A la nova entrevista d'ITACAT Ràdio, feta per la periodista Omaira Beltrán, de l’Agència de Comunicació Intercultural ITACAT, s'ha conversat amb l’escriptora amaziga Asmaa Aouattah. Llicenciada en Filosofia, mediadora de professió i activista de cor, Aouattah s’ha convertit en una de les veus més potents de la literatura amaziga contemporània a Catalunya. A través de la seva obra, Asmaa ens convida a fer un viatge que va des de les muntanyes del Rif fins a la quotidianitat de les dones migrants a casa nostra.
Asmaa recorda com l'amazic (tarifit), la seva llengua materna, va estar durant dècades condemnada a l'esfera domèstica i familiar al Marroc, sense reconeixement oficial. "Vam haver d'aprendre a llegir i escriure la nostra pròpia llengua de manera autodidacta i, a vegades, d'amagat", explica. El seu salt a l'escriptura en amazic i català no és només un exercici literari, sinó un acte polític de normalització.
En arribar a Catalunya el 2003, el contacte amb la realitat del català va ser un mirall: "Descobrir que aquí també es defensava una llengua pròpia va reforçar el meu compromís amb la meva identitat".
Donar veu a les "mares invisibles"
El llibre de relats "L’etern retorn"
Un dels punts centrals de la conversa ha estat el seu exitós llibre de relats "L’etern retorn" (Buliana Edicions), que ja arriba a la seva sisena edició. Aouattah confessa que sentia la necessitat de parlar de la "veu de la mare", el dol migratori: les dones que arriben de grans, amb una vida i uns estudis al darrere, i que sovint pateixen un procés d'anul·lació en la societat d'acollida. Els relats posen en valor la resiliència d'aquestes dones que, malgrat les barreres administratives i el racisme, tiren endavant les seves famílies i la comunitat.
L'entrevista també aborda el context polític del Moviment Popular del Rif (Hirak) de 2016. Per a l'escriptora, la repressió d'aquella revolta va ser el motor del seu poemari Entre cendra i foc. Aouattah analitza la immigració des d'una perspectiva decolonial: "Som aquí perquè vosaltres vau ser allà; la immigració és el bumerang de la colonització".
Sempre activa, l'escriptora no s'atura. A més de treballar en una futura novel·la, ha llançat el projecte taynit_tamazight a les xarxes socials (Instagram i TikTok), on publica contingut sobre literatura oral, cançons i costums amazics per fer arribar la seva cultura a les generacions més joves.
Podeu escoltar l'entrevista completa en el vídeo següent
