Rumors

L’Estratègia per Combatre Rumors i Estereotips sobre Diversitat Cultural ha detectat els 12 rumors que es repeteixen amb més freqüència i que afecten de manera transversal a tota la població estrangera. 

Us detallem a continuació aquests 12 rumors. Tots ells enllacen amb la seva pàgina de dades i reflexions antirumor extretes del “Manual per combatre rumors i estereotips sobre diversitat cultural”:

“No paguen impostos”

Qui diu “els negocis immigrants actuen fora de la normativa i tenen facilitats fiscals”, potser no sap que:

• No hi ha ajuts específics de les administracions públiques per a comerciants de nacionalitat estrangera. 

• Un 89% dels immigrants propietaris d’un comerç no té coneixements sobre els ajuts als quals tenen dret tots els comerciants (La immigració i el comerç a Catalunya. Any 2009; Confederació de Comerç de Catalunya). 

• Els comerços d’alimentació de menys de 150 m2 poden obrir tots els dies excepte els festius de tancament obligatori (el 25 de desembre, l’1 de gener, l’1 de maig i l’11 de setembre) i sense limitació d’horari.

Rumors

L’Estratègia per Combatre Rumors i Estereotips sobre Diversitat Cultural ha detectat els 12 rumors que es repeteixen amb més freqüència i que afecten de manera transversal a tota la població estrangera. 

Us detallem a continuació aquests 12 rumors. Tots ells enllacen amb la seva pàgina de dades i reflexions antirumor extretes del “Manual per combatre rumors i estereotips sobre diversitat cultural”:

“Copen els ajuts socials” 

Qui diu “els immigrants reben tots els ajuts dels serveis socials”, potser no sap que:

Per accedir a les prestacions cal complir una sèrie de requisits que tenen a veure amb la situació econòmica, l’edat, el nombre de persones a càrrec, el temps de residència al municipi o trobar-se en condicions de vida greus.
• No hi ha prestacions específiques per a immigrants o que els donin prioritat pel simple fet de ser-ho.
• L’any 2009, només un 5,3% dels residents estrangers de Barcelona van ser usuaris dels serveis socials. No signifiquen cap col·lapse per als recursos.
• El 2010, només el 15% de les sol·licituds d’habitatge protegit de propietat i lloguer eren de població estrangera (Patronat Municipal d’Habitatge de Barcelona).
• Per al curs 2010-2011, només el 15,5% d’alumnes amb beques menjador són de nacionalitat estrangera (Consorci d’Educació de Barcelona).

Qui diu “els immigrants abusen i col·lapsen el sistema sanitari”, potser no sap que:

• Un estudi de l’Hospital de Sant Pau conclou que l’assistència a urgències de la població estrangera és la mateixa que l’espanyola; exactament el 14,2% del total de pacients, que correspon al percentatge de població estrangera que viu a l’àrea d’influència de l’hospital.
• Els immigrants utilitzen un 40% menys de recursos sanitaris que els espanyols (XXX Jornades de l’Asociación de Economía de la Salud; 2010, Juan Oliva).

Rumors

L’Estratègia per Combatre Rumors i Estereotips sobre Diversitat Cultural ha detectat els 12 rumors que es repeteixen amb més freqüència i que afecten de manera transversal a tota la població estrangera. 

Us detallem a continuació aquests 12 rumors. Tots ells enllacen amb la seva pàgina de dades i reflexions antirumor extretes del “Manual per combatre rumors i estereotips sobre diversitat cultural”:

“Ens estan envaint” 

Qui diu “els immigrants ens estan envaint” Potser no sap que:

Les arribades en pastera al 2010 es van reduir d’un 50%. L’any passat, a Canàries van atendre l’arribada de 196 persones front de les 2.246 que van atendre al 2009.

L’any 2009 es confirma un important canvi de tendència en l’evolució de la població estrangera a Barcelona. Després de 10 anys de creixements continuats en què la població estrangera ha passat de 74.019 en 2001 a 294.908 en 2009, el nombre de residents baixa substancialment.

Per segon any consecutiu la població estrangera a la ciutat de Barcelona ha disminuït. El nombre d’estrangers residents a 1 de gener de 2011 a Barcelona se situa en 278.320, el 17,3% dels residents de la ciutat. El nombre a 1 de gener de 2010 era de 284.632, amb un percentatge del 18,6% del total de residents de la ciutat

Es confirma la distribució gradual de la població estrangera entre tots els districtes de la ciutat a mesura que es van assentant a la ciutat. El districte amb més població és l’Eixample (45.777), seguit de Ciutat Vella (40.938), Sants-Montjuïc (34.776) i Sant Martí (34.781).

Tots els districtes perden residents estrangers, tot i que mantenen les xifres per sobre del 10%. Territorialment, les disminucions són especialment destacables a l’Eixample i Ciutat Vella. Aquest últim ha passat de tenir el 21% de tots els residents estrangers l’any 2001 al 12,5% el 2011.

Amb les dades actuals, els nacionals més nombrosos són els pakistanesos (22.342), seguits dels italians (22.002), els equatorians i els xinesos.

Segons les projeccions del Ministeri de Sanitat espanyol, el 2050, els majors de 65 anys seran 16,3 milions —amb un percentatge de la població (33,25%) que en tot el planeta només superarà el Japó. De fet, la immigració ajuda a rejovenir la població local. 

La població estrangera a Barcelona té una mitjana d’edat de 32 anys. Només el 2,1% del residents d’origen immigrant té més de 65 anys.