..... Inici | Ràdio | Recerca
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges

Com ser antiracista

Ibram X. Kendi
Traducció de Josefina Caball i Blanca Busquets

Ibram X. Kendi, guanyador del National Book Award i un dels referents actuals del moviment #BlackLivesMatter, formula una teoria antiracista transformadora. Amb una mirada autocrítica de la seva vida, ens acompanya a estudiar el nostre propi comportament i accions antiracistes.

Kendi defineix i analitza el racisme a través del poder, la biologia, l’etnicitat o la cultura, i també les diferents interseccions amb el gènere, la classe o la sexualitat, que contribueixen a enfortir l’opressió i la violència que reben aquests col·lectius.

Entenent el racisme com a estructural i sistèmic, Kendi crida a la responsabilitat individual i a la lluita col·lectiva contra tot allò que justifica i legitima el racisme a la nostra societat.

Col·lecció: Ciclogènesi
ISBN: 978-84-17925-41-3
Gènere: Assaig
Novembre de 2020
320 pàgines
Raig Verd Editorial


Ressenyes:

'El llibre més valent escrit mai sobre el problema de raça en la ment occidental'.

The New York Times


'Amb aquesta barreja sagaç de crítica social i memòries, Kendi ens fa arribar el seu missatge amb unes històries que serveixen com a punt de partida per a explorar amb contundència qüestions de raça, gènere, color i molt més. Si amb Stamped from the Beginning, Kendi va demostrar ser un historiador de primer ordre, aquí, la seva voluntat a l’hora de girar el focus cap a ell mateix el reivindica com a un activista coratjós, marcant el camí cap a una societat més equitativa'.

Library Journal


'Una explicació valenta i eloqüent, històricament documentada, de què són exactament les idees i pensaments racistes. La seva prosa és reflexiva, sincera i polida. Aquest potent llibre iniciarà moltes converses'.

Publishers Weekly


Aquesta novetat de l’autor guanyador del National Book Award no pretén despertar consciències. És més aviat una combinació de memòries i una extensió de la seva eminent Stamped from the Beginning (2016), que acompanya el lector a través d’una taxonomia del pensament racista fins a l’acció antiracista. Sense vacil·lacions, Kendi examina metòdicament el racisme valent-se de nombroses perspectives: el poder, la biologia, l’ètnia, el cos, la cultura, etc. Si Kendi és exigent amb Amèrica, ho és igualment amb si mateix. Aquesta honestedat severa ajuda els lectors, tant blancs com gent de color, a navegar per aquest difícil territori intel·lectual. Una lectura difícil, però necessària.

Kirkus


'Una memòria, un document històric i una crítica social a parts iguals, Ibram Kendi utilitza la seva pròpia trajectòria vital per mostrar-nos per què convertir-se en antiracista és essencial alhora que difícil. Aquest llibre és honest, valent i, sobretot, alliberador.'

James Forman Jr.


'L’obra d’Ibram Kendi i el Centre de Recerca i Polítiques Antiracistes són vitals en el clima sociopolític actual. Com a societat, hem de començar a veure l’antiracisme com a acció, no com a emoció, i Ibram ens està ajudant a fer-ho'.

Ijeoma Oluo


'Ibram Kendi és el visionari d’avui en la lluita per la justícia racial. En aquesta nova obra personal i reveladora, encara manté una mirada transformadora, desafiant tant l’ortodòxia predominant com l’antiracista. Ell il·lumina els fonaments del racisme de maneres revolucionàries i noves, i la seva anàlisi em suposa un desafiament i una inspiració constants. Com ser antiracista ens ofereix un camí endavant necessari i crític'.

Robin DiAngelo

.

Des que va començar la crisi el 2008, la sortida de nacionals, com també d’immigrants residents al país –que o bé retornen als seus països d’origen o bé reemigren a nou països de destinació–, no ha parat d’augmentar. La reacció per part de les autoritats competents, dels mitjans de comunicació i/o de la societat civil no s’ha fet esperar. No obstant això, la història ens demostra que, tot i tenint en compte que el context en què es produeix aquest fenomen trenca amb els esquemes tradicionals de mobilitat, aquesta situació no és en absolut inèdita. Aquest llibre busca ser una primera anàlisi sobre la situació demogràfica, econòmica, social i política del fenomen emigratori. Així mateix, tracta d’oferir elements a partir dels quals es puguin planificar i adoptar mesures davant la nova situació demogràfica.

Elena Sánchez-Montijano i Xavier Alonso Calderón (eds.)
Fecha de publicación: 06/2014
Descargar publicación

Font: http://www.cidob.org/es/publicaciones/monografias/monografias/l_emigracio_a_catalunya_espanya_i_la_unio_europea


Presentació del llibre Cielo parcialmente nublado (Intermedio, 2013), pel seu autor, l’escriptor colombià Octavio Escobar. L’acompanyen el poeta colombià Antonio María Flórez i l’escritor equatorià Leonardo Valencia.

Cielo parcialmente nublado narra la història d’un emigrant colombià resident a Espanya, el qual ha de tornar al seu país d’origen per tal de resoldre problemes familiar i enfrontar-se al seu passat. Un retorn en el qual hi bateguen el conflicte individual i la por col·lectiva lligada a les converses de pau que al 1999 mantenien el govern de Colombià i la guerrilla de les FARC.

“La història captiva per la seva simplicitat, pel seu tarannà diàfan, tot prioritzant el caràcter visual i recordant la brillantor estilística de William Trevor i el rigor estructural de John Baville”, apunta Antonio Mª Flórez sobre Cielo parciamente nublado.

Data: dilluns 10 de febrer de 2014
Hora: 20h
Lloc: Casa Amèrica Catalunya. c/ Còrsega, 299. Barcelona

Entrada lliure


Presentació del llibre Cortázar de la A a la Z. Un álbum biográfico (Alfaguara, 2014), edició de Carles Álvarez Garriga i Aurora Bernárdez, biografia visual i autocomentada de l’escriptor argentí Julio Cortázar en l’any del seu centenari.

El volum és una biografia iconogràfica que combina imatges de la vida de Julio Cortázar (1914-1984) amb textos de la seva obra i correspondència, els quals venen a comentar les fotografies i reproduccions. 

Intervenen Carles Álvarez, editor del llibre juntament amb Aurora Bernárdez, vídua de Julio Cortázar; Jean-Phillipe Barnabé, professor de literatura hispanoamericana i fill de Jean Barnabé, íntim amic de Cortázar, i Sergio Kern, il·lustrador i poeta, autor del disseny de Cortázar de la A a la Z. Un álbum biográfico.

Amb aquesta sessió Casa Amèrica Catalunya inicia actes que durant el 2014 es realitzaran amb motiu del Centenari de naixement de Julio Cortázar.

Més informació a la pàgina web d'Alfaguara.

Data: dijous 6 de febrer de 2014
Hora: 20h
Lloc: Casa Amèrica Catalunya. c/ Còrsega, 299. Barcelona

Entrada lliure
Presentació del llibre Una historia del exilio español en Uruguay (1814-1978), de Luis Romero Largo i Manuel Suárez González, que intervenen en aquest acte amb Noelia Martínez Franchi, Cònsol General de l’Uruguai a Barcelona, i Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya.

“Es tracta d’un país gran, i no tant per la seva grandària o població, sinó per la cultura democràtica i la pràctica dels valors humans amb les gents que varen arribar als seus ports. Els seus habitants mai s’oblidaren del precepte bíblic que diu: tracta bé a l’estranger doncs tú també vas ser estranger”, de la introducció a Una historia del exilio español en Uruguay (1814-1978).

Data: dijous 16 de gener de 2014
Hora: 20h
Lloc: Casa Amèrica Catalunya. c/ Còrsega, 299. Barcelona

Una novel·la sobre identitats falsejades, ciutats especulades y burkas a l'ull aliè. PornoBurka és un acte de venjança contra les identitats úniques, planes i inmutables, i un tall de mànigues davant la imposició com a forma de vida. 

La novel·la s'articula al voltant de quatre personatges atrapats en les etiquetes i incapaços d'aceptar les pròpries contradiccions, les seves múltiples preferències: una aspirant a pornoterrorista enlluernada per el seu mascle alfa, un español de província transmutat en un argentí per donar-se un glamour impossible, una estrella del pop gay insoportablement bissexual i un artista egòlatra y xenòfob infantilment enamorat d'un fruiter paquistaní.

L'escenari és el barri barcelonès del Raval, antic baix fons de la ciutat reconvertit en un barri modern, emergeix com a metàfora de la substitució de la vida en favor de l'espectacle. En aquest clima de crisis identitària i mentides, apareix un burka al barri. Sense dubtar-ho un instant, tots el personatges obliden el seu propi enfonsament i es llancen a salvar-lo de les maneres més diverses.

Salvar el burka, alliberar-lo sense preguntar-se què hi ha més avall, sense atrevir-se a mirar: metàfora de la gran pornografia de l'ocultació (no del cos, sinó de l'ésser), de la submissió a les servituds (no de la cultura, sinó de la pertinença), de tots els exercicis quotidians del «sóc« i «seré» en detriment del «estic sent».

La presentació del llibre serà el 16 de novembre a les 19h a l'Auditori MACBA i l'entrada serà gratuïta. Aforament limitat.



Un any després de la seva mort, homenatgem l’escriptor i intel·lectual mexicà Carlos Fuentes, qui al 2006 va apadrinar la constitució de la Fundació Casa Amèrica Catalunya. Intervenen William Ospina, Sergio Chejfec, Pilar Reyes, Juan Cruz i Antoni Traveria.

Les indiscutibles aportacions de Carlos Fuentes a la literatura; la seva defensa de l’idioma espanyol com la llengua d’agermanament; el seu suport a noves generacions d’escriptors i la seva arrelada consciència de la identitat llatinoamericana centraran una sessió dedicada a un dels pilars de la generació del boom de la literatura llatinoamericana.

Intervenen el periodista Juan Cruz (Espanya); els escriptors Willliam Ospina (Colòmbia) i Sergio Chejfec (Argentina) i l’editora Pilar Reyes (Colòmbia). Presenta el director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria.

Activitat organitzada amb el suport d’Editorial Alfaguara i la col·laboració del Consolat General de Mèxic a Barcelona,Biblioteques de Barcelona i les editorials Random House Mondadori i Candaya.
"What’s up with Catalonia?" és un llibre col·lectiu que aplega 35 articles en anglès sobre la cultura, la història, l’economia i la llengua catalanes i que permet entendre a un públic internacional fenòmens com la manifestació de l’11 de setembre de 2012, el moment polític actual i la voluntat de convocar una consulta sobiranista. El president Mas és l'autor del pròleg del llibre, impulsat i editat per Liz Castro, una escriptora nord-americana resident a Massachusetts.   

Presentació del llibre "What's up with Catalonia?"La Sala Cotxeres del Palau Robert es va quedar petita per acollir el nombrós públic que va assistir a la presentació pública del llibre “What’s up with Catalonia?”. Davant la sala plena i una primera fila de luxe on seien alguns dels autors, com Muriel Casals, Salvador Cardús, Elisenda Paluzie, Salvador Garcia-Ruiz i Núria Bosch, el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat va donar la benvinguda a tothom i va agrair a Liz Castro la seva iniciativa. Aquesta va explicar que el projecte havia nascut mentre conduïa al poble de Massachusetts on viu, tot escoltant podcasts de ràdio en català, quan va prendre consciència que calia una eina per explicar Catalunya al públic nord-americà. La resta, segons Castro, va ser molt fàcil: els autors es van mostrar molt disposats a col·laborar, ella va traduir els textos, els va maquetar i va autoeditar el llibre, cosa que ja havia fet abans en diverses ocasions. Un llarg i càlid aplaudiment va servir d’agraïment a una emocionada Liz Castro.
El periodista Vicent Partal i la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, van parlar en nom dels autors, mentre que el secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, Roger Albinyana, va ser l’encarregat de fer el discurs de cloenda. Albinyana va remarcar la importància de disposar d’eines que permetin explicar Catalunya al món en un moment com l’actual, en què el país està en vies de reclamar un “upgrade” de regió a estat. Albinyana va explicar que també en l’àmbit dels afers exteriors es treballa intensament per construir estructures d’estat i va reclamar la implicació de tota la societat en aquest procés.
Els autors dels assajos són Ignasi Aragay, Laia Balcells, Germà Bel, Laura Borràs, Alfred Bosch, Núria Bosch, Roger Buch, Joan Canadell, Pau Canaleta, Salvador Cardús, Muriel Casals, Andreu Domingo, Carme Forcadell, Josep Maria Ganyet, Salvador Garcia-Ruiz, Àlex Hinojo, Edward Hugh, Oriol Junqueras, M. Carme Junyent, J.C. Major, Pere Mayans Balcells, Josep Maria Muñoz, Mary Ann Newman, Elisenda Paluzie, Vicent Partal, Cristina Perales, Eva Piquer, Enric Pujol, Marta Rovira Martínez, Vicent Sanchís, Xavier Solano, Miquel Strubell, Matthew Tree, Ramon Tremosa, i F. Xavier Vila.
Liz Castro ha tractat els darrers anys la situació lingüística, cultural i política de Catalunya a través de la seva editorial, Catalonia Press, així com a través dels seus blocs News Catalonia i Des del Massachusetts de veritat.

Seguiu aquest enllaç per tenir més informació del llibre.

Vídeo de la presentació del llibre "What's up with Catalonia?"

Foto: Liz Castro i Roger Albinyana durant la presentació del llibre.

Itacat fa ressò de dos actes relacionats amb la causa amaziga

Dissabte 16 de febrer, Passatge Madoz, 6, Pral. Plaça Reial, Barcelona: 

Xerrada "La lluita del poble tuareg i la intervenció de França a l'Azaad"


Dissabte 23 de febrer, a la sala Raval del CCCB: 

La presentació al CCCB del llibre de Josea Sarrionadia "Som com moros dins la boira"


Som com moros dins la boira? (Moroak gara behelaino artean?) és un llibre diferent de Joseba Sarrionandia. Bassat en la curiositat despertada per Pedro Hilario Sarrionandia, autor de la primera gramàtica de l’idioma amazigh, es tracta d’una obra d’assaig plural i sòlida. A l’obra hi trobaràs alguns personatges històrics i reflexions sobre les guerres colonials, confessions personals i idees polítiques, biografies curioses i passatges increïbles, idees sobre els idiomes…
Som com moros dins la boira? neix de la trobada de l’escriptor amb el franciscà Pedro Hilario Sarrionandia, nascut a Garai, prop d’Iurreta, possiblement parent de l’escriptor. Hilario Sarrionandia és la primera persona que va sistematitzar la gramàtica de la llengua amazigh, originària del Nord d’Àfrica, sotmesa després a l’àrab i a la colonització francesa i espanyola, però que encara es manté en comunitats des de l’Egipte fins Mali, sobretot a la Cabília argelina i al Rif.
L’autor intenta reconstruir la seva biografia, tracta d’entendre per què un basc fa això i, finalment, comprendre la llengua amazig. Al llibre, assegura l’editor Pello Elzaburu de Pamiela, s’associen el Sarrionandia narrador i el pensador; la seva extraordinària capacitat per explicar i la seva profunditat intel·lectual i el coneixement enciclopèdic. La lingüística, la història de l’imperialisme i la galeria de personatges bascos embolcallen una obra rica i suggerent que propicia un munt de reflexions, com el plurilingüisme inevitable que defensa Sarrionandia davant els monolingüismes de qualsevol idioma.
Pol·len edicions i Pamiela, preparen la seva edició catalana. Segueix les novetats del projecte al blog.
Conferència: "Colombia y Cataluña, una relación histórica" per Jordi Salat, escriptor.

Organització a càrrec de la “Asociación de la Comunidad Iberoamericana en Catalunya”.

Presentació: Margot Martínez Restrepo, escriptora.

Quan: Divendres 23 de novembre.
On: Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges.
Hora20 h.

Jordi Salat Orteu (L'Espluga Calba, 1949) Nació en L'Espluga Calba, estudió en la escuela de La Floresta (Lleida) y en el colegio Nuestra Señora de Montserrat, de los frailes franciscanos capuchinos de Les Borges Blanques (Lleida), ambos municipios están en la comarca de Les Garrigues en Cataluña. 
Se trasladó a Barcelona donde estudió psicología, filosofía y letras hasta que lo dejó por considerar que la instrucción académica de aquellos tiempos estaba condicionada y dirigida por una especie de censura. Se considera autodidacta.
Autor del libro "Las cuatro columnas catalanas" (Ediciones de la Tempestad. 2004) y primer impulsor de restitución de las cuatro columnas catalanas en la montaña de Montjuïc de Barcelona con fidelidad al proyecto de "renacimiento espiritual catalán" de Josep Puig Cadafalch que tenia un caràcter cristiano y helenista.Participó en el libro "A mosén Dalmau. De un hombre, de un tiempo, de un país "(Ediciones La Magrana, 1997) Fué galardonado con el Premi Carles M. Espinalt, en los Jocs Floralsdel castillo de Montesquiu 2004. Es autor del documental "Ramon Llull, Montserrat i la Escalera del Entendimiento". Autor del libro "Vernaclística" editado este mes de Noviembre de 2012.


Presentació de la novel·la "Amor a la carta", de l'escriptor i periodista Xavier Rius,  l'autor de "Xenofòbia a Catalunya". La novel.la ha estat publicada per Raima Edicions i transcorre a L'Hospitalet de Llobregat i a l'Empordà l'any 1996 i 1997. 

En Joan, un carter divorciat que treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que la cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'dentificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere. 

Intervindràn l'autor del llibre Xavier Rius i Isidre Grau (escriptor)

Quan: dimecres, 7 de novembre.
On: ALIBRI LLIBRERIA, Balmes, 26, 08007 Barcelona.
Hora: 19:00 hores.
Quins son els mínims requisits per a mantenir el projecte de nació en el nou context derivat de la immigració? 
Quines son les bases per a combinar tradició, llengua i diversitat en un escenari que replanteja la relació amb l'Estat Espanyol i amb la societat de Catalunya?

Aquestes son les preguntes inicials per a endinsar-se en una Ètica política mínima de la immigració a Catalunya. En aquest llibre es plantegen els fonaments de les politiques seguides per Catalunya des de fa ja uns 20 anys, quines etapes caracteritzen el procés d'institucionalització d'un enfocament propi, i els dilemes polítics actuals en torn de l'autogovern i la frontera. Al final es proposa discutir una agenda per la segona dècada del segle XXI. Llibre imprescindible per tots aquells que volen tenir una visió rápida, ben fonamentada i informada de la nova etapa histórica de la immigració a Catalunya. 

La publicació editada per Proteus planteja els fonaments de les polítiques promogudes per Catalunya en els darrers vint anys, les etapes que han caracteritzat la institucionalització d’un enfocament propi i els punts clau que segons l’autor cal abordar en aquest segon decenni del segle XXI, especialment pel que fa a la gestió del fet migratori i les seves implicacions en la resta de la societat.

La monografia del també director del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració de la UPF s’articula a través de cinc conceptes principals: cohesió, autogovern, llengua i frontera. 

Ricard Zapata-Barrero is a Professor of Political Theory at the Department of Political and Social Sciences, Universitat Pompeu Fabra (Barcelona-Spain). His main lines of research deal with contemporary issues of liberal democracy in contexts of diversity, especially the relationship between democracy, citizenship and immigration. He is Director of GRITIM-UPF (Interdisciplinary Research Group on Immigration) and the Master Programme on immigration management at UPF. For further information, please check his Website.

"Telling Stories In the Face of Danger" edited by Paul V. Kroskrity. Image courtesy University of Oklahoma Press



Imagine speaking a language that is spoken by fewer than 200 people. Visualize a culture where much of your spirituality, moral codes and traditions are transmitted solely through spoken stories. Now put yourself into a society where your sacred stories are seen by the dominant culture around you as being nothing more than quaint, childish tales.
That and more is the linguistic and cultural plight of scores of native people in our hemisphere. From at least 500 major languages spoken at the time of Columbus' arrival in the Americas, many scholars believe that fewer than 200 are spoken today. Worse yet, perhaps as many as 90 percent of the languages extant today are now threatened with extinction or are spoken by only a handful of elderly people.
Most non-English-speaking immigrants here can hear their native tongue spoken in their homeland, they can see the words on the Internet, maybe even catch a TV broadcast in their native language. For the native peoples of the Americas, this is their homeland ---- there is nowhere else to go to hear their language. It is here that their languages developed thousands of years ago, and it is here that the words and songs are becoming silent. The linguistic landscape has been altered as severely as the physical and cultural world around them.
El projecte consisteix a traduir i adaptar al context català el llibre Couvrir les migrations (2011), del professor i periodista Jean-Paul Marthoz, una obra imprescindible per a qualsevol periodista o analista de les migracions.
Quins són els reptes de qui comunica? A quins actors cal aproxi-mar-se? Quins dilemes sobre els drets humans estan en joc? El llibre, que parteix de l’experiència de desenes de periodistes, testimonis d’ONGs i col·lectius, documentació de persones expertes i/o experimentades, etc. aborda temàtiques sovint oblidades com ara les importants migracions Sud-Sud o aspectes més concrets com ara les tècniques periodístiques per obtenir les informacions (d’investigació, d’infiltració).
Juntament amb l’editorial Pol·len Edicions, es projecta editar i adaptar aquest llibre al context català-espanyol, per completar-lo amb les eines més actuals i útils per als i les professionals del periodisme. Corresponsals de les migracions. La cobertura informativa d’un fet global serà l’edició en català d’un llibre que s’acompanyarà de tertúlies i tallers formatius periodístics, un projecte que transcendeix el propi llibre i s’endinsa en preguntes d’aquesta envergadura: quin és i quin ha de ser el paper dels mitjans de comunicació en la construcció dels discursos sobre les migracions? Les cobertures informatives reflecteixen el fenomen migratori o el deformen?
Per què aquest projecte?
Els organismes professionals com ara la Mesa per a la diversitat en l’audiovisual, el Col·legi de Periodistes, les associacions que treballen amb les persones immigrants, i també les per- sones periodistes fa anys que reclamen una millor cobertura mediàtica d’un fenomen canvi- ant, local i global, que sovint s’aborda parcialment, o només a partir de les històries de vida dels i les protagonistes, obviant les relacions socioeconòmiques mundials que intervenen en aquests processos.
Si s’aconsegueix el finançament necessari, aquest projecte s’engegarà amb la fita de reivindicar una millor cobertura informativa del fenomen migratori, una cobertura que inclogui la veu de les persones immigrades, que contribueixi a desmuntar tòpics i estereotips, que abordi sense por els casos negatius associats a persones immigrades aportant context, da- des, fugint de les generalitzacions. Per això, és clau tenir a l’abast un llibre excel·lent, farcit d’exemples de bones pràctiques periodístiques, i un programa de debats pensat per a persones interessades i per a col·lectius.
Amb la publicació de la versió en català del llibre, Corresponsals de les migracions. La cobertura informativa d’un fet global, iniciarem la segona fase del projecte. En col·laboració amb les universitats i entitats implicades, realitzarem un programa de tertúlies periodístiques sobre el rol dels mitjans en la cobertura de les migracions, comptant amb l’experiència de periodistes que treballen a Catalunya, i també amb periodistes que treballen als anomenats països del Sud. Els tallers formatius audiovisuals permetran completar aquests debats amb sessions més pràctiques, a càrrec de professionals com ara Carles Solà i d’altres persones expertes del Periodisme i del fenomen migratori.
L’edició del llibre anirà a càrrec de Pol·len Edicions, una editorial jove situada a Barcelona que treballa amb criteris d’ecoedició, uns estàndards que permeten minimitzar l’impacte medi- ambiental del llibre en tot el seu procés (disseny, impressió, etc.) Amb un format pensat per optimitzar al màxim els recursos, 15×21, el manual s’editarà amb paper FSC. Serà el tercer títol de la col·lecció L’Observatori.


Sóc el Carles Solà, periodista de TV3. Impulso l’edició en català del llibre de Jean-Paul Marthoz Couvrir les migrations (2011) i un cicle de tallers i debats periodístics per a millorar la cobertura del fenomen migratori. La versió en català de l'obra s'anomenarà Corresponsals de les migracions. La cobertura informativa d'un fet global.
QUÈ EM PROPOSO FER
Porto més de vint anys en la professió de periodista, la meitat dels quals dedicat a cobrir informacions relacionades els canvis que s’han produït en la societat catalana, primer com a cap de la secció de societat de TV3 i els últims vuit anys com a director de Tot un món, un programa que s’aproxima al fenomen de la immigració i la diversitat cultural a Catalunya des d’un punt de vista positiu, de construcció conjunta.
Malgrat la meva experiència, fins ara no havia trobat cap llibre per a periodistes tan complet i pràctic com el que ha publicat el professor de Periodisme i escriptor belga Jean-Paul Marthoz, una obra imprescindible per a qualsevol periodista o analista de les migracions. El llibre aborda temàtiques sovint oblidades com ara les importants migracions Sud-Sud o aspectes més concrets com ara les tècniques periodístiques per aconseguir les informacions (d’investigació, d’infiltració).
La Xarxa Europea Contra el Racisme ha publicat un estudi realitzat pel Grup de Polítiques de Migració (Migration Policy Grup) en què s'explora si caldria o no introduir canvis conceptuals als debats europeus sobre polítiques migratòries per tal de promoure una millor comprensió que doni peu a polítiques més efectives.
Descripció
L'informe, escrit per Alexandre Kirchberg i Jan Niessen del Migration Policy Group, és la tercera part d'un estudi encarregat per la Xarxa Europea contra el Racisme (ENAR) sobre "Seguiment de la situació dels migrants i les minories ètniques." El primer informe, les dimensions socials i d'ocupació de l'estratègia de Lisboa per al creixement i l'ocupació, investiga en quina mesura s'ha pres la situació dels migrants i les minories ètniques i altres vulnerables al racisme en compte en l'Estratègia de Lisboa. El segon informe, establiment d'objectius per millorar la situació socioeconòmica dels migrants i les minories ètniques a Europa, defineix objectius concrets i punts de referència per a la seva inclusió en l'estratègia de Lisboa i Europa 2020.
La publicació final, "La integració més enllà de la migració: Per començar al debat", es proposa la definició de les polítiques d'integració en termes de la participació dels ciutadans i residents a la promoció del benestar de tots en una societat diversa i, en conseqüència, descriu i analitza exemples de els enfocaments i els instruments eficaços.
Immigració europea i els conceptes d'integració i enfocaments
Diferents tipus de migrants existents a la UE: "els migrants dins de la UE, ciutadans de la UE que exerceixin el seu dret a la lliure circulació, i" de tercers països de nacionals procedents de fora de la UE. L'admissió i les condicions de liquidació d'aquestes dues categories difereixen considerablement. Dos principals marcs de política, l'estratègia Europa 2020 i el Programa d'Estocolm per a assumptes de justícia i interior, que estan dèbilment connectats tant a nivell conceptual i programàticament, discutir temes d'integració de diferents maneres i en relació amb els diferents grups i es defineixen de manera diferent de persones. Els immigrants són vistos més com un grup vulnerable i víctimes de la discriminació racial i ètnica dels residents i ciutadans actius a Europa la política socioeconòmica mecanismes de coordinació.
En el Programa d'Estocolm i les polítiques de la UE la migració, la integració ha estat utilitzat principalment en referència a la residència legal de nacionals de tercers països, centrant-se en els nouvinguts a costa dels migrants establerts i de les minories.
Participació en la creació i compartir la prosperitat i el benestar
El "enfocament de capacitats" posa l'accent en la capacitat dels individus per perseguir i assolir les metes que ells valoren i es pot utilitzar per donar suport l'enfocament per abordar els desafiaments d'integració. La integració pot ser descrit com el desenvolupament i ús de les capacitats per participar en igualtat de condicions en la producció i la distribució de la prosperitat i el benestar. L'aplicació d'aquest enfocament considera que els ciutadans amb i sense antecedents d'immigració com a actors, 
mentre que privar de la seva capacitat les fa vulnerables a l'exclusió, el racisme, el sexisme, la pobresa i la impotència.
En el camí a les organitzacions obert i inclusiu
En aquest capítol es descriu i analitza els enfocaments i els instruments utilitzats per les organitzacions quan actuen com a empresaris, compradors de serveis i proveïdors de serveis. En ell es descriuen els passos a seguir per preparar, executar i revisar les accions per tal de convertir-se en organitzacions obertes i inclusives.
La Xarxa Europea contra el Racisme (ENAR) és una xarxa d'ONG europees que treballen per combatre el racisme en tots els estats membres de la UE i representa més de 600 ONG en tota la Unió Europea. ENAR està decidida a lluitar contra el racisme, la discriminació racial, xenofòbia i formes connexes d'intolerància, per promoure la igualtat de tracte entre els ciutadans de la Unió Europea i de tercers països, i vincular les iniciatives locals / regionals / nacionals amb iniciatives de la Unió Europea.
PDF del llibre (en anglès)
Traducció: Maria Dantas
Presentació del llibre "Quién invade a quién. Del colonialismo al II Plan África" a càrrec de l'autor, Eduardo Romero.
[...] Les dues edicions del Plà Àfrica, aprovades pel govern espanyol en els anys 2006 i 2009, són un exemple immillorable de com es construeix l'amenaça d'invasió i de com s'efectua la veritable: la de polítics, empreses, militars i turistes occidentals.

Data inici: 23/11/2011 - 19:00
Adreça: Banc Expropiat de Gràcia, Travessera de Gràcia 181. Barcelona .
Després de la xerrada, a les 21h, hi haurà sopador. 
 
A propòsit del llibre "Quién invade a quién. El Plan África y la inmigración"  (Per Dídac P. Lagarriga)

Repugna la retórica de los perversos, repugna el "Plan África" al que, eso sí, hay que agradecerle su firme posición sin tapujos. "Quién invade a quién", pero también "quién entiende a quién", "quién vota a quién", y por consiguiente: "quién es cómplice de quién"... Este Plan de Acción para el África Subsahariana, o Plan África, elaborado por el Gobierno Español, fue aprobado en el 2006 en plena intoxicación mediática contra las "avalanchas" de los cayucos y pateras provenientes de África. A pesar de que el 95% de las personas que llegan al estado español con la intención de residir más de tres meses (llamadas inmigrantes) no lo hacen por mar, sino por carretera y avión, el bulo ya estaba en todas las portadas. No importa que los datos y el día a día nos muestren otras realidades, como que casi la mitad de las personas que han llegado al estado español con intención de residir forman parte de la Comunidad Europea, y "que el número de inmigrantes extracomunitarios en el estado español no supera el 8% de la población y que, de estos, una minoría (aproximadamente el 4%) proviene de África" (1). Tampoco importa que la inmigración ilegal sea precisamente la que este plan promueve, con los desplazamientos nocivos de una horda de afanosos con corbata protegidos por asesinos a sueldo (2). No es que el "Plan África" invente la estrategia del expolio, ni que suponga una innovación en el juego de camuflar el pillaje con la cara amable de la cooperación y el desarrollo, pero lo que tampoco hace es salir de esa dinámica tan nefasta, aquí y allí.
El objetivo es muy claro, y así nos lo dice el Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación en el Plan África: "Reforzar y diversificar los intercambios económicos, así como fomentar las inversiones, sin olvidar la creciente importancia estratégica de la región subsahariana, y en particular el Golfo de Guinea, para nuestra seguridad energética y las oportunidades de negocio en el sector de hidrocarburos para las empresas españolas." Por eso Eduardo Romero, que ha escrito el libro Quién invade a quién. El Plan África y la inmigración (Cambalache, 2006), no está siendo demagógico, sino todo lo contrario, cuando afirma: "El Plan África, presentado como un proyecto global de ayuda al desarrollo del continente africano, es la máxima expresión de los intereses de penetración económica de las multinacionales españolas. [...] Las multinacionales, con el gobierno a su servicio, pretenden participar de la nueva colonización de África" (p. 12). Eso sí, la retórica del buen samaritano debe constar en todo objetivo de un gobierno progresista. Nos aseguran en el Plan que "el apoyo a la participación de empresas españolas en la explotación de los recursos de hidrocarburos de África", se realiza "con vistas a reforzar la seguridad energética de España y de manera sostenible y beneficiosa para el desarrollo económico y social de África". Como nos dicta el sentido común, un plan que gusta a todos no es un buen plan. De ahí la perversión. De ahí la crítica. Y de ahí también, desgraciadamente, su aceptación entre los empresarios y expertos en seguridad. Porque si el Plan África tiene como principal objetivo el de enriquecer a unos pocos empobreciendo a la mayoría, su otro propósito es el de controlar esas masas que ellos mismos han contribuido a desesperar. El "flujo de inmigración ilegal", un concepto tan apreciado por esta clase de perversos y sus lacayos mediáticos, debe controlarse: la tecnología y los recursos financieros y humanos para parar lo imparable...
Vuelve Eduardo Romero a no ser demagógico, sino lúcido y eficaz, cuando a propósito de esta estrategia escribe: "¿En qué se diferencian las políticas de inmigración del PP y del PSOE? [...] Ambos partidos vinculan la inmigración a los intereses del mercado de trabajo. Ambos son responsables de la violación de los derechos humanos y de la militarización de la frontera. Ambos han creado las condiciones políticas para que cientos de miles de inmigrantes sin papeles sean explotados sistemática y masivamente. Ambos saben que esa es una de las condiciones para ser competitivos. Y, para ambos, la competitividad de la economía española, es decir, la precarización, la deslocalización, la privatización, la destrucción de la agricultura campesina o la defensa de los intereses de las multinacionales españolas, es central en sus políticas" (pag. 12). Un imaginario economicista que llega más lejos: "Desde la izquierda parlamentaria y desde los sindicatos mayoritarios, la interiorización del discurso de la competitividad, es decir, la apología del capitalismo, ofrece atajos para la defensa de los derechos de las personas inmigrantes: 'el mercado de trabajo puede absorber más inmigrantes', 'la inmigración impulsa el crecimiento de la economía española', 'contribuye a la viabilidad de la Seguridad Social'... Estas reflexiones incorporan plenamente la concepción de las personas inmigrantes como fuerza de trabajo precaria cuya función es fortalecer la competitividad de la economía española. Del mismo modo una visión absolutamente acrítica del papel que ha cumplido y cumple la ayuda al desarrollo, permite defender su incremento como la solución en origen del problema de la inmigración" (pp. 59-60). Sin ir más lejos, Gaspar Llamazares (Grupo Parlamentario de Izquierda Unida - Iniciativa per Catalunya Verds) afirmaba: "Nosotros somos partidarios, por una parte, de la solidaridad y cooperación en origen, dentro de lo que puede ser el Plan África en estos momentos o incluso planes más ambiciosos" (3).
Tenemos la enorme suerte de tener prisa sin estar apresurados, podría apuntar la canción. Por eso es importante que vaya calando la reflexión crítica en torno a este tipo de inercias coloniales. Un mensaje de vínculos y reacciones que comprenda la lucha por el decrecimiento, desmitifique el significado de riqueza, recuerde el colonialismo y amortigüe todavía hoy sus consecuencias. El libro Quién invade a quién es una buena herramienta que viene a completar todas las críticas aparecidas tras la aprobación del Plan África (4), además de fortalecer el imprescindible aunque reducido material de denuncia sobre el papel del estado español y las empresas en el continente africano. 

Notas
(1). Iolanda Fresnillo: "Entre cayucos i inversions. Del Pla Àfrica, el deute extern i altres mecanismes d'empobriment", Observatori del Deute en la Globalització, 21 de marzo del 2007. (2). Jozé Bape: "El uranio y los inmigrantes ilegales (del neocolonialismo) en El Dorado africano: el caso de Francia en Níger", oozebap.org/text, octubre 2005. (3). Intervención en el Congreso de los Diputados el 23 de mayo del 2006, citado en Quién invade a quién, p. 60. (4). Que se suman a las peticiones para que se anule la deuda externa, que los países africanos han devuelto con creces a pesar de que todavía se les obliga a continuar pagando. 
El Plan África puede consultarse en: http://www.mae.es/es/Home/planafrica.htm
Quién invade a quién está disponible en las librerías y en http://www.localcambalache.org
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha publicat recentment aquest llibre dins de la col·lecció "Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials". Aborda diferents aspectes socials vinculats al fet migratori, presentats per un grup d'investigadors especialitzats en aquest àmbit. S'aborden, entre d'altres, alguns debats actuals sobre les migracions i la societat, aspectes econòmics de les dinàmiques migratòries, les relacions entre immigració i educació a Catalunya i alguns aspectes sociogeogràfics sobre les migracions i la societat. El llibre es troba disponible per a la venda al Portal de Publicacions de l'IEC.
El recull comprèn narracions escrites entre el 1936 i el 2010

'Antología de cuento catalán' conté una quinzena de relats d'autors catalans, escrits entre 1936 i 2010, escollits i reunits aquí per Francesc Garreta amb la pretensió de donar una visió de la diversitat i riquesa del conte català. Els autors inclosos són: Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Pere Calders, Joan Perucho, Jesús Moncada, Carme Riera, Maria Barbal, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Albert Sánchez Piñol, Vicenç Pagès, Miquel Baixauli i Lluís Ferran de Pol  són els catorze autors inclosos a l'antologia de narrativa catalana que acaba de publicar la UNAM mexicana 

"La selecció –afirma Garreta– enllaça la generació d'escriptors de la Guerra Civil amb els nostres dies. Una generació, la més antiga, que va veure literalment partida la seva existència a causa del conflicte bèl·lic". Aquesta escissió, afegeix, "que per a alguns va constituir bàsicament l'exili, per a altres, els que van romandre al país, va representar la prohibició de l'ús de la llengua pròpia, un exili interior". Formar part del poble perdedor, del poble exiliat, "va suposar veure condicionat el procés creatiu a la llunyania cultural o veure sotmesa l'obra creada a un doble silenci. La impossibilitat de publicar a l'interior i la falta d'un públic receptor en la seva llengua en què van tenir la possibilitat de publicar a l'exterior ". La llengua va esdevenir expressió de pàtria i va suposar "tant un lliure acte de creació" com de "supervivència cultural", la qual cosa es percep en els relats de Mercè Rodoreda, Pere Calders i Ferran de Pol, aquí reunits.
Francesc Garreta cita al seu pròleg a Harold Bloom, que assenyala dues vies en la producció del conte occidental, "la de txekhovians, com a eix principal, en alternança amb la que deriva de la manera derivada de Kafka i Borges. Una, realista, de construcció psicològica, una altra, més fantàstica i fins fantasmagòrica. No hi ha dubte que en la seva major part el conte català segueix la manera txekhoviana". Per això, afegeix, "l'obra de Joan Perucho, de tendència fantasmagòrica i ambients propers al món gòtic, suposa una cridanera excepció" durant els anys en què la literatura catalana s'inclinava majoritàriament al realisme històric. El segell identificatiu que es descobreix el mateix en els contes de l'autor de Les aranyes, que en les seves novel·les i poesia, consisteix, pel que sembla de Garreta, en "no deslligar aquests ambients amb la realitat contemporània, cosa que aconsegueix de manera magistral i poètica ".

D'Espriu a Monzó
Després de les grans figures de Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Francesc Trabal, Pere Calders i Llorenç Villalonga, que produeixen la seva obra en l'eix històric de la contesa, Francesc Garreta reconeix a una generació "alguna cosa més jove però que encara va rebre el seu embat, en mitjà d'una postguerra llarga i tenebrosa, enmig d'una pobríssima cultura oficial pròpia dels sistemes totalitaris". Entre els seus integrants, el compilador esmenta Jordi Sarsanedas, Josep Maria Espinàs, Josep Palau i Fabre i Joaquim Carbó. Una generació, destaca Garreta, que "va tenir l'oportunitat de manifestar-se en circumstàncies posteriors, en les raneres del franquisme, per enllaçar i establir la tradició a la següent generació", en què l'obra de Jesús Moncada "apareix de forma sorprenent, amb una arrencada d'un alt nivell que no defallirà en cap moment de la seva producció". Pel que fa a l'obra de major influència en la literatura catalana actual, Garreta destaca la narrativa de Quim Monzó.
Cap nació pot dir-se pobra
si per les lletres reneix.
Poble que sa llengua cobra
es recobra a si mateix
.


Aquestes paraules, de Marian Aguiló Fuster, corresponen a una de les raons que David Pagès ha recollit en el llibre 500 raons per parlar català. Es tracta d’una recopilació molt exhaustiva de citacions sobre la llengua catalana de persones procedents d’àmbits diversos d’arreu dels territoris de parla catalana. Una obra que emana optimisme, feta amb voluntat de sumar i d’explicar, amb paraules d’altres, una cosa tan natural com per què parlem en català.
Com diu Carles Duarte en un magnífic pròleg “Fa goig capbussar-se en aquest vast inventari d’arguments que ens refermen en el compromís amb la necessitat de fer de la llengua catalana una expressió natural i quotidiana de qui som, del que creiem, del com sentim...”.  Ordenades alfabèticament pel nom de l’autor, les citacions tracten de la immersió lingüística, de la identificació de llengua i nació o llengua i cultura, del català com a element integrador i cohesionador i del seu ús en àmbits ben diversos.

Les citacions que hi apareixen busquen, sobretot, promoure l’ús de la llengua catalana i, al mateix temps, argumentar, defensar i visualitzar quatre grans qüestions:

En primer lloc, explicar per què és tan important una  llengua per a un poble i, és clar, per què és tan important el català per als països de parla catalana.

En segon lloc, la diversitat d’autors que hi ha busca visualitzar que la llengua és un patrimoni col•lectiu, comú, ben especial, independentment d’àmbits professionals, ideologies, procedències, religions... I, al mateix temps, patrimoni de tots els territoris on es parla.

En tercer lloc, busquen donar arguments per fer la llengua atractiva a tothom, de manera molt especial a dos col•lectius molt importants per al seu futur: els nouvinguts i els joves.  Hi ha un nombre important de citacions de persones nouvingudes, el testimoni dels quals és, d’igual manera, captivador, interessant i suggestiu.

Per últim, ajudar, col•laborar i contribuir a crear un estat d’ànim positiu, optimista -i esperançat- en relació a la llengua catalana i al seu futur.  

Certament, 500 raons no són poques, però mal senyal per a una llengua que s’hagi de justificar tant. Un llibre com aquest és inimaginable en anglès, en francès, en castellà o en qualsevol altra llengua no minoritzada, però en català té tot el seu sentit. Un llibre per llegir o consultar de forma esporàdica i entendre una cosa tan simple com per què parlem català.
Una breu mostra representativa del recull:

Pep Guardiola, entrenador FC Barcelona
Som un país amb una llengua pròpia i quan sortim, els que la fem servir, la parlem.
Carme Junyent, lingüista
El que hem de fer és treballar amb la gran majoria de la societat que és indiferent. El que mata el català és la indiferència, no els hostils.
Ben, artista
No hi ha poble sense cultura, ni cultura sense llengua.
Jose Manuel Blecua, director de la Reial Acadèmia Espanyola
El català ha de sobreviure. No es tracta de viure, sinó de sobreviure, i la immersió lingüística és de les poques coses que permeten fer-ho.  
Francesc Puigpelat, escriptor
Com deia el filòsof Séneca: "Ningú estima la seva nació perquè sigui la més gran, sinó perquè és la seva". I el mateix amb l’idioma.
Josep M. Terricabras, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona
Sí, sé segur que la pàtria no es defensa només amb la llengua. Però també sé ben cert una altra cosa:  que la pàtria no es pot defensar igual sense llengua.

Manuel de Pedrolo, escriptor
La llengua és la columna vertebral d’una cultura.
Marcel Mateu, vicepresident del Consell General dels Pirineus Orientals
El català a Catalunya Nord en absolut és una qüestió folklorista, és una voluntat de ser i d’existir com a comunitat.
Enric Valor, escriptor
El nostre valencià, el català de tots.
Un libro de libros. Es más, un libro de libros de foto. “El fotolibro latinoamericano”, de Horacio Fernández, es una pieza única para recuperar en un sólo espacio editorial los libros que dejan constancia gráfica de diversas épocas en Latinoamérica.

Presentado el 28 de octubre, el libro incluye 150 fotolibros publicados desde 1920 hasta la actualidad, una selección hecha tras una investigación de cuatro años presidida por Fernández, con la colaboración de un grupo de investigadores, académicos, fotógrafos y editores, entre los que se encuentran Marcelo Brodsky, Iata Cannabrava, Lesley Martin, Martin Parr y Ramón Reverte.

Publicado por Editorial RM, el libro incluye libros de Argentina, Bolivia, Brasil, Chile, Colombia, Cuba, Ecuador, México, Nicaragua, Perú y Venezuela. La publicación está dividida en secciones temáticas como: Ciudad, Arte Conceptual y Fotografía, y Literatura y Fotografía.

El libro se publicó, además de en español, en inglés (con Aperture Foundation y Fundación Televisa), en portugués (Cossac, Naify) y en francés (Imagenes en Manoeuvre). Durante la presentación, Fernández dijo que a nivel mundial, solamente existen otras dos obras similares, una en Londres y la segunda en Los Ángeles. Señaló que los fotolibros latinoamericanos pueden igualarse en calidad y fuerza a sus similares de otros continentes.

El fotolibro es la manera en que la foto se hace pensante”, dijo el autor del texto. De acuerdo al comité de asesores, no se trata de un compendio bibliográfico sino de un estudio crítico que aporta información sobre los autores y el contexto social, cultural y político en que fueron publicados los fotolibros, mostrando la riqueza y complejidad de América Latina y la gran aportación que ésta ha hecho a la historia del género.

Esta obra será presentada a nivel mundial el 10 de noviembre en Le Bal, coincidiendo con Paris Photo 2011.