Les estratègies davant el Feixisme

11.10.11


Com ja estic una mica cansat de que en molts actes o assemblees del moviment social Unitat contra el feixisme i el racismedel que formo part molt activament, sempre aparegui algú expressant seriosos dubtes sobre la nostra  forma d’actuar i plantejant si no seria millor ignorar i silenciar a les formacions ultradretanes, he decidit fer un article detallant els motius i raonaments que hi han al darrere de la línia seguida per UCFR, segons el meu punt de vista particular i subjectiu.

A Europa ja fa anys, i en alguns llocs fins i tot dècades, que tenen formacions de caràcter, xenòfob, populista i neonazi amb representació política a les institucions. Arreu del continent líders embogits com Jorg Haider, Jean Marie Le Pen, Geert Wilders o Pim Fortuny han aconseguit importants quotes de vot i poder, generant odi i confrontació al seu pas.I quines han estat les estratègies que han seguit l’esquerra antifeixista davant aquest fenomen? Bàsicament ho podem resumir en dues vies:

LA VIA FRANCESA 
A França el Front Nacional, una coalició de formacions d’extrema dreta, ha anat creixent poc a poc des del 0,5% del  1973 fins a que el 2002 Jean Marie Lepen, negacionista de l’Holocaust Nazi, passava a ala segona volta de les eleccions presidencials de 2002 i, la seva filla Marine Le Pen ja apareix en algunes enquestes com la candidata favorita a les Presidencials de 2012   sent especialment preocupant el 21% de vot que té a la Catalunya Nord.

Sense cap lloc a dubte el seu major èxit ha estat normalitzar el feixisme com una ideologia més, amb presència habitual  al carrer i als mitjans de comunicació.

La dreta democràtica de Sarkozy ha optat per fer com Duran Lleida i Xavier Garcia Albiol aquí: copiar el seu discurs en una versió un xic més light per tal de robar-los els votants. Doncs bé, després que el Govern francès iniciés un demagògic procés d’expulsió dels gitanos romanesos de França, el FN va sortir encara més reforçat a les enquestes, doncs el seu discurs s’havia vist legitimat, normalitzat i emparat pel poder executiu, però els votants populistes sempre preferixen l’original a la còpia.

Per altre banda els partits d’esquerres (socialistes, ecologistes, comunistes i troskistes) sempre han optat per no enfrontar-se directament al FN, per “no fer-los propaganda“, creient que si no parlaven d’ells desapareixerien per art de màgia. I, amagant el cap sota terra com una covarda estruç, han vist com el FN es convertia en el partit de la classe treballadora, arrasant en barris obrers i marginals, antics feus comunistes als anys 70′s.

Un exemple català d’aquesta postura seria Vic, on PxC ha escalat de 1 a 5 regidors mentre la resta de partits miraven cap a una altre banda o, fins i tot, CIU-PSC-ERC adoptaven part del seu programa per expulsar immigrants.

LA VIA ANGLESA
 Anglaterra a les passades eleccions locals de 2010, sorprenentment el British National Party va passar del 5,1% de vot al 1,9% perdent TOTS i cada un dels 25 regidors que havia aconseguit a la província de Londres, tot i comptar amb un àmpli moviment social feixista de hooligans que els dona suport (English Defense League, amb més de 100.000 membres) En el mateix moment que la ultradreta puja a Europa, aquí desapareix del mapa! On és el secret?

Doncs molt senzill: UNITE AGAINST FASCISM, un moviment social unitari, que reuneix a milers d’activistes d’ideologies molt plurals i que ha impedit que la ultradreta pugui esdevindre una ideologia més, mobilitzant pacíficament a milers de persones davant de cada un dels seus mítings, anant porta per porta als pobles petits explicant que BNP i EDL son feixistes i violents, fent xerrades i tallers, o empaperant els carrers amb fotografies dels seus membres fent salutacions nazis. Els membres de UAF tenen ideologies molt plurals i de ben segur en qualsevol altre tema econòmic o social es barallen constantment, però davant el feixisme laboristes, ecologistes i liberals treballen colze amb colze i han aconseguit que 4 de cada 5 votants del BNP deixi de ser-ho i BNP esdevingui extraparlamentari en una sola legislatura.

Un exemple català d’aquesta postura són Vilanova o Reus on, gràcies a la gran campanya de mobilitzacions a les passades municipals d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme, PxC va perdre el 50% del seu vot respecte a les autonòmiques, quedant-se sense representació política.

No tota la propaganda és bona i que parlin de tu no sempre és fantàstic, oi Anglada?



Arqueòleg Glamurós.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada