Avui el grup xilè Quilapayún rendirà homenatge a Víctor Jara en el Palau de la Música Catalana

1.2.11


El cantautor xilè Víctor Jara tornarà a estar "present" aquest dimarts
a Barcelona de la mà de l'històric grup Quilapayún, que li rendirà
homenatge en el Palau de la Música Catalana en el marc del Festival
BarnaSants.

"Víctor Jara és un germà. Està present, no anem a renegar d'això", ha
resumit en roda de premsa Guillermo García, un dels components del
grup format en 1965 i del que el propi Jara va ser director en els
seus començaments, abans de morir assassinat a les mans dels militars
durant el cop d'estat d'Augusto Pinochet.
L'actuació de Quilapayún servirà també per retre homenatge al
cantautor català Lluís Llach, gràcies a la interpretació de la cançó
'Amor que m'*ets amic' (Amor que ets el meu amic), inspirada en el
president xilè Segó Allèn, i explicarà a més amb la participació
convidada de l'artista cubana Telva Rojas.

'La muralla', 'El aparecido', 'Manifiesto' i 'Te recuerdo Amanda'
formen part d'un imaginari col·lectiu que Quilapayún s'ha conjurat per
rescatar en una actuació dissenyada per a l'ocasió, i que englobarà
igualment altres temes propis del seu últim disc 'Sempre'.
El grup xilè retornarà al Palau de la Música després de la seva
actuació en 1978, si ben ja en 2009 va tancar el BarnaSants amb la
interpretació de la cantata de Santa María de Iquique, composta en
record dels 3.500 treballadors assassinats en 1907 en aquesta
localitat xilena durant una protesta per la millora dels seus drets
fonamentals.

Malgrat els anys transcorreguts des dels orígens de Quilapayún, els
seus vuit integrants han reivindicat la vigència de les seves lletres
--més visible amb incorporacions al grup com la del fill d'Ismael
Oddó-- i perquè el llegat d'aquesta formació "no és fortuït" i
transpira intencionalitat en la seva cançó protesta.

Aquesta mateixa "capacitat d'indignar-se" que reivindiquen els xilens
els val per recordar, més de tres dècades després, la "vergonya" que
l'assassinat "brutal" de Víctor Jara segueix impune i els seus
executors no han estat jutjats.
I en la mateixa línia es fan ressò de les revolució portuguesa dels
clavells, l'actual revolució del gessamí de Tunísia i defensen que al
llarg de la història és una constant avançar dos passos i retrocedir
un, i per això les seves cançons poden seguir sonant amb vida pròpia,
reafirmat a diferents generacions en la seva fidelitat al "profund
compromís amb la llibertat".

Mostra d'això, han recordat l'episodi dels 33 miners atrapats en una
mina de Xile, tan sol per advertir que la "explotació" que va provocar
el drama, si bé aquesta vegada amb final feliç, ja la va descriure
Jara en la seva 'Cançó del miner'.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada