Racisme cultural

31.3.11

Què passaria si les persones castellanoparlants que viuen al País Valencià es quedaren sense poder sintonitzar cap emissora de TV en la seua llengua? No tinc cap dubte que hi hauria —a banda de les mesures directament policials— una mobilització massiva de l'opinió publicada espanyola, que inclouria —inevitablement— l'enèrgica condemna dels autoanomenats 'intel·lectuals espanyols'.

I què passa quan les persones catalanoparlants del País Valencià (moltes més que no voldrien ells, per cert) ens quedem sense cap emissora en la nostra llengua? (Recordem que Canal 9 emet només de manera residual en valencià, i durant menys del 25% del temps total de la seua programació). Doncs no passa res. L'opinió publicada espanyola, i —sobretot— els autoanomenats 'intel·lectuals espanyols' no en diuen ni pruna.

Als mateixos que alcen la veu i s'indignen (i això els honora) quan s'atropellen els drets de —posem per cas— els indis ianomami, o les foques àrtiques, no els fa ni fred ni calor que, en plena Europa del segle XXI, se censure una televisió, o que més de 100.000 criatures valencianes no puguen fer efectiu el seu dret a rebre l'educació en la seua llengua.

Si qualsevol govern autonòmic aplicara contra el castellà la mateixa política exterminacionista que el PP aplica contra el valencià des de la Generalitat valenciana, el govern espanyol hi intervindria sense cap reticència i amb la màxima duresa. No ho fan perquè no creuen que nosaltres siguem dignes dels mateixos drets que els castellans. No ho fan perquè —en realitat— no creuen en l'Espanya que prediquen, i que —diuen— també inclou valencians, bascos, catalans i gallecs. No se la creuen. Només creuen en els Països Castellans. I en la seua concepció pancastellanista, no tots els ciutadans tenen el mateixos drets.

I això és, senzillament, racisme. Ja sé que no som una raça, i me n'alegre, perquè no hi crec, en les races. Però igualment, això que ells fan és racisme. Racisme cultural. Del canyaret que muntarien si els drets de qualsevol castellà estigueren (de fet, o només presumptament) en entredit, a la indiferència radical que reserven per a nosaltres, hi ha una distància que queda perfectament coberta per les tres síl·labes de la paraula racisme. Aplicar barems distints a ciutadans d'un mateix estat que es proclama democràtic no és tan sols il·legal; és profundament immoral.

I quan els 'intel·lectuals espanyols' callen, o bé ho fan perquè comparteixen aquest racisme, o bé ho fan perquè tenen por. Qualsevol dels dos motius els hauria de fer caure la cara de vergonya. El de ser racistes, no cal explicar perquè. I l'altre, el de la por, voldria dir que només s'indignen i es pronuncien quan la cosa no comporta cap risc personal, i només els pot fer quedar bé. I si és així, ja ho entenc, per què tenen por: perquè són uns covards. /font

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada