Crònica del dolor i l’esperança
El documental
Amb aquest títol hem volgut reflectir
les dures conseqüències d’un conflicte que fa gairebé dues dècades que s'està
donant a l'est de la República Democràtica del Congo, però concretades en les víctimes més vulnerables de la societat, les
dones i els infants. Aquest és el dolor,
com també la pobresa i l’abandonament de la societat per part de l’Estat, la
violència criminal contra la població per les incursions dels diversos grups
armats, les violacions sexuals com a arma de guerra. Però, a l'hora, volem
mostrar l'esperança, traduïda en el
dinamisme i l’activisme i la lluita de la població, que es fa palesa a través
de les organitzacions i col·lectius que volen mirar endavant i creuen que un
altre Congo és possible.
A Uchungu na tumaini (dolor
i esperança, en swahili) hem volgut donar veu a les dones -als infants no ens
semblava oportú- perquè ens expliquessin les seves doloroses experiències sobre
les violacions dels seus drets, especialment, sobre les violències sexuals que
han patit. I hem donat veu també a les organitzacions que treballen per elles i
amb elles per acompanyar-les en la superació del seu patiment i aconseguir, a
més, reinserir-les i treballar perquè se'ls respectin els seus drets.
Per un millor coneixement de la
complexitat d'aquesta racó de l'estat congolès ens han acompanyat experts en
drets civils i en la cultura de la pau de la societat congolesa.
Durant les dues setmanes que vam
ser al Kivu Nord hem acompanyat els testimonis en el seu dia a dia, en un
recorregut, no gens planer, que comença en les terres volcàniques de Goma, la
capital d'aquesta província, i on hem entrat a camps de desplaçats interns, per
endinsar-nos, més endavant, en les terres vermelles de la ciutat de Butembo i
els seus voltants per conèixer l'activitat de les organitzacions que treballen
per les dones, a través de les portaveus i d'algunes de les dones acollides als
seus programes.
Els motius
L’any
2007 va néixer a la Lliga dels Dretsdels Pobles la campanya de sensibilització “Congo, perill de riqueses” amb la finalitat de denunciar i
sensibilitzar la ciutadania catalana sobre les causes i les conseqüències d’un
dels conflictes més greus, llargs i oblidats de l’actualitat. Un conflicte que
manega unes xifres esgarrifoses de víctimes i que, per molt que es repeteixin
en diversos fòrums i suports mediàtics, no calen del tot en les consciències
dels ciutadans. Les repetim: més de cinc
milions de víctimes mortals, més de dos milions i mig de persones desplaçades, innombrables víctimes de
violència sexual —utilitzada com a arma de guerra— i violacions continuades
dels drets humans contra el conjunt de la població civil. I cada dia
continuen apareixen noves víctimes. I poc se'n parla. Per això el conflicte
congolès se l'ha qualificat de conflicte
oblidat i també de conflicte de llarga
durada.
En el
marc de la campanya,
la Lliga dels Drets dels Pobles ha treballat i treballa amb diverses
organitzacions congoleses de drets humans i de pau i amb experts d'aquell país
per tal de dur a terme reiterades activitats de sensibilització. Per tal de ser
més eficient i seguint els seus principis, la Lliga forma part de la Xarxa
d'Entitats per la República Democràtica del Congo, a través de la qual
desenvolupa accions conjuntes.
D’aquesta campanya va
néixer la necessitat de conèixer directament la situació que es viu a l’est de
la RD del Congo, enfortir els
contactes amb les entitats defensores
dels drets humans d'aquell país i reforçar la visualització del seu treball i
de la seva lluita. És d’aquí d'on sorgeix la proposta consensuada amb les
entitats locals de realitzar un documental de denúncia sobre les conseqüències
del conflicte.
Vam pensar que calia visualitzar
la situació de les persones més vulnerables de la societat congolesa, les dones
i els infants. Vèiem que les poques vegades que els mitjans s'ocupaven d'aquest
conflicte ho centraven en l'explotació il·legal del coltan i d'altres minerals
i en la inestabilitat que produïen els diversos grups armats, locals i estrangers, que se'n
disputen el control. Però poques vegades les víctimes innocents del conflicte
eren protagonistes de la informació que ens arribava. I això ens va dur a la Lliga a prendre la
decisió, coordinada amb les organitzacions i experts congolesos, de desplaçar-nos
a Kivu Nord i certificar la situació.
El rodatge
El juliol de l'any
passat, la Rita Huybens i el Josep Ramon
Giménez, membres de la lliga dels Drets dels Pobles, es desplacen al Kivu
Nord amb una petita càmera HD de
Sony convertida en “càmera-ull”
per prendre testimoni directe, en els escenaris on s'ha tingut accés, de les
víctimes i de la gent compromesa que ha col·laborat i participat en el rodatge:
Prosper Hamuli i Godefroid Marhegane
(investigadors), Moïse Kambere
(coordinador de GADHOP), i les
associacions: Association
pour la Défense des Droits de la Femme (ADDF), Femmes Juristes
pour la Défense des Droits de la Femmes (FJDF) i Femmes Engagées
pour la Promotion de la Santé Intégrale (FEPSI).
El rodatge ha estat a Goma, la
capital de Kivu Nord, a Oicha (Beni), a Butembo i a Kipese. El trasllat de Goma
a Beni, prop de 300 kilòmetres, va ser cobert via aèria acollits per les foces
de pau de l'ONU, la MONUSCO, degut a la perillositat del recorregut per terra,
perquè encara hi són actius alguns grups armats.
Sinopsi
Uchungu na tumaini. Crònica del dolor i l’esperança l'hem estructurat com a una crònica de la
nostra visita a aquesta província congolesa, tal com anàvem avançant, recollint
els testimonis de les dones dels camps de desplaçats interns i les que viuen en
famílies d'acollida, prenent mostres de la quotidianitat de la societat de Goma
de la mà i del testimoniatge dels experts. Un cop més al nord de Goma, a
Beni-Butembo- Kipese recollim els testimonis de les dones i adolescents, i
mostrem el treball de les organitzacions congoleses que les acompanyen.
Durant el rodatge hem volgut
fugir de les imatges i situacions que provoquen l'emoció fàcil i que podien
tendir al sensacionalisme, tot recreant situacions de tensió que allunyen al
públic de la reflexió sobre el que s'està veient, que és el nostre objectiu. I
hem volgut mostrar també el dinamisme, l'activisme i la lluita d'una societat
que vol recuperar la quotidianitat.
Sobre el
director: és
periodista. Ha treballat durant 25 anys a Televisió Espanyola (TVE). A partir
del 2009 s’ha dedicat a fer documentals audiovisuals per a diferents ONG i
entitats del tercer sector. Ha dirigit el documental Amazònia, masato o
petroli i el curt de sensibilització per a infants El món de Darma
per a la Lliga dels Drets dels Pobles. Així mateix, ha fet vídeos per a l’ONG
Acciónatura i per a l’associació Loopa Media, i col·labora en la xarxa social
BarcelonActua i en diverses campanyes mediambientals.
Amb la presència de:
Josep Ramon
Giménez,
director del documental
Lourdes
Mourelo,
adjunta a la Direcció de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
Suzanne
Monkasa,
Presidenta de la “Plate forme des Femmes de la Diaspora congolaise de Belgique”
Del 2 al 5 de
març Barcelona acull el “Mobile World Congress (
MWC) , un
congrés que mostra la cara fantàstica de les prestacions i innovacions dels
mòbils. Però oculta la procedència i les condicions en les quals les grans
companyies de telefonia mòbil aconsegueixen la matèria primera- el Coltan de la
RDC- per a la fabricació dels seus productes.
“Uchungu na tumaini” vol trencar el silenci que envolta el conflicte de la RDC, i mostrar,
més enllà dels recursos naturals, les condicions de vida i les vulneracions
constants dels drets humans que pateix la població civil congolesa,
especialment les dones.
Per
un major impacte, el documental s’estrena abans del inici del MWC als Cinemes Girona de Barcelona, un
cinema obert a acollir projeccions de temàtiques socials.
La
capital dels congrés del MWC també serà el punt de partida
del recorregut del documental per Catalunya. A patir d'aquí el documental està a disposició
de totes les entitats i institucions que vulguin obrir un debat i sensibilitzar
la ciutadania sobre els objectius abans esmentats.
Per
això mateix podrà ser exhibit en cinemes i en els centres socials o d'entitats.
Com també, la Lliga dels Drets dels Pobles, intentarà portar el documental als
mitjans audiovisuals per tal d'aconseguir-ne una major difusió.
.jpg)
