AMIC ha portat a terme nombroses actuacions dirigides a obrir un debat sobre la participació de la nova ciudadania en la vida política de la societat d’acollida, perquè considera necessari continuar treballant per aconseguir la igualtat de drets i oportunitats per a tothom, i perquè el dret a vot de les persones immigradas és una qüestió que s’hauria de solucionar.
El 22 de maig de 2011 es celebraran les eleccions municipals al nostre país, unes eleccions que estaran marcades per l’absència de participació d’una part importat de la població estrangera resident als municipis de Catalunya. Malauradament, el dret a vot es continua negant a moltes persones que viuen i treballen en aquest país, que contribueixen a la Seguritat Social, que participen en el món associatiu de les seves ciutats, als barris, a les escoles i que, fins i tot, participen en els processos electorals que es donen en les seves empreses per a elegir als seus representants sindicals. Si participen en aquest àmbits, perquè en l’àmbit polític la seva participació no es dóna ampliament? Quina ha de ser la participació política i ciutadana d’una persona nouvinguda a Catalunya? Quan, una persona nouvinguda, ha de tenir dret a vot? En tots els àmbits o només en el municipal?
Mesures com els acords de reciprocitat recentment signats per Espanya (amb Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Cap Verd), creiem que són encara insuficients i ineficaços per a garantir el ple dret a la participació política de les persones immigrades. Insuficients, ja que la reciprocitat no ha sigut possible per a varis països clau com el Marroc, Argentina, Brasil, entre molts altres, i perquè els acords tant sol regulen la participació a les eleccions municipals deixant de banda la resta de les eleccions. Inefiços en tant que únicament un 3,7% dels estrangers de països que tenen dret a votar en les municipals de Catalunya) han aconseguit incriure’s al Cens Electoral.
Encara queda un llarg camí per recórrer i un compromís polític per assumir per tal de garantir que les persones estrangeres residents a Catalunya tinguin els mateixos drets que els ciutadans i ciutadanes nacionals. L’ampliació de drets polítics i civils per a tothom serà el símptoma de la salut democràtica del nostre país. /font
