L'Eurocambra alerta que “separar els estudiants per llengües seria separar el país”

8.9.11

La presidenta de la comissió d'Educació diu que “és com els immigrants a Alemanya, no tenim escoles turques, cal que s'habituïn a parlar l'idioma”

Considera “bo” que els madrilenys que s'instal·len a Catalunya puguin parlar i entendre el català

La presidenta de la comissió de Cultura i Educació de l'Eurocambra, la conservadora alemanya Doris Pack, adverteix que separar els estudiants castellanoparlants dels catalanoparlants seria “separar el país”. “Per què separar-los? No crec que aporti res, no penso que sigui la bona solució, si els separeu estareu separant també una mica el país”, ha alertat en declaracions a l'ACN. Pack, eurodiputada del Partit Popular Europeu des del 1989, defensa que “és bo que els madrilenys” que s'instal·len a Catalunya “puguin parlar o entendre el català, per respecte”. “És una mica com els immigrants a Alemanya, no tenim escoles turques”, compara.

Vosaltres ja sou bilingües”, lloa Pack, però reclama que a més de parlar castellà i de “protegir” el català es faci un esforç amb l'anglès o el francès “per garantir-vos una bona feina en el futur”. “A la Unió Europea cal parlar la llengua materna, la del veí i una lingua franca”, reivindica Pack, membre de la CDU de Merkel i presidenta de la comissió d'Educació del Parlament Europeu des de fa dos anys.

Pack replica als pares de la resta de l'Estat o de l'estranger que s'instal·len a Catalunya i reclamen l'escolarització en castellà dels seus fills que “cal que s'habituïn a parlar la llengua del seu barri, de la seva ciutat, de la nova nació on viuen ara”. “No ho he estudiat, però pel meu sentiment i experiència com a mestra, no crec que sigui la bona solució” discriminar els alumnes per la llengua, assegura. Pack, que va ser professora de primària fins el 1974, abans de ser diputada al Bundestag, troba “” que a Catalunya “s'ajudi els nens a conservar la seva identitat cultural donant-los l'oportunitat de parlar la llengua dels avis o dels pares” a escola. “No s'ha de deixar de costat ni una llengua ni l'altra, cal donar oportunitats a les dues, però això no s'aconsegueix necessàriament fent dues escoles o dividint”, afegeix.

Pack avisa els joves monolingües de l'Estat que “Sud-amèrica és molt lluny” i que tenen “França, Alemanya o Itàlia a tocar”. “Tenim un mercat comú que els ofereix possibilitats, però si no tenen els instruments” i no parlen llengües “entrar-hi és difícil”, lamenta. “Els alemanys ens preguntem per què els espanyols no vénen a treballar a Alemanya, si tenen una bona formació” i un atur juvenil del 46%, “però la llengua és un obstacle”, apunta. “És una llàstima, un error que els polítics hagin perdut temps i no hagin fet entendre encara als joves que és necessari, obligatori ser multilingüe”, critica.

Els eurodiputats catalans Santiago Fisas (PP), Maria Badia (PSC) i Oriol Junqueras (ERC) són membres de la comissió parlamentaria que presideix la democratacristiana Pack.

Per la cohesió social.

El Parlament Europeu va votar el 24 de març del 2009 l'informe Multilingualism: an asset for Europe and a shared commitment, que defineix el sistema d'immersió lingüística com l'eina més eficaç per promoure el multilingüisme. El text també s'oposa a reconèixer el dret dels pares a escollir la llengua d'escolarització dels seus fills, atès que, en determinades ocasions, pot anar en contra de la cohesió social. I manté que “és vital salvaguardar el multilingüisme en els països i regions en què coexisteixen dues o més llengües oficials”.
També la Comissió Europea ha elogiat en reiterades ocasions el model d'immersió lingüística, proposant fins i tot estendre'l a altres països de la UE com a “bona pràctica”. Brussel·les va negar el 2008 que la llengua catalana estigui discriminada a Catalunya i va assegurar no haver rebut mai cap queixa. L'aleshores eurocomissari de Multilingüisme, el romanès Leonard Orban, va admetre després de visitar Barcelona que els castellanoparlants poden viure-hi amb “facilitat” perquè els catalanoparlants canvien a la seva llengua “sense ni tan sols adonar-se'n”. Orban també va beneir la llei del cinema en català perquè “enriquirà l'oferta lingüística i cultural”.

El setembre del 2007, l'informe d'un grup d'experts encarregat per la Comissió apostava per “difondre” arreu dels Vint-i-set “el know-how adquirit en els col·legis catalans, on s'han implantat des de fa dècades mètodes sofisticats d'immersió lingüística”. /font

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada