|
El 20 de juny és el Dia Mundial de les Persones Refugiades i Stop mare mortum organitza la “Ruta de l’exili” el diumenge 19 de juny a La Vajol. Una jornada que vol posar el focus en els milers de persones que es veuen obligades a desplaçar-se de casa perquè la seva vida corre perill i han de caminar quilòmetres i quilòmetres per a trobar refugi. Segons l’ACNUR, el 2020 hi havia 82 milions de persones refugiades i desplaçades de manera forçosa. Enguany, han escollit fer una de les rutes de l’exili republicà durant la guerra civil espanyola amb l’objectiu d’interpel·lar a la nostra pròpia memòria.
És per això que el 19 de juny a partir de les 9 h es podrà fer la ruta circular de La Vajol – Coll de Lli – Les Illes (França) – Coll de Manrella – La Vajol. Són 10.4 km amb 380 metres de desnivell, una ruta de dificultat moderada que es pot fer amb 3 hores aproximadament.
La ruta comptarà amb accions sorpresa que ens interpel·laran i ens connectaran amb l’abans i l’ara. A més a més, a La Vajol (punt d’inici i final de la ruta) hi haurà tallers infantils, dinar popular (paella vegetal + amanida + postres + pa + beguda) i concerts. De moment hi ha confirmats: Enric Nedderman, RobinSecret, Fetus i Dj Xuli.
Inscripcions i bus des de Barcelona
La inscripció a la ruta té un preu de 5 euros i cal formalitzar-la en aquest enllaç, on també podeu comprar els tiquets del dinar que costen 12 euros per persona.
Per a facilitar el desplaçament des de Barcelona, sortirà un autocar el mateix dia 19 d’anada i tornada. La sortida serà a les 7.30 h del matí (lloc per concretar al centre de la ciutat) i la tornada des de La Vajol serà a les 19 h. No tindrà cap cost. Si hi esteu interessats, ompliu l’opció al formulari d’inscripció a la ruta. Us animem, també, a organitzar-ne des d’altre poblacions.
Aquest acte compta amb la col·laboració dels ajuntaments de La Vajol, Agullana, la Jonquera i Maureillas – Las Illas; el Museu Memorial de l’Exili; Òmnium Cultural Alt Empordà, els centres excursionistes Empordanès i Jonquerenc i Girona Acull. Així com el suport de la Diputació de Girona.
La inscripció a la ruta té un preu de 5 euros i cal formalitzar-la en aquest enllaç, on també podeu comprar els tiquets del dinar que costen 12 euros per persona.
Per a facilitar el desplaçament des de Barcelona, sortirà un autocar el mateix dia 19 d’anada i tornada. La sortida serà a les 7.30 h del matí (lloc per concretar al centre de la ciutat) i la tornada des de La Vajol serà a les 19 h. No tindrà cap cost. Si hi esteu interessats, ompliu l’opció al formulari d’inscripció a la ruta. Us animem, també, a organitzar-ne des d’altre poblacions.
Aquest acte compta amb la col·laboració dels ajuntaments de La Vajol, Agullana, la Jonquera i Maureillas – Las Illas; el Museu Memorial de l’Exili; Òmnium Cultural Alt Empordà, els centres excursionistes Empordanès i Jonquerenc i Girona Acull. Així com el suport de la Diputació de Girona.
La Facultat d'Educació, el Memorial Democràtic, l'Institut de Recerca en Educació i la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona organitza els diàlegs “Construint la cultura de la pau des de l’Educació” amb la participació Alexandra Polivanova i Nataliya Losyeva de la Nizhyn Gogol State University (Ucraïna).
Aquesta activitat es durà a terme el dimarts 14 de juny, d’11 a 13 h a la Sala de Graus Rosa Roig (3r pis, edifici Migdia I). Tot l’acte comptarà amb traducció simultània.
Programa:11 h - Presentació de l’acte
Benvinguda a càrrec de la Dra. Roser Boix, degana de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona i el Sr. Vicenç Villatoro, director del Memorial Democràtic.11.10 h - Presentació de les ponents
11.15 h - Diàleg entre Alexandra Polivanova i Nataliya Losyeva amb Imma Armadans i Jordi Palou-Loverdos
12.45 h - Torn de paraules
13 h - Comiat a càrrec del Sr. Jordi Palou Loverdos
13.05 h - Servei de càtering
El cicle de tallers “El discurs i l’odi” és una proposta formativa gratuïta per aprendre a analitzar discursos d'odi i et donarà eienes per poder-los rebatre.
El cicle de tallers “El discurs i l’odi” és una proposta formativa gratuïta que es durà a terme en cinc sessions online els dies 13, 15, 20, 22 i 27 de juny, a partir de les 16.00h de la tarda. Els tallers estan organitzats per l’associació Reds i seran impartits pel “Centre of Discourse Studies”.
L’objectiu d’aquest cicle de tallers és examinar com es reprodueixen els discursos d’odi, en particular els discursos racistes, masclistes i anti-LGBTQIA+ en la política, en els Mitjans de comunicació i a les xarxes socials a l’Estat Espanyol. A la vegada, també es debatrà com, des dels moviments socials, es creen contra-narratives i resistència per combatre aquests discursos d’odi. El cicle de tallers és de caràcter pràctic amb l’objectiu que els assistents, al final del curs, puguin crear missatges que contrarestin el racisme, el sexisme i la homofòbia i els puguin reproduir en els seus espais de treball, amb la família, amb amics, a les xarxes socials, etc.
A la primera sessió comptarem amb Teun Van Dijk, pioner i fundador de l’Anàlisis Crític del Discurs (ACD) i fundador del Centre d’Estudis del Discurs de Barcelona. A partir de l’ACD es donaran eines per entendre com funcionen els dispositius discursius que condueixen a ideologies racistes, xenòfobes, masclistes, classistes o qualsevol ideologia que promogui la discriminació per raons de gènere, color de pell, edat, ètnia, origen, religió, pensament o orientació sexual.
Las altres sessions estaran a càrrec de Lucía de la Presa, coordinadora del Centre of Discourse Studies i Cèsar Rojo, investigador en Anàlisis del Discurs i Doctorat en comunicació lingüística i Mediació Multilingüe per la Universitat Pompeu Fabra.
Les sessions tractaran:
Dilluns 13 de juny – de 16:00h a 17:30h – “Lliçó Inaugural a carrer del professor Teun Van Dijk”. Introducció general al discurs de l’odi, com es construeix i reprodueix l’odi racial de gènere, religió, etc. a través de les pràctiques discursives.
Dimecres 15 de juny – de 16:00 a 18:00h – “Discurs i racisme/ Discurs antiracista”
Dilluns 20 de juny – de 16:00 a 18:00h - “Discurs anti-LGBTIQIA+/ Discurs de resistència contra la LGBTIfobia”
Dimecres 22 de juny – de 16:00 a 18:00h - “Discurs, masclisme i misogínia/Discurs feminista”
Dilluns 27 de juny – de 16:00 a 18:30 – “Taller pràctic final” - En aquesta última sessió reunirem les eines de les sessions prèvies per fer propostes de denúncia del discurs d’odi i crear contra-narratives
Totes les sessions començaran a les 16:00h (hora Estat Espanyol) i seran a través de ZOOM. La primera sessió és obligatòria. Les altres quatre sessions són opcionals i us podeu inscriure a cada sessió de manera independent o a totes. Per participar al taller pràctic final hauràs d’haver participat a la primera sessió i a una altra, com a mínim.
** Es lliurarà un diploma de participació per als qui hagin assistit a totes les sessions.
El cicle de tallers “El discurs i l’odi” és una proposta formativa gratuïta que es durà a terme en cinc sessions online els dies 13, 15, 20, 22 i 27 de juny, a partir de les 16.00h de la tarda. Els tallers estan organitzats per l’associació Reds i seran impartits pel “Centre of Discourse Studies”.
L’objectiu d’aquest cicle de tallers és examinar com es reprodueixen els discursos d’odi, en particular els discursos racistes, masclistes i anti-LGBTQIA+ en la política, en els Mitjans de comunicació i a les xarxes socials a l’Estat Espanyol. A la vegada, també es debatrà com, des dels moviments socials, es creen contra-narratives i resistència per combatre aquests discursos d’odi. El cicle de tallers és de caràcter pràctic amb l’objectiu que els assistents, al final del curs, puguin crear missatges que contrarestin el racisme, el sexisme i la homofòbia i els puguin reproduir en els seus espais de treball, amb la família, amb amics, a les xarxes socials, etc.
A la primera sessió comptarem amb Teun Van Dijk, pioner i fundador de l’Anàlisis Crític del Discurs (ACD) i fundador del Centre d’Estudis del Discurs de Barcelona. A partir de l’ACD es donaran eines per entendre com funcionen els dispositius discursius que condueixen a ideologies racistes, xenòfobes, masclistes, classistes o qualsevol ideologia que promogui la discriminació per raons de gènere, color de pell, edat, ètnia, origen, religió, pensament o orientació sexual.
Las altres sessions estaran a càrrec de Lucía de la Presa, coordinadora del Centre of Discourse Studies i Cèsar Rojo, investigador en Anàlisis del Discurs i Doctorat en comunicació lingüística i Mediació Multilingüe per la Universitat Pompeu Fabra.
Les sessions tractaran:
Dilluns 13 de juny – de 16:00h a 17:30h – “Lliçó Inaugural a carrer del professor Teun Van Dijk”. Introducció general al discurs de l’odi, com es construeix i reprodueix l’odi racial de gènere, religió, etc. a través de les pràctiques discursives.
Dimecres 15 de juny – de 16:00 a 18:00h – “Discurs i racisme/ Discurs antiracista”
Dilluns 20 de juny – de 16:00 a 18:00h - “Discurs anti-LGBTIQIA+/ Discurs de resistència contra la LGBTIfobia”
Dimecres 22 de juny – de 16:00 a 18:00h - “Discurs, masclisme i misogínia/Discurs feminista”
Dilluns 27 de juny – de 16:00 a 18:30 – “Taller pràctic final” - En aquesta última sessió reunirem les eines de les sessions prèvies per fer propostes de denúncia del discurs d’odi i crear contra-narratives
Totes les sessions començaran a les 16:00h (hora Estat Espanyol) i seran a través de ZOOM. La primera sessió és obligatòria. Les altres quatre sessions són opcionals i us podeu inscriure a cada sessió de manera independent o a totes. Per participar al taller pràctic final hauràs d’haver participat a la primera sessió i a una altra, com a mínim.
** Es lliurarà un diploma de participació per als qui hagin assistit a totes les sessions.
El "Llibre de família" ha format part dels arxius de vida de gairebé la totalitat de les famílies amb nacionalitat espanyola. La seva funció principal és la de registrar la relació de parentiu familiar i a més servir com a document legal. Es tracta d'un arxiu de la història familiar però també un testimoniatge viu de les transformacions del concepte de família.
En el marc del 15 de maig, Dia Internacional de les famílies, des de l'Espai Avinyó proposen reflexionar, a través d'un taller de fanzine sobre les següents qüestions: Com podem reconstruir les memòries de la diàspora i migració que han afectat les transformacions en les famílies de bagatges migratoris diversos? Quin tipus d'històries poden explicar o ocultar les imatges del nostre arxiu familiar? Com, des de la creació artística, es pot generar, recuperar, protegir i traçar les diferents interseccions entre les trajectòries migratòries i les familiars?
Activitat dirigida especialment a joves de diverses diàspores i amb bagatges migratoris i culturals diversos. Podeu portar una o més còpies de fotos familiars per participar en la creació d'un llibre de família col·lectiu. El marc familiar és lliure d'interpretació: família de sang, triada, adoptada, entre altres.
Amb:
Xirou Xiao. És una jove artista nascuda a la Xina amb base a Madrid des de 2013. Doctoranda en la Facultat de Belles Arts de la UCM. Principalment, treballa com a/r/tógrafa (artista+educadora+investigadora), també és performer, productora i mediadora artística i intercultural. Creadora i directora de la Companyia de Performance Cangrejo Pro. *螃蟹计划 (CPCP.); co-fundadora de Liwai Acción Intercultural; membre coordinadora de la Red de Diáspora China en España i el grup motor de joves artistes d'origen xinès a Madrid.
Emily Sun. És artista, educadora, i escriptora xinesa-nord-americana de Colorado radicada actualment a Madrid. Va estudiar Estudis Ètnics en la Universitat Brown, i ha treballat com a didàctica en museus i professora d'idiomes. Les seves últimes recerques exploren les memòries de la diàspora a través de llenguatges sonors i processos col·laboratius. És artista-en-residència amb Galaxia La Perla en l'Associació Cultural La Parceria, on desenvolupa programació lúdica i artística per a joves migrants, i col·laboradora de Tian Ma Xing Kong, projecte de mediació artística per a famílies xineses dirigida per Xirou Xiao. També desenvolupa accions culturals com a part del Grup de Joves Artistes d'Origen Xinès a Madrid.
Col·labora:
L'activitat té una durada de tres hores (de 17.30 h a 20.30 h).
Tot allò que compartim les cultures àrab i la catalana. Segles de migracions i intercanvis han regalat un pòsit de tradicions, receptes, sons i paraules amb segell arabomusulmà que avui sentim i vivim com a pròpies.
Les Jornades Gatzara que organitza la Fundació Bayt al-Thaqafa són un espai obert a tota la ciutadania, per conèixer i compartir les pràctiques d’arrel arabomusulmana que portem dins.
Més de 100 persones ja s'han inscrit a les II Jornades Gatzara jornadesgatzara.org
Del dimarts 17 al dissabte 21 de maig, la Fundació Bayt al-Thaqafa et convida a:
- Aprofundir en el sentit de les jornades a l' acte Inaugural a l'IEMED
- Elevar-te a l'acte d' espiritualitat, sufisme i meditació a Sant Pau del Camp
- Compartir la reflexió al cinefòrum sobre els drets humans i la maternitat, a Cinemes Girona
- Alçar la veu a través del taller de música rap per a joves, a Espai Mallorca
- Llepar-te els dits al taller de cuina a Espai Terra Veritas
- Al·lucinar amb els secrets que amaguen els carrers de Barcelona a la Ruta àrab, sortida al Centre Cultural del Born
Durant el mes de maig i tres setmanes de juny del 2022, una vintena de joves d'entre 11 i 20 anys, tots vinculats al moviment rap de Barcelona i àrea metropolitana, participaran a Brutal, laboratori de rap contra el treball infantil a Amèrica Llatina .
Els joves rapers treballaran en tallers juntament amb especialistes en la problemàtica del treball infantil i rebran formació en vers improvisat per rapers, poetes i sobtes.
Aquest procés culminarà amb l' enregistrament de 4 videoclips amb un quartet de jazz-rap, peces que es presentaran a Casa Amèrica Catalunya el 12 de juliol , i la celebració d'un concert, el dimarts 21 de juny, al Centre Cultural Albareda de Barcelona .
La inauguració de Brutal tindrà lloc el dimarts 3 de maig del 2022, també a la Casa Amèrica Catalunya.
.
"La maledicció que ens ofereix la colonialitat, ens fa creure en la racialització com a principi de vida. Però, estem pensant en la raça i el gènere com a mitologies modernes? Certament, les religions són vaixells i l'espiritualitat és la mar. Té sentit això en què és la llibertat?". Amb aquesta reflexió Castiel Vitorino Brasileiro ens guia per la que serà la segona sessió del cicle Espiritualitats Afroatlàntiques.
En aquesta sessió, de la mà de Castiel, reorientarem les reflexions cap a la sanació i els espais de cures en relació amb el fet espiritual, així com amb la preservació del secret i la memòria. Generarem un espai on redibuixar el que significa conceptes com "cura", "sanació", "transfiguració" i "macumba", entre altres idees. Amb la participació de:
Castiel Vitorino Brasileiro (1996). Artista, escriptora i psicòloga clínica. Formada a la Universitat Federal do Espírito Santo. Mestra en psicologia clínica per la Universitat Pontifícia Catòlica de São Paulo (PUC-SP). Castiel Vitorino viu la transmutació com a destinació inevitable. Dribla, incorpora i se submergeix a la seva ontologia Bantu. Assumeix la cura com un moment predictible de llibertat. Estudia i construeix espiritualitats i ancestralitats interespecífiques. Va néixer a Fonte Grande. Vitória/Espirito Santo - Brasil. Viu i treballa al planeta Terra.
Dinamitza:
Periferia Cimarronas és un espai d'afectivitat política i amor negre. És un projecte d'economia solidària, una cooperativa sostinguda per persones negres, afrodescendents que té la certesa que la cultura és una forma de transformació. Creiem que és viable un espai per imaginar possibles futurs com a comunitat.
Periferia Cimarronas és un espai d'afectivitat política i amor negre. És un projecte d'economia solidària, una cooperativa sostinguda per persones negres, afrodescendents que té la certesa que la cultura és una forma de transformació. Creiem que és viable un espai per imaginar possibles futurs com a comunitat.
Col·labora: Periferia Cimarronas
Les jornades “Les ferides obertes de El Salvador. Veritat, justícia i reparació” volen contribuir a superar la situació de vulneració de drets –a la veritat, a la justícia i a la reparació– que pateixen les víctimes del conflicte armat que va viure El Salvador, tot incorporant una perspectiva feminista que inclogui les violències sexuals produïdes en escenaris de conflictes armats com a crims de guerra, per impulsar tant a El Salvador com a nivell global, models de Justícia Restaurativa que donin veu a les víctimes, reconeixent el seu dret a la Veritat, la Justícia i la Reparació.
Les jornades també tenen com a objectiu construir espais de reflexió, informació i sensibilització per promoure una consciència crítica sobre aquesta vulneració de drets i les seves causes. Generant sinergies que connectin la mirada global i l’acció local per avançar en els processos de reconeixement i reparació de les víctimes dels conflictes armats que han viscut tant El Salvador com també l’Estat Espanyol, construint així processos de confluència en la defensa dels drets vulnerats.
Per tot això, el Museo de la Palabra y la Imagen (MUPI), el Instituto de Derechos Humanos de la UCA de El Salvador (IDHUCA), el Comité de ex preses y presos políticos de El Salvador (COPPES), la Red Ciudadana de Mujeres de Morazán, l’Escola Amparo Casamalhuapa de Barcelona, la Asociación Pro Memoria Histórica, Reconciliación y Cultura de Paz en El Salvador, i Huacal, ong de solidaritat amb El Salvador, ens hem unit per donar a conèixer aquesta realitat i promoure les transformacions necessàries per trencar amb les polítiques del silenci i de l’oblit.
La lluita per la Pau passa obligatòriament a El Salvador per a la defensa del dret de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació. Passa per no oblidar cap nom, per restituir la dignitat arrabassada, per fer justícia.
En el nostre context existeixen diverses experiències pel que fa a l’aplicació d’eines de Justícia Restaurativa a l’àmbit judicial i de mediació penal, amb temes LGTBI a Europa o en la gestió de conflictes i la prevenció.
A partir d’aquestes i d’altres experiències, el Centre de Recursos en Drets Humans organitza el dia 22 d’abril a la Casa Golferichs la jornada “Com aplicar la justícia restaurativa a la igualtat de tracte i no discriminació?” amb l’objectiu d’analitzar els aprenentatges fets des de diversos àmbits per poder aplicar-los a l’àmbit de les discriminacions i els delictes d’odi.
De la mateixa manera, s’abordaran les oportunitats que ofereix la Llei 19/20 d’igualtat de tracte i no discriminació per poder aplicar un enfocament restauratiu.
La jornada serà presencial al Centre Cívic Casa Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes, 491) i també es retransmetrà en directe a través del canal de YouTube de Drets Socials.
Podeu veure el programa a continuació (i penjat aquí en PDF):
9.30 h Presentació institucional de l’acte
Marc Serra Solé, Regidor Drets de Ciutadania i Participació.
9.45 h. Obertura de la jornada
Laia Serra, advocada experta en Drets Humans.
10 h. Conferència inaugural: què ha de ser reparat? Com fer-ho?
Josep Mª Tamarit, catedràtic de Dret Penal per la Universitat de Lleida i Oberta de Catalunya.
10.30 Bloc 1. Aplicant la justícia restaurativa davant de la discriminació i l’odi.
Modera: Anna Palacios, directora de l’IDHC
Ponents:
– Marc Serra, Regidor Drets de Ciutadania i Participació
– Manuela Fernàndez, Directora de l’Organisme per la igualtat de tracte i la no-discriminació, Generalitat de Catalunya
– Carme Guil, Magistrada de la Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Barcelona
12.15 h. Bloc 2: L’acompanyament a la víctima i la intervenció amb l’agressor com a part de la reparació del dany
Modera: Ignacio Elpidio Domínguez, antropòleg i investigador, Universitat de Barcelona
Ponents:
– Isabel Cabós, Coordinadora del Programa de Justícia Restaurativa del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
– Maria Munné, Directora del màster en mediació de conflictes de la UPF.
– Laura Macaya, Experta en intervenció i consultoria per a l’abordatge de les violències masclistes
13.30 h Conclusions i tancament
Laura Pérez, Tinenta d’alcaldia
Us hi podeu inscriure fent un correu a inscripcions.crdh@bcn.cat.
Fundació Guné us convida a la jornada de presentació dels resultats de la recerca “Causes de la vulneració i gaudir del dret de les noies d’origen sudsaharià a una educació de qualitat i lliure de violència” que tindrà lloc el dimarts 12 d’abril de 2022 a les 10h a la seu de la Fede. Durant la mateixa es portarà a terme una taula rodona amb membres representants d’altres comunitats com la xinesa, filipina, pakistanesa i marroquina, per parlar sobre l’educació completa i de qualitat a Catalunya.
L’estudi, realitzat per al Centre d’Estudis Africans i Interculturals, forma part d’una de les accions d’EpD del programa finançat per l’Agència Catalana de Cooperació que té com a títol “Dret a una educació de qualitat i lliure de violència a la ciutat de Kolda, Senegal”.
Els darrers tres anys s’ha desenvolupat el projecte europeu MiCREATE, on participen recercadors i recercadores de deu països i quinze organitzacions. El seu objectiu és explorar i oferir alternatives a com els sistemes educatius europeus acullen i responen a les necessitats de la infància i la joventut d’origen migrant. Aquest projecte, tot i considerar el paper i la responsabilitat de totes les parts involucrades, ha tingut un enfocament centrat en les nenes, nens i joves. En aquest procés, hem pogut debatre nocions com: integració, inclusió, currículum colonial, interseccionalitat…
Data: 06.04.2022 a les 17h.
Preu: Gratis
Organitzen: Esbrina + Fundació Antoni Tàpies
Lloc: Fundació Antoni Tàpies (Carrer Aragó, 255 - Barcelona)
.
La memòria migrant des d'una mirada feminista descolonial
Museu d'Història de Catalunya (MUHCA)
23 de març del 2022, a les 18.30 h.
Alguna vegada ens hem arribat a preguntar quantes històries invisibles construeixen una memòria migrant? De què parlem quan parlem de feminisme descolonial? I com de necessari és el feminisme per escriure la història? En aquesta tertúlia, farem l'exercici de comprendre i evidenciar el poder de transformació que té l'anàlisi i la proposta feminista descolonial a l’hora de revertir les opressions. També parlarem de com podem situar els sabers al mateix nivell que els coneixements impartits per l'acadèmia per mirar de questionar l'hegemonia acadèmica, sovint etnocèntrica i racista. Cal reconèixer a les experiències de resistència viscudes a les opressions es consoliden llaços vindicatius, aliances insòlites de transformació, estratègies de subversió i maneres innovadores de governança alliberadora, una alternativa a la gestió de les polítiques dels estats.
Finalment, entre totes, reflexionarem sobre com podem construir un camí per trobar-nos en el compartir dialògic col·lectiu, en un espai que espera recollir i recrear la història d'un territori per on han transitat persones vingudes de molts indrets.
Tertulianes: Sara Cuentas i Camila Opazo Sepúlveda
Moderadora: Omaira Beltrán Sánchez
Sara Cuentas és una periodista, activista i investigadora social des d'una perspectiva feminista decolonial. Nascuda al Perú, d'arrels ancestrals quítxues i guayocundas. Des del feminisme decolonial i l'antiracisme, s'ha implicat en la defensa dels drets humans i els drets de les dones dels pobles originaris. És experta en qüestions de gènere, interseccionalitat i drets humans. Ha treballat per a diversos organismes públics a l'Amèrica Llatina sobre polítiques i programes per a sectors de població en situació d'exclusió social i pobresa. És col·laboradora d'El País - Planeta Futur. Entre les seves publicacions més recents hi ha la recerca titulada La verdad está en nuestros cuerpos. Secuelas de una opresión reproductiva o la diagnosi participativa titulada Cuidar para sostener la vida. També és autora de la metodología titulada Análisis Interseccional para el cambio, centrada a enfortir les autonomies i el benestar social i emocional. Ha coordinat l'Escola Feminista Decolonial de la Red de Migración, Género y Desarollo, i és membre de la Plataforma Diverses 8M. Ha actuat com a investigadora i formadora a diverses entitats públiques i privades sobre polítiques feministes i anàlisi feminista decolonial. Actualment, impulsa accions internacionals per donar suport a la demanda de veritat, justícia i reparació de les dones afectades per les esterilitzacions forçades al Perú.
Camila Opazo Sepúlveda és una investigadora xilena, arqueòloga, museòloga i gestora patrimonial. Especialista en estudis postdecolonials i decolonials, feminismes i interculturalitat en el patrimoni. Actualment és doctorant en Societat i Cultura i membre del Grup d’Arqueologia Pública i Patrimoni de la Universitat de Barcelona (UB). Investiga sobre els llegats colonials i la seva transformació, orientada a la reparació de les memòries històriques subalternes.
Omaira Beltrán Sánchez és llicenciada en Periodisme i Comunicació Social per la Universitat Externado de Colòmbia. Té un Màster en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha desenvolupat un projecte de recerca sobre les representacions socials del català per part dels llatinoamericans residents a Catalunya. L'any 2010 va fundar l'Associació Intercultural Llatins per Catalunya, amb la qual ha desenvolupat projectes de recerca-acció participativa amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, la Fundació Guné, la Fundació Antoni Tàpies, entre d'altres entitats. Actualment, coordina l'Agència Intercultural ITACAT, la primera agència de comunicació intercultural de Catalunya i de l'Estat espanyol, que compta amb el suport de la Xarxa Barcelona Antirumors. Des del 2016, col·labora amb el grup Diàleg Interreligiós Intercultural, un col·lectiu de recerca sobre el diàleg intercultural i interreligiós, a més de tractar temes com la joventut i la migració, la dona i la migració, i l'educació i la comunicació intercultural, etc. És professora associada del Departament MIDE (Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació) de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona (UB) i està desenvolupant una recerca sobre joves menors no acompanyats.
Informació pràctica
Alguna vegada ens hem arribat a preguntar quantes històries invisibles construeixen una memòria migrant? De què parlem quan parlem de feminisme descolonial? I com de necessari és el feminisme per escriure la història? En aquesta tertúlia, farem l'exercici de comprendre i evidenciar el poder de transformació que té l'anàlisi i la proposta feminista descolonial a l’hora de revertir les opressions. També parlarem de com podem situar els sabers al mateix nivell que els coneixements impartits per l'acadèmia per mirar de questionar l'hegemonia acadèmica, sovint etnocèntrica i racista. Cal reconèixer a les experiències de resistència viscudes a les opressions es consoliden llaços vindicatius, aliances insòlites de transformació, estratègies de subversió i maneres innovadores de governança alliberadora, una alternativa a la gestió de les polítiques dels estats.
Finalment, entre totes, reflexionarem sobre com podem construir un camí per trobar-nos en el compartir dialògic col·lectiu, en un espai que espera recollir i recrear la història d'un territori per on han transitat persones vingudes de molts indrets.
Tertulianes: Sara Cuentas i Camila Opazo Sepúlveda
Moderadora: Omaira Beltrán Sánchez
Sara Cuentas és una periodista, activista i investigadora social des d'una perspectiva feminista decolonial. Nascuda al Perú, d'arrels ancestrals quítxues i guayocundas. Des del feminisme decolonial i l'antiracisme, s'ha implicat en la defensa dels drets humans i els drets de les dones dels pobles originaris. És experta en qüestions de gènere, interseccionalitat i drets humans. Ha treballat per a diversos organismes públics a l'Amèrica Llatina sobre polítiques i programes per a sectors de població en situació d'exclusió social i pobresa. És col·laboradora d'El País - Planeta Futur. Entre les seves publicacions més recents hi ha la recerca titulada La verdad está en nuestros cuerpos. Secuelas de una opresión reproductiva o la diagnosi participativa titulada Cuidar para sostener la vida. També és autora de la metodología titulada Análisis Interseccional para el cambio, centrada a enfortir les autonomies i el benestar social i emocional. Ha coordinat l'Escola Feminista Decolonial de la Red de Migración, Género y Desarollo, i és membre de la Plataforma Diverses 8M. Ha actuat com a investigadora i formadora a diverses entitats públiques i privades sobre polítiques feministes i anàlisi feminista decolonial. Actualment, impulsa accions internacionals per donar suport a la demanda de veritat, justícia i reparació de les dones afectades per les esterilitzacions forçades al Perú.
Camila Opazo Sepúlveda és una investigadora xilena, arqueòloga, museòloga i gestora patrimonial. Especialista en estudis postdecolonials i decolonials, feminismes i interculturalitat en el patrimoni. Actualment és doctorant en Societat i Cultura i membre del Grup d’Arqueologia Pública i Patrimoni de la Universitat de Barcelona (UB). Investiga sobre els llegats colonials i la seva transformació, orientada a la reparació de les memòries històriques subalternes.
Omaira Beltrán Sánchez és llicenciada en Periodisme i Comunicació Social per la Universitat Externado de Colòmbia. Té un Màster en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha desenvolupat un projecte de recerca sobre les representacions socials del català per part dels llatinoamericans residents a Catalunya. L'any 2010 va fundar l'Associació Intercultural Llatins per Catalunya, amb la qual ha desenvolupat projectes de recerca-acció participativa amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, la Fundació Guné, la Fundació Antoni Tàpies, entre d'altres entitats. Actualment, coordina l'Agència Intercultural ITACAT, la primera agència de comunicació intercultural de Catalunya i de l'Estat espanyol, que compta amb el suport de la Xarxa Barcelona Antirumors. Des del 2016, col·labora amb el grup Diàleg Interreligiós Intercultural, un col·lectiu de recerca sobre el diàleg intercultural i interreligiós, a més de tractar temes com la joventut i la migració, la dona i la migració, i l'educació i la comunicació intercultural, etc. És professora associada del Departament MIDE (Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació) de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona (UB) i està desenvolupant una recerca sobre joves menors no acompanyats.
Informació pràctica
Dia: 23 de març del 2022
Horari: 18.30 h
Durada aproximada: 1'30h
Preu: Gratuït amb reserva prèvia
Aforament: 30 persones
Lloc: Museu d'Història de Catalunya. (Plaça de Pau Vila 3, Barcelona)
Edat recomanada: adults
Amb reserva: Reserva aquí la teva entrada
Informació: Al telèfon 93 225 42 44, de dilluns a dijous de 9.30 a 14 h. i de 15 a 17.30 h. i divendres de 9.30 a 14 h., i a l’adreça electrònica mhcvisites.cultura@gencat.cat
+ informació
Horari: 18.30 h
Durada aproximada: 1'30h
Preu: Gratuït amb reserva prèvia
Aforament: 30 persones
Lloc: Museu d'Història de Catalunya. (Plaça de Pau Vila 3, Barcelona)
Edat recomanada: adults
Amb reserva: Reserva aquí la teva entrada
Informació: Al telèfon 93 225 42 44, de dilluns a dijous de 9.30 a 14 h. i de 15 a 17.30 h. i divendres de 9.30 a 14 h., i a l’adreça electrònica mhcvisites.cultura@gencat.cat
+ informació
.
El 16, 17 i 18 de març del 2021, Casa Amèrica Catalunya, amb la col·laboració del Consolat General del Brasil a Barcelona i l'Institut Ramon Llull, acull el projecte Confluències Poètiques, una trobada amb set poetes de l’àrea de Belo Horizonte que mostren l'escena contemporània de la poesia feta a l’estat brasiler de Minas Gerais, reconeguda per la seva diversitat, invenció, experimentació i consistència. L'esdeveniment es proposa com una confluència que estableix un diàleg transatlàntic amb la poesia catalana i que inclourà durant tres dies converses temàtique, debats, entrevistes i recitals de poesia amb un marcat accent performàtic.
Emmarcat en l'any del bicentenari de la Independència del Brasil, Confluències Poètiques posa en escena la gran diversitat de la poesia produïda a Minas Gerais. Poetes que porten tant l'empremta d'un Brasil patit com la inventiva pictòrica dels artistes catalans. Que juguen tant al dau de la poesia del segle XXI, amb les seves múltiples aportacions, com al diàleg amb els temes més intrínsecs que avui pertorben al planeta.
Confluències Poètiques també du a escena els vincles entre la poesia brasilera i el territori divers i experimental de Catalunya, on el poeta pernambucà João Cabral de Melo Neto, com a cònsol del Brasil, va sostenir un diàleg profund amb artistes com Joan Brossa, Antoni Tàpies i Joan Miró. Gran entusiasta del moviment Dau al Set (que agrupava poetes i artistes plàstics de l'època), Cabral va promoure algunes obres. Aquest capítol de la vida del poeta marcaria les mateixes estructures de la poesia brasilera.
Els poetes de Mines Gerais convidats a aquestes Confluències Poètiques són Ricardo Aleixo, Nívea Sabino, Mariana de Matos, Ana Elisa Ribeiro, Leo Gonçalves, Ana Martins Marques i Renato Negrão, i els poetes catalans Míriam Cano, Eduard Escoffet, Ester Xargay i Víctor Sunyol. La trobada també comptarà amb la participació de la periodista Anna Guitart, de la poeta, editora i directora de NUDO, festival de poesia desfermada, Carmen Berasategui, del poeta i traductor Aníbal Cristobo i del poeta, crític literari, professor universitari i premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua castellana 2021, Edgardo Dobry.
La trajectòria de la poesia catalana també s’explicarà a terres brasileres. Així, a la part final del projecte, al maig del 2022, els poetes catalans parlaran amb el públic brasiler de manera virtual, posant fi a aquesta experiència d'intercanvi poètic.
Confluències Poètiques és una iniciativa de la Secretaria Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Belo Horizonte. La trobada té el patrocini del Centre Universitari Uni BH i és realitzada per Formata Cultural en el marc de la Política de Foment a la Cultura Municipal i de la Llei Municipal d'Incentiu a la Cultura. A Barcelona, Confluències Poètiques té el suport del Consolat General de Brasil a Barcelona, Casa Amèrica Catalunya i Institut Ramon Llull.
Informació sobre la primera jornada: Poesia i rutes de Ricardo Aleixo / Trajectòries / La colonialitat i els seus rostres
Informació sobre la segona jornada: Poesia i rutes d’Ana Martins / L’absurd és propi de la poesia? / Poesia en performance
Informació sobre la tercera jornada: Trobada de poetes
Programa en pdf.
+ informació
.
Aquest fotollibre és el resultat del projecte “Traspassant l’objectiu”, dirigit per l’artista i activista
feminista Marta Fàbregas, i inclou, a part dels retrats de les mateixes internes i de la directora artística, fotografies de l’espai de la fotògrafa Laura Gàlvez-Rhein i dos reportatges molt especials: un de la Camila Oliveira, actualment en tercer grau, i l’altre de Sofia Kyprisli, qui continua a Brians i que ha tingut a la fotoperiodista Sandra Balsells com a mentora.
Aquest projecte és una declaració de principis i aquest llibre el primer de la col·lecció. Les dones són les grans oblidades del sistema penitenciari, ja que només representen el 7% de la població reclusa, disposant de menys instal·lacions i recursos que els homes. La Fundació vol contribuir a la transformació social a través de la cultura, una poderosa eina que sempre ens “salva”.
Aquest projecte rep el suport del Departament de Justícia, Institut Català de les Dones, Panasonic Espanya, Fundació Catalunya Cultura, Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, Luminic Festival, Maquillatge Tutusaus i Marc Martí.
.
A Hole in Waiting (Un forat en espera) és una conferència performativa oferta per Ratladi que examina directament la posició del cos en les condicions postcolonials de la indústria minera a Sud-àfrica. El projecte reconeix les tombes de milers de persones com el resultat d'un agressiu sistema de perforació del medi ambient durant el col·lapse de l'apartheid.
Aquesta sessió mostra On són els forats?, el projecte que neix gràcies al programa de Residències creatives d'intercanvi impulsat pel Lliure en el marc dels Ajuts a la creació Carlota Soldevila. El projecte, fruit de la col·laboració amb The Centre of The Less Good Idea de Johannesburg, s'ha reprès aquesta temporada en haver estat ajornat l'any passat.
Cada any, el Lliure atorga unes Residències creatives d’intercanvi a dos creadors, un de català i un del país del centre cultural escollit, perquè puguin desenvolupar un projecte artístic personal després d'haver visitat i residit en tots dos equipaments.
Residència creativa d'intercanvi 21/22: Polònia
I en l’edició d’enguany dels Ajuts, el Lliure col·labora amb el Nowy Teatr de Varsòvia (Polònia). Les artistes en residència són, d’una banda, Klaudia Hartung amb Virgin Mary Performances, que fa una exploració de la figura de la Mare de Déu seguint els camins de la distribució de les imatges i dels llocs de culte i devoció. I de l’altra, l’actriu i creadora catalana Paula Blanco, amb La ciutat i la por, un projecte sobre l’alteritat a partir del contrast entre el silenci i el soroll.
El procés de creació d'aquests dos projectes es presentarà del 7 al 10 de maig.
A Hole in Waiting (Un forat en espera). On són els forats? Residència creativa d'intercanvi 20/21. 4 de març, a les 13.00 h. Gratuït, amb reserva prèvia. 50'. Idioma: en català i anglès sense sobretítols.
A Hole in Waiting (Un forat en espera)
On són els forats?
Residències creatives d'intercanvi
Ajuts a la creació Carlota Soldevila
Teatre Lliure
Pg. Santa Madrona, 40-46
Pl. Margarida Xirgu, 1
Barcelona, Catalunya
.
L’obra de Goshka Macuga (Varsòvia, 1967) revisa les relacions entre art, poder i relats heretats sobre fets i personatges de la Història. El seu treball connecta diferents àrees i mètodes d’investigació, i les seves recerques estan sovint relacionades amb narracions institucionals; Macuga proposa lectures associatives poc convencionals dels esdeveniments socials i polítics.
Les seves peces es presenten com a grans instal·lacions on es barregen obres de creació pròpia amb material d’arxiu, i on hi conviuen diverses disciplines. Macuga recicla constantment imatges i referències que se juxtaposen, a mode de collage, utilitzant un mètode similar a l’emprat per part de l’historiador de l’art Aby Warburg. Imatges, textos i materials procedents de diferents períodes històrics que comparteixen tema o tractament estètic es constitueixen en un contínuum visual.
El títol de la mostra, Goshka Macuga. En moviment al·ludeix justament a la constant circulació de les imatges, dels referents, dels relats, i a la necessària revisió de tot allò que heretem i que ens és familiar. Tant els materials que inclou (propis i d’arxiu) com la seva disposició en l’espai de l’exposició tenen com a objectiu la re-significació i reformulació de les narracions establertes.
L’exposició Goshka Macuga. En moviment reuneix tres grans instal·lacions especialment significatives en la trajectòria de l’artista: Plus Ultra (2009), The Nature of the Beast (2010) i Untitled (2011). Al centre de cadascuna d’aquestes instal·lacions hi ha un tapís al voltant del qual s’articulen també altres obres i documents. El tapís, utilitzat en el passat p15 marer part de les elits polítiques i eclesiàstiques, és recuperat per Macuga com a disciplina artística per les seves connotacions polítiques i propagandístiques.
Aquesta mostra ha estat co-produïda amb el MUSAC (Museo de arte contemporáneo de Castilla y León). En totes dues seus, i atenent a les peculiaritats de cada institució, s’han incorporat peces diferenciades com a addicions a les instal·lacions.
Goshka Macuga. En moviment
16.03.2022 – 25.09.2022
Inauguració: 15 de març del 2022, de 19.00 a 21.00 h. Entrada lliure.
Inauguració: 15 de març del 2022, de 19.00 a 21.00 h. Entrada lliure.
Visita guiada: El mateix dia 15 de març, a les 18.00h, la comissària farà una visita guiada a l'exposició, amb presència de l'artista.
Comissària: Neus Miró
Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
Barcelona, Catalunya
Imatge: Goshka Macuga. The Letter, 2011 [La carta] Tapís. 370 x 1132 cm. Colecció Fondazione Sandretto Re Rebaudengo, Torino.
L’11 de març de 1990 Lituània es va independitzar de l’URSS després d’un procés que podreu sobrevolar gràcies a les 16 fotografies de Romualdas Požerskis que s’exposaràn a la seu dels Amics de la Unesco de Barcelona a partir del 26 de febrer de 2022.
L’Associació catalano-lituana, Ct-Lt (fundada el 2005) us convida a uns tastets del país bàltic, cançons, balls i xerrades amb catalans coneixedors de Lituània. Veniu a la tarda del dissabte, brindarem compartint el tradicional šakotis.
Aforament limitat. Cal reservar a: associacioctlt@gmail.com, tot indicant els noms dels adults i dels menors per separat (durant la conferència hi haurà servei de guarderia pels nens i nenes).
Data i hora d'inici: 26 febrer, 2022, a les 16:30h.
L’Associació catalano-lituana, Ct-Lt (fundada el 2005) us convida a uns tastets del país bàltic, cançons, balls i xerrades amb catalans coneixedors de Lituània. Veniu a la tarda del dissabte, brindarem compartint el tradicional šakotis.
Aforament limitat. Cal reservar a: associacioctlt@gmail.com, tot indicant els noms dels adults i dels menors per separat (durant la conferència hi haurà servei de guarderia pels nens i nenes).
Data i hora d'inici: 26 febrer, 2022, a les 16:30h.
Barcelona, Catalunya
Programa:
.
Col·loqui-presentació del llibre: Decálogo de Huellas (València: Tirant lo Blanch, 2021).
Data: 21 de febrer de 2022, a les 18:00 h
Intervindran: Esperanza Jorge Barbuzano (UCA i UW-Madison) i Inmaculada Antolínez Domínguez (UCA), co-constructores del llibre juntament amb Akhere Monday.
Un llibre que ―després del multipremiat documental Irioweniasi. El hilo de la luna (2018)― ens ofereix el nou pas de la recerca creativa que les autores estan duent a terme sobre el tràfic de persones i sobre el fet de conèixer-ho cuidant a les qui la pateixen: un relat de vida construït a partir de un decàleg d'empremtes que la protagonista porta al seu cos saquejat i violentat, resilient.
Lloc: ECOS Grup Cooperatiu (Sala polivalent), c/ Casp, nº 43 (Barcelona)
Activitat gratuïta amb inscripció prèvia a: grupo.erapi@gmail.com (aforament limitat).
* * *
