Com s'ha divulgat fins ara la història i patrimoni islàmic a Catalunya? Quin pes ha tingut la construcció de "l'altre musulmà" en la configuració del relat del museu i de la col·lecció? Quines possibilitats de replantejament del relat històric i museogràfic del museu podem proposar per tal generar noves formes de relació amb les comunitats musulmanes i el teixit educatiu que l'envolta?

En el marc de les activitats del cicle Barxiluna برشلونة :(Des)memòria del passat i present islàmic i tenint en compte la naturalesa, objectius i el relat museogràfic de la col·lecció d'aquest museu, l'Espai Avinyó us proposa un espai de reflexió i treball per respondre, de forma conjunta a totes aquestes qüestions.


🗣️ Amb: Mostafà Shaimi i Mohamad Bitari

🖇️ Coorganitza: Oficina d’Afers Religiosos i Museu d’Història de Catalunya

📆 dimecres 30 de novembre

⏰ de 10 h a 13 h

📍 Museu d’Història de Catalunya (Pl. de Pau Vila, 3)

+info i inscripcions: http://ow.ly/LpBg50LKzLy

Places limitades!


El Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona se sent compromès amb fer una reflexió dels més de 80.000 objectes que conserva i custodia, però també vol fer una relectura d’aquests fons patrimonials des d’una mirada crítica i contemporània.

És en aquest marc que us oferim "Relats Migrants", una acció dramatitzada resultat del treball iniciat fa uns anys al museu en col·laboració amb el col·lectiu d’escriptura creativa "En Palabras". Durant el procés, els participants van anar donant diferents testimonis, explicant relats associats a les peces de Mesoamèrica que s’exposen a les sales del MUEC. Aquestes històries els transportaven als seus països d'origen, omplint de records i emocions tot allò que narraven.

Dels resultats d'aquesta feina creativa, la poeta maputxe Daniela Catrileo va escriure "Todo nuestro amor es hoy un acto de herejía", un poema-collage que recull parts dels textos creats i els teixeix amb les diverses veus dels autors i les autores.

El dissabte 26 de novembre del 2022, a les 19 h, et convidem a gaudir d'una lectura performativa del poema original, un ritual col·lectiu amb olor de blat de moro, cacau. panela i vainilla, en el qual s'invocarà la memòria desposseïda dels objectes de la col·lecció i se'n celebrarà el renaixement aquí, en aquest territori llunyà.

El muntatge tindrà lloc al pati del Museu Etnològic i de Cultures del Món, al carrer Moncada, 12, de Barcelona, Catalunya.

+ informació


La periodista Omaira Beltrán entrevista en este programa de Radio Itacat a los líderes espirituales "mamos" representantes del pueblo Arhuaco de la Sierra Nevada de Santa Marta en Colombia, Calixto Suarez y Aldolfo Chaparro, que han estado de visita por varios lugares de Cataluña, Europa, durante el mes de noviembre del 2022.


Los mamos reclaman trabajar unidos para salvar la línea negra o sagrada, también conocida como el corazón del mundo. También nos explican su visita a la montaña sagrada de Cataluña, Montserrat, y cómo gestionaron la pandemia, utilizando sus conocimientos de medicina ancestral, entre otros temas.

 


Barcelona, 7 de novembre de 2022

El dijous 10, divendres 11 i dissabte 12 de novembre, la Casa del Mar de Barcelona acull les XX Jornades sobre Colòmbia de la Taula catalana per la Pau i els drets humans. Enguany amb la mirada posada amb els reptes i les esperances que haurà d’afrontar el país amb el recent canvi de govern.


Colòmbia cap a la Pau Total: reptes i esperances

Les XX Jornades sobre Colòmbia enguany se centren en els nous escenaris, reptes i esperances que haurà d’afrontar el país amb el recent canvi de govern que arriba als primers 100 dies des de la seva possessió el passat 7 d’agost:

- L’arribada del Pacto Histórico al govern representa un moment inèdit per Colòmbia on per primer cop en la seva història democràtica una candidatura d’esquerres guanya les eleccions presidencials, amb una forta presència de moviments socials i amb la vicepresidència representada per una destacada lideressa afrodescendent com és la Francia Márquez.

- Alguns membres que fins ara formaven part de moviments socials, col·lectius afrodescendents, pobles indígenes, organitzacions juvenil i en general, als moviments populars de Colòmbia han entrat a formar part de les institucions de l’Estat. Aquest gir històric s’ha traduït en l’inici de reformes i canvis polítics i
socials al país: la reforma agrària, una ambiciosa reforma tributària, la nova política contra les drogues o la defensa de la Naturalesa i la lluita contra el canvi climàtic són alguns dels temes claus que integren l’agenda del nou govern.

- Un dels grans reptes que afronta el país en matèria de Pau i Drets Humans és la posada en marxa de de la llei de “Pau Total, aprovada recentment per la Cámara de Representants, la reactivació dels diàlegs de Pau amb l’Exèrcit d'Alliberació Nacional (ELN) i el compliment integral de l’Acord de Pau de 2016.

- La posada en marxa dels Diàlegs Regionals Vinculants que és l’instrument clau de planificació territorial al país, així com el seguiment a les recomanacions de l’Informe Final de la Comissió de la Veritat (CEV) presentat el 28 de juny de 2022, acompanyen aquesta finestra d’esperança que s’obre per a Colòmbia. Seran 3 dies de debats amb la presència de perfils experts i especialistes en la matèria.

Les XX Jornades sobre Colòmbia se centraran en quatre taules de debat:
● Llei de “Pau Total” (ponència inaugural online)
● Taula 1: Política Pública i drets humans
● Taula 2: Justicia transicional i reptes de l’Informe de la CEV
● Taula 3: Reptes en la cerca de persones desaparegudes
● Taula 4: Pau als territoris, pau des dels territoris - Els diàlegs vinculants
regionals

Podeu consultar el programa complet , aqui.

Les Jornades se celebraran a Barcelona, a la Casa del Mar (c. Albareda, 1 de Barcelona)
però es podran seguir en línia pel canal de Youtube de la Taula catalana per Colòmbia i a
través del HT #ColombiaPauTotal

 



Les primeres jornades d’interculturalitat són una trobada per reflexionar i debatre sobre les polítiques públiques amb perspectiva intercultural, per pensar sobre com es concreten i per trobar mecanismes que les impulsin.

L’Ajuntament de Barcelona va elaborar el 2021 el Pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030, una dècada després de l’aprovació del pla anterior, amb l’objectiu d’adaptar les polítiques d’interculturalitat a la realitat de la ciutat de l’any 2021 i per avançar cap a una ciutat més inclusiva i lluitar contra la discriminació i les desigualtats.

Emmarcat en aquest context, els dies 10 i 11 de novembre d'enguany l’Ajuntament de Barcelona promou les primeres Jornades d’Interculturalitat de Barcelona, que neixen amb la finalitat d’esdevenir un espai de trobada, de posada en comú, de reflexió i d’intercanvi d’idees sobre les polítiques d’interculturalitat dutes a terme en l’àmbit local en general, i a la ciutat de Barcelona en particular, adreçades principalment a professionals de les administracions i del món associatiu, i obertes a tota la ciutadania interessada o interpel•lada per les polítiques interculturals.

Aquestes jornades han de servir per explicar les novetats principals pel que fa a les polítiques interculturals que s’han impulsat darrerament des de l’Ajuntament de Barcelona i, alhora, per donar a conèixer alguns projectes d’altres ciutats que ens poden servir com a font d’inspiració per a les polítiques interculturals locals.


La periodista Omaira Beltrán entrevista en aquest vídeo a l'Ana Lemkof, secretaria tècnica del Consell Municipal d'Immigració de l'Ajuntament de Barcelona, i a la Janeth Vallejo, vicepresidenta d'AMIC - UG, per a l'Agència de Comunicació Intercultural ITACAT al seu canal de Youtube (ITACAT Ràdio).

A la xerrada, Ana Lemkof i Janeth Vallejo ens parlen de la Trobada BCN Ciutat Diversa, una festa participativa i reivindicativa organitzada anualment per part del Consell Municipal d'Immigració amb l'objectiu de contribuir a construir una ciutat plural i cohesionada a partir del reconeixement de la diversitat, de la convivència i de la interacció entre les entitats i la ciutadania, trencant estereotips i promovent la igualtat de drets i d'oportunitats.

Anualment el Consell d'Immigració escull, a proposta participativa de les entitats membres i per acord de la Comissió Permanent, un tema principal que treballa al llarg de l'any en la Trobada, el Premi i altres actes o formats participatius. Enguany, el tema central de la trobada gira a l'entorn de la Participació política, institucional i comunitària de les persones migrades, amb la finalitat de valorar i incentivar les aportacions de les persones migrades als espais d'incidència política i institucional, visibilitzar la seva tasca en aquests espais i incidir sobre la importància de fer efectiu del dret a la participació, que comporta, entre d'altres, el dret a vot com una condició essencial de la plena ciutadania.

Trobada BCN Ciutat Diversa 2022

El proper 6 de novembre del 2022, a l'Arc de Triomf de Barcelona, torna la Trobada, una diada festiva i reivindicativa per mostrar, compartir i gaudir de la diversitat de la ciutat. Us hi esperem!


Enguany la formació tractarà sobre "El control digital de la comunicació a internet. Traces de la colonialitat al servei de la informació".


La cinquena edició del curs #ComuniCanvi, organitzat per l’Associació Intercultural Llatins per Catalunya, pel grup de comunicació de la Xarxa BCN Antirumors i per l'Agència Intercultural ITACAT, amb la col·laboració de l’Espai Societat Oberta i el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la  Diputació de Barcelona, es durà a terme el 9, 16,23 i 30 de novembre del 2022, de 10 h a 12 h, en format presencial al carrer de Sant Eusebi, 29, 08006 Barcelona (9 i el 30 de novembre) i virtual (16 i 23 de novembre).

En aquesta edició, com a tema principal, ens qüestionem la font periodística i analitzem com es “fabrica” la informació. Esbrinarem si les fonts resten o no al marge de la colonialitat, si afavoreixen el bel·licisme, si utilitzen criteris de raça, gènere o classe o si es practica la censura en determinats assumptes.

També ens preguntarem si la majoria de notícies que consumim provenen d'unes poques agències de notícies i si aquestes són independents o si tenen connexions governamentals o d'altra mena. I, finalment, ens plantejarem com els algoritmes dels cercadors d'internet filtren i classifiquen les notícies quan l'usuari final fa una recerca. En definitiva, analitzarem la producció de la informació i com s'acaba construint l'imaginari col·lectiu de les societats en base a aquesta.

Com a periodistes i comunicadors cal ser conscients de com i des d'on es genera l'actualitat informativa i avaluar si les fonts compleixen els requisits necessaris per interactuar de manera adient amb les societats complexes i diverses del segle XXI.

Programa:

- Sessió 1: Construcció del discurs de la raça i reproducció artificial i algoritmes. A càrrec d’Anyely Marín. Dimecres 9 de novembre del 2022, de 10 h a 12 h. Sessió presencial al carrer de Sant Eusebi, 29, 08006 Barcelona

Anyely Marín Investigadora i docent. Va estudiar Lletres a la Universitat Central de Veneçuela i viu a Barcelona des del 2012. Combina la recerca amb la docència, dinamitza espais de formació sobre metodologies descolonials, feminismes negres i estratègies antiracistes. Investiga en l’àmbit de les polítiques del cos i la seva vinculació amb les lògiques racials de la ciència. Té un màster en Teoria Crítica i Estudis Museístics i és estudiant del programa doctoral en Història de la Ciència a la UAB, on imparteix docència en el seminari d’història, gènere i medicina. Des del 2014 codinamitza el col·lectiu de recerca @criticaldias.

- Sessió 2: Entre el clickbait i la notícia. A càrrec de Oyidiya Oji. Dimecres 16 de novembre del 2022, de 10 h a 12 h. Sessió virtual. 

Oyidiya Oji és Policy and Advocacy Advisor pels drets digitals a la European Network Against Racism (ENAR). Se centra en el desenvolupament de la llei d’intel·ligència artificial (AI Act) i en la defensa d’una aplicació dels NAPAR (National Action Plans Against Racism) que tingui en compte els drets digitals. Anteriorment, ha investigat i mapejat projectes de resistència i reapropiació de la tecnologia, en especial atenció a la IA.

- Sessió 3: La importància de desracialitzar la intel·ligència artificial. A càrrec de Paula Guerra Algorace. Dimecres 23 de novembre del 2022, de 10 h a 12 h. Sessió virtual. 

Paula Guerra Cáceres és comunicadora social i Màster en Acció Solidària Internacional per la Universitat Carlos III de Madrid. Expresidenta de SOS Racismo Madrid i part de l’equip d’AlgoRace (Des)racializando la IA. Paula analitza i investiga el racisme estructural i les seves conseqüències i és columnista en diversos mitjans de comunicació.

- Sessió 4: Control digital, la colonialitat de les notícies: quines són les fonts?. A càrrec de l’ODHE.
 Dimecres 30 de novembre del 2022, de 10 h a 12 h.  Sessió presencial al carrer de Sant Eusebi, 29, 08006 Barcelona

Nora Miralles Crespo és periodista especialitzada en informació internacional. Màster en Gènere, Conflicte i drets humans per la Ulster University (Belfast) i Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament per la UAB. Investigadora en gènere, seguretat, militarisme i drets humans a l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE) i Shock Monitor, així com al Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Col·laboradora de l’àrea d’Alternatives de Seguretat de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). Militant del moviment feminista.

La formació és gratuïta.
Amb el 70% d’assistència al cicle s’entregarà un certificat d’assistència. 

Coordina: Omaira Beltrán Sánchez

Per completar la inscripció cliqueu aquí i ompliu el formulari








La Biblioteca Gabriel García Márquez és escenari de la conversa que la sociòloga xilena María Ignacia Ibarra mantindrà amb la narradora i poeta maputxe Graciela Huinao a partir de la seva novel·la Desde el fogón de una casa de putas williche, (Ediciones Caballo de Mar, 2010). En aquest text, travessat per la línia que separa realitat i ficció, hi convergeixen memòria, identitat i literatura per reivindicar la cultura i la identitat de la comunitat maputxe. En acabar el diàleg la poeta oferirà un recital.

Graciela Huinao (Osorno. Xile. 1956), poeta i escriptora, és la primera dona maputxe en escriure poesia i relats i la primera dona indígena membre de l'Acadèmia Xilena de la Llengua. El 1987 publica el seu primer poema Loika. El 1994 publica als Estats Units l'antologia Ül: Four mapuche poets. Es consolida com a poeta amb la publicació del seu primer llibre bilingüe en mapudungun i espanyol, Walinto (2001). L'any 2010 publica la seva primera novel·la: Desde el fogón de una casa de putas williche.

María Ignacia Ibarra Eliessetch és doctora en Societat i Cultura (línia d'Antropologia) per la Universitat de Barcelona, màster en Antropologia Social de la Universitat Iberoamericana (Mèxic) i sociòloga de la Universitat Alberto Hurtado (Xile).

Dia / Hora: 24/10/2022, 18:30 H Lloc: Biblioteca Gabriel García Márquez. c/ del Treball, 219. Barcelona

 




Aquest 2022, del 26 de setembre al 9 d’octubre, algunes comunitats hindús de Barcelona celebren el gran festival d’adoració a Durga, deessa mare de tot l’Univers.

Durga Utshav o Durga Puja (també anomenada Navaratri, ‘nou nits’) és el festival devocional hindú que se celebra després de l’equinocci de tardor i durant el mes lunar d’Ashwin, és a dir, aproximadament entre setembre i octubre, en honor de la deessa Durga. Aquest 2022 tindrà lloc del 26 de setembre al 9 d’octubre.

Se celebra una festivitat plena de colors en què s’elaboren imatges de la deessa Durga i es fan ofrenes, representacions teatrals, oracions, àpats i danses tradicionals. En l’hinduisme es considera que la divinitat s’expressa a través de tres aspectes (trimurti): el creador (Brahma), el conservador (Vixnu) i el transformador (Xiva). Durga o Parvati són dos dels noms més coneguts que prenen l’aspecte femení o parella (shakti o devi) del déu Xiva.

La celebració del Durga Utshav o Durga Puja commemora la lluita de la deessa contra les forces del mal encarnades pel dimoni (asura) Mahisha i s’acostuma a allargar durant nou dies o nits, encara que els dies més importants són els cinc finals. Les comunitats hindús solen celebrar la festa de Navaratri (nou nits) dos cops l’any, tot i que l’ocasió més important és la que, seguint el calendari lunisolar, s’escau després de l’equinocci de tardor. Entre les diverses activitats que es porten a terme en les diferents regions de l’Índia i als països amb presència hindú, destaquen les ofrenes de flors i aliments, les recitacions de textos espirituals, les processons populars, els dejunis, les representacions teatrals, l’elaboració de menjars típics o les danses tradicionals, com les del nord-oest de l’Índia, on els bastons utilitzats en la coreografia del ball (dandiyas) representen les espases de la deessa.

La festa es divideix en tres grups de tres dies, en què cada dia pren una sèrie de característiques especials. Els tres primers dies es relacionen amb Parvati (deessa esposa de Xiva), els tres següents amb Lakxmi (deessa esposa de Vixnu) i els tres finals amb Sarasvati (deessa esposa de Brahma). La festivitat es clou amb la victòria del bé sobre el mal al desè dia (vijaya dashami) i marca el final de les celebracions en honor de la deessa Durga.

La festivitat de Durga Utshav és coneguda i celebrada a tot l’Índia i Bangladesh.
El simbolisme de Durga Utshav

La victòria de la deessa Durga representa la victòria del poder maternal, creador i nodridor, davant del caos i la fatalitat del destí. Tot i que aquí la potència divina es manifesta sota la forma femenina d’una deessa que pren diferents atributs guerrers, com el color vermell propi de la sang i les armes (els bastons simbolitzen les espases), aquesta potència també es representa en actes de recolliment i concentració.

Diverses activitats en el marc d’aquesta festivitat escenifiquen la lluita que tot ésser humà porta a terme en el seu interior per dominar les pròpies passions i contradiccions. L’objectiu és aconseguir la unitat i la restauració de l’estat de plenitud primordial que simbolitza la victòria final, al desè dia (vijaya dashami).


La periodista intercultural Omaira Beltrán entrevista a Ariadna Baulenas, directora de l’Institut de Cultures Americanes Antigues (ICCA) per a Itacat Ràdio. En aquesta entrevista, l'Ariadna ens explica els objectius i activitats de l'ICAA. 

L’ICAA és una institució que té entre els seus principals objectius exercir de centre d’investigació interdisciplinària amb la finalitat d’aprofundir en el coneixement de les antigues societats americanes, la complexitat de les quals obliga a afrontar nous reptes d’estudi per reconèixer la riquesa històrica del continent americà. 

Es per aquest motiu, que l’Institut de Cultures Americanes Antigues desenvolupa els seus propis projectes d’investigació i col·labora estretament amb altres institucions que tenen la mateixa missió, ja siguin de Catalunya o internacionals. A més de la funció de centre d’investigació, l’Institut de Cultures Americanes Antigues prioritza la transferència i la sociabilització del coneixement com un dels seus principals puntals. 

Difondre el coneixement sobre les antigues civilitzacions americanes és un objectiu clau que s’efectua a través de l'organització de cursos, conferències, seminaris, visites guiades i tallers familiars dirigits al gran públic, ja que entenen que la funció última de la ciència es oferir els coneixements a la societat, més enllà de l’aportació en el camp estrictament acadèmic. 


.


La periodista intercultural Omaira Beltrán realiza, para Itacat Ràdio, una entrevista al investigador y lingüista holandés Teun A. Van Dijk, uno de los fundadores del Análisis crítico del discurso. Van Dijk también es editor-fundador de las revistas académicas "Poetics", "TEXT", "Discourse & Society", y "Discourse Studies", además de fundador de la revista digital "Discurso & Sociedad".

Innovador y pionero en la lingüística del texto, que aborda en el libro "Text and context" (1977). Su trabajo también se centra en el análisis de las estructuras, la producción y recepción de la información periodística referida a factores étnicos, racismo, identidad cultural, etc. Analiza la construcción discursiva de las diversas variantes de la expresión racista y de los prejuicios relacionados con las migraciones, la interculturalidad, etc. La entrevista tuvo lugar el 5 de julio de 2022 en su Centre of Discourse Studies (Centro de Estudios del Discurso), en Barcelona, Cataluña.

+ información sobre el centro: https://www.discoursestudies.org/
+ información sobre Itacat Ràdio: https://www.itacat.info

La periodista intercultural Omaira Beltrán realitza, per a Itacat Ràdio, una entrevista a l'investigador i lingüista holandès Teun A. Van Dijk, un dels fundadors de l'Anàlisi Crítica del Discurs. Van Dijk també és editor-fundador de les revistes acadèmiques "Poetics", "TEXT", "Discourse & Society", i "Discourse Studies", a més de fundador de la revista digital "Discurso & Sociedad".
Innovador i pioner en la lingüística del text, que aborda al llibre "Text and context" (1977). El seu treball també se centra en l'anàlisi de les estructures, la producció i la recepció de la informació periodística referida a factors ètnics, racisme, identitat cultural, etc. Analitza la construcció discursiva de les diverses variants de l'expressió racista i dels prejudicis relacionats amb les migracions, la interculturalitat, etc. L'entrevista va tenir lloc el 5 de juliol de 2022 al Centre of Discourse Studies (Centre d'Estudis del Discurs), a Barcelona, ​​Catalunya.

+ informació sobre el centre: https://www.discoursestudies.org/ 
+ informació sobre Itacat Ràdio: https://www.itacat.info

 Relats de lluita i dret a l'habitatge des d'una mirada antiracista

La Xarxa Antirumors del Poblenou ens convida a la darrera sessió del cicle 'Memòries Migrants', dedicada a reflexionar, debatre i construir memòries entorn del dret i les lluites per l'habitatge.

L'acte constarà d'una primera part on hi haurà la projecció de dues càpsules audiovisuals, realitzades per en Gabriel Celi, veí del Poblenou i activista en moviments socials de base, a més de membre de la Xarxa d’Aliments P9 i soci fundador de la Cooperativa Alencop.

També Amadou Tidiane Candialo explicarà el seu relat de vida, les diferents violències viscudes, així com la temàtica al voltant del dret a l’habitatge, des d’una perspectiva vivencial i situada.

Tot seguit obrirem una conversa amb Joana Rodríguez, activista del sindicat de Llogateres de BCN, amb Diana de la Torre Ragero, de l’Associació Migress – Migració i Economia Social i Solidària que oferirà la perspectiva del cooperativisme i reflexionarà sobre l’accés/dret a l’habitatge des d’una mirada antiracista, i amb Adama Balde, portaveu de Casa Àfrica, que ens parlarà del seu projecte i de les memòries de lluites per l’habitatge al barri.

Aquesta és la darrera projecció del Cicle Itinerant ‘Memòries Migrants‘ impulsat per la Xarxa Antirumors Poble Nou. Finalment, i per tancar el cicle, tindrà lloc l’actuació musical del grup Tomba Tomba de Reggae vinculat a La Flor de Maig.

Dia: dimarts 12 de juliol del 2022.
Hora: a les 19 h
Lloc: Ca l’Isidret (c/ Josep Pla 174)
Activitat oberta i gratuïta. No cal reserva prèvia. Us hi esperem!



La Bomba és de les primeres músiques i danses autòctones de Puerto Rico. Segons la tradició té més de quatre-cents-anys d'història. L'origen d'aquesta música es remunta a les hisendes sucreres de Puerto Rico, on les persones esclavitzades van crear aquesta forma d'expressió popular per comunicar-se sense que els patrons sabessin de què parlaven. Com s'han transmès i evolucionat aquestes formes de comunicació? Quin és el paper que juga el "batey" com a espai de trobada i de transmissió de coneixement?

L'Espai Avinyó proposa un taller participatiu entorn a La Bomba per tal d'aprendre sobre formes de memòria vinculades a aquest ball, per repensar el paper dels carrers, les places i els centres històrics de la ciutat en la seva relació amb la bomba porto-riquenya i per ballar i compartir sabers i experiències.

L'activitat és en col·laboració amb El Born CCM, dins del seu programa de mediació comunitària, Bornlab, que enceta el cicle d'activitats públiques "Estar, ballar, 3, 4" amb aquest taller.

Cal reservar l'entrada mitjançant el botó de venda d'entrades de la pàgina web d'El BornCCM o a les taquilles del centre del BornCCM. També es pot fer reserva prèvia per correu electrònic a reserveselbornccm@eicub.net o al telèfon 93 256 68 50 (de dilluns a divendres, de 9.30 h a 19 h).

Per a més informació: espaisinterculturals@bcn.cat

.
 



La periodista Omaira Beltrán entrevista a Èrico Moreira, compositor, músico, productor i multi-instrumentista autodidacta. Oriundo de Paraty, Brasil, reside en Barcelona, Cataluña, desde hace 15 años. Con más de 100 canciones autorales, acaba de lanzar su segundo álbum en solitario, titulado "Dentro da matrix" y el debut será en la sala La Nau en Barcelona, día 15 de julio del 2022, acopañado de su banda y de invitados especiales. 

 La periodista Omaira Beltrán entrevista Èrico Moreira, compositor, músic, productor i multi-instrumentista autodidacta. Oriünd de Paraty, Brasil, resideix a Barcelona, Catalunya, des de fa 15 anys. Amb més de 100 cançons autorals, acaba de llançar el seu segon àlbum en solitari, titulat "Dentro da matrix" i el debut serà a la sala La Nau a Barcelona, dia 15 de juliol del 2022, acompanyat de la seva banda i de convidats especials. 


.

  

Alguna vegada ens hem arribat a preguntar quantes històries invisibles construeixen una memòria migrant? De què parlem quan parlem de feminisme descolonial? I com de necessari és el feminisme per escriure la història? 

En aquesta tertúlia d'Itacat Ràdio al Museu d'Història de Catalunya es fa l'exercici de comprendre i evidenciar el poder de transformació que té l'anàlisi i la proposta feminista decolonial a l’hora de revertir les opressions.

També es parla de com podem situar els sabers al mateix nivell que els coneixements impartits per l'acadèmia per mirar de qüestionar l'hegemonia acadèmica, sovint etnocèntrica i racista. Cal reconèixer que a les experiències de resistència viscudes, a les opressions, es consoliden llaços vindicatius, les aliances insòlites de transformació, les estratègies de subversió i les maneres innovadores de governança alliberadora, com una alternativa a la gestió de les polítiques dels estats.

Una reflexió sobre com podem construir un camí per trobar-nos en el compartir dialògic col·lectiu, en un espai que espera recollir i recrear la història d'un territori per on han transitat persones vingudes de molts indrets.

Taula rodona: "La memòria migrant des d'una mirada feminista descolonial" 
Museu d'Història de Catalunya (MUHCA) 
23 de març del 2022, a les 18.30 h.

Tertulianes: Sara Cuentas i Camila Opazo Sepúlveda 
Moderadora: Omaira Beltrán Sánchez

Sara Cuentas és una periodista, activista i investigadora social des d'una perspectiva feminista decolonial. Nascuda al Perú, d'arrels ancestrals quítxues i guayocundas. Des del feminisme decolonial i l'antiracisme, s'ha implicat en la defensa dels drets humans i els drets de les dones dels pobles originaris. És experta en qüestions de gènere, interseccionalitat i drets humans. Ha treballat per a diversos organismes públics a l'Amèrica Llatina sobre polítiques i programes per a sectors de població en situació d'exclusió social i pobresa. És col·laboradora d'El País - Planeta Futur. 

Entre les seves publicacions més recents hi ha la recerca titulada La verdad está en nuestros cuerpos. Secuelas de una opresión reproductiva o la diagnosi participativa titulada Cuidar para sostener la vida. També és autora de la metodología titulada Análisis Interseccional para el cambio, centrada a enfortir les autonomies i el benestar social i emocional. Ha coordinat l'Escola Feminista Decolonial de la Red de Migración, Género y Desarollo, i és membre de la Plataforma Diverses 8M. Ha actuat com a investigadora i formadora a diverses entitats públiques i privades sobre polítiques feministes i anàlisi feminista decolonial. Actualment, impulsa accions internacionals per donar suport a la demanda de veritat, justícia i reparació de les dones afectades per les esterilitzacions forçades al Perú.

Camila Opazo Sepúlveda és una investigadora xilena, arqueòloga, museòloga i gestora patrimonial. Especialista en estudis postdecolonials i decolonials, feminismes i interculturalitat en el patrimoni. Actualment és doctorant en Societat i Cultura i membre del Grup d’Arqueologia Pública i Patrimoni de la Universitat de Barcelona (UB). Investiga sobre els llegats colonials i la seva transformació, orientada a la reparació de les memòries històriques subalternes.

Omaira Beltrán Sánchez és llicenciada en Periodisme i Comunicació Social per la Universitat Externado de Colòmbia. Té un Màster en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 

Ha desenvolupat un projecte de recerca sobre les representacions socials del català per part dels llatinoamericans residents a Catalunya. L'any 2010 va fundar l'Associació Intercultural Llatins per Catalunya, amb la qual ha desenvolupat projectes de recerca-acció participativa amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, la Fundació Guné, la Fundació Antoni Tàpies, entre d'altres entitats.

Actualment, coordina l'Agència Intercultural ITACAT, la primera agència de comunicació intercultural de Catalunya i de l'Estat espanyol, que compta amb el suport de la Xarxa Barcelona Antirumors. Des del 2016, col·labora amb el grup Diàleg Interreligiós Intercultural, un col·lectiu de recerca sobre el diàleg intercultural i interreligiós, a més de tractar temes com la joventut i la migració, la dona i la migració, i l'educació i la comunicació intercultural, etc. És professora associada del Departament MIDE (Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació) de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona (UB) i està desenvolupant una recerca sobre joves menors no acompanyats. + informació

.

 





Migració. El CMIB demana al Govern estatal explicacions i responsabilitats per la tragèdia succeïda.


El passat 24 de juny van morir a Melilla en circumstàncies violentes de maltractament policial 37 persones que intentaven creuar la tanca. La policia marroquina va creuar la tanca cap al costat espanyol per colpejar, detenir i tornar en calent les persones que havien aconseguit creuar la tanca, amb el resultat d’almenys 37 víctimes mortals.

Davant d’aquesta tragèdia, des del Consell Municipal d’Immigració s’ha elaborat un comunicat en què es denuncien els fets i es fa un seguit de demandes al Govern espanyol i la Unió Europea.



COMUNICAT DEL CONSELL MUNICIPAL D'IMMIGRACIÓ DE BARCELONA DAVANT DELS FETS OCURREGUTS DIVENDRES 24 DE JUNY A MELILLA ON VAN MORIR 37 PERSONES QUE INTENTAVEN CREUAR LA TANCA


El passat 24 de juny van morir a Melilla en circumstàncies violentes de maltractament policial 37 persones que intentaven creuar la tanca. La policia marroquina va creuar la tanca cap al costat espanyol per colpejar, detenir i tornar en calent les persones que havien aconseguit creuar la tanca, amb el resultat d’almenys 37 víctimes mortals. 

Davant d’aquesta tragèdia, des del Consell Municipal d’Immigració volem denunciar que: 

- Aquests fets són conseqüència de les polítiques migratòries de la Unió Europea i l’externalització del control de fronteres i d’una normativa estatal d’estrangeria que provoquen segregació, discriminació, racisme institucional i la mort per a moltes persones, i que, per tant, vulneren els tractats internacionals de defensa dels drets humans. 

- Aquests fets són manifestació d’interessos geoestratègics que acaben incrementant l’opressió des del nord global cap als països empobrits, degut a les desigualtats estructurals i que menyspreen el valor de les vides humanes. Aquests interessos geoestratègics amb Marroc no poden justificar una massacre com l’ocorreguda a Melilla. 

- L’intent de creuar la tanca de Melilla va ser precedit per l’assetjament, la persecució, el desmantellament dels campaments i per trasllats forçosos de les persones migrades.

 - Que s’apliqui una doble vara de mesurar en funció de l’origen nacional o del color de la pell de les persones no es pot tolerar. Com demostra la gestió de l’actual crisi de persones refugiades d’Ucraïna, una altra política d’acollida és possible, i, per tant, cal posar en valor que quan es vol es poden fer polítiques migratòries que garanteixen els drets humans. Així com les persones Ucraïneses han patit una guerra i, per tant, poden demanar l’asil, també s’hauria de tenir en compte que les persones que venen de l’Àfrica subsahariana estan en una situació molt dura i haurien de poder demanar asil. 
 
- Els acords de cooperació signats entre l’Estat Espanyol i el Marroc no eximeixen al primer de la seva responsabilitat davant del que ha passat a la tanca de Melilla. El resultat de la violència exercida per contenir les persones que van creuar la tanca per part de la policia marroquina i l’espanyola, així com la falta d’assistència mèdica en el moment, són responsabilitat de tots dos estats. 

- Són inadmissibles les declaracions del President espanyol on defensava l’actuació de les forces de seguretat marroquines i on no va fer cap esment a les víctimes ni a una possible investigació dels fets. L’argument de la seguretat que utilitzen des del govern espanyol ajuda a crear uns imaginaris on es criminalitza les persones que migren. 

- Aquests fets fan palesa la deshumanització cap a les persones ferides i mortes, que buscaven una vida millor a Europa i que tenen nom i cognoms, i història pròpia. 
Les víctimes no poden ser enterrades de manera anònima. Cal rehumanitzar-les en les accions i en els discursos per tal de despertar les consciències de responsables públics i de ciutadania: totes les vides humanes importen. 

- S’ha produït l’omissió del deure de socors i assistència mèdica a les persones ferides. 

- S’ha vulnerat greument el dret a migrar amb els fets ja descrits, dret que es vulnera dia a dia amb les devolucions en calent. 

Per tot l’exposat, demanem: 

- Una rectificació i assumpció de responsabilitats del Govern espanyol pels fets i per les greus declaracions que va fer el president en què es va donar suport i es va felicitar al Marroc per la seva actuació. 

- Explicacions al Govern de l’Estat per l’entrada de policia marroquina a territori espanyol per realitzar expulsions en calent, pràctica expressament prohibida pel dret internacional, i l’assumpció de les corresponents responsabilitats. 

- Que la UE i el Govern espanyol garanteixin l’obertura d’una investigació adequada sobre la massacre. És imprescindible una investigació independent i rigorosa dels fets i que hi hagi transparència en les polítiques de cooperació d’Espanya amb Marroc i poder conèixer que s’està pagant i quins interessos hi ha al darrere. 

- La col·laboració del Govern espanyol en la identificació de les víctimes i la comunicació amb les seves famílies. Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania Consell Municipal d’Immigració de Barcelona – CMIB 

- Que les persones hospitalitzades que estan actualment al CETI pugin demanar asil polític i que s’intercedeixi per les persones detingudes. 

- La derogació per part de la UE de les polítiques migratòries basades en el control, la seguretat i la protecció de fronteres que inclouen acords amb tercers països no segurs, on no es garanteix el respecte als drets humans. 

- L’adopció d’una política migratòria i d’asil a tota la UE i a Espanya, que posi al centre els drets humans de les persones que es veuen obligades a migrar per motius econòmics o que fugen per salvar les seves vides, amb l’establiment de vies segures per accedir a la UE i a Espanya. 



Barcelona, a partir de la Comissió d’Opinió d’Urgències (COU) del CMIB, a 28 de juny 2022 


Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI 
Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania 
Consell Municipal d’Immigració de Barcelona – CMIB -

 



La mesura respon a un dels objectius del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030: reflectir en la plantilla municipal la pluralitat de la ciutat.


La mesura vol reflectir en la plantilla municipal la pluralitat de la ciutat. Segons les estadístiques del 2021, el 29% dels barcelonins i barcelonines han nascut en algun país estranger. En canvi, dins de la plantilla municipal (de prop de 17.200 treballadors i treballadores), les persones nascudes en algun país estranger només representen l’1,26%. El pla forma part de la mesura de govern d’interculturalitat, i ja s’han executat el 65% de les actuacions previstes per a aquest mandat.

El nou servei intern neix per capgirar aquesta situació en el conjunt de l’Ajuntament, incloent-hi les empreses públiques municipals, els organismes autònoms, les societats municipals i les empreses adjudicatàries que presten serveis a l’Ajuntament.

L’objectiu és que s’hi incorporin treballadors i treballadores nascuts en altres països, d’origen cultural i lingüístic divers o amb coneixements acreditats de cultures i llengües diverses.

Les funcions del nou servei d’interculturalitat
Per estendre la diversitat cultural i d’origen el servei portarà a terme diferents accions:Afavorir la diversitat de candidats i candidates a les convocatòries i ofertes públiques mitjançant la difusió diversificada, la introducció de mèrits nous (coneixements de cultures i llengües diverses) i l’elaboració d’indicadors per acreditar-los.
Fixar condicions especials als plecs de clàusules dels contractes públics tenint en compte el context i el territori on es desenvoluparan.
Promoure el multilingüisme entre les persones treballadores municipals a través de la detecció de talent i l’assessorament als diferents ens municipals.
Augmentar les pràctiques a l’Ajuntament d’alumnes d’origen cultural divers, en col·laboració amb centres educatius i universitats.
Impulsar la nova figura de tècnic auxiliar en diversitat.
Facilitar la contractació diversa de personal laboral on sigui possible.
A més, el servei farà seguiment dels indicadors i analitzarà l’evolució de la diversitat en l’àmbit municipal.

El servei engega amb un equip de tres persones i el pressupost de la posada en marxa és de 228.000 euros. S’inspira en iniciatives d’altres ciutats europees com el Pla de diversificació dels recursos humans de la ciutat de Gant, a Bèlgica, o la campanya “Berlín et necessita”, a Alemanya.

La mesura de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança” es va aprovar ara fa un any i ja s’han executat el 65% de les 106 actuacions previstes per a aquest mandat. Un 22% dels projectes estan en execució i el 2023 es començarà a implantar el 9,1% restant.



El 20 de juny és el Dia Mundial de les Persones Refugiades i Stop mare mortum organitza la “Ruta de l’exili” el diumenge 19 de juny a La Vajol. Una jornada que vol posar el focus en els milers de persones que es veuen obligades a desplaçar-se de casa perquè la seva vida corre perill i han de caminar quilòmetres i quilòmetres per a trobar refugi. Segons l’ACNUR, el 2020 hi havia 82 milions de persones refugiades i desplaçades de manera forçosa. Enguany, han escollit fer una de les rutes de l’exili republicà durant la guerra civil espanyola amb l’objectiu d’interpel·lar a la nostra pròpia memòria.

És per això que el 19 de juny a partir de les 9 h es podrà fer la ruta circular de La Vajol – Coll de Lli – Les Illes (França) – Coll de Manrella – La Vajol. Són 10.4 km amb 380 metres de desnivell, una ruta de dificultat moderada que es pot fer amb 3 hores aproximadament.

La ruta comptarà amb accions sorpresa que ens interpel·laran i ens connectaran amb l’abans i l’ara. A més a més, a La Vajol (punt d’inici i final de la ruta) hi haurà tallers infantils, dinar popular (paella vegetal + amanida + postres + pa + beguda) i concerts. De moment hi ha confirmats: Enric Nedderman, RobinSecret, Fetus i Dj Xuli.

Inscripcions i bus des de Barcelona

La inscripció a la ruta té un preu de 5 euros i cal formalitzar-la en aquest enllaç, on també podeu comprar els tiquets del dinar que costen 12 euros per persona.

Per a facilitar el desplaçament des de Barcelona, sortirà un autocar el mateix dia 19 d’anada i tornada. La sortida serà a les 7.30 h del matí (lloc per concretar al centre de la ciutat) i la tornada des de La Vajol serà a les 19 h. No tindrà cap cost. Si hi esteu interessats, ompliu l’opció al formulari d’inscripció a la ruta. Us animem, també, a organitzar-ne des d’altre poblacions.

Aquest acte compta amb la col·laboració dels ajuntaments de La Vajol, Agullana, la Jonquera i Maureillas – Las Illas; el Museu Memorial de l’Exili; Òmnium Cultural Alt Empordà, els centres excursionistes Empordanès i Jonquerenc i Girona Acull. Així com el suport de la Diputació de Girona.

 



La Facultat d'Educació, el Memorial Democràtic, l'Institut de Recerca en Educació i la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona organitza els diàlegs “Construint la cultura de la pau des de l’Educació” amb la participació Alexandra Polivanova i Nataliya Losyeva de la Nizhyn Gogol State University (Ucraïna).

Aquesta activitat es durà a terme el dimarts 14 de juny, d’11 a 13 h a la Sala de Graus Rosa Roig (3r pis, edifici Migdia I). Tot l’acte comptarà amb traducció simultània.


Programa:11 h - Presentació de l’acte

Benvinguda a càrrec de la Dra. Roser Boix, degana de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona i el Sr. Vicenç Villatoro, director del Memorial Democràtic.11.10 h - Presentació de les ponents
11.15 h - Diàleg entre Alexandra Polivanova i Nataliya Losyeva amb Imma Armadans i Jordi Palou-Loverdos
12.45 h - Torn de paraules
13 h - Comiat a càrrec del Sr. Jordi Palou Loverdos
13.05 h - Servei de càtering