Amnistia Internacional demana frenar els "falsos debats" sobre immigració

19.5.11

L'ONG Amnistia Internacional ha demanat als partits polítics que frenin els "falsos debats" sobre la immigració per treure rèdits electorals en les pròximes eleccions municipals del 22 de maig, ha informat l'organització en un comunicat.
Ha alertat de la proliferació a l'últim any de discursos polítics --PxC, PP, CiU i PSC-- que associen immigració i delinqüència, i ha recordat que les administracions públiques tenen responsabilitat de lluitar contra el racisme i la discriminació, i no d'"agreujar la situació de vulnerabilitat" del col·lectiu immigrant.
A més, CCOO i UGT han criticat que alguns partits de la dreta i l'extrema dreta utilitzin la immigració com arma electoral per guanyar vots, la qual cosa ha qualificat com una actitud "perversa i irresponsable", han informat els sindicats en un altre comunicat./Font

Llegeixi la Carta oberta d'Aministia Internacional als partits polítics catalans en el marc de les eleccions municipals:

De cara a les eleccions municipals que se celebraran a Catalunya el 22 de maig de 2011 Amnistia Internacional alerta de nou que al llarg del darrer any s’han realitzat afirmacions que posen en relació la immigració i la delinqüència.

“Els inqualificables episodis de violència que han protagonitzat bandes organitzades d'immigrants a Salt esmicolen la fal·làcia de la integració i la multiculturalitat. Ho venim repetint fa temps: les societats multiètniques es converteixen en multiconflictives: Salt és l'enèsima prova de que tenim raó (...) cal reaccionar ràpidament i amb valentia, cal fer el desplegament policial necessari per assegurar la tranquil·litat de tota la població de Salt, cal identificar ràpidament als agressors i als organitzadors dels disturbis, si com tot apunta es tracta d'immigrants, han de ser expulsats immediatament de l'Estat espanyol". Josep Anglada, candidat alcaldia Vic (PxC), comunicat de premsa del 19 de gener de 2011, desprès d’una visita a l’Anoia el dia 18 de gener de 2011. 

"N’hi ha d’altres que venen a robar, delinquir i fer la vida impossible als veïns, i aquí la resposta ha de ser contundent amb polítiques d’integració pels que volen comportar-se i pressió policial i retallada d’ajudes socials a la minoria que vol delinquir (...) hi ha veïns de Mataró, Badalona i molts municipis que passen per moments difícils, l’ajuntament els denega ajudes i en canvi les donen als immigrants que els fan la vida impossible; això, socialment, no és just”. Xavier Garcia Albiol, candidat alcaldia Badalona (PP), en un acte públic celebrat el dimarts 12 d'abril de 2011 al Restaurant Alamo, Mataró.
“Els immigrants s’han de comportar com nosaltres (…) Els hem d’educar”Josep Maria Vila d’Abadal, Alcalde de Vic (CiU), en declaracions a una entrevista al diari el 9Nou el dia 6 de maig del 2011.
 “Crearem un contracte per als immigrants que rebin prestacions socials que els obligui a respectar les normes de convivència. L’Ajuntament no és una oenagé, no som Càritas” Josep Lluís Pérez, Alcalde de Reus (PSC) en declaracions el dia 11 de maig del 2011.
Amnistia Internacional vol traslladar a les autoritats i als líders polítics la seva preocupació perquè aquest tema s’hagi convertit en un dels debats principals durant la campanya electoral. Amnistia Internacional condemna els discursos dels líders polítics que associen immigració i delinqüència, i difonen imatges negatives de les minories ètniques, religioses i immigrants. Aquestes imatges i discursos es basen en prejudicis que estigmatitzen aquests col·lectius, contribuint a la seva criminalització i a l'extensió del racisme i la xenofòbia en la societat.

Amnistia Internacional vol recordar que, tal com recullen la Convenció per a l'Eliminació de la Discriminació Racial i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, les autoritats tenen l'obligació de no estendre els discursos d'odi que puguin incitar a la discriminació racial. Alhora, les autoritats estan obligades a condemnar tota propaganda que s'inspiri en idees o en teories basades en la superioritat, o que pretenguin justificar o promoure l'odi racial o la discriminació.

En aquest sentit, cal recordar que en el Quart Informe sobre Espanya, la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) del Consell d’Europa va recomanar el desembre de 2010 que l’Estat espanyol prengués precaucions per lluitar contra el vincle que, algunes vegades, s’estableix entre immigració, per una banda, i delinqüència i atur, per l’altra. En aquest mateix informe s’esmenta el partit Plataforma x Catalunya com un partit “obertament xenòfob” i, en referència al discurs polític, es recorden les acusacions del Partit Popular de Badalona a la immigració romanesa i gitana de ser la causa de la criminalitat a la ciutat.

Amnistia Internacional recorda que els drets humans no són privilegis d'uns pocs i que el racisme és un atac contra la universalitat d’aquests drets, perquè suposa que a certes persones se'ls neguin els drets humans només pel seu color, raça, ètnia o origen nacional. És per això que l’organització apel·la a la responsabilitat dels líders polítics i de les autoritats perquè, en els seus pronunciaments públics, condemnin la discriminació, sigui quina sigui la seva forma, i que en l'exercici de les seves funcions públiques promoguin, sense retards, una política adreçada a eliminar la discriminació racial i a promoure l'entesa i la tolerància.

Amnistia Internacional també vol manifestar la seva preocupació perquè el debat entorn a la possible prohibició del vel integral ocupi un lloc central en el debat electoral. Després que Bèlgica i França aprovessin la prohibició d'usar aquest tipus de vel en públic, Espanya s’ha convertit en el tercer estat europeu que ha considerat la introducció de restriccions sobre l'ús del burca. Nombrosos municipis catalans ja han prohibit l'ús del vel integral en edificis municipals entre els quals es troben les capitals de Tarragona, Lleida i Barcelona.

Moltes de les persones que estan a favor d'aquestes prohibicions a Espanya han al·legat que són necessàries per combatre la discriminació i salvaguardar la igualtat de gènere. No obstant això, Amnistia Internacional considera que no es pot combatre la discriminació amb discriminació, i la igualtat de gènere no es promou imposant les peces que poden o no poden vestir les dones, sinó garantint que s'apodera les dones perquè prenguin les seves pròpies decisions i puguin dur-les a terme efectivament, sense coacció, violència ni discriminació.

Així, davant el creixent nombre de mesures de prohibició del vel integral aprovades als municipis catalans, Amnistia Internacional alerta que aquest és un fals debat que no respon a una preocupació social real i que aquestes mesures, lluny de defensar els drets de les persones, el que fan és agreujar la situació de vulnerabilitat d’un sector de la població.

Segons el dret internacional dels drets humans, només es poden imposar restriccions als drets a la llibertat d'expressió i de religió quan siguin necessàries per mantenir l'ordre, la seguretat o la moral públiques, o per protegir els drets de tercers. Amnistia Internacional creu que no s'ha demostrat que les prohibicions generalitzades sobre l'ús del vel integral siguin necessàries o proporcionades per aconseguir cap d'aquests objectius i que les consideracions sobre protecció enfront del delicte o seguretat pública no justifiquen aquesta prohibició en llocs públics o en tots els edificis públics.

D’aquesta manera, l’organització insta les autoritats a seguir la Recomanació 1927/2010 de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa que demana als Estats que “no estableixin una prohibició general del vel integral o d'altres peces religioses o especials, sinó que protegeixin les dones de totes les coaccions físiques i psicològiques, així com la seva llibertat per decidir portar peces religioses o especials, i garanteixin la igualtat d'oportunitats a les dones musulmanes per participar en la vida pública i realitzar activitats educatives i professionals”.

D’altra banda, Amnistia Internacional també manifesta la seva preocupació pel que fa a la política d’empadronament i la possible negació d’inscripció en el padró als immigrants que no tinguin permís de residència.La negació d’empadronament als estrangers sense permís de residència condueix a l’estigmatització de la població immigrada, promou la por entre les persones que es troben en situació irregular, abocant-les a la clandestinitat i la vulnerabilitat, ja que es converteixen en persones que viuen fora de la legalitat i sense accés a drets fonamentals, com la sanitat i l’educació.

Amnistia Internacional recorda que la Llei d'Estrangeria vigent a Espanya estableix en el seu article 6.3 que els ajuntaments incorporaran al padró els estrangers que tinguin domicili habitual en el municipi i mantindran actualitzada la informació relativa a aquests. En la legislació no hi ha cap esment a la situació administrativa dels estrangers.

Aquesta mesura també violaria els compromisos internacionals recollits en diversos tractats internacionals ratificats per Espanya, entre ells, la prohibició de discriminació continguda en el Pacte de Drets Civils i Polítics (Article 2.1 i 26), i en el Pacte de Drets Econòmics, Socials i Culturals (Article 2.2.) .

Així doncs, la negació de l’empadronament és contrària a la Llei d'Estrangeria, desafia el compliment d'obligacions internacionals contretes per Espanya i, a més, explota i exacerba sentiments xenòfobs, racistes i discriminatoris. Negar la inscripció en el registre significa negar de manera absoluta drets que les persones immigrants tenen reconeguts normativament.

Per tots aquests motius, Amnistia Internacional recorda que la lluita contra el racisme i la discriminació és una responsabilitat compartida de les autoritats centrals, autonòmiques i locals, i considera de vital importància el desenvolupament de polítiques a nivell municipal que garanteixin la igualtat en l’accés als drets que tenen les persones estrangeres, independentment del municipi on visquin i la implementació d’instruments que ajudin a frenar els casos de discriminació i xenofòbia. L’organització demana als partits polítics que aturin qualsevol fals debat que posi en perill la convivència i la cohesió social, així com responsabilitat política i compromís de no fer un ús electoralista de la immigració.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada