El conflicte entre Itàlia i la UE per la immigració del nord d´Àfrica

25.4.11

El conflicte jurídic està servit, i crec que ho seguirà estant si no s'adopten mesures a escala europea que permetin aplicar la Directiva de 20 de juliol de 2001.
Com que el debat polític, jurídic i social segueix plenament viu, formularé algunes preguntes sobre un conflicte que troba la seva raó de ser en el canvi polític en alguns països del nord d'Àfrica i que arriba ara a Itàlia, de moment, i potser a la resta de la Unió Europea en poc temps, en forma de persones que desitgen accedir a les mateixes condicions de vida i de treball que els ciutadans europeus. Són refugiats? Són immigrants econòmics? Són simplement persones que desitgen viure millor que en els seus països? Quina és la regulació jurídica aplicable a la seva situació? Es tracta de conflictes semblants als viscuts en l'antiga Iugoslàvia i a Kosovo, que van merèixer l'aprovació d'una directiva per part de la UE? Actua correctament Itàlia concedint permisos temporals amb els quals, s'aferma pel govern italià, els qui disposin d'aquests poden desplaçar-se lliurement pel territori europeu? Té raó França, país que més s'ha significat en el rebuig a la decisió italiana encara que també altres països de la UE s'han manifestat en idèntic sentit, en negar-se a acceptar en el seu territori les persones que provinguin d'Itàlia i que disposin d'un permís temporal d'estada concedit per les autoritats italianes, al·legant que la normativa de la UE li permet verificar que tals persones han de complir altres requisits, com per exemple disposar de recursos suficients i d'allotjament?
És conforme a dret el rebuig per la major part de països de la UE a l'aplicació de la Directiva de 2001, amb l'argument que es tracta en la seva gran majoria d'immigrants econòmics i que, d'acceptar la seva aplicació i les tesis del govern italià, s'estaria obrint la porta a l'arribada massiva d'immigrants des dels països afectats pels conflictes polítics i socials al nord d'Àfrica? Ha d'actuar Itàlia per si sola davant la situació en la qual es troba, fent de gendarme europeu enfront de la important arribada d'africans, tot i que pugui comptar també amb l'ajuda de Frontex, i tornar totes les persones que arriben a Lampedusa als seus països d'origen, essencialment Tunísia?
Segueixo amb les preguntes. Hi ha una política d'immigració, i d'asil, en l'àmbit europeu que pugui jurídicament i políticament donar adequada resposta a la situació que estem vivint a Itàlia? L'Europa social s'esquerda davant aquest conflicte i mostra la seva cara més insolidària, o simplement la UE està aplicant la política d'immigració que té el seu fonament en el Tractat de funcionament de la Unió Europea, en el programa d'Estocolm 2010 - 2014 i en el seu programa d'acció, que posen l'accent en la potenciació de la immigració regular i ordenada, i en la lluita contra la immigració irregular i el tràfic de persones? Les persones que arriben a les costes italianes, i que ara ja es troben repartides per tot el territori italià, són mereixedores jurídicament del dret d'asil, o són persones que han incomplert les regles d'accés regular a un país de la UE i a les quals, per tant, poden aplicar-los les regles de devolució/expulsió al país d'origen? Quines són les respostes, i propostes, que aquesta situació social ha merescut per a les organitzacions sindicals i per a les organitzacions socials que actuen a favor de les persones desafavorides?
Com poden comprovar, es tracta de tantes preguntes, i amb tan divers contingut, que la seva resposta ha d'implicar estudiosos i pràctics del món jurídic (en les seves diferents vessants del dret internacional, de la política europea i de les normes nacionals dels diferents estats), econòmic (agents socials) i social (entitats que treballen amb persones immigrants, tant en els seus països d'origen -com potencials emigrants- com en els d'acollida - reals refugiats o immigrants).
L'inici del conflicte parteix del Decret del president del Consell de Ministres italià de 5 d'abril sobre mesures de protecció temporal per als ciutadans ?es?trangers arribats de països nord-africans. L'executiu italià creu necessari adoptar mesures "de protecció temporal en matèria d'assistència i estada de ciutadans estrangers". La concessió d'un permís d'estada, d'una durada de 6 mesos, "per motius humanitaris", es donarà als ciutadans "que pertanyin a països del Nord d'Àfrica" una vegada que s'hagi verificat degudament per les autoritats competents d'on provenen i la nacionalitat dels interessats. El nucli central del conflicte jurídic es troba al número 3 de l'article 2, i és el que ha suscitat la tensió entre el govern italià i els d'altres Estats de la UE. L'esmentat precepte disposa el següent: "El permís d'estada permet a l'interessat, titular d'un document de viatge, la lliure circulació als països de la Unió Europea, conforme a les previsions de la Convenció d'aplicació de l'Acord de Schengen de 14 de juny de 1995 i de la normativa comunitària".
El conflicte jurídic està servit, i crec que ho seguirà estant si no s'adopten mesures a escala europea que permetin aplicar la Directiva de 20 de juliol de 2001, i en aquesta línia s'han manifestat els sindicats italians i també la Conferència Episcopal Italiana, però aquesta tesi de moment ha estat rebutjada pels restants Estats de la UE en considerar que el problema és bàsicament italià, que estem en presència d'una immigració en gran mesura per raons econòmiques i no humanitàries, i que cal aplicar mesures de retorn d'aquesta població al seu país d'origen, mesures que han d'anar acompanyades, i en això van estar d'acord tots els Estats a la reunió de Consell de Ministres de Justícia i Interior de l'11 d'abril, del reforç de Frontex i de suport econòmic i logístic als països de provinença de la immigració, però sempre sense qüestionar la lluita contra la immigració irregular i el seu impacte negatiu sobre la cohesió social en territori europeu.
Concloc. Estem en presència d'un conflicte essencialment polític, amb àmplies conseqüències socials i al qual cal donar respostes jurídiques. Ens juguem bona part dels valors europeus que van informar el Tractat de Roma i segueixen informant el Tractat de la Unió Europea. Com combinar el respecte a aquests valors amb polítiques socials i d'immigració que posin l'accent en l'accés regular i ordenat de ciutadans de tercers països a territori Schengen és un dels reptes més importants que tenen davant seu, i que encara no han resolt, els poders públics de la UE i dels Estats membres.
Eduard Rojo Torrecilla - Diari de Girona

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada