Observar més enllà d’un vel per conèixer l’islam Anouar El Machti Abdeselam. Va néixer a Vilassar de Mar i té 28 anys. És musulmà i trenca amb l’arquetip que acostuma a sortir als mitjans de comunicació, perquè ha estudiat ADE i actualment treballa com a gerent d’empreses en un banc. N’hi ha més com ell, però malauradament no són visibles. En aquesta entrevista ens ajuda a conèixer els valors que promou el ramadà i desfer prejudicis sobre l’islam.
Apart del dejuni, quins valors fomenta el ramadà i què el diferencia d’altres mesos?
És un mes on et poses a la pell d’un pobre, et fa reflexionar, és molt important pel musulmà. És un mes sagrat, hi ha valors que no tens en compte un dia normal. El ramadà et fa pensar com pot haver-hi persones que no poden menjar amb tots els recursos naturals que existeixen al món.
I no et posa de mal humor pensar en aquestes coses?
Sí, m’indigna. Però és un mes que no només no pots menjar, beure o mantenir relacions sexuals, sinó que es fomenta l’ajuda als pobres de mil maneres. Una persona que et demana, li dónes, o l’invites a dinar.
Però la veieu com una idea que es pensa durant el ramadà només perquè és tradició i després no es practica gaire, o realment la reflexioneu?
Si ets musulmà has de ser practicant, et comporta sacrificis, no pots dir: sóc musulmà però no faig el ramadà, ni reso les cinc oracions, tampoc aniré a la Meca… Llavors no ets… a veure, ets musulmà, perquè ningú t’ho pot treure, però no ets practicant. La gent pensa que el ramadà és simplement no menjar, no és només això, són moltes més coses. Jo tampoc les segueixo totes, sóc conscient que hi ha moltes coses que no les faig, potser perquè no puc o no vull. Per a un musulmà, el tema de l’islam, és en una escala, una de les coses més importants. Aquest mes reprenc coses que hauria de fer. És un mes molt familiar, si has tingut una petita baralla amb algú, doncs reforces la relació. És un mes per estar tranquil, per reflexionar sobre coses importants, coses de la vida, que el dia a dia no penses. Hi ha gent que li pugui sobtar, m’ho trobo diàriament.
En quin sentit els sobta?
Hi ha gent que no ho mostra però sé que pensa que estic boig, gent que pensa que m’obliguen a fer-ho, però jo ho faig voluntàriament. Moltes vegades penso, com es pot haver creat el món… és fe, jo no et puc dir que he vist això o allò, és fe. Si llegeixes una mica, t’informes, t’omple. Entenc que pugui haver-hi gent que els sorprengui perquè hi ha un gran percentatge de gent jove que no creu en res, o si no veu les coses no les creu. És difícil viure en un lloc on la religió musulmana està una mica mal vista, i a sobre no està arrelada. Per exemple, el tema del mocador, un tema conflictiu. Si el porten és perquè volen, a casa meva ningú està obligat a dur-lo. Anar a la feina i que t’obliguin a treure’t una cosa que tu consideres que vols portar, no ho trobo lògic. Em baso en la llibertat de cadascú.
Veus el ramadà com un deure o un compromís voluntari?
És voluntari. Potser la meva família m’ha influenciat perquè també són practicants. Al final, quan ja tens una edat per prendre les pròpies decisions… ho faig perquè vull, sinó no ho faria. És un compromís voluntari vers algú o es per a tu? És per mi. Sempre poso el mateix exemple a la gent, jo podria anar a qualsevol lloc, menjar el que volgués i que ningú en fos conscient. Ho faig perquè vull. No tinc por a ningú sinó a altres coses, com per exemple Déu o posa-li el nom que et sembli.
Vius amb dificultat conciliar vida laboral i personal/religiosa?
És complicat i encara més quan és a l’agost. Nosaltres ens regim pel calendari lunar, el ramadà es fa 13 dies abans que l’any anterior. Aquest any ha caigut en mes d’agost i has de tenir en consideració que no podem menjar, a sobre, no podem beure, que és pitjor. Quan portes un temps fent-ho el cos s’hi acostuma, és un tema més mental que no pas físic. No et diré que és fàcil, però es pot fer, no sóc l’únic, hi ha molta gent que ho fa.
Creus que hauria d’haver-hi una conciliació laboral per respectar el ramadà i certs moments d’oració considerats sagrats?
Sí, jo crec que sí. A mi per exemple, no m’afecta perquè no faig un treball físic. Però conec gent que són agricultors o obrers i sí els afecta, perquè no mengen i no tenen força. Sobre aquesta base, defenses que l’estat hauria de protegir certs drets jo entenc que l’estat hauria de protegir qualsevol persona, sigui quina sigui la seva condició o ideologia. Respecto a la gent que no creu en res, que creu en una altre cosa o que creu en el mateix que jo. Estem en un temps on tot està internacionalitzat, hi ha molts musulmans que han nascut aquí i no tenen origen àrab. Entenc que som una minoria, però hauria d’estar regularitzat. Els catòlics tenen valors considerats “ortodoxos” com per exemple, estar en contra de l’ús del preservatiu, establir diferencies entre heterosexuals i homosexuals, l’avortament.
Creus que la religió musulmana també és així?
Hi ha tradicions dins l’islam que es mantenen, i amb el temps suposo que canviaran i no es faran, però hi ha hagut una petita evolució. Em sembla bé que la religió s’adapti als nous temps. Però ha sigut mínima perquè l’islam és com un club que té unes normes, si canvies aquestes normes seria un altre club, no seria el mateix.
Els musulmans tenen dret a construir mesquites? L’estat ha de protegir aquest dret? O s’ha de limitar a ser un estat laic?
Crec que la majoria de mesquites s’estan construint amb fons dels propis musulmans, hi ha alguna subvenció, però aquest tema el desconec una mica. És sempre la mateixa cançó: per què no podem construir una església a Egipte i aquí una mesquita sí? Jo considero que s’hauria de construir el que fos a qualsevol lloc. És normal, entre cometes, que no hi hagi igualtat ja que hi ha un percentatge molt més elevat de catòlics. De tota manera, amb el que ha passat amb el Papa, tinc una opinió molt oposada, tal i com està la situació, hi ha altres prioritats.
Aquesta igualtat de moment no hi és per exemple, a la declaració de la renda, on pots anar a favor de l’església però no de les mesquites, què n’opines?
Com a mínim hauríem de tenir dret a escollir, no? Hi ha estats, on islam i política van molt lligats.
És l’islam una religió molt lligada a la política o és una característica de només certs països?
Et puc parlar del cas del Marroc. Ara s’està produint un gran canvi cap a la democràcia. Però el rei, sempre ha fet el paper de governador i de Mujahidí. Un Mujahidí és qui incentiva l’islam, més o menys com un Papa. Per això hi ha un nexe entre religió i política.
Creus que hauria de ser així?
No, l’ideal seria que fos diferenciat, des del meu punt de vista una cosa és la política i l’altre la religió.
N’hi ha que pensen que teniu la intenció d’islamitzar Europa…
No crec que s’estigui islamitzant Europa. Jo vull que puguem exercir la nostra religió. Seria molt fort que volguessis fer una cosa i t’ho prohibissin. Estic a favor de la llibertat de cadascú. Respecto els criteris dels altres i vull que respectin els meus. Molts cops vaig a restaurants i clar, si segueixo l’islam com ha de ser, no puc menjar aquella carn perquè no està tallada segons els ritus musulmà. Potser no tinc més remei que menjar-me el pollastre. Què puc fer? No ens donen opció, encara que també ho entenc, però crec que a poc a poc hi haurà una evolució.
Durant els atemptats d’Oslo, molts mitjans de comunicació van apuntar com a primera hipòtesi d’autors dels fets a grups terroristes islamistes radicals. Ho van lligar a la religió…
És la forma senzilla. El que ara ven. Ara són els islàmics i estan creant islamofòbia dins la societat. Sobretot des de l’atemptat de les Torres Bessones. SÓn quatre bojos, i paguem justos per pecadors. Un invent de la premsa i de certa gent, culpen a l’islam. No té res a veure, l’islam és pau, promou la pau entre altres coses.
Un partit islamòfob s’ha establert com a tercera força política a Holanda. A Catalunya hi ha Plataforma per Catalunya (PxC) que en les últimes eleccions ha aconseguit arribar a molts ajuntaments. Al conjunt d’Europa cada vegada hi ha més partits d’ideologia anti-islam. Creus que són grups concrets o és una tendència que anirà a més? Per què creus que existeix?
Crec que és una tendència que anirà a més i no em sembla gens bé. Existeix perquè hi ha molta gent que té por. Creuen allò que em comentaves abans, que volem islamitzar Europa, ho veuen com una invasió i per això sorgeixen aquests partits. /font
