ITACAT RECOMANA: 4a Jornada InterCulturalBCN: Els altres aragonesos

10.2.14


Des de l'última dècada del segle passat a la ciutat de Barcelona, la ciutat amb més immigració aragonesa, i al seu entorn s'ha desenvolupant una activitat cultural sobre l'Aragó menys conegut. Després de la desaparició de l'Asamblea de Emigrantes Aragoneses 
en Catalunya a finals dels anys 70, la militància aragonesista es torna a aglutinar al voltant de manifestacions culturals, de manera paral.lela al despertar de la consciència nacional d'aquell moment a l'Aragó, que cohesionarà un grup de treball estable.

Malgrat d'haver quedat sovint a la ombra de la inabastable oferta que genera aquesta ciutat i d'haver lluitat contra els grans tòpics i estereotips regionalistes, han estat anys d'una digne i amplia activitat cultural on s'han mostrat els aspectes més diversos:

Cursos de llengua i de música, exposicions, concerts, conferències, jornades, festivals, campanyes de suport. Tota aquesta resistència cultural i identitària ha estat possible gràcies a la voluntat de persones que, recollint el testimoni d'il.lustres aragonesos a la ciutat comtal com Gaspar Torrente o Desideri Lombarte, han convergit cap a aquesta sensibilitat. Mostrant una altre realitat, un altre Aragó.

Després de fer un viatge a la cultura del Perú, Colòmbia o la India des d'InterCulturalBCN hem volgut reivindicar-ne una de molt més propera, tot i que injustament poc coneguda per la majoria de la població de Barcelona: la cultura Aragonesa.

Aquests són alguns protagonistes de la 4a Jornada InterCulturalBCN:

ENTITATS ARAGONESISTES QUE HI COL·LABOREN:

Rolde Aragon és de Barzelona Associació fundada l'any 1988 com a entitat de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

Destaca, entre altres activitats, la realització de diversos programes a Ràdio Sant Boi, la realització del fanzine en aragonés A bespra samboyana, l'organització -juntament amb el Centro Aragonés de Barcelona- dels cursos d'aragonès i amb el C.C. Can Basté (Noubarris), del festival Ararock.

Colla de Charradors O Corrinche El Taller de Aragonès, inscrit en el context dels cursos d'aragonès, va ser creat per donar un espai de treball a aquells ex-alumnes que volien seguir tenint un vincle actiu amb la llengua un cop finalitzada la seva formació. És dins d'aquest context on es crea, l'any 2010, la Colla de Charradors O Corrinche amb la intenció de potenciar l'expressió parlada per tal d'utilitzar-la de manera habitual en totes les seves activitats, profunditzant en el coneixement de la cultura aragonesa i prenent la seva llengua com a instrument de comunicació i difusió.

Activitat principal de la Colla (repercusió):

Curso d'Aragon és a Barcelona Amb més de 15 anys d'activitat el Curso d'Aragonés ha esdevingut una eina de cohesió i tot un símbol de resistència, tal com ho és la pròpia llengua. Engegat i empentat pel Rolde Aragonés de Barzelona, va tindre el seu origen a la Casa de Aragón de Gavà, on passaria després al Centro Aragonés de Barcelona on s'ha impartit de forma ininterrumpuda tots aquests anys. És molt significatiu que hagi contat amb un fluxe constant d'alumnes, despertant tant la curiositat dels oriünds d'Aragó com de la gent d'arreu. Ha estat clau per situar a Barcelona l'idioma aragonès al mapa de les llengües.

POETES I INTEL·LECTUALS:

Alcolea de Cinca, 1942. És un escriptor en aragonès. Doctor en història i catedràtic d'ensenyament secundari, jubilat en 2003. Militant actiu, va reorganitzar el Partit Comunista d'Espanya (PCE) en la província de Terol en els últims anys del franquisme i avui milita a Esquerra Unida d'Aragó. És membre de l'equip fundador d'Andalán, és dels fundadors del Consello d'a Fabla Aragonesa. Va formar part de l'Equip que va escriure "El aragonés: identidad y problemática de una Lengua" (1977) i autor de, potser la seva obra més emblemàtica, No deixez morir a mía boz (1972).

Durant la seva estada a Aínsa com professor d'Història, va portar a terme una intensa labor d'investigació del folklore de la comarca de Sobrarbe i va fundar l'agrupació folklòrica Viello Sobrarbe. És una figura imprescindible de la literatura contemporània en aragonès. Ha escrit tant poesia com novel·la, a més de col·leccions de relats. Com investigador, a part de més de quaranta articles d'història medieval altoaragonesa, publicats en revistes i en congressos nacionals i internacionals, ha publicat quatre obres destacades en la historiografia aragonesa. 

Destacar també els seus anys com a professor d'aragonès al Centro Aragonés de Barcelona on també va transmetre la tradició del ball amb les Danzas del Sobrarbe.

Andrés Castro, Aldearmosa (Jaén) 1959. Activista i militant aragonesista. Fundador d'associacions com Colla de Fablans d'o Sur, Centro de Estudios del Jiloca i de l'associació Rolde Aragonés de Barzelona on va realitzar durant més de 5 anys programes sobre temàtica aragonesa a

Ràdio Sant Boi: Charrando d'Aragón i Camín ta fabla, i on també va muntar el fanzine A bespra samboyana. Està implicat a la creació del cursos d'aragonès. Conta amés amb una densa trajectòria política. Com a membre fundador de la Chunta Aragonesista i de la corrent Puyalón. Un cop abandona el partit va ser partícep directe de la refundació de Estado Aragonés. Cal destacar també la seva implicació a la vida 
social i política de Sant Boi de Llobregat on actualment participa al Casal El Baluard i a les CUP-Sant Boi.

Alberto Lamora. Barcelona, 1962. Originari de la Ribagorça aragonesa i aragonesoparlant. Mestre d'educació primària. Estudia Filologia catalana a la UOC. Diplomat d'especialització en Filologia aragonesa per la Universidad de Zaragoza. Professor d'aragonès al Centre Aragonès de Barcelona. Membre del grup folk Chundarata!. Aviat veurà publicat el seu primer poemari, Mustang. Una zarpadeta bersos d'amor y belatros satelites, premiat al certamen de poesia en llengua aragonesa "Ana Abarca de Bolea". nascut a la comarca del Sobrarbe és alumne dels cursos d'aragonès, promotor de la cultura aragonesa.

Exposició sobre la Llengua Aragonesa:

L'exposició "Luenga Biba", una idea nascuda del grup de parlants O Corrinche del Centro Aragonés de Barcelona, és una iniciativa per ajudar a difondre l'existència de la llengua aragonesa i mostrar la seva presencia a la vida i als carrers de l'Aragó.

Contant amb material propi l'exposició consta amb un total de 8 plafons. Uns primers ens fan una introducció explicativa amb un breu resum històric i literari així com sobre la situació actual de la llengua, donant pas a les imatges que mostren els diferents aspectes d'aquesta La realització d'aquesta exposició és per a nosaltres clau com eina de treball, per tal de fer palès i difondre davant de la gent de la nostra ciutat la realitat viva d'una llengua minoritària i minoritzada, com és la de la llengua aragonesa. Una existència que queda moltes vegades llunyana de la realitat de la societat catalana.

Després de la inauguració de l'Exposició que haurà estat guiada per Toni de la Rosa tindrà lloc una Taula Rodona al Bar sobre la situació de la llengua aragonesa amb el mateix Toni de la Rosa, Andrés Castro, Pau Arbués i Miguel Vidal) Curtmetratge: 'Cosetas d'adentro', Gara d'Edizions És l'opera prima de Lola Gracia Sendra. Està basada en el seu conte "Cosetas d'adentro", premiat al concurs de relats Condau de Ribagorza. Està escrit en baix ribagorçà, la seva llengua materna i una de les modalitats de l'aragonès, i és d'on va sortir el guió.

L'acció se situa a l'any 1954. El Ramón viu amb la seva mare en un poblet del Pirineu d'Osca en plena postguerra. És un jove pastor de ment curiosa, atrapat en una forma de vida limitada però que no li impedeix il·lusionar-se. Acomplexat per la seva poliomielitis, viu bstret en els seus propis pensaments. Són les seves cosetas d'adentro.

Cosetas d'adentro aborda la vida d'aquest pastor i de les persones del seu entorn, marcat per la diferència de classes i el silenci que va envoltar aquella època. Rodada en diferents localitzacions, entre les quals, els conjunts històrics de Graus i Montanyana, la pel·lícula aconsegueix recrear el món rural de mitjans del segle XX. Íntegrament rodada en aragonès ribagorçà, el fet d'haver utilitzat un centenar d'actors –entre extres, principals i secundaris– d'aquesta zona del país i que s'expressen de manera habitual en aquesta varietat, ens mostra tots els recursos narratius d'aquesta llengua.

ARTISTES I GRUPS MUSICALS:

Tambores y Bombos del Centro Aragonés de Barcelona Grup de Tambors i Bombos tradicionals de Terol que es reuneix els dilluns per assajar al Centre Aragonès. Aquesta és una tradició que cada any es celebra per Setmana Santa mitjançant la Ruta del Tambor y el Bombo i que comprèn una gran quantitat de municipis de la provincia de Terol. El grup farà una cercavila per Gràcia per donar el tret de sortida a la El cantautor Kike Ubieto, a més de ser membre fundador d'Os Chotos i actualment formar part de Chundarata!, ens presenta el seu primer disc en solitari "Pan y Circo". En aquest disc que inclou cançons en aragonès, català i castellà Kike ens mostra la seva ironia i sarcasme més aguts en cançons crítiques amb la societat i el sistema però també la seva sensibilitat en d'altres més intimistes. Aquest disc produït per Xavier Batllés ens descobreix una nova faceta d'aquest gran músic compromès amb el folk i la cultura aragonesa.

Marta Casas, Soniando. Nascuda a Barcelona el 1981, de mare aragonesa i pare català, va crèixer entre aquestes dues terres on es va impregnar de les seves cultures que posteriorment van influir en la seva música, manera de cantar i ensenyar. A més de ser Diplomada en Educació Musical per la Universitat de Barcelona, estudiant de Grau Superior de Jazz al Conservatori del Liceu ha realitzat també estudis a Berklee College of Music i el Taller de Músics de Barcelona. Soniando és el projecte que presenta en el que Marta explora les seves arrels, la música aragonesa ( jota aragonesa principalment) i la fusiona amb altres estils musicals amb els que ha crescut, principalment amb el jazz, realitzant arranjaments barrejant harmoníes i donant una nova sonoritat i instrumentació a les cançons tradicionals, obrint la porta sempre a la improvització. Soniando és una cançó de bressol aragonesa composada per Pepe Lera. Aquest projecte va néixer amb aquesta cançó al Berklee College de la mà del pianista i compositor Juan Pérez Rodriguez i per això porta aquest títol.

La paraula aragonesa chundarata al·ludeix al soroll amb rebombori, i és la marca d'aquest grup nascut l'any 2000 a Barcelona amb la intenció de contribuir al manteniment i difusió de las músiques aragoneses d'arrel en totes les seves manifestacions i realitzar un treball de creació musical basat en aquesta tradició. Amb un ampli repertori tant en músiques populars arranjades pel grup com en composicions pròpies, el grup s'adapta a diferents formats (concert, ball, ronda, cercavila,…) Conta amb una gravació que reflecteix
la seva proposta musical "Pienso a granel" (2007).

Amb tres discos editats (L'Arco San Chuan, Taratita i Abril ye transparent) Os Chotos neixen del grupo de músics que acompanya a Lo Palotiau d'Embún a l'any 2000. Amb una clara vocació de denúncia, reivindicació i defensa del territori desseguida es posicionen
contra el Pla Hidrològic Nacional, el recreixement del Pantà de Yesa, o la salvatge urbanització inmobiliaria i turística del Pirineu. Amb lletres àcides i socarrones, passen pel seu repertori els ritmes més variats, desde la rumba, al swing, o del vals al pasodoble.L'aragonès, amb més o menys 10.000 parlants, és una de les llengües minoritzades amb més gran perill de desaparèixer a Europa. Amés de la recent i nefasta aprovació de la Llei de "No-Lengües" de l'Aragó, els termes que i posa la llei no garantitzen la seva protecció, i
segueix retaculando.

La Llengua Aragonesa

Actualment l'aragonès, amb les seves variants dialectals, és present com a llengua patrimonial en as comarques de la Jacetania, Alto Gallego, Sobrarbe, meitat occidental de la Ribagorça aragonesa i gran part de l'Hoya de Huesca i Somontano de Barbastre. Hi ha, amés, abundants restes lèxics i inclús morfosintàctics dins i fora del territori aragonès. Hi ha també importants grups de nous xerradors a poblacions grans com Saragossa.

A Barcelona i el seu voltant, sabem de l'existència d'un nombre important d'emigrants aragonesos residents, que tenen l'aragonès com llengua patrimonial, encara que no s'ha fet fins ara cap estudi massa concret. Així mateix, coneixem una comunitat prou important de
neofablans que, amb aprenentatge autònom o mitjançant els cursos que es fan des de fa més de 15 anys a la seu del Centro Aragonés de Barcelona, tenen la capacitat de parlar l'aragonès o d'entendre-ho. 

PROGRAMACIÓ 4a Jornada InterCulturalBCN: Els altres aragonesos

11,00h Cercavila de Tambores y Bombos de la CAB

11,30h Inauguració Exposició sobre la Llengua Aragonesa al vestíbul guiada per Toni de la Rosa

12,00h Taula Rodona al Bar (Toni de la Rosa, Andrés Castro, Pau Arbués i Miguel Vidal)

13,00h Vermut amenitzat per DJ Gurrión (Mùsica aragonesa)

14,00h Dinar aragonès al Bar

16h Recital de Poesia al Bar (Andrés Castro, Anchel Conte i Alberto Lamora)

17,00h Curtmetratge: "Cosetas d'adentro" de Lola García

18,00h Concert de Kike Ubieto presentant el disc "Pan y Circo"

19,00h Concert de Marta Casas Quartet presentant el disc "Soniando" (Folk Aragonès amb arranjaments Jazz)

20,00h Concert de Chundarata! (Folk Aragonès)

21,00h Concert d'Os Chotos (Folk irònic i combatiu)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada