..... Inici | Ràdio | Recerca
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Europa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Europa. Mostrar tots els missatges

Unete a la Cadena Humana el Miércoles 26 de noviembre del 2014 a las 15h entre la parada del tranvía ‘Derechos Humanos’ y la parada del Parlamento Europeo en Estrasburgo.


​¡Nosotros seremos los portavoces de los migrantes y usted será el portavoz de sus propuestas! Burbujas gigantes nos permitirán visibilizar esta solidaridad que busca poner los derechos humanos en el centro de las políticas europeas.
La política migratoria de la Unión Europea a través de Frontex (Agencia de gestión de fronteras exteriores) y la externalización de estas políticas a los países transitados por los migrantes, provocó en el Mediterráneo la muerte de más de 22.000 personas que huían de la miserias, la guerra y la persecución. El 20 de noviembre 2013 le entregamos al Sr. Martin Schulz, presidente del Parlamento Europeo, la lista de 17.306 personas muertas o desaparecidas en el Mediterráneo. A pesar de nuestros esfuerzos, y muchas otras iniciativas cívicas en Europa para denunciar las reiteradas violaciones del derecho internacional en el contexto de las operaciones coordinadas por Frontex, la política europea migratoria se ha endurecido aún más.
¿Cómo nosotros, residentes europeos, podemos aceptar una política que mata a nuestras fronteras a aquellos que se ven obligados a abandonar sus países y que impone, a los países de tránsito una colaboración para disuadir a los migrantes de llegar a Europa? (detenciones, abuso, secuestro).
Nuestras demandas siguen siendo las mismas y las repetimos con fuerza:
  • Es urgente adoptar medidas a nivel europeo que reafirmen la inviolabilidad del derecho internacional: los países miembros de la Unión Europea han firmado la Convención de Ginebra sobre el Estatuto de los Refugiados. Sólouna aplicación efectiva de esta Convención, en particular mediante la expedición de visados, permitirá evitar tragedias en el Mediterráneo.
  • La Unión Europea no debe confiar la responsabilidad de los Refugiados (políticos, económicos o climáticos) a los países no europeos que no les proporcionan hoy ninguna protección real. Esto empuja a las personas que huyen de conflictos,como los sirios, a tomar la vía del mar, arriesgando sus vidas.
  • La inversión económica y la ayuda al desarrollo a los países del sur del Mediterráneonodebe estar condicionada ala implementación dedispositivos de control delos flujos migratorios,peroser parte de unadinámicaiguales a iguales.
  • Los acuerdos entreFrontexy los terceros paísesdebenpasar el controldemocráticodel Parlamento Europeo, lo que no es el caso actualmente. Se debe darotravisión de la cooperacióncon los paísesvecinosensur del Mediterráneo.
Este cambio de visión es urgente. Queremos una política europea de asilo y de inmigración basada en el respeto de los derechos de los migrantes en lugar de represión. Abogamos por otra política migratoria a través de la campaña FRONTEXIT y estamos pidiendo a los países europeos que ratifiquen la Convención de la ONU para la protección de los derechos de los trabajadores migrantes y sus familias.
La persistent crisi econòmica i financera està tenint com a resultat un fort impacte sobre l’estat del benestar i sobre el mercat de treball. La població d’origen immigrant és un dels col·lectius més afectats per l’agreujament de la situació. En aquest context el Xè Seminari Immigració i Europa, titulat “Crisi econòmica i Gestió de la migració i la diversitat al món local”, busca, primer, conèixer la situació en què es troben les entitats del món local davant d’aquest context i, segon, presentar noves vies d’acció i de recursos que s’obren davant d’aquesta situació.

L’event comptarà amb la presència d’un representant de la Comissió Europea així com d’una de les principals entitats del tercer sector europeu amb l’objecte de presentar les possibilitats que s’obren per als municipis en el context d’Europa. A aquesta conferència inicial seguiran una primera taula sobre l’impacta de la crisi en la gestió de la immigració en el món local. Seguidament, la segona taula, buscarà presentar accions innovadores procedents del sector privat a les quals les entitats locals poden acollir-se.

Data: dimarts, 06.nov. 2012 
Hora: 09:00hrs
Lloc: Edifici Francesca Bonnemaison. C/ Sant Pere més Baix, 7, Barcelona
Organitza: Fundació ACSAR, CIDOB i Diputació de Barcelona, amb la col•laboració de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona.

Llengües: català, castellà i anglès, amb interpretació.
El Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB) va organitzar una taula rodona per a debatre sobre l'imaginari cosmopolita d'Europa a través de la reconfiguració de l'espai transnacional que es produeix entorn de la migració i a la ciutat al segle XXI
En el link hi trobareu algunes de les idees que hi van sorgir.
Debat ‘Ex Septentrione Lux: la política de transparència de la UE i les nostres tenebres’.
A càrrec de Christian Morrón i Lingl, advocat, i Lluís-Xavier Toldrà i Bastida, advocat.
Organitzador: Ateneu Barcelonès.
Dia i hora: 28/06/2012 - 19.30 h
Lloc: Sala Verdaguer
Preu: Entrada lliure.
Descripció
La Convenció d’Aarhus (1988) va obrir portes i calaixos de les administracions en matèria medioambiental. Amb l’adhesió de Suècia i Finlàndia, la Unió Europea va adoptar el Reglament 1049/2011 dit “de transparència”, el qual ara s’està reformant. Una dècada més tard, Espanya segueix sent un dels pocs estats democràtics sense una llei d’accés als documents de l’A dministració. Quant de temps seguirem a les fosques?
Jornades que tenen per objectiu compartir experiències i plantejaments entre diferents experts acadèmics, agents socials i administracions, facilitant un espai de reflexió i debat sobre el futur dels mercats laborals al sud d'Europa.

Data: 22.03.2012 - 23.03.2012
Lloc: Bellaterra
Organitza: Institut d'Estudis del Treball
El Grup de Recerca en Educació i Treball de la Universitat Autònoma de Barcelona organitza aquesta conferència que pretén donar espai a l'exposició i discussió de recerques relacionades amb diversos aspectes de la joventut a la Mediterrània: identitats, fluxos i mobilitats; educació, treball i transicions; participació, política i moviments socials; processos d'autonomia, formes d'emancipació familiar, relacions intergeneracionals; i polítiques de joventut a l'espai Euromediterrani.
La presentació de comunicacions estarà oberta fins el 24 d'octubre de 2011.

Barcelona 2012 | Itineraris i identitats en un context d'internacionalització

La crisi econòmica mundial i els seus efectes polítics i socials a Europa i alguns països del nord d’Àfrica, obren noves perspectives d’anàlisi sobre la realitat social dels joves, els seus itineraris i les seves intervencions a l’espai social.
Les reformes del mercat de treball, la desregulació i la flexibilització de les relacions laborals s’han traduït en un augment de la precarietat, una major individualització de les relacions laborals i majors dificultats dels joves per accedir a una feina estable. Els joves, amb dificultats per mantenir o millorar l’estatus social de la generació precedent, pateixen unes condicions de vida més difícils que la dels seus pares. També tenen més risc de restar al marge de les decisions polítiques implementades en resposta a l’actual crisi del capitalisme.
Les formes de representació política i les condicions d’existència d’aquests grups d’edat són, tanmateix, qüestionades: apareixen noves formes d’intervenció col·lectiva que posen de manifest les especificitats d’aquest malestar. Tot i no ser exclusiu dels joves ni ser un fenomen homogeni són els que tenen major protagonisme. Els joves tendeixen també a recuperar un espai públic i polític del qual, aparentment, s’havien desinteressat i en el qual són cridats a experimentar noves formes d’expressió i intervenció: ocupació dels espais públics, creació de plataformes virtuals d’intercanvi d’idees i fòrums permanents pel debat i construcció de xarxes ciutadanes.
La convergència d’una crisi econòmica i d’una crisi política deixen entreveure una joventut que es manifesta i s’afirma particularment al Sud d’Europa i a l’Àfrica del Nord. Aquests aspectes són l’àmbit privilegiat de la VI conferència Joves i Societats en la què es privilegia els estudis comparatius susceptibles d’analitzar el paper dels joves a les nostres societats i els processos d’internacionalització del qual són un vector actiu. Així com l’anàlisi de les mobilitzacions juvenils com a indicador de canvis més generals en les relacions intergeneracionals i en la construcció social dels grups d’edats. Les comunicacions esperades poden també contribuir a les reflexions a partir dels següents eixos temàtics:
 1. Identitats, Fluxos i Mobilitats
2. Educació, Treball i Transicions
3. Participació, Política i Moviments Socials
4. Processos d’Autonomia, Formes d’emancipació familiar, relacions intergeneracionals
5.
Polítiques de Joventut a l’espai Euromediterrani

Enllaç web a més informació
I si poguessis anar a un campus universitari que integrés l’Euroregió que engloba Catalunya, les Illes Balears, Midi-Pyrénées i Languedoc-Roussillon?
L’octubre de 2004, quatre regions (Catalunya, Illes Balears, Midi-Pyrénées i Languedoc-Roussillon) van decidir aplicar una cooperació efectiva en els àmbits de l’educació superior, la recerca i la innovació, mitjançant la creació de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. Es tracta, doncs, de compartir un patrimoni considerable, amb les complementarietats i el benefici esperat d’aquesta cooperació, reforçada per l’impuls polític de l’Euroregió.
L’Eurocampus és un projecte interuniversitari que va néixer el 2004 per esdevenir el campus universitari més gran d’Europa, amb més de mig milió d’estudiants, 45.000 investigadors i 87 centres docents.
L’objectiu d’aquesta iniciativa?
La seva finalitat és la de potenciar els llaços entre les regions membres de l'Euroregió Pirineus Mediterrània a través de la mobilitat d'estudiants, docents i investigadors, i enfortir d’aquesta manera la cooperació en matèria d’innovació i investigació.
Però a més, fomenta els avantatges de l’intercanvi, tant a nivell d’estudiants com d’investigadors i posteriorment de professionals. A més, ofereix als alumnes tarifes reduïdes i l’accés a una eina virtual d'intercanvi i comunicació comuna, publicació en línia de les ofertes de formació, cursos i informacions, i la creació de plataformes per als investigadors.
Tot això, a més de recolzar l’aprenentatge de les llengües de l’Euroregió mitjançant un ensenyament gratuït i intensiu a través del Projecte IC4.
Però on està l’Eurocampus?
L'Eurocampus potencia l’intercanvi proper d’estudiants, professors i investigadors de l’Euroregió, a més dels seus coneixements i estudis, entre els 100 centres repartits entre Catalunya, Illes Balears, Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées.
Los ciudadanos de la UE y los inmigrantes coinciden en que el camino hacia la integración pasa por el conocimiento del idioma, el empleo, el respeto a la cultura local y un estatuto jurídico claro.

Los inmigrantes que vienen a la UE no solo aportan diversidad, sino que traen consigo el potencial para contribuir de forma importante a la estabilidad y el crecimiento económico.

La UE vive una situación de envejecimiento de la población y bajas tasas de natalidad. En estas circunstancias, los inmigrantes pueden contribuir al sostenimiento de la economía europea y a la financiación de los sistemas nacionales de protección social: el único requisito es que estén plenamente integrados en los países de acogida.

La Comisión ha propuesto una serie de medidas English para facilitar la integración mediante el aprendizaje del idioma, la apertura del acceso al empleo, la enseñanza y el refuerzo de la lucha contra la discriminación.

Aunque las políticas de integración son competencia de los Estados miembros, la UE puede prestar apoyo e incentivos a través de la financiación, la coordinación de políticas y el intercambio de mejores prácticas. Las nuevas medidas fomentarían la actuación a nivel local, recurriendo a la cooperación entre autoridades locales, empresarios, organizaciones de inmigrantes, proveedores de servicios y población local.

Cada país, región o ciudad de la UE tendría libertad para elegir las medidas más adecuadas a sus circunstancias. El seguimiento de los resultados se haría aplicando los mismos indicadores para toda la Unión.
Las perspectivas en este campo son buenas, ya que una reciente encuesta Eurobarómetro sobre la integración de los inmigrantes Englishfrançais ha puesto de manifiesto que tanto los ciudadanos de la UE como los inmigrantes coinciden ampliamente a la hora de señalar los factores que favorecen la integración.

La encuesta, que se llevó a cabo en marzo y abril de 2011, apunta a un consenso en cuanto a la necesidad de redoblar los esfuerzos de todas las partes: las administraciones, los propios inmigrantes y el público en general.

Los ciudadanos de la UE y los inmigrantes comparten puntos de vista similares sobre los factores que condicionan la integración. Los cuatro más importantes son: hablar el idioma del país de acogida, poder trabajar, respetar la cultura local y disfrutar de un estatuto jurídico claro. Para ambos grupos, el conocimiento del idioma es el factor primordial.

Los dos grupos también coinciden en la importancia de la interacción en el trabajo y la escuela, así como en los efectos perjudiciales de la segregación en barrios.

La UE acoge a 20,1 millones de inmigrantes de terceros países, que representan cerca del 4% de la población.

Web de la UE sobre integración DeutschEnglishfrançais