Del 28 al 30 de gener de 2026, la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna – Universitat Ramon Llull, situada al carrer Valldonzella de Barcelona, va ser seu del "III Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència". Aquest esdeveniment, organitzat per la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència de Catalunya i l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, es va convertir en un dels principals fòrums contemporanis per analitzar com els drets de llibertat religiosa i de consciència s’exerceixen i es protegeixen en diferents contextos globals i locals.
L’acte inaugural va comptar amb la participació d’autoritats institucionals i acadèmiques, incloent representants del Govern de la Generalitat de Catalunya, així com acadèmics de reconeixement internacional.
Objectius i estructura del congrés
L’esdeveniment va tenir més de 120 comunicacions científiques i 29 panells multilingües (català, castellà, anglès, francès i portuguès) amb la participació de més de 120 ponents de 26 països, provinents d’universitats, comunitats religioses i organitzacions internacionals.
El congrés va anar més enllà d’un debat abstracte: va combinar analitzis teòrics, experiències pràctiques i propostes aplicades sobre diferents aspectes relacionats amb la llibertat religiosa i de consciència, amb especial atenció a: Gestió de la diversitat religiosa i cultural en societats pluralistes, destacant com la llibertat de creença es tradueix en polítiques públiques i pràctiques socials; Anàlisi d’estàndards internacionals de drets humans, incloent marcs legals i mecanismes de prevenció de vulneracions del dret a la llibertat religiosa; Metodologies i indicadors d’estudi de la llibertat religiosa, amb aportacions des de disciplines com el dret, la sociologia, la comunicació i la teologia; Interreligiositat com a instrument de convivència, amb ponències centrades en el diàleg entre tradicions diverses i en com aquest diàleg contribueix a la cohesió social en contextos de diversitat creixent.
Temes destacats i ponències rellevants
Entre les seccions més rellevants del programa destaca la taula rodona inaugural, que va comptar amb la participació del cardenal Cristóbal López Romero, arquebisbe de Rabat, que va parlar sobre el diàleg interreligiós com a eina fonamental per a la construcció de pau i comprensió mútua; així com experts en diplomàcia interreligiosa i acadèmics especialitzats en dret i experiències pràctiques de gestió comunitària.
També els panells sobre experiències globals. Entre els panells més inspiradors hi va haver debats sobre la llibertat religiosa en diferents contextos culturals, com per exemple un testimoni profund de membres de la comunitat bahá’í a Europa sobre la seva experiència de persecució i resistència, que va subratllar la importància de protegir la llibertat religiosa de minories vulnerables.
Els aspectes jurídics i polítics van ser tractats. Hi va haver sessions dedicades a explorar marcs legals nacionals i internacionals, l’impacte de polítiques públiques sobre la llibertat de consciència i els desafiaments ètics i legals que planteja la regulació dels espais públics en societats multiculturals.
Es van tractar també les interseccions amb altres drets. Diverses comunicacions van abordar la intersecció entre llibertat religiosa i altres drets fonamentals, com ara la igualtat de gènere, la llibertat d’expressió i les polítiques educatives en comunitats religioses o laiques, subratllant com aquests drets s’influencien mútuament en la pràctica. (Infereix dels objectius amplis del congrés incloent bones pràctiques i estudis contextuals.)
Impacte i llegat del congrés
La cerimònia de clausura va tenir lloc el 30 de gener, amb la participació de representants institucionals com el Director General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i membres de l’equip organitzador. Durant l’acte es van lliurar premis acadèmics a treballs destacats en l’àmbit de la llibertat religiosa i de consciència, incloent Treballs de Final de Grau, Màster i Tesi Doctoral.
El "III Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència" va reafirmar la importància de la llibertat de religion i de consciència com a indicador del grau democràtic d’una societat, així com la necessitat de promoure espais de diàleg interdisciplinari i interreligiós per afrontar desafiaments globals. La diversitat de perspectives i la participació internacional van fer d’aquesta trobada un espai crucials per reforçar el respecte mutu, combatre la discriminació per motius de creença i promoure la convivència intercultural en una Europa i un món cada vegada més plural.
