Catalunya guanya en autogovern acreditant l’esforç de les persones que vulguin accedir a la residència per arrelament, entre d’altres casos.
L’aprenentatge del català, juntament amb el castellà, passa a ser un factor determinant per acreditar el grau d’integració de les persones immigrades.
El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, ha valorat positivament el nou reglament de la Llei d’estrangeria aprovat divendres passat pel Consell de Ministres. A proposta de la Generalitat, el text reconeix noves competències per Catalunya a l’hora d’acreditar l’esforç d’integració de les persones immigrades que vulguin renovar la seva residència temporal i no compleixin tots els requisits o que vulguin accedir a una autorització per arrelament.
Cleries s’ha mostrat satisfet amb gran part del document, si bé ha reiterat la necessitat d’obtenir un cofinançament per part de l’Estat per tal de garantir el desplegament de les atribucions assumides per la Generalitat. Es tracta dels informes sobre l’esforç d’integració per renovar les targetes de residència temporal, dels informes sobre l’adequació de l’habitatge per autoritzar el reagrupament familiar i dels informes sobre la integració de la persona estrangera per accedir a una autorització de residència per arrelament social.
El reglament també dóna cobertura i reconeix la capacitat d’autogovern de Catalunya per definir els criteris, els circuits i la coordinació amb el món local en els procediments esmentats. En aquest sentit, Cleries ha recordat la recent signatura d’un protocol d’actuació amb les dues entitats municipalistes del país, que reconeix el caràcter “preceptiu i determinant” dels informes que redacten els ajuntaments. En les properes setmanes aquest acord es veurà ampliat amb els requisits a tenir en compte al conjunt del país, per tal d’evitar divergències entre municipis.
Fins l’entrada en vigor del nou reglament, dos mesos a partir de la seva publicació oficial, la Generalitat establirà la coordinació necessària amb ajuntaments i Administració central, preferentment per via telemàtica. En aquest sentit, el conseller ha destacat l’ampliació del termini per emetre els informes d’integració i d’adequació de l’habitatge de 15 a 30 dies, a proposta de la Generalitat, tenint en compte la complexitat i la necessària coordinació entre administracions que comportaran els nous processos.
Amb tot, la màxima concreció i els continguts formatius que s’oferiran a les persones sol•licitants d’aquests informes s’establirà en el futur reglament de la Llei d’acollida, que es troba en fase de negociació amb els agents socials i les dues entitats municipalistes.
A banda del capítol més relacionat amb el marc competencial de la Generalitat, el conseller també ha esmentat alguns dels punts més importants que s’han inclòs en el nou reglament, a parer del Departament de Benestar Social i Família:
• Introducció de la figura de l’arrelament familiar per donar resposta a la
situació dels pares estrangers de fills espanyols
• increment de la protecció a les víctimes de violència de gènere, que s’amplia
també per primera vegada als seus fills
• establiment d’un règim jurídic integral per als menors estrangers no acompanyats
• impuls al retorn voluntari conservant el temps de residència prèvia./font
