..... Inici | Ràdio | Recerca
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunicats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunicats. Mostrar tots els missatges
Itacat fa la difusió de la declaració d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme:

Unitat contra el Feixisme i el Racisme mostra el seu rebuig més contundent davant la inauguració d’un centre social de clara orientació feixista, anomenat Militia, possiblement ubicat a la ciutat de Barcelona i que podria estar destinat a la formació de grups violents i extremistes.
Segons ha pogut saber UCFR aquest centre està impulsat per Alberto Sánchez, regidor de PxC a L’Hospitalet de Llobregat, que ha viatjat recentment a la ciutat de Roma per conèixer els moviments feixistes Casa Pound i Blocco Studantesco, amb els quals es basa aquest centre, així com ha visitat recentment “Proyecto Impulso” a Castelló, un centre feixista amb unes característiques idèntiques a Militia. A la fotografia adjunta podem veure Sánchez visitant el centre Militia.
La inauguració pública del centre, el proper dia 15 de gener a les 11h, comptarà amb les intervencions de:
Gianluca Iannone: Líder del grup feixista Casa Pound i del seu grup paramilitar i violent Blocco Studentesco. Va declarar que “El feixisme va ser l’experiència més bonica de la història d’Itàlia”. Més info.
Grabiele Andolfini, ideòleg feixista italià, fundador del grup ”Guardia d’Honor de Mussolini” i del Centre d’Estudis Polaris, un think tank neo-feixista. Més info.
Enrique Ravello: Responsable de relacions internacionals de PxC. Ex-membre del grup neonazi CEDADE i fundador del MSR. Més info.
També cal esmentar que l’home que va matar dos senegalesos a Florència el passat 13 desembre, amb una clara motivació racista, era simpatitzant del moviment feixista Casa Pound, en què s’inspira aquest Centre Militia. Més info.
A l’esdeveniment han confirmat l’assistència: Mònica Lora, cap de llista de PxC a Mataró; Alex Costa Duran, nº7 de PxC a L’Hospitalet; David Parada nº1 de PxC a Sant Boi i Secretari General de PxC; Isabel Etxebarria, nº2 de PxC a Esplugues; Jaime Padilla, nº1 de PxC a Esplugues; Jordi Fuertes Las Heras, nº6 per Barcelona a les passades legislatives; Carlos Oliva, portaveu de les juventuts identitàries de PxC; i l’impulsor del centre, Alberto Sánchez, regidor a L’Hospitalet de Llobregat per PxC.
Es per això que des de UCFR no entenem com les autoritats permeten que se celebri un acte feixista d’aquesta naturalesa, ni que s’estableixi un centre nazi com aquest, amb total impunitat.
We, the undersigned, are ordinary citizens of Africa who are immensely pained and angered that fellow Africans are and have been subjected to the fury of war by foreign powers which have clearly repudiated the noble and very relevant vision enshrined in the Charter of the United Nations.
We, the undersigned, are ordinary citizens of Africa who are immensely pained and angered that fellow Africans are and have been subjected to the fury of war by foreign powers which have clearly repudiated the noble and very relevant vision enshrined in the Charter of the United Nations.
Our action to issue this letter is inspired by our desire, not to take sides, but to protect the sovereignty of Libya and the right of the Libyan people to choose their leaders and determine their own destiny.

Libya is an African country.
On March 10, the African Union Peace and Security Council adopted an important Resolution (3) which spelt out the roadmap to address the Libyan conflict, consistent with the obligations of the AU under Chapter VIII of the UN Charter.
When the UN Security Council adopted its Resolution 1973, it was aware of the AU decision which had been announced seven days earlier.
By deciding to ignore this fact, the Security Council further and consciously contributed to the subversion of international law as well as undermining the legitimacy of the UN in the eyes of the African people.
In other ways since then, it has helped to promote and entrench the immensely pernicious process of the international marginalisation of Africa even with regard to the resolution of the problems of the Continent.
Contrary to the provisions of the UN Charter, the UN Security Council declared its own war on Libya on March 17, 2011.
The Security Council allowed itself to be informed by what the International Crisis Group (ICG) in its June 6, 2011 Report on Libya characterises as the "more sensational reports that the regime was using its air force to slaughter demonstrators".
On this basis it adopted Resolution 1973 which mandated the imposition of a "no-fly zone" over Libya, and resolved "to take all necessary measures...to protect civilians and civilian populated areas under threat of attack in the Libyan Arab Jamahiriya..."
Thus, first of all, the Security Council used the still unresolved issue in international law of "the right to protect", the so-called R2P, to justify the Chapter VII military intervention in Libya.
In this context the UN Security Council has committed a litany of offences which have underlined , the further transformation of the Council into a willing instrument of the most powerful among its Member States.

Nota de premsa de la Associació Senegalesa Mallorquina
Quan se juga amb doblers públic, ni paternalisme, ni sentimentalisme.
Asema ha firmat el pacte contra la corrupció que vàries entitats de Mallorca han promulgat. Aquesta firma no és un mer formalisme, és un compromís ferm contra qualsevol forma de corrupció i desviament de doblers públics amb finalitats personals o corporativistes. Per això, Asema se felicita i felicita totes quantes persones han contribuït a destapar l’escàndol d’una associació d´immigrants que ha desviat doblers públics de subvencions per a fins espuris.
Des d’Asema no entenem com s’ha pogut realitzar el que diu la premsa sense que ningú se n’hagués adonat abans. A la nostra comunitat autònoma hi ha en vigor una normativa legal que regula les subvencions i ens costa de creure que s’hagi arribat on s’ha arribat sense la col•laboració o, com a mínim, la negligència de qui ha de gestionar i atorgar les subvencions .
Ens preguntam com és possible que en temps de crisi econòmica algunes entitats se’n duguin tants de doblers, quan moltes entitats no arribam a cap subvenció que asseguri el simple manteniment malgrat la feina quotidiana que duim a terme. Quins són els criteris tècnics de valoració d’aquestes subvencions ? Són innocents els responsables que han valorat aquestes subvencions?
Asema reclama que es realitzi un estudi minuciós que permeti aclarir com i a qui s’han donat subvencions aquests darrers anys i una vegada més reclama el màxim rigor en la gestió del doblers públics.
El nostre posicionament en aquests assumptes i en altres com la llengua i la defensa de determinats valors ens ha costat ésser relegats a l’ostracisme per part d’alguns polítics i responsables d’àrees d’immigració de la darrera legislatura.
Mai donarem suport a una política d´immigració basada en el folklorisme i no compromesa amb la defensa de la igualtat en drets, obligacions i dignitat.
Mai donarem suport a una teatralització de la integració amb fotos a l’estil Benetton amb un negre i un gitano anunciant que la convivència és perfecta .
Els fets dels darrers dies ens tornen a donar, malauradament, la raó i evidencien greus mancances en la gestió dels doblers destinats a la població immigrada. Esperam que s’assumeixin les responsabilitats, que paguin els culpables i que es corregeixin els errors que, al cap i a la fi, acabam pagant entre tots.

Madiop Diagne
President de la Associació Senegalesa Mallorquina
Tel : 686833301/971446323
Intermón Oxfam estima en 12 milions els afectats per una situació que ha esdevingut la pitjor crisi alimentària del segle XXI. La crisi afecta especialment països com Somàlia i Etiòpia, però també altres països de la zona i voltants, com Kenya i Uganda, per la mateixa crisi humanitària i per l'allau de refugiats que genera, que s'estima en centenars de milers de persones.

Menjar, aigua potable i serveis sanitaris bàsics són l'eix de la crisi, i a Somàlia s'afegeix el conflicte bèl·lic civil que existeix des de fa dècades. Nacions Unides estima en 1.000 milions de dòlars la xifra necessària per pal·liar la crisi. Els països donants han concretat 200 milions, informa Intermon - Oxfam.
El preu disparat dels aliments, el combustible i l'aigua fa que milions de persones no hi tinguin accés, ni a la seva zona ni als grans camps de refugiats de la regió. La ramaderia també nota els efectes de la sequera, augmentant així la crisi a la zona.
Com ajudar?
Intermón Oxfam intenta arribar a la població afectada, i per això demana l'ajut de donants; en la seva web informa sobre què fa amb les quotes de donants, que van des de 28 a 112 euros, com a exemple de com gestionarà les donacions i a quina quantitat de persones arribaran els ajuts.
Per altra banda, Mans Unides ha obert un compte d'emergència per donar resposta a les peticions d'ajuda que s'estan rebent des de la Banya d'Àfrica. Totes les persones que vulguin col·laborar poden fer-ho en el següent compte d'emergència o a través de la seva pàgina web (al formulari, al costat del nom escriure la referència: Fam Àfrica).
Banc Popular, c/c 0075 - 0001 - 85 - 0606786759. Ref: Energència Banya d'Àfrica
Més informació
Los ciudadanos de la UE y los inmigrantes coinciden en que el camino hacia la integración pasa por el conocimiento del idioma, el empleo, el respeto a la cultura local y un estatuto jurídico claro.

Los inmigrantes que vienen a la UE no solo aportan diversidad, sino que traen consigo el potencial para contribuir de forma importante a la estabilidad y el crecimiento económico.

La UE vive una situación de envejecimiento de la población y bajas tasas de natalidad. En estas circunstancias, los inmigrantes pueden contribuir al sostenimiento de la economía europea y a la financiación de los sistemas nacionales de protección social: el único requisito es que estén plenamente integrados en los países de acogida.

La Comisión ha propuesto una serie de medidas English para facilitar la integración mediante el aprendizaje del idioma, la apertura del acceso al empleo, la enseñanza y el refuerzo de la lucha contra la discriminación.

Aunque las políticas de integración son competencia de los Estados miembros, la UE puede prestar apoyo e incentivos a través de la financiación, la coordinación de políticas y el intercambio de mejores prácticas. Las nuevas medidas fomentarían la actuación a nivel local, recurriendo a la cooperación entre autoridades locales, empresarios, organizaciones de inmigrantes, proveedores de servicios y población local.

Cada país, región o ciudad de la UE tendría libertad para elegir las medidas más adecuadas a sus circunstancias. El seguimiento de los resultados se haría aplicando los mismos indicadores para toda la Unión.
Las perspectivas en este campo son buenas, ya que una reciente encuesta Eurobarómetro sobre la integración de los inmigrantes Englishfrançais ha puesto de manifiesto que tanto los ciudadanos de la UE como los inmigrantes coinciden ampliamente a la hora de señalar los factores que favorecen la integración.

La encuesta, que se llevó a cabo en marzo y abril de 2011, apunta a un consenso en cuanto a la necesidad de redoblar los esfuerzos de todas las partes: las administraciones, los propios inmigrantes y el público en general.

Los ciudadanos de la UE y los inmigrantes comparten puntos de vista similares sobre los factores que condicionan la integración. Los cuatro más importantes son: hablar el idioma del país de acogida, poder trabajar, respetar la cultura local y disfrutar de un estatuto jurídico claro. Para ambos grupos, el conocimiento del idioma es el factor primordial.

Los dos grupos también coinciden en la importancia de la interacción en el trabajo y la escuela, así como en los efectos perjudiciales de la segregación en barrios.

La UE acoge a 20,1 millones de inmigrantes de terceros países, que representan cerca del 4% de la población.

Web de la UE sobre integración DeutschEnglishfrançais
Alerta contra aquesta pràctica comercial no autoritzada i adverteix sobre els efectes per al conjunt de l'economia

La campanya té per objectiu alertar els ciutadans del país i els turistes sobre els efectes nocius d'aquesta pràctica no autoritzada, i explicar els perjudicis que comporta tant des del punt de vista econòmic, com social. A través de l'edició de díptics i cartells informatius que es distribuiran preferentment en els municipis turístics del litoral, la Generalitat alerta d'aquesta pràctica i que la majoria del gènere que s'hi comercialitza és material falsificat, fins i tot, pot procedir de robatoris.

En total es distribuiran 220.000 tríptics i 12.000 cartells en set idiomes -català, castellà, anglès, francès, alemany, italià i rus-, amb recomanacions per evitar la compra de productes i serveis oferts il·legalment en espais públics no autoritzats. La distribució es realitzarà a través de les Oficines de Turisme de la Generalitat de Catalunya, les organitzacions empresarials i els ajuntaments.

A més, a través del projecte de llei de promoció de l'activitat econòmica, la Generalitat incorpora la possibilitat de sancionar també les persones que contribueixen a la venda il·legal al carrer adquirint els productes que s'hi ofereixen. D'altra banda, la venda il·legal al carrer comporta competència deslleial i agreuja les dificultats d'empreses i comerços legalment establerts, amb la consegüent pèrdua de llocs de treball. També implica frau contra la hisenda pública, atès que no genera impostos ni cotitzacions.

MEXCAT s'adhereix a la Xarxa Associativa de la Immigració de la Plataforma per la Llengua

MEXCAT se ha integrado a la Xarxa Associativa de la Immigració, de la Plataforma per la Llengua. Se trata de una organización sin ánimo de lucro que pretende garantizar la presencia de pleno derecho del catalán en todos los ámbitos y en todo el territorio de habla catalana. También lleva a cabo iniciativas que pretenden favorecer la inclusión de los recién llegados y contribuir de esta forma a la igualdad y cohesión social.

Per això, seguint amb la ideologia de la nostra associació, ens hem adherit a aquesta Xarxa, que pretén que el català sigui una llengua d'acollida, i que sigui una llengua d'ús comú a la via pública, en el context d'una societat multilingüe. Així com promoure l'intercanvi cultural i fomentar la participació social.

Es por ello que MEXCAT, desde un principio ha optado por usar las dos lenguas en nuestro portal, teniendo en cuenta que un 30% de nuestras visitas proceden de México y comunidades mexicanas en el exterior, y que el uso del catalán permite también su introducción paulatina y su adopción progresiva.

El acuerdo con la Plataforma per la Llengua nos permitirá estar presente en todos los eventos que organice esta institución dedicados a la nueva ciudadanía.