..... Inici | Ràdio | Recerca | Directori

 




Aquest 2022, del 26 de setembre al 9 d’octubre, algunes comunitats hindús de Barcelona celebren el gran festival d’adoració a Durga, deessa mare de tot l’Univers.

Durga Utshav o Durga Puja (també anomenada Navaratri, ‘nou nits’) és el festival devocional hindú que se celebra després de l’equinocci de tardor i durant el mes lunar d’Ashwin, és a dir, aproximadament entre setembre i octubre, en honor de la deessa Durga. Aquest 2022 tindrà lloc del 26 de setembre al 9 d’octubre.

Se celebra una festivitat plena de colors en què s’elaboren imatges de la deessa Durga i es fan ofrenes, representacions teatrals, oracions, àpats i danses tradicionals. En l’hinduisme es considera que la divinitat s’expressa a través de tres aspectes (trimurti): el creador (Brahma), el conservador (Vixnu) i el transformador (Xiva). Durga o Parvati són dos dels noms més coneguts que prenen l’aspecte femení o parella (shakti o devi) del déu Xiva.

La celebració del Durga Utshav o Durga Puja commemora la lluita de la deessa contra les forces del mal encarnades pel dimoni (asura) Mahisha i s’acostuma a allargar durant nou dies o nits, encara que els dies més importants són els cinc finals. Les comunitats hindús solen celebrar la festa de Navaratri (nou nits) dos cops l’any, tot i que l’ocasió més important és la que, seguint el calendari lunisolar, s’escau després de l’equinocci de tardor. Entre les diverses activitats que es porten a terme en les diferents regions de l’Índia i als països amb presència hindú, destaquen les ofrenes de flors i aliments, les recitacions de textos espirituals, les processons populars, els dejunis, les representacions teatrals, l’elaboració de menjars típics o les danses tradicionals, com les del nord-oest de l’Índia, on els bastons utilitzats en la coreografia del ball (dandiyas) representen les espases de la deessa.

La festa es divideix en tres grups de tres dies, en què cada dia pren una sèrie de característiques especials. Els tres primers dies es relacionen amb Parvati (deessa esposa de Xiva), els tres següents amb Lakxmi (deessa esposa de Vixnu) i els tres finals amb Sarasvati (deessa esposa de Brahma). La festivitat es clou amb la victòria del bé sobre el mal al desè dia (vijaya dashami) i marca el final de les celebracions en honor de la deessa Durga.

La festivitat de Durga Utshav és coneguda i celebrada a tot l’Índia i Bangladesh.
El simbolisme de Durga Utshav

La victòria de la deessa Durga representa la victòria del poder maternal, creador i nodridor, davant del caos i la fatalitat del destí. Tot i que aquí la potència divina es manifesta sota la forma femenina d’una deessa que pren diferents atributs guerrers, com el color vermell propi de la sang i les armes (els bastons simbolitzen les espases), aquesta potència també es representa en actes de recolliment i concentració.

Diverses activitats en el marc d’aquesta festivitat escenifiquen la lluita que tot ésser humà porta a terme en el seu interior per dominar les pròpies passions i contradiccions. L’objectiu és aconseguir la unitat i la restauració de l’estat de plenitud primordial que simbolitza la victòria final, al desè dia (vijaya dashami).


La periodista intercultural Omaira Beltrán entrevista a Ariadna Baulenas, directora de l’Institut de Cultures Americanes Antigues (ICCA) per a Itacat Ràdio. En aquesta entrevista, l'Ariadna ens explica els objectius i activitats de l'ICAA. 

L’ICAA és una institució que té entre els seus principals objectius exercir de centre d’investigació interdisciplinària amb la finalitat d’aprofundir en el coneixement de les antigues societats americanes, la complexitat de les quals obliga a afrontar nous reptes d’estudi per reconèixer la riquesa històrica del continent americà. 

Es per aquest motiu, que l’Institut de Cultures Americanes Antigues desenvolupa els seus propis projectes d’investigació i col·labora estretament amb altres institucions que tenen la mateixa missió, ja siguin de Catalunya o internacionals. A més de la funció de centre d’investigació, l’Institut de Cultures Americanes Antigues prioritza la transferència i la sociabilització del coneixement com un dels seus principals puntals. 

Difondre el coneixement sobre les antigues civilitzacions americanes és un objectiu clau que s’efectua a través de l'organització de cursos, conferències, seminaris, visites guiades i tallers familiars dirigits al gran públic, ja que entenen que la funció última de la ciència es oferir els coneixements a la societat, més enllà de l’aportació en el camp estrictament acadèmic. 


.


La periodista intercultural Omaira Beltrán realiza, para Itacat Ràdio, una entrevista al investigador y lingüista holandés Teun A. Van Dijk, uno de los fundadores del Análisis crítico del discurso. Van Dijk también es editor-fundador de las revistas académicas "Poetics", "TEXT", "Discourse & Society", y "Discourse Studies", además de fundador de la revista digital "Discurso & Sociedad".

Innovador y pionero en la lingüística del texto, que aborda en el libro "Text and context" (1977). Su trabajo también se centra en el análisis de las estructuras, la producción y recepción de la información periodística referida a factores étnicos, racismo, identidad cultural, etc. Analiza la construcción discursiva de las diversas variantes de la expresión racista y de los prejuicios relacionados con las migraciones, la interculturalidad, etc. La entrevista tuvo lugar el 5 de julio de 2022 en su Centre of Discourse Studies (Centro de Estudios del Discurso), en Barcelona, Cataluña.

+ información sobre el centro: https://www.discoursestudies.org/
+ información sobre Itacat Ràdio: https://www.itacat.info

La periodista intercultural Omaira Beltrán realitza, per a Itacat Ràdio, una entrevista a l'investigador i lingüista holandès Teun A. Van Dijk, un dels fundadors de l'Anàlisi Crítica del Discurs. Van Dijk també és editor-fundador de les revistes acadèmiques "Poetics", "TEXT", "Discourse & Society", i "Discourse Studies", a més de fundador de la revista digital "Discurso & Sociedad".
Innovador i pioner en la lingüística del text, que aborda al llibre "Text and context" (1977). El seu treball també se centra en l'anàlisi de les estructures, la producció i la recepció de la informació periodística referida a factors ètnics, racisme, identitat cultural, etc. Analitza la construcció discursiva de les diverses variants de l'expressió racista i dels prejudicis relacionats amb les migracions, la interculturalitat, etc. L'entrevista va tenir lloc el 5 de juliol de 2022 al Centre of Discourse Studies (Centre d'Estudis del Discurs), a Barcelona, ​​Catalunya.

+ informació sobre el centre: https://www.discoursestudies.org/ 
+ informació sobre Itacat Ràdio: https://www.itacat.info

 Relats de lluita i dret a l'habitatge des d'una mirada antiracista

La Xarxa Antirumors del Poblenou ens convida a la darrera sessió del cicle 'Memòries Migrants', dedicada a reflexionar, debatre i construir memòries entorn del dret i les lluites per l'habitatge.

L'acte constarà d'una primera part on hi haurà la projecció de dues càpsules audiovisuals, realitzades per en Gabriel Celi, veí del Poblenou i activista en moviments socials de base, a més de membre de la Xarxa d’Aliments P9 i soci fundador de la Cooperativa Alencop.

També Amadou Tidiane Candialo explicarà el seu relat de vida, les diferents violències viscudes, així com la temàtica al voltant del dret a l’habitatge, des d’una perspectiva vivencial i situada.

Tot seguit obrirem una conversa amb Joana Rodríguez, activista del sindicat de Llogateres de BCN, amb Diana de la Torre Ragero, de l’Associació Migress – Migració i Economia Social i Solidària que oferirà la perspectiva del cooperativisme i reflexionarà sobre l’accés/dret a l’habitatge des d’una mirada antiracista, i amb Adama Balde, portaveu de Casa Àfrica, que ens parlarà del seu projecte i de les memòries de lluites per l’habitatge al barri.

Aquesta és la darrera projecció del Cicle Itinerant ‘Memòries Migrants‘ impulsat per la Xarxa Antirumors Poble Nou. Finalment, i per tancar el cicle, tindrà lloc l’actuació musical del grup Tomba Tomba de Reggae vinculat a La Flor de Maig.

Dia: dimarts 12 de juliol del 2022.
Hora: a les 19 h
Lloc: Ca l’Isidret (c/ Josep Pla 174)
Activitat oberta i gratuïta. No cal reserva prèvia. Us hi esperem!



La Bomba és de les primeres músiques i danses autòctones de Puerto Rico. Segons la tradició té més de quatre-cents-anys d'història. L'origen d'aquesta música es remunta a les hisendes sucreres de Puerto Rico, on les persones esclavitzades van crear aquesta forma d'expressió popular per comunicar-se sense que els patrons sabessin de què parlaven. Com s'han transmès i evolucionat aquestes formes de comunicació? Quin és el paper que juga el "batey" com a espai de trobada i de transmissió de coneixement?

L'Espai Avinyó proposa un taller participatiu entorn a La Bomba per tal d'aprendre sobre formes de memòria vinculades a aquest ball, per repensar el paper dels carrers, les places i els centres històrics de la ciutat en la seva relació amb la bomba porto-riquenya i per ballar i compartir sabers i experiències.

L'activitat és en col·laboració amb El Born CCM, dins del seu programa de mediació comunitària, Bornlab, que enceta el cicle d'activitats públiques "Estar, ballar, 3, 4" amb aquest taller.

Cal reservar l'entrada mitjançant el botó de venda d'entrades de la pàgina web d'El BornCCM o a les taquilles del centre del BornCCM. També es pot fer reserva prèvia per correu electrònic a reserveselbornccm@eicub.net o al telèfon 93 256 68 50 (de dilluns a divendres, de 9.30 h a 19 h).

Per a més informació: espaisinterculturals@bcn.cat

.
 



La periodista Omaira Beltrán entrevista a Èrico Moreira, compositor, músico, productor i multi-instrumentista autodidacta. Oriundo de Paraty, Brasil, reside en Barcelona, Cataluña, desde hace 15 años. Con más de 100 canciones autorales, acaba de lanzar su segundo álbum en solitario, titulado "Dentro da matrix" y el debut será en la sala La Nau en Barcelona, día 15 de julio del 2022, acopañado de su banda y de invitados especiales. 

 La periodista Omaira Beltrán entrevista Èrico Moreira, compositor, músic, productor i multi-instrumentista autodidacta. Oriünd de Paraty, Brasil, resideix a Barcelona, Catalunya, des de fa 15 anys. Amb més de 100 cançons autorals, acaba de llançar el seu segon àlbum en solitari, titulat "Dentro da matrix" i el debut serà a la sala La Nau a Barcelona, dia 15 de juliol del 2022, acompanyat de la seva banda i de convidats especials. 


.

  

Alguna vegada ens hem arribat a preguntar quantes històries invisibles construeixen una memòria migrant? De què parlem quan parlem de feminisme descolonial? I com de necessari és el feminisme per escriure la història? 

En aquesta tertúlia d'Itacat Ràdio al Museu d'Història de Catalunya es fa l'exercici de comprendre i evidenciar el poder de transformació que té l'anàlisi i la proposta feminista decolonial a l’hora de revertir les opressions.

També es parla de com podem situar els sabers al mateix nivell que els coneixements impartits per l'acadèmia per mirar de qüestionar l'hegemonia acadèmica, sovint etnocèntrica i racista. Cal reconèixer que a les experiències de resistència viscudes, a les opressions, es consoliden llaços vindicatius, les aliances insòlites de transformació, les estratègies de subversió i les maneres innovadores de governança alliberadora, com una alternativa a la gestió de les polítiques dels estats.

Una reflexió sobre com podem construir un camí per trobar-nos en el compartir dialògic col·lectiu, en un espai que espera recollir i recrear la història d'un territori per on han transitat persones vingudes de molts indrets.

Taula rodona: "La memòria migrant des d'una mirada feminista descolonial" 
Museu d'Història de Catalunya (MUHCA) 
23 de març del 2022, a les 18.30 h.

Tertulianes: Sara Cuentas i Camila Opazo Sepúlveda 
Moderadora: Omaira Beltrán Sánchez

Sara Cuentas és una periodista, activista i investigadora social des d'una perspectiva feminista decolonial. Nascuda al Perú, d'arrels ancestrals quítxues i guayocundas. Des del feminisme decolonial i l'antiracisme, s'ha implicat en la defensa dels drets humans i els drets de les dones dels pobles originaris. És experta en qüestions de gènere, interseccionalitat i drets humans. Ha treballat per a diversos organismes públics a l'Amèrica Llatina sobre polítiques i programes per a sectors de població en situació d'exclusió social i pobresa. És col·laboradora d'El País - Planeta Futur. 

Entre les seves publicacions més recents hi ha la recerca titulada La verdad está en nuestros cuerpos. Secuelas de una opresión reproductiva o la diagnosi participativa titulada Cuidar para sostener la vida. També és autora de la metodología titulada Análisis Interseccional para el cambio, centrada a enfortir les autonomies i el benestar social i emocional. Ha coordinat l'Escola Feminista Decolonial de la Red de Migración, Género y Desarollo, i és membre de la Plataforma Diverses 8M. Ha actuat com a investigadora i formadora a diverses entitats públiques i privades sobre polítiques feministes i anàlisi feminista decolonial. Actualment, impulsa accions internacionals per donar suport a la demanda de veritat, justícia i reparació de les dones afectades per les esterilitzacions forçades al Perú.

Camila Opazo Sepúlveda és una investigadora xilena, arqueòloga, museòloga i gestora patrimonial. Especialista en estudis postdecolonials i decolonials, feminismes i interculturalitat en el patrimoni. Actualment és doctorant en Societat i Cultura i membre del Grup d’Arqueologia Pública i Patrimoni de la Universitat de Barcelona (UB). Investiga sobre els llegats colonials i la seva transformació, orientada a la reparació de les memòries històriques subalternes.

Omaira Beltrán Sánchez és llicenciada en Periodisme i Comunicació Social per la Universitat Externado de Colòmbia. Té un Màster en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 

Ha desenvolupat un projecte de recerca sobre les representacions socials del català per part dels llatinoamericans residents a Catalunya. L'any 2010 va fundar l'Associació Intercultural Llatins per Catalunya, amb la qual ha desenvolupat projectes de recerca-acció participativa amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, la Fundació Guné, la Fundació Antoni Tàpies, entre d'altres entitats.

Actualment, coordina l'Agència Intercultural ITACAT, la primera agència de comunicació intercultural de Catalunya i de l'Estat espanyol, que compta amb el suport de la Xarxa Barcelona Antirumors. Des del 2016, col·labora amb el grup Diàleg Interreligiós Intercultural, un col·lectiu de recerca sobre el diàleg intercultural i interreligiós, a més de tractar temes com la joventut i la migració, la dona i la migració, i l'educació i la comunicació intercultural, etc. És professora associada del Departament MIDE (Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació) de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona (UB) i està desenvolupant una recerca sobre joves menors no acompanyats. + informació

.

 





Migració. El CMIB demana al Govern estatal explicacions i responsabilitats per la tragèdia succeïda.


El passat 24 de juny van morir a Melilla en circumstàncies violentes de maltractament policial 37 persones que intentaven creuar la tanca. La policia marroquina va creuar la tanca cap al costat espanyol per colpejar, detenir i tornar en calent les persones que havien aconseguit creuar la tanca, amb el resultat d’almenys 37 víctimes mortals.

Davant d’aquesta tragèdia, des del Consell Municipal d’Immigració s’ha elaborat un comunicat en què es denuncien els fets i es fa un seguit de demandes al Govern espanyol i la Unió Europea.



COMUNICAT DEL CONSELL MUNICIPAL D'IMMIGRACIÓ DE BARCELONA DAVANT DELS FETS OCURREGUTS DIVENDRES 24 DE JUNY A MELILLA ON VAN MORIR 37 PERSONES QUE INTENTAVEN CREUAR LA TANCA


El passat 24 de juny van morir a Melilla en circumstàncies violentes de maltractament policial 37 persones que intentaven creuar la tanca. La policia marroquina va creuar la tanca cap al costat espanyol per colpejar, detenir i tornar en calent les persones que havien aconseguit creuar la tanca, amb el resultat d’almenys 37 víctimes mortals. 

Davant d’aquesta tragèdia, des del Consell Municipal d’Immigració volem denunciar que: 

- Aquests fets són conseqüència de les polítiques migratòries de la Unió Europea i l’externalització del control de fronteres i d’una normativa estatal d’estrangeria que provoquen segregació, discriminació, racisme institucional i la mort per a moltes persones, i que, per tant, vulneren els tractats internacionals de defensa dels drets humans. 

- Aquests fets són manifestació d’interessos geoestratègics que acaben incrementant l’opressió des del nord global cap als països empobrits, degut a les desigualtats estructurals i que menyspreen el valor de les vides humanes. Aquests interessos geoestratègics amb Marroc no poden justificar una massacre com l’ocorreguda a Melilla. 

- L’intent de creuar la tanca de Melilla va ser precedit per l’assetjament, la persecució, el desmantellament dels campaments i per trasllats forçosos de les persones migrades.

 - Que s’apliqui una doble vara de mesurar en funció de l’origen nacional o del color de la pell de les persones no es pot tolerar. Com demostra la gestió de l’actual crisi de persones refugiades d’Ucraïna, una altra política d’acollida és possible, i, per tant, cal posar en valor que quan es vol es poden fer polítiques migratòries que garanteixen els drets humans. Així com les persones Ucraïneses han patit una guerra i, per tant, poden demanar l’asil, també s’hauria de tenir en compte que les persones que venen de l’Àfrica subsahariana estan en una situació molt dura i haurien de poder demanar asil. 
 
- Els acords de cooperació signats entre l’Estat Espanyol i el Marroc no eximeixen al primer de la seva responsabilitat davant del que ha passat a la tanca de Melilla. El resultat de la violència exercida per contenir les persones que van creuar la tanca per part de la policia marroquina i l’espanyola, així com la falta d’assistència mèdica en el moment, són responsabilitat de tots dos estats. 

- Són inadmissibles les declaracions del President espanyol on defensava l’actuació de les forces de seguretat marroquines i on no va fer cap esment a les víctimes ni a una possible investigació dels fets. L’argument de la seguretat que utilitzen des del govern espanyol ajuda a crear uns imaginaris on es criminalitza les persones que migren. 

- Aquests fets fan palesa la deshumanització cap a les persones ferides i mortes, que buscaven una vida millor a Europa i que tenen nom i cognoms, i història pròpia. 
Les víctimes no poden ser enterrades de manera anònima. Cal rehumanitzar-les en les accions i en els discursos per tal de despertar les consciències de responsables públics i de ciutadania: totes les vides humanes importen. 

- S’ha produït l’omissió del deure de socors i assistència mèdica a les persones ferides. 

- S’ha vulnerat greument el dret a migrar amb els fets ja descrits, dret que es vulnera dia a dia amb les devolucions en calent. 

Per tot l’exposat, demanem: 

- Una rectificació i assumpció de responsabilitats del Govern espanyol pels fets i per les greus declaracions que va fer el president en què es va donar suport i es va felicitar al Marroc per la seva actuació. 

- Explicacions al Govern de l’Estat per l’entrada de policia marroquina a territori espanyol per realitzar expulsions en calent, pràctica expressament prohibida pel dret internacional, i l’assumpció de les corresponents responsabilitats. 

- Que la UE i el Govern espanyol garanteixin l’obertura d’una investigació adequada sobre la massacre. És imprescindible una investigació independent i rigorosa dels fets i que hi hagi transparència en les polítiques de cooperació d’Espanya amb Marroc i poder conèixer que s’està pagant i quins interessos hi ha al darrere. 

- La col·laboració del Govern espanyol en la identificació de les víctimes i la comunicació amb les seves famílies. Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania Consell Municipal d’Immigració de Barcelona – CMIB 

- Que les persones hospitalitzades que estan actualment al CETI pugin demanar asil polític i que s’intercedeixi per les persones detingudes. 

- La derogació per part de la UE de les polítiques migratòries basades en el control, la seguretat i la protecció de fronteres que inclouen acords amb tercers països no segurs, on no es garanteix el respecte als drets humans. 

- L’adopció d’una política migratòria i d’asil a tota la UE i a Espanya, que posi al centre els drets humans de les persones que es veuen obligades a migrar per motius econòmics o que fugen per salvar les seves vides, amb l’establiment de vies segures per accedir a la UE i a Espanya. 



Barcelona, a partir de la Comissió d’Opinió d’Urgències (COU) del CMIB, a 28 de juny 2022 


Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI 
Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania 
Consell Municipal d’Immigració de Barcelona – CMIB -

 



La mesura respon a un dels objectius del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030: reflectir en la plantilla municipal la pluralitat de la ciutat.


La mesura vol reflectir en la plantilla municipal la pluralitat de la ciutat. Segons les estadístiques del 2021, el 29% dels barcelonins i barcelonines han nascut en algun país estranger. En canvi, dins de la plantilla municipal (de prop de 17.200 treballadors i treballadores), les persones nascudes en algun país estranger només representen l’1,26%. El pla forma part de la mesura de govern d’interculturalitat, i ja s’han executat el 65% de les actuacions previstes per a aquest mandat.

El nou servei intern neix per capgirar aquesta situació en el conjunt de l’Ajuntament, incloent-hi les empreses públiques municipals, els organismes autònoms, les societats municipals i les empreses adjudicatàries que presten serveis a l’Ajuntament.

L’objectiu és que s’hi incorporin treballadors i treballadores nascuts en altres països, d’origen cultural i lingüístic divers o amb coneixements acreditats de cultures i llengües diverses.

Les funcions del nou servei d’interculturalitat
Per estendre la diversitat cultural i d’origen el servei portarà a terme diferents accions:Afavorir la diversitat de candidats i candidates a les convocatòries i ofertes públiques mitjançant la difusió diversificada, la introducció de mèrits nous (coneixements de cultures i llengües diverses) i l’elaboració d’indicadors per acreditar-los.
Fixar condicions especials als plecs de clàusules dels contractes públics tenint en compte el context i el territori on es desenvoluparan.
Promoure el multilingüisme entre les persones treballadores municipals a través de la detecció de talent i l’assessorament als diferents ens municipals.
Augmentar les pràctiques a l’Ajuntament d’alumnes d’origen cultural divers, en col·laboració amb centres educatius i universitats.
Impulsar la nova figura de tècnic auxiliar en diversitat.
Facilitar la contractació diversa de personal laboral on sigui possible.
A més, el servei farà seguiment dels indicadors i analitzarà l’evolució de la diversitat en l’àmbit municipal.

El servei engega amb un equip de tres persones i el pressupost de la posada en marxa és de 228.000 euros. S’inspira en iniciatives d’altres ciutats europees com el Pla de diversificació dels recursos humans de la ciutat de Gant, a Bèlgica, o la campanya “Berlín et necessita”, a Alemanya.

La mesura de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança” es va aprovar ara fa un any i ja s’han executat el 65% de les 106 actuacions previstes per a aquest mandat. Un 22% dels projectes estan en execució i el 2023 es començarà a implantar el 9,1% restant.



El 20 de juny és el Dia Mundial de les Persones Refugiades i Stop mare mortum organitza la “Ruta de l’exili” el diumenge 19 de juny a La Vajol. Una jornada que vol posar el focus en els milers de persones que es veuen obligades a desplaçar-se de casa perquè la seva vida corre perill i han de caminar quilòmetres i quilòmetres per a trobar refugi. Segons l’ACNUR, el 2020 hi havia 82 milions de persones refugiades i desplaçades de manera forçosa. Enguany, han escollit fer una de les rutes de l’exili republicà durant la guerra civil espanyola amb l’objectiu d’interpel·lar a la nostra pròpia memòria.

És per això que el 19 de juny a partir de les 9 h es podrà fer la ruta circular de La Vajol – Coll de Lli – Les Illes (França) – Coll de Manrella – La Vajol. Són 10.4 km amb 380 metres de desnivell, una ruta de dificultat moderada que es pot fer amb 3 hores aproximadament.

La ruta comptarà amb accions sorpresa que ens interpel·laran i ens connectaran amb l’abans i l’ara. A més a més, a La Vajol (punt d’inici i final de la ruta) hi haurà tallers infantils, dinar popular (paella vegetal + amanida + postres + pa + beguda) i concerts. De moment hi ha confirmats: Enric Nedderman, RobinSecret, Fetus i Dj Xuli.

Inscripcions i bus des de Barcelona

La inscripció a la ruta té un preu de 5 euros i cal formalitzar-la en aquest enllaç, on també podeu comprar els tiquets del dinar que costen 12 euros per persona.

Per a facilitar el desplaçament des de Barcelona, sortirà un autocar el mateix dia 19 d’anada i tornada. La sortida serà a les 7.30 h del matí (lloc per concretar al centre de la ciutat) i la tornada des de La Vajol serà a les 19 h. No tindrà cap cost. Si hi esteu interessats, ompliu l’opció al formulari d’inscripció a la ruta. Us animem, també, a organitzar-ne des d’altre poblacions.

Aquest acte compta amb la col·laboració dels ajuntaments de La Vajol, Agullana, la Jonquera i Maureillas – Las Illas; el Museu Memorial de l’Exili; Òmnium Cultural Alt Empordà, els centres excursionistes Empordanès i Jonquerenc i Girona Acull. Així com el suport de la Diputació de Girona.

 



La Facultat d'Educació, el Memorial Democràtic, l'Institut de Recerca en Educació i la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona organitza els diàlegs “Construint la cultura de la pau des de l’Educació” amb la participació Alexandra Polivanova i Nataliya Losyeva de la Nizhyn Gogol State University (Ucraïna).

Aquesta activitat es durà a terme el dimarts 14 de juny, d’11 a 13 h a la Sala de Graus Rosa Roig (3r pis, edifici Migdia I). Tot l’acte comptarà amb traducció simultània.


Programa:11 h - Presentació de l’acte

Benvinguda a càrrec de la Dra. Roser Boix, degana de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona i el Sr. Vicenç Villatoro, director del Memorial Democràtic.11.10 h - Presentació de les ponents
11.15 h - Diàleg entre Alexandra Polivanova i Nataliya Losyeva amb Imma Armadans i Jordi Palou-Loverdos
12.45 h - Torn de paraules
13 h - Comiat a càrrec del Sr. Jordi Palou Loverdos
13.05 h - Servei de càtering



El cicle de tallers “El discurs i l’odi” és una proposta formativa gratuïta per aprendre a analitzar discursos d'odi i et donarà eienes per poder-los rebatre.

El cicle de tallers “El discurs i l’odi” és una proposta formativa gratuïta que es durà a terme en cinc sessions online els dies 13, 15, 20, 22 i 27 de juny, a partir de les 16.00h de la tarda. Els tallers estan organitzats per l’associació Reds i seran impartits pel “Centre of Discourse Studies”.

L’objectiu d’aquest cicle de tallers és examinar com es reprodueixen els discursos d’odi, en particular els discursos racistes, masclistes i anti-LGBTQIA+ en la política, en els Mitjans de comunicació i a les xarxes socials a l’Estat Espanyol. A la vegada, també es debatrà com, des dels moviments socials, es creen contra-narratives i resistència per combatre aquests discursos d’odi. El cicle de tallers és de caràcter pràctic amb l’objectiu que els assistents, al final del curs, puguin crear missatges que contrarestin el racisme, el sexisme i la homofòbia i els puguin reproduir en els seus espais de treball, amb la família, amb amics, a les xarxes socials, etc.

A la primera sessió comptarem amb Teun Van Dijk, pioner i fundador de l’Anàlisis Crític del Discurs (ACD) i fundador del Centre d’Estudis del Discurs de Barcelona. A partir de l’ACD es donaran eines per entendre com funcionen els dispositius discursius que condueixen a ideologies racistes, xenòfobes, masclistes, classistes o qualsevol ideologia que promogui la discriminació per raons de gènere, color de pell, edat, ètnia, origen, religió, pensament o orientació sexual.

Las altres sessions estaran a càrrec de Lucía de la Presa, coordinadora del Centre of Discourse Studies i Cèsar Rojo, investigador en Anàlisis del Discurs i Doctorat en comunicació lingüística i Mediació Multilingüe per la Universitat Pompeu Fabra.

Les sessions tractaran:

Dilluns 13 de juny – de 16:00h a 17:30h – “Lliçó Inaugural a carrer del professor Teun Van Dijk”. Introducció general al discurs de l’odi, com es construeix i reprodueix l’odi racial de gènere, religió, etc. a través de les pràctiques discursives.

Dimecres 15 de juny – de 16:00 a 18:00h – “Discurs i racisme/ Discurs antiracista”

Dilluns 20 de juny – de 16:00 a 18:00h - “Discurs anti-LGBTIQIA+/ Discurs de resistència contra la LGBTIfobia”

Dimecres 22 de juny – de 16:00 a 18:00h - “Discurs, masclisme i misogínia/Discurs feminista”

Dilluns 27 de juny – de 16:00 a 18:30 – “Taller pràctic final” - En aquesta última sessió reunirem les eines de les sessions prèvies per fer propostes de denúncia del discurs d’odi i crear contra-narratives

Totes les sessions començaran a les 16:00h (hora Estat Espanyol) i seran a través de ZOOM. La primera sessió és obligatòria. Les altres quatre sessions són opcionals i us podeu inscriure a cada sessió de manera independent o a totes. Per participar al taller pràctic final hauràs d’haver participat a la primera sessió i a una altra, com a mínim.

** Es lliurarà un diploma de participació per als qui hagin assistit a totes les sessions.

 



El "Llibre de família" ha format part dels arxius de vida de gairebé la totalitat de les famílies amb nacionalitat espanyola. La seva funció principal és la de registrar la relació de parentiu familiar i a més servir com a document legal. Es tracta d'un arxiu de la història familiar però també un testimoniatge viu de les transformacions del concepte de família.

En el marc del 15 de maig, Dia Internacional de les famílies, des de l'Espai Avinyó proposen reflexionar, a través d'un taller de fanzine sobre les següents qüestions: Com podem reconstruir les memòries de la diàspora i migració que han afectat les transformacions en les famílies de bagatges migratoris diversos? Quin tipus d'històries poden explicar o ocultar les imatges del nostre arxiu familiar? Com, des de la creació artística, es pot generar, recuperar, protegir i traçar les diferents interseccions entre les trajectòries migratòries i les familiars?


Activitat dirigida especialment a joves de diverses diàspores i amb bagatges migratoris i culturals diversos. Podeu portar una o més còpies de fotos familiars per participar en la creació d'un llibre de família col·lectiu. El marc familiar és lliure d'interpretació: família de sang, triada, adoptada, entre altres.


Amb:
Xirou Xiao. És una jove artista nascuda a la Xina amb base a Madrid des de 2013. Doctoranda en la Facultat de Belles Arts de la UCM. Principalment, treballa com a/r/tógrafa (artista+educadora+investigadora), també és performer, productora i mediadora artística i intercultural. Creadora i directora de la Companyia de Performance Cangrejo Pro. *螃蟹计划 (CPCP.); co-fundadora de Liwai Acción Intercultural; membre coordinadora de la Red de Diáspora China en España i el grup motor de joves artistes d'origen xinès a Madrid.
Emily Sun. És artista, educadora, i escriptora xinesa-nord-americana de Colorado radicada actualment a Madrid. Va estudiar Estudis Ètnics en la Universitat Brown, i ha treballat com a didàctica en museus i professora d'idiomes. Les seves últimes recerques exploren les memòries de la diàspora a través de llenguatges sonors i processos col·laboratius. És artista-en-residència amb Galaxia La Perla en l'Associació Cultural La Parceria, on desenvolupa programació lúdica i artística per a joves migrants, i col·laboradora de Tian Ma Xing Kong, projecte de mediació artística per a famílies xineses dirigida per Xirou Xiao. També desenvolupa accions culturals com a part del Grup de Joves Artistes d'Origen Xinès a Madrid.
Col·labora:


L'activitat té una durada de tres hores (de 17.30 h a 20.30 h).


 




Tot allò que compartim les cultures àrab i la catalana. Segles de migracions i intercanvis han regalat un pòsit de tradicions, receptes, sons i paraules amb segell arabomusulmà que avui sentim i vivim com a pròpies.

Les Jornades Gatzara que organitza la Fundació Bayt al-Thaqafa són un espai obert a tota la ciutadania, per conèixer i compartir les pràctiques d’arrel arabomusulmana que portem dins.

Més de 100 persones ja s'han inscrit a les II Jornades Gatzara jornadesgatzara.org

Del dimarts 17 al dissabte 21 de maig, la Fundació Bayt al-Thaqafa et convida a:

- Aprofundir en el sentit de les jornades a l' acte Inaugural a l'IEMED
- Elevar-te a l'acte d' espiritualitat, sufisme i meditació a Sant Pau del Camp
- Compartir la reflexió al cinefòrum sobre els drets humans i la maternitat, a Cinemes Girona
- Alçar la veu a través del taller de música rap per a joves, a Espai Mallorca
- Llepar-te els dits al taller de cuina a Espai Terra Veritas
- Al·lucinar amb els secrets que amaguen els carrers de Barcelona a la Ruta àrab, sortida al Centre Cultural del Born

Més informació 




Durant el mes de maig i tres setmanes de juny del 2022, una vintena de joves d'entre 11 i 20 anys, tots vinculats al moviment rap de Barcelona i àrea metropolitana, participaran a Brutal, laboratori de rap contra el treball infantil a Amèrica Llatina .

Els joves rapers treballaran en tallers juntament amb especialistes en la problemàtica del treball infantil i rebran formació en vers improvisat per rapers, poetes i sobtes.

Aquest procés culminarà amb l' enregistrament de 4 videoclips amb un quartet de jazz-rap, peces que es presentaran a Casa Amèrica Catalunya el 12 de juliol , i la celebració d'un concert, el dimarts 21 de juny, al Centre Cultural Albareda de Barcelona .

La inauguració de Brutal tindrà lloc el dimarts 3 de maig del 2022, també a la Casa Amèrica Catalunya.


.






 


"La maledicció que ens ofereix la colonialitat, ens fa creure en la racialització com a principi de vida. Però, estem pensant en la raça i el gènere com a mitologies modernes? Certament, les religions són vaixells i l'espiritualitat és la mar. Té sentit això en què és la llibertat?". Amb aquesta reflexió Castiel Vitorino Brasileiro ens guia per la que serà la segona sessió del cicle Espiritualitats Afroatlàntiques.


En aquesta sessió, de la mà de Castiel, reorientarem les reflexions cap a la sanació i els espais de cures en relació amb el fet espiritual, així com amb la preservació del secret i la memòria. Generarem un espai on redibuixar el que significa conceptes com "cura", "sanació", "transfiguració" i "macumba", entre altres idees. Amb la participació de: 

Castiel Vitorino Brasileiro (1996). Artista, escriptora i psicòloga clínica. Formada a la Universitat Federal do Espírito Santo. Mestra en psicologia clínica per la Universitat Pontifícia Catòlica de São Paulo (PUC-SP). Castiel Vitorino viu la transmutació com a destinació inevitable. Dribla, incorpora i se submergeix a la seva ontologia Bantu. Assumeix la cura com un moment predictible de llibertat. Estudia i construeix espiritualitats i ancestralitats interespecífiques. Va néixer a Fonte Grande. Vitória/Espirito Santo - Brasil. Viu i treballa al planeta Terra.

Dinamitza:
Periferia Cimarronas és un espai d'afectivitat política i amor negre. És un projecte d'economia solidària, una cooperativa sostinguda per persones negres, afrodescendents que té la certesa que la cultura és una forma de transformació. Creiem que és viable un espai per imaginar possibles futurs com a comunitat.

Col·labora: Periferia Cimarronas




Les jornades “Les ferides obertes de El Salvador. Veritat, justícia i reparació” volen contribuir a superar la situació de vulneració de drets –a la veritat, a la justícia i a la reparació– que pateixen les víctimes del conflicte armat que va viure El Salvador, tot incorporant una perspectiva feminista que inclogui les violències sexuals produïdes en escenaris de conflictes armats com a crims de guerra, per impulsar tant a El Salvador com a nivell global, models de Justícia Restaurativa que donin veu a les víctimes, reconeixent el seu dret a la Veritat, la Justícia i la Reparació.

Les jornades també tenen com a objectiu construir espais de reflexió, informació i sensibilització per promoure una consciència crítica sobre aquesta vulneració de drets i les seves causes. Generant sinergies que connectin la mirada global i l’acció local per avançar en els processos de reconeixement i reparació de les víctimes dels conflictes armats que han viscut tant El Salvador com també l’Estat Espanyol, construint així processos de confluència en la defensa dels drets vulnerats.

Per tot això, el Museo de la Palabra y la Imagen (MUPI), el Instituto de Derechos Humanos de la UCA de El Salvador (IDHUCA), el Comité de ex preses y presos políticos de El Salvador (COPPES), la Red Ciudadana de Mujeres de Morazán, l’Escola Amparo Casamalhuapa de Barcelona, la Asociación Pro Memoria Histórica, Reconciliación y Cultura de Paz en El Salvador, i Huacal, ong de solidaritat amb El Salvador, ens hem unit per donar a conèixer aquesta realitat i promoure les transformacions necessàries per trencar amb les polítiques del silenci i de l’oblit.

La lluita per la Pau passa obligatòriament a El Salvador per a la defensa del dret de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació. Passa per no oblidar cap nom, per restituir la dignitat arrabassada, per fer justícia.

 


En el nostre context existeixen diverses experiències pel que fa a l’aplicació d’eines de Justícia Restaurativa a l’àmbit judicial i de mediació penal, amb temes LGTBI a Europa o en la gestió de conflictes i la prevenció.


A partir d’aquestes i d’altres experiències, el Centre de Recursos en Drets Humans organitza el dia 22 d’abril a la Casa Golferichs la jornada “Com aplicar la justícia restaurativa a la igualtat de tracte i no discriminació?” amb l’objectiu d’analitzar els aprenentatges fets des de diversos àmbits per poder aplicar-los a l’àmbit de les discriminacions i els delictes d’odi.

De la mateixa manera, s’abordaran les oportunitats que ofereix la Llei 19/20 d’igualtat de tracte i no discriminació per poder aplicar un enfocament restauratiu.

La jornada serà presencial al Centre Cívic Casa Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes, 491) i també es retransmetrà en directe a través del canal de YouTube de Drets Socials.

Podeu veure el programa a continuació (i penjat aquí en PDF):

9.30 h Presentació institucional de l’acte
Marc Serra Solé, Regidor Drets de Ciutadania i Participació.

9.45 h. Obertura de la jornada
Laia Serra, advocada experta en Drets Humans.

10 h. Conferència inaugural: què ha de ser reparat? Com fer-ho?
Josep Mª Tamarit, catedràtic de Dret Penal per la Universitat de Lleida i Oberta de Catalunya.

10.30 Bloc 1. Aplicant la justícia restaurativa davant de la discriminació i l’odi.
Modera: Anna Palacios, directora de l’IDHC

Ponents:

– Marc Serra, Regidor Drets de Ciutadania i Participació
– Manuela Fernàndez, Directora de l’Organisme per la igualtat de tracte i la no-discriminació, Generalitat de Catalunya
– Carme Guil, Magistrada de la Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Barcelona

12.15 h. Bloc 2: L’acompanyament a la víctima i la intervenció amb l’agressor com a part de la reparació del dany
Modera: Ignacio Elpidio Domínguez, antropòleg i investigador, Universitat de Barcelona

Ponents:

– Isabel Cabós, Coordinadora del Programa de Justícia Restaurativa del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
– Maria Munné, Directora del màster en mediació de conflictes de la UPF.
– Laura Macaya, Experta en intervenció i consultoria per a l’abordatge de les violències masclistes

13.30 h Conclusions i tancament
Laura Pérez, Tinenta d’alcaldia

Us hi podeu inscriure fent un correu a inscripcions.crdh@bcn.cat.

 



Fundació Guné us convida a la jornada de presentació dels resultats de la recerca “Causes de la vulneració i gaudir del dret de les noies d’origen sudsaharià a una educació de qualitat i lliure de violència” que tindrà lloc el dimarts 12 d’abril de 2022 a les 10h a la seu de la Fede. Durant la mateixa es portarà a terme una taula rodona amb membres representants d’altres comunitats com la xinesa, filipina, pakistanesa i marroquina, per parlar sobre l’educació completa i de qualitat a Catalunya.

L’estudi, realitzat per al Centre d’Estudis Africans i Interculturals, forma part d’una de les accions d’EpD del programa finançat per l’Agència Catalana de Cooperació que té com a títol “Dret a una educació de qualitat i lliure de violència a la ciutat de Kolda, Senegal”.

Més informació 


© Copyright 2019 | itacatradio@gmail.com | Itacat | Agència de Comunicació Intercultural Disseny web Themexpose
Back to Top