Comença la campanya del referèndum de Gal·les

15.1.11

El país cèltic votarà el 3 de març sobre l'ampliació de competències de la seva Assemblea · Els quatre principals partits polítics fan campanya pel sí, i només una organització de ciutadans demana el vot negatiu. Ja han començat a Gal·les els actes de campanya pel referèndum que se celebrarà el proper 3 de març, el qual preguntarà als ciutadans si volen que la seva Assemblea nacional, Senedd, assumeixi una major capacitat legislativa sense la necessitat de tenir l'aval de Westminster, tal i com passa actualment.


La capital de Gal·les, Cardiff, va ser l'escenari del llançament de la campanya ciutadana Yes for Wales a principis de mes, seguit de cinc actes simultanis a diferents regions del país i, aquesta setmana, a la ciutat de Swansea, en una campanya que s'estén arreu del territori. El grup Yes for Wales, el principal exponent de la campanya pel sí, està integrat per voluntaris d'arreu de Gal·les, si bé alguns dels seus membres formen part d'altres organitzacions i partits polítics.

Per què sí?

L'argumentari de Yes for Wales, més enllà del seu eslògan -'Donem a Gal·les una veu més forta'- gira entorn a la complexitat del sistema legislatiu actual, en què fins i tot en les competències transferides l'Assemblea de Gal·les ha d'obtenir el permís del Parlament del Regne Unit. Segons els portaveus de la campanya, això fa que el procés d'aprovar lleis sigui "lent i complicat", amb la qual cosa es malgasta "temps i diners" tot fent passes "innecessàries". També en el bàndol del Sí hi ha els quatre partits polítics amb representació a l'Assemblea: Laboristes, Conservadors, Plaid Cymru i Liberaldemòcrates. Segons Carwyn Jones, el líder dels laboristes gal·lesos, menciona la qüestió dels costos -cal acabar amb la duplicitat de feines a Londres i Cardiff- i la justícia respecte a d'altres parts del Regne Unit que gaudeixen del seu propi Parlament autònom, com és el cas d'Escòcia i Irlanda del Nord.

També el terreny de la comparació és el favorit del Plaid Cymru, que considera que el sistema gal·lès és "primitiu" comparat amb el de les altres dues nacions cèltiques. El seu líder Ieuan Wyn Jones diu també que "un vot afirmatiu seria un senyal inequívoc que com a nació estem llestos per assumir una major responsabilitat per treballar Gal·les per a les generacions futures".

Tot i que més passius en la seva campanya, tant els Conservadors com els Liberaldemòcrates van donar suport a la celebració del referèndum i demanaran el vot pel sí.

Una lluita desigual
En el camp del no hi ha bàsicament el grup True Wales, que està format per ciutadans anònims i s'oposa a la 'devolution' tot assegurant que es tracta de la principal causa de l'endarreriment econòmic de Gal·les respecte la resta del Regne Unit. També acusa als defensors de l'autonomia d'haver "trencat totes les promeses" fetes el 1997, al començament de l'Assemblea, especialment les que asseguraven que el procés no costaria més diners al contribuent. True Wales tem que l'Assemblea es converteixi en un Parlament unicameral que "aprovi lleis mal fetes, sense cap mena d'escrutini".

Gal·les/Cymru
Dades generals

Població: 2.966.000 habitants (2006)
Superfície: 20.779 km²
Institucions: Assemblea Nacional de Gal·les
Ciutats importants: Cardiff, Swansea, Newport, Wrexham, Aberystwyth
Administració estatal: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
Llengua territorial: gal·lès i anglès
Llengua oficial: anglès
Data de la festa nacional: 1 de març
Cultura religiosa: cristiana protestant

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada