..... Inici | Ràdio | Recerca
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Documental. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Documental. Mostrar tots els missatges



DIJOUS 30 de juliol del 2015, A LES 20.00, CINEMES GIRONA, BARCELONA

La Mostra de Cinema Documental "Farafina. Més enllà de les fronteres" és un cicle dedicat a l'Àfrica i la seva diàspora. En la tercera sessió es veurà "Akiyayá. Historias africanas de soñadores y emprendedores", un documental que busca acabar amb els tòpics i promoure un canvi de mentalitat cap a la immigració. El director, Fernando Casado, presentarà la projecció dijous als Cinemes Girona. Anirà seguida d'una desfilada de moda africana.

La Mostra de Cinema Documental "Farafina. Més enllà de les fronteres" programa l'última setmana de cada mes als Cinemes Girona un documental que ens apropa a un aspecte diferent del continent africà. El Centre d'Estudis Africans organitza el cicle amb la col·laboració de l'Espai Avinyó, l'Ajuntament de Barcelona i els Cinemes Girona de Barcelona. Les projeccions, que es realitzaran fins al novembre, aniran acompanyades d'una activitat cultural africana. L'entrada és una aportació voluntària a partir de 2 euros.

Dijous 30 de juliol es projectarà "Akiyayá. Historias africanes de soñadores y emprendedores", un documental de CAD Productions dirigit per Fernando Casado. Després, hi haurà una desfilada de moda africana.




Director, Fernando Casado Cañeque
Edition and Post-production Direction, Andres Bujardón
Cameras, Diego Marín, Antonio Rodrigo, Patricio Nuñez y Andres Bujardón
Executive producer, Philippe Jochaud
Art Direction, Maripaz Montecinos
Music Direction, Alfonso Sitja

Sinopsi

"Akiyayá" narra les històries de joves emprenedors africans que viuen a Europa i Àfrica. Filmat a Barcelona i Senegal, analitza el concepte d'accés a les oportunitats de joves africans que han decidit quedar-se al Senegal i les d'altres que han decidit emprendre el viatge cap a Europa. Ofereix una mirada crítica i lúcida sobre els mites, creences i idees preconcebudes que alimenten els prejudicis i somnis a tots dos costats.

La pel·lícula ensenya exemples de joves que van decidir agafar les regnes del seu destí per aconseguir els seus somnis: un emprenedor que va començar venent sabons al carrer i avui dirigeix una empresa de productes de neteja que genera més de 350 llocs de feina per a joves senegalesos; un creador que va rebutjar beques europees per treballar inspirant-se en la seva terra i es consolida com a artista internacional; un dissenyador que utilitza la seva moda per crear sinergies entre diferents disciplines artístiques i promou la unió africana; una escriptora, una bloguera, una gestora cultural...

Tots comparteixen una idea en comú, la de desenvolupar Àfrica. Són conscients que necessiten trobar les seves pròpies respostes i deixar de buscar-les en els altres. En definitiva, a través de les seves vides i experiències transmeten la idea que tot és possible quan es té voluntat. No importa on siguin, "aquí" o "allà", sinó definir els seus somnis i lluitar dia a dia per aconseguir-los.

Més informació
Crònica del dolor i l’esperança
El documental
Estrena Cinemes Girona de Barcelona. 27 de febrer 2015. Barcelona.

Amb aquest títol hem volgut reflectir les dures conseqüències d’un conflicte que fa gairebé dues dècades que s'està donant a l'est de la República Democràtica del Congo, però concretades en les víctimes més vulnerables de la societat, les dones i els infants. Aquest és el dolor, com també la pobresa i l’abandonament de la societat per part de l’Estat, la violència criminal contra la població per les incursions dels diversos grups armats, les violacions sexuals com a arma de guerra. Però, a l'hora, volem mostrar l'esperança, traduïda en el dinamisme i l’activisme i la lluita de la població, que es fa palesa a través de les organitzacions i col·lectius que volen mirar endavant i creuen que un altre Congo és possible.

A Uchungu na tumaini (dolor i esperança, en swahili) hem volgut donar veu a les dones -als infants no ens semblava oportú- perquè ens expliquessin les seves doloroses experiències sobre les violacions dels seus drets, especialment, sobre les violències sexuals que han patit. I hem donat veu també a les organitzacions que treballen per elles i amb elles per acompanyar-les en la superació del seu patiment i aconseguir, a més, reinserir-les i treballar perquè se'ls respectin els seus drets.
Per un millor coneixement de la complexitat d'aquesta racó de l'estat congolès ens han acompanyat experts en drets civils i en la cultura de la pau de la societat congolesa.
Durant les dues setmanes que vam ser al Kivu Nord hem acompanyat els testimonis en el seu dia a dia, en un recorregut, no gens planer, que comença en les terres volcàniques de Goma, la capital d'aquesta província, i on hem entrat a camps de desplaçats interns, per endinsar-nos, més endavant, en les terres vermelles de la ciutat de Butembo i els seus voltants per conèixer l'activitat de les organitzacions que treballen per les dones, a través de les portaveus i d'algunes de les dones acollides als seus programes.
Els motius
L’any 2007 va néixer a la Lliga dels Dretsdels Pobles la campanya de sensibilització “Congo, perill de riqueses” amb la finalitat de denunciar i sensibilitzar la ciutadania catalana sobre les causes i les conseqüències d’un dels conflictes més greus, llargs i oblidats de l’actualitat. Un conflicte que manega unes xifres esgarrifoses de víctimes i que, per molt que es repeteixin en diversos fòrums i suports mediàtics, no calen del tot en les consciències dels ciutadans. Les repetim: més de cinc milions de víctimes mortals, més de dos milions i mig de persones desplaçades, innombrables víctimes de violència sexual —utilitzada com a arma de guerra— i violacions continuades dels drets humans contra el conjunt de la població civil. I cada dia continuen apareixen noves víctimes. I poc se'n parla. Per això el conflicte congolès se l'ha qualificat de conflicte oblidat i també de conflicte de llarga durada.
En el marc de la campanya, la Lliga dels Drets dels Pobles ha treballat i treballa amb diverses organitzacions congoleses de drets humans i de pau i amb experts d'aquell país per tal de dur a terme reiterades activitats de sensibilització. Per tal de ser més eficient i seguint els seus principis, la Lliga forma part de la Xarxa d'Entitats per la República Democràtica del Congo, a través de la qual desenvolupa accions conjuntes.
D’aquesta campanya va néixer la necessitat de conèixer directament la situació que es viu a l’est de la RD del Congo,  enfortir els contactes  amb les entitats defensores dels drets humans d'aquell país i reforçar la visualització del seu treball i de la seva lluita. És d’aquí d'on sorgeix la proposta consensuada amb les entitats locals de realitzar un documental de denúncia sobre les conseqüències del conflicte.
Vam pensar que calia visualitzar la situació de les persones més vulnerables de la societat congolesa, les dones i els infants. Vèiem que les poques vegades que els mitjans s'ocupaven d'aquest conflicte ho centraven en l'explotació il·legal del coltan i d'altres minerals i en la inestabilitat que produïen els diversos grups  armats, locals i estrangers, que se'n disputen el control. Però poques vegades les víctimes innocents del conflicte eren protagonistes de la informació que ens arribava.  I això ens va dur a la Lliga a prendre la decisió, coordinada amb les organitzacions i experts congolesos, de desplaçar-nos a Kivu Nord i certificar la situació.
El rodatge
El juliol de l'any passat, la Rita Huybens i el Josep Ramon Giménez, membres de la lliga dels Drets dels Pobles, es desplacen al Kivu Nord amb una petita càmera HD de Sony convertida en “càmera-ull” per prendre testimoni directe, en els escenaris on s'ha tingut accés, de les víctimes i de la gent compromesa que ha col·laborat i participat en el rodatge: Prosper Hamuli i Godefroid Marhegane (investigadors),  Moïse Kambere (coordinador de GADHOP),  i les associacions: Association pour la Défense des Droits de la Femme (ADDF), Femmes Juristes pour la Défense des Droits de la Femmes (FJDF) i Femmes Engagées pour la Promotion de la Santé Intégrale (FEPSI).
El rodatge ha estat a Goma, la capital de Kivu Nord, a Oicha (Beni), a Butembo i a Kipese. El trasllat de Goma a Beni, prop de 300 kilòmetres, va ser cobert via aèria acollits per les foces de pau de l'ONU, la MONUSCO, degut a la perillositat del recorregut per terra, perquè encara hi són actius alguns grups armats.
Sinopsi
Uchungu na tumaini. Crònica del dolor i l’esperança l'hem estructurat com a una crònica de la nostra visita a aquesta província congolesa, tal com anàvem avançant, recollint els testimonis de les dones dels camps de desplaçats interns i les que viuen en famílies d'acollida, prenent mostres de la quotidianitat de la societat de Goma de la mà i del testimoniatge dels experts. Un cop més al nord de Goma, a Beni-Butembo- Kipese recollim els testimonis de les dones i adolescents, i mostrem el treball de les organitzacions congoleses que les acompanyen.
Durant el rodatge hem volgut fugir de les imatges i situacions que provoquen l'emoció fàcil i que podien tendir al sensacionalisme, tot recreant situacions de tensió que allunyen al públic de la reflexió sobre el que s'està veient, que és el nostre objectiu. I hem volgut mostrar també el dinamisme, l'activisme i la lluita d'una societat que vol recuperar la quotidianitat.
Sobre el director: és periodista. Ha treballat durant 25 anys a Televisió Espanyola (TVE). A partir del 2009 s’ha dedicat a fer documentals audiovisuals per a diferents ONG i entitats del tercer sector. Ha dirigit el documental Amazònia, masato o petroli i el curt de sensibilització per a infants El món de Darma per a la Lliga dels Drets dels Pobles. Així mateix, ha fet vídeos per a l’ONG Acciónatura i per a l’associació Loopa Media, i col·labora en la xarxa social BarcelonActua i en diverses campanyes mediambientals.
Estrena Cinemes Girona de Barcelona. 27 de febrer 2015. Barcelona.

Amb la presència de:

Josep Ramon Giménez, director del documental
Lourdes Mourelo, adjunta a la Direcció de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
Suzanne Monkasa, Presidenta de la “Plate forme des Femmes de la Diaspora congolaise de Belgique” 
Del 2 al 5 de març Barcelona acull el “Mobile World Congress ( MWC) , un congrés que mostra la cara fantàstica de les prestacions i innovacions dels mòbils. Però oculta la procedència i les condicions en les quals les grans companyies de telefonia mòbil aconsegueixen la matèria primera- el Coltan de la RDC- per a la fabricació dels seus productes.
 “Uchungu na tumaini” vol trencar el silenci que envolta el conflicte de la RDC, i mostrar, més enllà dels recursos naturals, les condicions de vida i les vulneracions constants dels drets humans que pateix la població civil congolesa, especialment les dones.
Per un major impacte, el documental s’estrena abans del inici del  MWC als Cinemes Girona de Barcelona, un cinema obert a acollir projeccions de temàtiques socials.
La capital dels congrés del MWC també serà el punt de partida del recorregut del documental per Catalunya.  A patir d'aquí el documental està a disposició de totes les entitats i institucions que vulguin obrir un debat i sensibilitzar la ciutadania sobre els objectius abans esmentats.
Per això mateix podrà ser exhibit en cinemes i en els centres socials o d'entitats. Com també, la Lliga dels Drets dels Pobles, intentarà portar el documental als mitjans audiovisuals per tal d'aconseguir-ne una major difusió.
Una producció de: La Lliga dels Drets delsPobles
L’estrena compta amb la col·laboració de: La Xarxa d’entitats per la República Democràtica del Congo i l'Ajuntament de Barcelona.

Projecció del documental Fra Juníper Serra, l’home que caminava (52’), de Cesc Mulet, Oriol Cortacans i Marc Roma. Posterior debat sobre el fundador de Califòrnia.

Califòrnia no s’entendria como és avui sense tenir en compte la petjada que va deixar-hi Fra Juníper Serra, considerat el fundador d’aquella regió. Aquest documental recupera un personatge molt poc conegut al seu país (Mallorca, 1713), al contrari del que passa als Estats Units d'Amèrica, on la seva figura desperta admiració alhora que odi.

Intervenen Mark Mineo, cònsol d’afers politics i administratius del Consolat d'EUA a Barcelona, Jordi Ambròs, cap de coproduccions documentals de TV3, Cesc Mulet, co-director del documental, Oriol Cortacans, co-director i productor executiu i Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya.

Fra Juníper Serra, l’home que caminava, és una producció de Batabat, de Catalunya, La Perifèrica, de les Balears, i La Maroma, de Mèxic, co-produïda amb Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola, i Canal 22 (Mèxic), i amb el suport de l’Institut Català d’Empreses Culturals i la Fundació Camper.

Dia: divendres 24 de gener de 2014
Hora: 18h 30
Lloc: Casa Amèrica Catalunya c/ Còrsega, 299

“Un cosmos que danza: Sufismo, música y mística” és un documental sobre música i dansa sufí i la seva expressió en diversos països de la mediterrània. “Un cosmos que danza” és un audiovisual de divulgació en to poètic sobre la música, el moviment, i el gest de l'artista sufí que entén que el seu art esdevé veu i expressió d'una creació que el transcendeix. Concerts en directe i aportacions d'especialistes sobre el sufisme que ens apropen a les formes i contextos en què la música i la paraula són un vincle de transcendència espiritual i un cant el més íntim i universal de l'esser humà. 

Jacobo Sucari: Realitzador documental, creador de Vídeo experimental i professor a UB. Combina treballs de vídeo experimental i instal·lacions amb documentals per TV. Ha realitzat, entre altres, “Parálisis, sobre el estado de terror”, "Relatos de la Periferia”, “La Lucha por el espacio urbano”, “Destruir y construir, historia de una fábrica”. Actualment te en cartell el documental sobre la transició “El somni dels Herois”.

Després de cada projecció s’entaularà un col·loqui entre els autors i el públic assistent.

Data: dissabte 30 de novembre de 2013
Hora: 21h 30
Lloc: Cinemes Girona
Sinopsi: Els estels de paper giren embogits, pintant de colors el cel de Lahore (Pakistan), dies abans de l’arribada de la primavera. Arran de terra, la ciutat bull. Milers de persones preparen apassionadament el Basat, la festa popular mes arrelada. Però no tothom s’estima la festa. En una conflictiva conjuntura política, algunes veus influents de l’islamisme clamen contra el vol d’estels, un costum mil·lenari que consideren salvatge, anti-islàmic i anti-nacional. El govern accedeix a la pressió prohibicionista i amenaça amb aplicar la llei antiterrorista a tots aquells que facin volar estels. Hi ha mobilitzacions de protesta i empresonaments massius. La ciutat es reclou en un trist silenci. Alguns, no obstant això, desafien la llei, estels en mà. Una historia real, però difícil de creure.

Andrés Antebi: Antropòleg i documentalista. És professor de tècniques d’etnografia a la Universitat Pompeu Fabra i ha impartit classes sobre cultura islàmica a la Diputació de Barcelona. Ha estat guionista de documentals i ha publicat diversos llibres dins l’àmbit de l’Antropologia.

Pablo González Morando: Historiador i documentalista. Ha estat assessor històric i guionista de diverses exposicions per la Diputació de Barcelona i ha publicat el llibre Tràgica, roja i gloriosa: Una setmana de 1909.

José González Morando: Va estudiar cinema, a la Universitat del cinema de Buenos Aires i en el CECC de Barcelona, especialitzant-se en càmera i fotografia. Ha realitzat diversos documentals, entre ells, Can Tunis, codirigit amb Paco Toledo i Mauritània. La caravana del cinema. 

Eva Serrats: És arquitecta, fotògrafa i realitzadora de cinema documental. Ha realitzat nombroses exposicions i publicat diversos llibres de fotografia.

Després de cada projecció s’entaularà un col·loqui entre els autors i el públic assistent.

Data: dijous 28 de novembre de 2013
Hora: 21h 30
Lloc: Cinemes Girona
Preu: 5€


Cuando Inés murió, dejó una herencia muy particular: 10 cuadernos de 100 hojas cada uno donde se leía “Para mis hijos”. Era la historia de su vida; marcada por un amor idílico de juventud que debido a las prohibiciones impuestas por su padre, la obligó a casarse con un hombre jugador, violento y mujeriego a quien le encantaba tener hijos pero no mantenerlos. Veinte años después de su muerte, Luisa Sossa, bisnieta de Inés, lee, rescata y hace visible su historia.

Por Omaira Beltrán 

El pasado miércoles 28 de mayo comenzó Docs Barcelona 2013. El festival Internacional de documentales que por séptima vez se da cita en Barcelona.

Esta tarde tuve la oportunidad de asistir a la master class ' El meu primer documental'. donde varios documentalistas explicaban su primera experiencia como realizadores de un documental. La actividad, gratuita, se llevó a cabo en el auditorio de La Pedrera. Cual fue mi sorpresa al escuchar, que la primera ponente era una colombiana. Luisa Sossa, una publicista nacida en la ciudad de Manizales, quien había viajado desde su ciudad natal para presentar su primera película documental 'Inés' que le ha llevado 5 años hacerlo.

Inés, es la historia de su bisabuela, la historia de varias generaciones construídas bajo el yugo de una violencia silenciosa pero evidente. 'Inés' puede ser la historia de muchas familias colombianas e inclusive de muchas latinoamericanas. Pero, en La Pedrera solo visionaron los primeros 5 minutos del documetal. El resto, sería presentado por primera vez a nivel mundial en media hora, en otro lugar. En cuanto Luisa terminó de hablar, no me quedé para escuhar a los demás realizadores, salí rumbo al CCCB donde sería presentado 'Inés'. 
Al llegar al CCCB. el salón estaba casi lleno de colombianos y así lo supuso uno de los organizadores de DOCS, quien se sintió realmente orgulloso de presentar el documental de Luisa Sossa, escogida como nuevo talento para que hiciera su debut en la séptima edición del DOCS Barcelona.

Luisa se sentó a mi lado y no pude evitar mirar su rostro cuando se apagaron las luces del salón y se encendió la pantalla. Fueron 72 minutos de risa, llanto y reflexion. Al terminar, se pudieron escuchar sólo palabras de felicitaciones y elogios, elogios que ella no termina de atribuirse, aún sigue viendo errores que corrige una y otra vez en su cabeza. Y es que, el trabajo de 'Inés' le ha llevado 5 años de su vida desde que Luisa deció estudiar un doctorado en producción documental en Cali. Como parte de sus estudios decidió compartir la historia de su bisabuela.  Cuando descubrió los cuadernos de una mujer que se desnudó y representó así una realidad machista y sexista sin igual, Luisa sintió que esos escritos no podían quedarse atrapados en la tinta de unos cuadernos.

La pelicula documental de Luisa Sossa, ha sido producida por Making Docs y ha ganado dos premios para la investigación y realización con el Ministerio de Cultura y el Fondo Cinematográfico de Colombia y la posto-producción larealizó en coproducción con Señal Colombia. y se ha editado entre Colombia y Barcelona, esta última, una experiencia, muy compleja que difícilmente repetiría. Quienes quieran verla, se proyectará el próximo domingo 2 de junio en el CCCB. Y quienes no puedan, tendrán que esperar unos meses a que sea oficialmente distribuída. Así que no pierdan ésta oportunidad. 

AH! Y NO OLVIDEN VOTAR: Sólo basta con rasgar una de las pestañas. Y despositarla en la urna al terminar la sesión.




La dona teixint cultures continua el seu treball conjunt, fent un taller dinàmic perquè dones de totes les nacionalitats i edats aprenguin a construir una història  i donen a conèixer la seva  realitat més enllà dels tòpics i estereotips que les envolten.

L'escenari és el Centre Civic 'El Pati llimona'.carrer regomir 3. Avui dimecres 14 de maig, comença el segon grup.  El primer ja porta 3 sessions i ha estat protagonista del programa Tot un Mòn de TV3 que será emitit al Juny.

Per poder realitzar les peces, els tallers estan dirigits a aquelles dones que no es senten identificades amb la imatge que es representa d'elles i que vulguin introduir-se al llenguatge audiovisual per poder mostrar les seves històries de vida.

El taller estarà dividit en dues fases de treball, la primera, serà una fase d'introspecció on s'estimularà el contacte, el diàleg i el coneixement mutu reconeixent-nos com a dones que tenim les nostres vides, les nostres lluites i que ens allunyem de les etiquetes que ens imposen. En la segona fase treballarem l'escriptura del guió de les nostres històries per fer la gravació posterior. Buscant un retrat intimista per aconseguir moure l'imaginari de les persones. 


Lloc: Centre Civic Pati llimona. C/ Regomir 3 
HORARIS (MATI O TARDA)
MATINS: 10:00 A 12  DIVENDRES 
TARDES: 19:00 21:00 DIMECRES 
SESSIONS: 6 de 2 H.
TOTAL 12 HORES
PREU: Gratuït
REQUISITS: Disposar de 6 dimecres o divendres (mati o tarda) i de 2 hores!
SERVEI DE GUARDERIA PER AQUELLES DONES AMB NENES O NENS
S'escollirà dimecres o divendres depenen les inscrites.

INSCRIPCIONS: 
Si estàs interessada en participar en el taller escriviu un email a l'Omaira, info@llatins.org i/o l'Annainfo@fundaciogune.org




Finançat pel programa de la UE “Joventut en Acció” i BCN-Intercanvis Juvenils

Com contribueixen a canviar el món les pel.lícules i els documentals? Com podem ser més crítics/es gràcies a l’experiència de veure determinats films?

“Social Films and documentaries to change the world” (Pel·lícules socials i documentals per a canviar el món) és un projecte d’intercanvi juvenil entre 8 joves catalans, 8 joves moldaus i 8 joves italians d’edats compreses entre 18 i 25 anys.

L’intercanvi té l’objectiu de que joves interessats en el món del cinema social i el documental ampliïn coneixements sobre aquests temes i puguin compartir les seves experiències i els seus punts de vista.

En els films volem debatre temes com els prejudicis, l’exclusió social, la pobresa, la búsqueda de solucions creatives a determinats conflictes, el diàleg com a base de qualsevol relació, la participació com a forma de canviar les coses, etc. Volem activar una actitud crítica tan pel que fa al cinema, el documental o qualsevol producte audiovisual, com per afrontar els problemes del dia a dia.

Qüestions pràctiques:
-Estarem tots allotjats a la casa de colònies El Solà, a Sant Quirze de Besora: http://www.elsola.org
-El primer dia de l'intercanvi és un dia de benvinguda del grup italià i del moldau a Barcelona per la qual cosa aquest dia la participació és voluntària. El dia que marxem a la casa de colònies tots plegats és el dia 20. 
-L'intercanvi està finançat per la UE i només cal abonar 20 euros per persona per despeses no incloses en la subvenció. 
-Hi ha una petita feina prèvia a l'intercanvi que consisteix en fer un petit vídeo de presentació personal (que es pot gravar amb una càmara de mòbil). És una manera que el grup es conegui abans de l'intercanvi a més de la creació d'una pàgina de facebook comuna. 
-Si esteu interessats/des en participar-hi necessitem la vostra confirmació el més aviat possible per poder organitzar una xerrada informativa!
Contacte:
foradequadre@gmail.com

Itacat recomana

Aquest documental presenta el conflicte basc d’una manera innovadora: ofereix una mirada propera dels grans fets, explica la història amb lletra petita, des de la proximitat, l’intimisme i l’humo. Recalca el factor humà i s’allunya dels estereotips de la història i les cròniques periodístiques.
Ens mostra el making-off de la història. Més enllà del que tots vine, explica el que ningú veu: el factor humà. Els focus il·luminen al ciutadà, sense deixar-se caure en la fascinació dels grans noms. Deixant enrere un passat fosc i conflictiu, Gazta Zati Bat és un relat amb una mirada positiva cap a a el futur. Metàfora sobre la voluntat d'autodeterminació del poble basc.



Fitxa tècnica: Títol original: Gazta Zati Bat Direcció: Jon Maia Guió: Jon Maia Producció: Pixel Producciones Audiovisuales SL, Nazioen Mundua Data d'estrena: 15 de febrer de 2013
Sinopsi: Documental que presenta el conflicte basc i el dret a decidir des d'una perspectiva propera, amb intimisme i humor. 
Al segle XXI, la diversitat lingüística ja no és una maledicció bíblica, sinó una característica definitòria de les societats modernes. De la mà d’Anna Solé, autora del llibre “Multilingües des del bressol”, aquest documental proposa un viatge internacional per explorar els avantatges del multilingüisme, un factor de creixement personal, social i econòmic. Hi ha arguments científics, tecnològics i socials per afirmar que el multilingüisme es consolidarà durant el segle XXI. Babel ja no serà una maledicció, sinó una oportunitat per al creixement. En aquest documental, Anna Solé Mena explora alguns dels principals avantatges del multilingüisme.

Un film de Gerard Farré-Escofet, David Ramos i Joan Úbeda.

Projecció del documental i col·loqui amb:

- Anna Solé Mena, protagonista del documental
- Màrius Serra, periodista i escriptor
- Antoni Mir, director de Clusterlingua

Quan? Dilluns 18 de febrer a les 19:00 h
On? Auditori Imagina – Av. Diagonal 177 (Barcelona)

Més informació a laforcadebabel.media314.cat

Teixir és un acte d'unir i construir. Teixim somnis, xarxes o fils. Construïm vides, comunitats o vestits amb els quals ens protegim del fred. Així s'ha teixit aquest projecte de dones. Amb matins i tardes de itinerar per diferents llocs de Barcelona, entitats socials, centres culturals i espais ocupats per dones que reflexionen sobre el fet de ser dona i migrant.
Emmarcat dins del projecte d'Interculturalitat de l'Ajuntament de Barcelona, 'La dona teixint cultures' ha donat pas a un espai de reflexió, que ens ha servit de marc per construir la història de 4 dones de les comunitats més representatives que viuen a Barcelona. La Xina, el Marroc, Brasil i Guinea, són els països protagonistes, on cadascuna d'aquestes dones trenca amb el tòpic que s'ha construït sobre elles. Dones que gràcies al seu periple de viatge i de migració porta tant o més del que han rebut i d'aquesta manera fa de Barcelona una ciutat que pot presumir de tenir una gran riquesa cultural.

Els convidem a veure el resultat d'aquest treball dijous que ve 27 de desembre a les 19:30h en el Centre Cívic 'El Pati Llimona' Carrer del Regomir, 3.

Un cop finalitzada la projecció, s'obrirà un espai de debat que dinamitzaran les expertes en gènere i immigració Helga Flamtermesky i Fatou Secka.

Us hi esperem!

Memorimage Festival Internacional de Cinema de Reus és un festival competitiu centrat en pel·lícules que incorporen imatges d’arxiu en moviment. Memorimage és la valorització del passat en el camp del cinema.
Memorimage és ciutat, entreteniment, creació, participació... per a tots, petits i grans, ciutadans, cinèfils i professionals.
Una iniciativa innovadora que aposta pel descobriment, la recuperació i la conservació del patrimoni audiovisual.
Memorimage és la festa de les imatges que tenen la força de configurar la memòria individual i col·lectiva.
El festival porta cada edició a Reus un programa configurat per projeccions de pel·lícules i activitats paral·leles dirigides a tot tipus de públic. Una programació que converteix Memorimage en el punt de trobada, descobriment i debat sobre l’ús de les imatges d’arxiu i el cinema.

INAUGURACIÓ
La cerimònia d’inauguració del Festival Memorimage tindrà lloc el dimecres 7 de novembre a les 21:00 hores al Teatre Bartrina de Reus.
Durant la cerimònia tindrà lloc la presentació del festival de la mà de la seva directora Anna Marquès amb la presència dels programadors i directors de les pel•lícules convidades.
Es projectarà, a més, la pel•lícula Un poema a l'exlili.
L’assistència a la inauguració és gratuïta, però és encessari confirmar assistència enviant un correu electrònic a Rosa Mari reuscultura@reus.cat o trucant al 977 010 228 d’11:00 a 14:00 hores.


Aforament limitat.

Carme Porta Abad és membre de la Junta Directiva de Cooperacció i del Patronat de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, va pertànyer a la Comissió pels Drets de les Dones i de la Comissió sobre Immigració.


Aquest és el títol d’un documental de Llibertat.cat que fa una reflexió sobre els fets esdevinguts l’estiu del 1992.
És una reflexió en fred però totalment actual i, a més, un revulsiu pels que pensen que tot es fa en un dia. És una revisió des de la perspectiva de les persones represaliades i no pas des de la perspectiva oficial que és la que ha anat triomfant.   

Després de la gran mobilització de l’11 de setembre és bo recordar que fa 30 anys ser independentista era estrany, socialment parlant, cosa d’una minoria i sinònim de “terrorista”. Cal recordar el paper que moltes persones i organitzacions han fet en aquest temps. Moltes detencions, molts exemples… com en aquell 1982 que en la manifestació contra la LOAPA hi havia molta gent darrera d’una pancarta amb una paraula clara i simple: “independència” i dos dies després 6 independentistes van ser detinguts i empresonats per sedició.

Els patiments han estat molts i llargs i, tot i que la història i l’evolució no és lineal cal fer un reconeixement a les persones que han estat en aquest procés perquè totes i tots som prescindibles però tots els esforços i aportacions són necessaris. Hi hagut molta gent detinguda, torturada, represaliada, exiliada… també hi hagut morts i hi hagut sempre, al darrera, un estat amb voluntat d’aixafar el moviment independentista. Benvingudes siguin les mobilitzacions ciutadanes com aquesta de l’11 de setembre que marcarà un abans i un després! Som filles i fills d eles lluites populars dels 70 que han anat arrelant: urbanisme, llengua, territori, ecologia, feminisme… i ara Catalunya (que no els Països Catalans) es reivindica.

El 92 va ser l’excusa per donar un abona imatge de l’Espanya democràtica, els jocs de Barcelona eren l’aparador i Espanya no volia que ningú deixés ditades al vidre. Garzón va ser el braç executor de l’estat per prevenir que això passés i va actuar amb contundència.

L’independentisme creixia però no era majoritari, la mateixa Crida només feia una tèbia revindicació de l’autodeterminació com a lema central i l’independentisme combatiu era l’únic referent que podia mostrar allò que realment s’esdevenia però Garzón i l’estat no van deixar que ningú els desemmascarés. Garzón va matxacar l’MDT, l’AUP… va intentar que no reeixís el seu discurs.

Aquest documental és un tors d’història. La història quotidiana, la petita, la que no ens han deixat explicar. La història que hem reivindicat i que gràcies a la historiografia feminista i marxista ha anat desenvolupant un espai propi. És la història confrontada a la gran Història, la història dels guanyadors i dels Estats, la història èpica que ha amagat les classes populars, les dones, allò que s’oposava al sistema o es considerava menor.

El documental recupera, si, una certa èpica i reivindica la heroïcitat de la gent normal que ha patit i lluitat les heroïnes i herois quotidians front als herois, com Garzón, imposats per l’estat.

Ara, que tothom s’atribueix els èxits, és el moment de reconèixer que amb tots els errors les aportacions de les persones i organitzacions que durant més de 30 anys han, hem, estat lluitat des de l’Esquerra Independentista ha estat un paper important, fonamental diria, i no es pot oblidar. Els CSPC, el PSAN, el PSAN-P, l’IPC, N d’E, l’AUP, l’Assemblea Municipal d’Esquerra Independentista, l’MDT… organitzacions algunes ja extintes que han tingut un paper fonamental. O d’altres anteriors que van evolucionar com el FNC o, posteriorment ERC i les persones invisibles: la Mait Carrasco, l’Antoní Messeguer, en Toni Villaescusa… i tanta gent que ha lluitat i segueix lluitant des de diferents àmbits, organitzacions i llocs.
Durant quatre mesos consecutius, al barri de la Torrassa, hi haurà la projecció de quatre cine-fòrums durant els primers dimecres de mes, començant des del març i dins d'un cicle que han anomenat 'Convivència en la diversitat'. Per cada cine-fòrum han escollit una película significativa, que permetés originar entre els veïns i veïnes, un col.loqui relaxat que fos l'inici d'una reflexió col.lectiva des del cor d'un dels barris de l'Hospitalet Nord, sobre el tema de la realitat actual i quotidiana als nostres barris, la convivència entre veïn@s i una reflexió sobre la immigració, veritable tret identitari de la nostra ciutat.
A la Cloenda, els organitzadors d'aquest cicle: la XIC i la UCFRL'H han pensat en la conveniència d'un acte obert, convidant a diverses persones pertanyents a la realitat associativa del barri i la ciutat, per fer un balanç conjunt de les quatre sessions de cine-fòrums realitzades fins ara i sobretot, propiciar un debat conjunt entre tots els veïns i veïnes assistents, tractant de cercar respostes comunes davant dels reptes plantejats.

"Perquè ens estimem els nostres barris i la nostra ciutat, volem un apropament entre veïn@s i compartir el viatge comú de cercar respostes col.lectives que ens faci sentir orgullosos de la nostra ciutat com un exemple de veritable ciutat acollidora amb la participació i esforç de tothom" (la XIC i la UCFRL'H).
 
On?
c/ Mare de Deu dels Desemparats, 87, 08904 L'Hospitalet De Llobregat, Cataluna, Spain
 
Quan?
Dimecres 4 de juliol a les 18,30h.
Itacat recomana:

Després del seu celebrat Sucumbíos, tierra sin mal, el realitzador Arturo Hortas presenta el nou documental Yasuní. El Buen Vivir, sobre la problemàtica de la Reserva de la Biosfera Yasuní, a l'Amazònia equatoriana, on es troba el 20% de les reserves de petroli del país.
El projecte Yasuní ITT sol·licita a la comunitat internacional el 50% dels diners que s'obtindria amb l'extracció de l’or negre, per invertir-los en conservació, investigació i energies alternatives.

Posterior taula rodona amb Lucía Pazmiño, Cònsol General de l'Equador a Barcelona; Joan Martínez Alier, coordinador europeu del projecte EJOLT (organitzacions dedicades a la justícia ambiental i el comerç sostenible); Leah Temper, de l'equip EJOLT i Arturo Hortas, director del documental.

Dia / HORA: Divendres, 02/03/2012, 19:30 H.
Lloc: Casa Amèrica Catalunya, c/Còrsega, 299, entresól, Barcelona.
Projecció del documental Tahrir 2011 dirigit per Tamer Ezzat, Ayten Amin i Amr Salama (2011) sobre la manifestació del 25 de gener, a la plaça Tahrir del Caire, que va desencadenar la revolució que acabaria amb més de 30 anys de govern totalitari. Selecció oficial del Festival Internacional de Cinema de Toronto i de la Mostra de Venecia. Premi al millor documental del Festival d'Oslo.


Quan: Dilluns 30/01/2012 a les 19:00h.
On: Arxiu Nacional de Catalunya, c/Jaume I, 33-51
Organitza: Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat, Arxiu Nacional de Catalunya.
Viure en l’emergència: històries de Metges Sense Fronteres
Itacat recomana el documental premiat “Living in emergency” de Mark N. Hopkins, que relata el dia a dia dels voluntaris en situaciones de risc que treballen per a MSF.

Quan: Casal de Joves Palau Alòs. 13/01, a les 20 h (c. Sant Pere més Baix 55).

Arturo Hortas, director del documental “Sucumbíos, tierra sin mal”, guanyador del premi Survival International en el Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona 2011, ja està treballant en un nou projecte sobre la població indígena de l'Amazònia equatoriana.

L'equip de Itacat li va entrevistar i ens ha fer cinc cèntims sobre el seu nou documental: 

“El Buen Vivir” (Sumak Kawsay, en llengua kichwa) és un concepte integrat en la nova Constitució equatoriana de 2008 i proposa una manera de vida sostenible i respectuosa amb la naturalesa.

La reserva de la biosfera Yasuní, un dels llocs més biodiversos del món, es troba a les províncies de Orellana i Pastaza, en l'Amazonia equatoriana. Un milió d'hectàrees en les quals viuen pobles indígenes: kichwas i waoranis. D'aquests últims, existeixen clans no contactats, els Taggaeri i els Taromenani.

En bona part del Yasuní s'extreu petroli. Una part de la reserva és el bloc ITT, amb una grandària de 200000 hectàrees, format pels camps Ishpingo, Tambococha i Tiputini.

En aquests tres camps, encara sense explotar, es calcula que existeix el 20 % de les reserves de petroli conegudes a Equador, una mica més de 900 milions de barrils.

Un terç de l'economia equatoriana es basa en l'explotació petroliera. La iniciativa Yasuní ITT (presentada per Rafael Correa, President de la República de l'Equador en l'ONU en 2007), proposa la no extracció d'aquest petroli existent en el bloc ITT i sol·licita a la comunitat internacional l'aportació d'un 50% dels diners que obtindria l'Estat equatorià si explotés aquest petroli. Uns 4.600 milions de dòlars que serien administrats pel PNUD (Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament) i s'invertirien en protecció de l'Amazònia, reparació de les zones contaminades, investigació en energies renovables, protecció de pobles indígenes, etc.
Aquest trailer és una petita degustació del segon projecte documental d'Arturo Hortas, director de "Sucumbíos, Tierra sin Mal".

Itacat recomana el documental "Amazònia, masato o petroli", que s'emet avui a les 14:40h i demà a les 00:45h, en la 2 de TVE.

"Amazònia, masato o petroli" vol mostrar el menys teniment dels poders polítics i econòmics envers la selva i els seus pobladors, perquè practiquen una economia de subsistència i no són productius. Vol denunciar la política del govern peruà contra els indígenes i camperols de la selva, considerats ciutadans de segona categoria, que són envaïts, enganyats i desplaçats de les seves comunitats per lliurar els recursos a les grans empreses nacionals i transnacionals amb la intenció principal de donar satisfacció al Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units d'Amèrica. Tanmateix, la selva ha dit prou i ha començat a mobilitzar-se i aixecar la veu contra els decrets llei que emparen aquesta política neoliberal del govern. L'Amazònia vol marcar el seu propi ritme de creixement, reclamar dignitat per les persones i respecte per la seva cultura.

El masato és la beguda que elaboren els indígenes amazònics amb iuca bullida al Perú. El beuen totes les ètnies i a totes hores,a les reunions, celebracions i per complimentar els visitants. El masato és la beguda que dóna identitat a la cultura indígena. El petroli no. El petroli, per molt que hauria de semblar signe de riquesa, l'és de desestructuració social i cultural, de contaminació, de malaltia i de mort.
I si parlem de petroli, també parlem de biodièsel i dels milers i milers d'hectàrees que es pretenen incorporar al conreu de palma oliera per produir el mal nomenat combustible renovable.

Fitxa Tècnica:
Director: Josep Ramon Giménez
Producció: Lliga dels Drets dels Pobles
Assistent de producció: Elisenda Salomó
Guió i realització: Josep Ramon Giménez
Enregistrament i preproducció: Teleandes Producciones
Director de fotografia: Fernando Valdivia
Muntatge i postproducció: Carlos Padilla
Correcció català: Gemma Gimeno
Música: Robert Santamaría
Any i país de producció: 2009, Perú.
Idiomes: català, castellà i xayauita
Subtítols: catalàDurada: 52 min

El 80% de la població cambodjana viu en l’àmbit rural on existeixen altes taxes d’analfabetisme, pobresa, desigualtats de gènere i exclusió social. Amb l’objectiu de donar a conèixer la manera de viure actual, inquietuds i aspiracions futures d’aquesta població, projectarem una mostra  audiovisual.

Pau i Desenvolupament potencia des del 2007 l’enfortiment dels drets de les dones i les nenes, la millora de les condicions de vida de les famílies a través del desenvolupament econòmic i la millora de l’accés i la qualitat dels serveis sanitaris abans, durant i després del part.

Dimarts 20 de setembre, Barcelona:
A càrrec de: Isabel Fernández, responsable de comunicació de Pau i Desenvolupament
Presentat per: Rafael Bueno, director de Política i Societat de Casa Àsia
Maria José Juanes, coordinadora de la Xarxa de Dones Asiàtiques i Espanyoles de Casa Àsia

Barcelona: 20 de setembre de 2011 a les 19:00 h
Lloc: Seu de Casa Àsia | Auditori Tagore | Av. Diagonal, 373

Entrada: Entrada gratuïta amb aforament limitat