalunya i un altre de Castellers a actuar a Bombai. Aquests intercanvis han estat molt profitosos a nivell de tècnic per part dels govindes, ja que des del viatge a Catalunya han desenvolupat unes millores que els han portat a assolir construccions de 9 pisos i fins i tot a intentar les de 10.

Aquest projecte té com a objectiu portar durant l’agost de 2011 un grup de 180 Castellers de Vilafranca a actuar a la festa del Janmaashtami, únic dia a l'any en el qual s'alcen construccions humanes a l'Índia. L'oportunitat que es presenta aquest any és única, ja que coincideix que la festa del Janmaashtami (variable segons el calendari Hindú) no es sobreposa amb cap de les cabdals diades castelleres que abunden en el mes d'Agost. /Font

La Universitat Catalana d'Estiu se celebra a Prada, a la comarca del Conflent (Catalunya Nord), des de fa quaranta-tres anys i ha estat sempre un espai de llibertat i de trobada d'estudiants, professors, professionals, especialistes, polítics i assistents en general dels vuit territoris que conformen els Països Catalans: l'Alguer, Andorra, el Carxe, el Principat de Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià. Durant nou dies intensos Prada acull una de les manifestacions culturals de més pes i projecció de Catalunya Nord i s'hi poden sentir tots els accents de la nostra llengua.

És una universitat oberta a tothom: els més menuts, fins a catorze anys, van a l'Esplai; de quinze a disset anys van a la Universitat Jove; i de divuit en endavant (sense cap límitació d'edat) participen als cursos, seminaris, jornades, tallers, debats, actes commemoratius, homenatges, excursions, espectacles de teatre, música clàssica, música tradicional, rock, cançó i cinema.
Els que hi van per primera vegada hi tornen, i els que ja hi han anat saben què és sentir-se part dels Països Catalans, als peus del massís del Canigó.

Més informació

Aquests premis volen destacar programes realitzats per ser emesos a la televisió o la ràdio que contribueixin a fomentar la convivència, el respecte, el coneixement i l’intercanvi entre persones de diferents filiacions culturals. Segur que n'hi ha entitats sense afany de lucre que han gravat vídeos i àudios que promocionen la convivència. Doncs, aquesta pot ser una bona oportunitat per visualitzar-los!

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya, a través de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual, convoca el III Premi per a la Diversitat en l’Audiovisual amb l’objectiu de promoure una millor representació de la diversitat cultural en els mitjans audiovisuals de Catalunya.

Hi pot participar qualsevol espai o programa fet a Catalunya per emetre's per televisió i/o ràdio, independentment que s’hagi emès o no abans de la data de la convocatòria. Per participar-hi cal presentar abans del 29 d'octubre de 2010 l’imprès de sol·licitud emplenat, una còpia de l’obra en suport DVD/CD-R i una sinopsi de l’obra.

Hi ha tres categories: programa de televisió; programa de ràdio; i trajectòria de foment de la diversitat en l’àmbit de la comunicació audiovisual.

Els premis es lliuraran durant el mes de desembre.

Per a més informació, consulteu les bases de la convocatòria, on també trobareu l'imprès de sol·licitud.

Fitxer adjunts

bases_III_premis_diversitat_audiovisual.pdf

La Fundació Bertlesmann participa en el projecte Cities of Migration per donar a conèixer bones pràctiques en la gestió de la diversitat a les grans ciutats.

En el marc d’aquest projecte es va realitzar una trobada de comunicadors per analitzar el tractament que els mitjans de comunicació fan del fenomen migratori. Les conclusions i les propostes es van recollir en aquest document:

El Tratamiento de la Diversidad en los Medios de Comunicación

Una de les propostes que van fer els periodistes que van participar-hi va ser la creació d’una xarxa social de comunicadors que permetés compartir informació i generar debat entorn a la diversitat cultural. Aquesta xarxa ja està en funcionament i esperem que serveix per contribuir a comunicar la diversitat des del respecte i la curiositat:

Xarxa social Comunicación y Diversidad

Se’n pot formar part per invitació que podeu demanar a info@fundacionbertelsmann.org.

…De la mateixa manera que celebrar la Pasqua cristiana ho hauria de ser al Pakistan. El Ramadà se celebrarà durant l’agost (300.000 musulmans catalans), enmig d’un clima especialment enrarit després dels atemptats d’Oslo, que han fet evident l’existència d’una islamofòbia cruenta ja denunciada per molts de fa temps. Catalunya reconeix la llibertat religiosa i això implica la llibertat de culte. La cosa és clara en l’àmbit del dret. Però ara que s’atansa la data faríem bé tots plegats, especialment els qui tenim algun paper en la construcció de la convivència, en garantir els drets de tots –també de les minories– de reflexionar com es percep la festa i quin és el camí que ens queda per recórrer abans d’una certa normalització. I és que la democràcia és, en gran part, el govern de les majories però per ser democràcia real també ha de ser el respecte dels drets de les minories.

Hi ha molts creients musulmans que es veuen obligats a celebrar les festes relacionades amb el Ramadà a les seves llars perquè no disposen d’un lloc de culte comunitari digne. Molts d’ells fa anys que esperen que l’aplicació equitativa de la llei es faci realitat. Aquest fet genera insatisfaccions i frustracions que s’estan cronificant. El cas és que, sigui com sigui, la convivència de tots, musulmans i no musulmans, només serà possible amb la bona voluntat de tots. La famosa “bona fide” tan cabdal en l’àmbit del dret –res a veure amb l’anomenat “bonisme”.

Però la “bona fide” (L’islam valora molt el principi de la intenció recta, de la bona intenció per poder calibrar la moralitat d’un acte) de molts musulmans topa sovint amb la inèrcia, l’apatia, la ignorància, els prejudicis i els estereotips d’alguns, de vegades i segons els contextos no pas pocs, conciutadans. Gairebé mai es tracta de mala fe. Com es pot canviar aquesta mandra i inèrcia? Perquè el que està clar és que l’hem de canviar. Els valors defensats pels drets humans i que promouen la immensa majoria de les tradicions religioses i espirituals de la humanitat ens empenyen clarament a canviar aquesta injusta situació. Caldrà una predisposició positiva i un esforç.

La nova xarxa social Comunicació i Diversitat. Es tracta d'una iniciativa del projecte Cities of Migration, amb la qual es pretén aprofundir en la diversitat cultural a través del treball amb els mitjans de comunicació. Connecta ciutats de tot el món perquè comparteixin bones pràctiques d'integració innovadores.

Dins d'aquesta iniciativa, la Fundación Bertelsmann ha assumit el repte d'engegar la xarxa i dinamitzar-la. Ha rebut la col·laboració de COMRàdio, que ha aportat la seva experiència en comunicació digital.
Els objectius de la nova plataforma seran:

• Intercanvi de continguts d'interès per a periodistes: convocatòries, estudis, informes, agendes de la diversitat, enllaços…
• Intercanvi de bones i males pràctiques en comunicació de temes sobre immigració.
• Fòrum virtual per a debatre temes o consultar dubtes.
• Integrar a més periodistes, entre ells als informadors immigrants i a qui des de les institucions i associacions s'ocupen de la comunicació de la realitat de la immigració.
• Conèixer bones pràctiques d'integració d'altres països.

Per accedir a aquesta nova xarxa social cal invitació de l'administrador o d'altres membres.

Taula rodona: "La construcció periodística afecta la mirada que es posa sobre altres cultures". La simplificació de la notícia porta a utilitzar estereotips simplificadors, reduccionistes i fins i tot estigmatitzats. Per aquesta raó, i respecte a la immigració, és comú assenyalar els mitjans de comunicació com els grans responsables de la creació de l’imaginari col·lectiu erroni. 

Ara bé, es pot fomentar la interculturalitat a través dels mitjans de comunicació? Existeix un periodisme intercultural?  

Us convidem a participar en la taula rodona per debatre aquestes i altres qüestions. Escoltarem les opinions dels nostres convidats relacionats amb els mitjans de comunicació, pero també ens interessen moltíssim les vostres aportacions. Volem encetar així un procés de reflexió que permeti un diàleg enriquidor, i no gaire habitual, entre qui genera les informacions i qui les consumeix.  

Hi intervindran:

Miquel Rodrigo Alsina - Catedràtic en Teoria de la Comunicació (UPF). Línies d'investigació: la interculturalidad, la violència i mitjans de comunicació, les teories de la comunicació, i les emocions i la comunicació.

Marta Muixí - Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual Consell de l'Audiovisual de Catalunya Generalitat de Catalunya Barcelona.

Gustavo Franco - Col·laborador  del  diari  Público  i  Secretari  de  Mitjans d’Immigració del Sindicat de Periodistes de Catalunya.

Rafael Besolí - Periodista i coordinador de la Xarxa BCN Antirumors.

Espai Aviñó: Dimecres 13 de juliol, a les 19 h. C/Avinyó, 52