En el marc de l’exposició del Museu Tàpies dedicada a la cineasta Germaine Dulac, pionera del cinema d’avantguarda i figura clau del surrealisme cinematogràfic, el Museu Tàpies organitza una taula de debat centrada a aprofundir en l’univers simbòlic, estètic i polític de l’imaginari femení en el marc del surrealisme.

L’esdeveniment vol ser un espai per reflexionar, des del rigor crític i la sensibilitat poètica, sobre les formes en què les dones artistes i pensadores han intervingut, expandit o subvertit els codis del surrealisme, sovint pensats des d’una mirada masculina. Així doncs, la taula de debat abordarà qüestions com la construcció del cos i el desig, l’autoria femenina dins de l’avantguarda i la relació entre cinema, somni i alliberament simbòlic.

«La imatge insubmisa. Germaine Dulac i l’imaginari femení del surrealisme» és una invitació a repensar els relats de les avantguardes des del gest, el símbol i l’esquerda, però també a escoltar com ressona avui un moviment d’avantguarda que va saber transformar l’invisible en imatge i el desig en llenguatge.


Dates: 03.02.2026 | 18:00 h
Lloc: Auditori del Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona)
Durada: 2 h 15 min
Preu: 3 €. Gratuït per a estudiants


PROGRAMA

18 h. Presentació de la sessió a càrrec del Museu Tàpies

18.10 h. Intervenció «Germaine Dulac i el llarg cinema impressionista», a càrrec de Tami Williams

18.40 h. Intervenció «Poètiques del cos antifeixista», a càrrec de Julia Ramírez Blanco

19.10 h. Intervenció «Danseu, imatges, danseu», a càrrec d’Elena Castro Córdoba

19.40 h. Taula rodona amb Tami Williams, Julia Ramírez Blanco i Elena Castro Córdoba, moderada per Bruna Lo Biundo

20.15 h. Cloenda


PARTICIPANTS

Tami Williams és professora associada d’Estudis Cinematogràfics i d’Anglès a la Universitat de Wisconsin-Milwaukee i ha estat presidenta durant dos mandats de Domitor – International Society for the Study of Early Cinema (2015-2023). És autora i editora de diversos llibres sobre cinema dels primers temps i sobre cinema modern, entre els quals destaquen Germaine Dulac: "A Cinema of Sensations" (2014), "Global Cinema Networks" (2018), "Germaine Dulac: What Is Cinema?" (2019, guardonat amb el Premi del Llibre de Cinema del CNC 2020), "Provenance and Early Cinema" (2021) i "Crafts, Trades, and Techniques of Early Cinema" (2024). Especialista en intermedialitat i intercanvis interculturals, ha organitzat retrospectives internacionals en institucions de referència, com La Cinémathèque française, el Musée d’Orsay, Il Cinema Ritrovato, Le Giornate del Cinema Muto, la Library of Congress i el Lincoln Center for the Arts. És membre del consell administratiu de Women and Film History International.

Julia Ramírez Blanco és investigadora Ramón y Cajal a la Universidad Complutense de Madrid. La seva recerca connecta la història de l’art, els estudis utòpics i els moviments activistes. Ha publicat diverses monografies, entre les quals Artistic Utopias of Revolt (Palgrave, 2018), "15M. El tiempo de las plazas" (Alianza, 2021), "Amigos, disfraces y comunas. Las hermandades de artistas del siglo XIX" (Cátedra, 2022) i "La ciudad del Sol. Le mouvement 15M entre formes et performances" (Éditions Lorelei, 2023). També és editora de llibres i números de revista, com "Los ismos del siglo XXI" (Alianza, 2025), coeditat amb A. M. Guasch. Ha realitzat estades de recerca a Nova York, París, Nantes, Amiens i Princeton. Juntament amb Lise Lérichomme i Sally Bonn, ha codirigit el projecte de recerca i exposició Grande Révolution Domèstique-Guise, sobre utopies feministes, a Le Familistère Guise (França). Ha estat membre del comitè de The Society for Utopian Studies i forma part del grup de recerca internacional del Center for Artistic Activism (C4AA). Actualment investiga les utopies ecològiques davant la crisi climàtica.

Elena Castro Córdoba és doctora en Estudis Feministes i de Gènere per la Universidad Complutense de Madrid, màster en Gènere, Mitjans i Cultura per la Goldsmiths University (Londres) i graduada en Filosofia per la Universidad Complutense de Madrid. Ha estat investigadora predoctoral FPU a la Universidad Complutense de Madrid, on va desenvolupar una tesi sobre temporalitats queer i afectives aplicades a l’arxiu, i és cocreadora del col·lectiu artístic Ontologías Feministas, especialitzat en virtualitat i pràctiques amb perspectiva feminista. Actualment és professora associada a EINA i col·laboradora docent a la Universitat Pompeu Fabra. Investiga i escriu sobre feminisme contemporani, arxiu, polítiques temporals i la seva interrelació amb estètiques contemporànies.

Bruna Lo Biundo és investigadora especialitzada en la representació de les dones durant el període d’entreguerres, amb un interès particular pel surrealisme i el cinema feminista pioner de Germaine Dulac. Doctora en Literatura Francesa per la Universitat de Palerm, ha treballat com a comissària i responsable de recerca en institucions com el Mémorial de la Shoah i La Contemporaine (Universitat de Nanterre), així com en projectes sobre dones immigrants i refugiades a la França del segle xx. Cofundadora de l’associació Past/Not Past, actualment prepara una exposició documental dedicada a Germaine Dulac. Des de 2024 coordina el màster en Patrimoni Audiovisual i imparteix classes sobre comissariat i pràctiques participatives a l’Institut National de l’Audiovisuel.



[Fotograma extret de La Coquille et le Clergyman, 1928]

+ informació | Reserves

Por Gisella Evangelisti*

1 de mayo, 2015 - Najat Vallaud-Belkacem es una joven mujer de una elegancia sobria, pelo corto y ojos vivos. Es la primera mujer nombrada Ministra de la Educación en la historia francesa, y eso a sus 37 años. No pertenece a una sólida familia burguesa, como habría que esperarse, sino a una familia humilde de un pueblo del campo marroquí, donde de pequeña acompañaba el abuelo a pastar las cabras. La suya es una de las (¿pocas?¿muchas?) familias que emigrando a Francia ha realizado algo más que todos sus sueños.

Najat se ha revelado una estudiante modelo en Amiens, y después de graduarse en la ENA (prestigiosa business school), ha entrado en el círcuito de los pesos pesados de la política. En la actualidad está casada con un alto funcionario del Estado, es madre de dos mellizos, (un niño y una niña), y ha llegado a ser una de las más valoradas políticas socialistas en Francia.

Portavoz del gobierno Hollande mientras el presidente perdía el favor popular, sucesivamente ha tenido la cartera de Juventud, Urbanismo y Deporte. Como Ministra de los Derechos de la Mujer, ha legislado en unos temas controvertidos, penalizando los clientes de prostitución y promoviendo la ampliación del derecho al aborto. Recientemente ha recibido el encargo de ocuparse de la educación pública, un sector donde se respira y maximiza la frustración social de estos últimos años de crisis económica y política.

La frustración social y la crisis de autoridad

Una buena película de Laurent Cantet, “La clase” del 2008, Palma de oro al festival de Cannes, muestra las difíciles relaciones entre alumnado y profesores en un salón donde se juntan chicos y chicas de barrios populares, hijos e hijas de inmigrantes africanos, con otros de familias francesas. No se trata, sin embargo, solo de problemas de relaciones interculturales en una sociedad compleja, que mantiene en la periferia de Paris un centenar de barrios “sin ley ni rey”, (como los define el psicoanalista tunecino Fethi Benslama) habitados sobre todo por árabes, y donde de un momento a otro podrían explotar nuevas revueltas, como las del 2005. Más en general, de hecho, muchos desdichados profesores de la escuela pública viven una crisis de autoridad frente a los alumnos, cuyos padres han dejado de educarlos a las más elementales reglas de respeto entre las personas. ¿Cómo se ha llegado a esto?

Desde la revolucion cultural del mayo de 1968, cuando millones de jovenes en toda Europa salieron a la calle a contestar el autoritarismo presente en la escuela, la politica, la familia, las iglesias, se han ensayado, justamente, nuevos modelos de familia, menos hipócrita y autoritaria, pero en muchos casos los padres no han sabido definir un nuevo compendio de derechos y deberespara los hijos, criando a veces pequeños tiranos. Ahora que las expectativas de un futuro próspero se han reducido, la rabia juvenil puede expresarse de forma desordenada y destructiva.

¿Un choque de civilizaciones?

La  imagen de la neo ministra de Educación, tan fotogénica y responsable, sobria y moderadamente musulmana, es una buena publicidad para la escuela francesa, que quiere ser (o mostrarse) abierta al multiculturalismo aun en tiempos difíciles. No le faltan a Najat Vallaud, por supuesto, unas ácidas críticas de parte de la extrema derecha del Front Nacional, fundado en 1972 por Jean Marie Le Pen, con el lema “La Francia a los franceses, fuera todos los inmigrantes”. Curioso lema este del ex paracaídista de la Legión Extranjera, condecorado en las guerras coloniales francesas de Algeria (por qué no, entonces, “Africa a los africanos”?), Indochina y Suez. A pesar de haber sido multado por defender los crimenes de guerra y definir las camaras de gas nazi donde fueron matados millones de judíos un “detalle de la historia”, en 2002 Le Pen se presentó como candidato a la presidencia de la República, obteniendo el 16,8% de los votos. Y no han terminado allí sus travesuras.

En estos días se le han encontrado en un banco de las Bahamas, en una cuenta a nombre de su mayordomo, para esconderlos al fisco, unos 2,2 millones de euros, muchos de los cuales en lingotes de oro. Aunque su hija Marine Le Pen, actualmente leader del Frente National, haya decidido desligar su imagen de la del impresentable ex militar colonialista, ella sigue aprovechándose de la crisis económica para fomentar el racismo contra los inmigrantes, pues “roban el trabajo a los franceses”.

A Najat Vallaud, marroquí y francesa a la vez, entonces le espera una dificil tarea, pero también un “desafio entusiasmante”, como ella misma afirma en una entrevista al periódico italiano “Corriere della Sera”. Pues vivimos un momento en que los modelos de integración de los inmigrantes extranjeros en varios países europeos muestran sus límites, y hay que hacer nuevas propuestas.En especial son cuestionados los modelos de “convivencia separada” que se pratican en Holanda, Gran Bretaña, partes de Alemania o Italia, cuando grupos de inmigrantes de la misma origen se reagrupan en el mismo barrio, voluntaria o involuntariamente, manteniendo así más firme su identidad étnica, pero reduciendo los intercambios culturales con el resto de la sociedad. Esto afecta especialmente a las mujeres amas de casa, que no aprenden el idioma del país, auto limitándose las relaciones con el mundo exterior. Se ha observado también que los jovenes inmigrantes que no logran expresarse en buen francés y terminar sus estudios, caen con más frecuencia en conductas violentas, mientras los que han adquirido “valores ciudadanos”, sintiéndose parte del país, tienen mejores notas.

Ofensiva en Francia contra las mezquitas. Foto: Alerta Digital

Otra cuestión abierta que lleva a encarnizados debates: ¿es oportuno permitir la construcción de más mezquitas en los municipios europeos (respetando el derecho de todo ser humano a expresar sus creencias religiosas) cuando la mayoría de ellas son financiadas por Arabia Saudí, que fomenta un islamismo radical y fundamentalista, basado en el odio contra Occidente?

Sin embargo, mientras también las derechas locales soplan sobre el fuego de una supuesta “guerra de civilizaciones”, muchos europeos creen, contra vientos y mareas, que es cada vez más necesario encontrar unsistema de valores compartidos en que los ciudadanos y ciudadanas, de cualquier sexo, origen y creencia religiosa, se reconozcan para una convivencia civil y digna para todos. En este sentido, las escuelas públicas juegan o podrían jugar un gran papel, en la creación de la “conciencia ciudadana” en la juventud, siendo unos de los pocos epacios realmente multiculturales en Europa, aun en medio de  las dificultades generacionales y sociales arriba mencionadas.

¿Qué valores compartimos los ciudadanos y ciudadanas?

Alumnos franceses en la escuela de Nantes. Foto: Laicismo.org

¿Cuál el método escogido en Francia para definir estos valores? Repitiendo una experiencia realizada en 2012 en las escuelas superiores sobre el tema de la investigación, Najat Vallaud ha convocado asociaciones, profesores, padres, estudiantes, politicos locales, abriéndoles las escuelas de todo el país en las “Asises (Asambleas) para los valores de la República”. El 12 de mayo, concluido el proceso de consulta, serán difundidos los resultados.

Un primer logro está siendo la fuerte participación social: hasta en los pueblos más pequeños hay asistencia de 300-400 personas, y las discusiones son apasionadas.

¿Cuáles son los límites de la libertad de expresión?, por ejemplo. Se trata de un tema candente, después de la matanza por manos de fundamentalistas islámicos de los periodistas satíricos de la revista “Charlie Hebdo”, que se habían atrevido a tomar el pelo al profeta Mahoma, en el pasado enero. En señal de protesta y para reafirmar la libertad de expresión como una libertad básica en la república, salieron a la calle cuatro millones de franceses, como se recordará, entre ellos los musulmanes moderados luciendo en sus carteles el lema “No (los mataron)  en mi nombre”.

Además: ¿tienen todavía vigencia y sentido en tiempos neoliberales los pilares éticos de “Fraternité” y “Egalité”, surgidos de la revolución francesa? Para asesorar a los profesores sobre estos temas, unos mil expertos están viajando por Francia, enviados por el Ministerio de Educación.

Los videojuegos y la necesidad de una alfabetización mediática

Otra fuente de preocupación para padres y profesores, es el uso desmedido entre niños y adolescentes de internet y videojuegos (de por sí unos instrumentos neutros, que podrían ser de utilidad o de daño, como todos los gadget tecnológicos). Pero, al parecer, cada vez más adolescentes pasan horas aislados, en el mundo de fantasía donde se pueden “matar” con tremendos bazooka los “enemigos”, (desde gatos a vecinos) o asistir en los videos pornográficos a acoplamientos salvajes de hembras ninfomaníacas con machos alfa (difundiendo  así una idea de la sexualidad como puramente animal, con todo respeto por los animales). O leer embobados mensajes delirantes que fomentan el racismo y la violencia política.

El triste caso de un adolescente catalán, adicto a videos violentos, que recientemente en Barcelona ha matado un profesor y herido otras cuatro personas con una ballesta, pone por eso un gran interrogante. Los medios locales lo definieron apresuradamente como un episodio aislado de “brote psicótico”, para evitar hacerse preguntas incómodas, como éstas: ¿cuánto tiempo gastan los padres hablando con sus hijos?, ¿cuánto saben y pueden orientarlos sobre este tipo de mensajes?

Por eso los Ministros de Educación europeos reunidos en París el 17 de marzo, han subrayado la necesidad de una “alfabetización mediática”, para que los chicos puedan entender el lenguaje audiovisual, y resistirse a los mensajes de discriminación, violencia y adoctrinamiento politico.

Pero lo más impactante de todo el proceso francés es quizás la iniciativa de unos 4000 ciudadanos y ciudadanas de a pie, sean abogados como barrenderos, amas de casa como managers, cada cual con experiencias por contar a los y las estudiantes, que se han ofrecido voluntariamente al Ministerio de Educación para difundir en las escuelas  los valores de la república. Como los reservistas sirven al ejército, ellos y ellas quieren servir a la escuela.

Entre ellos, está Latifa Ibn Ziaten, la madre de uno de los soldados asesinado por Mohammed Merah, un joven hijo de inmigrantes algerinos, que mató a siete personas, entre militares y judíos, en 2012 en el Midi francés, después de haber participado en entrenamientos jhaidistas en Pakistán, y adicto a los videos de degollamientos practicados por los terroristas. Latifa, con el corazón en la mano, va por las escuelas hablando a la juventud contra los peligros del fundamentalismo islámico, y le ruega de resistirse al encanto de los mensajes que ven a los terroristas suicidas como héroes invictos.

Finalmente un ejemplo de colaboración entre la sociedad y la escuela, superando los prejuicios culturales, y las críticas reciprocas entre una escuela que “ha perdido autoridad y ya no no sabe educar”, y unos padres “que ya no saben que hacer con sus hijos y descargan sobre la escuela toda tarea educativa”. Deseamos a todos los protagonistas de esta experiencia democrática, una saludable reflexión sobre valores y la definición de mejores prácticas educativas.

—-
*Gisella Evangelisti es escritora y antropóloga italiana. Nació en Cerdeña, Italia, estudió letras en Pisa, antropología en Lima y mediación de conflictos en Barcelona. Trabajó veinte años en la Cooperación Internacional en el Perú, como representante de oenegés italianas y consultora del Fondo de Naciones Unidas para la Infancia (UNICEF, en inglés) en países latinoamericanos. Es autora de la novela “Mariposas Rojas”.

Font: Servindi

Donesart  és una iniciativa de la Fundació Antoni Tàpies i L'Associació Intercultural Llatins per Catalunya finançada per L'Obra Social 'La Caixa'.  El projecte té com a objectiu utilitzar el videoart com a element creatiu per reflexionar sobre els estereotips de les persones que conviuen a Barcelona, vingudes de molts llocs del món, i transformar l'imaginari social intercultural de la ciutat.

Per poder realitzar les peces creatives, s'han programat uns tallers, de la mà de l'artista Lucia Egaña, dirigits a persones que desitgin introduir-se en els nous llenguatges audiovisuals i que no se sentin identificades amb la imatge que es representa d'elles en els mitjans de comunicació. La finalitat és poder representar-se a través del videoart.

El taller estarà dividit en dues fases de treball: la primera, serà una etapa d'introspecció, on s'estimularà el contacte, el diàleg i el coneixement mutu per redescobrir-nos, utilitzant la reflexió que ens pot aportar el videoart, com a punt de referència per a noves mirades. En la segona fase, treballarem els principis bàsics per a la realització d'una obra de videoart , com són, les diferents classes de videoart i el material d'enregistrament. L'objectiu és aconseguir un retrat col·lectiu que remogui els imaginaris de la ciutat existents fins el moment. No es necessita experiència amb càmeres de vídeo.

Lloc: Fundació Antoni Tàpies  Aragó 255, 08007 Barcelona. 

DIES: 21,22,23,24 i dos dies al setembre. 

HORARI: Matins: 10:00 H A 12:00 H

SESSIONS: 6 sessions de 2 hores cadascuna.

DURADA TOTAL: 12 Hores.

PREU: Gratuït
SERVEI DE GUARDERIA: inclòs

INSCRIPCIONS:   Cal omplir el següent formulari.  Places limitades. 

Mes informació:  Omaira Beltrán, info@llatins.org i/o Linda Valdés, lvaldes@ftapies.com - http://www.llatins.org / http://www.fundaciotapies.org

-----------------------

(castellano)

Donesart es una iniciativa de la Fundació Antoni Tàpies y de la Associació Intercultural Llatins per Catalunya, financiado por la Obra Social 'La Caixa'. Este proyecto tiene como objetivo utilizar el videoarte como elemento creativo a partir del cual reflexionar sobre los estereotipos de las personas que conviven en Barcelona, venidas de diferentes lugares del mundo, y transformar el imaginario social intercultural de la ciudad.

Para poder realizar las piezas creativas, se han programado unos talleres, de la mano de la artista Lucia Egaña, dirigidos a personas que deseen introducirse en los nuevos lenguajes audiovisuales y que no se sientan identificadas con la imagen que se representa de ellas en los medios de comunicación. La finalidad es poder representarse a través del videoarte.

El taller estará dividido en dos fases de trabajo: la primera, será una etapa de introspección donde se estimulará el contacto, el diálogo y el conocimiento mutuo para redescubrirnos,  utilizando la reflexión que nos puede aportar el videoarte como referencia de nuevas miradas. En una segunda etapa, se trabajarán los principios básicos para la realización de una  creación de vídeoarte, como son, las diferentes clases de vídeoarte y el material de grabación. El objetivo es conseguir como resultado un retrato colectivo que mueva los imaginarios de la ciudad que habitamos. No se necesita experiencia con cámaras de vídeo.

Lugar: Fundación Antoni Tàpies 

DÍAS: 21, 22, 23 y 24 de Julio, más dos días en septiembre.

HORARIO: Mañanas de 10.00 A 12.00h

SESIONES: 6 sesiones de 2 horas.

DURACION TOTAL: 12 horas.

PRECIO: Gratuito

SERVICIO DE GUARDERÍA : incluido
INSCRIPCIONES: Para formalizar la inscripción es necesario llenar el siguiente formulario.  Plazas limitadas.

Más información:  Omaira Beltrán, info@llatins.org y/o Linda Valdés, lvaldes@ftapies.com -  http://www.llatins.org / http://www.fundaciotapies.org

Esta Guía sobre Trata de Mujeres es el producto de tres años de investigación por parte de mujeres que han escapado de la trata. A través de un proceso de investigación innovador y empoderador, mujeres que fueron víctimas de la trata se convirtieron en actores de análisis y cambio.

La Guía sobre la Trata de Mujeres, realizada por mujeres que fueron víctimas de la trata y que hoy en dia hacen parte de la ong Mujer Frontera. La Guía esta construida desde sus experiencias, reflexiones y propuestas. Las recomendaciones están dirigidas a victimas de trata y a personas que trabajen en organizaciones que dan o pueden dar ayuda a las víctimas.

Mujer Frontera tiene como objetivo hacer visibles a las víctimas de trata como sujetos sociales con capacidad de reflexión y de acción.

La presentación de la Guia en Barcelona se centrara en la situación de la trata de mujeres dentro de España. Buscamos asi ayudar a que se conozca esta realidad y de este modo las personas que lo sufren puedan ser identificadas y atendidas. O que ellas mismas puedan autoidentificarse y saber que opciones tienen buscar ayuda y reconstruir sus vidas.

Queremos agradecer a la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament -FCONGD-. porque nos ha brindado su apoyo y nos ha prestado su espacio para presentar nuestra Guia.

Los esperamos, 

Viernes 20 de diciembre. 

Hora: 13h

Lugar: c/ Tàpies, 1-3, Barcelona (metro L2 i L3 Paral·lel)

La Guía en diferentes idiomas puede ser descargada en este link 

L’antropòloga mexicana i representant del feminisme llatinoamericà Marcela Lagarde pronuncia la conferència-xerrada L’amor, un dels captiveris de les dones.

A continuació, l’actriu Esmeralda Elizalde protagonitza la performance Captiveris.

En la seva intervenció, Lagarde, reconeguda defensora dels drets de les dones i creadora del terme feminicidi per descriure i denunciar el fenomen dels assassinats sistemàtic de dones, primer a Ciudad Juárez i després a la resta de Mèxic, abordarà les contradiccions del moviment feminista davant l’amor.

Data: dimecres 4 de desembre de 2013

Hora: 19h

Lloc: Pròleg, Llibreria de les Dones. c/ Sant Pere més Alt., 46

Entrada lliure

Font

Cine Fórum CIMB

Proyección Película
Las Buenas Hierbas
Una película de María Novaro (1h: 17min)
Día 13 de noviembre a las 19 hrs
Lugar: Espacio Cultural Diógenes
C/Martínez de la Rosa 21, bajos 2. Barcelona

Organizan: Casa Iberoamericana de la Mujer (CIMB) con el apoyo de Diógenes.

En colaboración con la Red de Mujeres Profesionales de la Salud (Red CAPS)

Sinopsis de “Las Buenas Hierbas”:

Las buenas hierbas es un relato sobre la química del cerebro, la química de las plantas y de las emociones humanas. Habla de ciertas plantas que curan el alma...

Objetivo de los Cine Fórum CIMB

La intención de los CINEFORUMS CIMB es contribuir a la reflexión y acción de la salud en las mujeres. Queremos dialogar colectivamente para analizar por qué con la “modernización- industrialización”, prevalece la medicalización y la fijación del "sujeto cuerpo" que le resta importancia a las personas para protagonizar su salud y participar activamente en sus rutas de tratamiento en la enfermedad y con base a distintas disciplinas curativas.

En un mundo occidentalizado el cuidado de la salud de las mujeres está casi condicionado y permitido en la sociedad con el binomio salud/estética, sin embargo, la salud integral es un concepto que abarca dimensiones que incluyen lo mental, lo corporal, lo emocional, lo psicológico, lo medioambiental y con ello queremos decir, lo social y lo político.

Queremos enriquecer diálogos con las distintas formas de curación y destacar que para muchas culturas la salud y la utilización de saberes ancestrales, es todavía lugar donde se mezclan la sabiduría con la poesía (con la palabra), un lugar donde la mente, las emociones, el cuerpo, las relaciones y nuestra historia alzan la voz para que escuchemos y sanemos.

Personas Invitadas como profesionales en Medicina Ayurvédica y Tibetana: Olga Santillana Ruiz de Azúa y Carlos A. Cañete Amaya.

Graduada en Naturopatía por el Instituto Superior de Medicinas Tradicionales de Barcelona. Postgrado y Máster en Homeopatía por el Instituto Homeopático de Catalunya. Graduada en Medicina Ayurveda (Ayurveda Practitioner) por la International Academy of Ayurved of Pune (India). Ha colaborado con distintos Dres. Ayurvédicos (Dres. Saandep Shilvarkar , Dr. Abhjit Jinde , Dr. Manesh Pathwardan, Dr. Gunvant Yeola entre otros) en la atención a pacientes en consulta en India y Barcelona.

Graduado en la International Academy for Traditional Tibetan Medicine (IATTM) con el Dr. Nida Chenagtsan. Cofundador de la Academia de Medicina Tradicional Tibetana en España. Enfermero graduado por la Universidad del Hospital de Sant Pau, actualmente trabajando en dicho Hospital. Colaborador de la International Buddhist Academy (IBA) en Nepal. Ha estudiado y hecho prácticas en Nepal y Tíbet con médicos tibetanos.

Us convidem al taller d'estiu: "Esborrem estereotips, creem diversitat" que es realitzarà els dies 15, 16, 17, 18 , 22 i 24 de juliol alCentre Cívic Pati Llimona. El taller s'emmarca dins del projecte "La dona, teixint cultures". Un projecte que vol donar a conèixer la realitat de les dones immigrants més enllà dels tòpics i estereotips que les envolten.

Per poder realitzar les peces, estem fent uns tallers, dirigits a aquelles dones que no es senten identificades amb la imatge que es representa d'elles i que vulguin introduir-se al llenguatge audiovisual per poder mostrar les seves històries de vida.

El taller estarà dividit en dues fases de treball, la primera, serà una fase d'introspecció on s'estimularà el contacte, el diàleg i el coneixement mutu reconeixent-nos com a dones que tenim les nostres vides, les nostres lluites i que ens allunyem de les etiquetes que ens imposen.En la segona fase, treballarem els principis bàsics per a la realització d'un documental, com són l'entrevista, l'escriptura del guió, el material d'enregistrament, la composició dels plans, etc. Per aconseguir com resultat un retrat intimista i aconseguir unes peces que moguin els imaginaris de les persones.

Lloc: Centre Civic Pati llimona. C/ Regomir 3 

HORARI

MATINS: 10:00 A 12 

SESSIONS: 6 de 2 H.

TOTAL 12 HORES

PREU: Gratuït

SERVEI DE GUARDERIA PER AQUELLES DONES AMB NENES O NENS

INSCRIPCIONS: 

Si estàs interessada en participar en el taller escriviu un email a l'Omaira,info@llatins.org i/o l'Annainfo@fundaciogune.org

http://www.teixintcultures.org

La dona teixint cultures continua el seu treball conjunt, fent un taller dinàmic perquè dones de totes les nacionalitats i edats aprenguin a construir una història  i donen a conèixer la seva  realitat més enllà dels tòpics i estereotips que les envolten.

L'escenari és el Centre Civic 'El Pati llimona'.carrer regomir 3. Avui dimecres 14 de maig, comença el segon grup.  El primer ja porta 3 sessions i ha estat protagonista del programa Tot un Mòn de TV3 que será emitit al Juny.

Per poder realitzar les peces, els tallers estan dirigits a aquelles dones que no es senten identificades amb la imatge que es representa d'elles i que vulguin introduir-se al llenguatge audiovisual per poder mostrar les seves històries de vida.

El taller estarà dividit en dues fases de treball, la primera, serà una fase d'introspecció on s'estimularà el contacte, el diàleg i el coneixement mutu reconeixent-nos com a dones que tenim les nostres vides, les nostres lluites i que ens allunyem de les etiquetes que ens imposen. En la segona fase treballarem l'escriptura del guió de les nostres històries per fer la gravació posterior. Buscant un retrat intimista per aconseguir moure l'imaginari de les persones. 

Lloc: Centre Civic Pati llimona. C/ Regomir 3 

HORARIS (MATI O TARDA)

MATINS: 10:00 A 12  DIVENDRES 

TARDES: 19:00 21:00 DIMECRES 

SESSIONS: 6 de 2 H.

TOTAL 12 HORES

PREU: Gratuït

REQUISITS: Disposar de 6 dimecres o divendres (mati o tarda) i de 2 hores!

SERVEI DE GUARDERIA PER AQUELLES DONES AMB NENES O NENS

S'escollirà dimecres o divendres depenen les inscrites.

INSCRIPCIONS: 

Si estàs interessada en participar en el taller escriviu un email a l'Omaira, info@llatins.org i/o l'Annainfo@fundaciogune.org

Us convidem al taller "Esborrem estereotips, creem diversitat" que es realitzarà durant els mesos d'Abril i Maig al Centre Cívic Pati Llimona.

El taller s'emmarca dins del projecte "La dona, teixint cultures". Un projecte que vol donar a conèixer la realitat de les dones immigrants més enllà dels tòpics i estereotips que les envolten.

Per poder realitzar les peces, estem fent uns tallers, dirigits a aquelles dones que no es senten identificades amb la imatge que es representa d'elles i que vulguin introduir-se al llenguatge audiovisual per poder mostrar les seves històries de vida.

El taller estarà dividit en dues fases de treball, la primera, serà una fase d'introspecció on s'estimularà el contacte, el diàleg i el coneixement mutu reconeixent-nos com a dones que tenim les nostres vides, les nostres lluites i que ens allunyem de les etiquetes que ens imposen. En la segona fase treballarem l'escriptura del guió de les nostres històries per fer la gravació posterior. Buscant un retrat intimista per aconseguir moure l'imaginari de les persones.

Si estàs interessada en participar en el taller escriviu un email a l'Omaira,info@llatins.org i/o l'Anna info@fundaciogune.org

http://www.teixintcultures.org

Escrit per Sara Cuentas Ramírez, feminista postcolonial*

El proper 21 de març, se celebra el Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial, declarat així per l'Assemblea General de Nacions Unides. Aquest dia ens recorda la tragèdia racista ocorreguda el 1960 a la ciutat de Sharpeville, a Sud-àfrica, i ens impulsa al compromís i l'acció col·lectiva per eradicar aquest problema estructural que forma part del sistema colonialista heteropatriarcal.

Aquell dia es desenvolupava una gran concentració que va reunir 20.000 persones convocades pel Congrés Pa-Africà per protestar, de manera no-violenta, contra l'apartheid com a pràctica colonialista i de poder desmesurat. Les lleis racistes de Sud-àfrica exigien la identificació de les persones negres quan entraven en àrees diferents a les que tenien consignades. La protesta pacífica va ser violentament dissolta per la policia que va disparar contra la gent que es manifestava. El resultat d'aquesta repressió criminal va ser de 69 persones mortes y186 ferides, moltes d'elles dones, nenes i nens.

A partir de llavors, aquest fet va ser conegut com la Massacre de Sharpeville i va ser una de les primeres accions de resposta contra el sistema repressiu de l'apartheid a Sud-àfrica. En memòria dels éssers humans que hi van perdre la vida i dels que van lluitar contra el govern racista de Sud-àfrica, Nacions Unides va proclamar el 21 de març com a data significativa de lluita contra la intolerància racista i la violència.

La Llei Europea contra el Racisme i la Xenofòbia, aprovada fa quatre anys, que els assumeix com una amenaça amb contra les persones que són objecte d'aquest comportament, que estableix sancions efectives contra les persones físiques i jurídiques que cometin aquests delictes i que en són responsables  i que obliga tots els estats membres de la Unió Europea a adoptar les mesures necessàries per garantir que els compromisos assumits en aquesta llei es facin efectius, encara manca molt per ser una realitat.

A Europa, l'actual context de crisi, de grans contrastos i contradiccions polítiques, socials, econòmiques i por pel futur davant la desocupació i la pobresa, la xenofòbia, el racisme, la intolerància i l'etnocentrisme continuen no només a nivell de les actituds, sinó de les polítiques i les institucions que les gestionen. Així, les formes subtils i explicites de violència racista i xenòfoba, de discriminació, de rebuig i atac contra les persones i grups que considerem "com diferents, com els altres i les altres", evidencien que continuem convivint amb una pràctica neocolonialista, de dominació i poder desmesurat que violenta la dignitat de les persones i menyscaba el seu dret a la ciutadania.

A Catalunya i Espanya, durant els últims anys s'han multiplicat les manifestacions violentes, derivades de nacionalismes agressius i excloents, representats en partits polítics, s'han dictat polítiques excloents i etnocèntriques i s'han incrementat els actes de discriminació i agressió contra les persones considerades migrades i altres minories. Sent així, és contraproduent, per exemple, que la Llei 19/2007 només es restringeixi a sancionar el racisme i la xenofòbia en l'àmbit de l'esport. Pel que sembla encara costa entendre que l'absència de polítiques integrals significa que els Estats no estan complint amb la seva obligació de promoure, protegir i assegurar els drets humans per a totes i tots

Les expulsions, el blindatge de les fronteres, el tractament inhumà en els espais administratius a les persones que van decidir viure en aquest país, els Centres d'Internament d'Estrangers, les batudes, la negació a l'accés a l'habitatge, l'ocupació digne, als serveis de salut, a l'educació en igualtat, l'assetjament sexual i racista a les treballadores domèstiques, la violència masclista i racista contra les dones migrades, el tràfic i explotació sexual de dones estrangeres, l'etern estigma de ser considerades "persones migrades" en un país on ja fa anys que viuen i que hauria d'assumir la seva ciutadania, el que es facin estudis i polítiques sobre migració des d'una perspectiva etnocèntrica (identificant com testimoniantes i fonts passives d'informació a les persones denominades migrades) i no des de la horitzontalitat ni valoració de les capacitats, on experts i expertes en migració del país de destinació s'arroguen els seus discursos i parlen per les persones que viuen en contextos de migració, tancant espais per a la generació de referents socials representatius amb veu pròpia i no mediatitzada, entre d'altres, són pràctiques que atempten contra la democràcia, la cohesió social, la convivència, l'equitat, la justícia i els drets humans.

Fer memòria històrica de com s'han consolidat la xenofòbia i el racisme és imperatiu. Sobretot per saber d'on partim i trobar l'arrel d'aquest problema estructural. Hem de reconèixer que va ser en les societats occidentals que es va establir una jerarquia entre les "races" basant-se en el color de la pell, la forma del crani, del cabell, l'estructura física. Aquesta manera de classificar els grups humans, per les seves característiques biològiques en superiors i inferiors, va atorgar a la "raça blanca" un estatus de superioritat, identificada com la més desenvolupada, ben preparada, i més armada per ser conqueridora. D'altra banda es va consolidar la xenofòbia com a ideologia de recel, odi, fòbia i rebuig contra els grups ètnics diferents, la fesomia social i cultural es desconeix i es va proclamar la segregació cultural i l'acceptació a les persones estrangeres i immigrants només mitjançant la seva assimilació sociocultural i "integració". És a dir, s'imposen prejudicis històrics, lingüístics, religiosos, culturals, i fins i tot nacionals, per justificar la separació total i obligatòria entre diferents grups ètnics, per tal de no perdre la identitat pròpia.

És així, com s'han socialitzat homes i dones de les societats occidentals i les societats que van ser colonitzades, des d'una manera hegemònica de concebre el món, des de formes colonialistes i neocolonialistes de relació amb dones i homes d'altres pobles del planeta. Des de mecanismes d'opressió i discriminació, on "la cultura blanca" ha expandit les seves formes de fer, desfer, construir i destruir la condició humana i tota la biodiversitat planetària, a la mida dels seus interessos. I dins d'ella grups de poder desmesurat continuen augmentant aquest tipus de diferenciacions i separacions i diversos sistemes d'opressió per subjugar a la humanitat davant del sistema colonialista, neoliberal i heteropatriarcal.

En aquest sentit la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament (RMGD en castellà), integrada per diverses organitzacions i dones que accionen per la promoció, protecció i defensa dels drets humans de les persones que viuen contextos de migració (Associació Integració de Joves Llatinoamericans, Grup de Dones Immigrants de Sant Cugat. Associació Q'atary Perú, Associació Diàspora Solidària, Associació Cultural Educativa Social i Operativa de Dones Pakistaneses (ACESOP), Comitè de Dones - FEPERCAT, Associació de Dones Immigrants Subsaharianes (ADIS) i Dones Palante i a nivell individual: Leticia Cruz, Silvia Fernández i Maritza Buitrago Rave), el 21 de març, organitzen l'Acció Pública: Dones contra el racisme, amb la finalitat de generar un espai analític, reivindicatiu i de denúncia sobre l'afectació i vulneració als drets humans que causen les actituds racistes i xenòfobes, sobretot cap a les dones i més en contextos de crisi.

Des d'una mirada feminista postcolonial, des d'un enfocament interseccional que supera la mirada de gènere i de drets humans es pretén amb aquesta acció mobilitzar les consciències i la indignació respecte a les afectacions que impacten en la vida de les persones i com generen situacions de vulneració, de postergació i pèrdua de ciutadania.

A més, s'obriran espais per a l'anàlisi i la reflexió des de les pròpies propostes de les organitzacions integrants de la RMGD i les persones i organitzacions participants, per a l'elaboració de l'Agenda Política comú amb propostes concretes i reivindicatives encaminades a eradicar el racisme i la xenofòbia a Catalunya.

Les reflexions analítiques que es compartiran en aquesta Acció, seran des de la pràctica vivencial de les dones integrants de la RMGD, no només des de la teoria i anàlisi política, sinó des de l'experiència vital significativa davant situacions racistes i xenòfobes. Les ponències es situaran no per parlar de "les altres", sinó que seran elles i les seves veus pròpies i no mediatitzades les que faran presència.

Cal assenyalar, que en els últims dies, la RMGD s'ha reunit amb diverses autoritats públiques que gestionen temes de migració i polítiques d'igualtat, tant dels governs locals com de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, amb la finalitat d'apropar la seva proposta reivindicativa enfront del racisme i la xenofòbia. Així mateix, van estar participant en la reunió d'incidència que es va desenvolupar el mes de febrer amb el Relator de l'ONU contra el Racisme, i estan donant suport a la realització de l'Assemblea Mundial dels i les Migrants i de les Associacions de Solidaritat en el marc del Fòrum Social Mundial a dur-se a terme a Tunísia del 26 al 30 de març de 2013.

L'Acció Pública: Dones contra el Racisme, que es realitzarà el 21 de març a l'Espai Francesca Bonnemaison*', està adreçada a càrrecs polítics, personal tècnic i polític d'institucions públiques i privades que treballen temes de migració, organitzacions de la societat civil, moviments socials, feministes i mitjans de comunicació.

Sara Cuentas (primera per l'esquerra) i unes companyes en la manifestació del 8 de març de 2010

*(Coordinadora de la Diáspora Solidaria, organización integrante de la Red de Migración, Género y Desarrollo)

TALLER GÈNERE I DESENVOLUPAMENT

El treball de les dones, el seu suport a les iniciatives socials i econòmiques dels seus països d'origen les situen com a agents importants del desenvolupament. No obstant això, aquesta participació la fan des d'una posició de desavantatge, en la qual, els seus drets humans no són respectats. La perspectiva de gènere ofereix, llavors, una mirada més justa a la seva participació en el desenvolupament en el context de crisi actual.

Adreçat a tot el públic en general, i a totes les entitats de persones migrades, cooperació i codesenvolupament.

Tallerista: Úrsula Santa Cruz de Diápora Solidaria

Inscripcions: 

• Enviar un missatge electrònic a Igualtat-dona-home@ajsabadell.cat especificant a l'assumpte "Tallers Fedelatina".
• Enviar correu electrònic a Alejandra Puntas: apuntas@ajsabadell.cat o trucar al 93 745 19 57.
• Accés gratuït.

Quan? 21 de març de 2013, de 18 a 20.30h, al Casal Pere Quart, Rambla, 69. Sabadell.

Aquesta activitat forma part dels actes commemoratius del Dia Internacional de la dona.

Informació

L'Associació Saha amb les dones del Pakistan, India, Bangladesh, Nepal, celebren el dia de Dia de la Dona Treballadora.

On: Casa del Mar, C/ Albareda, 1-18, Barcelona, Metro L2, 3, Paral.lel.

Quan: Dissabte, 9 de març a les 14h.

Si esteu interessats/des en fer voluntariat a Saha associació cal que contacteu amb la Shabana trucant-la al seu telèfon: 627769302 o bé escrivint un mail asahabcn@hotmail.es.

Especificament es necessita:

• Persones joves i emprenedores que sàpiguen redactar projectes i dinamitzar actes
• Una persona que entengui de comptabilitat
• Una persona recepcionista, atenció al públic, llegir i enviar mails, atendre el telèfon (per 2 hores al dia).

Podeu veure la presentació de Saha associació tot seguit: Saha presentació

“La gent jove pakistanesa, sobretot les noies, necessiten molt de suport.”

Escrit per Lola Mariné i Elena Tarifa. Mon Comunicació/La Independent. Fotos: Júlia López

Shabana Idres és presidenta de SAHA, l’associació de Dones de Pakistan a Sant Martí. Encara que només porta 5 anys a Barcelona, aquí ha tingut a la seva filla, que ara té 4 anys, i també va ser aquí on es va separar del seu marit fa 3 anys. E n tan poc temps ja parla bé el castellà i una mica català i s’ha fet imprescindible entre la gent de la seva comunitat.

Ens trobem amb Shabana al Centre Cívic Besòs. És aquí on hi ha provisionalment la seu de l’associació que presideix: l'Associació Cultural Saha, que comparteix un local que s’està reformant amb l’asociació Ambar Prim. El centre Cívic és el lloc que més recorda quan es van instal.lar al Besòs. Des d’aquí dirigeix i coordina l’ajuda a dones pakistaneses que, com ella en el seu moment, volen integrar-se el més aviat possible a la societat catalana.

L’associació les ajuda tant en l'aprenentatge de l'espanyol com en els problemas diaris concrets amb els que es troben. L’objectiu és que s’adaptin i progressin dins la nova societat en la qual, per diverses circumstàncies, les ha tocat viure. ·

"No poder sortir de casa va ser el pitjor"  

Shabana Idres va néixer a Gujrat (Pakistan) i és mare d'un noi de dinou anys i d'una nena de quatre. Vesteix el tradicional shalwar kameez perquè diu que se sent més còmoda i perquè pensa que d'aquesta manera tant els homes com les dones del seu país la senten més propera i hi confien més. Shabana és elegant i serena i parla en veu baixa i pausada; reconeix que personalment ha canviat bastant des de que va arribar a Catalunya l'any 2005 amb el seu fill, que aleshores tenia catorze anys, per reagrupament familiar, ja que el seu marit vivia a Barcelona des de 1993 i la família va·considerar que era moment de retrobar-se amb ell.

Acostumada a viure al seu país a una casa gran, envoltada de comoditats, fins i tot amb servei, i en companyia d'una nombrosa família, la primera impressió que va tenir en arribar al barri del Besòs va ser força negativa. Tot li semblava brut i lleig, no comptava amb ningú més que amb el seu marit i el seu fill, i només volia tornar al seu país. Però aviat es va adonar que aquí les dones es movien amb una major llibertat i que hi havia grans possibilitats de formació, tot i que al principi el seu marit es va oposar a que ·assistís a les classes que organitzava el centre Cívic. ··

Una de les coses que més va cridar la seva atenció va ser la forma de vestir de les dones; educada en la cultura tradicional del seu país, sentía vergonya aliena davant el gust de les espanyoles per exhibir els seus cossos, escassament tapats, segons el seu parer, sobretot a l'estiu.·

Al principi de la seva estada a Barcelona, com a moltes d’altres dones paquistaneses, amb prou feines sortia de casa (el seu marit no l'hi permetia), però, quan després de molt insistir i amb el suport del seu fill, va aconseguir el permís del marit per assistir a·classes, va començar a experimentar un canvi profund, la qual cosa li va crear seriosos problemes amb el marit qui no acceptava que parlés amb altres homes.·

Un dia, però, el director del centre cívic li va proposar d’organitzar una setmana dedicada al Pakistan, projecte del qual Shabana es va fer càrrec amb gran entusiasme i va ser quan es va adonar que fer intermediació cultural i social és el que més li agradava.·

Poc després, els seus problemes familiars, que es van agreujar, la van obligar a traslladar-se temporalment a Lleida, on va residir per un temps en una Casa d'Acollida. Va comprendre poc a poc que ella era l'única propietària i responsable de la seva vida i que ni el seu marit, ni els seus germans, ni els seus pares, ni cap home, tenia dret a decidir per ella. ·

Pionera en canviar mentalitats

La Shabana Idres va ser una de les primeres dones pakistaneses que es va atrevir a divorciar-se i a tirar endavant sola amb els seus fills. Afortunadament, sempre va comptar amb el suport i l'ajut tant de les institucions catalanes com dels seus veïns, i avui se sent integrada i respectada, tant pels catalans com pels seus compatriotes.· [Continua a La Independent]

Teixir és un acte d'unir i construir. Teixim somnis, xarxes o fils. Construïm vides, comunitats o vestits amb els quals ens protegim del fred. Així s'ha teixit aquest projecte de dones. Amb matins i tardes de itinerar per diferents llocs de Barcelona, entitats socials, centres culturals i espais ocupats per dones que reflexionen sobre el fet de ser dona i migrant.

Emmarcat dins del projecte d'Interculturalitat de l'Ajuntament de Barcelona, 'La dona teixint cultures' ha donat pas a un espai de reflexió, que ens ha servit de marc per construir la història de 4 dones de les comunitats més representatives que viuen a Barcelona. La Xina, el Marroc, Brasil i Guinea, són els països protagonistes, on cadascuna d'aquestes dones trenca amb el tòpic que s'ha construït sobre elles. Dones que gràcies al seu periple de viatge i de migració porta tant o més del que han rebut i d'aquesta manera fa de Barcelona una ciutat que pot presumir de tenir una gran riquesa cultural.

Els convidem a veure el resultat d'aquest treball dijous que ve 27 de desembre a les 19:30h en el Centre Cívic 'El Pati Llimona' Carrer del Regomir, 3.

Un cop finalitzada la projecció, s'obrirà un espai de debat que dinamitzaran les expertes en gènere i immigració Helga Flamtermesky i Fatou Secka.

Us hi esperem!

El projecte "La dona, teixint cultures" té l'objecdtiu de fomentar el coneixement de la realitat social i cultural de les dones immigrants més enllà dels tòpics i estereotips que les envolten, mitjançant un espai d'interacció on articles, entrevistes i vídeos trencaran l'imaginari que ens envolta.

Per a la creació d'aquest espai, han plantejat la realització d'una trobada, per definir aquells tòpics i estereotips que es diuen de cada col.lectiu. Una trobada dirigida a les entitats que treballen a favor de la interculturalitat, tècnics en immigració i inclusió social i a dones immigrants i autòctones. La finalitat de la trobada, en una primera fase, és definir aquells estereotips que dificulten la convivència entre les persones de diferents orígens que resideixen a la ciutat de Barcelona.

Una vegada identificats, es realitzarà un taller de documental social dirigit a dones immigrants i autòctones amb perfils heterogenis, per aprendre a genera discursos sobre la realitat que les envolta i d'aquesta forma crear un espai d'interacció, estimulant el diàleg i el coneixement mutu. Un dels objectius del taller és crear unes peces audiovisuals on es mostri la realitat social i cultural de les participants amb la finalitat de trencar amb les imatges estereotipades de la dona immigrant.

Per totes aquelles dones que no van poder assitir a la primera sessió, informem les dades de la segona sessió, que tindrà lloc el dijous 18 d'Octubre, a la Casa de la Solidaritat a les 18.30h, al c/ Vistalegre, 15, Barcelona.

Durant aquesta segona sessió seguiran debatint sobre quins són els estereotips que recauen a la dona immigrant per trobar aquells que agreugen les dificultats de convivència i adaptació de les dones immigrants. Tot el material extret, l'utilitzarem com a eina de treball per a la realització del taller dirigit a dones de totes les edats i procedències, on a través de les seves històries buscarem trencar amb el nostre imaginari. 

Per aquelles persones que no van poder assistir a la primera sessió, us convidem a entrar en el bloc del projecte on podeu trobar un resum del que es va parlar durant la trobada. http://donateixintcultures.blogspot.com.es/

Si esteu interessats en participar a la sessió, heu d'enviar un correu a:

info@fundaciogune.org   o  info@llatins.org 

Us convidem a participar a la sessió que tindrà lloc el dia 19 de Setembre, a la Casa
de la Solidaritat a les 18h per debatre sobre els tòpics i estereotips que recauen sobre les dones immigrants a la ciutat de Barcelona.

Aquesta sessió s'emmarca dins del projecte "La dona, teixint cultures".
Un projecte que vol fomentar el coneixement de la realitat social i cultural de lesdones immigrants més enllà dels tòpics i estereotips que les envolten a través de la creació d'un espai d'interacció on articles, entrevistes i vídeos trencaran amb el nostre imaginari.

L'objectiu de la sessió és extreure aquells tòpics i estereotips que agreugen lesdificultats de convivència i adaptació de les dones immigrants per, posteriorment,realitzar un taller dirigit a les dones immigrants i autòctones on a través de les seves
històries farem visible allò que és invisible.

Si esteu interessats en participar a la sessió, preguem, ens confirmeu l'assistència
enviant un correu a info@fundaciogune.org ; info@llatins.org

Organitzen:
Fundació Guné
Llatins per Catalunya

Colaboradors:
Cehda Ghana
CASC

Patrocinadors:
Ajuntament de Barcelona



Us hi esperem!

Il·lustració feta per l'artista mexicana Paula Laverde Austin inspirada en el projecte 'La dona, teixint cultures.

Escrit per Gisela Evengelisti. La Independent

57.000 monges nord-americanes diuen no al Vaticà sobre sexualitat, matrimoni gai, ministeri sacerdotal.

L’any 2006, després de 40 anys d'ensenyament a la universitat de Yale, la professora emèrita de teologia i monja de la Congregació de la Misericòrdia, Margaret Farley, va decidir escriure un llibre que responia als dubtes i emocions de l'alumnat sobre un tema crucial en les seves vides: l'amor, en una època en què els preceptes sexuals heretats pels seus pares s'enfonsaven. I com tenir relacions saludables i felices, sense caure en un cínic “tot val”.

El llibre, Just Love, a Framework for Christian Sexual Ethics (Només amor: un marc per a l'ètica sexual cristiana) de Margaret Farley, va ser per a moltes persones una referència, i va ser un dels llibres més venuts a Amazon.

Segons la teòloga, una relació amorosa és saludable quan es basa en el lliure consentiment de dues persones, i no importa si és entre persones del mateix sexe o no. Una relació amorosa es basa en el desig mutu, la igualtat i confiança, l'acte revelació, la fecunditat (entesa com a compromís de donar vida a un altre ésser humà, o facilitar bondat i bellesa en la comunitat); i finalment, per la justícia social, com a respecte no solament entre la parella, sinó cap a totes les persones de la comunitat. Es desfà així, entre uns altres, el tabú de l'homosexualitat, considerat per l'Església Catòlica un “desordre”, i el de la masturbació, que segons Margaret Farley la considera part del coneixement i una experiència vivencial de la pròpia sexualitat.

La reacció del Vaticà no es va fer esperar, i la Congregació per a la Doctrina de la Fe va declarar el 4 de juny que el llibre representava “un dany greu” per a la religió, i va prohibir el seu ús a les escoles catòliques. “No tenia cap intenció de parlar en nom de l'Església oficial”, va respondre la germana Margaret Farley. El llibre explorava la sexualitat a través de diverses tradicions religioses, fonts teològiques i experiències humanes, i solament pretenia donar pautes pel debat sobre l'ètica sexual. Un debat que segons sembla, ha aconseguit encendre a una part de l’església.

La principal organització que reuneix 1500 ordres religioses a Estats Units, la Conferència de Lideratge de Dones religioses, (Leadership Conference of Women Religious, LCWR) que representa a 57.000 monges (el 80% de les existents al país) ha recolzat a la destacada teòloga, i, tot seguit, ha estat acusada pel Vaticà de permetre que idees de “feminisme radical” penetressin en les seves comunitats, però sense donar definicions ni de “feminisme”, ni de “radical”.

“Si “feminisme radical”, és simplement buscar la paritat entre home i dona també a l'Església, nosaltres som feministes radicals”, ha declarat la presidenta de l'organització de religioses, la germana Pat Farrell. El conflicte ha anat a més. El Vaticà ha encarregat a tres bisbes nord-americans una revisió total de l'organització de la Conferència de Lideratge de Dones religioses LCWR, i ha convocat a Roma a la germana Pat Farrell. Mentrestant, es multipliquen en els diaris i a Internet els missatges de suport a Margaret Farley i a la Conferència de Lideratge de Dones religioses LCWR.

Com comenta la periodista Lise Miller al Washington Post del 10 de juny, l'ús que el Vaticà fa del terme “feminisme radical” diu més sobre els cardenals que sobre les monges que protesten. “Fora bo que l'Església usés menys hipocresia i més saviesa en les seves relacions”, remata una altra col·lega del mitjà, Susan Brooks
Thistletchwaite. “Si algú té una necessitat desesperada d'un marc per a l'ètica sexual, és justament l'Església, sacsejada pels escàndols dels capellans pedòfils”.

No obstant això, la jerarquia vaticana, composta per cardenals ancians i de raça blanca, no vol qüestionar més que un abstracte concepte de sexualitat, que xoca amb la practica quotidiana de les persones creïents, laiques o religioses, és el poder. Malgrat que les lluites internes que l'estripen hagin fet sortir, violentament a l'exterior, els draps bruts amagats per dècades, com el dels comptes opacs del seu banc, o capellans pedòfils, (donant material per a moltes novel·les d'intrigues), segons el Vaticà les religioses han de mantenir-se allunyades dels altars i de l'administració dels sagraments, sense que en els Evangelis hi hagi una sola línia que declari la dona inadequada per al ministeri sacerdotal.

La mare de la teologia feminista radical nord-americana, com recorda Lise Miller, ha estat Mary Daly, professora en el Boston College, el col·legi dels jesuïtes. Participant en el Concili Vaticà II, la professora va quedar impressionada per l’absoluta falta de participació de les dones en les sessions del Concili, i pel contrast entre el port arrogant i les cridaneres vestidures dels prínceps de l'Església, i els gestos humils i servils, i els vestits sobris de les poques dones que presenciaven les seves sessions. En el seu llibre Més enllà del Déu Pare, l’escriptora Mary Daly va escriure “si Déu és home, llavors l'home és divinitzat. El patriarca diví arriba a castrar a les dones fins a on els permet la imaginació humana”.

D'aquestes reflexions es van alimentar generacions de dones, que van reconèixer com les grans religions monoteistes, (judaica, cristiana i musulmana), van desplaçar els antics cultes mediterranis, basats sobre deïtats femenines, arribant a tenir una gran influència en la submissió de les dones.

Pat Farrell, la presidenta de l'organització de les 57.000 monges que han considerat desproporcionades les sancions de les autoritats vaticanes, va sortir de la trobada del 12 de juny amb les mateixes conviccions, a Roma, sense cantar Al·leluia. Ha estat una reunió franca però “difícil”, ha declarat, i són temps difícils. Si el Concili Vaticà II, fa cinquanta anys, va ampliar el concepte d'Església de “jerarquia” a “poble de Déu”, és la jerarquia que hauria de canviar les seves actituds excloents i autoritàries, tornant-se més humana, inclusiva i democràtica, escoltant de debò la gent, els seus desitjos, els seus problemes, com va fer la germana Margaret Farley. Hauria d'arribar a ser més “feminista i més radical”, segons aquests termes (mal) usats despectivament. Però poc es pot esperar dels actuals timoners del vaixell de Pere.