L'Ajuntament de Torroella de Montgrí -governat per un tripartit format per CiU, PP i L'EST- ha acceptat la construcció d’una mesquita a la zona industrial del municipi.

L’actual alcalde, Jordi Cordón, va retirar la llicència que l’anterior govern d’ERC havia donat cinc dies abans de les eleccions per a la construcció de la mesquita, al·legant que trencava "l'harmonia urbanística", però finalment ha decidit concedir els permisos després d'alguns canvis al projecte.

D'aquesta manera, s'han tret uns quants arcs i la ornamentació daurada de la façana prevista en un principi i es conserva l'estètica àrab, amb minaret inclòs. Està previst que les 430 places d’aforament siguin utilitzades també pel col·lectiu musulmà de les poblacions veïnes.

El líder de PxC, Josep Anglada, ha dit que "és una vergonya la imposició del centre islàmic que durà la pèrdua de la identitat del poble de Torroella de Montgrí. És quan m’assabento d’aquestes coses que em pregunto on carai és Duran i Lleida, que durant la campanya va parlar tant d’immigració i ara ha desaparegut. Deu estar hivernant".

Barcelona, 15 gen. (EFE).- L'Església catalana ha demanat avui respecte per a les persones immigrades i ha alertat contra els discursos xenòfobs que posen en perill la cohesió social, amb motiu de la commemoració de la jornada mundial de les Migracions que s'ha celebrat avui en moltes parròquies de Catalunya.
Sota el títol "La solidaritat amb els immigrants", el cardenal-arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha fet avui un reconeixement en la seva carta dominical a l'"esforç" que està fent la comunitat cristiana i institucions com Càritas per acollir famílies immigrades i facilitar-ne la integració.
El cardenal reconeix, tot i això, que "l'actual crisi econòmica fa difícil i especialment àrdua la realització de programes polítics, econòmics o socials que puguin ajudar els immigrants", encara que fa una crida a que això no sigui obstacle per dur a terme programes d'integració.
El prelat català diu que "ningú ha de sentir-se foraster" i que la immigració "representa un enriquiment recíproc", pel que apel·la a la tradició de Catalunya amb la seva llarga experiència d'acollida "per respondre als nous reptes del moment present".
El delegat de la Pastoral Social de la Diòcesi de Barcelona, mossèn Josep M.Jubany, ha denunciat en un editorial que publiquen avui les fulles dominicals de les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) i Terrassa (Vallès Occidental) que un dels col·lectius més afectats per la desocupació i la crisi són els immigrants, que fins ara ocupaven els treballs de més baixa qualificació o precaris i ara estan en la desocupació i sense ajuda de la família.
Mossèn Jubany denuncia que aquestes persones són vistes per col·lectius "com persones intruses que competeixen per un lloc de feina. Se'ls nega la participació. Són víctimes de desqualificacions de determinades formacions polítiques i socials".
"El discurs xenòfob s'ha instal·lat en algunes capes de la nostra societat, posant en perill la cohesió social", alerta el religiós, que ha fet una crida a no deixar-se portar "per propagandes interessades, no hem de fer cas de les llegendes urbanes, sense cap fonament que es difonen en alguns mitjans".
"Llegendes -agrega- que diuen que els nouvinguts són els primers beneficiats de les prestacions socials o que posen en perill l'Estat del benestar".
Mossèn Jubany demana que s'agraeixi a la immigració que ens hagi "enriquit amb el seu treball", fet conèixer noves cultures i aportat "joventut a una societat envellida".
També el bisbe de Lleida (Segrià), Joan Piris, ha destacat en la seva carta dominical que "les societats actuals estan formades per persones de procedència molt diversa" i explica que ha visitat una escola amb el 75% d'immigrants procedents de 22 països diferents.
Així, assenyala "el sofriment i condicions precàries de vida" de les famílies d'immigrants les relacions dels quals "moltes vegades els porta a convertir-se en guetos".
"No és fàcil -agrega el bisbe- encertar amb la política migratòria i amb una legislació adequada i menys en aquests temps de crisi generalitzada i per la sensibilitat social que hi ha. Però al segle XXI, quan són inexistents les fronteres per al comerç i la informació, no podem crear murs entre les persones".
El bisbe ilerdenc recorda que les persones que emigren ho fan "per poder sobreviure" i demana que tots ens sentim "una mica responsables" per les decisions que "desequilibren les relacions econòmiques i ambientals" dels països pobres.
Piris demana "l'establiment de polítiques de respecte als drets fonamentals dels nouvinguts" i defensa que la multiculturalitat "enriqueix mútuament".
El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz Meneses, també advoca en la seva carta dominical per "trobar una convivència serena en el respecte de les diferències legítimes" en una societat "cada vegada més multiètnica i intercultural".
Després de felicitar-se pel grau d'integració aconseguit en la seva diòcesi, el bisbe de Terrassa demana que es promocionin nous programes polítics, econòmics i socials per afavorir el respecte de la dignitat de totes les persones.

La Comunitat Islàmica de Esparreguera, Mesquita AL-Salam organitza una jornada de portes obertes el proper dissabte, en el centre de culte islàmic del carrer Tíjola d'Esparreguera, el proper dissabte 1 d'octubre a dos quarts d'onze del matí.

L'acte, que compta amb la col•laboració de l'entitat Conèixer x Comprendre, pretén oferir a tots els veïns i veïnes de la vila una aproximació al coneixement de l'islam; una activitat que s'inclou dins un projecte més ampli d'apropament entre les diferents cultures que conviuen al municipi. L'activitat s'emmarca dins la campanya de lluita contra els rumors, impulsada per la Direcció General per a la Immigració de Generalitat de Catalunya, que vol donar el màxim d'informació objectiva per tal de trencar amb els estereotips i prejudicis que dificulten l'entesa, i a la vegada, aportar un major coneixement que permeti una millor comprensió de les noves dinàmiques socials.

Cal destacar l'interès que han mostrat diferents centres educatius d'Esparreguera en la jornada i en el treball de coneixement, intercanvi i reflexió que es pot dur a terme dins les aules, de manera prèvia i posterior.

La jornada s'obrirà a dos quarts d'11, i al llarg del matí, els/les assistents podran visitar el centre de culte, a l'interior del qual es farà una breu projecció fotogràfica sobre les arrels de l'islam amb la locució feta per joves esparreguerins i imatges del Marroc. S'oferirà també un tast de te i pastes marroquines elaborades pels organitzadors.

Els centres de culte islàmic a Catalunya han estat generalment impulsats per membres de la primera generació de nouvinguts que va arribar a Catalunya a mitjans de la dècada dels 80.
Els oratoris islàmics tenen la seu en petits locals que poc s'assemblen amb les majestuoses mesquites dels seus països d'origen. Són l'expressió de l'intent de mantenir les arrels dins d'una societat d'acollida en la qual intenten cohabitar.

Tot i que no hi ha dades exactes, es calcula que a Esparreguera hi viuen uns 800 musulmans, tant autòctons com originaris de països tan diversos com Nigèria, Senegal, Síria, el Pakistan, Turquia o el Marroc.

El regidor de Nous Catalans de l'Ajuntament d'Esparreguera, Jordi Mestres, ha explicat que la participació de la regidoria en la jornada "es fa des de la necessària visió laica de respecte a totes les opcions de pensament i religioses" i que ha de ser aquesta laïcitat "el principi integrador que ha de regir la convivència a Catalunya, un país que sempre s'ha caracteritzat pel respecte a totes les creences".

Oratori musulmà del Carrer Tíjola, s/n, Esparreguera

Organitza: Ajuntament d'Esparreguera, Associació Al Salam, amb el suport d'Unescocat

Visita de l'oratori amb te i pastes marroquines per a tothom

Més informació

El cardenal arquebisbe de Barcelona, , ha demanat als seus feligresos que s'esforcin a mantenir la seva identitat davant de l'"abundant" immigració.

Ha advocat per l'actuació conjunta dels partits polítics, els sindicats, les patronals i els grups socials, culturals i religiosos per trobar solucions adequades a la crisi econòmica.

"Avui més que mai, a causa de la globalització i l'abundant immigració d'altres ètnies, cultures i religions que han vingut a casa nostra, hem d'esforçar-nos a mantenir la identitat com a poble de marca que som", ha afirmat en l'homilia que ha pronunciat a la missa del Dia de La Mercè, patrona de la ciutat.

Barrejant català i castellà, el cardenal ha advocat per acollir els nous ciutadans i incorporar-los a la identitat de Catalunya, oferint-los "el millor que tenim", i ha valorat que cal mantenir la societat lligada al cristianisme amb celebracions com la de la Mare de Déu de La Mercè.

FEINA CONTRA LA CRISI
També ha agraït la tasca que estan fent les parròquies, Càritas i les institucions eclesials per ajudar la xifra creixent de persones que demanen feina i ajuda econòmica, en el marc d'una crisi que no només abraça el nostre país, sinó que té un caràcter "universal".

En aquest sentit ha recordat les paraules de Benet XVI --que va acudir al novembre a Barcelona per dedicar la Sagrada Família-- en la seva encíclica social 'La caritat en la veritat', en què assenyala que la religió cristiana pot contribuir al desenvolupament social si Déu té un lloc en l'esfera pública, en referència específica a la "dimensió cultural, social, econòmica i, en particular, política".
Sistach ha reivindicat el valor de la religió i ha dit que "en el laïcisme i el fonamentalisme es perd la possibilitat d'un diàleg fecund i d'una col·laboració profitosa entre la raó i la fe religiosa".
Hi han acudit el president de la Generalitat, Artur Mas; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, així com nombrosos membres dels grups municipals com l'exalcalde Jordi Hereu (PSC), Alberto Fernández Díaz (PP) i Jordi Portabella (ERC), a més de comandaments militars i representants de les cases regionals.
Aquesta és la primera missa institucional de La Mercè que afronten junts Trias i Mas des de les presidències de l'Ajuntament i el Govern, després que els governs municipals i autonòmic hagin canviat de mans del PSC a CiU.
Com ja és habitual els últims anys, els regidors d'ICV-EUiA no han acudit a la celebració per reivindicar la separació d'Església i poder polític. / Font

Llegiu també:
Els immigrants també poden fer pinya amb els Xiquets de Reus
A l’australià dels Castellers de Vilafranca li diuen, en broma, Cap de Guiris.
Els Sagals impulsen un pla pilot d'integració d'immigrants a les colles castelleres

“Tenim un problema més social que religiós”

“Els problemes pel lloc on anar a resar són puntuals; darrere hi ha una problemàtica social en què hem de treballar”

“Penso que la religió és una oportunitat d'integració”

“Era absurd que un poble petit sense immigració hagués de reformar els seus plans urbanístics per reservar un terreny compatible amb un ús religiós”

El govern aprovarà la reforma de la llei de centres de culte. Què canvia de la llei del tripartit?

El que es canvia principalment és l'obligació que tenen els ajuntaments de modificar el seu pla urbanístic per preveure sòl d'equipament compatible amb ús religiós i l'obligació de fer-ho en un termini determinat. Això implicava que, fos o no fos necessari plantejar-se el tema, tots els ajuntaments, grans o petits, amb immigració o sense, ja havien de modificar el seu pla urbanístic per fer una reserva de sòl d'equipament per, si fes falta, fer-hi un espai religiós. Era absurd. Ara només hauran de preveure sòl compatible amb l'ús religiós els ajuntaments que vegin que ara o en un futur poden tenir-ne necessitat.

Se'ls acusa d'haver passat la patata calenta als ajuntaments...

No hi ha cap patata calenta. Amb la reforma de la llei els ajuntaments continuaran tenint la mateixa responsabilitat que tenien amb la llei anterior i la Generalitat continuarà respectant l'autonomia municipal, que és la que coneix la realitat. La decisió de dir que sí o dir que no continuarà igual.

A Salt, amb una gran presència de musulmans, ara l'Ajuntament suspèn per un any la concessió de llicències per fer nous centres de culte.

Salt no té res a veure amb aquesta reforma de la llei. Primer perquè Salt ha arribat a uns acords quan aquesta reforma encara no està vigent. A Salt el que ha passat és que l'Ajuntament ha acordat suspendre per un any les noves peticions de centres de culte. Les noves, no les antigues! Per tant, si hi ha una nova sol·licitud de moment quedarà suspesa, però la sol·licitud que ara està en tràmit, presentada per una comunitat musulmana, tira endavant i es resoldrà. Si el sol·licitant presenta la documentació com ho ha de fer, tirarà endavant.

A Salt, però, sí que hi ha necessitat de més centres de culte.

Salt ha de fer una reflexió: si creuen que necessiten més centres de culte, doncs han de reservar sòl per fer-los, si és que encara en tenen, perquè el terreny arribarà un dia en què s'acabarà. Però també s'ha d'explicar, perquè això no es diu gaire, que a Salt ja hi ha molts centres de culte de diverses religions. No és que no hi hagi cap oratori musulmà, eh?, que n'hi ha diversos. I també hi ha diverses esglésies evangèliques... El que hi ha menys, precisament, són esglésies catòliques; només n'hi ha dues. Què ha passat a Salt? Doncs que, aplicant la llei anterior, han decidit estudiar què els cal fer, i mentre s'ho pensen suspenen per un any totes les llicències. Però les que estan en tràmit estan en tràmit.

L'alcalde de Badalona durant el Ramadà no ha cedit cap espai públic. Insisteix que no està obligat a trobar un lloc on els musulmans resin.

La posició de l'alcalde de Badalona no té res a veure amb la reforma de la llei. Sí que té raó quan diu que l'Ajuntament no està obligat a cedir cap espai públic a una comunitat religiosa; això no ho preveu la llei. En tot cas, però, i en la qüestió concreta del Ramadà, sí que hauria d'haver cedit un espai perquè es tracta d'una activitat puntual. A Badalona, però, el tema és un altre...

En aquestes localitats amb molta immigració hi ha molta gent que vol reunir-se per resar i no sap on posar-se. Tenim un problema?

Al meu parer, el problema no és religiós, sinó social: l'atur, la precarietat econòmica, la falta d'habitatge... És un desgast diari i un motiu de falta de cohesió social, i en aquest punt, sí que ens hi hem d'involucrar tots i caminar plegats per afavorir la integració. Al meu parer el problema religiós sorgeix puntualment, però no és el problema de fons...

En el marc del cicle «Pensament i Religió», Casa Àsia i Fragmenta Editorial es complauen a convidar-vos a la taula rodona: «Raimon Panikkar i les escriptures sagrades de l’Índia»

Els Veda (de l’arrel sànscrita vid o «saber») són un dels corpus de literatura religiosa més antics de la humanitat i un dels primers documents literaris de l’Índia (entre el 2000 i el 1000 aC). Segons paraules de Raimon Panikkar, que dedicà deu anys de la seva vida a estudiar-los i traduir-los, es tracta d’una de les manifestacions més belles de l’esperit.

A càrrec de:

Ignasi Moreta, professor d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra i editor de Fragmenta Editorial | Agustín Pániker, director i editor de Kairós | Laia Villegas, traductora d’Iniciación a los Veda (Fragmenta Editorial)

Presentat per:

Rafael Bueno, director de Política i Societat de Casa Àsia

Dijous, 8 de setembre del 2011, de 19.00 h a 20.30 h
Casa Àsia · Auditori Tagore | Av. Diagonal, 373 | 08008 Barcelona
Entrada lliure · Aforament limitat

"Iniciación a los Veda" a Fragmenta Editorial

La incursió de Raimon Panikkar a les escriptures sagrades de l'Índia, recollida a "Iniciación a los Veda".
      

Catalunya, líder en mesquites

El departament que dirigeix Francisco Camaño, Ministre de justícia,  ha realitzat un mapa de llocs de culte a través de la Fundació Pluralisme i Convivència, que ha posat en marxa l'anomenat Observatori del Pluralisme Religiós a Espanya.

Aquest Observatori ha treballat en els últims anys per censar les mesquites, sinagogues i altres centres de culte no catòlic que hi ha en territori espanyol. Entre aquests temples no cristians destaquen els dels cristians evangèlics i els dels musulmans.

En concret, hi ha comptabilitzades oficialment prop de mil mesquites o llocs de culte de l'Islam en les diferents autonomies. Les comunitats on les mesquites són més nombroses són Catalunya (214), Andalusia (138) i Madrid (98).

Altres autonomies que també compten amb llocs de rés per a musulmans són Castella-la Manxa (63), Múrcia (57), Aragó (47), Ceuta (43) i País Basc (30). Les comunitats amb menys mesquites són Astúries (7) i Cantàbria (2).

Quant a altres confessions religioses, els jueus no tenen més de 29 sinagogues a Espanya, en llocs com Madrid (6), Melilla (5) i Andalusia. Una majoria d'autonomies no tenen cap centre de culte jueu, com succeeix a Navarra, el País Basc o Múrcia.

Així mateix, una altra de les confessions amb gran implantació és la dels cristians evangèlics, que estan estesos també pel conjunt d'Espanya. Així, disposen, per exemple, de 480 esglésies a Andalusia, 593 a Catalunya i 468 a Madrid.