..... Inici | Ràdio | Recerca
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Assaig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Assaig. Mostrar tots els missatges
L' American Behavioral Scientist publica el monogràfic: New perspectives on the Ethics of Internacional Migration, coeditat per Ricard Zapata-Barrero, director del Grup de Recerca Interdisciplinari en Immigració (GRITTIM) del Departament de Ciències Polítiques i Socialsde la UPF, conjuntament amb Antoine Pécoud, representant de la UNESCO a París.
Aquest treball és el resultat d'una acció complementaria que va tenir lloc a la UPF el maig del 2010, FRONTERAS: una Teoria política de las fronteras (Grup Consolidat, CSO2008-02181/CPOL), que va comptar amb el suport del Ministerio de Innovación y Ciencia de 2008-2011, projecte del qual Ricard Zapata-Barrero n'és l'investigador principal.
El monogràfic s'inicia amb una introducció a càrrec dels editors en què presenten els set treballs que elaboren experts de reconegut prestigi internacional en immigració entre els quals hi ha Aristide R. Zolberg, de la New School de Nova York; Veit Bader, de la Universitat de Amsterdam i, Bridget Anderson i Martin Ruhs del centre COMPASS d'Oxford, entre d'altres. Un d'aquests treballs - "European Migration Governance: from "anything goes" to the need for an ethical code" - és del professor Zapata-Barrero.
En la introducció els coeditors posen de manifest la situació paradoxal de les migracions humanes des de temps immemorials. Malgrat que la migració respon a la injustícia, l'opressió i les desigualtats, constitueix un camp d'estudi recent dins la teoria política i social, que ha passat d'una defensa de les fronteres obertes, a l'acceptació de fronteres, i per tant, la necessitat de plantejar com gestionar-les respectant una teoria ètica global.
L'obra planteja el fenomen de la immigració més enllà dels principis i valors dels estats democràtics. En el nou paradigma en què les societats contemporànies es troben avui dia, les fronteres no són només les línies que separen determinats territoris sinó que són espais al voltant dels quals s'estructura la vida econòmica política i cultural d'una determinada societat.
Aquest nou paradigma necessita ser gestionat des d'una perspectiva ètica, una perspectiva que ha d'anar en paral·lel amb les polítiques d'admissió i de tractament de les persones immigrants en els respectius països d'arribada. Aquestes qüestions són l'objectiu de l'obra i les desenvolupen experts en immigració al llarg de set treballs que conformen la monografia. Tots els autors aborden qüestions ètiques de com gestionar la mobilitat humana en el segle XXI. L'interès se centra no tant en el que fan els Estats en matèria de control de fronteres sinó en analitzar el seu comportament i les seves pràctiques.
La gestió de la migració internacional requereix d'un codi ètic
En el seu article, el professor Ricard Zapata-Barrero fonamenta la necessitat d'elaborar un codi ètic que pugui limitar el comportament estatal. L'autor opina que "la situació actual es mes aviat un laissez-faire" . L'autor defensa una ètica aplicada i pragmàtica, capaç d'establir un marc normatiu en un món en continu moviment.
Per això es mostra partidari d'establir de manera consensuada un codi ètic regulador amb competències en tres contextos: les polítiques d'admissió, les relacions diplomàtiques amb els països d'origen de les persones immigrades, i l'establiment d'una interrelació entre els mateixos països europeus. L'autor situa la seva argumentació en el marc del Programa d'Estocolm de la Unió Europea, i en les polítiques de migració de la Unió Europea i dels països que la integren, i defensa la constitució d'una comissió ètica de les migracions a la UE.
L'ètica de la política migratòria
Es constata fàcilment que durant els darrers hi ha hagut un creixement significatiu de la migració cap a democràcies liberals d'Occident i que això ha comportat una activitat política de primer ordre al voltant del tema de la migració a tots nivells: nacional, regional i internacional.
Aquest debat polític s'havia basat en un supòsit subjacent d' "interès nacional" centrat en arguments com ara la seguretat, el benestar i la identitat. Zapata-Barrero constata que en aquest context "les pràctiques estatals semblen estar basades en la suposició que els estats no tenen obligacions envers els ciutadans no nadius que volen entrar al seu territori, una posició que he caracteritzat com un "tot val" per als ciutadans d'altres països".
Aquesta línea de treball s'emmarca en la recerca que s'està duent a terme en l'àmbit de l'ètica de la política migratòria. El passat abril, el professor Zapata-Barrero va estar convidat en qualitat d'expert internacional a diferents sessions com ara el congrés de la Political Studies Association (PSA) a Belfast (Regne Unit), i la trobada anual de les delegacions mundials de Metges sense Fronteres a Atenes (Grècia), que actualment està preparant una comunicació per a la Comissió Europea sobre la salut i les malalties fruit de les condicions de la mobilitat de les persones.

Comprendre la migració com un procés transnacional, i que les persones pertanyeran simultàniament a aquest país i a les seves pàtries nadiues llarg termini, palesa diverses coses importants i ens exigeix repensar categories socials importants. En primer lloc, els migradors i els seus fi lls organitzen nombrosos aspectes de la seva vida al voltant del país d’origen al mateix temps que esdevenen part dels països que els acullen. Mantenen el contacte amb amics i parents i els donen un suport social i econòmic més enllà de les fronteres, tornant de visita a la pàtria, envien o reben trameses socials i econòmiques, i participen en la vida política i cívica. També intervenen en activitats col·lectives transnacionals, les quals creen i recreen institucions
religioses, civils i polítiques; donen suport a importants millores en infraestructures i serveis socials i impulsen el compromís cívic i polític a la seva terra i a la terra d’acollida. A més a més, les institucions transnacionals ofereixen als nouvinguts canals de participació i ocupacions empresarials dels quals, altrament, podrien quedar-ne exclosos.
Aquests activitats canvien espectacularment el signifi cat de la incorporació. L’experiència immigratòria no és pas un viatge lineal, irreversible des d’una pertinença a una altra. Al contrari, els migradors van oscil·lant, ara una cosa ara l’altra, entre enviar, rebre i altres tendències en diferents
fases de la seva vida. Com més institucionalitzats estan aquests lligams, o fonamentats en sistemes jurídics, d’assistència sanitària i de pensions a ambdues bandes de la frontera, més possibilitats hi ha que les vides transnacionals resisteixin i perdurin més enllà de la primera generació (Caglar, 2002). Els nouvinguts no s’adaptaran completament ni romandran totalment concentrats en la seva terra natal, sinó que seguiran teixint hàbilment alguna combinació de totes dues coses (Levitt i Glick Schiller, 2004; Morawska, 2003).
Text extret de "Debats d’Educació Els reptes socioeducatius de les segones generacions d’immigrants des d’una perspectiva transnacional".
Peggy Levitt