La Unió Europea, una de les zones amb un nivell més alt de benestar del món, acull uns 24 milions d'immigrants, entre ells 3,8 milions de sense papers, segons les últimes estimacions. Els dos grups representen el 4,7% de la població de la UE, que ha adaptat de mica en mica la legislació per frenar l'arribada de nous immigrants davant la crisi econòmica.
El cert és que Europa necessita un nombre elevat d'immigrants per contrarestar l'envelliment de la població. Tot i així, la duresa de la recessió, la concentració d'immigrants en determinades ciutats i barris i el rebuig dels valors europeus per una part significativa d'aquests immigrants estan generant creixents tensions socioeconòmiques als països amb més immigració, que es poden transformar en problemes polítics.
Tots els països han endurit la política immigratòria. A Espanya, s'ha passat de les regularitzacions extraordinàries a l'enduriment de les condicions de reagrupació familiar i el foment del retorn als països d'origen. A França, les autoritats han fixat una quota d'expulsions de sense papers, unes 28.000 anuals, que fins a l'estiu passat es feien discretament.
Examen obligatori
A Itàlia, on els estrangers paguen més del que reben en prestacions i serveis socials, la llei que va convertir en delicte ser un immigrant clandestí continua suscitant crítiques entre la comunitat internacional. Mentrestant, Alemanya ha imposat mesures com la superació d'un examen previ com a pas obligatori per obtenir la nacionalitat alemanya.
Restricció de visats
I el Regne Unit, desitjós de reduir la immigració als nivells dels anys 90, es disposa a restringir els visats a estudiants i familiars de fora de la UE. Els cònjuges que es vulguin reunir amb la seva parella hauran de posseir un nivell bàsic d'anglès com a requisit previ. A partir de l'abril, la Gran Bretanya només concedirà un màxim de 21.700 permisos anuals per a treballadors, límit considerat arbitrari i fins i tot criticat per membres del partit conservador en el poder.