SETEM presenta l'informe 'Made in Morocco: Producció de roba per a les administracions públiques. Traçabilitat i garanties' 

SETEM Catalunya ha publicat l'informe 'Made in Morocco: Producció de roba per a les administracions públiques. Traçabilitat i garanties' que analitza l'origen de la roba comprada per un grup d'administracions públiques a la zona de Tànger. La recerca ha estat realitzada en el marc de la campanya internacional Roba Neta i el projecte europeu NetWorkWear de Compra Pública Responsable, coordinat per SETEM Catalunya amb el finançament de la Unió Europea.

Els uniformes i la roba de treball que utilitzen brigades municipals de neteja o jardineria, els cossos de bombers o de policia, entre d'altres col·lectius, es componen d'articles fabricats per empreses amb línies de producció internacionals i amb proveïdors deslocalitzats. La recerca de SETEM ha analitzat 26 empreses proveïdores de l'administració pública catalana i s'ha centrat en 4 que treballen a Tànger (Marroc).

La publicació conclou que els compradors públics desconeixen com i on es fabrica la roba i els únics que tenen informació sobre això són aquells que s'han involucrat en processos d'impuls de la compra pública responsable i han inclòs les demandes d'informació en els requeriments per a la contractació. Albert Sales, coautor de l'informe, considera que "és extremadament preocupant que les administracions públiques que adquireixen roba fabricada al Marroc no siguin capaços de exigir la traçabilitat total de les condicions de treball en què s'ha elaborat aquesta roba".

D'una banda, les administracions públiques "no exerceixen cap mena de control per a que els diners públics es destinin a la compra de roba produïda en condicions d'explotació i, de l'altra, les empreses proveïdores no ofereixen garanties que el seu producte no contribueix a l'explotació d'obreres marroquines", afegeix Sales .

El sector de la moda al Marroc
El tèxtil i la confecció constitueixen el primer sector industrial del Marroc i suposen prop d'un terç de les exportacions del país. Les fàbriques i tallers del sector ocupen el 40% de les persones treballadores de la indústria i generen el 66% dels treballs femenins. Així, el sector de la confecció de peces de vestir ha assolit una gran rellevància per a l'economia del país i ha generat milers de llocs de treball. Però les ocupacions creades no allunyen les persones treballadores de la pobresa. L'extensió de la jornada laboral i la seva irregularitat suposa un factor de sobreexplotació amb repercussions personals i socials molt greus.

Les administracions públiques no han pogut facilitar el llistat de proveïdors de les empreses que els hi venen la roba, però l'equip de recerca de SETEM ha aconseguit conèixer i desplaçar-se a quatre fàbriques de Tànger.

Un estudi d'UNICEF i Fundació Pere Tarrés alerta dels riscos que pateixen els menors de famílies en situació irregular.

Les entitats demanen als partits polítics que incloguin en els seus programes electorals l'impuls d'un Pla Nacional contra la pobresa infantil.

Els infants de famílies immigrants que viuen a Espanya tenen dificultats per accedir a drets fonamentals com l'alimentació, l'educació o la salut, segons l'informe Abriendo ventanas: infancia, adolescencia y familias inmigradas en situaciones de riesgo social, presentat avui per UNICEF i la Fundació Pere Tarrés. Els expertes alerten d'algunes situacions extremes d'infants d'origen estranger que tenen dificultats de cobrir les necessitats alimentaris, que van a l'escola sense esmorzar o sense dutxar-se perquè no tenen aigua a casa, o que no poden pagar les medicines.

Per la redacció del document s'han entrevistat a 106 professionals implicats en el treball amb el col·lectiu de fills d'immigrants, i a vuit menors de nacionalitat estrangera. A l'any 2009, hi havia a Espanya 971.479 menors que tenien nacionalitat estrangera, és a dir, el 12% de la població menor de 18 anys, concentrant-se principalment a Catalunya (21%), Madrid /18%), Comunitat Valenciana /14%) i Andalusia (12%). La majoria de la població de 0 a 17 anys nascuda a l'estranger procedeix de països europeus (35%) i americans (48%), seguits pels africans (14%) i els asiàtics (6%). En primer lloc es troba Romania, amb un 12% de la població, seguit d'Equador (12%), Marroc (11%) i Colòmbia (7%). El primer país asiàtic és la Xina (4%).

L'informe ha estat elaborat per les investigadores Violeta Quiroga i Ariadna Alonso, de la Fundació Pere Tarrés, i analitza els factors que poden conduir aquests infants a una situació de risc social. Aquest treball d'investigació posa de manifest dificultats a l'hora d'empadronar els infants a causa de requeriments dels ajuntaments, a circumstàncies familiars (alta mobilitat de les families) o a la impossibilitat d'empadronar alguns menors acollits a centres de protecció per no disposar del document d'identificació amb una fotografia.

Aquesta situació repercuteix en l'accés dels infants a serveis bàsics com la sanitat. De fet, s'han detectat casos de retirada de targetes sanitàries per falta de documentació. L'informe, presentat avui, fa palesa l'existència de dilemes i controvèrsies jurídiques entre l'ordenament jurídic migratori i el de protecció dels drets dels infants, ja que detecta limitacions a l'hora de tramitat ajudes públiques i de situacions que vulneren el dret del reagrupament familiar.

Els experts també destaquen que els canvis continus dels programes d'ensenyament, la no inclusió de la diversitat cultural en el currículum acadèmic i la incomprensió entre les famílies i els col·legis, representen un escull per la formació. Aquests problemes es veuen agreujats pel coneixement a vegades insuficient de la llengua, sobretot en infants de parla no hispana, i pels problemes econòmics que afecten les famílies com a conseqüència de la precarietat laboral i la falta de feina.

 

Prova de la precarietat en què viuen moltes famílies, és el relat de Ying Ying, una jove xinesa de 15 anys que va arribar a Espanya a través del procés de reagrupació familiar. Durant la seva entrevista per a l'informe explica: "la meva família i jo vivim en una habitació i dues famílies més, cadascuna en una habitació".

En l'àmbit familiar, el document subratlla l'absència de xarxes familiars extenses, una insuficient supervisió parental, violència com a mesura correctora o confrontació entre pares i fills. Com a conseqüència, es produeixen casos com el d'en Pedro, un altre dels adolescents entrevistats en l'informe. Té 14 anys i va arribar a Espanya des de l'Equador amb només 5. Reconeix que s'ajuntava amb "gent de bandes. Vaig anar amb ells des dels 11 als 14 anys, ara ja no vaig amb ells, perquè són gent perillosa. Quan estava a la banda em ficava en baralles i consumíem drogues, com marihuana i haixix". Walter, de Colòmbia, assegura que "algunes vegades no anava a l'escola, em quedava a casa d'un amic escoltant música i veient la tele. Altres vegades em quedava dormint a casa, però la meva mare no s'assabentava perquè estava treballant".

 

Una absència de control que repercuteix també en el manteniment de concepcions i pautes culturals en camps com el de la salut sexual i reproductiva. La Gabriela, d'origen portuguès i guineà, ha nascut a Espanya, té 17 anys i ja ha estat mare. "Des que sóc mare tot ha canviat, sé el que és estimar un fill, les coses no són fàcils però jo sempre lluitaré per ell, mai l'abandonaré com va fer ella (la seva mare)", diu. Per aquesta raó, l'informe recomana que es facilitin els tràmits i requisits per a la reagrupació familiar dels fills menors d'edat, així com les ajudes que puguin minimitzar les situacions de risc.

Bones pràctiques

 

El document planteja 25 bones pràctiques que poden ajudar a corregir algunes de les deficiències detectades en diferents àmbits. Des del punt de vista educatiu, es recomana la formació sobre circuits i funcionament de l'escola per les famílies immigrants, així com la preparació dels continguts de les reunions escolars amb criteris d'atenció a la diversitat cultural en aquests espais (llengua, presència de mediadors interculturals, orientació i atenció individual, etc.). Amb famílies sense alfabetitzar, es recomana que el seguiment dels hàbits i de la trajectòria educativa dels fills es dugui a terme amb material més gràfic, com les fitxes i colors. També s'ha comprovat que la presència d'aules d'autoaprenentatge a les escoles ha millorat el rendiment escolar.

En l'àmbit familiar es ressalten els efectes positius que tenen els Programes de Suport Familiar desenvolupats pels ajuntaments a través de tècnics de reagrupació familiar abans i després de l'arribada dels infants. També es destaquen els resultats de les sessions d'acompanyament individualitzat a la família i el nen reagrupat per reorientar les relacions familiars.

Descarrega l'informe complert

Explica que l'administració ha d'implicar-s'hi i no tolerar la degradació del barri.

A Son Gotleu, s'hi aplega la majoria de la immigració subsahariana de Mallorca, al costat d'un grup gitano, que fa anys que hi està, alguns immigrants d'origen àrab i immigrants espanyols de la primera onada migratòria dels anys seixanta. Els edificis, blocs residencials, foren construïts llavors i ara es troben molt degradats. Han estat abandonats sistemàticament per totes les institucions.

Al fons dels fets concrets que han motivat els aldarulls d'aquests dies, el mal principal de Son Gotleu és la pobresa. Hi ha una gran densitat de pobresa. S'ha permès que es convertís en un nucli de pobresa i hi ha mancat molt la implicació de l'administració per evitar-ho. Els governs municipals han assajat fórmules tímides i diverses que no han tingut gens d'èxit. Ben altrament, la situació no ha fet sinó empitjorar. Fins i tot han començat a aparèixer actituds xenòfobes. I periòdicament hi ha aldarulls, el més greu l'agost del 2009, amb una gran batalla campal a tot el barri.

I amb la crisi actual aquesta situació s'ha accentuat. Hi ha veïns que diuen que l'origen de tot plegat és que els gitanos volen evitar que els subsaharians els prenguin el control del barri. I n 'hi ha que diuen que tot plegat ve d'una lluita pel control del tràfic de drogues entre comunitats diferents. Potser sí, però el mal de fons és, en realitat, la pobresa extrema.

Arribats en aquest punt, el camí per a resoldre'l és molt llarg i complicat. S'ha permès que es formés un ghetto i dissoldre'l és, com més va, més complex. Però, per a començar cal que l'ajuntament s'impliqui en el barri d'una vegada, que millori els serveis, del tot deficients, i que hi inverteixi esforços de veritat.

Un exemple molt visible: no es pot comparar la neteja del centre de Palma, net i impecable, amb la neteja de Son Gotleu, que és un barri absolutament degradat i brut. Per què? Perquè no és una zona turística i no se'n treu rendiment. Així de senzill. És un exemple, però per algun lloc s'ha de començar, i cal, d'una vegada, agafar el toro per les banyes i posar-se les piles de veritat.

Enric Borràs, periodista del Diari de Balears

Intermón Oxfam estima en 12 milions els afectats per una situació que ha esdevingut la pitjor crisi alimentària del segle XXI. La crisi afecta especialment països com Somàlia i Etiòpia, però també altres països de la zona i voltants, com Kenya i Uganda, per la mateixa crisi humanitària i per l'allau de refugiats que genera, que s'estima en centenars de milers de persones.

Menjar, aigua potable i serveis sanitaris bàsics són l'eix de la crisi, i a Somàlia s'afegeix el conflicte bèl·lic civil que existeix des de fa dècades. Nacions Unides estima en 1.000 milions de dòlars la xifra necessària per pal·liar la crisi. Els països donants han concretat 200 milions, informa Intermon - Oxfam.

El preu disparat dels aliments, el combustible i l'aigua fa que milions de persones no hi tinguin accés, ni a la seva zona ni als grans camps de refugiats de la regió. La ramaderia també nota els efectes de la sequera, augmentant així la crisi a la zona.

Com ajudar?

Intermón Oxfam intenta arribar a la població afectada, i per això demana l'ajut de donants; en la seva web informa sobre què fa amb les quotes de donants, que van des de 28 a 112 euros, com a exemple de com gestionarà les donacions i a quina quantitat de persones arribaran els ajuts.

Per altra banda, Mans Unides ha obert un compte d'emergència per donar resposta a les peticions d'ajuda que s'estan rebent des de la Banya d'Àfrica. Totes les persones que vulguin col·laborar poden fer-ho en el següent compte d'emergència o a través de la seva pàgina web (al formulari, al costat del nom escriure la referència: Fam Àfrica).

Banc Popular, c/c 0075 - 0001 - 85 - 0606786759. Ref: Energència Banya d'Àfrica
Més informació

Hi ha nens, molt a prop de casa, que l'únic àpat complet que ingereixen al final del dia és el que els serveixen a l'escola. Això, els que es queden a dinar al col·legi, és clar. Els que van a casa al migdia de vegades no arriben ni a això. No són, per descomptat, menors en perill de desnutrició, com li passa a la població infantil de països de l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica Llatina. Això no. El risc aquí és de malnutrició, perquè la resta de la seva dieta amb prou feines inclou fruita, verdura i productes frescos saludables. La pobresa, que l'any passat va portar el Banc dels Aliments de Barcelona a haver d'atendre més de 2.500 nens petits i lactants, podria generar molt aviat greus efectes sobre la salut.

Juntament amb els nens, la gent gran, els jubilats amb pensions mínimes, són els que pitjor ho estan passant. «Amb només tres anys, des que va començar la crisi, el nombre de demandants de productes s'ha duplicat, gairebé triplicat», assegura Teresa Cerdà, portaveu del Banc dels Aliments a la capital catalana. A tot Catalunya, l'entitat va distribuir l'any passat més de 12.000 tones d'aliments entre 182.500 persones, segons indica Cerdà. Moltes d'elles formen part del grup de 15.400 persones que es troben en aquests moments «en situació de vivenda insegura» a Catalunya, afegeix Ramon Noró portaveu de la Fundació

Arrels.

NECESSITATS BÀSIQUES / «La gent que està en aquesta situació ja és incapaç de reivindicar res», assegura Noró. Representen, segons les dades més recents de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el 18,4% de la població catalana, la que no arriba al mínim de 8.992 euros anuals-642 euros al mes- del llindar de pobresa relatiu, és a dir, que els seus ingressos mitjans anuals no cobreixen les necessitats bàsiques. 

El Banc dels Aliments xifra aquest col·lectiu en un milió i mig de persones. Al conjunt d'Espanya, el percentatge de població en estat de pobresa arriba fins al 20,8% i el llindar relatiu està situat en 7.980 euros anuals per a les llars formades per un sol membre.

«¿Les principals demandes? Aliments, ajuda per pagar el lloguer i diners per al pagament de subministraments, com ara la llum i el gas», resumeix Juana Martín, responsable de Càritas Diocesana de Barcelona als barris de Ciutat Vella i Poble-sec. També funciona molt bé el servei de venda de roba. Martín, que també és la coordinadora de l'àrea de Migracions, adverteix que «si ara hi comença a haver retallades de pensions, molta gent no arribarà ni tan sols al mínim».

«El nombre de persones en risc d'exclusió social ha experimentat un creixement exponencial durant els últims tres o quatre anys: la gent gran s'ha empobrit i moltes famílies ja no tenen recursos per comprar, per exemple, carn i peix frescos de manera regular», afegeix Enric Morist, coordinador de Creu Roja a Catalunya.

PACTE GLOBAL / Morist proposa una sortida. «La lluita contra la pobresa hauria de ser una prioritat d'Estat». Ramon Noró, d'Arrels, li dóna la raó i suggereix la creació d'una espècie de «pacte d'Estat, que unifiqui criteris d'actuació i permeti complir l'estratègia europea per la qual el 2015 ja no hi hauria d'haver ningú dormint al carrer en contra de la seva voluntat».

Des de l'Ajuntament de Barcelona, la regidora de Qualitat de Vida, Maite Fandos, subscriu la proposta. L'assumpte, assegura la regidora, ja ha estat tractat en reunions mantingudes amb les entitats d'ajuda social i és «una de les prioritats del nou equip de govern municipal». Per això, avança Fandos, «el compromís és que, com a mínim, es mantinguin els fons assignats a la lluita contra la pobresa en el pròxim pressupost». Les famílies i les persones sense sostre en seran l'objectiu principal, assegura. /font

La pobresa infantil és un dels fenòmens socials més preocupants de la nostra societat. A Catalunya, la taxa de risc de pobresa infantil s’ha disparat en els darrers anys i la situació de crisi econòmica continua impulsant una crisi social que afecta als més vulnerables. 

Amb l’objectiu de trobar punts en comú i treballar per acabar amb aquesta situació, la Fundació Pere Tarrés, Càritas Catalunya i la Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA) van celebrar el passat 17 de desembre del 2010 la jornada sobre pobresa infantil a Catalunya “Situació actual i estratègies de superació”. Aquesta setmana s’ha publicat el recull de la jornada titulat Propostes per a l’atenció a la pobresa infantil.

Els efectes negatius de la pobresa infantil sovint són invisibles per a la majoria de la societat. La seva situació indefensa i vulnerable limita el seu futur i impulsa la repetició del cicle d’exclusió que ja viuen els pares. En una llar familiar en situació de pobresa, les oportunitats són limitades, especialment per als més vulnerables, i això genera un cost personal i social molt elevat. No es tracta tan sols d’una situació individual o de la col·lectivitat de la família afectada, sinó que també hi ha un cost elevat per a la societat. El capital humà d’una societat és el seu principal actiu ja que sense ell no existeix. Un capital humà desprotegit, en situació de pobresa i d’exclusió, impedeix el desenvolupament d’una societat forta, fracturant-la, amenaçant la cohesió social i generant fenòmens sociològics preocupants. És per això que la sensibilització sobre la pobresa infantil és un dels reptes fonamentals per aquest any, ja que es requereix l’ajuda de tothom per acabar amb aquesta situació.

La Fundació Pere Tarrés, Càritas Catalunya i FEDAIA han treballat conjuntament per denunciar la situació dels infants que viuen en aquesta situació organitzant la jornada sobre pobresa i elaborant, recentment, el recull “Propostes per a l’atenció a la pobresa infantil”. Després d’una detallada explicació sobre la situació actual a Catalunya, en el recull es poden trobar les estratègies de superació proposades durant el desenvolupament de la jornada. Aquestes es centren en el disseny de polítiques preventives, la necessitat d’un augment en la inversió pública i la recerca i avaluació de les polítiques públiques existents. A més, també es proposen actuacions específiques segons l’eix d’actuació, especialment en l’àmbit escolar, l’educació formal i no formal i l’educació social, en les polítiques familiars i, també, en les polítiques sobre sanitat.

Jornades com aquestes permeten sensibilitzar la societat sobre problemàtiques que passen desapercebudes diàriament. Es tracta d’un espai de reflexió i debat sobre un tema comú i urgent, com és la solució de la pobresa infantil, i reforça la cooperació entre les entitats per a continuar treballant conjuntament per aconseguir una societat justa, sense desigualtats i que protegeixi a tots els seus ciutadans. /font