![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGLE7Hr1N26eUHMi0hqpTik7g-Kz9jf0XOPLgh6uFkTNvUSe7MZvdBgZryYT94mClyZLU7Bc6D-ytBEK2vYQOGZqOrQSJR9_lV5H1aD1S1eejuAgu9NIeJzndI9S9hl8WLQzzHYPLmQNo/s200/Multicultural.jpg)
No es tracta de carregar els neulers de les nostres febleses als immigrants, sinó de fer un país prou atractiu perquè se'l vulguin sentir seu. I un país atractiu és aquell que es respecta a si mateix. Un país atractiu és aquell que s'autoexigeix sense flagel·lar-se de manera patològica. Un país atractiu és aquell país que, assumint les pròpies virtuts i les pròpies lloses, creu i confia fermament en les pròpies possibilitats i que, per tant, no es ven, no s'agenolla, i no s'autolimita.
Perquè, ¿pot algú valorar l'opció de sentir-se part d'un poble que no es dóna valor a ell mateix? ¿pot algú empatitzar amb una gent fins ara inconeguda, quan aquesta gent vol seguir sent inconeguda als ulls del món?
/font